memoria.doc - Ajuntament de Llinars del Vallès

REVISIÓ
DEL PLA GENERAL D’ORDENACIÓ DE
LLINARS DEL VALLÈS
MEMÒRIA D’ORDENACIÓ
TEXT REFÓS
NOVEMBRE 2002

ÍNDEX
Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
1. Justificació de la conveniència i oportunitat de la Revisió del Pla
General
Pàg. 3
2. Diagnosi de la situació urbanística Pàg. 4
3. Criteris per a l’ordenació del territori Pàg. 7
3.1. En quant a la salvaguarda del medi rural i natural Pàg. 7
3.1.1. Criteris naturals Pàg. 8
3.1.2. Criteris sòcio-culturals Pàg. 9
3.1.3. Criteris urbanístics Pàg. 9
3.2. En quant al medi urbà Pàg. 10
3.2.1. La demanda de sòl Pàg. 11
3.2.2. L’oferta d’habitatge Pàg. 13
4. Objectius de la Revisió Pàg. 14
5. Solucions generals de planejament Pàg. 16
5.1. Introducció Pàg. 16
5.2. La barrera del riu Mogent a l’expansió urbana Pàg. 17
5.3. La interrelació centre-perifèria Pàg. 19
5.4. L’ampliació dels sòls urbanitzables Pàg. 19
5.4.1. Els urbanitzables residencials Pàg. 19
5.4.2. Els urbanitzables industrials Pàg. 21
5.4.2.1. Els nous sectors Pàg. 21
5.4.2.2. El consum d'aigua Pàg. 23
5.4.3. Els urbanitzables de dotacions Pàg. 23
5.5. La connexió amb la carretera de la C-35 Pàg. 24
5.6. El tractament del sòl urbà Pàg. 25
5.6.1. Nombre de plantes Pàg. 25
5.6.2. Unitats d'Actuació Pàg. 25
5.6.3. Altres aspectes Pàg. 26
5.7. L'actuació sobre el sòl lliure Pàg. 26
6. El tractament de la densitat poblacional als sòls urbanitzables Pàg. 29
6.1. Les propostes de l'Avanç de Revisió Pàg. 29
6.2. El tractament previst per la Revisió Pàg. 32
7. Justificació del model de desenvolupament Pàg. 34
7.1. El model seleccionat Pàg. 34
7.2. Paràmetres bàsics de referència Pàg. 35
8. Adequació entre la població previsible i la capacitat de la Revisió
del Pla
Pàg. 37
8.1. Capacitat del sòl urbanitzable residencial Pàg. 37
8.2. Capacitat del sòl urbà Pàg. 37
8.3. Segona residència Pàg. 38
8.4. Capacitat total de població Pàg. 38
8.5. Capacitat de població i projecció de població Pàg. 39
8.6. Conclusions Pàg. 40
9. Suspensió de llicències Pàg. 42
Memòria d’Ordenació Pàgina 2

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
1. JUSTIFICACIÓ DE LA CONVENIÈNCIA I OPORTUNITAT DE LA REVISIÓ
DEL PLA GENERAL
El Pla General vigent a Llinars del Vallès és conseqüència de la Revisió de
l’anterior Pla datat al 1970. Aquell Pla fou redactat amb la primera Llei del Sol,
és a dir la de 1956, i a part de les necessitats que l’enfocament del Pla
plantejava per a la seva revisió, el cert és que també calia fer-la per tal
d'adaptar-se a la nova Llei del Sòl i Ordenació Urbana de l’any 1975. Qüestió
preceptiva. D’aquesta Revisió en disposem del Text Refós de 9 d’abril de 1976
aprovat l’any 1980 per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona en sessió de dos
de desembre de 1981.
Cal tenir present que el Pla General que es revisa fou realitzat en unes
circumstàncies polítiques totalment diferents de les actuals, si be cal assenyalar
que els redactors formaren part de l'equip que realitzà el Pla General
Metropolità de Barcelona (1976). Aquesta característica dels redactors aporta
una modernitat en la redacció del Pla i alhora un major rigor que el que fins
aleshores era habitual en la redacció dels documents urbanístics.
Els redactors d’aquella revisió apuntaven la necessitat de modificar les normes
urbanístiques per la seva imprecisió (fonamentades en la Normativa del Pla
provincial de 1959) , escassa previsió de sòl, especialment per a sistemes
generals, manca d’explicitació dels potencials del Pla, manca d’una estructura
urbana, imprecisions i errors en amidaments etc.
Més de vint anys després de la revisió abans assenyalada es torna a realitzar
una nova revisió. És sens dubte el temps passat, el primer argument que
recolza i justifica aquesta nova revisió. En primer lloc la pràctica quotidiana de
la gestió urbanística apunta la necessitat de realitzar adequacions que afecten
tant a la normativa com a determinats aspectes de gestió que no han funcionat,
per exemple el modus d’aconseguir determinats sòls per a l’administració. En
un altre enfocament cal veure que la dinàmica econòmica i les variables del
mercat que afecten al desenvolupament urbà han experimentat una important
variació, encara que nomes sigui pel lògic pas del temps. Especialment la
demanda per habitatge i indústria. Cal també emfatitzar tots els aspectes
relacionats amb la conservació del medi ambient i la sostenibilitat, conceptes
que fa vint anys no eren utilitzats més que implícitament, però que avui no tan
sols es presenten com a base del nou planejament, sinó que en el cas de
Llinars tenen una vigència important en tant que s’assisteix a un progressiu
esgotament del sòl potencialment urbanitzable. I això tant per les
característiques naturals del territori (topogràfiques, de vegetació, etc.), pels
usos agrícoles i ramaders implantats, per l’existència d’àrees que actualment
disfruten ja d’especial protecció, com per la forta embranzida de l'ocupació de
sòl per urbanització en els darrers anys.
Memòria d’Ordenació Pàgina 3

