Alqueries, cases i horts - Mestres Comarques Centrals
Alqueries, cases i horts - Mestres Comarques Centrals
Alqueries, cases i horts - Mestres Comarques Centrals
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Alqueries</strong>, c A s e s i h o r t s<br />
La definició de l’alqueria als diccionaris i llibres especialitzats<br />
resulta ser bastant imprecisa, doncs tots ells<br />
vénen a dir a grans trets que l’alqueria és un edifici o casa<br />
situat al camp més o menys gran envoltada per terres de<br />
conreus de regadiu i dividides en parcel·les. Queda clar<br />
que a la vista d’aquesta definició, gran part de les <strong>cases</strong><br />
de camp que tenim pel terme podrien ser considerades<br />
com una alqueria. Tanmateix, la tradició popular d’aquesta<br />
edificació que avui es troba a Xeraco l’ha denominada<br />
«l’Alqueria», tot i que no hem pogut trobar documentació<br />
escrita sobre el seu origen.<br />
Els vicus romans, és a dir, els llogarets de petits habitatges<br />
aïllats on vivien els serfs o colons arrendataris de<br />
parcel·les degueren ser en el fons l’origen de les alqueries.<br />
El seu topònim, deriva de l’àrab al-qàrya, alqueria.<br />
Durant l’època musulmana per alqueria s’entenia un petit<br />
nucli de poblament i s’estenia per les comarques litorals<br />
de Sarq al-Àndalus. Després de la conquesta per les hosts<br />
catalano-aragoneses, adoptaren una funció colonitzadora<br />
i el alguns casos també defensiva (alqueria-fortalesa)<br />
com l’alqueria del Duc, a l’horta de Gandia o les alqueries<br />
amb torres defensives adossades típiques de l’Horta<br />
o la Ribera. Aquesta edificació agrària s’ha mantingut al<br />
llarg dels temps al nostre territori, però amb la seua expansió<br />
al segle XVII, per tot arreu de l’horta comença a<br />
tenir el sentit actual, és a dir el d’una casa de camp amb<br />
un cert terreny de regadiu o secà per al conreu.<br />
Ignacio Gras, és el propietari més antic de l’Alqueria<br />
del qual tenim notícia. Era família del propietari de la farmàcia<br />
que hi havia al costat de l’Ajuntament de Gandia.<br />
Salvador Díaz, descendent dels propietaris als quals se’ls<br />
va fer la donació de l’Alqueria i pare de l’actual propietari<br />
Ignacio Díaz.<br />
La planta de l’alqueria és quadrangular amb dues nevades<br />
paral·leles a la façana i el corral, al costat oest. Al<br />
davant de l’entrada, en principi només tenia tres pilars<br />
33