Gramàtica de la llengua catalana (versió provisional). III.2 La derivació

296
GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA
exemple, de lleter i lleteria, formats amb el radical del mot patrimonial llet, i
lacti, làctic o lactosa, formats amb el radical lact-, que no pot existir com a
mot independent. En aquest cas, es diu que lacti, làctic o lactosa són derivats
savis (del llatí LACTĔ ‘llet’). Aquesta variació, en alguns casos, està motivada
per un fenomen de supleció, i els afixos s’adjunten a radicals que tenen un
origen etimològic diferent, com podem observar en mots derivats del tipus
cavaller, equí i hípic, o foguera i píric. Amb tot, esporàdicament, la variació
al·lomòrfica es retroba igualment en els sufixos. El sufix -ble, per exemple,
presenta la variant -bil- seguida d’un altre sufix, com mostren els derivats
estable i estabilitzar o amable i amabilitat.
2.4. LA SUFIXACIÓ
Els sufixos, i paral·lelament els processos de sufixació, poden ser
subclassificats atenent a criteris fonològics i a criteris semàntics i sintàctics.
Els criteris fonològics fan referència a l’accent de mot i permeten diferenciar
els sufixos tònics, els sufixos àtons i els sufixos preaccentuats (cf. I, § 8.3.1). La
major part dels sufixos són tònics i imposen l’accent al nou mot: l’accent de
fusta, per exemple, cau en la síl·laba que conté la vocal -u- del radical, però
en els derivats fuster i fusteria l’accent cau en els sufixos -er i -ia,
respectivament.
Els sufixos preaccentuats són àtons; però, a diferència dels que reben el
nom de àtons, imposen una sèrie de restriccions pel que fa a la posició de
l’accent i al timbre de la vocal tònica. Aquests sufixos, de fet, exigeixen que
l’accent caigui en la síl·laba anterior i, si aquesta síl·laba conté una vocal
mitjana, que aquesta vocal sigui mitjana baixa ([ɛ] o [ɔ]): l’accent de carbó i
carbònic, per exemple, es manté en la mateixa síl·laba, però en el segon cas el
sufix àton -ic provoca el canvi de [ó] en [ɔ́]; l’accent de púrpura i purpuri,
d’altra banda, no cau en la mateixa síl·laba, ja que el sufix àton -i exigeix que
l’accent se situï en la síl·laba precedent.
Des d’un punt de vista sintàctic i semàntic, els sufixos es poden classificar
en sufixos lèxics i en sufixos valoratius. Els sufixos lèxics responen a les
propietats sintàctiques i semàntiques delimitades més amunt en establir les
principals diferències entre la sufixació i la prefixació (cf. § 2.1). Aquests
sufixos, així, imposen la categoria lèxica i un significat relacionat amb aquesta
categoria al mot derivat. Són sufixos lèxics, per exemple, -itzar de fertilitzar i
harmonitzar, o -al de constitucional.
Els sufixos valoratius, en canvi, són un cas bastant particular dins la
sufixació, ja que no determinen la categoria del radical i, en sentit estricte, no
creen mots amb un significat lèxic diferent, sinó que es limiten a aportar un
matís semàntic relacionat amb la grandària o amb una valoració de caràcter
ESBORRANY PROVISIONAL