2. DIAGNOSI DE LA SITUACIÓ URBANÍSTICA
Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
Vint anys de vigència del Pla General (revisió de 1980) mereixen en primer lloc
l’establiment d’un Balanç del que ha resultat de l’aplicació del mateix.
Els principals trets que hem de destacar son els següents:
a) El procés d'urbanització ha estat constant en aquest període, el que es
reflecteix en l’increment de la població, la qual ha passat de 4.693 habitants
l’any 1981 a 6.207 habitants per a l’any 1995. En una anàlisi més detallada
s’estudiarà l’impacte complementari de la segona residència, la qual
constituïa un 7,6% del total d’habitatges l’any 1981, però s’havia
incrementat fins al 26,1% l’any 1991.
b) El sòl urbanitzat ha passat de 226,20 ha. a l’aprovació del Pla que es revisa
a 281,53 ha. a l’any 2000, per haver-se desenvolupat els antics sectors “C”
Cervantes, Turó de les Figueres i del Castell, com a residencials i Sectors
“F” i “G” com a industrials.
c) Aquest procés de creixement poblacional s’ha dut a terme en part a travers
de l'ocupació i densificació del centre urbà, i a la construcció de gairebé la
totalitat de les parcel·les en sòl urbà ofertades pel Pla vigent. En quant al
desenvolupament dels diferents Plans Parcials, només resta per
desenvolupar el Sector A (Torrent Matavaques). Per tant, la situació és
d’esgotament del sòl urbanitzat.
d) El resultat de l'ocupació del sòl qualificat actualment (any 2002) i per tant les
capacitats potencials són les següents:
1. En sòl urbà del vigent PGO:
Aïllat
Tipus d’habitatge
Filera plurif.
Àrea 1. “Can Boatell” 37 - -
Àrea 2. “Institut” 21 - 7
Àrea 3. “Ctra. St. Antoni” 15 6 -
Àrea 4. “Ajuntament” 9 17 63
Àrea 5. “Ctra. Cardedeu” 12 58 498
Àrea 6. “Turó Tres Pins” 8 - -
Àrea 7. “Sant Josep” 86 - -
2. En sòl urbanitzable desenvolupat del vigent PGO:
Sector Turó de les Figueres 39 - -
Sector Cervantes 82 - -
Sector “C” - 60 140
Sector Castell - - 180
Total habitatges potencials 309 141 888
Memòria d’Ordenació Pàgina 4

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
Per tant, són 1.338 habitatges potencials. No obstant, serà prudent no
considerar el potencial de les àrees 4 i 5 fins al seu esgotament, per tractarse
d’àrees de nucli antic i eixample on, encara que s’esgotés l’edificabilitat,
la barreja d’usos fa impossible arribar als valors màxims d’habitatge
potencial.
e) El procés d’urbanització ha estat acompanyat del desenvolupament de les
corresponents infraestructures. En aquest període s’han cobert els dèficits
existents a l’inici del Pla vigent i alhora s’ha procedit a la urbanització nova
que ha acompanyat el procés de nova ocupació del sòl. Tanmateix s’han
obtingut les cessions del sòl, si bé la majoria no han estat realment
urbanitzades, tals els espais lliures, o be no han estat ocupades per l'ús
previst, com ocorre també en el cas de molts dels equipaments. El primer
cas troba la seva justificació en les limitacions pressupostaries municipals,
mentre que en el segon pot estimar-se que no existeix un dèficit palès
d’equipaments, ja que el sol necessari va ésser avaluat sobre 11000
habitants (capacitat potencial de població estimada en el Pla vigent) el que
comparat amb els 6500 actuals (aproximadament) explicaria aquesta manca
de necessitat. També cal atribuir-ho en part a que els agents públics, que
són fonamentalment no municipals, no han realitzat la inversió necessària,
sigui per manca de medis, sigui en conseqüència d’una baixa pressió
municipal pels motius expressats a l’anterior paràgraf.
En quant al compliment del programa d’actuació del PGO referent a
l’obtenció de sòl, es pot resumir en les següents dades:
Sòl previst ha. Sòl obtingut ha. %
Equipaments en sòl urbà i SUP 9,28 3,60 38,8
Parcs i jardins en sòl urbà i SUP 35,17 27,54 78,3
Aquestes xifres reforcen el que més amunt es comenta, i mostren el baix
compliment del programa en allò relatiu als equipaments.
Relatiu als parcs i jardins, el compliment no és satisfactori, per més que, en
l’anàlisi detallada, se'n trobaran les raons que justifiquen aquests valors.
Més preocupant resulta el baixíssim nivell d’urbanització de parcs i jardins,
degut majoritàriament a que l’Ajuntament no l’ha exigida en els projectes
d’urbanització del sòl urbanitzable. Aquest fet ha donat lloc a un dèficit
important que caldrà subsanar al llarg del període de vigència de l’actual
Revisió.
f) El Pla presenta dificultats d’aplicació pel que fa al modus de consecució
d’alguns sòls, el que ha fet que no es poguessin aconseguir en aquest
període. Tanmateix en alguns aspectes de les normes urbanístiques, les
quals s’han revisat i adaptat per a una major eficàcia.
g) Les grans infraestructures que, recollides en el Pla vigent, provenen de
l’actuació d’administracions superiors a la municipal, no ha estat dutes a
terme i en canvi se'n ha proposat d’altres no previstes.
Memòria d’Ordenació Pàgina 5

