Montserrat Guillamón Valenzuela - Corporació Sanitària Parc Taulí

Montserrat Guillamón Valenzuela
Psicòleg especialista en Psicologia Clínica
Centre de Desenvolupament Infantil I Atenció Precoç Parc Taulí
Servei de Medicina Pediàtrica. CADI
Hospital de Sabadell. Corporació Parc Taulí

Qui sóm?
El Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció
Precoç (CDIAP) de la Corporació Sanitària Parc Taulí, està
integrat en el Servei de Medicina Pediàtrica (dintre del Centre
d'Atenció a la Dona i a l'Infant) de l'Hospital de Sabadell.
Forma part de la xarxa de Serveis Públics Concertats de la
Conselleria d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de
Catalunya, per a l'atenció dels trastorns/disfuncions del
desenvolupament, que poden presentar els nens durant els
primers anys de vida.
Va ser creat l'any 1978.

El CDIAP Parc Taulí de Sabadell …
És el Centre de referència de la zona de:
Desenvolupament Infantil
Atenció diagnòstica i terapèutica dels trastorns del
desenvolupament en primera infància
Disposa d'un equip interdisciplinar composat per professionals
especialitzats en:
Neuropediatria
Psicologia
Pedagogia
Logopèdia
Fisioteràpia
Treball Social.

Funcions i Metodologia Assistencial
ATENCIÓ DIRECTA
Comprèn les actuacions que es realitzen directament amb el nen i la seva
família i són les següents:
A.- Atenció diagnòstica: Diagnòstic neurològic, psicològic i/o social.
B.- Atenció terapèutica: Està basada en una intervenció global,
que s'estableix en funció de l'edat, les característiques i les necessitats de
l'infant i de la seva família, així com del tipus i grau de trastorn. El
tractament s'ajusta a les necessitats específiques del moment evolutiu en
què es troba el nen.
Les modalitats d'intervenció són les següents:
De tractament individual i/o de grup: Motriu, psicològic, pedagògic, logopèdic.
De seguiment amb assessorament de la família
Grups de pares

ATENCIÓ A LA FAMILIA
Família present durant les
sessions de diagnòstic,
seguiment i tractament.
Entrevistes als pares.
Grups de Pares
Grups pares
(TDAH/T.Conducta,
Dificultats relacionals,
TEA, RM....)
Grups paral.lels
“És important donar suport i assistir a la
família en la seva tasca de criança i
educació dels nens, de manera que es
promogui en els pares sentiments de
competència i seguretat al temps que
adquireixin coneixements, actituds i
destreses”
(Palacios, 1987)
“La família és també un espai natural de
resolució de problemes. Ajudar al grup
familiar a resoldre conflictes dintre del seu
àmbit, té una alta rendibilitat emocional i
assistencial”
(Guillem Salvador)

L’ EXPERIÈNCIA DEL
GRUP PARES EN EL CDIAP
“Tener un hijo es uno de los acontecimientos vitales más
importantes para un ser humano. Los vínculos afectivos entre
padres e hijos, así como las emociones que se ponen en juego, son
normalmente intensos. Una hija o un hijo es siempre fuente de
ilusiones y miedos. El hecho de que ser padres sea algo habitual no
significa que sea fácil, y cuando el hijo tiene alguna dificultad grave
todo puede resultar especialmente difícil.”
(Paniagua, 1999)

Què pot oferir el grup als seus
participants segons diferents autors
La pertinència a un grup on els membres tenen necessitats similars pot facilitar la
identificació y el suport mutu.
Les actituds i els comportaments poden modificar-se més fàcilment dintre d’un
grup d’iguals. Les diferents actituds, coneixements o estils de vida poden ser una
referència per cada membre i motiu de canvi.
El grup afavoreix el sentiment de pertinència, així com el desenvolupament de les
relacions socials dintre i fora del mateix.
La pertinència a un grup, i l’ambient contenidor que en ell es crea, permet
l’expressió de sentiments que potser costen més d’expressar en altres situacions.
En el grup cada membre amb la seva presència i participació pot ser font
d’ajuda pels altres.
Els canvis que se produeixen a través dels grups tendeixen a ser més consistents
que els aconseguits amb altres mètodes.
Trabajo Social de grupo: grupos socioterapeuticos y socioeducativos.Teresa ROSSELL POCH
Cuaderno de Trabajo Social nª 11 (1998) Pg 103-122Ecl Universidad Complutense. Madrid 1998.

OBJECTIUS.
El Grup permet ...
“El grup és un mitja i
un context de tractament”
(Vinter)
Millorar la Comprensió de la Impressió Diagnòstica
Compartir Experiències, Vivències i Sentiments ( les
preocupacions, angoixes, les dificultats del dia a dia....).
Trobar la valoració dels altres del seu esforç diari.
“Sentir-se entès i comprés”. “Prestar ajuda i/o ser ajudat”
Buscar conjuntament estratègies d’enfrontament davant les
dificultats i per potenciar i millorar el Desenvolupament del seu
fill.

