Color 1_24 - El Tot Granollers i Vallès Oriental

Sardanes
Història
La Resistència i l’Onze de
Setembre
La resistència, arreu, va obligar el
Duc de Berwick, cap de l’exèrcit
atacant, a fer entrar en combat les
tropes de reserva. La resistència
va continuar carrer per carrer i es
va saldar amb prop de 4.000 víctimes.
A primera hora de la tarda, la
ciutat va capitular després d’haver
pactat amb el Duc de Berwick la
rendició sense represàlies. Res
d’això no va ser respectat.
Les conseqüències de la desfeta:
el 1714 es va instal.lar a
Catalunya un règim d’ocupació.
Les institucions catalanes (Corts,
Generalitat, Consells Municipals,
Coronela, etc.) van ser abolides.
La Reial Audiència va ocupar solemnement
la casa dels Diputats
del General, o Palau de la Generalitat.
Les fortalesses van ser
enderrocades i el poble, desarmat.
Molts dels oficials i soldats que
havien participat en la resistència
dels anys 1713 - 1714 van
ser empresonats, o es van haver
d’exiliar, en particular a la Cort
de Viena. A Barcelona, l’exèrcit
borbònic es va fer construir la
Ciutadella Militar per assegurar-se
el control i la submissió de la ciutat.
Les obres, iniciades el 1716,
van implicar l’enderroc de 1.200
habitatges del Barri de Ribera.
Tots els estudis Universitaris de
Catalunya (Lleida, Barcelona, Tarragona,
Girona, Solsona, Tortosa
i Vic) van ser tancats i al seu lloc
es va crear una nova Universitat
a Cervera (1717).
Continuarà
ENRIC PEY, MÚSIC
L’asturiana Corín Tellado
Era cap als anys 50, que degut
a una malaltia dels nervis, havia
d’anar tot sovint a Barcelona, a la
consulta d’un metge especialista de
la Seguretat Social, ja que aleshores
havies d’anar a la capital perquè a
Granollers no n’hi havia. Recordo
que el metge visitava el carrer Trafalgar
cantonada Via Laietana, en
un gran edifici en un quart pis, recordo
que al primer pis hi havia un
consulat o ambaixada d’Anglaterra,
en el seu balcó onejava una gran
bandera anglesa. En aquells anys
d’eufòria franquista, els falangistes
volien entrar a cremar la seu i la
bandera, cosa que el governador de Barcelona en
persona, i amb l’ajut de l’exèrcit va impedir, posant-s’hi
al davant.
A la vorera d’aquest edifici hi havia un quiosc de
venda de diaris i de llibres. És aquí on, precisament,
vaig comprar, per primera vegada, les novel.
les de l’asturiana Corín Tellado, novel.les que en
aquells temps tan negres eren molt modernes, desenfadades
i molt lleugeres i, amb el temps, vaig
tenir-ne una bona col.lecció.
La famosa escriptora María del Socorro Tellado
López havia nascut en un petit poble pesquer
anomenat Viavélez (Astúries), el 1927. És darrere
de Miguel de Cervantes, l’autora espanyola més
llegida al món. Ho certifiquen els 400 milions
d’esemplars venuts dels seus més de 4.000 títols,
alguns publicats en 27 idiomes. Durant els seus
anys joves, Corín escrivia una novel.la a la setmana.
La seva jornada començava a les 5 del matí i abans
del dinar ja havia escrit 50 folis. En acabar el dia,
s’havia fumat uns 5 paquets de tabac.
En aquells anys de dictadura no es podia parlar
clar, i si volies fer alguna cosa, t’havies de trencar
el cap amb sinònims. Per exemple, la Corín, en una
escena de llit, en deia lecho, i en lloc de sexe, en
deia entrega. No era ella sola qui ho feia, el poble
ras, també. No estava ben vist dir separada, era
millor dir vídua. I els noms de la gent que havia
nascut durant la República, si es deien Moral, passaven
a ser Joans; si es deien Llibertat, se’ls havia
de dir Carme, els que es deien Progrès, es van dir
enquadernacions
rueda 99, S.L.
Josep, les Septembrinas, es van dir
Magdalenas, etc.
En aquell temps, hi havia gent
exiliada a França per culpa de la
guerra i s’havia d’anar amb molt de
compte. A casa meva, teníem un
germà en aquesta situació i ens escrivia
cartes dient que volia tornar a
Catalunya. A casa, un temps abans
se’ns havia mort una germana poc
abans d’acabar la guerra i quen li
contestàvem les cartes, no podíem
dir clarament que si tornava el matarien,
llavors li dèiem que vigilés que
si tornava li passaria el mateix que
la seva germana.
Tornant a la Corín, ha estat la reina de la novel.la
rosa, que no va viure mai en carn pròpia les passions
que va escriure. Tenia una salut delicada. Des
del 1990 rebia tres sessions setmanals de diàlisi,
però malgrat no poder escriure a la seva màquina,
continuava dictant els seus relats. Pocs dies abans
de la seva mort, encara va entregar-ne l’últim.
La Corín Tellado era catòlica, però segons ella deia,
li causava urticaria la hipocresia d’haver d’anar a
veure barraques vestida amb un abric de visó. Va
haver de lidiar amb la censura franquista. L’autora
considerava “idiotes” aquells que es dedicaven a
inundar de “ratlles vermelles” els seus textos. Lluny
d’acovardir-se, la Corin va aprendre a insinuar.
El Partit Popular d’Astúries, partit que ha comptat
amb el seu vot, va qualificar l’autora desapareguda
de dona avançada a la seva època. Ho va ser, en
efecte, les seves obres estan inundades de dones
que porten pantalons. “Jo escric situacions que als
altres els agradaria viure”, va declarar en diverses
ocasions l’autora d’bres com, per exemple, “Tu pasado
me condena. Bendita equivocación. Déjame
ayudarte. Adorable esclavitud, etc., etc.
La primera novel.la que va fer “Atrevida apuesta”
li van pagar 3000 pessetes i aquí va neixer una
bona relació professional amb Bruguera, que va
durar 40 anys. Ara, Corín Tellado ha mort, va ser
als 81 anys a casa seva a Gijón.
Foto. Novel.la de Corín Tellado. 1971.
PERE VALLS I DURAN
PLEGADOS
REVISTAS
ENCUADERNACIÓN RÚSTICA COSIDA Y
CON COLA PUR
ESPIRAL
WIRE
LIBROS CONTABILIDAD TAPA DURA
Camí Vell de Can Marimón, 161 Pol. Industrial n.10 (Zona Ind. Bellavista)
08520 Les Franqueses del Vallès Tel. 93 849 30 44 - 93 849 36 15 · Fax 93 840 25 74