Ple extraordinari 20-12-12.pdf - Ajuntament de Llinars del Vallès

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 1
ACTA DE LA SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DE PRIMERA CONVOCATÒRIA CELEBRADA PEL
PLE DE L'AJUNTAMENT EL DIA 20 DE DESEMBRE DE 2012.
A Llinars del Vallès, el 20 de desembre de dos mil dotze.
A les 19:30 hores, prèvia la convocatòria i sota la presidència del senyor Alcalde en Martí
Pujol i Casals, es reuní el Ple de l'Ajuntament a la Casa Consistorial per celebrar sessió
extraordinària de primera convocatòria, amb la presència dels següents membres:
Alcalde: Martí pujol Casals (ERC)
Regidors: Pere Grivé Martínez (ERC)
Teresa Masjuan Mateu (ERC)
Antoni Garcia Estevan (ERC)
Joana Lorente Najar (ERC)
Jordi Balboa Lago (ERC)
Josep Aixandri Tarré(ERC)
Rafaela Fernández Pérez (ERC)
Joan Ramon Bernabé (PSC)
Joaquim Cortina Sauqué (GIPLL)
Jaume Majoral Ginesta (CIU)
La Sra. Fidela Frutos Schwöbel (MALL) i el Sr. Sergio Díaz Rodríguez (PP) han excusat
degudament la seva inassistència.
La secretària accidental: Neus Puig i Casademunt.
ORDRE DEL DIA
1. Dictamen sobre l’aprovació del pressupost corresponent a l’exercici 2013 i
aprovació de la plantilla i relació de llocs de treball
2. Dictamen sobre l’aprovació inicial dels nous estatuts rectificats de la societat
Llinars Cultural SLU
3. Dictamen sobre la modificació del termini d’execució del contracte derivat de
l’acord marc de subministrament d’electricitat destinat als ens locals de Catalunya
adjudicat a la Societat Mercantil Unión Fenosa Comercial, SL
4. Dictamen sobre la supressió de la paga extraordinària de desembre per part del
càrrec electe amb dedicació exclusiva de l’Ajuntament de Llinars del Vallès.
5. Dictamen sobre l’aprovació del nom de nous carrers en el carrerer del municipi de
Llinars del Vallès
6. Dictamen sobre l’aprovació provisional de la modificació puntual del Pla de Millora
Urbana de la Unitat d’Actuació núm. 4
7. Dictamen sobre la moció en defensa del model d’escola catalana

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 2
8. Dictamen sobre la moció sobre els processos d’execució hipotecària i
desnonament
9. Dictamen sobre la moció per declarar Llinars del Vallès territori català lliure
10. Dictamen sobre la moció per a demanar la continuïtat del compromís econòmic de
l’Estat amb el servei local de Teleassitència dels Ajuntaments.
11. Dictamen sobre la moció per demanar al Govern de l’Estat la revalorització de les
pensions.
12. Dictamen sobre la moció per demanar al Govern d’Espanya que exclogui a les
persones físiques com a subjectes obligats al pagament de taxes judicials.
1.‐ DICTAMEN SOBRE L’APROVACIÓ DEL PRESSUPOST CORRESPONENT A
L’EXERCICI 2013 I APROVACIÓ DE LA PLANTILLA I RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL.
Sr. Aixandri
Hem de dir que el pressupost està fet amb les normes que hi ha a dia d’avui, és
possible que les vagin canviant; altres coses que hi ha, són la limitació del sostre de
despesa de 1’7% del pressupost, nosaltres no hi arribem ens quedem a 1’3%. La
nova llei d’estabilitat pressupostària, també hem tingut en compte que és
obligatori destinar els majors ingressos indirectes, avançar pagaments a proveïdors
i en darrer terme no fer inversions, també la creació de fons de contingència per
despeses primàries no previstes. També volem fer constar que l’increment de mitja
d’un 3% ens representarà a l’Ajuntament de Llinars, comptant que paguem el
capítol II del teatre, un increment d’uns 240.000 euros, amb el que el regal que ens
va fer en Rajoy en un increment de l’IBI, queda sobre uns 300.000 euros, que se’ls
queda ell, per tant ja no tenim cap regal. Si voleu per partides, el capítol I baixa
aquest tant per cent que és de personal, perquè hi ha persones que estan en
comissió de serveis i altres per amortització de places vacants, 2 de peons, 1 de
tècnic auxiliar i una altra d’oficial.
Destacar les partides que hi ha alguna cosa a explicar, al capítol d’administració, ja
ho vam comentar, el lloguer de fotocopiadores l’hem desglossat entre el que és el
rènting i el que és el consum de fotocòpies, així també controlem millor aquesta
partida, sinó quedava tot dins el mateix paquet i no quedava clar. El capítol
d’administració baixa un 7’30%, el de governació baixa un 11%, bàsicament perquè
hi ha dues partides que s’han incorporat en una altre de senyalització; el capítol de
manteniment ens baixa un 30%, el capítol de sanitat baixa un 2’23%, la Regidoria
d’Hisenda puja perquè hi ha el fons de contingència que són 350.000 euros, que és
una partida nova. També voldríem destacar que continuem pagant menys
interessos pels préstecs del que cobrem dels quatre estalvis que van quedant.
També faig esment que aquest any tenim previst amortitzar 392.000 euros de
préstecs i en canvi en demanem 345.000 euros, dels qual, sinó canvien les normes,
175.00 són al 0%, que ens els deixa la Diputació. En el capítol d’urbanisme baixem
un 85% que és la partida d’inversions tot esperant veure el que passa durant l’any.

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 3
En la regidoria de medi ambient hi ha un increment molt fort, del 50%, que és
perquè aquest any nosaltres fem de cobradors de l’ACA, amb això ens incrementa
el mateix import els ingressos i les despeses. La regidoria d’ensenyament baixa un
15%, perquè baixen les beques en llar d’infants i baixen les beques d’escola de
música, per canvi de gestió d’empresa. En cultura baixa un 6’34%, esports baixa un
7’42%, joventut puja un 4’01 però són 1.600 euros i la regidoria de serveis socials
puja 2’97% i promoció econòmica baixa un 7’57%. Dels crèdits totals de l’any 2012
en els crèdits pressupostats al 2013 el pressupost baixa un 30’97%.
Sr. Ramon
Pel que ens han anat explicant al llarg de l’any i pel que és públic i notori pel canvi
de normativa a l’hora de realitzar els pressupostos, realitzar el pressupost d’un
ajuntament s’ha convertit en una cosa més complicada, molt més encorsetada i
allò que es va dir a la comissió informativa, per part de l’Equip Govern, jo crec que
és de rebut que tota la Corporació reconeguem l’esforç que ha fet l’equip tècnic
per en molt poc temps, elaborar aquesta feina.
Dit això, vostès ja em diran si el que dic ara és erroni, però pels pocs que som aquí i
per si algun dia algú es llegeix aquestes actes, la nova norma estipula que la
variació sobre el pressupost que es va aprovar l’any anterior pot variar en un 1’7%
com a màxim, bé, i aquí ens topem amb la pràctica d’aquesta corporació que és,
fem allò que sabem segur i després ja anirem ampliant i era allò que anaven fent
modificacions de crèdit, el que deien era fins que no tingui els diners jo no ho faig,
això està bé, però un pressupost pressuposa, ja ho vaig dir, i hem de tenir la
rigurositat d’una empresa evidentment, hem de fer anar els diners dels ciutadans i
les ciutadanes de Llinars amb el màxim rigor i transparència, perquè aquí estem
fent gestió pública amb els diners de tots i és bo i és convenient que la població
mitjançant la representació popular que es trasllada en unes eleccions i després en
els grups municipals, uns al govern, els altres a la oposició, però tots els ciutadans i
ciutadanes o entitats que vulguin accedir a la informació, sàpiguen quan comença
l’any aquell ajuntament a què dedicarà els diners, què prioritzarà, quina és la seva
línia i això no ho hem sabut mai. Sota aquest argument, jo mentre no els tingui no
me’ls puc gastar; d’acord, no, nosaltres no hi estem d’acord, ho hem denunciat
sempre, sempre els hi hem dit que fessin un pressupost des del principi. Avui ens
trobem amb un problema, és que aquest pressupost està fet sobre la base del
pressupost inicial, no de com tancarem l’any, i per tant ens trobem que d’un
pressupost que tancarem al voltant d’uns 17 milions d’euros ens trobem que com
pot variar màxim un 1‘7% sobre l’inicial hi han aquests 5 o 6 milions d’euros de
diferència i això és un problema, perquè aquest any tal com vostès ens han explicat
reiteradament, els romanents de tresoreria d’aquest pressupost que ara aprovem,
a diferència de com s’havia fet fins ara, no en seran de lliure disposició, i per tant
els romanents de tresoreria que si seguís la pauta d’aquests anys, que de ben segur
que n’hi haurà, tal i com ens van informar, no podrem fer allò que aquesta
corporació decideixi sinó que estarà molt més pautat , on es poden dedicar aquests
diners i en tot cas, sinó vaig errat, no poden anar al corrent. Després ens trobem

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 4
en que el pressupost està molt tancat, i sobten algunes partides com la regidoria
de joventut i te n’alegres, i dius hi ha un augment significatiu en personal i hi ha
una disminució en partides destinades a beques o ajuts, podríem donar els ajuts no
de manera universal sinó a la gent que més ho necessita, i perquè no ho fem ara?
Perquè estem traient diners de subvencions i els estem posant a personal, jo no dic
que a personal no es necessiti, potser es necessiten les dues coses. Per tant, no ens
agraden aquests pressupostos, nosaltres volem prioritzar les polítiques referents a
les persones, i entenem que té a veure amb aquesta limitació en funció del
pressupost inicial, però segurament que si aquest pressupost inicial hagués estat el
de l’any passat més acurat, aquest any haguessin tingut vostès una mica més de
marge. Per tant, per aquestes raons d’origen primari i per algunes de les
actuacions concretes nosaltres hem de presentar el nostre vot contrari aquests
pressupostos.
Sr. Cortina
Entenc que fer uns pressupostos és complicat i durant tots aquests anys que he
estat a l’equip de govern, ho he comprovat, ho he vist i sé que és difícil, hi ha coses
que estan perfectes, d’altres que podrien estar millor però el nostre vot serà
favorable.
Sr. Majoral
El grup municipal de Convergència i Unió referent a aquests pressupostos, dir que
és feina de la oposició dir tot allò que es fa bé però també expressar el seu criteri
quan una cosa és millorable. Entrar en si aquest pressupost és el resultat d’una
sèrie de normatives que ens encorsetàven i ens deien cap on ha d’anar cada
partida, al final has de comparar els ingressos amb les despeses i dintre d’aquest
marc has d’anar distribuint les magnituds, això no hi ha problema, el que dic és que
el nostre grup en el passat i no ens ha costat mai dir quan aquest equip de govern
ha fet les coses bé i quan no ho està fent bé. També se’ls hi ha de dir perquè sinó
la oposició no tindria sentit.
Jo tornaré a dir una cosa que penso que és el que passarà, crec que aquest 2013 és
el reflex del que passarà en el Llinars del futur, si mirem el 2012 hi ha una partida
que ens ho condemna tot, que és la del teatre auditori, però és que aquesta en un
futur tindrà molta incidència, perquè el que vull dir és que aquesta partida, aquest
equipament, ens agradi o no hipotecarà una mica el futur de les despeses
municipals; dit d’altra manera, tot allò que et gastis en totxos no ho podràs
destinar a altres finalitats. Llavors la valoració és si allò que no pots arribar‐hi és
més prioritari o no. Jo no seré gens original, a vostès ja els hi hem dit per activa i
per passiva que ara no toca fer aquesta inversió, que no només és construir‐ho,
que s’ha de mantenir, tot això ja els hi hem dit a vostès i jo tinc la obligació de
tornar‐ho a dir. Per nosaltres no és suficient l’argument que si tenim diners s’ha de
fer, no els tenim tots i per tant a més a més, s’ha de mantenir i això
obligatòriament queda reflectit en els pressupostos municipals; els recursos que
invertim en el teatre auditori no podran estar a benestar i família, a necessitats

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 5
socials, a ajuts a entitats culturals i esportives, etc, etc. Siguem realistes, en el futur
diners per tot no n’hi haurà, haurem de passar amb els que tinguem, nosaltres els
hi tornem a dir, si fan la feina, que la fan, els felicitem però si no la fan bé, els hi
hem de dir, i vostès saben que els grups de la oposició i al poble en general hi ha
una corrent d’opinions que no els hi beneeix aquesta inversió; a més a més
nosaltres ens abstindrem perquè em sembla que és una forma neutre de dir‐vos
que no hi estem d’acord. Tampoc dir‐vos que ho esteu fent bé, per això ens
abstindrem i que hi ha tres partides que condemnen molt al pressupost,
ajardinaments amb mig milió d’euros, el conveni de la fundació Claror que
l’Ajuntament cada mes ha de pagar, i sobretot aquest teatre auditori ens
hipotecarà i que pensem que tot allò que ens deixem en el teatre auditori ens farà
falta per coses prioritàries, per tant el nostre vot és d’abstenció.
Vistos els pressupostos d’ingressos i despeses i les seves Bases d’execució corresponents
a l’exercici 2013.
Atès allò que disposen els articles 112 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de
bases de règim local, i 164, 168 i 169 del text refós de la Llei Reguladora de les
Hisendes Locals, quant al contingut, aprovació i tramitació del pressupost de la
Corporació.
Atès allò que disposa l’article 90.1 de la llei 7/1985 de 2 d’abril, reguladora de les Bases
de Règim Local, l’article 283 del text refós de la llei municipal i de règim local de
Catalunya, aprovat per DL 2/2003, de 28 d’abril, i l’article 126.1 del Reial Decret
Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril pel qual s’aprova el text refós de les Disposicions
Legals vigents en Matèria de Règim Local, els articles 25 i següents del Reglament del
Personal al servei de les Entitats Locals, estableixen que anualment, amb ocasió de
l’aprovació del Pressupost, s’aprovaran les plantilles, que compondran tots els llocs de
treball degudament classificats reservats a funcionaris, personal laboral i eventual.
Vist allò que disposa l’article 22.2.e) de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de bases
de règim local, i l’article 52.2.f) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, que aprova
el text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya que indica que correspon
al Ple l’aprovació del pressupost de la Corporació, essent necessari el vot favorable de
la majoria simple dels membres de la Corporació, de conformitat amb l’article 47.1) de
la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de bases de règim local.
Emès el dictamen favorable per la Comissió Informativa de Serveis Centrals, el Ple de
l’Ajuntament amb 9 vots a favor, del Sr. Pujol (ERC), Sr. Grivé (ERC), Sra. Masjuan (ERC),
Sr. García (ERC), Sra. Lorente (ERC), Sr. Balboa (ERC), Sr. Aixandri (ERC), Sra. Fernández
(ERC) i Sr. Cortina (GIPLL), el vot en contra del Sr. Ramon (PSC) i l’abstenció del Sr.
Majoral (CIU), acorda:

