Gramàtica de la llengua catalana (versió provisional). III.2 La derivació

1. INTRODUCCIÓ
Els processos de formació de mots permeten obtenir noves unitats
lèxiques a partir d’altres unitats lèxiques ja existents (cf. II, § 3). Tenint en
compte els components morfològics de les noves unitats lèxiques, es pot
establir una clara distinció entre els dos grans processos de formació de mots:
la derivació i la composició. En el primer cas, la nova unitat lèxica consta
d’una única arrel, mentre que en el segon en té més d’una (cf. II, § 3.2). La
derivació pròpiament dita, d’altra banda, es distingeix de la derivació
impròpia o conversió, ja que aquesta darrera consisteix en un procés no afixal
(cf. II, § 3.1.2).
En l’estudi de la derivació, s’ha considerat preferible prescindir de la distinció
terminològica tradicionalment establerta entre mot primitiu ⎯terme no derivat a partir del
qual es poden formar derivats⎯ i mot derivat, tot i que eventualment s’hi pugui fer
referència.
La derivació, la composició i la conversió no són, tanmateix, els únics
processos a partir dels quals es poden obtenir nous mots. Juntament amb
aquests processos, n’hi ha d’altres menys productius com ara la truncació, la
reduplicació i l’onomatopeia.
2. LA DERIVACIÓ
La derivació és el procés que permet obtenir noves unitats lèxiques
mitjançant l’adjunció d’un afix a un radical. El conjunt de tots els mots
formats per derivació d’un radical comú és una família de mots. Tenint en
compte la posició que ocupa l’afix respecte del radical, els afixos es
classifiquen en prefixos, quan s’hi anteposen, i en sufixos, quan s’hi posposen.
Paral·lelament, la derivació es classifica en prefixació i en sufixació, segons
que en el procés de formació de mots s’utilitzin, respectivament, prefixos o
sufixos.
ESBORRANY PROVISIONAL

292
2.1. LA PREFIXACIÓ I LA SUFIXACIÓ
GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA
La prefixació i la sufixació no es diferencien tan sols per la posició que
ocupen els afixos, sinó també per les propietats formals, sintàctiques i
semàntiques dels mots derivats.
Les principals diferències existents entre els dos processos de derivació es
poden resumir en els punts següents:
a) El prefix no condiciona l’accent del radical al qual s’adjunta, mentre que
el sufix determina sempre la posició de l’accent (cf. I, § 8.3.1). Aquesta
diferència es pot constatar fàcilment en els exemples reproduïts a
continuació, en els quals la síl·laba tònica ha estat composta en lletra negreta
(quadre III.1):
QUADRE III.1
Exemples de derivació
Derivat per prefixació Derivat per sufixació
fi ultrafí finor
tela entretela teler
finestra contrafinestra finestral
b) Si el contacte entre l’afix i el radical provoca alguna modificació
fonètica, l’element afectat és generalment l’afix en els processos de prefixació
i el radical en els de sufixació. El prefix negatiu in-, per exemple, presenta les
variants im-, il- i ir-, condicionades pel segment inicial del radical al qual
s’adjunta: inadequat, però impresentable, il·legible i irremeiable; el radical
homen-, en canvi, presenta elisió de la nasal final quan és un mot
independent (home) però la manté en mots sufixats (homenet i homenívol).
c) En la prefixació, la categoria lèxica del nou mot habitualment és
determinada pel radical, mentre que en la sufixació ho és pel sufix. El prefix
des-, per exemple, es pot adjuntar a radicals nominals, adjectivals o verbals, i,
normalment, el nou mot manté la categoria del radical (quadre III.2).
QUADRE III.2
Derivació amb el prefix des-
Categoria Exemple
N → N ordre → desordre
Adj → Adj honest → deshonest
V → V fer → desfer
ESBORRANY PROVISIONAL

FORMACIÓ DE MOTS
El sufix -itzar, en canvi, es pot adjuntar a radicals nominals i adjectivals, i
en tots dos casos imposa la categoria verbal al nou mot, d’acord amb el seu
caràcter verbalitzador (quadre III.3).
QUADRE III.3
Derivació amb el sufix -itzar
Categoria Exemple
N → V harmonia → harmonitzar
Adj → V fèrtil → fertilitzar
d) Normalment, en la prefixació, el significat bàsic del nou mot depèn del
radical, al qual se suma el matís circumstancial aportat pel prefix (com ara
‘anterior’ per al prefix pre- o ‘negació’ per al prefix in-).
inacabat ‘no acabat’ precampanya ‘anterior a la campanya’
insegur ‘no segur’ Prepirineus ‘anterior als Pirineus’
En la sufixació, en canvi, aquest significat bàsic és el resultat de la
combinació del significat del radical i del sufix, i el mot pren d’aquest darrer
un valor més funcional d’acord amb el canvi categorial, quan n’hi ha (com
ara ‘acció’ o ‘procés’, per a noms formats a partir de verbs; ‘qualitat’, per a
noms formats a partir d’adjectius; etc.), i un valor més classificador o genèric
que permet relacionar-lo amb mots que tenen el mateix sufix (com ara
‘adscripció professional o ideològica’, en mots acabats en -ista; ‘lloc’, en
determinats mots acabats en -dor; ‘planta’ en determinats mots acabats en
-era; etc.).
oficinista ‘professional de l’oficina’
taxista ‘professional del taxi’
menjador ‘lloc on es menja’
rebedor ‘lloc on es rep els visitants’
mongetera ‘planta que té com a fruit la mongeta’
pebrotera ‘planta que té com a fruit el pebrot’
Les diferències sintàctiques i semàntiques que s’acaben de delimitar estan directament
relacionades amb el constituent morfològic que funciona com a nucli del mot derivat. En
morfologia, com en sintaxi, el nucli d’una construcció és el constituent que determina la
categoria del conjunt. En un verb derivat per sufixació com ara fertilitzar, l’element que
determina que sigui un verb és el sufix -itzar, ja que el radical és un adjectiu i tots els mots
formats amb adjectius o noms i el sufix -itzar són verbs (agonitzar, esterilitzar,
ESBORRANY PROVISIONAL
293

294
GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA
harmonitzar, etc.). En un verb derivat per prefixació com ara desfer, l’element que
determina que sigui un verb és el radical fer, ja que el prefix des- també pot formar noms i
adjectius (desordre i deshonest). Tenint en compte aquest fet, podem concloure que, com a
norma general, el nucli dels mots sufixats és el sufix i el nucli dels mots prefixats és el
radical al qual s’adjunta. Així, doncs, podem afirmar que el nucli dels mots derivats és,
normalment, el constituent de la dreta (indicat en negreta en el quadre III.4).
QUADRE III.4
La prefixació i la sufixació pel que fa al nucli del mot derivat
Derivació per prefixació Derivació per sufixació
[N des [N ordre]] [V [N harmon] itzar]
[Adj des [Adj honest]] [V [Adj fertil] itzar]
[V des [V fer]]
2.2. LA DERIVACIÓ I EL SIGNIFICAT
Ultra les diferències existents entre els dos processos derivatius, cal
remarcar que la derivació és un procés recursiu, és a dir, que es pot repetir
diverses vegades; per això és possible trobar mots amb diversos afixos, com,
per exemple, anticonstitucional. S’ha d’entendre, però, que aquests tipus de
mots es formen mitjançant l’adjunció successiva d’afixos, de manera que en
cada adjunció es forma un derivat.
constitu + ció = constitució
constitucion + al = constitucional
anti + constitucional = anticonstitucional
A l’arrel constitu- (del verb constituir) s’afegeix el sufix -ció i s’obté el mot
constitució; s’hi afegeix -al i resulta l’adjectiu constitucional; a aquest
s’adjunta el prefix anti- i en resulta l’adjectiu anticonstitucional.
El significat dels mots derivats és, en molts casos, perfectament predictible
a partir dels constituents que l’integren. El sufix -esa, per exemple, s’adjunta
a radicals adjectivals i aporta el significat de ‘qualitat de Adj’, on «Adj» fa
referència al radical adjectival al qual s’adjunta. Per tant, els mots bellesa,
brutesa o riquesa són parafrasejables, respectivament, per ‘qualitat de bell’,
‘qualitat de brut’ i ‘qualitat de ric’. El prefix privatiu a-, de manera paral·lela,
s’adjunta a radicals adjectivals i aporta el significat de ‘no Adj’: asimètric,
així, equival a ‘no simètric’ i acromàtic, a ‘no cromàtic, sense color’.
Tanmateix, el significat dels mots derivats no és composicional en tots els
casos, i, per tant, no sempre és possible deduir-lo a partir del significat de
cadascun dels components morfològics. Els diferents noms formats a partir
ESBORRANY PROVISIONAL

