Gramàtica de la llengua catalana (versió provisional). IV.2 Les lletres

372
GRAMÀTICA DE LA LLENGUA CATALANA
També s’escriu ds (pronunciat [s] després de consonant) en els manlleus feldspat,
inlandsis, radsimir.
En baleàric, cal tenir en compte que s’escriu tz en les grafies de la persona 1 del present
d’indicatiu de la conjugació I, tot i que s’hi pronuncia [ts]: analitz, esbotz, finalitz. Aquesta
grafia apareix també en uns pocs manlleus: hertz, solonetz.
2.6.5. La grafia del so fricatiu palatal sonor ([ʒ]): g i j
El so fricatiu palatal sonor [ʒ] s’escriu bàsicament amb g o j, tal com es pot
veure en el quadre IV.16.
QUADRE IV.16
Distribució de les grafies del so fricatiu palatal sonor (j, g)
j g
S’escriu j:
• Davant a, o, u: jardí, joc, jutge, rajar,
esbarjo, aljub; Jacob, Jaume, Joaquim,
Job, Josep, Júlia; Jafre, la Jonquera
• Davant e, i en els casos següents:
⎯ precedint -ecc- (cf. § 2.6.3.b) o -ect-:
objecció, projecció; conjectura, trajecte
⎯ en mots com aràujia, jeep, jejú, jerarca,
jeroglífic, jersei, jeure , jet, jujitsu;
Jehovà, Jeremies, Jeroni, Jesús; Jericó,
Jerusalem, Fiji
2.6.6. La grafia del so fricatiu palatal sord ([ʃ]): x
ESBORRANY PROVISIONAL
En general, s’escriu g davant e, i: gel,
gerra, gest, ginesta, gir; enginy, esbargir,
marge; Àngel, Genís, Gerard, Gemma,
Roger; Gelida, Gisclareny
El so fricatiu palatal sord [ʃ] s’escriu x: xaloc, xic, xufla; carxofa, disbauxa,
punxa; quixot; guix, ponx, romanx; Xavier; Elx, Flix, Xàtiva, Xerta.
En baleàric, el so [ʃ] final de la persona 1 del present d’indicatiu dels verbs de la
conjugació I s’escriu j quan és precedit de consonant i es troba, a més, en alternança amb
[ʒ] (escrit j o g) en altres formes del mateix verb: menj (cf. menjar, menges), forj (cf. forjar,
forgeu).
El grup ix és dígraf després de vocal en els parlars que no hi pronuncien la i: aixeta,
ruixat, fluix, peix, Aleix. Per això es diu que després de vocal s’escriu ix per a representar
[ʃ].