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 6
PRIMER. Aprovar inicialment el Pressupost General de l’Ajuntament de Llinars del
Vallès per a l’exercici 2013, el resum del qual, per capítols, és el següent:
Resum d’ingressos a nivell de capítol:
CAPITOL DENOMINACIÓ CREDITS INICIALS %PARTICIP
1 IMPOSTOS DIRECTES 5.280.000,00 44,82%
2 IMPOSTOS INDIRECTES 150.000,00 1,27%
3 TAXES,PREUS PUB. ALTR.INGRES. 3.043.900,00 25,84%
4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS 2.158.500,00 18,32%
5 INGRESSOS PATRIMONIALS 146.500,00 1,24%
OPERACIONS CORRENTS 10.778.900,00 91,49%
6 ALIENACÓ D'INVERSIONS REALS 252.000,00 2,14%
7 TRANSFERENCIES DE CAPITAL 405.000,00 3,44%
OPERACIONS DE CAPITAL 657.000,00 5,58%
9 PASSIUS FINANCERS 345.000,00 2,93%
OPERACIONS FINANCERES 345.000,00 2,93%
TOTAL INGRESSOS 11.780.900 100,00%
Resum de despeses a nivell de capítol:
CAPITOL DENOMINACIÓ CREDITS INICIALS %PARTICIP
1 DESPESA PERSONAL 3.168.600,00 26,90%
2 DESPESA CORRENT BENS SERVEIS 6.042.700,00 51,29%
3 DESPESA FINANCERA 77.000,00 0,65%
4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS 645.500,00 5,48%
OPERACIONS CORRENTS 9.933.800,00 84,32%
6 INVERSIONS REALS 855.100,00 7,26%
7 TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 500.000,00 4,24%
OPERACIONS DE CAPITAL 1.355.100,00 11,50%
8 ACTIUS FINANCERS 100.000,00 0,85%
9 PASSIUS FINANCERS 392.000,00 3,33%
OPERACIONS FINANCERES 492.000,00 4,18%
TOTAL PRESSUPOST DESPESES 11.780.900,00 100,00%
SEGON. Aprovar la plantilla i la relació de llocs de treball del personal funcionari i
laboral de la corporació, així com els documents justificatius que l’integren.
TERCER. Exposar al públic el Pressupost i la plantilla aprovats, per un termini de 15 dies
hàbils a comptar des del següent al de la publicació del corresponent anunci al Butlletí
Oficial de la Província. Durant l’esmenta’t termini la documentació podrà ser

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 7
examinada pels interessats a la Secretaria de l’Ajuntament i presentar reclamacions
davant el Ple.
QUART. Si en el termini d’exposició pública no es presentessin reclamacions, el
Pressupost General i la Plantilla de personal es consideraran definitivament aprovats,
sense necessitat de nou acord.
CINQUÈ. El resum per capítols del Pressupost General i la Plantilla de personal
definitivament aprovat seran publicats al Butlletí Oficial de la Província i tramesos a
l’Administració General de l’Estat i al Departament de Governació de la Generalitat de
Catalunya.
1. HABILITACIÓ ESTATAL
ANNEX
PLANTILLA DE PERSONAL DE L’AJUNTAMENT EXERCICI 2013
A) PERSONAL FUNCIONARI
Núm. plac Denominació Grup/Subgrup
1 Secretari A1
1 Interventor A1
2. ESCALA D´ ADMINISTRACIÓ GENERAL
Núm. plac Denominació Grup/Subgrup
Sots escala tècnica:
3 Tècnic Adm. General A1
2 Tècnic Adm. General A2
Sots escala administrativa:
5 Administratius C1
Sots escala auxiliar:
9 Auxiliars Administratius C2
Sots escala Subaltern:
1 Subaltern E
3. ESCALA D´ ADMINISTRACIÓ ESPECIAL

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 8
Núm. plac Denominació Grup/Subgrup
Subescala tècnica:
8 Tècnic adm. especial A1
6 Tècnic adm. especial A2
Subescala tècnica auxiliar:
5 Tècnic auxiliar administració especial C1
Sots escala serveis especials
1 Inspector A2
4 Caporals C2
15 Agents C2
TOTAL PERSONAL FUNCIONARI...................................61
La classificació en el grup/subgrup és transitòria, en compliment de la disposició
transitòria tercera de la llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’empleat públic.
1. INDEFINITS O TEMPORALS
B) PERSONAL LABORAL
Núm. plac Denominació Grup/Subgrup
Tècnics mitjans
7 Tècnics grau mig A2
Tècnics auxiliars
2 Tècnic auxiliar C1
Encarregats i personal qualificat d’oficis
4 Auxiliars tècnics C2
4 Oficial 1a C2
4 Oficial 2a C2
Personal d’oficis no qualificat
2 Peó E
Subalterns
3 Recepcionista E
7 Conserges E
TOTAL PERSONAL LABORAL ...........................33
2. TEMPORALS (Contractes inferiors a l’any)

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 9
Núm. plac Denominació Grup/Subgrup
1 Auxiliar tècnic C2
1 Tècnic grau mig A2
La classificació en el grup/subgrup és assimilada a la funció pública i transitòria, en
compliment de la disposició transitòria tercera de la llei 7/2007, de 12 d’abril, de
l’Estatut Bàsic de l’empleat públic.
2. DICTAMEN SOBRE L’APROVACIÓ INICIAL DELS NOUS ESTATUTS RECTIFICATS
DE LA SOCIETAT LLINARS CULTURAL SLU
Alcalde
Com us vam explicar a les comissions informatives quan vam presentar els estatuts en
el Registre Mercantil, ens han fet rectificar algunes coses que hi havia, i hem de dir que
en Registre Mercantil de Barcelona, depèn del registrador que et toca, entén les
opcions de la Llei Mercantil d’una manera o d’una altra; en canvi a Girona ho tenen tot
més estipulat. El que ens hem trobat és que havíem de fer uns petits retocs en el vot
ponderat, quan hi ha sentències del Registre Mercantil i a la resta d’Espanya que
admeten el vot ponderat, i en canvi el registrador que ens va tocar en aquell moment,
ens va dir que no, per tant hem de modificar aquests Estatuts en tots els apartats que
digui el registrador i esperar que el següent que ens toqui, si no és el mateix, tingui el
mateix criteri que l’anterior i no ens torni a fer canviar de criteri. Ahir es va intentar
anar al Registre Mercantil a través de l’empresa que ens porta la inscripció i ens van dir
que els hi semblava que estava bé, però que no es volien mullar i que li presentéssim
una altra vegada aprovats els estatuts i que dirien el que fos. Per tant no ens
asseguren que haguem de canviar alguna altra cosa. Això ens complica que tenim
l’obra engegada i que hem hagut de fer algun ajust tècnic, i anem fent el que l’empresa
ens va dient, ens retardarà un mes més.
Sr. Ramon
Nosaltres votarem a favor, no perquè ens sembli especialment bé la formula, tot i que
la formula de la societat pública ens sembla correcte però a veure si ho acabem això.
Sr. Cortina
Estem d’acord.
Sr .Majoral
Estem d’acord.
Secretaria

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 10
Fer un apunt aquí perquè hi ha dues petites modificacions en els Estatuts,
concretament eliminar el següent text de l’article 10 apartat d) “Així com elevar‐les a a
l’òrgan municipal competent per a la seva aprovació definitiva” i al títol de l’article 15
eliminar la paraula “i Secretari”.
El Ple de l’Ajuntament en sessió celebrada en data 30 d’octubre de 2012 va aprovar
definitivament la constitució i els Estatuts de la societat mercantil Llinars Cultural SL.
En el mateix acord, es va constituir en el mateix acte com a Junta General de Socis de
la societat municipal definitivament constituïda i es van designar els membres que
componen el Consell d’Administració de la societat.
En data 8 de novembre de 2012 es va realitzar escriptura de constitució de la societat
limitada unipersonal Llinars Cultural davant la notària Sra. Lluïsa Abella Crespo número
de protocol 1141 amb la corresponent acceptació de càrrecs per part de cadascun dels
membres que componen el Consell d’administració de la societat.
En data 27 de novembre de 2012 el Registre Mercantil de Barcelona, previ examen i
qualificació del document, va realitzar notificació de qualificació negativa dels estatuts,
i va suspendre la pràctica de la inscripció sol∙licitada per considerar que hi havia uns
defectes que s’havien de subsanar, tal com consta en el document incorporat a
l’expedient núm. 460/2012.
Un cop analitzats els defectes observats pel Registre Mercantil de Barcelona, s’ha
considerat adient rectificar els estatuts adequant‐los a les observacions fetes pel
Registrador.
Emès el dictamen favorable per la Comissió Informativa de Serveis Centrals, per
unanimitat dels onze regidors assistents, Sr. Pujol (ERC), Sr. Grivé (ERC), Sra. Masjuan
(ERC), Sr. Garcia (ERC), Sra. Lorente (ERC), Sr. Balboa (ERC), Sr. Aixandri (ERC), Sra.
Fernández (ERC), Sr. Ramon (PSC), Sr. Cortina (GIPLL) i Sr. Majoral (CIU), s’acorda:
PRIMER. Aprovar inicialment els nous estatuts rectificats de la societat mercantil
Llinars Cultural SL per tal d’adequar‐los a les observacions fetes pel Registre Mercantil
de Barcelona.
SEGON. Sotmetre el present acord a informació pública durant un termini de trenta
dies hàbils des de la publicació de l’anunci corresponent al Butlletí Oficial de la
Província, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i al tauler d’anuncis de
l’Ajuntament per al seu examen i presentació d’al∙legacions i suggeriments.
TERCER. Si en el termini d’exposició pública no es presentessin reclamacions, el
present acord es consideraria definitivament aprovat, sense necessitat de nou acord.
El text íntegre dels Estatuts es publicarà al BOP i s’inserirà una referència d’aquest
anunci al DOGC i al tauler d’anuncis de l’Ajuntament.

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 11
3. DICTAMEN SOBRE LA MODIFICACIÓ DEL TERMINI D’EXECUCIÓ DEL
CONTRACTE DERIVAT DE L’ACORD MARC DE SUBMINISTRAMENT
D’ELECTRICITAT DESTINAT ALS ENS LOCALS DE CATALUNYA ADJUDICAT A LA
SOCIETAT MERCANTIL UNIÓN FENOSA COMERCIALS, SL
Alcalde
Aquest dictamen és aprovar l’acord que tenim a l’Associació Catalana de Municipis,
que és l’acord marc en el qual ens serveix la companyia de llum, que a pesar que tenim
algun problema administratiu amb ells i ara ens és molt més fàcil prorrogar‐ho, fins
que no surti el nou concurs de l’ACM i en tot cas passar aquests dos o tres mesos que
són els que han de passar per poder‐nos acollir, sinó haurem de fer un concurs
nosaltres que ens comporta molts feina i en canvi si ens acollim en aquest acord marc,
és molt més fàcil i s’hi acullen molts més ajuntaments. Esperem que sigui el mateix
guanyador o un altre i que siguin més ràpids i eficients a l’hora de, sobretot, la
tramitació administrativa i la facturació.
Sr. Ramon
Després dels fonaments de dret avançar que aprovarem per unanimitat aquest acord,
dic jo que això deu ser després que votem. Una cosa que jo no acabo d’entendre,
l’Associació Catalana de Municipis lidera el Consorci Català pel Desenvolupament
Local, aquesta gent es posa a negociar, fa un concurs públic, o fa un concurs públic que
ens porta una sèrie de problemes administratius que no s’havien tingut en compte, a
les bases d’aquest concurs públic i que ara parlen que en el proper les guanyi un altre.
Alcalde
Podrien guanyar un concurs públic. Seria pitjor que la companyia desaparegués.
Sr. Ramon
L’any passat vam tenir problemes en aquest ajuntament perquè aquesta gent
aprofitant‐se d’aquella norma de l’Estat ens van colar una sèrie de factures que
gairebé hem de fer un Ple per ells, i ja tots enfadats. I ara resulta que no tenien la feina
a punt, perquè ja ho sabien que s’havia de prorrogar fins a final d’any i resulta que
l’ACM, a la qual estem adherits, no tenia els deures fets sinó que quan els hi hem dit
que què feien, han dit que ja ho tindrien en compte. Em sembla una mica trist perquè
més enllà de la conya que pugui fer, estem parlant d’endarreriments, de problemes
per quadrar pressupostos, de problemes per complir amb les normatives de l’Estat, i
estem parlant de la llei, jo no acabo d’entendre perquè no ens plantegem en aquest
moment fer‐ho d’una altre manera, perquè això és per tres anys. Nosaltres ens tornem
a adherir en aquest acord per tres anys.
Sr. Aixandri
No, només fins al març del 2013.

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 12
Sr. Ramon
Aquí diu que nosaltres ens adherim al que faci el consorci i el consorci diu que tres
mesos, però jo no dic que ens unim tres anys a Union Fenosa sinó que ens unirem tres
anys a la gent que ho ha fet malament. Trobo que podria ser sensiblement millorable.
Secretaria
Fer un concurs d’aquest tipus requereix molt de temps, que estic d’acord amb tu, ells
podrien haver‐ho iniciat abans perquè ja sabien en el termini que acabava, però si ho
haguéssim de fer nosaltres a part que és molt complicat que tinguis unes bones tarifes
perquè ets un sol ajuntament, però fer aquest concurs des d’aquí l’ajuntament
requereix molta feina i molts diners, crec que si ens adherim i veiem que no ens
agrada, sempre podem prendre un acord en el sentit contrari.
Sr. Ramon
Jo desconec la política d’altres associacions a les quals estem adherits, no pretenia
carregar‐vos de feina al cos administratiu d’aquesta casa, que prou en teniu. Jo el que
plantejo és que siguem curosos ara que ens estem mirant per tres anys més amb la
ACM, que siguem curosos i que ens plantegem que si en un termini raonable de temps
si això no funciona, ens espavilem d’una altre manera.
Alcalde
T’explico, només hi ha dues associacions municipalistes a Catalunya, que són la
Federació de Municipis i l’Associació de Municipis. La Federació de Municipis això no
ho fan, no s’ha fet mai, el que fa més és servei als funcionaris en tema oferir cursos i
mai han donat aquest servei als municipis, els únics que ho fan són l’Associació
Catalana de Municipis en la qual hi ha 300 dels municipis més importants, la qual cosa
diu que ho hem de fer amb ells o ho hem de fer nosaltres, que tampoc és garantia que
nosaltres fem un concurs, i no poso en dubte els tècnics de la casa, que en el concurs
sortís millor i el concursant que ens trobéssim fos més bo del que ens té l’Associació
Catalana de Municipis, perquè ens podríem trobar que per preu, com que és una
subhasta pública avui ens tornéssim a trobar Iberdrola i Gas Natural, altra vegada i
haguéssim d’agafar el mateix que tenim, perquè som molt petits, tenim una sola
avantatge que som un ajuntament que paguem i som un bon client. He de dir‐te que
és un curs complicat i que en aquesta casa fa molt poc que es fa això, nosaltres
anàvem amb Fecsa perquè era l’única que hi havia, això és molt nou i hem de mirar
que l’Associació Catalana de Municipis que ja té experiència i ja hem traslladat el
nostre descontent, i si s’ho apunten perquè ho hem dit molts ajuntaments, i si acaben
fent un concurs públic doncs millor, però un concurs no és garantia d’eficàcia.
Sr. Ramon
És evident que no m’explico bé, si jo no estic qüestionant que fer un concurs sigui fàcil,
el que estic qüestionant és que aquesta gent ja ho sabien que s’acabava el termini i no
ho ha preparat a temps, jo el que estic qüestionant és això, i per tant davant d’això, ja
entenc que nosaltres no podem suplir una entitat que dona servei a 200 municipis,