FORMACIÓ DE MOTS
de l’adjunció del sufix -dor a un radical verbal, per exemple, no tenen tots un
significat equivalent, ja que, segons els casos, poden designar l’agent o la
causa de l’esdeveniment a què es refereix el radical verbal
(avaluador/avaluadora ‘persona que avalua’), l’instrument per mitjà del qual
es duu a terme una acció (colador ‘instrument que serveix per a colar’) o el
lloc on es produeix una acció o un esdeveniment (mirador ‘lloc des d’on es
mira’). En alguns casos és possible fins i tot que una mateixa forma tingui
més d’un significat: un menjador, per exemple, és tant un ‘lloc on es menja’
com un ‘home que menja’. En altres casos, a més, el mot derivat ha assolit un
cert grau de lexicalització i presenta un significat moltes vegades
idiosincràtic: una llevadora no és únicament ‘una dona que lleva’, sinó ‘una
dona que assisteix les dones durant el part’; un abocador és ‘un lloc on
s’aboquen coses’, però s’usa fonamentalment per a designar el lloc on
s’aboquen escombraries o runa.
A vegades, la formació de mots és restringida per factors semàntics; així, pel fet que la
llengua ja posseeix un mot relativament freqüent amb el mateix significat que tindria el mot
derivat. L’existència del mot humit, per exemple, impossibilita la formació de l’adjectiu
insec a partir del prefix negatiu in- i el radical adjectiu sec. L’existència dels mots modista i
sastressa, d’altra banda, fan que es rebutgi el mot derivat vestidora, format amb el sufix
-dor/-dora de corredora, legisladora i sargidora.
2.3. LES VARIANTS FORMALS
En cada procés de derivació es pot produir un reajustament fonològic que
serveix per a donar al derivat la fesomia d’un mot català. Per exemple, en un
verb com harmonitzar, format pel radical harmoni- (del nom harmonia) i el
sufix -itzar, hi ha hagut un procés de simplificació per tal d’evitar l’aparició
de dues is seguides: harmoni + itzar. També són processos de reajustament
fonològic, entre d’altres, l’elisió de la -n final en el mot constitució quan no
s’hi afegeix cap afix (ja que l’arrel que serveix per a la formació d’altres mots
és constitucion-, com es pot veure a constitucions i constitucional) o les
variants formals del prefix in- comentades més amunt (cf. § 2.1.b). La
majoria d’aquests reajustaments es corresponen amb canvis fonològics que
tenen un caràcter general en la llengua, els quals canvis ja han estat tractats en
una altra part (cf. I, § 7). Alguns dels més productius, a més, s’han reprès de
manera puntual en la introducció de la part II (cf. § 2).
En altres casos, els processos derivatius no sols impliquen petits
reajustaments fonològics, sinó també la selecció de determinades variants
al·lomòrfiques (cf. II, § 2). Normalment, la variació prové del fet que en una
determinada família de mots hi ha mots derivats a partir d’un radical
patrimonial i mots derivats a partir d’un radical culte. Aquest és el cas, per
ESBORRANY PROVISIONAL
295

296
GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA
exemple, de lleter i lleteria, formats amb el radical del mot patrimonial llet, i
lacti, làctic o lactosa, formats amb el radical lact-, que no pot existir com a
mot independent. En aquest cas, es diu que lacti, làctic o lactosa són derivats
savis (del llatí LACTĔ ‘llet’). Aquesta variació, en alguns casos, està motivada
per un fenomen de supleció, i els afixos s’adjunten a radicals que tenen un
origen etimològic diferent, com podem observar en mots derivats del tipus
cavaller, equí i hípic, o foguera i píric. Amb tot, esporàdicament, la variació
al·lomòrfica es retroba igualment en els sufixos. El sufix -ble, per exemple,
presenta la variant -bil- seguida d’un altre sufix, com mostren els derivats
estable i estabilitzar o amable i amabilitat.
2.4. LA SUFIXACIÓ
Els sufixos, i paral·lelament els processos de sufixació, poden ser
subclassificats atenent a criteris fonològics i a criteris semàntics i sintàctics.
Els criteris fonològics fan referència a l’accent de mot i permeten diferenciar
els sufixos tònics, els sufixos àtons i els sufixos preaccentuats (cf. I, § 8.3.1). La
major part dels sufixos són tònics i imposen l’accent al nou mot: l’accent de
fusta, per exemple, cau en la síl·laba que conté la vocal -u- del radical, però
en els derivats fuster i fusteria l’accent cau en els sufixos -er i -ia,
respectivament.
Els sufixos preaccentuats són àtons; però, a diferència dels que reben el
nom de àtons, imposen una sèrie de restriccions pel que fa a la posició de
l’accent i al timbre de la vocal tònica. Aquests sufixos, de fet, exigeixen que
l’accent caigui en la síl·laba anterior i, si aquesta síl·laba conté una vocal
mitjana, que aquesta vocal sigui mitjana baixa ([ɛ] o [ɔ]): l’accent de carbó i
carbònic, per exemple, es manté en la mateixa síl·laba, però en el segon cas el
sufix àton -ic provoca el canvi de [ó] en [ɔ́]; l’accent de púrpura i purpuri,
d’altra banda, no cau en la mateixa síl·laba, ja que el sufix àton -i exigeix que
l’accent se situï en la síl·laba precedent.
Des d’un punt de vista sintàctic i semàntic, els sufixos es poden classificar
en sufixos lèxics i en sufixos valoratius. Els sufixos lèxics responen a les
propietats sintàctiques i semàntiques delimitades més amunt en establir les
principals diferències entre la sufixació i la prefixació (cf. § 2.1). Aquests
sufixos, així, imposen la categoria lèxica i un significat relacionat amb aquesta
categoria al mot derivat. Són sufixos lèxics, per exemple, -itzar de fertilitzar i
harmonitzar, o -al de constitucional.
Els sufixos valoratius, en canvi, són un cas bastant particular dins la
sufixació, ja que no determinen la categoria del radical i, en sentit estricte, no
creen mots amb un significat lèxic diferent, sinó que es limiten a aportar un
matís semàntic relacionat amb la grandària o amb una valoració de caràcter
ESBORRANY PROVISIONAL

