Gramàtica de la llengua catalana (versió provisional). IV.2 Les lletres
Gramàtica de la llengua catalana (versió provisional). IV.2 Les lletres
Gramàtica de la llengua catalana (versió provisional). IV.2 Les lletres
Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
366<br />
GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA<br />
QUADRE IV.11<br />
<strong>Les</strong> grafies <strong>de</strong>ls sons <strong>la</strong>terals<br />
So Grafia Exemples<br />
[l] l li, mo<strong>la</strong>, molt, pel, refulgir; Albert, Aleix, Leonor; A<strong>la</strong>cant<br />
[ʎ] ll lli, mol<strong>la</strong>, moll, pell; Llorenç, Lluïsa; Lleida, Sóller, Saba<strong>de</strong>ll<br />
Entre vocals a l’interior <strong>de</strong> mot, [ll] s’escriu generalment l·l: col·legi, cel·<strong>la</strong>,<br />
tranquil·<strong>la</strong>. L’ús <strong>de</strong> l·l no és sempre evi<strong>de</strong>nt en <strong>la</strong> pronúncia, perquè en <strong>la</strong><br />
par<strong>la</strong> se sol simplificar [ll] en [l]. Tanmateix, es pot establir <strong>la</strong> distribució <strong>de</strong>l<br />
quadre IV.12.<br />
QUADRE IV.12<br />
Distribució <strong>de</strong> les grafies <strong>de</strong>ls sons <strong>la</strong>terals l i l·l<br />
l·l l<br />
En prefixos<br />
S’escriu l·l quan a un radical començat per S’escriu l <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>ls prefixos següents:<br />
l s’adjunta algun <strong>de</strong>ls prefixos següents: • a- (verbalitzador): alentir, alinear<br />
• al- (var. <strong>de</strong> a- no verbalitzador ni • a- (negatiu): alàlia, alèxia, alitúrgic,<br />
negatiu): al·literació, al·lusió<br />
alògic<br />
• col- (var. <strong>de</strong> con-): col·<strong>la</strong>teral, col·lineal<br />
• il- (var. <strong>de</strong> in-): il·limitat, il·lògic Convé notar <strong>la</strong> grafia <strong>de</strong>ls mots colínia,<br />
• sil- (var. <strong>de</strong> sin-): síl·<strong>la</strong>ba, sil·lepsi, cologaritme.<br />
sil·logisme<br />
En formants cultes<br />
S’escriu l·l en els formants cultes següents: S’escriuen amb l milè, miler, milenar<br />
• al·lo- ‘altre’: al·lomorf, al·lòpata, al·lòtrop<br />
• cal·li- ‘bell’: cal·ligrafia, cal·ligrama<br />
• gal·l(o)- ‘<strong>de</strong> <strong>la</strong> Gàl·lia’: gal·licisme,<br />
gal·loromà<br />
• fil·l(o)- ‘ful<strong>la</strong>’: fil·lòfag, fil·loxera,<br />
clorofil·<strong>la</strong><br />
• mil·l(i)- ‘mil’: mil·lenari, mil·lèsim<br />
En <strong>de</strong>rivats savis <strong>de</strong> radicals acabats en -ll<br />
En general, s’escriu l·l: al·liaci (cf. all), axil·<strong>la</strong> S’escriu l en casos com anu<strong>la</strong>r (cf. anell),<br />
(cf. aixel<strong>la</strong>), capil·<strong>la</strong>r (cf. cabell), cristal·lí consiliari (cf. consell), filial (cf. fill), foli (cf.<br />
(cf. cristall), gal·linaci (cf. gall), lul·lià (cf. full)<br />
Llull), metàl·lic (cf. metall), sigil·<strong>la</strong>r (cf.<br />
segell)<br />
Derivats <strong>de</strong> radicals acabats en -l<br />
S’escriu l·l en mots com argil·lífer (cf. En general, s’escriu l: encarri<strong>la</strong>r (cf. carril),<br />
argi<strong>la</strong>), caramel·litzar (cf. caramel), fi<strong>la</strong>r (cf. fil), ge<strong>la</strong>t (cf. gel), perfi<strong>la</strong>r (cf.<br />
constel·<strong>la</strong>ció (cf. estel), nul·<strong>la</strong> (cf. nul) perfil), te<strong>la</strong> (cf. tel), ve<strong>la</strong> (cf. vel)<br />
ESBORRANY PROVISIONAL
Change language