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 13
però escolti’m, jo el que dic és de donar‐nos un temps i si ens hi hem d’adherir ens hi
adherim, però donem‐nos temps i mirem de fer‐ho amb altres ajuntaments perquè si
això no funciona i ho tornem a fer malament potser podem ser impulsors que hi hagi
una altra gent que ho faci millor.
Alcalde
El nostre equip municipal que aquí pot ser molt potent, a Catalunya sempre hem sigut
minoritaris tan a l’ACM com a la Federació de Municipis.
Sr. Majoral
Pel que dieu se’m acut una cosa i em sembla que les elèctriques la única que és
catalana és Gas Natural i l’hauríeu de promoure per dues raons, perquè és catalana i el
dia que ens independitzem no ens tallaran el llum.
ANTECEDENTS
Primer. El 16 de juny de 2010, la Comissió Executiva del Consorci Català pel
Desenvolupament Local va adjudicar definitivament el subministrament d’electricitat,
destinat a les entitats locals membres del Consorci (Exp. 1/2009), a l’empresa Unión
Fenosa Comercial, SL amb la relació de preus unitaris que figuren en Annex de
l’esmenta’t acord, havent‐se formalitzat el corresponent contracte amb l’empresa
adjudicatària en data 17 de juny de 2010 amb una durada inicial de divuit mesos, des
de l’1 de juliol de 2010 fins el 31 de desembre de 2011.
Segon. En data 25 d’octubre de 2011, la Comissió Executiva del Consorci Català pel
Desenvolupament Local, d’acord amb les previsions establertes en la clàusula setena
del Plec de clàusules administratives de l’Acord marc, va aprovar la seva pròrroga pel
període de dotze mesos, fins el 31 de desembre de 2012, havent realitzat les parts la
seva signatura en data 14 de novembre de 2011.
Tercer. En data 30 d’octubre de 2012, la Comissió Executiva del Consorci Català pel
Desenvolupament Local va aprovar per motiu d’interès públic la modificació del
termini d’execució de l’Acord marc d’electricitat destinat als ens locals de Catalunya
(expedient 1/2009) adjudicat definitivament a l’empresa Unión Fenosa Comercial, SL
en data 16 de juny de 2010 i prorrogat en data 25 d’octubre de 2011 fins el 31 de
desembre de 2012 amb l’ampliació de la seva durada pel període que comprèn des de
l’1 de gener al 31 de març de 2013, modificació que es va formalitzar entre les parts en
data 16 de novembre de 2012.
Quart. Així mateix en data 30 d’octubre de 2012 en la Comissió Executiva del Consorci
Català pel Desenvolupament Local va aprovar el Plec de clàusules administratives
particular per a la licitació d’un Acord marc pel subministrament d’electricitat i gas
natural pel proper any 2013, amb vigència des de l’1 d’abril d’aquest any, amb durada
d’un any, fins el 31 de març de 2014, prorrogable de mutu acord entre les parts fins a

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 14
tres més. En la part expositiva d’aquest acord es preveu un calendari de licitació que
finalitzarà amb l’adjudicació i formalització de l’Acord marc i licitació de la subhasta
electrònica dins del proper mes de gener de 2013.
Cinquè. En data 22 de juliol de 2010 aquest Ajuntament va aprovar l’adhesió a l’Acord
marc de subministrament d’electricitat, expedient 1/2009, adjudicat pel Consorci
Català pel Desenvolupament Local a l’empresa Unión Fenosa Comercial, SL havent
ratificat aquesta adhesió pel que fa a la pròrroga de l`esmentat Acord marc en data 17
d’abril de 2012.
Sisè. En data 14 de desembre de 2012 s’emeten informes jurídics i fiscal favorables
per part dels serveis jurídics de Secretaria i econòmics‐financers d’Intervenció
d’aquest Ajuntament sobre la proposta de modificació del termini d’execució del
contracte derivat de subministrament d’electricitat destinat a les entitats locals
membres del Consorci (Exp. 1/2009), adjudicat a l’empresa Unión Fenosa Comercial, SL
en els termes i requisits de procediment establerts en l’esmenta’t informe pel que fa a
la formalització en document contractual de la modificació del seu termini d’execució
pel període que va des de l’1 de gener a 31 de març de 2013 i a l’adhesió d’aquesta
entitat al Consorci Català pel Desenvolupament Local pel que fa a l’execució d’aquesta
modificació.
Així mateix en els esmentats informes consta també el caràcter favorable de tots ells
sobre l’adhesió d’aquest Ajuntament al sistema de contractació centralitzada que amb
destinació als ens locals de Catalunya es realitzi en les diverses categories
d’adquisicions previstes en l’article 205 del TRLCSP, pel Consorci de Desenvolupament
Local de Catalunya mitjançant la signatura del corresponent conveni de col∙laboració.
FONAMENTS DE DRET
Primer. Disposició transitòria setena de la Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia
Sostenible (d’ara en endavant LES), en la què s’assenyala que els contractes
administratius regulats per la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector
públic (d’ara en endavant LCSP) que hagin estat adjudicats amb anterioritat a
l’entrada en vigor de la LES, el 6 de març de 2011, es regiran en quan els seus efectes,
compliment i extinció, inclosa la durada i règim de prorrogues, per la normativa
anterior.
Segon. Articles 195 i 202 LCSP, sobre la modificació del contracte per motius d’interès
públic i procediment de tramitació i 272 i 275, pel que fa al límit màxim del
percentatge de modificació dels contractes de subministrament d’obligatòria
acceptació pel contractista, el 20 % del preu del contracte.
Tercer. Articles 140 i 202 de la LCSP pel que fa la formalització de la modificació del
contracte mitjançant la signatura dels corresponents documents contractuals per les
parts del contracte.

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 15
Quart. Article 205 del TRLCSP, en quan regula l’adhesió a sistemes externs de
contractació centralitzada de les Entitats locals.
Cinquè. La clàusula quaranta del Plec de clàusules administratives particulars del
subministrament d’electricitat, destinat a les entitats locals membres del Consorci
Català pel Desenvolupament Local (Exp. 1/2009), què preveu la modificació de l’Acord
marc i dels seus contractes derivats.
Sisè. La clàusula vint‐i‐quatre del Plec de clàusules administratives particulars del
subministrament d’electricitat, destinat a les entitats locals membres del Consorci
Català pel Desenvolupament Local (Exp. 1/2009), què preveu la revisió de preus de
l’Acord marc i dels seus contractes derivats.
Per tot això, d’acord amb els antecedents abans esmentats, els fonaments de dret
assenyalats anteriorment i emès el dictamen favorable per la Comissió Informativa de
Serveis Centrals, aquest Ajuntament adopta per unanimitat dels regidors presents, Sr.
Pujol (ERC), Sr. Grivé (ERC), Sra. Masjuan (ERC), Sr. Garcia (ERC), Sra. Lorente (ERC), Sr.
Balboa (ERC), Sr. Aixandri (ERC), Sra. Fernández (ERC), Sr. Ramon (PSC), Sr. Cortina
(GIPLL) I Sr. Majoral (CIU) el següent
ACORD
Primer. Modificar el termini d’execució del contracte derivat de l’Acord marc
d’electricitat destinat als ens locals de Catalunya (expedient 1/2009) adjudicat per la
Comissió Executiva del Consorci Català pel Desenvolupament Local en data 16 de juny
de 2010, al qual l’Ajuntament de Llinars del Vallès es va adherir en data 22 de juliol de
2010, pel període que va des de l’1 de gener al 31 de març de 2013, d’acord amb les
condicions econòmiques, amb els preus actuals revisats amb l’IPC interanual novembre
2011‐novembre 2012, i relació de CUPS que figuren a l’annex.
Segon. Ratificar l’adhesió a l’Acord marc de subministrament d’energia elèctrica,
tramitat com expedient 1/2009 pel Consorci de Desenvolupament Local de Catalunya.
Tercer. Aprovar l’adhesió d’aquest Ajuntament al sistema de contractació centralitzada
que amb destinació als ens locals de Catalunya es realitzi en les diverses categories
d’adquisicions previstes en l’article 205 del TRLCSP, pel Consorci de Desenvolupament
Local de Catalunya.
Quart. Notificar l’apartat primer d’aquest acord a Unión Fenosa Comercial, SL com
empresa adjudicatària del contracte derivat de l’Acord marc de subministrament
d’electricitat.
Cinquè. Assabentar d’aquest acord al Consorci Català pel Desenvolupament Local.

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 16
4. DICTAMEN SOBRE LA SUPRESSIÓ DE LA PAGA EXTRAORDINÀRIA DE
DESEMBRE PER PART DEL CÀRREC ELECTE AMB DEDICACIÓ EXCLUSIVA DE
L’AJUNTAMENT DE LLINARS DEL VALLÈS
Alcalde
Aquest punt fa referència a en Pere Grivé que ha decidit no cobrar la paga com fan els
treballadors de la casa, ell volia que anés a Serveis Socials però no és possible perquè
administrativament és molt complicat per ser final d’any, i es deixarà com un
romanent de tresoreria i quan tinguem aquest fons de compensació mirarem de suplir‐
ho a Serveis Socials en el moment que puguem.
Sr. Ramon
Des del Grup Municipal Socialista volem manifestar dues qüestions, la primera
destacar que és un gest que honora al Sr. Grivé i li volem agrair perquè sabem que són
diners amb els quals una persona hi compta i s’ha d’agrair i més quan s’està fent amb
solidaritat respecte al personal de la casa i del país, més que el fet de que sigui bo fer
aquesta mena de retallades perquè aquest és el segon aspecte de volem destacar i
volem que consti en acta, que ens sembla molt malament que als treballadors públics
se’ls retalli i en aquest cas les seves pagues a les que hi tenen dret pel fet de tenir una
feina, i això denota la diferència entre dretes i esquerres i en qui ha de pagar els plats
trencats, una crisi en la qual ens han posat la gent que gestionava el capital i que la
hem de pagar aquells que per tenir una mica de capital hem de treballar molt, per tant
dues coses a destacar, primer que estem en contra que s’hagin de fer aquestes
retallades i al segona agrair al Sr. Grivé el seu gest.
Sr. Cortina
És un gest que s’ha d’agrair i que de part del nostre grup et donem les gràcies.
Sr. Majoral
A la comissió informativa ja ho vaig dir en Pere que és un gest que s’ha d’agrair i estic
en la línia del que diu en Joan Ramon, que malauradament la capa de gent assalariada
en aquest país és la que hagut de suportar eixugar dèficit, quan hi hagut altres capes
d’aquest país que s’ho ha gastat tot i estem pagant justos per pecadors. En Pere amb
el seu gest s’ha solidaritat amb la resta de plantilla de l’Ajuntament i és un dret que
s’ha d’agrair.
Vist que mitjançant acord plenari de data 21 de juny de 2011 es va establir que el Sr.
Pere Grivé i Martínez exerciria el seu càrrec en règim de dedicació exclusiva, amb les
retribucions que es relacionaven, percebudes en catorze pagues, dotze corresponents

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 17
a les diferents mensualitats de l’any i les dues restants corresponents a les
mensualitats de juny i de desembre.
Vist el Reial Decret Llei 20/2012, de data 13 de juliol, de mesures per garantir
l’estabilitat pressupostària i de foment de la competitivitat, que en el seu apartat 1 de
l’article 2 establia l’obligació de reduir les retribucions anuals de 2012 del personal al
servei del sector públic en l’import de la paga extraordinària a percebre el mes de
desembre, no essent aplicable aquest RDL als Alcaldes ni Regidors al no tenir la
condició de treballadors del servei del sector públic.
Atès que el Sr. Pere Grivé i Martínez ha presentat en data 13 de desembre de 2012
escrit mitjançant el qual manifesta la seva voluntat que se li suprimeixi l’import
corresponent a la paga extraordinària de desembre, en solidaritat amb els treballadors
públics, i sol∙licita que aquesta es destini a Serveis Socials.
Emès el dictamen favorable per la Comissió Informativa de Serveis Centrals, per
unanimitat dels onze regidors presents, Sr. Pujol (ERC), Sr. Grivé (ERC), Sra. Masjuan
(ERC), Sr. Garcia (ERC), Sra. Lorente (ERC), Sr. Balboa (ERC), Sr. Aixandri (ERC), Sra.
Fernández (ERC), Sr. Ramon (PSC), Sr. Cortina (GIPLL), Sr. Majoral (CIU), s’acorda:
PRIMER. Suprimir la paga extraordinària de desembre de 2012 al càrrec electe amb
dedicació exclusiva de l’Ajuntament de Llinars del Vallès, Sr. Pere Grivé i Martínez.
SEGON. Establir que la quantitat derivada de la supressió de la paga anteriorment
acordada, quedarà com a romanent de tresoreria.
TERCER. Comunicar el present acord a l’interessat.
5. DICTAMEN SOBRE L’APROVACIÓ DEL NOM DE NOUS CARRERS EN EL
CARRERER DEL MUNICIPI DE LLINARS DEL VALLES
Sr. Grivé
En primer lloc com bé diu el dictamen, el 12 de desembre es va reunir la Comissió de
Nomenclàtor formada per la junta de portaveus i convidats.
Comentar als presents perquè enteneu que és la Comissió de Nomenclàtor, és una
comissió que es va aprovar la legislatura passada i el que pretén és que entre tots,
també la societat civil anomenem els espais que cal nomenar: carrers, passeig, places,
parcs, etc. Els seus components són un representant de cada grup, però també es
convida a gent en funció de l’espai que s’hagi de batejar, en aquest cas es va convidar
el president de l’Associació de Veïns de Sant Josep i el president del Casal de la Gent
Gran, el qual agraeixo la seva col∙laboració. Els carrers que es van batejar, permeteu
que els agrupi pels tipus de les diferents situacions; una situació era administrativa, el
cas del passeig Lluís Companys que estava anomenat com passeig de la Riera i ara és