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
h) Existeixen manifestacions de demandes externes especialment pel que fa a
sòls industrials i residencials, en el sentit de que a curt termini aquestes
poden ubicar-se a Llinars sempre i quan hi hagi una capacitat ràpida
d’oferta adequada. Pel que fa específicament al que és el sòl residencial i
l’oferta d'habitatges, s’assenyala que la demanda generada per la població
local es troba amb una oferta no adequada a totes les possibilitats
econòmiques. Si aquesta situació es mantingués al futur com fins ara,
podria dur a que algunes famílies haguessin de marxar de la població per
trobar habitatges adequats a les seves possibilitats econòmiques
i) El territori municipal ofereix unes característiques que limiten
considerablement les possibilitats urbanitzadores. Efectivament, més enllà
de la conveniència o no d’estendre la urbanització, el cert és que el territori
que se situa al Sud del riu Mogent queda totalment inhabilitat per a la
urbanització, per les seves característiques topogràfiques i d’orientació, ultra
estar en part protegit com a espai natural. Complementàriament, el mateix
àmbit del riu, l’autopista A-17, en un futur immediat la nova variant, i a més
llarg termini el traçat ferroviari del tren de gran velocitat, estableixen una
barrera física total, i tant potent com les característiques naturals del territori
suara esmentat, i les qualificacions de protecció del Parc de Corredor i
Montnegre. Cal esmentar que els traçats del T.G.V. i de la variant han estat
objecte d’aprovació per part de la Generalitat de Catalunya prèviament a la
redacció d’aquest Avanç, i per aquest motiu són presos com a punts de
partida, o dades externes, a tenir en compte.
j) El creixement del procés d’urbanització ha estat realitzat no tan sols a
Llinars, dins els límits fixats en el Pla general, sinó també ho han estat en
els municipis limítrofs. Però aquests processos d’extensió han estat
realitzats sense tenir en compte que passava i que estava planificat en
l’altre municipi. Fruit d’això han resultat contactes entre àrees urbanes
sense cap organització territorial.
Memòria d’Ordenació Pàgina 6

3. CRITERIS PER A L’ORDENACIÓ DEL TERRITORI
3.1. En quant a la salvaguarda del medi rural i natural
Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
No és necessari, per obvi, insistir en la necessitat de mantenir el medi rural i
natural -que urbanísticament es classifica com a sòl no urbanitzable, o pot ser
millor com a sòl lliure- als efectes de la sostenibilitat tant del propi medi com de
la ciutat, les àrees urbanes i urbanitzables que s’hi situen.
Però pot ser caldria esmentar que, tradicionalment, el planejament urbanístic
havia considerat no urbanitzable aquell sòl que no era necessari per al
desenvolupament urbà, creant d’aquesta manera una espècie de reserva de la
qual, feta l’excepció d’aquelles àrees del territori protegides (parcs naturals i
P.E.I.N.), es podria disposar en la mesura de les necessitats del creixement
urbà.
La nova òptica és gairebé oposada: el sòl lliure ha de ser tot aquell necessari
per a crear un conjunt coherent i funcional, que asseguri les necessàries
proteccions dels parcs naturals i P.E.I.N., però, a més, les connexions
ecològiques entre ells i altres territoris, el manteniment de la biodiversitat, la
protecció d’elements vegetals d’interès, el manteniment -i millora- dels usos
productius del territori en quant al sector primari. I tot això a travers d’un conjunt
de mesures que, a més de primar els aspectes anteriors, regulin la implantació,
el desenvolupament d’altres usos que, necessàriament, o prioritàriament,
s’hagin de situar -o sigui d’interès situar-los- en el sòl lliure.
A més, la legislació urbanística vigent, en considerar residual el sòl
urbanitzable, obliga a definir clarament les característiques del sòl que el
planejament considera com a no urbanitzable o sòl lliure.
En base a les anteriors disquisicions, s’han elaborat els següents criteris
d’ordenació, agrupats en tres categories:
Memòria d’Ordenació Pàgina 7

CRITERIS D’ORDENACIÓ
Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
NATURALS
Protecció de les àrees incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural i al Parc del
Montnegre-Corredor
Connexió ecològica entre els massissos del Montseny, el Montnegre-
Corredor i la vall del Mogent
Manteniment de la biodiversitat, tant florística com faunística
Protecció dels elements vegetals d’interès
Protecció de les àrees amb relleu pronunciat
Manteniment de les característiques ecològiques del Mogent
SOCIO-CULTURALS
Manteniment dels usos agrícoles, ramaders, forestals i cinegètics tradicionals
Protecció dels elements d’interès històrico-arquitectònic i arqueològic
Manteniment de l’atractiu turístic de la zona
Regulació dels usos recreatius al terme municipal
URBANÍSTICS
Ordenació dels diferents sectors de creixement residencial i industrial al
terme municipal
Permeabilització de les grans infraestructures que travessen el municipi
Regulació de la situació urbanística de la Urbanització Sant Josep i del
sector industrial de Can Prat.
3.1.1 Criteris naturals
Tenint en compte l’interès que suposa per a la població de Llinars la presència
d’espais naturals d’interès a dins el seu terme municipal (o propers a ell), s’ha
de tenir especial cura en mantenir els valors naturals del municipi ja que es
tracta d’un dels factors de protecció del Montseny i del Montnegre i un dels
atractius de visitants de la zona, amb el valor afegit que això suposa per a
l’economia local. Tot i que, en una part del terme, aquest aspecte ja s’assegura
amb la inclusió dins els límits del Parc del Montnegre-Corredor, cal valorar que
un espai protegit no pot ser una illa aïllada dels seus entorns. La pròpia
dinàmica dels sistemes naturals, sense fronteres clares i amb un gran
dinamisme, fa que s’hagi d’assegurar, també, la conservació dels sistemes
naturals limitants amb el Parc. Paral·lelament, cal considerar que a l’interior del
municipi, sobretot al marge del Mogent, es localitzen alguns elements vegetals
que es consideren de protecció prioritària a la legislació comunitària. Per
aquest motiu, es considera important adoptar criteris de manteniment de la
biodiversitat, dels elements vegetals d’interès, de connexió dels espais naturals
a l’hora de definir l’ordenació del Sòl No Urbanitzable.
Memòria d’Ordenació Pàgina 8

