entitats - El Breny

informació
2

editorial
Un arbre és un ser viu que sap perfectament
com desenvolupar les seves
funcions vitals sense necessitat de la
intervenció humana. Quan aquesta es
produeix, és sempre per necessitats o
desitjos de la persona; mai de l’arbre.
Però prioritzar els interessos humans
no significa menysprear els de l’arbre
ja que la seva supervivència és, en
definitiva, en benefici nostre. Aquest
principi és especialment aplicable al
cas de les esporgades. S’esporguen
els arbres perquè donin més fruit, produeixin
més fusta, per donar-los-hi formes
capricioses que res tenen de naturals
o per qualsevol altre objectiu com
pot ser controlar la seva dimensió. És
aquesta darrera causa la que generalment
genera les esporgades urbanes: la
conveniència (sovint justificada) que el
creixement natural de l’arbre no dificulti
la vida quotidiana de les persones ni
posi en perill la integritat de vivendes o
instal•lacions públiques. Però esporgar
sempre és agredir l’arbre i alterar les
seves funcions naturals. Per això els
esporgadors més responsables ho fan
preferentment a finals d’hivern o en tot
cas, a la tardor; mai a la primavera o a
l’estiu, èpoques en la planta es troba
en plena activitat.
Si hi ha poques raons per a esporgar
els arbres urbans, no n’hi ha cap ni una
que justifiqui la manera destralera com
a vegades es fa, i un exemple extrem
d’això el podem trobar en la mutilació
(no es pot dir d’una altra manera) a la
que s’ha sotmès aquest mes d’agost
un seguit d’arbres al costat del pavelló
d’esports. La seva situació sota
d’una línia elèctrica fa pensar que
l’objectiu era controlar el seu creixement
i que el brancatge no perjudiqui
la línia de subministre elèctric, però la
manera barroera com s’ha fet és una
mostra d’incapacitat professional, o
d’irresponsabilitat mediambiental, o de
menyspreu vers els bens públics, o de
tot plegat. Procedir a esporgar un arbre
al mes d’agost és atemptar contra
la seva supervivència i fer-ho com s’ha
fet, escapçant-lo totalment deixantli
només el tronc, és una barbaritat a
ELS ARBRES I NOSALTRES
qualsevol època de l’any.
Els arbres son de titularitat pública
i un patrimoni ambiental de tota la
població, però és molt probable que
l’autoria d’aquesta barbaritat correspongui
a la companyia elèctrica ja que
tot indica que l’objectiu era evitar que
les branques arribin a tocar la línia.
Tant hi fa qui sigui el responsable. La
barrabassada és injustificable en tots
els supòsits. Es pot controlar perfectament
el creixement d’uns arbres sense
necessitat de destrossar-los.
Aquest fet, però, no l’hem de desvincular
d’una actitud generalitzada de
menyspreu pels arbres; una mena de
malaltia escampadissa que dona indicis
de la seva existència de moltes
maneres, essent una d’elles les esporgades
salvatges a que de tant en
tant se sotmet els arbres urbans. Una
malaltia sobre la que convé que hi meditem
tothom una mica ja que la petició
(i l’acció)d’eliminar arbres és més
freqüent del que pensem. Per tant, la
responsabilitat és una mica col•lectiva
I és oportú fer-nos aquesta reflexió
ara, a les acaballes de l’estiu. Aviat
entrarà el neguit esporgador i hem de
desitjar i demanar (i exigir) que els encarregats
de fer-ho no malmetin els
arbres que actualment gaudeixen d’una
respectable presència al nostre mu-
3
nicipi. El mal que ja està fet, fet està.
Vetllem ara pel que encara es pot evitar.
Un parc, una plaça o un carrer amb
arbres són una de les més eloqüents
i més irrefutables proves de civilització,
de cultura i de racionalitat. Per què
hem de renunciar a allò que ens defineix
com a persones?
Envia els teus
correus a:
revista.elbreny@gmail.com
NOTA
INFORMATIVA
Les opinions reflectides
a les pàgines de El
Breny, expressen únicament
les opinions
dels seus autors.
El Breny es reserva el
dret de publicar els escrits
que ens arribin, i de
determinar la
prioritat de publicació.

el poble
Amb l’arribada de l’estiu, ja sabeu
que l’escola s’acaba, però abans de
donar el tret de sortida a les vacances
tan merescudes pels infants,
l’Escola Municipal de Música va celebrar
un final de curs ben lluït.
Per començar el juny, els nens i nenes
van fer les audicions d’instrument
a la Sala de Plens, on van poder ensenyar
als pares, mares i d’altres familiars
els progressos fets durant
l’últim curs amb l’instrument. Allà també
hi van participar les formacions de
l’escola: l’orquestra i l’orquestrina.
Uns dies més tard, l’escola reprenia
les classes però va fer-ho d’una forma
especial: va obrir les aules als pares i
mares durant les jornades de portes
obertes, en què els familiars van poder
assistir en directe a les classes
de grup coral o bé de grup instrumental
dels seus fills i filles.
La setmana cultural va omplir el final
de curs de tallers per triar i per remenar:
la quitxalla va poder fer tallers
tan interessants com Chopin i els titelles,
el taller de percussió, la banda
de vent, la guitarra folk o l’orquestrada
i els més grans van poder assistir a la
història de la bateria o de la guitarra
elèctrica o bé es van apuntar al taller
de cant coral, especialment adreçat
als pares i mares amb inquietuds musicals!
FINAL DE CURS A L’ESCOLA DE MÚSICA
4
Així, quan l’últim dia de curs va arribar
de debò, l’AMPA va organitzar la
botifarrada de final de curs on tota
l’escola va poder sortir a cantar i els
alumnes del taller coral s’hi van poder
afegir per fer la festa més grossa. I
mentre les botifarres s’anaven coent,
els grups instrumentals dels més
grans (els nois i noies de 2n d’ESO, el
combo jove i el combo adult) van amenitzar
aquest final de festa.
Més tard i ja durant el juliol, l’Escola
de Música en col•laboració amb
l’Escola Bressol el Niu, per quart any
consecutiu també va fer un final de