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 18
Lluís Companys; a Sant Josep el que es bateja són quatre preexistències: la plaça de la
Cantonada, la plaça de la Pineda, el parc de la Pineda i la plaça del Mogent. La següent
és a Can Boatell, el perpendicular al carrer Dàlia i Tulipa i ens va semblar que c/ Ginesta
era un nom apropiat i hi estàvem d’acord tots els presents i just al darrera de Ca
l’Alemany, on està la construcció d’uns habitatges s’ha anomenat la Plaça de
Catalunya, és una plaça de 3000 metres quadrats i pensem que es mereix aquest nom.
Al turó de les Figueres, perpendicular al carrer Pedraforca tocant al Torrent Moix, es va
nomenar el parc del Pedraforca; en el casc antic, a la zona de Can Mas Baga, es va
nomenar Parc de Can Mas Bagà a l’espai del parc infantil, del bosquet i de la pista i de
la plaça amb el sortidor que articula tot el nucli de Can Mas Bagà, la Masoveria i la
Capella; i en el sector de La Vorada es van batejar uns carrers que són prolongacions
dels existents que venen del nucli urbà i es va creure oportú, per part de tots els
presents, seguint uns dels criteris que s’especificaven en la Comissió de Nomenclàtor,
que seria bo que bategéssim els nous carrers i places amb noms de dones, es va
acordar nomenar dues places amb els noms de Rosa Sensat i Marta Mata.
Sr. Ramon
La veritat és que participar d’una comissió de nomenclàtor i d’un Ple en el qual poses
nom a espais que tenen la intenció de perviure i per tant de convertir‐se en el referent
dels nostres conciutadans, jo he de dir que per mi va ser i està sent un honor, i a més
en aquesta ocasió en concret, perquè comencem a fer justícia al 50% de la societat, a
les dones que han estat tan protagonistes de la història del món, Estat, Europa,
Catalunya i també de Llinars, com els homes, amb la gran diferència que han estat
sempre amagades o menystingudes, ignorades o perseguides. M’agrada especialment
la opció de les dues pedagogues, Rosa Sensat i Marta Mata, impulsora de la primera
llei de normalització lingüística que és la que va permetre que un servidor, per
exemple, fos educat en català i en els temps que corren en què ens ataquen la llengua i
la convivència del nostres país, en un moment que la societat civil ha estat cosida,
entre cometes, perquè es va optar per no segregar als nens i les nenes per raó de
llengua i per tant per raó de precedència.
De la manera que això està avançat té interès en que fem honor a la Rosa Sensat i a la
Marta Mata. Per tant, des del grup municipal socialista estem doblement satisfets per
això, no voldria deixar passar un moment de recordar que un dels acords que es va
establir o que vam acordar en aquesta comissió, és que a mesura que s’hagin de posar
noms a més espais seguirem amb aquesta tònica per intentar compensar la manca de
dones a Llinars, perquè fins ara només teníem verges com a noms de carrers i places i
volia fer referència a un parell de noms que van sortir, es va parlar de la Margarida
Xirgu, quan s’hagi de posar el nom en algun dels carrers prop del teatre auditori, seria
molt convenient, i l’altre a prop del nou CAP el nom de la Tomasa Rubio, una llevadora.
Vull que quedi en acta que es va decidir seguir avançant en posar nom de dones en els
carrers que es vagin fent pròximament.
Sr. Cortina
Hi estem d’acord.

Sr. Majoral
Hi estem d’acord.
Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 19
El Ple de l’Ajuntament, a la sessió celebrada el dia 26 de març de 2004, va aprovar el
nomenclàtor dels carrers de Llinars del Vallès.
Vist que cal adjudicar i oficialitzar els noms dels futurs vials com alguns d’actuals que
no tenen oficialitzat el nom.
Vist que mitjançant acord plenari de data 3 de novembre de 2010 es va aprovar el
Reglament de creació i funcionament de la Comissió de Nomenclàtor i del procediment
per a l’assignació de denominacions de vies, espais i equipaments del municipi, essent
publicat íntegrament en el BOP de data 15 de novembre de 2010.
Vist que en data 12 de desembre de 2012 es va reunir la Comissió de Nomenclàtor
formada pels components de la Junta de Portaveus i convidats, per tal de proposar al
Ple l’aprovació dels noms de diversos carrers i places del municipi.
Emès el dictamen favorable per la Comissió Informativa de Serveis Centrals, per
unanimitat dels onze regidors presents: Sr. Pujol (ERC), Sr. Grivé (ERC) Sra. Masjuan
(ERC), Sr. Garcia (ERC), Sra. Lorente (ERC), Sr. Balboa (ERC), Sra. Aixandri (ERC), Sra.
Fernández (ERC), Sr. Ramon (PSC), Sr. Cortina (GIPLL) i Sr. Majoral (CIU), s’acorda:
PRIMER. Aprovar el nom dels carrers següents:
Al nucli urbà:
1. Plaça Catalunya (plaça situada dins la unitat d’actuació 4, entre els carrers
Collsabadell, Verge de Montserrat, Cervantes i Mossèn Jacint Verdaguer).
2. Parc del Pedraforca, (parc situat entre els carrers Circumval∙lació, Pedraforca, i
Puigmal).
3. Passeig Lluis Companys, (substitueix a l’antic nom de Passeig de la Riera).
4. Parc de Can Mas Bagà (situat davant de l’edifici de Can Mas Bagà, entre el c/
Tarragona, c/ Ravalet, c/ Den Bot i Av. Mas Bagà).
Al barri de Can Boatell
1. Carrer Ginesta, (vial situat entre els carrers Tulipa i Dàlia).
A la urbanització de Sant Josep:
1. Plaça de la Cantonada (plaça situada al costat del c/ Sant Antoni)
2. Plaça de la Pineda (plaça situada entre el c/ Del Rossinyol i el passatge del
Rossinyol).
3. Parc de la Pineda, (parc situat entre el c/ Del Rossinyol i el passatge del
Rossinyol).

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 20
4. Plaça del Mogent, (plaça situada entre el carrer de la Garsa i la Carretera de
Cardedeu a Dosrius).
Sector A “La Vorada”
1. Passeig del Torrent Matavaques , (vial paral∙lel a l’autopista i a l’est de
l’Avinguda Granollers que té el seu inici a la prolongació del actual carrer Onze
de Setembre,i el seu final fins a la prolongació de l’actual carrer Ramon i Cajal,
que a més comprèn i substitueix el nom de l’actual carrer Porvenir).
2. Passatge Maresme, (vial oblic a l’Av. Granollers que té el seu inici al carrer
Maresme).
3. Parc del Torrent Matavaques, (zona verda situada entre el carrer Ramon i Cajal
i l’Av. Granollers).
4. Plaça Pep Ventura, (plaça situada entre el carrer Onze de Setembre i l’Av.
Granollers).
5. Plaça Sunyol i Garriga, (plaça situada entre els carrers Sant Antoni Maria
Claret, Josep Argila i l’Av. Granollers).
6. Plaça Marta Mata, (plaça situada entre el carrer Sant Antoni Maria Claret i
l’Av. Granollers).
7. Plaça Rosa Sensat, (plaça situada al costat de l’Av. Granollers).
SEGON. Sotmetre el present acord al tràmit d’informació pública i audiència de les
entitats ciutadanes durant el termini d’un mes, a fi que es puguin presentar les
al∙legacions corresponents.
TERCER. Si en el termini d’exposició pública no es presentessin reclamacions, el
present acord es consideraria definitivament aprovat, sense necessitat de nou acord.
6.‐ DICTAMEN SOBRE L’APROVACIÓ PROVISIONAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL
DEL PLA DE MILLORA URBANA DE LA UNITAT D’ACTUACIÓ NÚM. 4
Sr. Grivé
Estem parlant d’una modificació de planejament de la illa que hi ha just al darrere de
Ca l’Alemany, el Pla especial que es va aprovar al març del 2005 preveia la construcció
de 4 edificis d’habitatges, 4 blocs de pisos. Un és el que va realitzar l’ajuntament,
l’habitatge de protecció oficial, hi n’hi havia tres més un dels quals contemplava la
possibilitat de l’enderroc de dos xalets existents nous per la construcció de dos blocs
de pisos, i això evidentment era l’any 2005 i les coses en termes immobiliaris han
canviat molt i els nous gestors el que demanen és modificar aquesta circumstància i
tornar a una situació que permeti la consolidació que aquí hi hagi dos xalets. Dir que
un dels altres blocs és el que està en construcció i que ha finalitzat la setmana passada
i és just aquí darrere on va la plaça que acabem d’anomenar com a plaça de Catalunya.
Sr. Ramon

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 21
Ens podrien contestar una cosa? En l’anàlisi diu que es proposen mesures
encaminades a racionalitzar l’estalvi econòmic evitant l’enderrocament d’aquests dos
habitatges i segon, permetre la reducció de l’exagerat nivell de qualitat al que es va
comprometre el projecte d’urbanització fins a uns nivells normals. Això què vol dir?
Alcalde
L’any 2005 els serveis tècnics municipals i de tot arreu, crec que ens havíem begut
l’enteniment tots plegats, i posàvem les voreres de granet, les aceres doble ample, els
acabats com els de Barcelona, l’únic que a Barcelona tenen pisos d’alçada de 7 i de 8 al
mateix carrer que teníem aquí Llinars i com que tot anava bé, els promotors feien això
i els serveis tècnics les exigències que tenien eren aquestes perquè tot anava bé, i eren
molt altes i avui en dia això és inviable i per tant no és possible; baixar de categoria no
vol dir baixar de qualitat i si això facilita que s’acabi la urbanització, doncs millor, sinó
és impagable.
Sr. Ramon
Em sembla bé, només que la frase és sorprenent i necessitava explicació.
Alcalde
Crec que adaptar‐nos a la situació en urbanisme és important i així poder tenir les
coses acabades, ara han fet una cosa que els denunciarem perquè pretenen vendre‐ho
amb una vorera sense enllumenat ni res, perquè diuen que han acabat els diners i ells
ho han d’acabar.
Aquest Ajuntament en l’exercici de llurs competències urbanístiques en matèria de
planejament, i en la condició d’administració actuant, instrueix el procediment
administratiu esmentat ut supra, de conformitat amb allò que s’estableix a l’article 48
de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya, incoat a instància de la companyia mercantil
Terres i Projectes, SLU, representada pel senyor Pedro Escobar Monsó, en els termes
de la instància que es va subscriure el dia 3 d’agost de 2012 i que va tenir entrada en el
Registre General d’aquest Consistori el passat dia 7 d’agost d’enguany, que té per
objecte tramitar l’aprovació de la Modificació Puntual del Pla de Millora Urbana de la
Unitat d’Actuació 4, l’àmbit territorial de la qual conforma una illa de superfície
13.093m 2 , que limita al nord amb el carrer Collsabadell, al sud amb el carrer
Cervantes, a llevant amb el carrer Verge de Montserrat i a Ponent amb el carrer Jacint
Verdaguer, la finalitat de la qual consisteix, d’una banda, en la revitalització del teixit
urbà, per tal de garantir el manteniment i/o restabliment de la qualitat de vida, i de
l’altra, modificar la qualificació urbanística del sòl on s’ubiquen les edificacions
unifamiliars existents. Aquest instrument d’ordenació urbanístic derivat es formula per
la iniciativa privada, a l’empara de l’article 101 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3
d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (en endavant LUC),
modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer, en concordança amb els articles 117.2 i
118, ambdós del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 22
Llei d’urbanisme ( RLUC ), la redacció del qual s’ha dut a terme per Jordi Artigas
Masdeu, Teresa Moreno i Laura Arena, arquitectes, persones professionals facultats
d’acord amb allò que s’estableix en la Disposició Addicional Tretzena de la LUC.
En el marc d’instrucció de les actuacions administratives més amunt esmentades, en
data 3 de setembre de 2012, l’alcaldia va subscriure una resolució, la qual reproduïda
en la seva part dispositiva és del tenor literal següent:
“PRIMER.‐ Aprovar amb caràcter inicial la Modificació Puntual del Pla de Millora
Urbana de la Unitat d’Actuació 4, l’àmbit territorial de la qual conforma una illa de
superfície 13.093m 2 , que limita al nord amb el carrer Collsabadell, al sud amb el carrer
Cervantes, a llevant amb el carrer Verge de Montserrat i a Ponent amb el carrer Jacint
Verdaguer, la finalitat de la qual consisteix, d’una banda, en la revitalització del teixit
urbà, per tal de garantir el manteniment i/o restabliment de la qualitat de vida, i de
l’altra, modificar la qualificació urbanística del sòl on s’ubiquen les edificacions
unifamiliars existents, instrument d’ordenació urbanística derivat que es formula per la
iniciativa privada, a l’empara de l’article 101 de la LUC, elaborat per l’equip redactor:
arquitectes Sr. Jordi Artigas; Teresa Moreno i Laura Arena, de l’oficina d’urbanisme i
arquitectura OUA, facultats d’acord amb allò que s’estableix en la Disposició Addicional
Tretzena de la LUC.
SEGON.‐ Exposar al públic l’instrument d’ordenació urbanística derivat més amunt
al∙ludit, amb tota la documentació que l’integra, durant el termini d’un mes, a comptar
des del dia hàbil següent al de la darrera publicació del corresponent anunci, en el
Butlletí Oficial de la Província, en un dels diaris de premsa periòdica de més divulgació
en l’àmbit municipal, així com es publicarà en el taulell d’edictes d’aquest Ajuntament i
per mitjans telemàtics en la pàgina web municipal: www.llinarsdelvalles.cat, als efectes
que durant el període d’informació pública es puguin presentar al∙legacions o
suggeriments, així com els informes o documents que es considerin oportuns, en els
termes en què s’expressa l’article 23 del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual
s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme (RLUC).
TERCER.‐ Suspendre, de conformitat amb allò que es disposa a l’article 73 de la LUC,
l’atorgament de llicències de parcel∙lació de terrenys, d’edificació, reforma,
rehabilitació o enderrocament de construccions, d’instal∙lació o ampliació d’activitats o
usos concrets i d’altres autoritzacions municipals connexes establertes per la legislació
sectorial, per un termini d’un any, en l’àmbit identificat gràficament en el plànol E4
“Àmbit de Suspensió de Llicències” que s’incorpora en l’expedient, i que restarà a
disposició del públic en les oficines d’aquesta administració actuant al llarg del termini
de suspensió. Els efectes d’aquesta suspensió s’extingiran quan el Pla més amunt
esmentat sigui executiu, sens perjudici que es podran atorgar llicències fonamentades
en el règim vigent que siguin compatibles amb les determinacions del nou Pla aprovat
amb caràcter inicial, en el cas que, per naturalesa dels canvis proposats, no es posi en
risc l’aplicació del nou planejament, una vegada definitivament aprovat, amb l’abast
que s’expressa l’article 102.4 del text reglamentari abans al∙ludit.

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 23
QUART.‐ Sol∙licitar simultàniament al tràmit d’informació pública els informes
preceptius, a les administracions amb competències sectorials que participen en els
procediments de planejament urbanístic que tot seguit es relacionen: a la Direcció
General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, del Departament d’Empresa i
Ocupació; a la Direcció General de Protecció Civil del Departament d’Interior.
CINQUÈ.‐ Citar personalment al tràmit d’informació pública, a les persones propietàries
dels terrenys que hi siguin compresos en l’àmbit d’actuació urbanístic proposat, en els
termes en què s’expressa l’article 102.3.a) de la LUC, en concordança amb l’article 58
de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions
públiques i del procediment administratiu comú (LRJPAC), amb el benentès que en
aquest cas, el seu còmput serà d’ençà de llur notificació, llevat del supòsit en què la
darrera publicació obligatòria sigui posterior. Tanmateix, es notificarà aquesta
resolució als interessats en l’expedient administratiu i a l’equip redactor del Pla.”
En data 7 de desembre de 2012, l’arquitecte municipal ha subscrit l’informe que
transcrit literalment diu el següent:
“El Departament d’Urbanisme i Llicències de l’Ajuntament de Llinars del Vallès, en
relació a la modificació puntual del Pla de Millora Urbana U.A.4, emet el següent
ANTECEDENTS:
INFORME:
El text refós del Pla General de Ordenació Urbana de Llinars del Vallès (PGOU), amb
data d’ executivitat del 14 de maig del 2003, va delimitar en l’àmbit que ens ocupa l’
Unitat d’Actuació número 4 i disposà en les Normes Urbanístiques les següents
determinacions per a ella:
U.A.4.
Desenvolupament: Pla Especial.
Objectius: Ordenació de l'illa, cessió d'espai lliure i urbanització.
Superfície: 13.093 m².
Edificabilitat: 1,40 m² sostre/m² sòl.
Ús dominant: Residencial.
Tipus d'ordenació: A definir pel Pla Especial.
Cessió mínima de 3.000 m² en una sola peça.
Les alçades seran de PB+2P, recomanant‐se tipologies similars a les previstes per a
l’entorn.
El Pla de Millora Urbana de la Unitat d’Actuació 4 va ser aprovat definitivament per la
Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en data 16 de març de 2005.