3.1.2. Criteris socio-culturals
Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
El paisatge actual del terme municipal de Llinars, a l'igual que el de tots els
municipis propers, és el resultat d’una activitat secular de transformació dels
sistemes naturals realitzada pels habitants del municipi. Totes aquestes
activitats que des d’antic tenen lloc en els espais rurals de Llinars són el suport
i la forma de vida de gran part dels habitants del terme municipal. Ja sigui com
a activitat econòmica principal o com a element més aviat recreatiu, en els
espais agro-forestals es desenvolupen determinades activitats tradicionals -
agrícoles, ramaderes, forestals o cinegètiques- que formen part del patrimoni
cultural i històric del municipi. Determinades construccions situades, sobretot a
la zona de Sant Joan de Sanata, en són testimoni d’aquest ús històric del
patrimoni natural de Llinars. En aquest sentit, el planejament urbanístic no pot
ésser aliè a aquest factor de manera que s’ha d’assegurar el manteniment
d’aquests usos i d’aquest paisatge tradicional.
Un altre factor a tenir en compte a l’hora de definir els usos i d’efectuar una
qualificació urbanística del sòl és el fet que tota l’àrea del Baix Montseny
presenta una freqüentació turística molt elevada, lligada, essencialment, a la
presència d’espais naturals d’interès com són el Montseny i el Corredor. En
aquest sentit, la nova ordenació urbanística del municipi ha d’assegurar els
elements que potencien aquesta gran afluència de visitants a l’hora que la
regula per tal d’evitar possibles massificacions que anirien en detriment del
manteniment del paisatge actual del terme.
Tanmateix, en l’aspecte d’usos, es tindrà en compte la potenciació d’aquells
que, a més dels forestals o agrícoles i ramaders propis d’aquesta classe de sòl,
puguin ser-hi complementaris o compatibles a fi de millorar-ne el rendiment
econòmic i dotar-lo d’activitat adequada.
3.1.3 Criteris urbanístics
El creixement urbanístic de Llinars ha estat lligat, des de sempre, a l’eix de la
carretera C-35 i del riu Mogent. En el cas dels termes municipals col·lindants
s’ha produït un fet similar. La consolidació d’aquest model de creixement pot
representar la creació d’un contínuum urbanitzat al llarg d’aquest eix amb el
corresponent risc de fragmentació i desestructuració territorial que això suposa.
Memòria d’Ordenació Pàgina 9

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
Un altre aspecte a considerar per la nova ordenació urbanística municipal, és
de permeabilitzar al màxim les infraestructures viàries que travessen el municipi
per tal de facilitar la connexió ecològica entre les àrees naturals del vessant del
Montseny i les del Montnegre-Corredor. Es tracta d’un aspecte que escapa a la
competència municipal, però sobre el qual, de tota manera, l’Ajuntament hi pot
influir. Especialment en el cas del tren de gran velocitat, caldria vetllar per
garantir l'esmentada connexió ecològica, i que el traçat presenti els mínims
impactes visuals, paisatgístics i ecològics sobre el territori.
En el cas de l’única àrea d’edificació residencial deslligada del nucli urbà, la
Urbanització de Sant Josep, cal tenir en compte que es troba inclosa en un
territori de vocació forestal i que, tot i que cal mantenir-la, es fa necessari
establir criteris de protecció de l’entorn natural immediat, de protecció contra
incendis, contra processos erosius o de preservació paisatgística.
Tanmateix, el sector de Can Prat, situat a Sanata entre una àrea agroforestal i
una agrícola, requerirà també d’un tractament que compatibilitzi la seva
presència en aquest territori.
3.2. En quant al medi urbà
L’oferta de sòl, tant residencial com industrial, ha estat molt dispersa,
territorialment, a Llinars.
El PGO vigent, amb excel·lent criteri, optà per classificar sòl de manera que les
urbanitzacions disperses acabessin conformant un conjunt amb el nucli antic i
el seu eixample, amb les úniques excepcions de la urbanització Sant Josep
(òbviament, per la seva posició) i el sòl industrial de Sanata.
Actualment, aquests criteris han donat fruit, i pràcticament pot considerar-se
l’existència d’un únic conjunt urbà, amb les excepcions assenyalades.
La Revisió opta decididament pel manteniment i reforç d’aquests criteris, i pel
manteniment del nucli de Llinars com a entitat individualitzada, evitant en lo
possible la conurbació amb els municipis veïns, en base a les consideracions
que segueixen.
Memòria d’Ordenació Pàgina 10

3.2.1. La demanda de sòl
Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
El creixement de Llinars ha estat vinculat a la seva funció en relació a l’Àrea
Metropolitana de Barcelona. Avui en dia s’inclou en la denominada Regió
Metropolitana de Barcelona. En aquesta funció ha rebut dos tipus principals
d’impactes que han marcat el seu creixement urbà. En primer lloc, com a
receptor d’habitatges per gent forània que l’han utilitzat com a segona i avui
principalment com a primera residència. En segon lloc, com a territori receptor
de localització industrial. El fenomen de dispersió d’activitats econòmiques i
residencials en un àmbit força gran a l’entorn de Barcelona és un fenomen
relativament recent.
Les demandes creades en el centre es distribueixen en la perifèria en funció de
les capacitats i avantatges locacionals dels diferents territoris, principalment
accessibilitat i transport. Però també hem de pensar en la capacitat de generar
oferta adient en aquests territoris.
La principal limitació per la creació d’oferta ha estat la capacitat de gestió del
planejament en funció dels objectius que es persegueixin. És a dir, què es vol
realment que sigui el nostre territori, i com respondre a les demandes que es
generen a l’exterior.
Avui ens trobem en un període, potser no molt llarg, d’una important demanda
de sòl per habitatge. Això és degut principalment als següents factors:
- Les cohorts més nombroses de la història de Catalunya es troben en edats
de formar família i generen per tant una gran demanda. Les següents
cohorts són molt més petites, responent al fenomen de la baixa de natalitat.
- Una bona situació econòmica que es caracteritza per un baix atur, relativa
estabilitat i unes perspectives de futur acceptables.
- Un preu del diner tant baix com mai havia estat, i que després d’una
tendència a incrementar-se, si més no, moderadament, torna a baixar.
- Un increment dels preus a Barcelona ciutat i primeres corones.
- Una millora del transport públic.
A més, en el cas de Llinars ens trobem amb condicions de vida urbana de certa
qualitat, la qual cosa col·labora en alt grau a fixar i fidelitzar la població, en
especial la que prové de segona residència i/o traslladada des de les àrees
centrals.
Memòria d’Ordenació Pàgina 11