FORMACIÓ DE MOTS
subjectiu. Són sufixos valoratius, per exemple, el sufix diminutiu -et de
drapet o l’augmentatiu -ot de nassot.
Tradicionalment s’ha considerat que, junt amb els sufixos i els prefixos, hi ha un tercer
tipus d’afixos derivatius, els infixos, que s’insereixen entre el radical i el sufix, i que no
aporten cap significació específica al derivat o bé li aporten una significació de tipus
valoratiu. Aquests aparents infixos, tanmateix, no són més que sufixos que, a causa del
caràcter recursiu de la derivació en general i de la sufixació en particular, es troben seguits
d’un altre sufix. Aquest és el cas, per exemple, del sufix -ol, que apareix en posició final a
estanyol o pujol i en posició medial a rajolí o ratolí, o del sufix -al, que apareix en posició
final a braçal o veïnal i en posició medial a apegalós. Malgrat aquesta consideració, cal fer
notar que els mots que contenen aquests sufixos en posició medial no en poden prescindir,
com tampoc no hi pot mancar un sufix que els segueixi: és a dir, de rata es forma ratolí,
però no es pot formar ratí ni ratol.
Deixant de banda les diferents classes de sufixos, és important subratllar el
fet, ja apuntat més amunt (cf. II, § 3.1.1.c), que la flexió és perifèrica respecte
a la sufixació i que, com a norma, els sufixos derivatius s’adjunten a radicals i
no a mots flexionats. Els derivats del mot taula, per exemple, no es formen
adjuntant sufixos derivatius al mot amb la marca de femení -a, sinó al radical
taul- (tauleta, taulejar, taulell). Cal tenir en compte, amb tot, que en alguns
casos, excepcionalment, els mots derivats presenten determinades marques
flexives entre el radical i els sufixos derivatius. Sens dubte, el cas més
significatiu és el dels adverbis que acaben en el sufix -ment, els quals es
formen a partir d’adjectius flexionats en femení i, per tant, a partir
d’adjectius que, si són variables, presenten la marca flexiva -a: ràpidament,
tranquil·lament. Les marques flexives també apareixen en els derivats
formats per un radical verbal i un sufix començat per consonant, en els quals
es manté la vocal temàtica per tal d’evitar seqüències de dues o més
consonants: cantador, rebedor, regidor.
La vocal temàtica és -a- per als verbs de la conjugació I i és -i- per als de la III. En la
conjugació II es produeix una certa variació al·lomòrfica, ja que alternen les vocals -e- i -i-:
amb el sufix -dor s’usa la vocal -e- (bevedor, venedor), amb el sufix -ble, la vocal -i-
(bevible, vendible) i amb el sufix -ment hi ha formes amb -e- (comprometement,
responement) o amb -i- (abatiment, venciment), i fins i tot, es produeixen diferències entre
parlars, com mostren les formes valencianes creiximent o naiximent, al costat de les formes
generals creixement i naixement.
2.5. LA SUFIXACIÓ LÈXICA
La sufixació lèxica és un dels processos més productius per a la formació
de mots, i consisteix en l’adjunció d’un sufix lèxic a un radical. Els sufixos
lèxics, i paral·lelament els processos de sufixació lèxica, es poden classificar a
ESBORRANY PROVISIONAL
297

298
GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA
partir de la categoria lèxica que imposen al mot derivat. Des d’aquesta
perspectiva, podem diferenciar els sufixos nominalitzadors (quan s’adjunten a
radicals diversos i donen com a resultat un nom), els sufixos adjectivadors
(quan donen com a resultat un adjectiu), els sufixos verbalitzadors (quan
donen com a resultat un verb) i els sufixos adverbialitzadors (quan donen
com a resultat un adverbi). Heus aquí, esquemàticament, uns quants
exemples dels diferents tipus de sufixos lèxics, amb l’especificació de la
categoria del radical al qual s’adjunten i de la categoria del mot resultant
(quadre III.5).
QUADRE III.5
Tipus de sufixos lèxics
Tipus de sufix Categoria Exemple
nominalitzador
adjectivador
verbalitzador
N → N -ista: dent → dentista
Adj → N -itat: suau → suavitat
V → N -ció: crear → creació
N → Adj -enc: estiu → estiuenc
Adj → Adj -ós: groc → grogós
V → Adj -aire: rondinar → rondinaire
Adv → Adj -er: prop → proper
N → V -egar: pedra → pedregar
Adj → V -itzar: fèrtil → fertilitzar
Adv → V -ejar: sovint → sovintejar
adverbialitzador Adj → Adv -ment: ràpid → ràpidament
Com podem observar en el quadre anterior, la sufixació lèxica permet
formar noms, adjectius, verbs i adverbis partint d’un radical també
pertanyent a una d’aquestes categories. Ara bé, ni cadascuna d’aquestes
categories pot servir de radical per a la formació de mots de totes les
categories, ni cadascun dels sufixos es pot adjuntar a qualsevol categoria, sinó
que hi ha una sèrie de restriccions que determinen les combinacions
possibles: per exemple, es poden formar adverbis a partir de radicals
adjectivals, però no a partir de noms, de verbs (tret, és clar, dels participis
adjectivats) ni d’adverbis. Així mateix, el sufix nominalitzador -ció s’adjunta
a radicals verbals i, en canvi, no es combina amb noms, adjectius ni adverbis;
el sufix nominalitzador -itat, d’altra banda, només es pot adjuntar a
adjectius, i no es pot combinar amb noms, verbs ni adverbis.
ESBORRANY PROVISIONAL

FORMACIÓ DE MOTS
Les restriccions imposades pel sufix no es limiten, però, a la categoria del radical al qual
s’adjunten. Des d’un punt de vista sintàctic, els sufixos, a més de seleccionar la categoria
del radical, també poden imposar restriccions relacionades amb les propietats sintàctiques
d’aquests radicals. El sufix adjectivador -ble, per exemple, s’adjunta a radicals de verbs
transitius o intransitius que seleccionen un argument amb la funció semàntica tema.
transportar (Tema una mercaderia) → la mercaderia és transportable
(Tema el seu amor) perdura → el seu amor és perdurable
Igualment, des d’un punt de vista semàntic, els sufixos poden establir restriccions
relacionades amb les classes conceptuals. El sufix adverbialitzador -ment s’adjunta a
radicals adjectivals, però no és compatible, per exemple, amb gentilicis ni amb adjectius
que indiquen color, i per això són estranys a la llengua, o insòlits, adverbis com ara
gironinament, mallorquinament, blavament.
Des d’un punt de vista morfològic, els sufixos estableixen també restriccions
relacionades amb l’estructura interna del radical al qual s’adjunten. Per exemple, el sufix -
ció, que permet obtenir noms a partir de verbs, no es pot adjuntar a radicals que duen el
sufix verbalitzador -ejar, però sí que es pot combinar amb el sufix verbalitzador -itzar; en
canvi, el sufix nominalitzador -ment es pot adjuntar a radicals que contenen el sufix -ejar,
però no als que contenen -itzar: de bandejar i falsejar podem formar bandejament i
falsejament, però no bandejació ni falsejació, i de actualitzar i fertilitzar podem formar
actualització i fertilització, però no actualitzament ni fertilitzament.
Des d’un punt de vista fonològic, finalment, també es produeixen en alguns casos
restriccions relacionades amb la tendència a evitar que un sufix s’adjunti a un radical que
presenta un acabament semblant al del sufix. Els radicals verbals acabats en -ment, per
exemple, no admeten el sufix nominalitzador -ment, sinó el sufix -ció, semànticament
equiparable: es diu, per tant, creixement o pensament, però lamentació o fragmentació.
També respon a restriccions de caràcter fonològic la distribució dels sufixos -ia i
-eria. El primer s’adjunta a radicals nominals o adjectivals acabats en -er, -ri o -ès:
rellotgeria, secretaria, cortesia; el segon, en canvi, ho fa als radicals que no presenten
aquesta restricció fonològica: floristeria, imatgeria.
2.5.1. La nominalització
Com hem apuntat en l’epígraf anterior, és possible formar noms a partir
de radicals nominals, adjectivals i verbals, però no a partir de radicals
adverbials.
Partint d’un radical nominal, es poden formar noms que, a grans trets, es
poden agrupar en les classes semàntiques següents:
a) Noms d’ofici mitjançant els sufixos -à/-ana, -aire, -er/-era i -ista.
-à/-ana -er/-era
castell → castellà/castellana carta → carter/cartera
cirurgia → cirurgià/cirurgiana matalàs → matalasser/matalassera
ESBORRANY PROVISIONAL
299

300
GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA
-aire -ista
drap → drapaire dent → dentista
punta → puntaire violí → violinista
b) Noms de planta o arbre mitjançant el nom de la flor o del fruit o la part
que s’aprofita d’aquesta planta, i els sufixos -er i -era.
-er -era
avellana → avellaner ginesta → ginestera
cirera → cirerer patata → patatera
rosa → roser vímet → vimetera
En alguns casos es poden adjuntar al mateix radical tant -er com -era.
-er i -era -era i -er
garrofa → garrofer i garrofera maduixa → maduixera i maduixer
préssec → presseguer i presseguera oliva → olivera i oliver
serva → server i servera pera → perera i perer
poma → pomera i pomer
pruna → prunera i pruner
c) Noms col·lectius mitjançant els sufixos -ada, -al, -all, -alla, -am, -ar,
-at, -atge, -eda, -eria, -et, -osa i -um.
-ada -atge
costella → costellada branca → brancatge
núvol → nuvolada cadira → cadiratge
-al -eda
diner → dineral om → omeda
persona → personal pi → pineda
-all -eria
branca → brancall cristall → cristalleria
ploma → plomall imatge → imatgeria
-alla -et
jove → jovenalla gesp → gespet
xic → xicalla vinya → vinyet
-am -osa
costella → costellam avet → avetosa
mosca → moscam faig → fajosa
roca → rocam
ESBORRANY PROVISIONAL

