Gramàtica de la llengua catalana (versió provisional). III.2 La derivació

More documents

Recommendations

Info

314 GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA -ment fort → fortament ràpid → ràpidament lleuger → lleugerament b) Adverbis que expressen punt de vista. -ment esportiu → esportivament morfològic → morfològicament informàtic → informàticament c) Adverbis que expressen relacions temporals o aspectuals. -ment darrer → darrerament setmanal → setmanalment d ) Adverbis que assenyalen modalitat. -ment necessari → necessàriament probable → probablement possible → possiblement e) Adverbis que es comporten com a connectors textuals i estableixen relacions discursives. -ment consegüent → consegüentment segon → segonament primer → primerament f ) Adverbis de quantitat o intensitat. -ment alt → altament terrible → terriblement increïble → increïblement En els adverbis de quantitat o intensitat, el significat del mot derivat pot deixar de tenir una relació directa amb el significat bàsic del radical adjectiu: a increïblement bo, per exemple, l’adverbi increïblement pot equivaler a ‘molt’. 2.6. LA SUFIXACIÓ VALORATIVA Com hem assenyalat més amunt, la sufixació valorativa consisteix en l’adjunció d’uns sufixos que no creen pròpiament un mot nou, amb un ESBORRANY PROVISIONAL
FORMACIÓ DE MOTS significat lèxic diferent, sinó que matisen amb alguna característica valorativa el mot al qual s’uneixen sense afectar-ne el significat bàsic i sense modificar la categoria del radical: el sufix -eta, a tasseta, no canvia el significat ni la categoria de tassa, sinó que només indica que es tracta d’una ‘tassa petita’, de la mateixa manera que el sufix -astre, a politicastre, simplement aporta un matís despectiu al mot polític. Són rares excepcions els sufixos valoratius que fan canviar la categoria del radical: cagar → cagarro (cf. cotxe → cotxarro), beure → beverri, etc. Els sufixos valoratius presenten altres característiques que permeten diferenciar-los clarament dels sufixos lèxics. Concretament, els sufixos valoratius: a′ ) Són els últims sufixos que poden aparèixer abans de les marques flexives; per tant, si un mot conté un sufix lèxic i un sufix valoratiu, aquest es posposa a aquell: pera → pereta, perera, perereta (però no peretera). b′ ) Mantenen les categories flexives del mot primitiu i, en general, substitueixen les marques flexives irregulars per marques regulars (-a per al femení i absència de marca per al masculí): així, carro (masculí en -o), però carret; bigoti (masculí en -i), però bigotet; mà (femení sense marca flexiva), però maneta. c′ ) En alguns casos, és possible la reduplicació de sufixos valoratius amb un valor idèntic, com ocorre en la reiteració de sufixos diminutius: petitó, petitonet. A diferència del que ocorre en els casos de recursivitat dels afixos lèxics, la reduplicació té una funció purament intensificadora, però no afecta el significat denotatiu del mot. Segons el valor semàntic, els sufixos valoratius es poden classificar en sufixos diminutius i sufixos augmentatius, si fan referència a la grandària, i en sufixos afectius i sufixos despectius, si aporten una valoració subjectiva. La distinció entre els uns i els altres, tanmateix, no sempre és nítida, i tot sovint els augmentatius s’empren com a despectius, i els diminutius, com a afectius i, per bé que no tant, com a despectius. D’altra banda, cal tenir en compte que molts dels sufixos valoratius s’han lexicalitzat en determinats mots i han perdut aquest valor. En altres mots, pot ésser que encara es mantingui lleument un significat valoratiu, però igualment aquests sufixos ja no serveixen per a la formació de mots valoratius nous; per exemple, el sufix -i/ -ina en mots com mantellina i tamborí es podria considerar que manté un valor diminutiu residual respecte dels primitius mantell i tambor, però aquest valor s’ha perdut totalment en mots com barretina i paperina, que provenen de barret i paper, respectivament. En qualsevol cas, sincrònicament no es pot considerar -í/-ina com un sufix productiu per a la formació de diminutius. D’acord amb les distincions semàntiques assenyalades, els principals sufixos valoratius es classifiquen de la manera següent: a) Els sufixos augmentatius més habituals són -às/-assa i -ot/-ota. Aquests sufixos es poden adjuntar a noms, a adjectius i a verbs; en aquest darrer cas, amb les formes -assar, -otar i en la combinació -ot + -ejar (quadre III.6). ESBORRANY PROVISIONAL 315
Page 1 and 2: 1. INTRODUCCIÓ Els processos de fo
Page 3 and 4: FORMACIÓ DE MOTS El sufix -itzar,
Page 5 and 6: FORMACIÓ DE MOTS de l’adjunció
Page 7 and 8: FORMACIÓ DE MOTS subjectiu. Són s
Page 9 and 10: FORMACIÓ DE MOTS Les restriccions
Page 11 and 12: FORMACIÓ DE MOTS -ar -um bèstia
Page 13 and 14: FORMACIÓ DE MOTS k) Noms abstracte
Page 15 and 16: FORMACIÓ DE MOTS -dura -or ferir
Page 17 and 18: FORMACIÓ DE MOTS escórrer → esc
Page 19 and 20: FORMACIÓ DE MOTS Finalment, aquest
Page 21 and 22: FORMACIÓ DE MOTS e) Adjectius refe
Page 23: FORMACIÓ DE MOTS Partint d’un ra
Page 27 and 28: FORMACIÓ DE MOTS QUADRE III.7 Sufi
Page 29 and 30: FORMACIÓ DE MOTS verbalitzadors el

Gramàtica de la llengua catalana (versió provisional). III.2 La derivació

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?