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
Tot això planteja una possibilitat de captar aquesta demanda per part de Llinars
si s’actua adequadament. La qualitat de l’entorn i el paisatge, a més de les
bones comunicacions són factors positius, als quals caldria afegir la manca de
conflictivitat social.
El que es comenta al parlar de l’habitatge té un paral·lel en les zones
industrials. A la Regió Metropolitana el sòl industrial és escàs i ara es troba molt
afectat per una forta estirada de la demanda. A Llinars el sòl existent està
pràcticament cobert.
Resumint, el dimensionat que ha de donar la Revisió del Pla General
d’Ordenació Urbana no es troba tant en donar via a unes demandes actuals i
futures de caràcter intern de la població, sinó que es troba en establir uns
objectius de cara a la demanda externa. Quin és el grau i contingut que se l’hi
vol donar és el principal punt a definir.
Les limitacions màximes a aquest dimensionat han de provenir de dos aspectes
principals:
- La disponibilitat de territori amb possibilitat de ser urbanitzable, complint
unes condicions mínimes en quant a la seva orografia, i la seva posició.
- La sostenibilitat del propi dimensionat des del punt de vista dels consums
energètics. Apareix un possible factor dissuasor, com pot ser el consum
d’aigua en un territori històricament ric en aquest recurs natural, i que pot
recomanar unes capacitats màximes de població. I un factor de densitat
poblacional, amb repercussions sobre el transport intern de l’àrea urbana i
l’extensió de la mateixa per a iguals capacitats de població.
Amb la finalitat de disposar d’una valoració d’aquest darrer aspecte, s’ha dut a
terme una “Avaluació dels recursos hídrics de Llinars del Vallès en relació a les
previsions del nou Pla General d’Ordenació Urbana”, que s’adjunta com a
Annex II a la Memòria.
De l’estudi s’en dedueix que les previsions de població de la Revisió són
acceptables, i el problema pot situar-se en la indústria si se segueixen
implantant indústries d’alt consum. En aquest aspecte, la Revisió fa propostes
correctes, i l’esmentat estudi suggereix una sèrie d’actuacions tendents a la
conscienciació de la població i de les indústries per a la racionalització dels
consums d’aigua.
Memòria d’Ordenació Pàgina 12

3.2.2. L’oferta d’habitatge
Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
Entre els anys 1995 i 1999, ambdós inclosos, la construcció d’habitatges ha
ofert les següents tipologies:
- En edifici plurifamiliar 185 habitatges 48,3%
- Unifamiliar en renglera 89 habitatges 22,2%
- Unifamiliar aïllada 109 habitatges 28,5%
Total 383 habitatges
En quant a posició, el 64% dels habitatges s’han construït al nucli antic i
l’eixample, i la resta a urbanitzacions. Pràcticament tots els habitatges en edifici
plurifamiliar, i la meitat dels de renglera, s’han ubicat a nucli antic i eixample.
Per tant, es produeix una molt forta dicotomia: l’oferta d’habitatge pràcticament
es distribueix a parts iguals entre uni i plurifamiliar, però tota aquesta darrera
s’ubica a les àrees centrals urbanes: així doncs, el Pla vigent ha reeixit en
cohesionar les àrees urbanes del territori, però en canvi ha mantingut, i pot ser
agreujat, unes diferències tipològiques que redunden en diferències socials, i
en la possibilitat -pot ser remota, però certa- de fractura entre centre i perifèria.
Afegint encara un altre element, com és el d’un centre correctament dotat
comercialment i una perifèria on l’automòbil és imprescindible per a satisfer
qualsevol necessitat exterior a la pròpia residència.
A l’ensems, no seria realista preveure que la Revisió pogués enfrontar
operacions de remodelació perifèriques -a les urbanitzacions- si es valora la
poca edat i bon nivell de manteniment de la majoria del conjunt edificat.
Per altre part, el grau de consolidació i el tipus de parcel·lació de les àrees
centrals dificulten la futura producció d’habitatge assequible, que tampoc és
fàcil obtenir a la perifèria per la seva especialització, gairebé en exclusiva, en
habitatge unifamiliar aïllat.
Per tant, serà criteri de la Revisió aminorar la dicotomia expressada, i facilitar la
diversitat tipològica de l’habitatge, així com la implantació del terciari, en els
nous sectors a urbanitzar.
Cal esmentar, al respecte, els graus diferencials de costos d’urbanització en
funció de la densitat d’habitatges, cosa que fa recomanable un cert increment
de la darrera per tal d’evitar altes repercussions de la producció del sòl en el
preu final de l’habitatge.
I, tanmateix, en quant a la sostenibilitat, unes densitats poblacionals adequades
afavoreixen, d’una part, un menor consum de territori -bé escàs en general al
nostre país, i en particular a Llinars-, una menor dependència de l’automòbil, i
uns menors costos unitaris dels serveis públics.
4. OBJECTIUS DE LA REVISIÓ
Memòria d’Ordenació Pàgina 13

