Gramàtica de la llengua catalana (versió provisional). III.2 La derivació

FORMACIÓ DE MOTS
Finalment, aquest grup també comprèn els derivats de noms propis obtinguts sobretot
amb el sufix -ià/-iana (i en algun cas, la variant -à/-ana), però també amb els sufixos -esc/
-esca, -í/-ina, -ic/-ica (àton).
-ià/-iana, -à/-ana -í/-ina
Copèrnic → copernicà/copernicana Alfons → alfonsí/alfonsina
Fabra → fabrià/fabriana
Wagner → wagnerià/wagneriana
Isabel → isabelí/isabelina
-esc/-esca -ic/-ica
Dant → dantesc/dantesca Aristòtil → aristotèlic/aristotèlica
Quixot → quixotesc/quixotesca Napoleó → napoleònic/napoleònica
Hi ha un gran nombre de sufixos cultes que s’empren per a formar adjectius que
expressen relació o pertinença: -aci/-àcia, -i/-ia (àton), -íac/-íaca, -ic/-ica (àton), -ífic/-ífica
i -il.
-aci/-àcia -ic/-ica
arena → arenaci/arenàcia base → bàsic/bàsica
herba → herbaci/herbàcia con → cònic/cònica
honor → honorífic/honorífica
-i/-ia -il
èter → eteri/etèria febre → febril
os → ossi/òssia serf → servil
-íac/-íaca
elegia → elegíac/elegíaca
paradís → paradisíac/paradisíaca
Aquests mots, usats majoritàriament en la nomenclatura i la taxonomia científiques (en
botànica, zoologia, etc.), són en realitat cultismes, i per tant derivats d’un mot llatí o grec,
com podem veure en els canvis dels radicals dels exemples que segueixen.
-aci/-àcia -ic/-ica
all → al·liaci/al·liàcia anàlisi → analític/analítica
cuir → coriaci/coriàcia ciència → científic/científica
or → àuric/àurica
sofre → sulfúric/sulfúrica
-i/-ia -il
aire → aeri/aèria
arbre → arbori/arbòria
jove → juvenil
-íac/-íaca
cor → cardíac/cardíaca
dimoni → demoníac/demoníaca
També són cultismes molts dels derivats adjectius formats amb els sufixos -al, -ar, -ari/
-ària, -ístic/-ística i -ós/-osa.
ESBORRANY PROVISIONAL
309