FORMACIÓ DE MOTS
-ar -um
bèstia → bestiar cabra → cabrum
canya → canyar vaca → vacum
-at
cadira → cadirat
dent → dentat
d) Noms de llocs o d’objectes destinats a aplegar, contenir, desar alguna
cosa, o a fer d’habitatge d’algun animal, mitjançant els sufixos -ari, -er i -era.
-ari -era
anècdota → anecdotari cartutx → cartutxera
mostra → mostrari formatge → formatgera
-er
clau → clauer
formiga → formiguer
e) Noms de lloc on s’exerceix un ofici mitjançant el sufix -eria (o la variant
-ia).
-eria -ia
sastre → sastreria rellotger → rellotgeria
secretari → secretaria
f ) Noms que indiquen condició, títol, demarcació, jurisdicció, activitat o
procés mitjançant els sufixos -at, -atge i -eria (o la variant -ia).
-at -eria, -ia
bisbe → bisbat bruixa → bruixeria
comte → comtat cavaller → cavalleria
pagès → pagesia
-atge
aprenent → aprenentatge
esclau → esclavatge
home → homenatge
g) Noms dels partidaris d’un cert sistema, dels qui professen una certa
doctrina, dels qui estan afiliats a un partit, dels qui practiquen un esport o un
art mitjançant el sufix -ista. Els noms del sistema, partit, esport, etc., al seu
torn, estan formats mitjançant el sufix -isme.
-isme i -ista
Buda → budisme i budista progrés → progressisme i progressista
Marx → marxisme i marxista terror → terrorisme i terrorista
ESBORRANY PROVISIONAL
301

302
GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA
model → modelisme i modelista
h) Noms d’acció sobtada i intensa, en especial noms de cop donat amb un
cert objecte o en una determinada part del cos, mitjançant el sufix -ada.
-ada
abril → abrilada colze → colzada
bastó → bastonada galta → galtada
clatell → clatellada torrent → torrentada
i) Noms d’acció pròpia d’algun ésser animat mitjançant el sufix -ada.
-ada
brètol → bretolada pallasso → pallassada
criatura → criaturada
j) Noms de capacitat, mesura, o que simplement indiquen quantitat (en
dimensió, extensió, nombre), mitjançant els sufixos -ada i -at.
-ada -at
barri → barriada braç → braçat
cistell → cistellada mà → manat
cullera → cullerada
gent → gentada
A més d’aquests grups, encara podem trobar noms derivats de noms mitjançant certs
sufixos que s’han lexicalitzat.
-aina -at
bec → becaina cadena → cadenat
color → coloraina codony → codonyat
-any/-anya -atge
riera → rierany bosc → boscatge
bossa → bossanya riba → ribatge
-al -ís/-issa
banc → bancal pasta → pastís
tenda → tendal pedra → pedrís
palla → pallissa
terra → terrissa
Noteu que aquests sufixos, o bé ja no són productius (-aina, -any/-anya), o bé ho són,
però en altres contextos (-al, -ís/-issa com a adjectivadors, -atge per a la formació de noms
a partir de verbs, etc.).
Partint d’un radical adjectival, es poden formar els noms següents:
ESBORRANY PROVISIONAL

FORMACIÓ DE MOTS
k) Noms abstractes que expressen la qualitat que posseeix la persona o
cosa a què es refereix l’adjectiu mitjançant els sufixos -ària, -eria (i la variant
-ia), -esa, -itat (i les variants -dat, -edat, -etat, -tat), -or i -ura (i la variant
culta -úria).
-ària i -esa -itat, -dat, -edat, -tat
bonic → bonicària i boniquesa suau → suavitat
sord → sordària i sordesa va → vanitat
bo → bondat
sant → santedat
sobri → sobrietat
lleial → lleialtat
-eria, -ia -or
boig → bogeria aspre → aspror
ximple → ximpleria brut → brutor
alegre → alegria dolç → dolçor
cortès → cortesia
gelós → gelosia
-esa -ura, -úria
brut → brutesa blau → blavura
pobre → pobresa vell → vellura
vell → vellesa fosc → foscúria
El sufix -esa té una variant clàssica (-ea) que és emprada en els parlars valencians (brut
→ brutesa o brutea, pobre → pobresa o pobrea, vell → vellesa o vellea). L’elisió de la -s- es
fa extensiva a mots com peresa (perea), en els quals no intervé el sufix -esa.
Hi ha una sèrie de sufixos cultes que també s’empren per a formar noms que expressen
qualitat: -ia (àton), -ícia, -ió (relacionada amb la variant -ció que s’adjunta a radicals
verbals), -itud (i la variant -ud), -ncia.
-ia -itud, -ud
eficaç → eficàcia ple → plenitud
innocent → innocència quiet → quietud
lasciu → lascívia
superb → supèrbia
sol → solitud
-ícia -ió
avar → avarícia atent → atenció
brut → brutícia
just → justícia
discret → discreció
Malgrat que aquests sufixos tenen un gran nombre d’ocurrències en català, la major part
dels mots que els contenen s’han manllevat del llatí ja sufixats, com ho mostra, per
exemple, el fet que en alguns casos no es corresponguin exactament els radicals dels mots
sufixats amb els mots dels quals aparentment provenen (discret → discreció, elegant →
ESBORRANY PROVISIONAL
303

304
GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA
elegància, etc.). Es dóna el cas, a més, que algun d’aquests sufixos s’adjunta en combinació
amb d’altres: sagrat → sagristia (i també sagristà i sagristania).
l) Noms de dimensions o magnituds mitjançant els sufixos -ada i -ària,
que sovint poden aparèixer tant l’un com l’altre amb el mateix radical.
-ada i -ària
ample → amplada i amplària llarg → llargada i llargària
fondo → fondària
m) Noms que indiquen doctrina, sistema o partit mitjançant el sufix -isme,
i noms dels seguidors o partidaris d’aquests mitjançant el sufix -ista.
-isme i -ista
comú → comunisme i comunista
material → materialisme i materialista
nacional → nacionalisme i nacionalista
racional → racionalisme i racionalista
El sufix -isme també pot indicar una certa actitud o tendència.
-isme
cofoi → cofoisme mut → mutisme
Partint d’un radical verbal, es poden formar les classes de noms que hi ha a
continuació:
n) Noms que designen l’acció o l’efecte expressats pel verb mitjançant els
sufixos -alla, -ció, -dera, -dura, -ment (i la variant -menta, pròpia de registres
informals), -nça i -or.
-alla -ment
contar → contalla cansar → cansament
trobar → troballa créixer → creixement
patir → patiment
-ció -menta
crear → creació enraonar → enraonamenta
manifestar → manifestació patir → patimenta
rendir → rendició
-dera -nça
bullir → bullidera assegurar → assegurança
cruixir → cruixidera confiar → confiança
dringar → dringadera reconèixer → reconeixença
ESBORRANY PROVISIONAL

FORMACIÓ DE MOTS
-dura -or
ferir → feridura cremar → cremor
soldar → oldadura inflar → inflor
trencar → trencadura escalfar → escalfor
El sufix -atge s’ha especialitzat en la formació dels noms d’operacions tècniques
(laminatge, buidatge, aterratge), com també ho han fet les formes femenines de participis
nominalitzats dels verbs que es refereixen a aquest tipus d’operacions (batre → batuda,
esbandir → esbandida, premsar → premsada, refondre → refosa, etc.). Hi ha altres sufixos
que donen uns matisos característics a l’acció. Aquest és el cas de -dissa, que dóna una idea
d’intensitat o de continuïtat de l’acció del verb (córrer → corredissa, volar → voladissa,
xerrar → xerradissa), i -era, que denota desig o ganes d’aquesta acció (badallar →
badallera, casar-se → casera, xerrar → xerrera).
La variant -ió del sufix català -ció també es troba en una sèrie de cultismes, precedida de
c, s, t o x: detenció, distribució; contracció, producció; evasió, reclusió; cessió, confessió;
digestió, suggestió; annexió, reflexió.
o) Noms que indiquen el resultat d’un procés expressat per un verb
mitjançant els sufixos -all, -alles, -dures, -et, -im i -ó.
-all -et
enfilar → enfilall refilar → refilet
escampar → escampall xisclar → xisclet
-alles -im
deixar → deixalles regalar → regalim
escurar → escuralles ruixar → ruixim
socarrar → socarrim
-dures -ó
retallar → retalladures llaurar → llauró
triar → triadures vèncer → vençó
p) Noms d’instrument mitjançant els sufixos -all, -dor, -dora i -et.
-all -dora
fermar → fermall filar → filadora
fregar → fregall tapar → tapadora
topar → topall
-dor -et
colar → colador bolcar → bolquet
mocar → mocador trabucar → trabuquet
xiular → xiulet
ESBORRANY PROVISIONAL
305