el poble
curs musical amb l’Experiència
Compartida. Com ja sabeu, el Niu
disposa d’una mestra de música de
l’Escola de Música que treballa amb
els nens i nenes de zero a tres anys,
però per la naturalesa dels infants
d’aquesta edat, és difícil que el repertori
que es treballa arribi als pares
i mares dels menuts. Amb aquesta experiència
s’estableix un punt de trobada
entre els pares i mares, la qui-
c/ Prim, 3 - Tel. 93 833 03 62
SANT VICENÇ DE CASTELLET
txalla i la mestra de música, on tots
plegats aprenen les cançons per cantar
i jugar amb els petits com ara
moixaines, cançons de falda i de molts
d’altres jocs per gaudir amb els més
5
petits de la música. Des de l’Escola
de Música us donem les gràcies per la
vostra col•laboració i us desitgem un
bon estiu!

el poble
El passat dimecres, dia 28 de juliol de
2010 es va celebrar el Ple ordinari de
l’Ajuntament, al qual es van tractar diferents
assumptes com la novena modificació
del pressupost municipal, la
modificació de l’escut heràldic, els dies
de festes locals pel 2011 que seran el
22 de gener i el 11 de juliol, les bases de
les subvencions per educació i esports
així com una reforma de les ajudes socials.
També es va adjudicar el quiosc
del parc de Sant Joan, única opció presentada.
Es van aprovar dos mocions:
una sobre la sentencia de l’estatut i
El passat 26 de juliol ens va deixar
Maria Assumpció Gelabert Rubio, molt
coneguda al poble per formar part de
la família Gelabert, nissaga de farmacèutics
de Sant Vicenç des de l’any
1923, amb el seu pare Manuel i continuant
amb els dos fills Maria i Pere.
El recent 11 de juliol, amb motiu de la
Festa Major, la Maria va ser convidada
a inaugurar la nova plaça Farmacèutics
Gelabert, situada la final del carrer
Maria Gimferrer. Allà va comentar la
gran alegria que sentia pel reconeixement
mostrat pel seu poble, a la tasca
realitzada per la seva família, al capdavant
d’una farmàcia dedicada a ajudar
i a assessorar, per la confiança que
els demostraven els seus clients.
PLENS
l’altre sobre l’auxiliar de biblioteca a
l’escola de Sant Vicenç. Al torn de
pregs i preguntes, es va fer esment al
tancament negatiu del pressupost
2009 i si això comportaria problemes
legals. També es va preguntar sobre la
situació de Sant Pere de Vallhonesta
(adquisició), sobre el tema de la declaració
d’interès local de Sant Jaume de
Vallhonesta i Casa Cal Bernat i sobre si
al turó de Castellet s’hi posaria un ermità,
tenint en compte la petició de
més d’una persona interessada en el
tema. També es va preguntar sobre el
ENS DEIXA LA MARIA ASSUMPCIÓ GELABERT
6
tema del col•lector de la Balconada.
Com ja es habitual i tenint en compte la
falta del regidor Sr. Masats per vacances,
la majoria d’aquestes preguntes
van quedar sense resposta. Finalment
van demanar una nova rebaixa de sous
dels regidors per aquest any, molts ja
s’havien reduït el sou un 10% a principis
d’any abans de la rebaixa dels funcionaris,
i en aquest sentit van comentar
la presentació d’una moció pel
pròxim ple per auto reduir-se el sou.
Xabier Iglegias
Plaça Progrés, núm. 8 - 08224 TERRASSA - Tel. 93 780 15 59 - Fax 93 733 61 34
e-mail: cuinafortasarda@yahoo.com

cartes a el Breny
Un dia de la primera quinzena del mes
d’agost, alguns dels arbres situats darrera
el Pavelló, just a la vora del riu,
varen aparèixer amb les branques tallades
de qualsevol manera, cosa, que es
va mostrar com si la feina feta hagués
estat produïda per gent irresponsable;
una bretolada que tenia un caire gairebé
d’atemptat ecològic.
Les branques de dalt, tallades a ran
de terra i les altres penjant, creaven
l’espectacle deplorable que varen
deixar els autors de la destrossa.
Segons sembla ser, els autors de la
barbàrie no varen ser altres que els
nois de la companyia elèctrica, que
“UN APUNT”
ATEMPTAT ECOLÒGIC
s’encarrega de l’enllumenat de la línea
elèctrica que passa pel damunt d’alguns
d’aquests arbres; els tècnics culpen a
les branques dels arbres perquè toquen
els fils del cablejat elèctric i “fan
paràsit”.
!Senyors de la Companyia Elèctrica!
si varen ser els autors de la destrossa
demostren tenir molt poca sensibilitat
ecològica al medi ambient, i als nostres
arbres que són de tots els santvicentins
ja que són públics .... !no tenen
ni la més mínima noció d’esporgar arbres!,
ja que no és la primera vegada
que actuen tan barroerament. Els arbres
poden ser esporgats i no trinxats;
de tal manera que “els seus fils” passin
Per raó de la meva edat no em tocava haver de ser assabentat de la
mort de María Gelabert (la María de la Farmàcia). Recordaré aquell optimisme,
bon humor i aquella bondat (herència dels seus pares) que,
amb l’afable i habitual manera d’atendre els clients, hom diria que es
convertien en valor afegit a les receptes.
Em sabria greu que, a la petita historia de Sant Vicenç, no hi constés
que jo (i no pas només jo) ni que hi anés tan sols per a un tub d’aspirina,
indefectiblement havia de passar a la rebotiga on m’esperava una tassa
de cafè ben calent.
Com que jo no crec en la mort, als gairebé noranta-cinc anys, dic de tot
cor: ”fins aviat, María”.
Mossèn Josep
1 d’agost del 2010
7
per entre mig de les branques sense
tocar-los i poder conviure els dos elements
a la perfecció. També hi ha un
sistema prou senzill com podria ser, el
embolcallar ”els fils”, en matèries aïllants
així d’aquesta manera quedarien
protegits de les branques assassines i
no “....farien paràsit”.
Senyors de l’elèctrica...... !que tampoc
són tants els metres per aïllar, i els arbres
també tenen dret a viure dignament!
i els santvicentins a gaudir-ne de
la seva companyia i la seva ombra, els
hi agraírem sempre.
Un santvicentí, l’Alfons
AGRAÏMENT
Volem donar les gràcies a totes aquelles
persones que van estar amb nosaltres per
donar l’últim adéu a la nostra estimada
Maria.
No només ha marxat la Maria sinó que ha
marxat una de les persones més importants i
més estimades per a nosaltres.
La Maria sempre ha estat allà on més la necessitàvem.
Fins sempre Maria. Els que hem estat al teu
costat no t’oblidarem mai.
Moltes gràcies a tots.
FAMÍLIA LARGO MUÑOZ

