m - Fundació Lluís Carulla

ens ocupa, una tasca cultural moit notable dins
l'ambient sabadellenc i per tota la comarca.
El 1910 obrí les seves aules el Centre Excursionista
de Terrassa, per les quals passaren les
personalitats més significatives de la intel·lectualitat
terrassenca. No pas en va. donà al seu butlletí
el títol d'Arxiu d'Estudis. Dugué a cap a més
altres publicacions, essent les més remarcables el
manual Les esglésies romàniques de Terrassa
i la Guia monogràfica de Sant Llorenç de Munt.
El Centre Excursionista de Vic, sorgí el 1911
i es domicilià a la cel·la del Temple Romà. Sota
la presidència de mossèn Gudiol prengué una
posició declaradament antideportiva i el seu portaveu
és una de les publicacions erudites de més
relleu de les nostres lletres.
El 1916 es fundà el Centre Excursionista de
Granollers i el 1919 el Club Excursionista Gironí,
els quals seguiren brillantment la trajectòria
de les entitats germanes de les altres ciutats comarcals.
Ambdós publiquen els seus butlletins que
contenen les signatures de més autoritat de les
respectives localitats.
L'any 1920 sembla ésser el del desdoblament
d'algunes entitats excursionistes comarcals. Així.
a Sabadell, on ja hi havia el Centre Excursionista
del Vallès, neix el Centre Excursionista Sabadell,
el qual pren una gran volada i organitza una
exposició retrospectiva amb exhibició de retrats,
pintures, imatges, ceràmica, escuts, llibres rars,
documents, indumentària, armes, mobles, etcètera.
Aquesta exposició donà lloc a la formació
del Museu de Sabadell. L'entitat defensà aferrissadament
el bosc de can Feu, que amenaçava
de desaparèixer, creà premis d'estímul, retolà
camins, emprengué campanyes a les escoles, creà
un museu geològic sota la direcció de Miquel
Crusafont i Pairó, embrió de l'actual Paleontològic.
També a Manresa, on ja existia una entitat
excursionista de prestigi, sorgí el Centre Excursionista
Montserrat, amb biblioteca, museu i butlletí.
Se li deu el refugi dels Rasos de Peguera.
També a Terrassa neix, el mateix any, un altre
Centre Excursionista Montserrat.
54
A Igualada, sota I impuls d'A. Borràs i Quadres,
el 1925 pren volada l'excursionisme dins l'Associació
d'Estudiants de l'Ateneu Igualadi de la
Classe Obrera, la qual organitza un museu comarcal
de ciències naturals i prehistòria, publica
un important butlletí, fa exposicions, duu a cap
unes "hores d'art" i acaba transformant-se en Secció
d'Estudis Generals de l'Ateneu.
També el 1925 és creada l'Agrupació Excursionista
de Badalona, la qual organitza una exposició
retrospectiva l'any 1 932, una de la marina
badalonina, una altra de gràfica del passat de la
ciutat, amb conferències i cursets de disciplines
científiques lligades amb l'excursionisme. La seva
secció arqueològica fa excavacions a Burriac,
descobrí el poblat ibèric de les Maleses i d'altres,
fins a establir la xarxa d'estacions pre-romanes del
Maresme. Persistí amb noves i fruitoses excavacions
dins i fora de la ciutat sota la direcció de
J. Font i Cussó. El 1933, constitueix el Museu de
Badalona.
El 1 928 neix l'Agrupació Excursionista de Granollers,
encarada a l'estudi de la naturalesa i,
amb aquest fi, organitza cursets, fa excavacions
i influeix en la vida ciutadana. El seu butlletí fou
un exponent dignissim de les activitats culturals
de l'entitat.
L'estïmaciò de la pròpia
terra passa per la dels
homes que íhabiten, del seu
treball i de les seves
formes de vida. Pas a pas.
l'excursionista va passant
de íadmiraciò de les obres
del passat a la comprensió
del present, dels afanys i les
inquietuds de les
persones que va trobant
al seu pas. Imaginem
l'encontre dels nostres
peoners excursionistes amb
homes com e'veremador
de Valls (Alt Campi,
sacerdot d'un dels més
antics ritus de l'agre de la
terra; e/forcaire. d'Alentorn
i Noguera): els esclopers.
de Maçanet lla Selva/,
el 1918. ael\e\et
lamiliar. també a
Maçanet.