Alqueries, cases i horts - Mestres Comarques Centrals

Carrer del Crist. Primera meitat segle xx
Alqueries, c A s e s i h o r t s
en una visió diacrònica, s’ajusten com un motle a un model
que assumeix la màxima complexitat i alhora la utilitat més
dinàmica, de tal manera que esdevé una mena d’arquetip estàndard
que veurem repetit en nombroses ocasions, amb les
alteracions o modificacions que vinguen al cas, però d’acord
amb unes pautes que han estat anunciades i experimentades
exitosament.
La utilitat de l’espai determinarà l’organització de la casa
i es relacionarà directament amb l’ús que hom pretenga donar-li.
És en aquest apartat on observem un major lligam amb
la necessitat agrària, atès que la distribució interior respondrà
a les exigències d’una explotació ramadera o llauradora.
L’aprofitament dels materials del terme per al bastiment dels
habitatges proporciona una mena de complement arquitectònic
que s’integra dins el paisatge harmoniosament i estableix
un equilibri natural que ha superat i sobreviscut als processos
de destrucció progressiva de la semblança de Xeraco.
La devastació insòlita de la trama urbana del poble, constatada
durant les darreres dècades, provoca una sensació
d’estranyesa i d’indignació per la malesa i la inoportunitat
11