m - Fundació Lluís Carulla

amb més desimboltura, els butlletins socials esdevingueren
bilingües, i en la darrera desena anaren
retornant totalment a la llengua autòctona. Els
actes interns, les conferències i els cursets, per
bé que amb alguns incidents, es feren sempre en
català i, encara que en els inicis de l'etapa, la proponderància
esportiva hi era manifesta, les entitats
més significatives mai no deixaren de ferfiltradisses
les manifestacions culturals.
Escalada i ciència
Ja hem dit que, a pretext dels cursos d'iniciació
a l'escalada, a l'espeleologia esportiva o el càmping,
s'exposaven temes de vulgarització científica.
Així la il·lustració geogràfica, geològica, meteorològica,
cartogràfica, botànica, la distinció
dels estils artístics, la prehistòria, la història
o l'art català, i el perfeccionament ortogràfic, més
o menys aplicat a la toponímia, pogueren figurar
en cursets o lliçons donats a les entitats excursionistes
a l'empar de ta delegació catalana de la
Federación Espatïola de Montaiiismo de primer, i
amb més decisió, amplitud i ajut en constituir-se
la Federació Catalana.
Recerques científiques
j espeleològiques
I es féu molt més. En les pràctiques dels cursets
i també per pròpia iniciativa, els membres de les
entitats feren troballes prehistòriques, espècies
botàniques abans no advertides, i manifestacions
espeleològiques notables, dugueren a terme reculls
toponímics i fruitoses excavacions. No
menystingueren mai el culte a la biblioteca i al
petit museu social que cap entitat per incipient que
sigui no deixa de tenir. I d'algunes associacions
sorgiren arxius històrics de la seva barriada o ciutat
comarcal, dugueren a cap interessants exposicions
retrospectives, i encara es feren edicions
valuoses, sobresortint en aquest aspecte les del
Centre Excursionista de Catalunya, Arxiu Bibliogràfic
de la Unió Excursionista de Catalunya.
Associació Excursionista de Reus, Club fVluntanyenc,
Centre Excursionista de Gràcia i Centre
Excursionista de la Comarca de Bages, entre d'altres,
sense oblidar els premis "Sant Bernat", que
58
han estat publicats per la mateixa Federació Catalana
de Muntanyisme.
Cursets d'escalada
El 1946 es reconegueren a les entitats uns
grups d'altra muntanya, constituïts per escaladors,
als quals es confià l'organització d'uns cursets
d'ensinistrament. En aquests cursets, els catalans
hi filtraren coneixements geològics. S'inaugurà
el refugi Estasen del Pedraforca i es portaren
a cap els primers cursets del període dedicats a
exploracions subterrànies en sentit esportiu, se-
Els costums populars, les
danses típiques, el cançoner,
les festes, la vida dels pobles
atreu l'ítlenció de
l'excursionista, com, per
exemple, uns lossadors
xollant la llana dels xais
a Cervera (Segarra) el 1932:
les Caramelles delRisor, e
Sant Julià de Vilatorta
iOsonalellBOS:
la Matança del porc, a Can
Xarau. Cerdanyola (Vallès
Òrientallel 1915. avui
atracció turística i antigament
jornada memorable a les llars
pageses, o un ball. a les
Oluges (Segarra) el 1904