m - Fundació Lluís Carulla

ia neu -el glaç- i la roca
nua són els pralagonisies del
paisatge d'alia muntanya.
• Bis mit/ans que l'home ha
inventat per a vèncer les
ingents dificultats que
atuells li creen, són prova
^e l'enginy dels muntanyencs
I també del respecte amb què
^'enfronten al cim.
Una visió de l'ascensió a les
^'e^tes glaçades, amb tota
mena de mitjans de
seguretat: piolet, cordes.
s/s grampons I imprescindibles
a la geleral i una escala a la
Gelera do Bossoms {Massís
^el Montblanchl
Les entitats excursionistes
es preocupen per la
formació dels més/oves, tant
des del punt Í/Í? vista tècnic
com de l'educació en
general.
'-'n grup d'infants, participants
en un curset d'alta
muntanya a la Canal del
Cristall, Serra del Cadí
{Foto Uaudól
'Quan quèiem, i era ben sovir\t,
ens venia un irresistible desig
ft'a;eijre'ns sabre la neu, que
trobàvem llan/u i deliciose com
mai. una son dolça ens prenia
I semblava arribada t'Iiora det
ben guanyat descans. Que bé
s'estava en aquells moments.
Mes, per son. sabíem lats
prou bé el parany de mort
i/iie aquella son tan dolça ens
aniaiiava i amb un gran darrer
eslorç lorni\vam o alçar-nos
per continuar la lluita i Icr camí
lins a In propera HeiwlusB lao
desit/ada. A voltos, ens semblava
1"e sense esquís aniríem millor.
I ens els trèiem, i llavors vèiem
qUB tampoc anàvem bé i que
'giialmeni ensopegàvem amb ics
l>edias I els obstacles. Mes,
almenys, inconscientment,
anévam donant nous ànims a
l'amic, que dificultosament
^^guiü sanse esquís, puix en veure
que nosaltres també ens els
trèiem a estones, entenia
'l'ie lampiic amb els esquís posats
'•' cosa no era gaire mès planera.'
Josep Maria Guilera:
Una excursió d'hivern
a la fi enclusa
i'escletxa és el gran enemic
del muntanyenc que travessa
una gelera. Cal assegurar-se
bé i. sovint, realitzar
complicades maniobres
o atlètiques operacions
per tal de salvar-les.
Gelera de Bossoms
ÍMontblanchj (Foto Llaudól
IV Aplec Excursionista de Catalunya, al cim
d'Olèrdola.
Primera excursió col·lectiva de la Lliga de
Societats Excursionistes de Catalunya, a Breda
i el castell de Montsoriu. La segona se celebra
el mateix any al turó de Montcau, de Sant Llorenç
del Munt,
1922
Es funda el Foment Excursionista de Barcelona,
format en gran part per elements que havien
intervingut a la creació del Foment de la
Sardana. D'aqui li ve el nom, que és alhora tota
una definició.
Fundació del Grup Excursionista Mai Enrera,
transformat, el 1925, en Club Excursionista
de Gràcia.
Expedició britànica, dirigida per George IVlallory,
a l'Everest.
Per tal de contribuir a les despeses d'aquesta
expedició, ia segona que intentà d'arribar al cim
de l'Everest, el C. E, de C. organitza una conferència
al Palau de la Música Catalana, la recaptació
líquida de la qual fou lliurada, íntegrament,
a la Royal Geographica! Society,
Tercera excursió col·lectiva de la Lliga d'Entitats
Excursionistes, al Pla de la Garga.
Vè Aplec Excursionista de Catalunya, a Sant
Benet de Bages.
Primera ascensió nacional a la Jungfrau
(4.167 m) i, tot seguit a la del Mònch (4.105
metres) a càrrec d'A. Asbert i Josep Joan
Botey.
1923
Creació del Secretariat de Coordinació Ex­
cursionista.
La Fundació Concepció Rabell, dirigida per
Rafael Patxot, inicia l'obra de la Masia Catalana,
interrompuda al 1936.
Mor Cèsar August Torras, president del C. E.
de C. durant doze anys.
Enric Ribera realitza la primera ascensió nacional
al Cerví o Matterhorn (4,505 m}.
Fundació del Club Excursionista IVIuntanyenc
de Tarragona, del Centre Excursionista de Rubí
i del Club Pirinenc de Terrassa.
Vlè. Aplec Excursionista de Catalunya, a la
Pobla de Claramunt.
73