1 – ACTA SESSIÓ ANTERIOR - Ajuntament de Gavà

Ponent, respecte del qual va dir que el seu grup municipal hi va estar d’acord. A
aquests efectes, el Sr. Llobet va manifestar la seva conformitat amb el conveni que es
va signar amb els propietaris, atès que la seva renegociació, ben portada, fet aquest
que calia reconèixer, va donar lloc, entre d’altres, al reconeixement d’unes
determinades quantitats en benefici de la ciutat; tanmateix, el Sr. Llobet va recordar
que en aquells moments, el PPC va demanar dues coses, la primera, que en Junta de
Portaveus, es fixés entre tots els grups la destinació d’aquestes quantitats, que
importaven més de deu milions d’euros en aquesta primera fase d’un global de trentaun
milions, i a més, que el destí d’aquesta quantitat s’acordés entre tots els grups,
encara que no hi haguessin estat a favor, tota vegada que si la majoria de grups
donaven el vist-i-plau a una actuació tant important com aquesta, el lògic era esperar
una certa corresponsabilitat, si bé el cert era que a l’hora de la veritat, no hi va haver
res de res; i la segona, que totes aquestes quantitats es destinessin a inversions, i no
pas a tapar forats o a ordinari, si bé a l’hora de la veritat, com així ho havia dit el Sr.
Engli en el darrer ple, s’havia destinat un milió nou-cents mil euros a ordinari, fet
aquest respecte del qual el PPC no hi estava d’acord. En qualsevol cas, el Sr. Llobet va
reiterar que era important que el pressupost augmentés i fos més important, però
sempre que les quantitats provinents del Pla de Ponent es destinessin a inversions; tot i
amb això però, el Sr. Llobet va dir al mateix temps que quan l’equip de govern deia
que les inversions havien augmentat tant o quan, o que es farien tals coses. potser ja
era hora que a la recíproca, es reconegués també que part d’aquestes inversions,
decidides només per l’equip de govern, ho eren també gràcies a altres partits polítics
que havien votat a favor del Pla de Ponent, com era el cas del PPC o de CiU. D’altra
banda, i pel que feia a les despeses, el Sr. Llobet va dir que es podria entrar a analitzar
punt per punt la despesa dels Patronats, de les empreses municipals, etc., però al
mateix temps, el seu grup municipal era també de l’opinió que si els ciutadans havien
donat la confiança a uns determinat responsables polítics, era lògic que aquests
responsables fessin el seu propi pressupost, raó per la qual la funció de l’oposició era
la de fiscalitzar la seva execució i dir quines eren aquelles coses que no es compartien,
sense perjudici de votar en contra del pressupost, perquè evidentment, el pressupost de
l’equip de govern no era el pressupost que faria el PPC. En qualsevol cas però, el Sr.
Llobet va dir que el seu grup no compartia la matèria de personal, indicant que una
tercera part del pressupost consolidat ho era en aquest concepte, i en aquest sentit,
encara que es volgués justificar aquesta despesa tant important en el fet que la finalitat
de l’ajuntament era la de prestar serveis, també ho era que l’ajuntament es podia
estalviar molts diners amb una millor gestió, però el cert era que mai s’havia intentat
una racionalització seriosa de les despeses en matèria de personal, no ja en alts càrrecs
o en altres categories, sinó en el conjunt del personal, crítica aquesta que es podria fer
extensiva també, per què no, a la Generalitat o al mateix Estat, però en tot cas, això no
era cap pretexta com per no regularitzar la quantitat de personal eventual que hi havia
a l’ajuntament, i molt en especial en els patronats, on les partides de personal fixa i
personal eventual estaven quasi bé igualades. Per altra banda, i pel que feia a les
inversions que es contemplaven en el pressupost, el Sr. Llobet va dir que el Sr. Grau
havia fet ja una relació exhaustiva de les mateixes, raó per la qual va considerar que no
calia tornar a incidir en aquella, si bé va voler referència a algunes d’elles, com per
exemple el Casal de la gent gran, dient que en la seva opinió hi havien altres barris
amb més necessitats, com per exemple el de les Colomeres, que era l’únic barri de la
ciutat que no tenia cap equipament públic, o la Casa de les famílies, assenyalant que
aparentment la decisió era correcta, encara que el temps acabaria dient si la seva
rendibilitat es corresponia amb la inversió realitzada; finalment, el Sr. Llobet va fer
referència al Parc Arqueològic, indicant que en el seu moment el PPC va apostar
fortament per aquesta instal·lació, si bé la seva preocupació estava en la seva projecció
26