306
GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA
q) Noms de lloc mitjançant els sufixos -all, -dor, -dora i -tori.
-all -dora
amagar → amagatall escopir → escopidora
trencar → trencall menjar → menjadora
-dor -tori
menjar → menjador observar → observatori
rebre → rebedor sanar → sanatori
El sufix -tori (i la variant -ori) apareix en molts cultismes, com ara auditori, dormitori,
escriptori, esposori, reservori, etc.
r) Noms que indiquen l’agent de l’acció expressada pel verb mitjançant el
sufix -dor/-dora.
-dor/-dora
córrer → corredor/corredora sargir → sargidor/sargidora
La variant -or/-ora del sufix català -dor/-dora (precedit de s o t) també es troba en una
sèrie de cultismes, tal com podem veure en els exemples següents.
-or/-ora
agressor/agressora editor/editora
antecessor/antecessora escriptor/escriptora
censor/censora escultor/escultora
compositor/compositora impressor/impressora
conductor/conductora lector/lectora
defensor/defensora opositor/opositora
director/directora opressor/opressora
divisor/divisora
s) Noms que indiquen el pacient de l’acció expressada pel verb mitjançant
el sufix -nd/-nda.
-nd/-nda
examinar-se → examinand/examinanda
graduar → graduand/graduanda
Aquest sufix, però, és molt poc freqüent, i sovint els mots que el contenen
són presos del llatí, com és el cas dels noms dividend, minuend, subtrahend;
comanda, escuranda, llegenda.
Els sufixos -dor/-dora, -ment i -tori es poden adjuntar a radicals verbals de
qualsevol conjugació, mentre que els altres sufixos tenen més restriccions.
-dor/-dora -tori
abeurar → abeurador i abeuradora deambular → deambulatori
ESBORRANY PROVISIONAL

FORMACIÓ DE MOTS
escórrer → escorredor i escorredora dormir → dormitori
fregir → fregidora
-ment
abonar → abonament
créixer → creixement
ensopir → ensopiment
vèncer → venciment
El sufix -ció no sol aparèixer en verbs de la conjugació II i el sufix -nça és
menys freqüent en verbs de la III.
-ció -nça
aprovar → aprovació assegurar → assegurança
avaluar → avaluació esgarrifar → esgarrifança
destinar → destinació venjar → venjança
evacuar → evacuació conèixer → coneixença
abolir → abolició prometre → prometença
exhibir → exhibició doldre’s → dolença
perdre → perdició partir → partença
La resta de sufixos, en general, es combinen amb verbs de la conjugació I
—essent com és la conjugació més nombrosa i productiva—, tot i que també
hi ha excepcions.
-dissa -all
bellugar → bellugadissa fermar → fermall
volar → voladissa fregar → fregall
xerrar → xerradissa topar → topall
però vendre → venedissa però encendre → encenall
prémer → premall
2.5.2. L’adjectivació
Es poden crear adjectius a partir de radicals nominals, adjectivals, verbals i
adverbials. Partint d’un radical nominal, es poden formar adjectius
pertanyents a les classes següents:
a) Adjectius que expressen relació o pertinença mitjançant els sufixos -à/
-ana (i la variant -ià/-iana, molt menys usual), -al, -ar, -ari/-ària, -enc/-enca,
-eny/-enya, -er/-era, -ès/-esa, -esc/-esca, -í/-ina, -ístic/-ística, -iu/-iua, -ívol/
-ívola i -ós/-osa.
-à/-ana, -ià/-iana -ès/-esa
ciutat → ciutadà/ciutadana burg → burgès/burgesa
ESBORRANY PROVISIONAL
307

308
GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA
crani → cranià/craniana mar → marès/maresa
marató → maratonià/maratoniana
-al -esc/-esca
any → anyal burla → burlesc/burlesca
mostra → mostral parent → parentesc/parentesca
tronc → troncal
-ar -í/-ina
ala → alar bou → boví/bovina
grànul → granular mar → marí/marina
pulmó → pulmonar
-ari/-ària -ístic/-ística
aliment → alimentari/alimentària caràcter → característic/característica
doctrina → doctrinari/doctrinària humor → humorístic/humorística
milió → milionari/milionària
-enc/-enca -iu/-iua
estiu → estiuenc/estiuenca gel → geliu/geliua
illa → illenc/illenca
-eny/-enya -ívol/-ívola
ferro → ferreny/ferrenya baró → baronívol/baronívola
fusta → fusteny/fustenya pagès → pagesívol/pagesívola
-er/-era -ós/-osa
blat → blader/bladera greix → greixós/greixosa
llana → llaner/llanera terra → terrós/terrosa
Dins d’aquest grup d’adjectius, hi ha els gentilicis, això és, els mots que denoten la
nació, la ciutat, el poble, etc., d’una persona o cosa, els quals es formen sobre la base d’un
topònim adjuntant-hi els sufixos -à/-ana (i molt menys freqüent, la variant -ià/-iana),
-enc/-enca, -er/-era, -ès/-esa, -í/-ina, -eny/-enya.
-ià/-iana, -à/-ana -ès/-esa
Andorra → andorrà/andorrana Aran → aranès/aranesa
Iran → iranià/iraniana
València → valencià/valenciana
Viena → vienès/vienesa
-enc/-enca -í/-ina
Figueres → figuerenc/figuerenca Alacant → alacantí/alacantina
Reus → reusenc/reusenca Barcelona → barceloní/barcelonina
-er/-era -eny/-enya
Brasil → brasiler/brasilera Alzira → alzireny/alzirenya
Felanitx → felanitxer/felanitxera Panamà → panameny/panamenya
ESBORRANY PROVISIONAL

FORMACIÓ DE MOTS
Finalment, aquest grup també comprèn els derivats de noms propis obtinguts sobretot
amb el sufix -ià/-iana (i en algun cas, la variant -à/-ana), però també amb els sufixos -esc/
-esca, -í/-ina, -ic/-ica (àton).
-ià/-iana, -à/-ana -í/-ina
Copèrnic → copernicà/copernicana Alfons → alfonsí/alfonsina
Fabra → fabrià/fabriana
Wagner → wagnerià/wagneriana
Isabel → isabelí/isabelina
-esc/-esca -ic/-ica
Dant → dantesc/dantesca Aristòtil → aristotèlic/aristotèlica
Quixot → quixotesc/quixotesca Napoleó → napoleònic/napoleònica
Hi ha un gran nombre de sufixos cultes que s’empren per a formar adjectius que
expressen relació o pertinença: -aci/-àcia, -i/-ia (àton), -íac/-íaca, -ic/-ica (àton), -ífic/-ífica
i -il.
-aci/-àcia -ic/-ica
arena → arenaci/arenàcia base → bàsic/bàsica
herba → herbaci/herbàcia con → cònic/cònica
honor → honorífic/honorífica
-i/-ia -il
èter → eteri/etèria febre → febril
os → ossi/òssia serf → servil
-íac/-íaca
elegia → elegíac/elegíaca
paradís → paradisíac/paradisíaca
Aquests mots, usats majoritàriament en la nomenclatura i la taxonomia científiques (en
botànica, zoologia, etc.), són en realitat cultismes, i per tant derivats d’un mot llatí o grec,
com podem veure en els canvis dels radicals dels exemples que segueixen.
-aci/-àcia -ic/-ica
all → al·liaci/al·liàcia anàlisi → analític/analítica
cuir → coriaci/coriàcia ciència → científic/científica
or → àuric/àurica
sofre → sulfúric/sulfúrica
-i/-ia -il
aire → aeri/aèria
arbre → arbori/arbòria
jove → juvenil
-íac/-íaca
cor → cardíac/cardíaca
dimoni → demoníac/demoníaca
També són cultismes molts dels derivats adjectius formats amb els sufixos -al, -ar, -ari/
-ària, -ístic/-ística i -ós/-osa.
ESBORRANY PROVISIONAL
309