entitats
Un any més, la gent del Centre
Excursionista i col•laborant amb la
Festa Major, enguany va organitzar la
caminada nocturna que va tenir una
gran participació, ens va sorprendre
una mica el fet de veure que molts dels
participants fossin gent jove i jovenalla.
L’arribada a l’ermita va tenir sorpresa,
ja que era davant, a l’era de les sardanes,
on estava tot preparat, il•luminat i
amb taules i cadires ja preparades perquè
tothom pogués sopar còmodament.
La jovenalla va gaudir d’una bona gespa
per poder-s’hi estirar i alguns desprès
de sopar, trencar-hi el son.
L’altre gran sorpresa va ser que el
Grup “La Corranda”, amb música popular
d’arreu, ens tenien preparat un repertori
que de seguida va esvalotar al
personal, tothom es va posar a cantar i
a ballar al ritme de “La Corranda”, conjunt
format per l’Oriol, mestre de ceri-
LA FESTA MAJOR ARRIBA FINS A VALLHONESTA
mònies, la Oyuna Baturova, que així
s’anomenava era una de les veus del
grup i que era de la República de
Buriatica de Siberia (Rússia), prop de
Mongòlia, cosa que explicava els trets
asiàtics de la noia. L’altre veu era de
d’Isabel Salvador, en Joan Martínez, veu
i guitarra rítmica i en Ricard Segura,
guitarra solista.
La veu de la Oyuna ens va impressionar
molt, tant feia aguts, com greus, i
com que la nit es prestava a fer una
mica el tafaner li vaig fer algunes preguntes
en les quals em va confirmar
que en el seu país actuava en una Coral
prou important com per ser internacional.
En una de les gires de 7 mesos per
tot Espanya, quan actuaren a Catalunya,
l’amic Oriol la va conèixer, i la va voler
enamorar, però la Oyuna se las sabia
totes i li va dir que si volia alguna cosa
seriosa hauria d’anar a veure-la al seu
poble de la Siberia, (lloc prou tenebrós
segons les llegendes russes, per desempallegar-se
el noi del damunt). El
que no sabia ella, era que l’Oriol era
català de soca-rel i era com un gran
cavaller de l’Era Medieval. Un bon dia,
en ple hivern, es va presentar a casa
seva, i el seu amor li declarà, un gran
repte se li va plantejar si amb ell es
volia casar, el fet es que tot va anar
sobre rodes i l’historia d’amor es va fer
realitat, aquestes son algunes de les
8
coses que em van explicar i que vull
plasmar en aquestes ratlles com a curiositat,
referent al grup de “La
Curranda”.
En el seu variat repertori hi podem
trobar temes per a tots el gustos però
quan l’Oyuna amb veu solista ens va
cantar “La Rosor” va aconseguir que a
tot el públic se li posés la pell de gallina.
A la mitja part una bona colla que encara
tenien ganes de caminar varen
enfilar cap el Puig Soler fent amb les
seves llanternes una llarga cuca de
llum que per tota la carena s’anava
allargassant i des de Vallhonesta es
contemplava.
L’actuació dels nois i noies de “La
Curranda” va revolucionar a tots els
participants i semblava el primer
Concert del “Senglar Rock” a
Vallhonesta per acabar a bona hora de
la matinada amb l’Havanera més representativa
de totes: “EL meu avi”, cosa
que va emocionar, i senyera en mà a
tota vela enarborant-se cap el cel en
una nit que molt de temps recordarem.
Per acabar del tot des d’aquestes ratlles
donem una abraçada ben sincera
als amics de “La Corranda”
Alfons

