Gramàtica de la llengua catalana (versió provisional). III.2 La derivació

FORMACIÓ DE MOTS
Partint d’un radical adjectival, es poden formar els verbs següents:
a) Verbs que expressen accions o processos relacionats amb els radicals
adjectivals formats amb els sufixos -itar, -itzar i el sufix culte -ificar.
-itar -ificar
àgil → agilitar digne → dignificar
dèbil → debilitar sant → santificar
fàcil → facilitar simple → simplificar
-itzar
estèril → esterilitzar
fèrtil → fertilitzar
b) Verbs que expressen tendència obtinguts amb el sufix -ejar.
-ejar
agre → agrejar prim → primejar
groc → groguejar
Partint d’un radical adverbial, es poden formar verbs que expressen
tendència mitjançant el sufix -ejar.
-ejar
davant → davantejar sovint → sovintejar
lluny → llunyejar
2.5.4. L’adverbialització
La formació d’adverbis és molt més reduïda que la formació de mots de
les altres categories. Només es poden crear adverbis a partir de radicals
adjectius —i, excepcionalment, a partir de numerals ordinals—, que han
d’estar flexionats en la forma femenina, i l’únic sufix adverbialitzador és
-ment.
Els adverbis acabats en -ment presenten unes característiques que poden defensar-ne la
inclusió en la composició: d’una banda, el fet que es mantingui l’accent i no es produeixi
reducció vocàlica en la síl·laba accentuada del primer component de l’adverbi i, de l’altra, el
fet que -ment s’adjunti a un mot flexionat. De tota manera, cal tenir en compte que -ment
(diferent de ment, nom femení) no és un mot independent ni tampoc una arrel que formi
part d’altres mots.
Els adverbis es poden classificar a partir del significat i de la funció
sintàctica que desenvolupen. Les classes més importants són les següents:
a) Adverbis que expressen manera.
ESBORRANY PROVISIONAL
313