310
GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA
-al -ístic/-ística
línia → lineal llengua → lingüístic/lingüística
marge → marginal
-ar -ós/-osa
angle → angular aigua → aquós/aquosa
poble → popular angle → angulós/angulosa
-ari/-ària
calç → calcari/calcària
hereu → hereditari/hereditària
origen → originari/originària
b) Adjectius que expressen possessió mitjançant els sufixos -at/-ada i -ut/
-uda.
-at/-ada -ut/-uda
ala → alat/alada banya → banyut/banyuda
closca → closcat/closcada llana → llanut/llanuda
Partint d’un radical adjectival, es poden formar els adjectius següents:
c) Adjectius que expressen tendència mitjançant els sufixos -enc/-enca,
-ís/-issa i -ós/-osa.
-enc/-enca -ós/-osa
groc → groguenc/groguenca blau → blavós/blavosa
tou → tovenc/tovenca groc → grogós/grogosa
-ís/-issa
blau → blavís/blavissa
malalt → malaltís/malaltissa
d) Numerals ordinals o partitius mitjançant un numeral cardinal amb el
sufix -è/-ena.
-è/-ena
cinc → cinquè/cinquena vint-i-quatre → vint-i-quatrè/
set → setè/setena vint-i-quatrena
Hi ha certs ordinals o partitius formats amb el sufix culte -èsim/-èsima.
-èsim/-èsima
cent → centèsim/centèsima mil → mil·lèsim/mil·lèsima
Partint d’un radical verbal, es poden formar els adjectius següents:
ESBORRANY PROVISIONAL

FORMACIÓ DE MOTS
e) Adjectius referits a un nom que és l’agent de l’acció del verb del qual
deriven mitjançant els sufixos -aire, -dor/-dora, -er/-era, -tiu/-tiva i -tori/
-tòria.
-aire -tiu/-tiva
rondinar → rondinaire paliar → paliatiu/paliativa
xerrar → xerraire venjar → venjatiu/venjativa
-dor/-dora -tori/-tòria
colpir → colpidor/colpidora depilar → depilatori/depilatòria
durar → durador/duradora girar → giratori/giratòria
eixordar → eixordador/eixordadora
-er/-era
plorar → ploraner/ploranera
trigar → triganer/triganera
Els sufixos -tiu/-tiva i -tori/-tòria (i les variants corresponents -iu/-iva i -ori/-òria)
apareixen sobretot en cultismes, com ara els que figuren en la llista que segueix.
-tiu/-tiva, -iu/-iva -tori/-tòria, -ori/-òria
afirmatiu/afirmativa declaratori/declaratòria
interpretatiu/interpretativa operatori/operatòria
lectiu/lectiva col·lusori/col·lusòria
abrasiu/abrasiva comissori/comissòria
adhesiu/adhesiva compromissori/compromissòria
agressiu/agressiva decisori/decisòria
compressiu/compressiva divisori/divisòria
compulsiu/compulsiva mortuori/mortuòria
concessiu/concessiva rescissori/rescissòria
depressiu/depressiva
dissuasiu/dissuasiva
explosiu/explosiva
expressiu/expressiva
ingressiu/ingressiva
invasiu/invasiva
f ) Adjectius que es refereixen a un nom que és el pacient del verb del qual
deriven mitjançant el mateix sufix -dor/-dora.
-dor/-dora
entendre → entenedor/entenedora llegir → llegidor/llegidora
g) Adjectius que expressen possibilitat mitjançant els sufixos al·lòtrops
⎯és a dir, que tenen la mateixa etimologia⎯ -ble (àton) i -ívol/-ívola.
-ble -ívol/-ívola
menjar → menjable menjar → mengívol/mengívola
ESBORRANY PROVISIONAL
311

312
llegir → llegible
GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA
h) Adjectius que expressen abundància mitjançant el sufix -ós/-osa.
-ós/-osa
agradar → agradós/agradosa frisar → frisós/frisosa
i) Adjectius que expressen tendència mitjançant el sufix -dís/-dissa.
-dís/-dissa
bellugar → bellugadís/bellugadissa relliscar → relliscadís/relliscadissa
Finalment, partint d’un radical adverbial, es poden formar adjectius que
expressen relació o pertinença mitjançant els sufixos -à/-ana, -enc/-enca i
-er/-era.
-à/-ana -er/-era
fora → forà/forana lluny → llunyer/llunyera
lluny → llunyà/llunyana prop → proper/propera
mig → mitjà/mitjana
-enc/-enca
darrere → darrerenc/darrerenca
mig → mitgenc/mitgenca
2.5.3. La verbalització
Es poden crear verbs a partir de radicals nominals, adjectivals i adverbials.
A partir de radicals verbals, només es formen verbs valoratius (cf. § 2.6). El
nombre de sufixos verbalitzadors és bastant reduït i tots formen verbs de la
conjugació I.
Partint d’un radical nominal, es poden formar verbs que expressen accions
o processos relacionats amb aquests radicals mitjançant els sufixos -egar,
-ejar, -itzar i el sufix culte -ificar.
-egar -itzar
mà → manegar agonia → agonitzar
pedra → pedregar harmonia → harmonitzar
-ejar -ificar
fàstic → fastiguejar classe → classificar
martell → martellejar gas → gasificar
ESBORRANY PROVISIONAL

FORMACIÓ DE MOTS
Partint d’un radical adjectival, es poden formar els verbs següents:
a) Verbs que expressen accions o processos relacionats amb els radicals
adjectivals formats amb els sufixos -itar, -itzar i el sufix culte -ificar.
-itar -ificar
àgil → agilitar digne → dignificar
dèbil → debilitar sant → santificar
fàcil → facilitar simple → simplificar
-itzar
estèril → esterilitzar
fèrtil → fertilitzar
b) Verbs que expressen tendència obtinguts amb el sufix -ejar.
-ejar
agre → agrejar prim → primejar
groc → groguejar
Partint d’un radical adverbial, es poden formar verbs que expressen
tendència mitjançant el sufix -ejar.
-ejar
davant → davantejar sovint → sovintejar
lluny → llunyejar
2.5.4. L’adverbialització
La formació d’adverbis és molt més reduïda que la formació de mots de
les altres categories. Només es poden crear adverbis a partir de radicals
adjectius —i, excepcionalment, a partir de numerals ordinals—, que han
d’estar flexionats en la forma femenina, i l’únic sufix adverbialitzador és
-ment.
Els adverbis acabats en -ment presenten unes característiques que poden defensar-ne la
inclusió en la composició: d’una banda, el fet que es mantingui l’accent i no es produeixi
reducció vocàlica en la síl·laba accentuada del primer component de l’adverbi i, de l’altra, el
fet que -ment s’adjunti a un mot flexionat. De tota manera, cal tenir en compte que -ment
(diferent de ment, nom femení) no és un mot independent ni tampoc una arrel que formi
part d’altres mots.
Els adverbis es poden classificar a partir del significat i de la funció
sintàctica que desenvolupen. Les classes més importants són les següents:
a) Adverbis que expressen manera.
ESBORRANY PROVISIONAL
313

314
GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA
-ment
fort → fortament ràpid → ràpidament
lleuger → lleugerament
b) Adverbis que expressen punt de vista.
-ment
esportiu → esportivament morfològic → morfològicament
informàtic → informàticament
c) Adverbis que expressen relacions temporals o aspectuals.
-ment
darrer → darrerament setmanal → setmanalment
d ) Adverbis que assenyalen modalitat.
-ment
necessari → necessàriament probable → probablement
possible → possiblement
e) Adverbis que es comporten com a connectors textuals i estableixen
relacions discursives.
-ment
consegüent → consegüentment segon → segonament
primer → primerament
f ) Adverbis de quantitat o intensitat.
-ment
alt → altament terrible → terriblement
increïble → increïblement
En els adverbis de quantitat o intensitat, el significat del mot derivat pot deixar de tenir
una relació directa amb el significat bàsic del radical adjectiu: a increïblement bo, per
exemple, l’adverbi increïblement pot equivaler a ‘molt’.
2.6. LA SUFIXACIÓ VALORATIVA
Com hem assenyalat més amunt, la sufixació valorativa consisteix en
l’adjunció d’uns sufixos que no creen pròpiament un mot nou, amb un
ESBORRANY PROVISIONAL