GRUP PARES.
A qui s’Adreça?
Tamany del Grup
Grup obert
Durada
Freqüència
Pares de nens d’una edat i unes Dificultats de
Desenvolupament similars.
Entre unes 5 ó 6 famílies, oferint la possibilitat de venir als 2
progenitors.
S’informa sobre la possibilitat de que s’incorporin nous
membres.
D’octubre a juny
Grups pares Sessions quinzenals d’una hora i mitja
Grups paral·lels Sessions setmanals de ¾ hora

Possibles temes a tractar... (I)
Els pares davant la sospita de les dificultats del
desenvolupament del nen@ i el diagnòstic.
Descripció Característiques pròpies dels nens
Sociabilitat. Les Interrelacions i Relacions Socials amb els altres.
Comunicació i Llenguatge
Flexibilitat i Adaptació
Interessos restringits i Activitats Repetitives
Simbolització. El joc ...
El comportament i la conducta
Les relacions a casa: els pares, els germans, els avis....

Possibles temes a tractar... (II)
Situacions concretes de la vida diària: Els problemes de
son, alimentació, control esfínters, vestir-se....
Fora de casa: Dinars familiars, Aniversaris, Festes, Grans Superficies,
Parc, Sortides: Viatges, Restaurants..., El temps Lliure, Activitats d’Oci,
Les vacances
L’Escola. Entrada. Adaptació. Dies Especials de celebració.
La incertesa del Futur
Què passarà després de l’atenció al CDIAP?

En relació als Pares …
El pares davant la
sospita sobre les
dificultats del
desenvolupament
del nen@

El pares davant el diagnòstic…
Reaccions i sentiments
Commoció i incredulitat
Reaccions instintives (protecció i
rebuig al trastorn
desenvolupament)
Sentiment de dolor
Sentiment incapacitat, impotència
Sentiment d’incertesa
Sentiments d’enuig i hostilitat
Sentiments de desconcert
Les coses canvien amb el temps.
Acceptació
Aprendre a viure amb les dificultats

QUÈ COMENTEN ELS PARES EN
RELACIÓ A LES
CARACTERÍSTIQUES DELS NENS

En relació a les
Dificultats en Flexibilitat
Interessos Restringits: Dificultat
acceptar els canvis.
Activitats Repetitives. Necessitat de
mantenir rutines i rituals:
Portar a la ma una joguina
determinada
Activitats repetitives senzilles
Activitats repetitives elaborades
Rutines
Els números, les lletres, voler veure
repetidament una pel·lícula
determinada...
Pot ser sempre la mateixa o no
picar repetitivament un objecte
petit que porta a la ma amb les
seves dents..
Posar alineats cotxes, animals…
Mateix itinerari per anar de l’escola
a casa…

En relació a Respostes dels
nens als Estímuls Sensorials
Discriminació Auditiva Selectiva.
Hipersensibilitat Auditiva
(obres, sorolls sirenes ambulàncies, policia..., petards Sant
Joan...)
Hipersensibles als olors, sabors... (rebutgen menjars..)
Hipersensibles al tacte (no accepten certes robes, certes
textures, molesten les etiquetes..)
A nivell visual, fascinació per certes llums intenses...
Alta Tolerància al dolor (nens que cauen i no ploren...)
No els hi agrada que els toquin

En relació al joc
Tendeixen a utilitzar les joguines de forma
menys apropiada, més repetitiva i menys
diversa a com ho fan els altres nens
( Sherman, Shapiro I Gladdman, 1983)
Realitzen joc funcional amb menys
freqüència que altres nens (Mundy et al,
1986)

ELS PROBLEMES
DE CONDUCTA

COM SE SENTEN ELS PARES?
Sentiments dels pares en relació als seus fills
Incapacitat i Inseguretat
Culpabilitat
Dolguts per escoltar alguns comentaris dels altres...
Les repercussions personals
Cansament a nivell emocional (Estrès, Frustració,
Simptomatologia Depressiva, Sentiments culpa)
Esgotament Personal d’anar contínuament contenint i
adaptar-se al nen@ en conductes com: anar a la seva, no
fer cas, conductes provocadores, rebequeries....