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
A la vista dels anteriors criteris, que són a la base del present planejament, els
objectius generals a assolir són els següents:
1. Establir un adequat equilibri entre els desenvolupaments urbans, que
tendeixin cap a una ciutat sostenible, i la salvaguarda dels valors
paisatgístics i ecològics del medi rural.
2. Posar les bases per al desenvolupament de les àrees urbanes, completant
la seva connexió física, potenciant-ne les comunicacions internes i la
realització de parcs i equipaments capaços de millorar els dèficits locals.
3. Tendir, per la via de la distribució d’espais, a un equilibri entre la residència i
les activitats industrials i terciàries.
4. Qualificar sol per residència que acompleixi els següents requisits:
- Satisfer les demandes externes en la mesura que sigui d’interès per a la
població, el seu creixement i sostenibilitat
- Satisfer les demandes internes que cobreixin els diferents nivells
econòmics de demanda d’habitatges garantint d’aquesta manera un
principi basic de sostenibilitat: Que tot habitant pugui trobar habitatge en
la seva població.
5. Consolidar el límit d'urbanització en el riu Mogent, impedint qualsevol tipus
d’ocupació urbana del sòl en el territori que se situa al seu Sud. Com a
reforçament urbà d’aquest tancament i alhora com a obertura de la població
a l'espai del Mogent -façana del Montnegre- cal crear un eix lineal verd i
d’esplai que a més organitzi i dignifiqui aquesta part del territori tan
abandonada, alhora que estableixi una connexió al llarg del riu que permeti
una fàcil relació amb els sòls industrials, i la incorporació de la urbanització
de Sant Josep al conjunt urbà. Tanmateix, cal assegurar la protecció de la
biodiversitat i les connexions biològiques, per a potenciar el manteniment de
la flora i la fauna i evitar la transformació del sòl lliure en illes aïllades entre
sí en un context de sistemes d’infraestructures i urbans,.
6. Solucionar els contactes i connexions amb els municipis limítrofs de
Cardedeu i Sant Antoni de Vilamajor, actualment conflictius, evitant la
conurbació.
Memòria d’Ordenació Pàgina 14

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
Hi ha, a més, una altra sèrie d’objectius concrets i/o puntuals que, tot i que
queden en general englobats en els anteriors, pot ser d’interès definir:
a) Adequar el Pla a la Llei 12/90 i Decret Legislatiu 1/90, de Refosa dels textos
legals vigents a Catalunya en matèria urbanística, a la Llei 6/1998, de 14
d’abril, sobre règim del sòl i valoracions, i al R.D. -Ley 4/2000, de medidas
urgentes de liberalización en el sector inmobiliario y transportes.
b) Refondre la normativa i documentació gràfica del vigent PGO incorporant-hi
tot el planejament desenvolupat a partir de l’aprovació del Pla General.
c) Adequar els mecanismes d’obtenció de sòl destinat a sistemes a la
legislació vigent, intentant a més la màxima coherència territorial en els
sectors a delimitar.
d) Plantejar els creixements previstos des d’una òptica d’una certa complexitat
de l’activitat, cercant la coexistència de futurs nuclis de centralitat amb la
residència i els equipaments, i, si s’escau, amb la indústria i àrees de
serveis.
e) Ordenar en l’espai i el temps els futurs desenvolupaments urbans de
manera que en cada moment es mantingui una correlació entre
comunicacions i àrees, i entre augments residencials i d’activitat amb parcs i
equipaments.
f) Reestudiar la xarxa viària bàsica en el sòl urbà i urbanitzable a la vista de
l’impacte de la nova variant, cercant solucions per al tràfic de pas cap als
municipis veïns, amb gran càrrega de segona residència.
g) Valorar la vialitat rural que, enllaçant amb la urbana, faci assequible al
ciutadà el coneixement de les àrees rurals i muntanyenques del municipi.
h) Reforçar normativament, i estimular, la dotació d’aparcaments públics i
privats per a tot tipus de vehicles d’ús privat, incloent-hi els lleugers, tant en
sòl urbanitzable com en sòl urbà, on encara existeixen possibilitats no
explotades.
i) Fixar la divisió sectorial del sòl urbanitzable de manera que no es produeixi
l’atomització de les dotacions per excessiva fragmentació dels sectors.
És important destacar que els objectius de la Revisió s’emmarquen en els que
emanen del Pla Territorial General de Catalunya, aprovat per la Llei 1/1995, de
16 de març, i de la inclusió que fa del territori de Llinars al sistema de reequilibri
metropolità.
Memòria d’Ordenació Pàgina 15

5. SOLUCIONS GENERALS DE PLANEJAMENT
5.1. Introducció
Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
D’acord amb els anteriors criteris i objectius, i la informació urbanística
practicada, poden concretar-se les solucions generals de planejament,
consistents, en línies generals, en:
a) Definir el riu Mogent, i en general el corredor d’infraestructures (autopista,
variant, ferrocarril i TGV) que discorre en paral·lel a ell com a límit de les
actuacions urbanes, i al mateix temps com a espai lineal d’alta qualitat per a
les connexions internes i els usos de lleure.
b) Completar la política d’interrelació entre les àrees urbanes, iniciada pel Pla
que es revisa, donant pas a la consolidació entre centre i perifèria, sense
que s’hagi d’entendre com a continuum edificat. Per tant, es tractarà
d’omplir els buits existents, primant la consolidació viària i les penetracions
del sòl lliure en forma de parcs i jardins urbans.
La possibilitat de conduir el creixement al llarg de la C-251 en direcció cap a
Llinars i cap a Vilalba Sasserra, conformant un conjunt de desenvolupament
lineal al llarg del riu Mogent, han estat rebutjades, en tant que s'ha
considerat destructora de connexions ecològiques, poc favorable a
l'integració dels actuals elements urbans de centre i perifèria, i gens
favorable a l'enfortiment del caràcter de Llinars com a nucli que necessita
integrar la població que, sent actualment de primera residència, ha arribat al
municipi per via de la segona, i aquella que encara dubta sobre el seu
assentament definitiu.
c) Ampliar els sòls urbanitzables de manera coherent amb l’anterior solució,
consolidant àrees residencials i àrees industrials, i dotant les primeres
d’elements d’activitat per aminorar les distàncies entre un centre terciari i
una perifèria exclusivament residencial. Tanmateix, evitar en lo possible i/o
resoldre adequadament els punts de conurbació amb els municipis veïns.
En aquest aspecte, mantenir com a sòl lliure el territori del torrent del Fou.,
tant pel seu paper de frontissa amb el desenvolupament urbà de Cardedeu,
com per la seva qualitat paisatgística i de corredor ecològic entre el riu
Mogent i les estribacions del Montseny (malgrat que aigües amunt del Fou
hi hagi un conjunt d’urbanitzacions.
S'ha rebutjat la possibilitat de mantenir una ciutat excessivament
estratificada en quant a l'activitat i a la densitat poblacional, en tant que, a la
vista dels increments de població i d'activitat previsibles, pot originar
importants disfuncionalitats en el conjunt urbà. Dit d'altra forma, els nous
creixements urbans han de mantenir determinades àrees actives i amb
suficients referències a l'ordenació i estructura del territori.
Memòria d’Ordenació Pàgina 16