FORMACIÓ DE MOTS
significat lèxic diferent, sinó que matisen amb alguna característica valorativa
el mot al qual s’uneixen sense afectar-ne el significat bàsic i sense modificar la
categoria del radical: el sufix -eta, a tasseta, no canvia el significat ni la
categoria de tassa, sinó que només indica que es tracta d’una ‘tassa petita’, de
la mateixa manera que el sufix -astre, a politicastre, simplement aporta un
matís despectiu al mot polític. Són rares excepcions els sufixos valoratius que
fan canviar la categoria del radical: cagar → cagarro (cf. cotxe → cotxarro),
beure → beverri, etc.
Els sufixos valoratius presenten altres característiques que permeten diferenciar-los
clarament dels sufixos lèxics. Concretament, els sufixos valoratius:
a′ ) Són els últims sufixos que poden aparèixer abans de les marques flexives; per tant, si
un mot conté un sufix lèxic i un sufix valoratiu, aquest es posposa a aquell: pera → pereta,
perera, perereta (però no peretera).
b′ ) Mantenen les categories flexives del mot primitiu i, en general, substitueixen les
marques flexives irregulars per marques regulars (-a per al femení i absència de marca per
al masculí): així, carro (masculí en -o), però carret; bigoti (masculí en -i), però bigotet; mà
(femení sense marca flexiva), però maneta.
c′ ) En alguns casos, és possible la reduplicació de sufixos valoratius amb un valor
idèntic, com ocorre en la reiteració de sufixos diminutius: petitó, petitonet. A diferència del
que ocorre en els casos de recursivitat dels afixos lèxics, la reduplicació té una funció
purament intensificadora, però no afecta el significat denotatiu del mot.
Segons el valor semàntic, els sufixos valoratius es poden classificar en
sufixos diminutius i sufixos augmentatius, si fan referència a la grandària, i en
sufixos afectius i sufixos despectius, si aporten una valoració subjectiva. La
distinció entre els uns i els altres, tanmateix, no sempre és nítida, i tot sovint
els augmentatius s’empren com a despectius, i els diminutius, com a afectius
i, per bé que no tant, com a despectius. D’altra banda, cal tenir en compte
que molts dels sufixos valoratius s’han lexicalitzat en determinats mots i han
perdut aquest valor. En altres mots, pot ésser que encara es mantingui
lleument un significat valoratiu, però igualment aquests sufixos ja no
serveixen per a la formació de mots valoratius nous; per exemple, el sufix -i/
-ina en mots com mantellina i tamborí es podria considerar que manté un
valor diminutiu residual respecte dels primitius mantell i tambor, però
aquest valor s’ha perdut totalment en mots com barretina i paperina, que
provenen de barret i paper, respectivament. En qualsevol cas, sincrònicament
no es pot considerar -í/-ina com un sufix productiu per a la formació de
diminutius.
D’acord amb les distincions semàntiques assenyalades, els principals
sufixos valoratius es classifiquen de la manera següent:
a) Els sufixos augmentatius més habituals són -às/-assa i -ot/-ota. Aquests
sufixos es poden adjuntar a noms, a adjectius i a verbs; en aquest darrer cas,
amb les formes -assar, -otar i en la combinació -ot + -ejar (quadre III.6).
ESBORRANY PROVISIONAL
315

316
GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA
QUADRE III.6
Sufixos augmentatius
Categoria Exemples
N home → homenàs, boca → bocassa, nas → nassot, mà → manota
Adj
bo → bonàs/bonassa, gran → grandàs/grandassa,
gros → grossot/grossota, alt → altot/altota
V allargar → allargassar, espellar → espellotar, xerrar → xerrotejar
A més d’aquests, també hi ha el sufix -arro/-arra, que s’adjunta a radicals
nominals: cotxe → cotxarro, veu → veuarra.
Com ja s’ha apuntat més amunt, aquests sufixos poden actuar com a despectius en
determinats contextos, però també hi ha certs sufixos diminutius que se solen emprar amb
un matís despectiu, com ara -ús/-ussa (i -ussar), -ucar i -uscar, i les combinacions -usc +
-ejar i -uss + -ejar.
-ús/-ussa, -ussar -uscar
blanc → blancús/blancussa treballar → treballuscar
carn → carnús o carnussa
gent → gentussa -usc + -ejar
escanyar → escanyussar tallar → tallusquejar
-ucar -uss + -ejar
menjar → menjucar rentar → rentussejar
D’altra banda, el sufix -astre/-astra, que no es pot considerar ni augmentatiu ni
diminutiu, és despectiu en mots com ara metge → metjastre/metjastra, polític →
politicastre/politicastra, etc.
Un cas diferent de sufixos augmentatius són els sufixos superlatius, que
afecten només els adjectius i que es formen amb el sufix -íssim/-íssima i, en
alguns cultismes, amb el sufix -èrrim/-èrrima.
-íssim/-íssima -èrrim/-èrrima
bo → boníssim/boníssima cèlebre → celebèrrim/celebèrrima
jove → joveníssim/joveníssima míser → misèrrim/misèrrima
b) Els principals sufixos diminutius són -et/-eta i -ó/-ona. Tots dos
sufixos es poden adjuntar a noms i adjectius, i la forma masculina -et també
es pot combinar amb adverbis (quadre III.7).
ESBORRANY PROVISIONAL

FORMACIÓ DE MOTS
QUADRE III.7
Sufixos diminutius
Sufix Categoria Exemples
-et/-eta
-ó/-ona
N collar → collaret, campana → campaneta
Adj bonic → boniquet/boniqueta, petit → petitet/petiteta
Adv aviat → aviadet, a prop → a propet
N cara → carona, carrer → carreró
Adj beneit → beneitó/beneitona
Els sufixos diminutius no productius, lexicalitzats en determinats mots, es
combinen amb mots de diverses categories. N’hi ha que apareixen units
només a radicals nominals (-ell/-ella, -ill/-illa, -im i -inc), a radicals nominals
i adjectivals (-oi/-oia), a radicals nominals i verbals (-í/-ina i -inar; -ol/-ola i
-olar), només a radicals verbals (-iscar, -issar i -inyar) i, encara, a radicals
pertanyents a totes tres categories (-ic/-ica i -icar).
-ell/-ella -ol/-ola
taula → taulell riera → rierola
porta → portella bèstia → bestiola
-ill/-illa -olar
sabata → sabatilla gronxar-se → gronxolar-se
-im -iscar
pols → polsim ploure → ploviscar
-inc -issar
forats → foradincs enllardar → enllardissar
-oi/-oia -inyar
bonic → bonicoi/bonicoia plorar → plorinyar
nin → ninoi/ninoia
-í/-ina -ic/-ica
colom → colomí bossa → bossic
pobre → pobric/pobrica
-inar -icar
clenxar → clenxinar plorar → ploricar
A més dels sufixos diminutius esmentats, n’hi ha d’altres amb molta menys extensió,
com ara -el·lo/-el·la, -eu/-eua i -iu/-iua, entre d’altres.
ESBORRANY PROVISIONAL
317

