Gramàtica de la llengua catalana (versió provisional). III.2 La derivació
Gramàtica de la llengua catalana (versió provisional). III.2 La derivació
Gramàtica de la llengua catalana (versió provisional). III.2 La derivació
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
FORMACIÓ DE MOTS<br />
k) Noms abstractes que expressen <strong>la</strong> qualitat que posseeix <strong>la</strong> persona o<br />
cosa a què es refereix l’adjectiu mitjançant els sufixos -ària, -eria (i <strong>la</strong> variant<br />
-ia), -esa, -itat (i les variants -dat, -edat, -etat, -tat), -or i -ura (i <strong>la</strong> variant<br />
culta -úria).<br />
-ària i -esa -itat, -dat, -edat, -tat<br />
bonic → bonicària i boniquesa suau → suavitat<br />
sord → sordària i sor<strong>de</strong>sa va → vanitat<br />
bo → bondat<br />
sant → santedat<br />
sobri → sobrietat<br />
lleial → lleialtat<br />
-eria, -ia -or<br />
boig → bogeria aspre → aspror<br />
ximple → ximpleria brut → brutor<br />
alegre → alegria dolç → dolçor<br />
cortès → cortesia<br />
gelós → gelosia<br />
-esa -ura, -úria<br />
brut → brutesa b<strong>la</strong>u → b<strong>la</strong>vura<br />
pobre → pobresa vell → vellura<br />
vell → vellesa fosc → foscúria<br />
El sufix -esa té una variant clàssica (-ea) que és emprada en els par<strong>la</strong>rs valencians (brut<br />
→ brutesa o brutea, pobre → pobresa o pobrea, vell → vellesa o vellea). L’elisió <strong>de</strong> <strong>la</strong> -s- es<br />
fa extensiva a mots com peresa (perea), en els quals no intervé el sufix -esa.<br />
Hi ha una sèrie <strong>de</strong> sufixos cultes que també s’empren per a formar noms que expressen<br />
qualitat: -ia (àton), -ícia, -ió (re<strong>la</strong>cionada amb <strong>la</strong> variant -ció que s’adjunta a radicals<br />
verbals), -itud (i <strong>la</strong> variant -ud), -ncia.<br />
-ia -itud, -ud<br />
eficaç → eficàcia ple → plenitud<br />
innocent → innocència quiet → quietud<br />
<strong>la</strong>sciu → <strong>la</strong>scívia<br />
superb → supèrbia<br />
sol → solitud<br />
-ícia -ió<br />
avar → avarícia atent → atenció<br />
brut → brutícia<br />
just → justícia<br />
discret → discreció<br />
Malgrat que aquests sufixos tenen un gran nombre d’ocurrències en català, <strong>la</strong> major part<br />
<strong>de</strong>ls mots que els contenen s’han manllevat <strong>de</strong>l l<strong>la</strong>tí ja sufixats, com ho mostra, per<br />
exemple, el fet que en alguns casos no es corresponguin exactament els radicals <strong>de</strong>ls mots<br />
sufixats amb els mots <strong>de</strong>ls quals aparentment provenen (discret → discreció, elegant →<br />
ESBORRANY PROVISIONAL<br />
303