m - Fundació Lluís Carulla

ques, que encenen els ànims a les noves promocions.
Fruit d'aquesta activitat són les monografies
de les diferents valls dels alts Pirineus d'Aragó,
que veuen la llum en el Butlletí, i sobretot la
Guia de la Vall d'Aran.
Una obra que milers de muntanyencs, tant de
casa com de l'estranger, deuen a la persona d'en
Juli Soler, és el xalet-refugi de la Renclusa.
La Secció d'Esports de Muntanya
del Centre.
Una altra figura que cal ressaltar és la d'en
C. A. Torras, que veiem figurar més d'una vegada,
al llarg de molts anys, com a president de! C. E. deC.
Ell impulsà de gran manera la vida del centre, i és
durant el seu primer període presidencial (del
1902 al 1915) que neix la Secció d'Esports de
Muntanya, concretament el 1908. Aquesta, propugnada
pels joves Emili Vidal i Riba, J. Baladia,
M. Miret, A. Santamira, LI. Valls, es la que d'una
manera definitiva i inevitable assenyalaria la trajectòria
del C. E. de C, orientat cap a una activitat
vertaderament muntanyenca, sense, però. deixar
el cultiu aficionat de les diferents activitats científiques
relacionades amb la muntanya.
Però havia de ser en Lluís Estasen qui marqués
d'una manera notable l'activitat d'alta muntanya
al C. E. de C. Muntanyenc complet, abraçà totes
les facetes de l'activitat a muntanya. Escalador
nat, arrossegà tota una colla, que omplen les pàgines
del Butlletí del 1920 al 1936, amb les ressenyes
de les seves ascensions, escalades, travessies
d'estiu i d'hivern, campaments d'alta muntanya
i sortides als Alps.
Amb ell i els anteriorment citats, destaquen
J. M. Guilera, J. Puntas, J. Rovira, A. Oliveras.
J. Vila, J. M. Galilea i tants d'altres, que no paren
de recórrer i explorar tots els cims i valls dels
nostres Pirineus, en especial el Pallars i el massís
de la Maladeta.
L'Estasen guanya el Pedraforca
96
La paret N. del Pedraforca, amb la seva fama
d'inaccessible, retà la imaginació de l'Estasen,
qui no parà fins a arrencar-li el seu secret. Des
del 1922, amb la seva primera ascensió per la via
fàcil de la Grallera, amb en Feliu, en Giménez, en
Domènech, en Puntas i en Navarro, fins a la definitiva
per l'autèntica cara N. i directa al cim del
Calderer el 1928, juntament amb en Puntas, en
Vila i en Rovira, són sis anys de temptatives i
lluites que proven la força secreta que la muntanya
pot donar a l'esperit d'un home.
A la conquesta dels més llunyans cims del Pirineu
ha contribuït, d'una manera decisiva, la pràctica
del campament d'alta muntanya, que d'una
manera regular ha organitzat anualment la S. de
M. des del 1919. en què instal·là el primer a Ull
de Ter. fins a dates ben posteriors a la guerra
civil espanyola.
Els muntanyencs d'avantguerra no s'acontenten
solament amb el Pirineu i, principalment, a partir
de la dècada dels anys vint, els Alps són recorreguts
cada estiu i la major part dels seus cims conquerits
pels socis del C. E. de C.
Paral·lelament, a l'hivern s'organitzen curses
d'esquí i es difonen les noves tècniques. Gràcies
al xalet inaugurat el 1921, la Molina esdevé
l'estació d'esports d'hivern més important d'Espanya.
Per les seves pistes desfilen campions estrangers,
que deixen profitosos ensenyaments.
Els primers esquiadors
Amb la Secció d'Esports de Muntanya, la consolidació
del moviment eminentment esportiu és
un fet. Surten noves personalitats de munta-
"A la conquesta dels nit's
llunyans cims del Pirtneii ha
conlribuil, d'una inaneïu decisiva,
la pràctica del campainenl tl'allii
nninlanya, que d'una manera
regular ha orijaimial amialnient
la Secció de Muntanya des ilol
1519, en