informació 2
editorial Un arbre és un ser viu que sap perfectament com desenvolupar les seves funcions vitals sense necessitat de la intervenció humana. Quan aquesta es produeix, és sempre per necessitats o desitjos de la persona; mai de l’arbre. Però prioritzar els interessos humans no significa menysprear els de l’arbre ja que la seva supervivència és, en definitiva, en benefici nostre. Aquest principi és especialment aplicable al cas de les esporgades. S’esporguen els arbres perquè donin més fruit, produeixin més fusta, per donar-los-hi formes capricioses que res tenen de naturals o per qualsevol altre objectiu com pot ser controlar la seva dimensió. És aquesta darrera causa la que generalment genera les esporgades urbanes: la conveniència (sovint justificada) que el creixement natural de l’arbre no dificulti la vida quotidiana de les persones ni posi en perill la integritat de vivendes o instal•lacions públiques. Però esporgar sempre és agredir l’arbre i alterar les seves funcions naturals. Per això els esporgadors més responsables ho fan preferentment a finals d’hivern o en tot cas, a la tardor; mai a la primavera o a l’estiu, èpoques en la planta es troba en plena activitat. Si hi ha poques raons per a esporgar els arbres urbans, no n’hi ha cap ni una que justifiqui la manera destralera com a vegades es fa, i un exemple extrem d’això el podem trobar en la mutilació (no es pot dir d’una altra manera) a la que s’ha sotmès aquest mes d’agost un seguit d’arbres al costat del pavelló d’esports. La seva situació sota d’una línia elèctrica fa pensar que l’objectiu era controlar el seu creixement i que el brancatge no perjudiqui la línia de subministre elèctric, però la manera barroera com s’ha fet és una mostra d’incapacitat professional, o d’irresponsabilitat mediambiental, o de menyspreu vers els bens públics, o de tot plegat. Procedir a esporgar un arbre al mes d’agost és atemptar contra la seva supervivència i fer-ho com s’ha fet, escapçant-lo totalment deixantli només el tronc, és una barbaritat a ELS ARBRES I NOSALTRES qualsevol època de l’any. <strong>El</strong>s arbres son de titularitat pública i un patrimoni ambiental de tota la població, però és molt probable que l’autoria d’aquesta barbaritat correspongui a la companyia elèctrica ja que tot indica que l’objectiu era evitar que les branques arribin a tocar la línia. Tant hi fa qui sigui el responsable. La barrabassada és injustificable en tots els supòsits. Es pot controlar perfectament el creixement d’uns arbres sense necessitat de destrossar-los. Aquest fet, però, no l’hem de desvincular d’una actitud generalitzada de menyspreu pels arbres; una mena de malaltia escampadissa que dona indicis de la seva existència de moltes maneres, essent una d’elles les esporgades salvatges a que de tant en tant se sotmet els arbres urbans. Una malaltia sobre la que convé que hi meditem tothom una mica ja que la petició (i l’acció)d’eliminar arbres és més freqüent del que pensem. Per tant, la responsabilitat és una mica col•lectiva I és oportú fer-nos aquesta reflexió ara, a les acaballes de l’estiu. Aviat entrarà el neguit esporgador i hem de desitjar i demanar (i exigir) que els encarregats de fer-ho no malmetin els arbres que actualment gaudeixen d’una respectable presència al nostre mu- 3 nicipi. <strong>El</strong> mal que ja està fet, fet està. Vetllem ara pel que encara es pot evitar. Un parc, una plaça o un carrer amb arbres són una de les més eloqüents i més irrefutables proves de civilització, de cultura i de racionalitat. Per què hem de renunciar a allò que ens defineix com a persones? Envia els teus correus a: revista.elbreny@gmail.com NOTA INFORMATIVA Les opinions reflectides a les pàgines de <strong>El</strong> <strong>Breny</strong>, expressen únicament les opinions dels seus autors. <strong>El</strong> <strong>Breny</strong> es reserva el dret de publicar els escrits que ens arribin, i de determinar la prioritat de publicació.
Change language