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 24
El Projecte d’Urbanització Complementari va ser aprovat definitivament en data 13 de
juliol del 2006 per decret d’alcaldia.
També es van constituir les fiances corresponents per garantir l’execució de l’
urbanització.
En data 11 de juliol de 2007 es va aprovar amb caràcter definitiu el Projecte de
Reparcel∙lació mitjançant decret d’alcaldia.
Des de llavors, en l’àmbit s’han sol∙licitat varies llicències d’obres d’edificació,
atorgades d’acord amb el disposat en l’article 237 del Reglament de la Llei d’urbanisme
(Decret 305/2006, de 18 de juliol) amb condició de simultaneïtat de les obres
d’urbanització.
D’aquestes nomes una ha pogut concloure, la destinada a habitatge protegit, restant
les demes paralitzades o desistides.
En data 3 d’agost de 2012 la companyia mercantil Terres i Projectes sol∙licita la
modificació del Pla de Millora Urbana U.A.4 vigent (núm. r.g.e. 2012/6028)
La Modificació Puntual del Pla de Millora Urbana U.A.4 va ser aprovada inicialment
mitjançant Decret d’Alcaldia en data 3 de setembre de 2012.
ANÀLISI:
El document modificació puntual del Pla de Millora Urbana U.A.4 presentat, porta
data de juny de 2012 i està redactat per Jordi Artigues Masdeu, Teresa Moreno i Laura
Arena, tots arquitectes.
Està format pels següents elements:
1. Memòria Informativa
2. Memòria Justificativa
3. Normativa urbanística refosa
4. Documentació gràfica
4.2 Plànols d’Informació
4.3 Plànols d’Ordenació
En el document es justifica la necessitat de modificar el Pla de Millora Urbana ates el
canvi de context socioeconòmic sobrevingut, molt desfavorable, el qual converteix en
insostenibles moltes de les determinacions contingudes en el Document vigent, que van
ser formulades en funció d’aquella situació.
Per tal de desbloquejar l’àmbit i resoldre la inviabilitat econòmica es proposen mesures
encaminades a racionalitzar l’actuació i d’estalvi econòmic. Principalment:

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 25
‐ Evitar l’enderroc dels dos habitatges unifamiliars nous preexistents, mitjançant
un canvi de qualificació que els respecti i la reubicació de l’edificabilitat sobrant en
un altre lloc de l’àmbit.
‐ Permetre des del Instrument urbanístic la reducció l’exagerat nivell de qualitat a
que es va comprometre el Projecte d’Urbanització fins a uns nivells normals.
Alhora, en el document es disposa que l'Administració no participarà en les càrregues
d'urbanització, tal i com determina ara l’article 46 del Decret legislatiu 1/2010, de 3
d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme (LUC).
L’Estudi Econòmic i Financer de la modificació del Pla presenta un Pressupost General
d’Urbanització que conté un PEC (pressupost d’execució per Contracte) que suma un
total de 321.707,85 euros/m2sòl, el que representa una repercussió bruta de 24,57
euros/m2sòl.
No es modifica ni s’altera la zonificació o l’ús dels Sistemes urbanístics. Tampoc es
transformen els usos establerts ni comporta un increment del sostre edificable, ni de la
densitat de l’ús residencial. Tant el sostre màxim, que es de 18.330,20 m2, com la
densitat màxima, de 209 habitatges, no han estat alterades i responen als paràmetres
que determinà el PGOU.
La distribució d’aquestes es realitza ara mitjançant tres illes, en comptes de dues, per l’
introducció de la tipologia l’unifamiliar:
- Illa 1: 7.346,86 m2st 93 habitatges
- Illa 2: 10.266,20 m2st 114 habitatges
- Illa 3: 717,14 m2st 2 habitatges
Per permetre la permanència del habitatges unifamiliars s’incorpora una nova
qualificació a l’àmbit, utilitzant una de les existents en el PGOU; la Zona d’Edificació
Unifamiliar Aïllada, clau 5a. Encara que això suposa que una petita part de les dues
construccions quedin en situació de volum disconforme, per causa de la distancia al
límit amb el vial. Malgrat tot, es millor solució que l’opció de crear una nova Zona per a
donar resposta particular a nomes dues construccions.
La situació de Volum disconforme queda regulada en l’article 44 del PGOU, el qual va
quedar modificat en data 17 de maig de 2010, i la seva aplicació a les dues
construccions no té una incidència pràctica.
Aquestes edificacions existents compleixen totes les demès disposicions i condicions
d’edificació de la Zona 5a; com son la parcel∙la mínima, façana mínima, edificabilitat i
ocupació, separació a veïns, a excepció de la ja esmentada separació al carrer.

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 26
Ates que qualsevol modificació dels plans urbanístics se subjecta al mateix procediment
que la seva formació (art. 117 RLUC) cal sol∙licitar informe als organismes afectats per
raó de llurs competències sectorials:
L’àmbit queda dintre de l’àrea delimitada per un radi de 1.700 m. generat pels límits de
l’establiment “Flamagas”, el qual està donat d’alta com establiment AG amb perill
d’accident greu (directiva Seveso) .
A data d’avui no consta que cap d’aquestos informes hagi arribat als Registres d’aquest
Ajuntament.
CONCLUSIÓ:
El document no ha sofert canvis de caràcter tècnic des de la seva aprovació inicial i, per
tant, s’informa favorablement a la seva aprovació provisional. “
L’enginyer municipal, en data 10 de desembre de 2012 ha subscrit l’informe que
transcrit mot a mot diu així:
“Els Serveis Tècnics Municipals de l’Ajuntament de Llinars del Vallès, en referència a
l’escrit d’al∙legacions presentat per l’empresa ENDESA al Pla de Millora de la UA4,
emeten el següent:
INFORME
L’empresa ENDESA ha presentat les següents al∙legacions a la Modificació Puntual del
Pla de Millora Urbanística UA4:
1.‐ La documentació no inclou informació gràfica de la xarxa de distribució elèctrica a
escala 1:5000
2.‐ La documentació no inclou informació gràfica de la xarxa elèctrica, centrals
transformadores i canals de distribució en AT i MT
3.‐ Cal incorporar l’estudi tècnic econòmic SCE‐454527 i les instal∙lacions d’ENDESA que
estan dins l’àmbit del Pla.
Aquests Serveis Tècnics han estudiat la Modificació Puntual del Pla de Millora
Urbanística UA4, essent que la mateixa no incorpora la documentació sol∙licitada i per
tant s’entén que no representa cap modificació respecte el Pla original aprovat l’any
2004.
Actualment està en tramitació el Projecte d’Urbanització de la Modificació puntual del
PEMU UA4 el qual incorpora el detall de les instal∙lacions i en el cas concret de les

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 27
instal∙lacions elèctriques aquestes són coincidents amb el Projecte d’Urbanització UA4
aprovat originalment.
Aquest Projecte d’Urbanització de la Modificació puntual del PEMU UA4 s’ha aprovat
inicialment i està en període d’exposició pública.”
En data 11 de desembre d’enguany , el Cap del Servei d’urbanisme ha subscrit
l’informe el text íntegre del qual reproduït mot a mot diu així:
“Informe jurídic
Expedient: Servei d’Urbanisme i Llicències U‐76/2012.
ASSUMPTE: Aprovació provisional de la Modificació Puntual del Pla de Millora Urbana
de la Unitat d’Actuació número 4.
Aquest Ajuntament en l’exercici de llurs competències urbanístiques en matèria de
planejament, i en la condició d’administració actuant, instrueix el procediment
administratiu esmentat ut supra, de conformitat amb allò que s’estableix a l’article 48
de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les
administracions públiques de Catalunya, incoat a instància de la companyia mercantil
Terres i Projectes, SLU, representada pel senyor Pedro Escobar Monsó, en els termes de
la instància que es va subscriure el dia 3 d’agost de 2012 i que va tenir entrada en el
Registre General d’aquest Consistori el passat dia 7 d’agost d’enguany, que té per
objecte tramitar l’aprovació de la Modificació Puntual del Pla de Millora Urbana de la
Unitat d’Actuació 4, l’àmbit territorial de la qual conforma una illa de superfície
13.093m 2 , que limita al nord amb el carrer Collsabadell, al sud amb el carrer Cervantes,
a llevant amb el carrer Verge de Montserrat i a Ponent amb el carrer Jacint Verdaguer,
la finalitat de la qual consisteix, d’una banda, en la revitalització del teixit urbà, per tal
de garantir el manteniment i/o restabliment de la qualitat de vida, i de l’altra,
modificar la qualificació urbanística del sòl on s’ubiquen les edificacions unifamiliars
existents. Aquest instrument d’ordenació urbanístic derivat es formula per la iniciativa
privada, a l’empara de l’article 101 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual
s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme (en endavant LUC), modificat per la Llei
3/2012, del 22 de febrer, en concordança amb els articles 117.2 i 118, ambdós del
Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’urbanisme
( RLUC ), la redacció del qual s’ha dut a terme per Jordi Artigas Masdeu, Teresa Moreno
i Laura Arena, arquitectes, persones professionals facultats d’acord amb allò que
s’estableix en la Disposició Addicional Tretzena de la LUC.
S’informa que dels antecedents que consten en poder d’aquest Consistori, pel que fa al
planejament aplicable en l’àmbit d’actuació proposat, la Comissió Territorial
d’Urbanisme de Barcelona, en sessió de data 16 de març de 2005, aprovà amb caràcter
definitiu el Pla de Millora Urbana de la Unitat d’Actuació 4 d’aquest municipi,
promogut per la societat Llinars Residencial, S.A. L’objectiu d’aquest pla derivat

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 28
consistia en desenvolupar el sòl urbà que es delimità com a UA‐4 en el Pla General
d’Ordenació Urbana, per mitjà de llur ordenació i la regulació volumètrica de
l’edificació, així com la cessió i d’urbanització d’una plaça de superfície mínima de
3.000m 2 en una sola peça.
Els plans de millora urbana són els hereus dels plans especials de reforma interior, i es
constitueixen en una figura de planejament autònoma dels plans especials. Certament,
els PMU poden desplegar un espectre d’actuacions de revitalització, prima facie, més
ambicioses que les possibilitades mitjançant els antics plans de reforma interior. Com
succeïa amb els PERI, la singularitat de l’objectiu d’aquests plans, de regular en
profunditat algun aspecte concret dels múltiples que componen l’ordenació
urbanística, determina que la relació entre aquests i els plans d’ordenació urbanística
municipal, no puguin transcórrer pels rígids canals del principi de jerarquia normativa.
És per això, que poden abordar operacions de millora no previstes en el planejament
general, sempre i quan es respecti l’estructura orgànica d’ordenació del territori, així
com les determinacions generals d’ordre fonamental configurades en el pla general.
L’article 96 de la LUC determina que la modificació de qualsevol dels elements d’una
figura del planejament urbanístic se subjecta a les mateixes disposicions que en
regeixen la formació. En aquest context, l’article 117 del RLUC en el seu apartat segon,
estableix que qualsevol canvi en les determinacions dels plans urbanístics derivats, amb
independència del seu contingut i abast, comporta llur modificació, i l’apartat tercer
d’aquest precepte disposa que la tramitació de les modificacions dels plans urbanístics
se subjecta al mateix procediment que la seva formació. Pel que fa a les
determinacions i la documentació de les modificacions dels instruments de
planejament urbanístic, caldrà ajustar‐se a les previsions de l’article 118 del text
reglamentari abans esmentat, si bé han d’estar integrades per la documentació
adequada a la finalitat, contingut i abast de la modificació.
L’actuació urbanística proposada s’enquadra en les finalitats que l’article 70 de la LUC,
en concordança amb l’article 90.1 del text reglamentari més amunt al∙ludit, atribueixen
a aquests instruments d’ordenació urbanística de tipus derivat, tota vegada que es
tracta de preveure operacions de revitalització del teixit urbà, per garantir el
manteniment i/o restabliment de la qualitat de vida. Tanmateix, l’ordenació que ara es
proposa és coherent amb el model d’ordenació establert en el planejament general, i
no entra en contradicció amb el principi de desenvolupament urbanístic sostenible,
incideix en una zona que per les seves característiques requereix d’una ordenació que
s’integri en el seu entorn, i en la seva realitat física d’una manera coherent, per bé que
l’àmbit d’actuació urbanística està emplaçat en una zona estratègica, de fàcil accés a
tots els serveis i equipaments que pot menester per al seu bon funcionament com a
espai urbà.
Mitjançant resolució de l’alcaldia número 498/2012 de data 3 de setembre de 2012,
s’aprovà amb caràcter inicial l’actuació urbanística proposada, així com també es donà
compliment al tràmit preceptiu de convocatòria d’informació pública en els

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 29
procediments urbanístics, en els termes en què s’expressa l’article 23 del RLUC,
mitjançant edicte que es publicà en el BOP de data 3 d’octubre de 2012, en un dels
diaris de la premsa periòdica de més divulgació en l’àmbit municipal, “El Periòdic” del
dia 24 de setembre de 2012, en el tauler d’edictes de la Casa Consistorial i a la pàgina
web municipal, des del dia 5 de novembre de 2012 fins el dia 5 de desembre de 2012.
Tanmateix, s’ha practicat la notificació del decret d’aprovació inicial, als propietaris
dels terrenys que hi són compresos en l’àmbit d’actuació urbanística proposat, per
tractar‐se d’una especificitat dels plans urbanístics derivats promoguts per la iniciativa
privada. Pel que fa als informes sol∙licitats a les administracions amb competències
sectorials que participen en els procediments de planejament urbanístic, per tal de
vetllar per l’adequació a les determinacions de la legislació sectorial mitjançant
l’emissió dels informes preceptius, a dia d’avui no han estat lliurats els informes que es
varen sol∙licitar a la Direcció General d’Energia, Mines i Seguretat Industrial, del
departament d’Empresa i Ocupació, i a la Direcció General de Protecció Civil del
Departament d’Interior. No obstant això, l’article 83.4 de la Llei 30/1992 (LRJPAC)
faculta aquest ens local per tal de prosseguir les actuacions, tota vegada que ens
trobem en el supòsit que l’informe ha d’ésser emès per una administració pública
distinta de la que tramita el procediment, i ha transcorregut amb escreix el termini
previst en l’article 85.5. de la LUC sense que s’hagi evacuat. Examinat l’expedient
administratiu, es deixa constància que durant el termini d’informació pública, s’ha
presentat un escrit d’al∙legacions en el Registre General d’aquest Consistori el passat
dia 3 de desembre d’enguany, que subscriu el senyor Àngel Ródenas Monteagudo,
Responsable Nous Subministraments Divisió Catalunya Oriental, qui actua en nom i
representació de la companyia mercantil ENDESA DISTRIBUCION ELÉCTRICA, SL.
Aquestes al∙legacions han estat degudament analitzades i resoltes per l’enginyer
municipal per mitjà de l’informe tècnic emès en data 10 de desembre d’enguany que es
transcriurà en la part expositiva de la proposta d’acord provisional de l’actuació
urbanística proposada. Nogensmenys, s’escau posar èmfasi en què els preceptes en
què fonamenta llur pretensió l’interessat, en concret l’article 59.1.b) del Decret
Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, (norma avui derogada, malgrat que es podria
correspondre amb l’article també 59.1.b) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost), i
els articles 69, 72 i 73 del Decret 305/2006, de 18 de juliol (RLUC), tracten sobre la
documentació dels plans d’ordenació urbanística municipal, els quals no són aplicables
al supòsit que ens ocupa, tota vegada que aquesta Administració Actuant aprova un
instrument d’ordenació urbanístic de caire derivat, com són els plans de millora urbana,
la documentació dels quals s’ha d’ajustar allò que s’estableix a l’article 91.1 de la RLUC.
És per tot això, que s’escau aprovar amb caràcter provisional l’actuació urbanística
proposada i donar trasllat de l’expedient a la Comissió Territorial d’Urbanisme de
Barcelona per tal d’assolir la seva aprovació definitiva. L’òrgan municipal competent
per a l’adopció d’aquest acord és el Ple, en virtut de la facultat que li atribueix l’article
22.2.c) de la Llei 7/1985 (LRBRL), en concordança amb l’article 52.2.c) del DL 2/2003,
de 28 d’abril (TRLMRLC).”