318
GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA
-el·lo/-el·la -iu/-iua
nas → nassel·lo xic → xiquiu/xiquiua
dona → donel·la cama → camiua
-eu/-eua
animal → animaleu
2.7. LA PREFIXACIÓ
Com la sufixació, la prefixació és un procés productiu per a la formació de
mots i consisteix en l’adjunció d’un prefix a un radical. Els prefixos, i
paral·lelament els processos de prefixació, poden ser classificats atenent a
criteris fonològics ⎯i, més concretament, accentuals⎯ i a criteris sintàctics.
Tenint en compte el criteri accentual, els prefixos poden ser tònics o àtons. A
diferència dels sufixos, els prefixos no modifiquen mai l’accent del radical al
qual s’adjunten, però introdueixen un accent secundari quan són tònics (cf. I,
§ 8.3.2). El prefix anti-, per exemple, és tònic, i un mot com ara antibel·licista
presenta l’accent primari en el radical (bel·licista) i el secundari en la primera
vocal del prefix (anti-). El prefix a-, en canvi, és àton, i un mot com asimètric
sols té accent en el radical (simètric).
L’accent secundari del prefix tònic evita que es produeixi la reducció vocàlica si el prefix
conté una vocal mitjana. En el mot semisec, per exemple, la primera vocal del prefix es
pronuncia, en els parlars orientals, com a mitjana baixa i no pas com a neutra: [sὲmisέk].
El tractament dels prefixos tònics constitueix un dels problemes clàssics de la formació
de mots, ja que s’identifiquen amb preposicions o adverbis que existeixen com a mots
independents en català o, si són prefixos cultes, existien en la llengua clàssica de la qual
provenen. Tenint en compte aquest fet, els prefixos tònics han estat tractats a vegades dins
la composició i no pas dins la derivació. Cal tenir en compte que el caràcter tònic o àton
d’un prefix pot variar en alguns casos segons el dialecte o l’idiolecte, i que un mateix prefix
es pot manifestar com a àton en certes formacions i com a tònic en d’altres. Aquest és el
cas, per exemple, de pre-, que implica, a més, un tractament diferenciat segons que sigui
àton o tònic (cf. IV, § 2.5 i 2.7.2): és àton en mots formats en llatí, com prerrogativa o
pressentir, però és tònic en mots formats en català com preromà o preselecció (cf. § 6.5).
El segon criteri a partir del qual es poden classificar els prefixos és el
sintàctic i, més concretament, la capacitat d’aquests de determinar la
categoria dels mots derivats. La major part dels prefixos, com hem vist més
amunt (cf. § 2.1.c), no determinen la categoria lèxica del mot derivat, sinó
que la categoria d’aquest coincideix amb la del radical. Tanmateix, hi ha un
petit grup de prefixos que sí que imposen la categoria del derivat. En la
major part dels casos, es tracta de prefixos verbalitzadors, com per exemple,
el prefix a-, que es pot adjuntar a un radical nominal com pam, a un radical
adjectival com plan- o a un radical adverbial com lluny i formar, en tots tres
casos, un verb: apamar, aplanar, allunyar. A més del prefix a-, també són
ESBORRANY PROVISIONAL

FORMACIÓ DE MOTS
verbalitzadors el prefix en- (amb la variant em-) i, en alguns casos, els
prefixos re- i des- (amb la variant es-): endinsar, refredar, desossar i
esgrumollar (de dins, fred, os i grumoll, respectivament). Ultra aquests casos
més productius, podem trobar verbs formats mitjançant altres prefixos, però
es tracta d’exemples esparsos en què no es pot establir cap generalització:
extravasar (de vas), transbordar (de bord), transflorar (de flor), traspaperarse
(de paper).
Els verbs formats per un procés de prefixació pertanyen a les conjugacions I o III, amb
un clar predomini de la primera. En algun cas, trobem parelles de verbs amb el mateix
prefix que es distingeixen per la conjugació, unes vegades amb el mateix significat (entristir
i entristar, enorgullir i enorgullar, emmalurir-se i emmalurar-se) i unes altres amb un
significat diferent (encertar i encertir, renyar i renyir, servar i servir). Entre els verbs de la
conjugació III, n’hi ha que prenen la terminació -eir: emmaleir, emmanseir, emmusteir,
empedreir, esblanqueir.
Una situació ben especial presenten els anomenats mots parasintètics, això
és, els mots que tenen, alhora, un prefix i un sufix, i que no existeixen com a
mots independents sense un dels dos afixos. Es tracta, per exemple, dels
verbs abonyegar (de bony) i amuntegar (de munt), formats amb el prefix
verbalitzador a- i el sufix -egar; o empolsegar (de pols) i esdentegar (de dent),
formats amb els prefixos em- i es-, respectivament, i amb el mateix sufix
-egar.
Juntament amb els verbalitzadors, hi ha certs prefixos que permeten
formar adjectius a partir de radicals nominals. Aquest és el cas de les formes
prefixades bi-, multi- i uni- en mots com ara bimà, biplaça, multibanda,
multicanal, unicolor, uniflor, entre altres. Un cas comparable és el del prefix
anti- en mots com ara antibales, antiboira, antidisturbis o antidroga. Aquests
mots es poden equiparar als adjectius en la mesura que habitualment
complementen un nom (armilla antibales, far antiboira, material
antidisturbis, fiscal antidroga), a diferència d’altres casos també construïts
amb anti- i un radical nominal que no solen complementar cap nom (com
per exemple anticòs, antiheroi, antiimatge, antimatèria). D’altra banda, la
construcció d’aquests mots (antibales, etc.) amb noms es pot considerar
anàloga, per exemple, a la dels compostos sintagmàtics nominals
subordinants (cf. § 4.4) del tipus home bala i tren bala o gos llop i home llop,
en què el segon component (bala, llop) és un nom que es manté invariant (cp.
gossos llop i fars antiboira). A partir dels casos formats mitjançant aquest
prefix i de les característiques que presenten, es podria inferir que es tracta
d’un procés relativament modern i que pot esdevenir encara molt més
productiu en la formació de neologismes.
Finalment, cal assenyalar que els prefixos també presenten restriccions
respecte de la categoria lèxica del radical al qual s’adjunten, com els sufixos,
ESBORRANY PROVISIONAL
319

320
GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA
però moltes menys que aquests darrers. De fet, pràcticament tots els prefixos
poden aparèixer combinats amb més d’una categoria lèxica, com per exemple
des- i pre-, que es poden trobar adjuntats a noms (desamor, desordre;
prehistòria, preselecció), a adjectius (deshonest, desigual; precristià,
prerafaelita, preromà) o a verbs (desfer, desordenar; predisposar, preexistir,
preveure); fins i tot, hi ha algun prefix que es pot combinar amb qualsevol de
les quatre categories lèxiques majors (nom, adjectiu, verb o adverbi), com,
per exemple, el prefix verbalitzador a-, que, com hem vist abans, pot formar
verbs a partir de noms, adjectius o adverbis (allunyar, apamar, aplanar), i
que també es pot adjuntar a verbs intransitius i donar com a resultat un verb
transitiu o pronominal (de jeure s’obté ajeure/ajeure’s; de seure,
asseure/asseure’s; de semblar, assemblar-se; etc.) (cf. § 6.5).
3. LA CONVERSIÓ
La conversió és un procés morfològic molt productiu que consisteix en la
formació de nous mots a partir de radicals que existeixen com a mots
independents, sense haver-hi d’afegir cap afix derivatiu, simplement
canviant-ne la categoria lèxica (cf. II, § 3.1.2). Dins la conversió se solen
incloure fenòmens bastant heterogenis: morfològics en uns casos, però
sintàctics, discursius o semàntics en d’altres. La conversió té un caràcter
estrictament morfològic, i forma mots semblants als que s’obtenen per mitjà
de la derivació quan s’obtenen verbs a partir de radicals nominals o
adjectivals i noms a partir de radicals verbals (quadre III.8).
QUADRE III.8
Tipus de conversió
Categoria Exemples
N → V gra → granar, premsa → premsar, sal → salar
Adj → V alegre → alegrar, buit → buidar, espès → espessir
V → N adobar → adob, esguerrar → esguerro, pescar → pesca, triar → tria
Les diferències que es constaten entre els mots afectats per la conversió i els que se
n’obtenen no són degudes al procés de conversió, que és un procés no afixal, sinó a les
característiques de flexió del nou mot. Els verbs formats a partir d’adjectius i noms prenen
les marques flexives típiques de les categories verbals i, més concretament, la terminació -ar
o -ir en els infinitius (puix que els verbs formats per conversió pertanyen a la conjugació I i,
en alguns casos, a la conjugació III incoativa). Els noms formats a partir de verbs, al seu
torn, prenen la marca -a si són femenins (esmena, pesca, prova, tria); si són masculins,
generalment es redueixen al radical (adob, clam, guany, oblit), però en alguns casos prenen
ESBORRANY PROVISIONAL