entitats
Aquest any La Penya Blaugrana de
Sant Vicenç de Castellet, ha viatjat al
centre d’Europa, visitant alguns llocs
que ja havia visitat anteriorment. El
viatge ha gaudit de llocs inoblidables i
romàntics com Venècia, Viena amb visita
al Palau de Schönbrunn , residencia
de la immortal Sissi i Fco. Jose,
Salzburg, Innsbruk, Lucerna, Las catarates
de Krimmler, Interlaken.
El viatge d’onze dies de durada de l’1
al 11 d’agost, s’ha fet amb autocar i
s’han recorregut un total de 5000 Km,
aproximadament.
La Penya també va viatjar a la India
aquest mes d’agost. El grup no era
massa nombrós però estava programat
i es va fer per veure els problemes del
país i també admirar els seus monuments.
La Penya el passat mes de juny
va fer lliurament d’un taló bancari per
Envia els teus
correus a:
revista.elbreny@gmail.com
ELS VIATGES DE LA PENYA
valor de 6.305 € per construir una escola
per la fundació Vicente Ferrer
El passat dia 11 de juliol, un grup d’11
membres del centre excursionista varem
realitzar una Via ferrata: “Les balmes
corcades” a Centelles. Aquesta
via ferrata disposa en el seu recorregut
del pont tibetà més llarg d’Europa,
que no tots varem travessar, un recorregut
molt maco flanquejant unes
balmes que permetia tenir unes grans
vistes de la plana de Vic i del Montseny
just davant on estàvem. Un dia de molta
calor que va provocar que ens quedéssim
sense aigua ben aviat, però
varem arribar en perfectes condicions
als cotxes.
9
SORTIDES JULIOL
A part dels viatges, la Penya ja esta
preparant el seu 32é aniversari que enguany
es farà al museu de la tècnica
de Manresa.
El dia 24 també de juliol, un altre grup
d’11 membres del centre varem pujar al
Pic del Carlit de 2971 metres d’alçada,
a la Cerdanya francesa, varem començar
des de el Llac de les Bulloses ,
un paratge de postal. Durant la pujada
i baixada varem passar per tretze llacs,
i hi vam poder veure petites clapes
de neu. Feia un dia ventós però amb
una temperatura ideal per a la pràctica
de l’excursionisme i muntanyisme.
Xabier Iglesias.

entitats
Del 5 a l’11 d’agost d’enguany, el grup
instrumental Disset i Escaig i l’Esbart
Dansaire Santvicentí, vam fer un viatge
per Cantàbria, on vam tenir l’oportunitat
de conèixer i visitar indrets preciosos i
diferents.
Ens vam trobar ben d’hora, a les 6 del
matí ben desperts i apunt per carregar-ho
tot i marxar direcció Saragossa,
on vam fer la primera parada per donar
un vol i visitar la basílica del Pilar, i
continuar fins a Bilbao, ciutat que va
adquirir gran importància degut a
l’activitat portuària principalment de
l’exportació del ferro extret de les pedreres
biscaïnes, i on vam poder
veure (des de fora) l’impressionant
museu Guggenheim, finalment a la
tarda vam arribar a Villanueva de
Villaescusa on estàvem allotjats a
l’alberg de Cabàrceno.
Des d’aquí cada dia agafàvem el bus
per visitar pobles i ciutats de la magnífica
costa Cantàbrica, val a dir que
és un paisatge molt verd, més fresc i
humit que no pas el nostre i hi anàvem
preparats per trobar-nos pluja i tem-
VIATGE A CANTÀBRIA
peratures més fresquetes, doncs res
de res, vam tenir un temps magnífic, ni
una gota va caure mentre nosaltres
vam ser allà, això va fer que poguéssim
disfrutar molt de totes les visites i
sortides que fèiem.
Vam visitar Sant Vicente de la
Barquera, últimament una mica més famós
per ser el poble d’un jove cantant,
però el cert és que no li calen padrins,
es troba en ple cor del Parc Natural de
10
Oyambre, un espai natural protegit de
gran valor ecològic i amb un destacat
Conjunt Monumental , amb platges i
cales de gran bellesa. A Comillas vam
poder veure el Palau de Sobrellano,
l’impressionant Universitat Pontifícia, i
el magnífic Capricho de Gaudí, construït
el 1883, moltes coses boniques
per visitar i poc temps, això ja passa!.
La següent parada obligada va ser
Santillana del Mar, segons diuen, el po-