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 30
Emès el dictamen favorable per la Comissió Informativa de Serveis Territorials, i per
unanimitat dels regidors presents, Sr. Pujol (ERC), Sr. Grivé (ERC), Sra. Masjuan (ERC),
Sr. Garcia (ERC), Sra. Lorente (ERC), Sr. Balboa (ERC), Sr. Aixandri (ERC), Sra. Fernández
(ERC), Sr. Ramon (PSC), Sr. Cortina (GIPLL) I Sr. Majoral (CIU) s’acorda:
PRIMER.‐ Admetre a tràmit la pretensió formulada per Ángel Ródenas Monteagudo,
qui actua en representació de la societat ENDESA DISTRIBUCIÓN ELÉCTRICA SL, en els
termes de l’escrit d’al∙legacions presentat en el Registre General d’aquest Consistori en
data 3 de desembre de 2012, en el marc del tràmit d’informació pública de l’aprovació
inicial de la Modificació puntual del Pla de Millora Urbana de la Unitat d’Actuació
núm. 4 d’aquest municipi, amb l’abast que es deixa constància en l’informe subscrit en
data 10 de desembre de 2012 per l’enginyer municipal, que es dóna per reproduït en
la part expositiva d’aquest acord, i desestimar la sol∙licitud de suspendre la tramitació
de l’actuació urbanística proposada, amb el benentès que aquesta pretensió tracta del
reconeixement d’un dret no previst en l’ordenament jurídic urbanístic, en els termes
en què s’expressa l’article 89.4 de la LRJPAC, en concordança amb l’article 89.5 de la
LUC.
SEGON.‐ Aprovar amb caràcter provisional de la Modificació puntual del Pla de Millora
Urbana de la Unitat d’Actuació número 4, l’àmbit territorial del qual conforma una illa
de superfície 13.093m 2 , que limita al nord amb el carrer Collsabadell, al sud amb el
carrer Cervantes, a llevant amb el carrer Verge de Montserrat i a Ponent amb el carrer
Jacint Verdaguer, la finalitat de la qual consisteix, d’una banda, en la revitalització del
teixit urbà, per tal de garantir el manteniment i/o restabliment de la qualitat de vida, i
de l’altra, modificar la qualificació urbanística del sòl on s’ubiquen les edificacions
unifamiliars existents, instrument d’ordenació urbanística derivat que es formula per la
iniciativa privada, a l’empara de l’article 101 de la LUC, elaborat per l’equip redactor:
arquitectes Sr. Jordi Artigas; Teresa Moreno i Laura Arena, de l’oficina d’urbanisme i
arquitectura OUA, facultats d’acord amb allò que s’estableix en la Disposició Addicional
Tretzena de la LUC.
TERCER.‐ Trametre un exemplar d’aquesta actuació urbanística i una còpia de
l’expedient administratiu, ambdós complets, a la Comissió Territorial d’Urbanisme de
Barcelona als afectes d’assolir l’aprovació definitiva, de conformitat amb allò que es
disposa a l’article 80 de la LUC.”
QUART.‐ Notificar aquest acord individualment a les persones interessades en
l’expedient administratiu, en els termes que s’expressa l’article 58 de la Llei 30/1992,
de 26 de novembre (LRJPAC), i a la societat Endesa Distribución Eléctrica, SL.
7.‐ DICTAMEN SOBRE LA MOCIÓ EN DEFENSA DEL MODEL D’ESCOLA CATALANA

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 31
Alcalde
És la moció que presenten Esquerra Republicana, és la que ens envia SOM ESCOLA,
perquè donada que el ministre Wert i donada que aquest any anirà succeint vers
Catalunya, la nostra Llengua i les nostres tradicions i la nostra manera de ser hem de
dir que nosaltres no estem conforme i penso que en aquest 2013 i 2014 això s’anirà
accentuant. I avui ja han aprovat que les classes que es donen als aturats han de ser
en castellà i penso que en moltes coses ens hem de plantar.
Sr. Ramon
Jo vaig estudiar en una escola que formava part de la FEPEPC, era un col∙lectiu
d’escoles que eren privades i volien ser públiques i encara amb Franco viu, fèiem
escola en català. Quan van ser públics i va començar la normalització lingüística i quan
ens ajuntàvem amb nens que venien de les “escuelas estatales” era molt xocant,
perquè nosaltres dominàvem les dues llengües sense cap problema i els altres només
dominaven el castellà i això en un curs va estar solventat. L’atac a la llengua és molt
greu, ataca a les institucions, ataca els símbols, és molt greu. Però és que en aquest cas
el que estan atacant és la convivència, és l’eina bàsica que ha convertit al poble de
Catalunya en un sol poble, independentment de quina fos la seva llengua materna, la
seva procedència o el seu estatus social. En el grup municipal Socialista de Llinars, en
el PSC ens trobaran sempre al davant, mai estarem a favor d’aquestes mesures
regressives, perquè ataquen en si a la llengua, perquè ataquen als símbols i sobretot
ataquen a la convivència cívica de Catalunya.
Sr. Cortina
Hi estic d’acord.
Sr. Majoral
Hi estic d’acord.
Atès que l’esborrany de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE),
elaborat pel Ministeri d’Educació i presentat el 4 de desembre als consellers
autonòmics per part del ministre d’Educació, José Ignacio Wert, atempta greument
contra el model d’immersió lingüística a Catalunya.
Atès que, fins ara, la Llei Orgànica d’Educació (LOE) donava el mateix rang a
l’assignatura de llengua i literatura castellanes i a les de les llengües cooficials, i que la
Sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 declarava que ambdues llengües havien
de ser objecte d’ensenyament, sent el català el centre de gravetat del sistema educatiu
a Catalunya.
Atès que la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), com a la legislació pròpia del País en
matèria d’educació i àmpliament recolzada pel Parlament de Catalunya, garanteix un
model educatiu que dóna bons resultats acadèmics, en assolir els alumnes els nivells
adequats de coneixement d’ambdues llengües al finalitzar l’ensenyament obligatori,
tal com acrediten els resultats de les proves d’avaluació efectuades.

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 32
Atès que durant més de 30 anys el model d’immersió lingüística ha contribuït de
manera decisiva a millorar l’ús social de la llengua catalana, garantint i promovent la
igualtat d’oportunitats en una societat cohesionada.
Pels motius exposat, l’Ajuntament de Llinars del Vallès, per unanimitat dels onze
regidors presents: Sr. Pujol (ERC), Sr. Grivé (ERC) Sra. Masjuan (ERC), Sr. Garcia (ERC),
Sra. Lorente (ERC), Sr. Balboa (ERC), Sra. Aixandri (ERC), Sra. Fernández (ERC), Sr.
Ramon (PSC), Sr. Cortina (GIPLL) i Sr. Majoral (CIU) aprova la següent moció, adoptant
els següents
ACORDS
PRIMER. Manifestar el nostre rebuig rotund a l’esborrany de Llei Orgànica de Millora
de la Qualitat Educativa (LOMCE) que vol aprovar el Ministeri d’Educació.
SEGON. Donar suport a la Generalitat de Catalunya i al Departament d’Ensenyament
en la defensa de les competències educatives de Catalunya, i en totes aquelles
actuacions que porti a terme per a defensar el català i el model lingüístic de la nostra
escola.
TERCER. Instar el Govern a continuar aplicant la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), que
està en plena consonància amb els principis educatius recollits a l’Estatut d’Autonomia
de Catalunya i que és l’eina que garanteix que no se separen els infants per raó de
llengua, assolint tots ells el perfecte coneixement del català i del castellà.
QUART. Donar trasllat d’aquesta moció als grups Parlamentaris del Parlament de
Catalunya, a la Generalitat de Catalunya, i a les entitats municipalistes.
8.‐ DICTAMEN SOBRE LA MOCIÓ SOBRE ELS PROCESSOS D’EXECUCIÓ HIPOTECÀRIA I
DESNONAMENT
Alcalde
És l’acord que vam prendre tots els grups municipals, en els quals hi estem tots
representats. En el Consell Comarcal, hi va haver una discussió, perquè estan d’acord
en això però el que no volen de cap de les maneres és que la gent no pugui pagar els
seus deutes, però si que som conscients que hi ha una problemàtica, jo diria que en el
nostre municipi la problemàtica no és massa important, tenim un o dos
desnonaments, que haguem tingut constància. L’ajuntament ja ha pres les mesures
que és no fer‐los pagar la plusvàlua, però que en altres llocs on hi ha molta gent
immigrant i han contret deutes que són impagables, doncs aquí hi ha un problema i el
que demanem bàsicament el tema de la policia, també s’entén perquè a vegades són
als propis veïns als que has de desnonar i en tot cas ho fan les forces de seguretat, com

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 33
els Mossos d’Esquadra. I hem d’esperar que els bancs tinguin aquesta sensibilitat que
necessitem en aquest moment per poder tirar endavant.
Sr. Ramon
Nosaltres ens congratulem que el que vam preguntar en el darrer Ple, que era aquest
acord que havien arribat tots els grups presents en el Consell Comarcal vingui a sessió
plenària en forma de moció, nosaltres hi estem d’acord i votarem a favor com no
podria ser d’una altra manera; i una rectificació, no és que pugui acabar malament és
que ja hi ha gent que s’ha suïcidat.
Sr. Majoral
Jo estic totalment d’acord, una pregunta parlant de la figura d’ofideute, no sé quin
consell comarcal també recollia i les traslladava, això el de Granollers també ho fa?
Alcalde
Nosaltres estem en habitatge a Sant Celoni i per tant la gent que té un problema com
aquest es pot dirigir a la oficina de Sant Celoni, que tenim aquest servei d’ofideute a
través de la Generalitat, i després n’hi ha una d’oberta al Consell Comarcal, sembla que
resolen molts problemes.
Ja fa temps que la crisi hipotecària està tenint uns efectes draconians sobre els sectors
més vulnerables de la nostra societat. L’endeutament hipotecari en l’actual context de
crisi econòmica fa que avui moltes persones ja hagin perdut l’habitatge o es trobin en
risc de perdre’l.
Segons les dades del Consell General del Poder Judicial, entre 2007 i el primer
trimestre de 2012 s’han produït a Espanya 185.140 processos de desallotjament com a
conseqüència dels 374.230 procediments d’execució hipotecària iniciats, un 19% dels
quals a Catalunya.
Per tal d’ajudar les persones desnonades o amb risc de desnonament, des de la
comarca s’ha donat suport a la iniciativa legislativa popular per la dació en pagament
amb efectes retroactius, la paralització dels desnonaments i el lloguer social; s’ha
demanat al Govern central que legisli per alliberar les persones o famílies desnonades
de les plusvàlues; s’ha posat en marxa el servei comarcal d’Ofideute per intermediar
entre particulars i entitats financeres; i s’ha destinat tots els recursos possibles a
l’àmbit de serveis socials per pal∙liar els efectes d’aquesta crisi.
Tanmateix, veiem amb impotència com la problemàtica de l’habitatge segueix tenint
uns efectes dramàtics sobre la societat que depassen per complet la capacitat del món
local per fer‐hi front.

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 34
Així mateix, veiem com les mesures recentment aprovades pel Govern central arriben
tard i amb un abast molt limitat. Són mesures que no avancen en la dació en pagament
ni en el lloguer social i que ni tan sols posen ordre als interessos abusius que imposen
les entitats bancàries a les persones que no poden atendre les quotes hipotecàries. En
definitiva, es tracta d’una simple moratòria que no combat l’arrel del problema
hipotecari.
De fet, l’abast d’aquestes mesures és tan limitat que amb els criteris aprovats només
s’haurien pogut beneficiar d’aquesta moratòria un 17% dels casos atesos per servei
comarcal d’Ofideute.
Finalment, des dels ajuntaments i Consell Comarcal també constatem amb
preocupació l’actitud de les entitats bancàries, quan fan recaure sobre la part més
vulnerable totes les conseqüències d’uns contractes hipotecaris dels quals moltes
vegades no van proporcionar informació prou clara.
Tenint en compte tota aquesta problemàtica, els ajuntaments de la comarca i el
Consell Comarcal hem consensuat les mesures següents:
PRIMER. Expressar el suport als col∙lectius que reivindiquen una regulació socialment
més justa en relació amb el deute hipotecari i els desnonaments.
SEGON. Reiterar la necessitat que el Govern de l’Estat reguli la dació en pagament amb
efectes retroactius, la paralització dels desnonaments i l’accés al lloguer social per a les
persones desnonades o amb risc de desnonament.
TERCER. Expressar el desacord amb l’obligació dels ajuntaments, i particularment de
les policies locals, d’haver de col∙laborar en els processos de desnonament, i instar el
Govern de l’Estat perquè reguli l’objecció de consciència en aquests casos.
QUART. Instar les entitats bancàries perquè suspenguin tots els processos de
desnonament; perquè desisteixin de qualsevol pràctica abusiva en relació amb els
interessos del deute en les situacions en què no és possible atendre els pagaments;
perquè proporcionin la relació d’habitatges de llur titularitat a l’administració pública
amb l’objectiu de poder‐los destinar a lloguer social; i perquè, en general, promoguin i
facilitin la mediació de l’administració pública amb l’objectiu que les persones
afectades puguin romandre a l’habitatge hipotecat en règim de lloguer social o
d’usdefruit durant un període determinat fins a l’obtenció d’un nou habitatge.
CINQUÈ. Prioritzar la contractació de serveis bancaris, d’acord amb la llei vigent, amb
aquelles entitats que hagin suspès els desnonaments i demostrat una actitud
socialment responsable i de col∙laboració en la línia establerta en el punt anterior.

