m - Fundació Lluís Carulla

1942, a la fundació dins la S. de M., del Centre
Acadèmic d'Escalada (CADE). Els promotors
d'aquest grup foren en René. en Rodríguez Gavilanes,
"Boto", en Piqué, en Blasi i en Mallafré,
recalzats en l'entusiasme del veterà Estanislau
Pellicer. Constituït el CADE, nomenen president
en Lluís Estasen. Gràcies al CADE, i a altres grups,
que a la seva semblança neixen als altres clubs,
s'organitzen cursets d'escalada, patrocinats pels
organismes oficials de muntanya, que divulguen
les noves tècniques i augmenten la seguretat.
Fruit de tot això és la conquesta de totes les
agulles de Montserrat i les parets més difícils del
Pedraforca, i gairebé exhaurides les possibilitats
dels principals massissos pirinencs, les mirades
es dirigeixen cap a les muntanyes del pre-Pirineu
i a altres llocs del país on l'escalada sigui possible.
Avui dia es pot dir que les vies més lògiques
d'on hi ha la possibilitat d'escalar han estat ja vençudes.
L'esquí de muntanya ha anat captant cada vegada
més adeptes i poques són les zones del Pirineu
que no hagin vist la seva tranquil·litat ratllada
pels rastres d'uns esquís.
Els rallies d'esquí
1 precisament per a fomentar l'esquí de muntanya
se celebra, el 1959, el Primer Rally d'esquí
d'Alta Muntanya, amb un reglament en què es
combinen la fortalesa física amb els coneixements
tècnics per circular més bé per la muntanya. L'èxit
és total i fins a l'any actual s'ha anat celebrant
anualment aquesta prova, que, a més, des del
1970, s'ha transformat en Internacional, prenenthi
part, a més dels muntanyencs de tot Espanya,
d'altres vinguts de França i d'Itàlia principalment.
Pràcticament, tot el tros de Pirineu comprés entre
l'Aneto i el Costabona ha vist el pas dels esquiadors
del Rally.
Gràcies a aquesta prova, pujà el nivell mitjà dels
esquiadors muntanyencs i el nombre de practicants.
1 la qualitat de rallies i proves semblants
que anualment se celebren arreu de la Península
ha obligat a una programació acurada per part
de la Federació de Muntanya.
98
* ^ • >
Els rallies d'alta muntanya
Paral·lelament al Rally d'esquí, també el 1959
i coincidint amb la inauguració del nou refugi
d'Ull de Ter, construït per substituir el vell, aterrat
pels anys i l'abandó dels anys de la guerra, s'organitza
un Rally d'Alta Muntanya, en què es combina
la destresa a saber recórrer un itinerari i calcular
el temps correcte necessari per a recórrer-lo.
L'èxit d'aquest Rally féu que s'acordés celebrar-lo
també anualment, com així s'ha fet fins al present.
Des del Mont Perdut fins a Ull de Ter, tot ha estat
terreny propici per a divulgar les belleses del
nostre Pitineu.
Els refugis: consolidació d'una gran
infrastructura muntanyenca
El creixement de l'activitat muntanyenca ha
comportat també el creixement de la xarxa de refugis
al Pirineu, que si al principi era sols bastida i
mantinguda per l'esforç del C. E. de C, uns anys
després de la guerra corren a ajudar-hi fonamentalment
la Federació Catalana de Muntanya, amb
el seu comitè català de refugis i la seva xarxa de
nous refugis.
La U.E.C. i alguna altra entitat basteixen o aprofiten
edificacions per a facilitar la pràctica de
l'esquí de pista i en algun cas com a refugis de
muntanya.
Pel que fa al C. E. de C. inaugura el 1943 el
refugi J. M. Blanch, a les vores del llac Tort de
Peguera, al Pallars, bastit de nou el 1953. uns
metres més enllà per haver quedat el primitiu submergit
per un aprofitament hidroelèctric. El 1951
obre de nou les portes el refugi de la Renclusa,
refet de les destrosses sofertes durant la guerra
civil. El 1959, com hem dit. és inaugurat el nou
L il·lustre filòleg Jaaii
Commines, professor a la
Universitat de Xicago.
es pot dir que lia trepitjat
lot Catalunya a la recerca
de la loponlniia universal
de la rfostra terra. Considerat
com la inàsima autontai
en la matèria, hom espera
la culminació de la seva
tasca, l'obra Onomasijcon
Cüialnniae, recull de la
totalitat dels noms de llac
dels Països Catalans.