entitats
ble de les tres mentides ( no és santa,
no és llana i no té mar), malgrat això és
una de les localitats de major valor historicoartístic
d’Espanya i el principal
focus d’atenció turística de Cantàbria,
verdaderament impressionant!
Però s’acabava el temps per visitar
coses maques, teníem actuació a
Suances , vam actuar al pavelló del poble,
on els botiguers hi feien una fira, i
estava molt animat, encara que la gent
no podia seure, vam atreure l’atenció
de molta gent que per uns moments
van deixar de comprar i badar i van
disfrutar de la nostra actuació. A la primera
part va actuar la formació instrumental
Disset i Escaig, interpretant peces
clàssiques i tradicionals i acabant
amb un popurri de peces Catalanes,
com sardanes i havaneres, i en la segona
part l’Esbart Dansaire Santvicentí
va oferir al públic un seguit de danses
curtes, on va destacar la sardana La
Moreneta com a dansa representativa
de Catalunya, i per cloure l’espectacle
els vam oferir el Ball de Bastons de
Lleida ballat tant pels dansaires de
l’Esbart com pels músics del Disset i
Escaig, aconseguint així un final molt
vistós.
Encara vam tenir més sorpreses,
aquest cop subterrànies, visitant La
Cueva El Soplao, una impressionant
cova descoberta a principis del segle
XX amb motiu de l’explotació de les mines
de La Florida, d’on s’extreia zenc i
plom, i que està considerada una de
les grans meravelles de la geologia. Al
vespre vam tenir actuació a El Astillero,
en una plaça amb la gent prenent la
fresca i on vam tenir molt d’èxit.
Vam visitar la capital de la comunitat
autònoma, Santander, on cal destacar
el Palau de la Magdalena construït al
1908 i que la ciutat va regalar al rei
Alfons XIII, les platges del Sardinero,
antigament ben diferenciades, la primera
i la segona, on quedava ben palès
les diferents classes socials d’aquell
temps, en una hi anava la noblesa i la
burgesia i a l’altre la resta de gent, el
Passeig de Reina Victòria amb unes
magnífiques mansions, el far de Cabo
Mayor etc, cal dir que Santander va patir
a meitat del segle XX un gran incendi
que destrossà pràcticament el nucli
antic i que se’l coneix com “El Andalús”
perquè va començar al carrer Cadis i
va acabar al carrer Sevilla.
La visita al Parc de la natura de
Cabàrceno ens va agradar molt, és un
paradís faunístic que acull en semi llibertat
centenars d’animals,
l’espectacular paisatge geològic fou
transformat el 1989 en un dels llocs de
major atractiu turístic de Cantàbria, té
una extensió de 25,8 quilòmetres quadrats,
que cal resseguir detingudament
per veure la gran quantitat tant
d’animals autòctons, fauna exòtica i
llunyana, com d’espècies en perill
d’extinció, vam presenciar la demostració
dels lleons marins, la tècnica de
vol de les aus, el reptilari...un dia ben
aprofitat, ja ho crec.
Passem per Santoña, i parem en una
de les moltes fàbriques de conserves,
on podem tastar unes anxoves boníssimes,
i fem cap a Castro Urdiales, on
vam disfrutar d’un dia preciós que vam
aprofitar per submergir-nos en aigües
del Cantàbric.
11
Després de cinc dies fent turisme,
toca fer les maletes i tornar cap a casa,
ens han quedat moltes coses maques i
interessants per veure, però no ens podem
queixar, hem tingut un bon viatge.
Aprofitem encara i parem a San
Sebastian, un dels principals atractius
és la gastronomia, juntament amb els
festivals d’estiu de Jazz, Cinema... la
Badia de la Concha, l’Illa de Santa Clara,
les aigües termals del Balneari de La
Perla,i seguint el passeig que voreja la
badia, hi trobem el Peine del Viento, un
conjunt escultòric elaborat per Eduardo
Chillida i convertit també en un dels
símbols de la ciutat.
Aprofitem per fer-nos les últimes fotografies
d’un viatge que no només ha
servit per donar a conèixer una mica la
nostra cultura a través de la música i
la dansa, sinó que ens ha donat
l’oportunitat de compartir una setmana
magnífica en companyia de 45 persones,
gent molt diversa, d’edats diferents,
però amb un mateix objectiu,
aprofitar l’oportunitat de conèixer coses
noves i passar-ho molt bé.
Mª Alba Grauvilardell
www.elbreny.com
envia els teus correus a
revista.elbreny@gmail.com

entitats
Amb motiu de la Festa Major, el nostre
club de natació es va traslladar a
Castellnou per participar en les curses
que van formar part dels actes de la
mateixa. A més del C.n. Castellet, hi
van participar el C.N Castellnou, el
C.N.Sallent i el C.N. Santpedor. A la
foto podeu veure els participants.
EL CLUB NATACIÓ CASTELLET A CASTELLNOU
EL CLUB HOQUEI CASTELLET PREPARA TEMPORADA
Enguany 8 dels 10 equips del Club Hoquei Castellet seran
federats: prebenjamins, benjamins, les fèmines sub-16, alevins
A, alevins B, infantils, junior i el sènior de 1a Catalana.
L’equip júnior no s’ha pogut constituir per falta de jugadors i
malgrat les baixes de l’equip sènior, s’estan negociant noves
12
incorporacions com les de Isaac Rodríguez i Marçal Giralt.
Aquest últim jugava amb el Mataró a la primera divisió nacional.
Esperem que aquestes noves incorporacions puguin ajudar
a donar molts triomfs al club.
www.elbreny.com
envia els teus correus a revista.elbreny@gmail.com

cinema
Intèrprets:
Imanol Arias, Lluís Homar, Carmen Machi, Roger Príncep, Fernando Cayo, Diego Martín, etc.
Director: Emilio Aragón
Fotografia: David Omedes
Música: Emilio Aragón
La historia ens presenta un grup de
personatges que formen part d’una
companyia teatral per allà a la dècada
del 30, en una Espanya poblada de
misèria, i on els ideals i els pensaments
podien ser un bitllet d’anada sense retorn.
La vida que portaven aquets artistes
durant la postguerra era dura, i el seu
anar de poble en poble encara ho feia
més dur. Entre aquets personatges hi
podem trobar a Jorge del Pino, un actor
còmic que canta i balla, a un ventríloc
que també és music, un nen orfe, net
d’artistes, i un parell de cupletistes,
tots ells formen un ventall prou variat
dels personatges que ens faran veure
les seves misèries i també els seus anhels
durant la trama d’aquesta pel•lícula
que arribarà a emocionar a més d’un.
Molt ben interpretada i amb una gran
càrrega de senzillesa i sentimentalisme,
el debut d’Emilio Aragón a la direcció,
ha volgut retre un homenatge a la
que durant tants anys han estat una fa-
FE D’ERRATES
En el treball “La ruta del colesterol”
publicat en el darrer
número del Breny, allà on diu
“Carburos Metálicos SA” ha
de dir “Compañía Fabril de
Carbones Eléctricos SA”.
PÁJAROS DE PAPEL
mília d’actors com és la seva. Misèries i
penúries van envoltar la seva infantesa
i la dels seus pares però l’època en que
es desenvolupen els fets no ho va arreglar
massa.
Amb anterioritat hem tingut
l’oportunitat de contemplar altres títols
on la trama pràcticament era la mateixa,
(“El viaje a ninguna parte”, “!Ay,
Carmela!”, etc.), però dit sigui passada,
aquesta és una molt bona obra i amb
una gran càrrega d’emotivitat, la posta
en escena i la construcció dels seus
personatges es força complexa i la tasca
desenvolupada va “in crescendo”.
Els seus actors no ho tenen fàcil però
considero que aconsegueixen portar la
pel•lícula a molt bon port.
Emilio Aragón ha sabut plasmar en els
seus personatges sotmesos, un retrat
de l’Espanya reprimida, amb unes imatges
i una direcció artística prou convincent
com per fer-la ressaltar.
Josep Chertó
13
Josefa Ramos i Martínez
03-07-10 89 anys.
Ramon Oller i Plaxats
04-07-10 86 anys.
Montserrat Flaqué i Espinalt
19-07-10 88 anys.
Mariano Galve i Aquelzar
22-07-10 83 anys.
María Ramon i Pérez
24-07-10 97 anys
M. Asunción Gelabert i Rubio
26-07-10 83 anys
arts gràfiques
telf. 93 837 28 48
info@print-fol.com