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 35
9.‐ DICTAMEN SOBRE LA MOCIÓ PER DECLARAR LLINARS DEL VALLÈS TERRITORI
CATALÀ LLIURE
Alcalde
Aquesta és la moció que han aprovat molts ajuntaments que conformen la AMI, i que
nosaltres també l’aprovarem. És una moció que va començar a aprovar‐se en els
municipis catalans ja fa uns cinc mesos i per tant no cal dir que el temps ens va donant
la raó, i pensi que acabarem cansats d’estar en un lloc que realment no ens volen i si
ens volen només és per exprimir‐nos i penso que ja n’hi ha prou, i penso que cada dia
ens aniran apretant més, penso que per ells, pels que tenen avui el poder al poble
espnayol, no deixem de ser una colònia, ho hem sigut sempre, i si no fem gestos no
arribarem enlloc.
Sr. Ramon
Si no fos perquè és tan seriós, és que m’ha fet molts gràcia aquesta..., saben que
passa?, que vostès ho saben fer millor, quan dic vostès vull dir la gent d’Esquerra
Republicana. Estan carregats de raons a nivell històric, d’arguments i de
posicionaments des de la pròpia fundació del seu partit a defensar la independència
d’una manera més sensata. I no parlo del fet d’aprovar una moció, aprovem una
moció, que més o menys podem estar‐hi d’acord (no parlo del nostre grup) perquè
estem a favor de la independència, però escolti’m, avia’m, anem a pams, vostès són un
partit seriós, ho han estat sempre i sempre han parlat amb rigor i aquí de rigor no n’hi
ha, parlen de territori català lliure. El seu partit que no va votar a favor de la
Constitució, cosa que demostra la seva coherència, sempre ha defensat que aquest
país, Catalunya, des que hi ha democràcia a l’Estat Espanyol vivim en democràcia, en
un estat de dret i ho han de defensar amb totes les conseqüències a l’hora d’enfrontar‐
se per exemple, amb els qui defensaven la lluita armada. Per tant, això de que és lliure
o no és lliure, el nostre poble ha votat en llibertat sempre fins al punt que a les
darreres eleccions els resultats són els que són i si atenem a les interpretacions d’algun
dels regidors aquí presents són fantàstics pels seus interessos.
Aquí hi ha coses que costen d’entendre com el llegat històric com el tema d’acollida,
què vol dir tema d’acollida? Catalunya és terra d’acollida ho hem estat sempre, molt
abans que fóssim Catalunya, però el tema d’acollida que és un barem classe? Siguem
seriosos i fem les coses bé, jo entenc la intenció de portar aquesta moció i crec que ho
podrien haver fet millor; jo ho entenc “és una moció que ha aprovat tothom
presentem nosaltres la mateixa i a més ens la ha enviat la gent de Solidaritat”, però
aquesta moció no és seriosa, no ho és. Demanen la creació d’un banc nacional que la
gent que som d’esquerres hi hauríem estat a favor, no un banc concret. Un banc
nacional és una cosa diferent, i el que em fa més ràbia i ho dic molt seriosament, és
“que l’Estat Espanyol ha demostrat la seva incapacitat per administrar els recursos
públics de forma eficient”. No, perquè això seria el mateix que dir que Catalunya ha
estat, ha demostrat que és incapaç d’administrar els recursos públics, i això ho
podríem dir nosaltres ara en funció de si mana la gent de dretes o la gent de dretes en
funció de quan manaven les esquerres. No senyors, hi ha un partit polític o un altre

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 36
que han fet unes polítiques concretes en les quals no hi estaríem d’acord ningú. L’Estat
espanyol és un estat democràtic i de dret del qual em sembla molt bé que en vulguin
marxar, estem completament a favor de fer una consulta, completament legal, perquè
la legalitat és imprescindible per constituir‐se; fem‐la i és més, defensem que la
sobirania, qui hagi de prendre aquesta decisió rebi el poble de Catalunya, tot això ho
defensem. Algú va escriure fa anys i ho han dit en aquesta campanya electoral i ja fa
anys, dret a decidir i tant que si, però siguem seriosos, vostès en saben més, el seu
partit en sap més. Perquè ens porten això que és millorable de totes les maneres?
Per tant, per una redacció pèssima, per dir mentides, sobretot i no ens enganyem,
perquè nosaltres no som independentistes, no estem a favor de la independència,
estem a favor de l’entesa entre els pobles d’Europa i d’Espanya, perquè no creiem que
ens estiguin xuclant sinó que hi ha un sistema injust que s’ha de canviar, però si mai
arribem a ser això que alguns ens estan explicant d’aquesta relació sant grial català‐
Unió Europea, que es pensen que no haurem de ser solidaris amb les regions pobres
d’Europa? Que no ho haurem de ser? Diguem les coses com són, es vol ser
independent perquè no es vol formar part d’Espanya, d’acord, això és fantàstic però no
ens enganyin, vostès en saben més ho estan demostrant ara. Si fan uns pactes
curiosos, sobretot perquè els signen des de l’altra banda on no estem retirant l’euro
per recepta, que per cert, és euro per capsa de medicament, no estem tirant enrere la
privatització de l’escola ni de la salut pública, acabem de privatitzar un CAP i vostès no
han dit res. Vostès són capaços de fer‐ho millor, nosaltres no som independentistes
però jo crec que una causa tan noble com voler que una gent en concret marxi d’un
lloc, es mereix una moció millor.
Alcalde
És possible que estigui mal redactat, terra d’acollida, dir‐te que el dia que renunciïn els
països europeus als seus bancs centrals, que tots en tenen i nosaltres possiblement
també hi podem renunciar però fins a dia d’avui, que jo sàpiga tots continuen tenint el
banc central per si de cas. Perquè és així i una cosa que diu l’Oriol Junqueras “tots
aquells països que tenen sobirania, tots els que han arribat no n’hi ha cap que hagi dit
que no volia ser‐ho, per alguna cosa serà” és una reflexió prou important i el fet de la
mala gestió dels recursos públics només dir‐te que l’Estat Espanyol en els últims 200
anys ha fet fallida 14 vegades, el que ha tingut més fallides al món, manant qui hagi
volgut i dins d’una democràcia, hem fet 14 vegades fallida.
Sr. Ramon
Disculpi això és genètic? Això consta en acta oi?
Alcalde
Deu ser genètic. Si no és genètic, és una mostra que aquest estat manant qui hagi
volgut i sent nosaltres a dintre, hem fet catorze vegades fallida i això és inapelable, el
que ho ha fet més vegades en el món. Per tant no es pot dir que som bons fent anar
les finances municipals o les públiques, no ho som, perquè les coses són com són. Clar

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 37
defensar un Estat que és el que ha fet més vegades tancament de caixa, doncs ja n’hi
ha prou perquè és que ara ho tornarem a fer, molt probablement.
Sr. Ramon
És un debat això?
Sr. Cortina
Aquest punt és una mica difícil per mi perquè en el meu grup, com tots sabeu, hi ha
gent de diferents ideologies polítiques i gràcies a ells estic avui aquí sinó potser no hi
seria, després de diferents reunions hem acordat l’abstenció.
Sr. Majoral
Jo estic absolutament d’acord i penso que tot és opinable però que al final del que es
tracta és que si vols marxar d’aquí o marxes o si et quedes patiràs i per patir, no val la
pena.
Per la present ens adrecem al Parlament de Catalunya, en general, i a tots els seus
grups parlamentaris, en particular, per tal que la Cambra Catalana assumeixi, de forma
unilateral i a tots els efectes, la plena sobirania de la nació catalana, en la perspectiva
de la constitució d’un estat català lliure, independent, democràtic i social.
L’Estat Espanyol ha demostrat la seva incapacitat per administrar els recursos públics
de forma eficient i per a garantir un funcionament ordenat de les seves institucions
financeres supervisores, amb el Banco de España en primer lloc. És un estat que
camina cap a la fallida econòmica i està immers en una progressiva desacreditació
internacional. Al mateix temps ha incomplert de forma reiterada les seves obligacions
econòmiques amb el govern de la Generalitat de Catalunya, causant així uns greus
prejudicis al poble de Catalunya, fet que genera una important distorsió en la seva
imatge internacional. Aquesta conducta de deslleialtat institucional ha agreujat els
desequilibris creats pel dèficit fiscal insostenible que pateix la Nació Catalana i que
desvia cap a Espanya uns recursos imprescindibles per al bon funcionament dels
serveis de la Generalitat i dels Ajuntaments. A més, ara s’anuncia des del Govern
Espanyol, que es promouran grans canvis legals que atemptarien, si es donen, contra
l’autonomia local i, fins i tot, contra la pròpia existència del món municipal català i dels
serveis que aquest presta al conjunt de la ciutadania.
Catalunya ha de preservar com a poble els seus trets nacionals, la seva llengua, la seva
cultura, el llegat de la seva història com a tema d’acollida i de diàleg.
És per tots aquests motius, i principalment per a preservar el benestar dels veïns i
veïnes del municipi de Llinars del Vallès, i per tal d’impedir que l’agreujament
d’aquesta situació de crisi derivi ens greus problemes de cohesió social, de degradació
de les activitats empresarials i en més increments de l’atur i la pobresa de les classes

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 38
treballadores que ja patim, que aquest Ajuntament vol fer sentir la seva veu en
aquests moments històrics que ens està tocant viure.
En base a aquestes raons, tal com s’ha indicat, per 9 vots a favor del Sr. Pujol (ERC), Sr.
Grivé (ERC) Sra. Masjuan (ERC), Sr. Garcia (ERC), Sra. Lorente (ERC), Sr. Balboa (ERC),
Sra. Aixandri (ERC), Sra. Fernández (ERC) i Sr. Majoral (CIU), el vot en contra del Sr.
Ramon (PSC) i l’abstenció del Sr. Cortina (GIPLL), DEMANEM:
PRIMER. Declarar moralment el municipi de Llinars del Vallès territori català lliure i
sobirà.
SEGON. Que el Parlament de Catalunya sotmeti a votació la declaració unilateral de
sobirania nacional de Catalunya en el termini més breu possible, i si s’escau convoqui
un referèndum sobre la independència de Catalunya.
TERCER. Instar el Parlament de Catalunya que prengui les mesures pertinents per tal
de:
‐ Que les banderes oficials siguin la local, la senyera i, fins al dia de la
independència, l’estelada.
‐ Que quedin sense aplicació totes les lleis i reglaments, sentència judicials i
resolucions que limitin l’ús de la llengua catalana en qualsevol àmbit de la vida
pública o acadèmica catalana.
‐ Que els cossos policials i militars espanyols hagin de realitzar comunicació
prèvia per a realitzar llurs funcions dins el territori de Catalunya.
‐ Que declari, a efectes administratius, el dia 12 d’octubre com a dia laborable.
‐ Que demani l’empara i la mediació de les institucions internacionals i de la Unió
Europea, per tal de garantir un correcte procés de transferència democràtica
cap al nou estatus jurídic.
QUART. Sotmetre a consideració del Govern de Catalunya la necessitat d’emprendre
accions immediates com, entre d’altres, les següents: la creació dels corresponents
registres civils, mercantils i de la propietat; la creació d’una hisenda pròpia i d’un banc
nacional des del qual es gestionin el règim fiscal i el finançament dels serveis i
institucions públics, la constitució immediata d’una administració fiscal i de justícia de
Catalunya, l’anunci i divulgació a tota la comunitat internacional de l’inici del procés
d’independència de Catalunya i l’obertura de negociacions amb el Govern Espanyol per
a la bona resolució de la fase de transició cap al nou estat català.
CINQUÈ. Manifestar el ple suport de l’Ajuntament de Llinars del Vallès a totes aquelles
organitzacions cíviques, culturals i administratives que treballen en favor dels drets
nacionals de Catalunya i de la seva emancipació com a país.
SISÈ. Des del municipi de Llinars del Vallès, apel∙lem a l’esperit cívic de tot Europa i en
especial a l’Estat Espanyol, per tal que s’imposi una resolució democràtica dels

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 39
conflictes i s’avanci en els ideals de la pau, el treball i la llibertat, l’amistat i la germanor
entre els pobles del món.
SETÈ. Notificar‐ho a la Presidència de la Generalitat de Catalunya, a la Presidència del
Parlament de Catalunya, als diversos grups parlamentaris del Parlament de Catalunya,
als grups parlamentaris del Congreso de los Diputados, al Parlament Europeu, a
l’Associació de Municipis per la Independència, a l’Associació Catalana de Municipis i
Comarques i a la Federació de Municipis de Catalunya.
10.‐ DICTAMEN SOBRE LA MOCIÓ PER A DEMANAR LA CONTINUITAT DEL
COMPROMÍS ECONÒMIC DE L’ESTAT AMB EL SERVEI LOCAL DE TELEASSISTÈNCIA
DELS AJUNTAMENTS
Sr. Ramon
Bàsicament perquè ens entenem, a Catalunya s’estima que unes 150.000 persones
grans viuen soles, són majoritàriament dones que es poden passar hores sense parlar
amb ningú i que qualsevol accident domèstic es pot agreujar si no tenen un sistema
àgil d’alerta, aquesta és la funció que fa el programa d’assistència domiciliària, que es
va engegar al 2005, incomprensiblement el govern de l’Estat a través de la IMSERSO ha
decidit que aquest any es retira el programa, feien front al 29%. Nosaltres considerem
que no es pot continuar anant per aquí sempre rebent els més desafavorits.
Alcalde
Nosaltres hi estem d’acord.
Sr. Cortina
Hi estem d’acord.
Sr. Majoral
Hi estem d’acord.
Els ajuntaments, en el transcurs del temps han ampliar i especialitzat l’atenció que
ofereixen a la ciutadania en l’àmbit el serveis socials. Un exemple n’és els serveis de
teleassistència, una modalitat del servei d’ajuda a domicili que permet una atenció
permanent i a distància dels usuaris mitjançant l’ús de la tecnologia adequada. Aquest
servei pretén contribuir a millora l’autonomia personal, afavorint la permanència de la
persona en el seu entorn habitual, el que dona més qualitat de vida a molta gent gran,
sovint principals usuaris del sistema. Per aquest motiu, els serveis locals de
teleassistència esdevenen un instruments bàsic per a les politiques d’atenció a les
persones i per tant la seva continuïtat en el futur és necessària i imprescindible.
En la prestació d’aquest servei, la Diputació de Barcelona hi ha tingut un paper
important de coordinació i de finançament d’una part del servei, des de la seva posada

