Gramàtica de la llengua catalana (versió provisional). III.2 La derivació

More documents

Recommendations

Info

298 GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA partir de la categoria lèxica que imposen al mot derivat. Des d’aquesta perspectiva, podem diferenciar els sufixos nominalitzadors (quan s’adjunten a radicals diversos i donen com a resultat un nom), els sufixos adjectivadors (quan donen com a resultat un adjectiu), els sufixos verbalitzadors (quan donen com a resultat un verb) i els sufixos adverbialitzadors (quan donen com a resultat un adverbi). Heus aquí, esquemàticament, uns quants exemples dels diferents tipus de sufixos lèxics, amb l’especificació de la categoria del radical al qual s’adjunten i de la categoria del mot resultant (quadre III.5). QUADRE III.5 Tipus de sufixos lèxics Tipus de sufix Categoria Exemple nominalitzador adjectivador verbalitzador N → N -ista: dent → dentista Adj → N -itat: suau → suavitat V → N -ció: crear → creació N → Adj -enc: estiu → estiuenc Adj → Adj -ós: groc → grogós V → Adj -aire: rondinar → rondinaire Adv → Adj -er: prop → proper N → V -egar: pedra → pedregar Adj → V -itzar: fèrtil → fertilitzar Adv → V -ejar: sovint → sovintejar adverbialitzador Adj → Adv -ment: ràpid → ràpidament Com podem observar en el quadre anterior, la sufixació lèxica permet formar noms, adjectius, verbs i adverbis partint d’un radical també pertanyent a una d’aquestes categories. Ara bé, ni cadascuna d’aquestes categories pot servir de radical per a la formació de mots de totes les categories, ni cadascun dels sufixos es pot adjuntar a qualsevol categoria, sinó que hi ha una sèrie de restriccions que determinen les combinacions possibles: per exemple, es poden formar adverbis a partir de radicals adjectivals, però no a partir de noms, de verbs (tret, és clar, dels participis adjectivats) ni d’adverbis. Així mateix, el sufix nominalitzador -ció s’adjunta a radicals verbals i, en canvi, no es combina amb noms, adjectius ni adverbis; el sufix nominalitzador -itat, d’altra banda, només es pot adjuntar a adjectius, i no es pot combinar amb noms, verbs ni adverbis. ESBORRANY PROVISIONAL
FORMACIÓ DE MOTS Les restriccions imposades pel sufix no es limiten, però, a la categoria del radical al qual s’adjunten. Des d’un punt de vista sintàctic, els sufixos, a més de seleccionar la categoria del radical, també poden imposar restriccions relacionades amb les propietats sintàctiques d’aquests radicals. El sufix adjectivador -ble, per exemple, s’adjunta a radicals de verbs transitius o intransitius que seleccionen un argument amb la funció semàntica tema. transportar (Tema una mercaderia) → la mercaderia és transportable (Tema el seu amor) perdura → el seu amor és perdurable Igualment, des d’un punt de vista semàntic, els sufixos poden establir restriccions relacionades amb les classes conceptuals. El sufix adverbialitzador -ment s’adjunta a radicals adjectivals, però no és compatible, per exemple, amb gentilicis ni amb adjectius que indiquen color, i per això són estranys a la llengua, o insòlits, adverbis com ara gironinament, mallorquinament, blavament. Des d’un punt de vista morfològic, els sufixos estableixen també restriccions relacionades amb l’estructura interna del radical al qual s’adjunten. Per exemple, el sufix - ció, que permet obtenir noms a partir de verbs, no es pot adjuntar a radicals que duen el sufix verbalitzador -ejar, però sí que es pot combinar amb el sufix verbalitzador -itzar; en canvi, el sufix nominalitzador -ment es pot adjuntar a radicals que contenen el sufix -ejar, però no als que contenen -itzar: de bandejar i falsejar podem formar bandejament i falsejament, però no bandejació ni falsejació, i de actualitzar i fertilitzar podem formar actualització i fertilització, però no actualitzament ni fertilitzament. Des d’un punt de vista fonològic, finalment, també es produeixen en alguns casos restriccions relacionades amb la tendència a evitar que un sufix s’adjunti a un radical que presenta un acabament semblant al del sufix. Els radicals verbals acabats en -ment, per exemple, no admeten el sufix nominalitzador -ment, sinó el sufix -ció, semànticament equiparable: es diu, per tant, creixement o pensament, però lamentació o fragmentació. També respon a restriccions de caràcter fonològic la distribució dels sufixos -ia i -eria. El primer s’adjunta a radicals nominals o adjectivals acabats en -er, -ri o -ès: rellotgeria, secretaria, cortesia; el segon, en canvi, ho fa als radicals que no presenten aquesta restricció fonològica: floristeria, imatgeria. 2.5.1. La nominalització Com hem apuntat en l’epígraf anterior, és possible formar noms a partir de radicals nominals, adjectivals i verbals, però no a partir de radicals adverbials. Partint d’un radical nominal, es poden formar noms que, a grans trets, es poden agrupar en les classes semàntiques següents: a) Noms d’ofici mitjançant els sufixos -à/-ana, -aire, -er/-era i -ista. -à/-ana -er/-era castell → castellà/castellana carta → carter/cartera cirurgia → cirurgià/cirurgiana matalàs → matalasser/matalassera ESBORRANY PROVISIONAL 299
Page 1 and 2: 1. INTRODUCCIÓ Els processos de fo
Page 3 and 4: FORMACIÓ DE MOTS El sufix -itzar,
Page 5 and 6: FORMACIÓ DE MOTS de l’adjunció
Page 7: FORMACIÓ DE MOTS subjectiu. Són s
Page 11 and 12: FORMACIÓ DE MOTS -ar -um bèstia
Page 13 and 14: FORMACIÓ DE MOTS k) Noms abstracte
Page 15 and 16: FORMACIÓ DE MOTS -dura -or ferir
Page 17 and 18: FORMACIÓ DE MOTS escórrer → esc
Page 19 and 20: FORMACIÓ DE MOTS Finalment, aquest
Page 21 and 22: FORMACIÓ DE MOTS e) Adjectius refe
Page 23 and 24: FORMACIÓ DE MOTS Partint d’un ra
Page 25 and 26: FORMACIÓ DE MOTS significat lèxic
Page 27 and 28: FORMACIÓ DE MOTS QUADRE III.7 Sufi
Page 29 and 30: FORMACIÓ DE MOTS verbalitzadors el

Gramàtica de la llengua catalana (versió provisional). III.2 La derivació

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?