veïns
El veí de Sant Vicenç, un company
més nostre, un santvicentí disposat a
col•laborar amb l’historia del poble.
Ramon Besora Vilanova va néixer
a Sant Vicenç, el dia 13 de gener de
1944, a un pis del carrer de Maria Gimferrer,
26 on hi va estar vivint fins
que tingué 15 anys. Després va anar a
viure al passatge Dr. Fleming, al carrer
Barcelona i actualment està vivint al
carrer de Creixell.
—Ramon, és millor que tu em donis detalls
de la teva vida.
—La meva vida considero que és més
o menys com la de la majoria de les
persones que tenen ganes de viure
amb normalitat, dintre el que ens toca
viure.
Vaig fer-me gran en companyia dels
pares fins que, com tothom, vaig anar
a formar la meva família.
Els pares varen morir no massa grans,
el pare l’any 1974 i la mare al 1985, això
que la mare era la petita de les germanes,
i n’hi ha que han arribat al centenari.
Jo no vaig tenir la sort que hem
visquessin tant els pares.
Per record a ells, vull dir que es deien
Pere i Concepció o Conxita segons qui
l’anomenava.
—Estàs casat amb, i quants fills teniu?
—La meva dona és la Maria Rosa Monter
Playà, nascuda al Pont de Vilomara,
amb la qual vaig festejar sis anys. Ens
varem casar a l’església de Rocafort el
20 de maig del 1967. Els pares m’havien
explicat que ells ja s’havien casat a la
mateixa parròquia.
Del nostre matrimoni van néixer dos
fills, en Ferran i la Marta, que tenen una
filla cada un, que són la Júlia, de 6 anys
i la Natàlia de 8 anys.
—De la teva infantesa què en recordes?
Bo o dolent?
—La nostra infantesa, llavors estava
muntada amb un altre sistema. Teníem
ànsies de fer-nos grans per ser independents
i poder treballar, festejar i
lògicament casar-nos.
A banda del què he dit, vaig anar a
l’escola fins que tingué catorze anys,
al col•legi dels capellans. Degut a que
el pare estava treballant als Carburos,
on feia molts anys que hi treballava,
vaig entrar a les oficines de l’empresa
per un any. Però jo no vaig deixar els
estudis fins que vaig aconseguir el comerç
i el batxillerat, estudiant per la nit,
carrera que llavors era molt apreciada,
per desenvolupar tasques de comptabilitat
.
Dels Carburos vaig anar a Manresa,
a la distribuïdora PEGASO, durant 12
anys. Després vaig entrar a treballar
a HANLERD, que era coneguda com els
italians, on fabricaven maquinaria agrícola,
empacadores de palla, per quan
s’havia fet la collita del gra. També
fabricàvem elevadors de cotxes pels
tallers de reparacions. Vaig ser-hi fins
l’any 1984, que l’empresa va decidir
tancar.
Amb la col•laboració de dos companys,
varem decidir continuar endavant, però
en qualitat de socis empresaris i varem
continuar fent elevadors de cotxes fins
l’any 2002. La nostra empresa es digué
AUTOMAQ i vam tenir molta feina.
La riada del 2000, va deixar-nos molt
14
malmesos econòmicament i malgrat
les promeses de la Generalitat d’oferirnos
ajuda econòmica cosa que no va
arribar mai, després de remoure infinitat
de documents, varem decidim tancar
la societat, passats dos anys.
—És possible saber qui vareu formar
la societat?
—La societat la varem formar entre en
Joan Bach (que ja no és entre nosaltres),
Reyes Vadillo i un servidor. Havíem
construït entre vuit i deu mil elevadors,
distribuïts per tota la península i fora
del país. Per tal motiu el sistema de recanvis
tenien de tenir-lo forçosament a
la nostra empresa. Teníem un mercat
molt bo, però com sempre, varen sortir
tècniques noves i es va canviar tot. La
cosa es va posar cada vegada més difícil
per la nostra empresa i per posarnos
més dificultats, la riuada.
Al tancar l’empresa jo vaig pensar que
ho tenia difícil trobar una altre feina
i que podia continuar tocant el mateix
tema i de pas, no abandonar els nostres
clients amb els de recanvis. Vaig
muntar un petit magatzem. Com que
disposava de tota la documentació per
la fabricació de peces de recanvi, prèvia
comunicació amb els nostres clients,
van estar servits de les seves necessitats
fins que vaig plegar del tot.
Tot això que he dit va ser amb el consentiment
dels meus socis. Ara ja estic
jubilat pel què és la feina de treballador,
d’altra banda, els avis no ens jubilem
mai.
—Vas fer la mili?
—Si, la vaig fer de voluntari a Manresa,
on vaig coincidir amb la tancada de la
caserna. De Manresa vaig anar a Lleida
fins al final del servei. Tenia ganes de
fer la mili aviat i tot va anar bé.
—Has estat una persona molt implicada
al poble. Què ens en pots explicar?
—De petit ja vaig fer d’escolà amb
mossèn Josep. Vaig ser membre de la
Joventut Obrera Catòlica, J.O.C. d’on en
va sortir la Coral al Vent. Fora del poble
vaig col•laborar una mica amb el Casal
Cultural Dansaire de Manresa, perquè
la Marta hi estava ballant. Vaig ser de

