entitats - El Breny

entitats
Un any més, la gent del Centre
Excursionista i col•laborant amb la
Festa Major, enguany va organitzar la
caminada nocturna que va tenir una
gran participació, ens va sorprendre
una mica el fet de veure que molts dels
participants fossin gent jove i jovenalla.
L’arribada a l’ermita va tenir sorpresa,
ja que era davant, a l’era de les sardanes,
on estava tot preparat, il•luminat i
amb taules i cadires ja preparades perquè
tothom pogués sopar còmodament.
La jovenalla va gaudir d’una bona gespa
per poder-s’hi estirar i alguns desprès
de sopar, trencar-hi el son.
L’altre gran sorpresa va ser que el
Grup “La Corranda”, amb música popular
d’arreu, ens tenien preparat un repertori
que de seguida va esvalotar al
personal, tothom es va posar a cantar i
a ballar al ritme de “La Corranda”, conjunt
format per l’Oriol, mestre de ceri-
LA FESTA MAJOR ARRIBA FINS A VALLHONESTA
mònies, la Oyuna Baturova, que així
s’anomenava era una de les veus del
grup i que era de la República de
Buriatica de Siberia (Rússia), prop de
Mongòlia, cosa que explicava els trets
asiàtics de la noia. L’altre veu era de
d’Isabel Salvador, en Joan Martínez, veu
i guitarra rítmica i en Ricard Segura,
guitarra solista.
La veu de la Oyuna ens va impressionar
molt, tant feia aguts, com greus, i
com que la nit es prestava a fer una
mica el tafaner li vaig fer algunes preguntes
en les quals em va confirmar
que en el seu país actuava en una Coral
prou important com per ser internacional.
En una de les gires de 7 mesos per
tot Espanya, quan actuaren a Catalunya,
l’amic Oriol la va conèixer, i la va voler
enamorar, però la Oyuna se las sabia
totes i li va dir que si volia alguna cosa
seriosa hauria d’anar a veure-la al seu
poble de la Siberia, (lloc prou tenebrós
segons les llegendes russes, per desempallegar-se
el noi del damunt). El
que no sabia ella, era que l’Oriol era
català de soca-rel i era com un gran
cavaller de l’Era Medieval. Un bon dia,
en ple hivern, es va presentar a casa
seva, i el seu amor li declarà, un gran
repte se li va plantejar si amb ell es
volia casar, el fet es que tot va anar
sobre rodes i l’historia d’amor es va fer
realitat, aquestes son algunes de les
8
coses que em van explicar i que vull
plasmar en aquestes ratlles com a curiositat,
referent al grup de “La
Curranda”.
En el seu variat repertori hi podem
trobar temes per a tots el gustos però
quan l’Oyuna amb veu solista ens va
cantar “La Rosor” va aconseguir que a
tot el públic se li posés la pell de gallina.
A la mitja part una bona colla que encara
tenien ganes de caminar varen
enfilar cap el Puig Soler fent amb les
seves llanternes una llarga cuca de
llum que per tota la carena s’anava
allargassant i des de Vallhonesta es
contemplava.
L’actuació dels nois i noies de “La
Curranda” va revolucionar a tots els
participants i semblava el primer
Concert del “Senglar Rock” a
Vallhonesta per acabar a bona hora de
la matinada amb l’Havanera més representativa
de totes: “EL meu avi”, cosa
que va emocionar, i senyera en mà a
tota vela enarborant-se cap el cel en
una nit que molt de temps recordarem.
Per acabar del tot des d’aquestes ratlles
donem una abraçada ben sincera
als amics de “La Corranda”
Alfons