LES RELACIONS A CASA: PARES,
GERMANS, AVIS, ALTRES MEMBRES
DE LA FAMÍLIA, I ELS AMICS …
Cualquier patología de uno
de los miembros del grupo familiar,
como es el autismo en un hijo,
modifica no sólo el contexto
y el clima familiar,
sino también a las personas
que integran la familia
y a las relaciones
existentes entre ellas
(Polaino-Lorente, 1997)

La Parella …
Possibles Repercussions en la parella, important:
Comunicar-se es vital, es necessari suport mutu
Tenir espais on poder explicar l’un a l’altre com se senten, on
poder buscar solucions comunes.
Cada membre de la parella assumeix el diagnòstic i l’acceptació de les
dificultats del seu fill@ en temps, maneres i moments diferents.
Paper del pare i de la mare en l’educació del nen@. Unificació criteris
educatius.
També necessitaran organitzar-se per distribuir-se les
nombroses tasques que aniran apareixent: visites mèdiques, el
treball, la resta de la família...
Es recomanable que es parli de qui s’ocupa de cada cosa, han
d’evitar que tota responsabilitat recaigui sobre una persona.

El pares en relació
als germans ....
Dificultat per prestar atenció a tots
dos.
Sentiments de Culpabilitat
Per no poder atendre totes les
demandes dels dos nens.
Per la responsabilitat que tindran
els germans en el futur quan els
pares no hi siguin
Fer front a les diferències evolutives
observades entre els germans.
Com explicar-ho als nens? Com
respondre a les seves preguntes?

Les Relacions amb Familiars i amics
Com explicar-ho a la família (avis, tiets...)
Com ho han assumit? Com els recolzen?
La Familia què pot fer per ajudar als nens i
al pares?
(Pares poden: Delegar en ells, Demanar ajuda ...)
Relació amb els altres nens de la família
Els paper dels avis
Restriccions Socials i Emocionals

Situacions concretes
de la vida diària
Dificultats més freqüents ...

ELS PROBLEMES DE SON
No vol anar a dormir.
Li costa molt conciliar la son. Es queda al llit jugant i tarda molt
temps en adormir-se.
Necessita la companyia dels pares per poder conciliar la son.
Es desperten amb facilitat.
Es desperta sovint durant la nit.
No accepta dormir al seu llit, només vol dormir en el llit dels
pares (necessita el seu contacte corporal)

ELS PROBLEMES
D’ALIMENTACIÓ
Refusa tots els aliments sòlids.
Dificultats provar nous
aliments, textures, sabors...
Menja qualsevol cosa sense
discriminar entre el que es
comestible i el que no ho es
(conducta de pica).
Selectiu amb el menjar. Dieta
limitada a pocs aliments
Quan està fora de casa no
menja res.
Li costa mastegar
S’aixeca constantment de la
taula i se l’ha de seguir per
tota la casa amb la cullera fins
a aconseguir que mengi.
Menja de manera compulsiva

El Control Esfínters
Algunes Possibles Dificultats...
Retenció quan se li treu el bolquer
Demana que li posin el bolquer quan necessita fer caca.
Fer la caca al bolquer drets, darrera una porta, en un
racó...
Només fa servir el wàter de casa.
Pors a seure a la gibrella, W.C
Si es produeix un accident pot acabar jugant amb la caca.

El Vestir.
Algunes Possibles Dificultats ...
Costa acceptar que un s’ha de vestir en el moment en que li demanen...
Costa acceptar els canvis de Roba, calçat...
Passar de la màniga llarga a la curta
Canviar de sabates
Hipersensibilitat a certes textures (Molesten etiquetes, bufandes, gorros ...)
Algunes Possibles Estratègies...
Donar Temps
Persistir en l’intent
Anar anticipant els possibles canvis

Fora de casa:
Dinars familiars, Aniversaris,
Festes...
Grans Superfícies, Supermercats,
Parcs ...
Sortides: Viatges, Restaurants...
El temps Lliure. Activitats d’Oci ...
Les vacances ...

VACANCES I TEMPS LLIURE
Temps Lliure...
Parlen de possibles llocs on poder
portar als nens. Experiències viscudes
positives i negatives...
Vacances, Viatges....

EN RELACIÓ A L’ESCOLA...
A l’hora d’anar a l’escola
Com? Quan? De quina manera?
En relació a les dificultats
desenvolupament nen

EN NEN@ A L’ESCOLA ...
Dificultats d’adaptació.
Les dificultats en la relació del nen amb els altres.
El seu comportament durant les sortides, excursions.
Les celebracions dins l’escola (Finals trimestre, Nadal, carnestoltes...)
Els problemes de conducta.
L’opinió que tenen els altres pares, els comentaris que es donen.
Les vacances d’escola ....

LA IMPORTÀNCIA DEL GRUP DE PARES
Ajudar als pares a crear un ambient
tranquil, relaxant i seguritzador pels nens
per Facilitar el seu Benestar Emocional.
Intentar entendre les dificultats que tenen
els nens i el que suposen per ells.
Potenciar la Capacitat de Contenció del
pares per disminuir l’ansietat dels nens.
Potenciar la maduresa, seguretat i
autonomia personal dels nens davant la
inseguretat, la baixa tolerància a la
frustració i la necessitat de tenir una
resposta immediata a les seves necessitats.