junta als Col•legis nous, a l’associació
de pares, al cap i a la fi sempre m’ha
agradat col•laborar. On he tingut una
participació “extra” va ser amb el Futbol
de Sant Vicenç. Vint-i-dos anys fent
de secretari. Canviaven de junta o de
president i el Ramon no podia sortir i
la junta havia de continuar. De vegades
havia de fer de president intern fins
que no es formava junta nova.
—Digues alguns presidents amb els
quals vas ser a la junta.
el raco del conte
—En diria alguns, lògicament no tots:
Guardia, Gimferrer, Arque, Pey, Roselló,
Benigno, etc. Si me’n deixo algun no és
fet amb mala intenció.
—Alguna altra col•laboració?
—També he tingut una miqueta
d’intervenció política, no massa, ja
que no és el meu fort. Vaig ser a les
llistes de Convergència, dels últims,
per col•laboració, però ja vaig plegar.
De totes maneres, aprofitant aquesta
entrevista a Veïns, dono les gràcies a
L’ANNA VA AL BOSC A BUSCAR BOLETS
L’Anna va al bosc amb la il•lusió
de trobar algun rovelló.
Pel camí s’enfilarà
amb el bastó, el cistell i l’entrepà.
De primer es queda amb un pam de nas,
ni llenega ni rovelló ni un trist pebràs.
De sobte un rovelló, un fredolic, una llenega i un bec de perdiu,
la sort li somriu.
Després de l’esforç de pujar,
amb bona gana es menja l’entrepà.
I després a seguir buscant,
que el matí es va arreglant.
Amunt i avall, ajupir-se i caminar,
el cistell és ple a vessar.
Arriba al cotxe, cansada però satisfeta
de la molta feina feta.
I és que si tants bolets ha trobat,
és perquè molt amunt ha pujat.
Que només busquen vora els camins,
els anomenats “pixapins”.
Montse Solà
15
totes les persones o entitats que han
volgut la meva presència entre ells.
Tot això dona una idea que a tots els
llocs on has intervingut t’han apreciat
i et tenen una bona consideració. Penso
que és de llei que quedi un record
escrit de la teva persona com a santvicentí
ja que has reportat tanta voluntat
amb el teu treball i col•laboració ,
cosa que no tothom està disposat a
fer. Moltes gràcies Ramon.
ESTEVE LAFONT
el racó
de les flors
Flor tallada
Rams i centres
Núvies i celebracions
Plantes d’interior i exterior
Projectes per a particulars i empreses
Dissenys personalitzats
Carrer Gran, 54 - Sant Vicenç de Castellet 08295
Tlf. 93 833 06 12

col·laboracions
Passar les vacances a la costa, paguen
el preu del soroll. La quantitat de
turisme que va a gaudir de la festa, no
deixa dormir als que no són tan troneres.
Tot i que no era d’hora, l’altre dia
vam presenciar un episodi, malauradament
força freqüent a l’estiu; joves molt
beguts cridant i molestant cotxes, vianants
i els que intentàvem dormir. Eren
les dues de la matinada i molts veïns
anaven traient el cap pels balcons per
esbrinar què era aquella cridòria. Al
cap d’una bona estona de paciència em
vaig decidir a telefonar la Policia local
i em van dir que ja estaven avisats i
que farien arribar un cotxe patrulla.
Passat un quart d’hora ben bo (parlem
d’un poble de platja, no podien ser gaire
lluny) vam veure passar, considerablement
de pressa, un cotxe patrulla. La
veritat, no crec que tingués temps de
veure ni sentir gran cosa, no van parar,
ni baixar, ni res. Ens vam quedar amb
un pam de nas, esperant que fos una
tàctica i tornessin a passar, però no ho
van fer. Al final, ja no passava ningú
MANDRA O POR?
per molestar i els borratxos mal educats
van marxar.
La meva pregunta és: aquest comportament
de la policia és per mandra o per
por? La veritat que penso que només
16
pot ser degut a una d’aquestes coses.
Val la pena enfrontar-se a uns busca
bregues beguts per callar a una colla
de gent amb un comportament tant correcte
com intentar dormir? No sabem
com poden reaccionar aquells brètols,
potser de manera violenta i podem
prendre mal, o potser no, i si és que
si, potser ens els haurem d’emportar
detinguts i... ufff. Però el que si sabem,
és que els que estan a casa seva, com
a molt tornaran a trucar i els direm que
ja hi anem. Molt més senzill.
Potser vaig equivocada, però aquesta
és la sensació que em va quedar
després dels fets. Només em queda
l’esperança que la policia del meu poble
no tingui tanta por o tanta mandra
de vetllar per la tranquil•litat dels ciutadans
que intentem respectar el nostre
entorn en tots els sentits. De fet, a
Sant Vicenç quan els he necessitat hi
han estat. Esperem que l’excepció siguin
els del poble de la costa.
HORARI :
De 10h a 13h
De 17h a 21h
Montse Solà
PERMÍS B (COTXE) 760€
A1 i A2 (MOTO) 500€
LCC (CICLOMOTOR) 345€