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
d) Conseqüència del punt anterior, s'ha optat per lleugers increments de les
densitats poblacionals dels nous sòls urbanitzables, per tal d'oferir un
mercat d'habitatge variat i assequible als diversos nivells econòmics de la
població, i apropar el terciari a les àrees estrictament residencials.
Per tant, es rebutja la possibilitat de mantenir un creixement urbà basat
preferentment en l'habitatge unifamiliar aïllat, en base a les argumentacions
que s'han expressat al llarg d'aquesta Memòria.
e) Resoldre la problemàtica que, en quant a increment del tràfic urbà propi i de
pas cap als municipis de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor, crearà la
variant de la carretera C-35, mitjançant l’enllaç cap a la futura ronda de
Cardedeu, i la utilització de la vialitat industrial paral·lela al Mogent.
f) Actuar sobre el sòl lliure a fi de garantir la seva conservació i millora, dotantlo,
no obstant, de capacitat per a acollir totes aquelles activitats que resultin
compatibles amb els objectius de conservació.
Alternativa als creixements continguts que planteja la Revisió era la de crear
una gran oferta de sòl urbanitzable, tant residencial com industrial, que podria
beneficiar-se de la situació esboçada a l'apartat h) del punt 2 de la memòria,
"Diagnosi de la situació urbanística", i més àmpliament exposada a l'Annex de
l'Avanç de la Revisió "Habitatge i tendència poblacional".
Aquest plantejament, que probablement podria aportar notables beneficis a curt
termini, s'ha rebutjat pel que podria tenir, per una banda, de desestabilitzador
de l'equilibri social i la personalitat pròpia de Llinars i, per una altra banda, de
desestructurador de l'equilibri ciutat-territori que persegueix la Revisió del Pla
General.
5.2. La barrera del riu Mogent a l’expansió urbana
Ha quedat palès al llarg d’aquesta memòria, l’interès en no travessar el riu
Mogent i tot el conjunt d’infraestructures associades amb el desenvolupament
urbà.
Però, en canvi, és necessari transformar el riu -actualment més claveguera que
riu- i el seu dessolat paisatge. Els darrers anys Llinars ha viscut d’esquena al
riu, permetent la degradació del seu entorn.
Memòria d’Ordenació Pàgina 17

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
En aquest aspecte, doncs, cal invertir la tendència. De moment, la depuradora
instal·lada a Cardedeu, i a la qual s’han d’abocar les aigües residuals de Llinars
afavorirà la recuperació de la qualitat de les minses aigües pròpies. Aquest fet,
positiu, és a la base de la recuperació de l’entorn fluvial com a parc lineal que
recuperi el paisatge de ribera característica, i apropi els residents cap aquest
espai recuperat.
La vialitat principal industrial -en part existent, en part proposada- farà de límit
entre l’expansió urbana i l’àrea a protegir, i al mateix temps afavorirà la
distribució del tràfic procedent de la variant (o amb destí cap a ella).
Tanmateix, aquesta doble estructura parc-vialitat potenciarà la relació de la
urbanització de St. Josep amb el centre de Llinars, relació actualment
inexistent, i que fa que aquesta urbanització depengui de Cardedeu en la
majoria de les seves necessitats.
Hi ha un aspecte que convé ressaltar. Amb posterioritat a l’exposició pública de
l’Avanç de Pla, s’ha rebut a l’Ajuntament un estudi “Pla Director de Protecció
contra avingudes a la conca del Besós” realitzat per l’Agència Catalana de
l’Aigua que mostra la innundabilitat, en un període de retorn de 500 anys (és a
dir, amb la possibilitat estadística de produir-se un cop cada 500 anys) d’una
àmplia franja de terrenys al llarg del riu Mogent.
Amb la finalitat de validar aquestes conclusions, si era el cas, o de presentar-ne
alternatives, l’Ajuntament encarregà un estudi a tècnic competent en la matèria.
La conclusió d’aquest nou "Estudi d'inundabilitat de les zones de
desenvolupament industrial previstes a la Revisió del P.G.O.U. de Llinars del
Vallès", que s’adjunta com a Annex III a la Memòria, és que les hipòtesis de
l’A.C.A. es confirmen, però es matisen en el sentit de que bona part dels
terrenys inundables ho són amb baix risc. És a dir, que són sòls no compatibles
per a usos residencials –que, de tota manera, l’Avanç de Revisió no havia
previst en aquestes posicions- però que sí que poden ser-ho, amb lleugeres
mesures correctores, per a sòls industrials.
D’aquest estudi s’en dedueixen, doncs, dos temes importants. D’una banda,
que el futur projecte de recuperació del Mogent haurà de tenir en compte la
seva inundabilitat, i els diversos períodes de retorn a considerar (és a dir,
quines parts del parc fluvial seran inundables i amb quina probabilitat (5, 10,
100, 500 anys). I de l’altre cantó, quines mesures s’haurà de prendre en alguns
dels sòls urbanitzables industrials previstos per a aminorar o anul·lar la
possibilitat d’esporàdiques inundacions (amb una probabilitat d’una cada 500
anys).
5.3. La interrelació centre-perifèria
Memòria d’Ordenació Pàgina 18

