Gramàtica de la llengua catalana (versió provisional). III.2 La derivació

304
GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA
elegància, etc.). Es dóna el cas, a més, que algun d’aquests sufixos s’adjunta en combinació
amb d’altres: sagrat → sagristia (i també sagristà i sagristania).
l) Noms de dimensions o magnituds mitjançant els sufixos -ada i -ària,
que sovint poden aparèixer tant l’un com l’altre amb el mateix radical.
-ada i -ària
ample → amplada i amplària llarg → llargada i llargària
fondo → fondària
m) Noms que indiquen doctrina, sistema o partit mitjançant el sufix -isme,
i noms dels seguidors o partidaris d’aquests mitjançant el sufix -ista.
-isme i -ista
comú → comunisme i comunista
material → materialisme i materialista
nacional → nacionalisme i nacionalista
racional → racionalisme i racionalista
El sufix -isme també pot indicar una certa actitud o tendència.
-isme
cofoi → cofoisme mut → mutisme
Partint d’un radical verbal, es poden formar les classes de noms que hi ha a
continuació:
n) Noms que designen l’acció o l’efecte expressats pel verb mitjançant els
sufixos -alla, -ció, -dera, -dura, -ment (i la variant -menta, pròpia de registres
informals), -nça i -or.
-alla -ment
contar → contalla cansar → cansament
trobar → troballa créixer → creixement
patir → patiment
-ció -menta
crear → creació enraonar → enraonamenta
manifestar → manifestació patir → patimenta
rendir → rendició
-dera -nça
bullir → bullidera assegurar → assegurança
cruixir → cruixidera confiar → confiança
dringar → dringadera reconèixer → reconeixença
ESBORRANY PROVISIONAL