col·laboracions
Com cada any, desgraciadament, ens
trobem amb tota mena d’exemplars
irracionals arreu de pobles, camins i
carreteres que han estat abandonats
per una sèrie “d’amos”, que ells ma-
CASA
CALLIS
RESTAURACIÓ I PINTURA
CLASSES PER A ADULTS I NENS
rabinatcallis@hotmail.com
C/ Mestre Aubert, 6
08295 Sant Vicenç de Castellet
93 833 09 00 / 619 99 43 16
L’ANDREUET
-VACANCES I ABANDÓ-
teixos s’autodenominen amants dels
animalons. Si....sí!. Malauradament,
això es repeteix any rere any i cada
vegada trobem exemplars més originals
i menys domèstics per aquets
móns de Déu.
Tot això ve a conte d’una llorigada de
conills que fa dies han estat deambulant
per la vorera del riu, particularment
en vaig veure tres, i podria
ben bé ser, que n’hi
haguessin
hagut
més, aquestes
persones
que han
tingut “la
barra” de
deixar a
qualsevol
lloc
aquets animals
potser
s’haurien de
plantejar com
se sentirien ells
si es trobessin en la situació dels esmentats
conills, però en fi.... això és to-
17
car a morts!, la gent segueix sent incívica
i l’afecte als animals no va més enllà
del fotut egoisme de poder gaudir-ne
d’ells una temporadeta, un cop se’n han
cansat, podríem dir que.... els llencen!.
Molta pocavergonya i una grandíssima
barra, és el que fan amb les bestioles
moltes de les persones, i en temporada
de vacances encara més.
El fet crec que és important si passa
en un poble però fins i tot a les
grans ciutats cada vegada es
propaga més aquesta febre
per l’abandó, gats, gossos,
conills, iguanes i fins i
tot algun que altre cocodril,
segurament
me’n deixo algun
però val a dir,
que de qualsevol
cosa se’n diu animal
de companyia, que
dit sigui de pas, de
domèstics no és
pas que en siguin
catalogats especialment.
En fi, L’Andreuet
sempre troba algun motiu
per rondinar, però ...! es
que m’ho fan fer!. Presumim de viure
en una societat que tenim de tot i no
ens falta de res però cada vegada som
més intolerants, més incívics i tot ens
importa res.
L’Andreuet
SERVEI DE REPARACIÓ DE TOT TIPUS DE CALÇAT

el racó gastronòmic
Receptes d’estiu
LASSANYA DE CARABASSA
Ingredients (4 pers).
800 g de carabassa
2 cebes
2 grans d’all
10 tomàquets secs (en oli)
300 ml de brou de verdures
Sal i pebre
1 cullerada de mantega
1 cullerada de farina
250 ml de llet
Nou moscada
16 làmines de lasanya
150 g de formatge emmental ratllat
humor
MARIDATGE:
MAS DONÍS ROSAT
Garnatxa/Syrah/Merlot
D.O. Montsant
Ara que encara fa bon temps us presento
un rosat que elaboren al Celler de Capçanes,
un petit poble de la vora de Falset, a
la comarca del Priorat. Un celler amb una
llarga història de superació i empenta dels
seus cooperativistes, que un bon dia, van
apostar per elaborar, també a les seves
instal•lacions un vi tan complicat com és
el Kosher (el vi dels Jueus). De color rosa
intens, en nas és molt expressiu. Ens dona
notes de cireres madures, entre d’altra fruita
vermella. En boca és fresc, afruitat i
persistent.
Montse Colomer
Preparació:
Rentar i pelar la carabassa, tallar-la
a daus. Treure els tomàquets de l’oli,
asseca’ls en paper de cuina de manera
que no quedin oliosos, i pica’ls. Tallar i
picar els alls i les cebes. Per altre banda
escalfarem una paella gran amb 2
cullerades de l’oli, en el qual, es conservaven
els tomàquets, i enrossir-hi
els ingredients anteriors. Afegir-hi la
meitat del brou, deixar que es cogui
uns cinc minuts i salpebrar-ho.
Per la bechamel, escalfar lleugerament
la mantega en un cassó, afegirhi
la farina, i remenar-la lleugerament
fins que es torri. Afegir-hi la llet i
deixar-ho coure uns deu minuts sense
parar de remenar. Afegir-hi la sal
la pebre i la nou moscada. Per l’altre
banda untar amb mantega un motllo
per el forn i disposar-hi las plaques
de la lasanya precuites i les verdures,
en capes alternes acabant amb una
pasta. Regar-ho tot amb la resta del
brou, repartir la bechamel pel damunt,
i empolsar-ho tot amb el formatge ratllat.
Deixar-ho uns 30 minuts al forn
preescalfat a 200º.
Els acudits no expressen l’opinió de cap persona o entitat; simplement són acudits.
18
Josep
GUANYADOR DEL
PASTÍS DE
CAN POSTRES
El guanyador d’aquest mes, del
pastís que Can Postres sorteja
mensualment, és Josep Oliveras
amb el número de soci 59.
El guanyador agraciat, haurà
de passar per la Biblioteca de
Sant Vicenç a retirar el val que
l’acrediti. Després es posarà en
contacte amb Can Postres per
recollir el premi.

Injecció de Benzina
Injecció Diesel
Electricitat/ Electrònica
Encesa
Planxa i Pintura
Frens, ABS, ESP
Mecànica de manteniment
Mecànica motor
Sistemes de Refrigeració
19
Francesc Macià, 128 - Nau B
08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET
Tel.: 93 833 03 06 - Fax.: 93 833 03 06
autosegarra@hotmail.com