Gramàtica de la llengua catalana (versió provisional). III.2 La derivació

FORMACIÓ DE MOTS
-dura -or
ferir → feridura cremar → cremor
soldar → oldadura inflar → inflor
trencar → trencadura escalfar → escalfor
El sufix -atge s’ha especialitzat en la formació dels noms d’operacions tècniques
(laminatge, buidatge, aterratge), com també ho han fet les formes femenines de participis
nominalitzats dels verbs que es refereixen a aquest tipus d’operacions (batre → batuda,
esbandir → esbandida, premsar → premsada, refondre → refosa, etc.). Hi ha altres sufixos
que donen uns matisos característics a l’acció. Aquest és el cas de -dissa, que dóna una idea
d’intensitat o de continuïtat de l’acció del verb (córrer → corredissa, volar → voladissa,
xerrar → xerradissa), i -era, que denota desig o ganes d’aquesta acció (badallar →
badallera, casar-se → casera, xerrar → xerrera).
La variant -ió del sufix català -ció també es troba en una sèrie de cultismes, precedida de
c, s, t o x: detenció, distribució; contracció, producció; evasió, reclusió; cessió, confessió;
digestió, suggestió; annexió, reflexió.
o) Noms que indiquen el resultat d’un procés expressat per un verb
mitjançant els sufixos -all, -alles, -dures, -et, -im i -ó.
-all -et
enfilar → enfilall refilar → refilet
escampar → escampall xisclar → xisclet
-alles -im
deixar → deixalles regalar → regalim
escurar → escuralles ruixar → ruixim
socarrar → socarrim
-dures -ó
retallar → retalladures llaurar → llauró
triar → triadures vèncer → vençó
p) Noms d’instrument mitjançant els sufixos -all, -dor, -dora i -et.
-all -dora
fermar → fermall filar → filadora
fregar → fregall tapar → tapadora
topar → topall
-dor -et
colar → colador bolcar → bolquet
mocar → mocador trabucar → trabuquet
xiular → xiulet
ESBORRANY PROVISIONAL
305