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 40
en marxa l’any 2005 quan va subscriure el conveni específic de col∙laboració entre l’
IMSERSO i la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP), configurat‐se així
el marc de cooperació sota el qual s’ha concretat la prestació del servei, juntament
amb els ajuntaments. Aquesta cooperació s’ha traduït, al llarg dels anys, en un suport
explícit per part d’aquestes administracions amb els serveis locals de teleassistència.
L’ IMSERSO, d’una banda, ha participat d’un finançament, en proporció variable i
decreixent amb el temps (la seva aportació representava el 48,04% del total l’any
2008; enguany representa el 28,38%, amb un total de 3.734.239, 24€), però que ha
estat clau per a la viabilitat del sistema. Per la seva banda, la FEMP ha estat
l’encarregada de fer la contractació del servei que ha donat garanties i facilitats a les
entitats locals interessades en començar a prestar aquest servei d’atenció social
bàsica. La Diputació i els propis ajuntaments s’hi han compromès aportant una part
important del finançament, en aquest cas creixent amb el pas dels anys (els
ajuntaments feien una aportació econòmica del 25% del total el 2008 i en l’actualitat
del 42%; mentre que la Diputació un 21,38% el 2008 i en l’actualitat un 29,62%). En
definitiva, un exemple paradigmàtic d’unió d’esforços i compromisos en un àmbit que
requereix una especial sensibilitat per part de les administracions públiques, i d’una
atenció especial en temps difícils com els actuals en els quals aquests serveis es
converteixen en pilars del benestar per a la ciutadania.
Aquets serveis són prestats mitjançant l’administració més propera a la població, els
ajuntaments que són els que coneixen de primera mà les dificultats que pateix els seus
ciutadans, i que en aquests moments no poden veure perillar l’aportació econòmica
que reben d’instàncies governamentals superiors, ni perillar el model de cooperació
utilitzat fins avui i que tan exitós ha resultat des del punt de vista de la acollida que ha
tingut per part de la ciutadania.
En nombre de serveis, la tendència al llarg dels anys ha estat creixent tant a la
demarcació de la província de Barcelona, de 51.046 serveis al 2009 a 61.186 serveis
l’any passat 2011, fins arribar a les previsions que de cara a l’any vinent, fixant fins a
62.000 el nombre de serveis.
La corresponsabilitat ha estat la clau de l’èxit en la prestació dels serveis locals de
teleassistència i, en moments pressupostaris i financers més que delicats i alhora
tensos per a tots els ajuntaments, com serà també l’any vinent, no podem deixar
perdre el compromís de cap de les parts que han fet possible el desenvolupament
d’aquesta cooperació, tampoc de les administracions supralocals.
Per tots aquests motius, el Ple de l’Ajuntament, per unanimitat dels regidors presents,
Sr. Pujol (ERC), Sr. Grivé (ERC), Sra. Masjuan (ERC), Sr. Garcia (ERC), Sra. Lorente (ERC),
Sr. Balboa (ERC), Sr. Aixandri (ERC), Sra. Fernández (ERC), Sr. Ramon (PSC), Sr. Cortina
(GIPLL) i Sr. Majoral (CIU), aprova els següents acords:

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 41
1. Manifestar la satisfacció de l’Ajuntament de Llinars del Vallès amb l’evolució i el
funcionament del Servei Local de Teleassistència que s’ha dut a terme fins ara.
Aquest és un servei que dona cobertura al dret a l’atenció assistencial de les
persones grans o discapacitades que es troben en una situació d’especial
vulnerabilitat en el nostre municipi i que per tant, és de gran importància i
utilitat.
2. Expressar el convenciment que el model de cooperació i de cofinançament
entre IMSERSO, la FEMP, la Diputació de Barcelona i els Ajuntaments, ha
possibilitat la prestació del servei de teleassistència a la ciutadania del nostre
municipi.
3. Sol∙licitar al Govern de l’Estat espanyol que mantingui el seu compromís, i la
corresponent aportació pressupostària vers el Servei Local de Teleassistència
per a l’exercici del 2013, ja que l’atenció domiciliària permet a milers de
ciutadans gaudir d’un sistema de prevenció i avís davant d’emergències
sanitàries o bàsiques, un servei irrenunciable en els nostres pobles i ciutats del
segle XXI.
4. Fer arribar aquest acord al Govern de l’Estat espanyol, a l’ IMSERSO, a la FEMP i
a la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
11.‐ DICTAMEN SOBRE LA MOCIÓ PER DEMANAR AL GOVERN DE L’ESTAT LA
REVALORITZACIÓ DE LES PENSIONS.
Sr. Ramon
Les demostracions que s’està desmentallant l’estat del benestar, més allà d’aquesta
moció permeteu‐nos recordar l’obra feta, quan el govern de José Luís Rodríguez
Zapatero va començar a pujar les pensions de la gent que en tenia menys molt per
sobre de l’IPC, i tothom s’hi va apuntar; fa quinze dies el govern del PP ens van dir que
les pensions no es toquen, ara ja sabem com hem d’interpretar les paraules del
President del Govern Espanyol, tot allò que diu al contrari. Recentment corre per la
xarxa i suposo que algun anunci a la televisió d’una gent que fan productes alimentaris,
diu que la senyora amb la seva pensió alimenta als fills i als néts, doncs és el que està
passant. La gent que amb les seves pensions ha d’alimentar a la resta de la família i
sempre apretem als més dèbils i això no pot ser.
Alcalde
Estan d’acord, vull fer dues reflexions bàsiques, em ve a la memòria un espot
publicitari d’aquesta campanya electoral que deia que la manera més fàcil de no tenir
pensions era sortir d’Espanya. La segona és la diferència entre nosaltres i vosaltres és
que tu encara estàs disposat a lluitar allà i nosaltres no hi estem disposats i això ho ha
d’acabar de decidir la gent i aquesta és la diferència que hi ha amb la societat catalana.

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 42
Fixa’t que les tres mocions que aprovarem del grup Socialista van en aquest sentit, en
el canvi, no de la nostra nació sinó del model d’Espanya.
Sr. Ramon
Si vostès sempre han estat en contra de lluitar per això, vostès sempre han volgut
marxar.
Sr. Majoral
Jo estic totalment d’acord perquè és una manera més de fer d’aquest govern i faig un
comentari i si no ho he interpretat bé que m’ho expliqui en Joan Ramon, quan ha dit
Catalunya lliure ha fet una certa complaença amb el Govern central com si fos una
cosa que no fos tan dolenta, m’ha semblat a mi.
Sr. Ramon
Manifesto rotundament que t’ha semblat malament, jo el que he dit és que no s’ha de
confondre mai governs amb estructures d’estat.
Atès que el passat dia 30 de novembre de 2012, el Consell de Ministres va aprovar un
Real Decret Llei de Mesures de Consolidació i Garantia del Sistema de la Seguretat
Social, pel qual els pensionistes que rebin prestacions iguals o inferiors a mil euros
mensuals veuran revaloritzada la seva pensió un 2% a partir de l'1 de gener de 2013 i
per a la resta de pensionistes la revalorització de la pensió serà del 1% previst en el
projecte de Llei de Pressupost Generals de l'Estat per a 2013.
Atès que, el 2012 el Govern va pujar les pensions un 1% però segons la darrera xifra
avançada de l''IPC de novembre, aquest es situa en el 2,9% i, segons ha explicat
l'executiu espanyol, amb aquesta xifra i, en la situació actual de les comptes públiques,
el Govern no pot fer front a una actualització de les pensions del 1,9%.
Atès que durant l'any 2012 les pensions han suportat una pèrdua del 1,9% de poder
adquisitiu que ara han de recuperar ja que aquest és un dret adquirit pels pensionistes
i treure'l significa aplicar una retroactivitat que la Constitució prohibeix.
Atès que la Llei estableix que per recuperar aquesta pèrdua de poder adquisitiu els
pensionistes haurien de rebre ara una paga compensatòria per aquesta diferència
acumulada durant aquest any 2012 i, a partir de gener de 2013, la seva pensió actual
s'ha d'incrementar en aquest 1,9% (perquè no hi hagi pèrdua de poder adquisitiu), més
la previsió d'inflació del Govern per l'any que ve, que és de l'1%
Atès que en l'actual context econòmic el col∙lectiu de pensionistes està sent en molts
casos la única font d'ingressos per a moltes famílies i que estan ajudant a que els
efectes d'aquesta profunda crisi econòmica no siguin devastadors per a moltes
persones ja que amb les seves pensions la gent gran està ajudant als fills/es en atur i
als néts.

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 43
Per això, per unanimitat dels regidors presents, Sr. Pujol (ERC), Sr. Grivé (ERC), Sra.
Masjuan (ERC), Sr. Garcia (ERC), Sra. Lorente (ERC), Sr. Balboa (ERC), Sr. Aixandri (ERC),
Sra. Fernández (ERC), Sr. Ramon (PSC), Sr. Cortina (GIPLL) I Sr. Majoral (CIU), s’acorda:
1. Demanar al Govern de l'Estat que faci efectiva la paga de compensació als
pensionistes per la pèrdua de poder adquisitiu del 1,9% durant l'any 2012.
2. Demanar al Govern de l'Estat que les pensions es revaloritzin en el 2,9%.
3. Traslladar aquest acord al Govern de l’Estat i als grups parlamentaris del
Congrés de Diputats.
12.‐ DICTAMEN SOBRE LA MOCIÓ PER DEMANAR AL GOVERN D’ESPANYA QUE
EXCLOGUI A LES PERSONES FÍSIQUES COM A SUBJECTES OBLIGATS AL PAGAMENT DE
TAXES JUDICIALS.
Sr. Ramon
Sota l’excusa del que acaba d’organitzar la justícia i que s’ha d’evitar la creixent
judicialització de molts afers públics i privats, ens han encolomat això. És cert que hi ha
gent que viu de pleitejar, però també és cert que no són persones físiques sinó que són
empreses. En aquest cas estem tocant un dret fonamental dels quatre pilars de l’estat
de dret. Tan greu és la situació que una gent tan poc sospitosa de ser d’esquerres o tan
poc sospitosos d’agradar‐los les algaranes i les manifestacions o vagues, amenacen
amb fer vaga que són els jutges, perquè s’està deixant en indefensió, altre cop, als més
febles amb una cosa molt greu que és en la justícia, és a dir, l’últim recurs que tenen
les persones quan se senten atropellades pel que sigui, ara la justícia farà distinció més
que fins ara entre rics i pobres, amb exemples com intentar recórrer una sanció de
trànsit de 100 euros en costarà 200 més l’advocat més el procurador, o un divorci en el
qual hi hagi béns a repartir en costarà com a mínim 300 euros. S’està alertant que
dificultarà les dones maltractades, és un element més per impedir que es presentin
demandes de divorci. No pot ser que anem per aquest camí, de desmantellament de
l’estat de dret d’aquí i dels serveis públics d’allò que va costar una guerra, 40 anys de
repressió i molta generositat per part de molta gent durant la transició, per tant,
nosaltres presentem aquesta moció i demanem un vot favorable.
Alcalde
Estem d’acord, però reitero el que he dit abans.
Sr. Cortina
Estem d’acord.
Sr .Majoral
Estem d’acord.

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 44
El passat 22 de novembre va entrar en vigor la Llei 10/2012, de 20 de novembre, que
regula determinades taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia i de d’Institut
Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses.
Després d’una tramitació de vertigen en el Parlament amb evident afany d’ocultació
als ciutadans, el seu contingut constitueix una mostra més de la voluntat del Govern de
portar a terme el desmantellament dels serveis públics essencials, qüestionant a la
vegada l’exercici efectiu dels drets fonamentals.
La Llei 25/1986, de 24 de desembre, de Supressió de les Taxes Judicials, va eradicà del
nostre ordenament jurídic la figura de la taxa judicial, per propiciar que tots els
ciutadans poguessin accedir a la justícia independentment de quina fos la seva situació
econòmica o la seva posició social.
Mitjançant la contrareforma començada per l’actual Govern de l’Estat, aquest canvi
normatiu tan radical es produeix sense haver acceptat cap proposta dels Grups
Parlamentaris al llarg de la seva tramitació a les dues Càmeres, a l’estendre el
pagament de taxes judicials a tota persona natural i jurídica, així com als àmbits
jurisdiccionals civil, contenciós administratiu i social.
Si bé el Tribunal constitucional en STC 20/2012 de 16 de febrer de 2012 va considerar
constitucional la reintroducció de la taxa feta per la Llei 53/2002, de 30 de desembre,
també va afirmar que “Aquesta conclusió general només podria veure’s modificada si
es mostrés que la quantia de les taxes .../..., són tan elevades que impedeixen en la
pràctica l’accés a la jurisdicció o l’obstaculització en un cas concret en termes
irraonables, atenent als criteris de la jurisprudència exposada en el fonament jurídic 7.
No obstant, la quantia de les taxes no ha de ser excessiva, a la llum de les
circumstancies pròpies de cada cas, de tal manera que impedeixi satisfer el contingut
essencial del dret de l’accés efectiu a la justícia”. En conseqüència les taxes no han
d’impedir o obstaculitzar de manera desproporcionada l’accés a la jurisdicció.
Recentment, el Sr. Manuel Cachón Cadenas, Catedràtic de Dret Processal de la
Universitat Autònoma de Barcelona, deia que “Si el legislador, mitjançant la imposició
de taxes judicials o d’altre manera, posa dificultats perquè un ciutadà que ha patit una
lesió dels seus drets pugui acudir als Tribunals a demanar protecció, això significa que
aquest legislador està afavorint a qui ha lesionat aquells drets. Per això, l’existència de
taxes judicials fomenta la morositat i, en general, l’incompliment de les obligacions. En
la manera en que un sistema de taxes judicials dificulti l’obtenció de tutela judicial,
d’aquesta mateixa manera està beneficiant als que incompleixen les seves
obligacions.”

Ple extraordinari 20/12/12 Pag- 45
L’objectiu recaptatori que persegueix aquesta Llei és desproporcionat respecte a la
limitació del dret a l’accés a la justícia i pot convertir‐se en un obstacle impeditiu per a
l’obtenció de tutela judicial efectiva.
Per això, per unanimitat dels regidors presents, Sr. Pujol (ERC), Sr. Grivé (ERC), Sra.
Masjuan (ERC), Sr. Garcia (ERC), Sra. Lorente (ERC), Sr. Balboa (ERC), Sr. Aixandri (ERC),
Sra. Fernández (ERC), Sr. Ramon (PSC), Sr. Cortina (GIPLL) I Sr. Majoral (CIU) s’acorda:
1. Instar al Govern d’Espanya a adoptar urgentment les mesures necessàries per
excloure a les persones físiques com a subjectes obligatoris al pagament de
taxes judicials i a garantir que ningú vegi limitat el seu dret a l’accés a la justícia
per no poder fer front al pagament de la taxa judicial.
2. Traslladar aquest acord al Ministeri de Justícia, a la Conselleria de Justícia de la
Generalitat de Catalunya, al jutge degà dels Jutjats de Granollers i al degà del
Col∙legi d’Advocats del Vallès Oriental.
I sense més temes a tractar, d'ordre del Sr. Alcalde, s'aixeca la sessió a les 20:20 hores,
que jo la secretaria accidental certifico.