1 – ACTA SESSIÓ ANTERIOR - Ajuntament de Gavà

d’euros, i per tant, estàvem en una situació en la qual tots els ingressos propis i
transferències d’altres Administracions superiors, només ens servirien per pagar les
despeses corrents, però no per amortitzar deute o per tenir més capacitat
d’endeutament, amb la qual cosa probablement estàvem per sobre del 70 % real
d’endeutament. Així les coses, el Sr. Grau va dir que aquest ajuntament estava entrant
en una fase d’hipotecament de les polítiques públiques, que caldria superar, ja que en
cas contrari no es podrien prestar nous serveis ni fer noves inversions, llevat que el
nou Estatut aportés més ingressos, cosa de moment improbable. Per altra part, i en
relació a partides concretes que EUiA havia criticat en altres ocasions i que no volia
deixar de recordar, atès que incidien de manera important en el pes negatiu de la
balança, eren les referents als alts càrrecs, publicitat i propaganda, atencions
protocol·làries, etc., mentre que pel que feia als ingressos, va dir que el seu grup
considerava que no era de rebut que es contemplés un milió d’euros procedents de
multes de trànsit, quan aquest concepte no hauria de ser una de les bases del
pressupost ordinari. Al mateix temps, el Sr. Grau va dir que a la vista del conjunt de
les actuacions, algunes de les quals positives, com havia dit, es desprenia també que
n’hi havia d’altres que s’havien deixat de banda, tot i que el seu grup les havia
reclamat reiteradament, però que no s’havien materialitzat, com per exemple
actuacions a barris com el de les Farreres o la Barceloneta, que requerien d’actuacions
socials i urbanístiques urgents per afrontar, o barris sense pràcticament cap
equipament, com el cas de Colomeres, que seguien estant infradotats en funció de la
seva població. Així mateix, el Sr. Grau va dir que EUiA trobava també poc correcte el
fet de que s’haguessin concentrat un nombre excessiu d’obres a final de legislatura,
encara que potser es podés explicar pel fet de canvi d’Alcalde a meitat de mandat,
obres que d’altra banda la ciutadania, de manera contrastada, considerava
innecessàries o no urgents, no prioritàries, i de vegades també, mal acabades, la qual
cosa podia portar a qüestionar-se en algunes ocasions la bona utilització i optimització
dels diners públics. També actuacions imprescindibles des de feia molts anys, com la
millora d’escoles, reiteradament s’havia amagat el cap sota l’ala, mirant cap a un altre
cantó, quan el cert era que algunes escoles públiques portaven més de dues dècades
funcionant sense pràcticament cap inversió. A més, el Sr. Grau va dir que per EUiA
tampoc els havia agradat el sistema de que aquestes obres públiques al carrer
estiguessin portant cap a una privatització de l’aparcament, qüestió aquesta que
preocupava a la ciutadania. Tanmateix, això no volia dir que no s’haguessin de
prendre mesures per tal d’afavorir la vianalització dels carrers, fet aquest que
aplaudien, però també era cert que es generaven tensions socials i conflictes quan les
places d’aparcament a la via pública passaven de ser gratuïtes a ser places de
pagament, i no per què no fos a priori una mesura inviable o perjudicial, sinó
bàsicament per què la seva aplicació tendia a afavorir a altres rendes que podien
adquirir sense problemes places d’aparcament a preus elevats, o pagar preus de zones
blaves en principi insignificants per segons quins nivells de renda, però que en el cas
de les classes més desafavorides podien tenir dificultats per accedir a aquests tipus de
serveis. D’altra banda, també hi havien actuacions socials que seguien estant al calaix
dels mals endreços, ja que no acabaven de sortir en les polítiques municipals, indicant
a aquests efectes que estava pensant en sectors que encara tenien risc de fractura
social, i que entenia que aquestes situacions encara no s’havien enfrontat en tota la
seva dimensió, les quals requerien de mesures que ja portaven anys aplicant-se a altres
llocs i que EUiA feia anys que venia reclamant, com per exemple els plans de garantia
social, més escoles taller o més plans d’ocupació. Una altre actuació respecte de la
qual es negava contínuament una major aportació econòmica era afrontar la
problemàtica de les drogodependències i tot el que això generava, amb un pla integral
que disposés dels suficients recursos municipals o d’altres administracions, que
22