Alqueries, cases i horts - Mestres Comarques Centrals

Alqueries, c A s e s i h o r t s
Porta allindada amb persiana i porta amb sòcol de llautó
Xeraco, ha estat un poble eminentment agrícola, la
qual cosa ha ocasionat que l’habitatge des dels temps
antics com des dels dos últims segles haja tingut una
funció eminentment rural adaptada a la vida agrícola i a
una economia de subsistència que imperava en aquests
temps. Els materials que comunament s’empraven per als
fonaments i aixecaments dels murs externs era la pedra
calcària, molt abundant al terme de Xeraco, juntament
amb morter —una barreja d’arena i calç viva. També se
solia utilitzar la rajola tova i el blocs fets amb una barreja
de grava de riu o de barranc que es barrejava amb morter
i es col·locava dins d’un motlle, el qual s’extreia i es
deixava assecar. El tapial era un procés que s’emprava
generalment per fer els murs o parets dels corrals. La superfície
externa de la frontera s’arrebossava amb algeps,
un producte més compacte i fi.
Xeraco ha anat creixent com un nucli urbà més o
menys compacte, articulat al voltant de carrer Gandia fins
el XIX i entre aquest i l’avinguda de País Valencià fins
14