Gramàtica de la llengua catalana (versió provisional). IV.2 Les lletres

Lletra
o
Tipus de
síl·laba final
oberta
travada
Tipus
de mots
mots
femenins
formes
singular
formes
verbals
formes
plural
ORTOGRAFIA 363
Casos generals Casos particulars
digna, sogra, nostra;
corda, lloba, roba
dropo, flonjo, viudo
torno, temo, dormo
calaixos, escassos,
tristos
Amb e: base, classe, febre,
frase, imatge, llebre, mare,
verge, torre
Amb u: perspicu, tribu
Amb u; mots invariables com
fetus, focus, globus, tipus,
virus
Malgrat tot, en molts casos no hi ha marca flexiva o no se segueixen aquestes tendències
generals, especialment en determinats sufixos o terminacions (cf. II, § 10 i 11).
2.3. LES CONSONANTS
Les consonants són les lletres b, c, d, f, g, j, k, l, m, n, p, q, r, s, t, v, w, x, y,
z, que representen els sons consonàntics (cf. I, § 3), i h, que no se sol
pronunciar (com en hora). També representen sons consonàntics ç, l·l, els
dígrafs, i quan equival a [j], i u quan equival a [w]. Depenent del context, hi
ha consonants que poden representar sons diversos, i sons que es poden
escriure amb consonants diverses, però les correspondències més usuals són
les que figuren en el quadre IV.8.
QUADRE IV.8
Correspondència entre els sons consonàntics i llurs grafies
Sons oclusius
[b] [p] [m] [ɱ] [n] [ɲ] [d] [t] [g] [k]
b p m n ny d t gu g c q
qu
(k)
ESBORRANY PROVISIONAL