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
És aquest un aspecte àmpliament tractat al llarg d’aquesta memòria.
La Revisió pretén que els buits encara existents a l’interior del conjunt urbà
siguin ocupats en base a:
- Completar i reforçar la xarxa viària municipal.
- Mantenir i millorar els corredors verds que encara connecten o poden
connectar el territori amb el riu Mogent o a través de les àrees urbanes.
- Diversificar les tipologies edificatòries per tal d’obtenir oferta d’habitatges
per als diversos nivells socioeconòmics de la població.
- Dotar-se d’una mínima capacitat d’acollida de terciari, per a reduir la
dicotomia centre terciaritzat-perifèria residencial.
Amb aquestes solucions, a més, es podrà reduir el consum de sòl i els costos
d’urbanització per habitatge, i es podrà completar adequadament l’entorn de
l’àrea central equipada que es va consolidant, entre l’església i el castell, al llarg
de l’actual carretera C-35.
5.4. L’ampliació dels sòls urbanitzables
5.4.1. Els urbanitzables residencials
Tots els nous sectors de sòl urbanitzable residencial se situen envoltant del sòl
ja consolidat, tendint, per tant, a completar el conjunt urbà de Llinars.
El seu tractament serà equivalent a l’esmentat a l’anterior apartat respecte dels
sòls a consolidar.
Els sòls urbanitzables –tots ells delimitats- que preveu la Revisió són els
següents:
- Sector A (torrent de Matavaques) procedent del PGO que es revisa. Cal
recordar que es tracta d’un sòl amb PPO i reparcel·lació aprovades des de
fa anys, però que mai s’ha dut a terme, molt probablement per resultar poc
atractiu el seu aprofitament relativament baix enfront d’unes despeses
d’urbanització presumiblement elevades per l’existència del torrent de
Matavaques.
La Revisió preveu un increment de la seva densitat, entenent-lo com a
remat de l’àrea d’eixample de Llinars (mixt entre unifamiliar aïllada i
plurifamiliar alineada a vial) entès com a territori pla contra el sector de la
Muntanyeta, on el territori s’eleva i marca, d’una manera física, el final de
l’eixample.
Memòria d’Ordenació Pàgina 19

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
- Sector B, en part procedent del PGO que es revisa, i ampliat mitjançant
conveni urbanístic. Entenem que marca el final de l’expansió urbana
residencial de Llinars cap a Ponent, entre el ferrocarril i l’actual C-251.
Per a reforçar aquest criteri, el conveni urbanístic signat entre l’Ajuntament i
el promotor majoritari en data 2 d’agost de 2001, i que s’adjunta com a
Annex número IV, preveu la cessió gratuïta i lliure de càrregues de tot el
bosc situat a Ponent del propi sector, el qual passarà a incorporar-se, des
d’un punt de vista d’unitat paisatgística, al conjunt del torrent del Fou.
- Sector C: correspon a un buit urbà entre el sector de Can Boatell i les àrees
urbanes al llarg de la carretera de Vilamajor.
- Sector D: ocupa els terrenys de Can Marqués, entre l’actual C-251 i la
carretera de St. Antoni de Vilamajor. Haurà de preservar l’àrea boscosa
existent, aspecte refermat pel conveni signat entre l'Ajuntament i la propietat
del sector.
- Sector G: es tracta d’un buit urbà entre la riera Giola i el torrent Maians,
classificat pel PGO que es revisa com a sòl urbanitzable no programat.
- Sector L: al Nord Can Boatell, pretén completar la vialitat d’enllaç entre les
àrees de Can Boatell separades per la riera Giola.
- Sectors M i N: previstos per l’Avanç com un sòl sector, s’han dividit, fruit
d’una al·legació, mitjançant el torrent de Matavaques. Han de completar
l’estructura urbana de Can Boatell, antic sector C i sector Cervantes.
Els sectors C. D, L, M i N, en tant que limítrofs amb el terme municipal de Sant
Antoni de Vilamajor, hauran de preveure suficients franges de separació per a
evitar eventuals conurbacions.
A l’apartat 6 de la present Memòria es donen les característiques bàsiques de
densitat i edificabilitat bruta dels sectors suara relacionats.
Memòria d’Ordenació Pàgina 20

5.4.2. Els urbanitzables industrials
5.4.2.1. Els nous sectors
Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
En quant al sòl industrial es preveu un doble tractament: d’una part consolidar
l’eix del Mogent, mantenint, però el corredor ecològic del torrent del Fou, i
consolidant el del riu, tal com s’ha expressat a l’apartat 5.2.
I, sens dubte, propiciant la implantació d’indústries no contaminants, en atenció
a la seva situació en el territori. D’una altra part, tot i els dubtes expressats, el
sòl industrial de Sanata (Can Prat) és ja una realitat no discutible, i se'n preveu
una ampliació en direcció al traçat previst per a la variant de la carretera C-35,
que facilitarà la seva connexió, i no produirà majors desequilibris territorials dins
de l’àrea on s’implanta.
Tenint en compte que el sòl industrial ha estat objecte d’un cert nombre
d’al·legacions, i que a més es troba majoritàriament en situació d’inundabilitat
en un període de retorn de 500 anys, entenem necessari que la Memòria
s’estengui en el seu comentari.
S’han previst en total cinc sectors de sòl industrial:
- Sector F1-Polígon 1B, previst pel PGO que es revisa, sent una part residual
del sector F.
- Sector H, Can Prat, ja previst pel PGO que es revisa.
- Sector I, al llarg del Mogent, a ponent de l’antic sector F, ja consolidat.
- Sector J, ampliació de l’antic sector G-2 ja consolidat.
- Sector K, ampliació de Can Prat, (sector H) i connexió del mateix amb la
futura rotonda del final de la variant de la C-251.
Per als sectors I, J i K es preveu que el màxim sòl parcel·lable serà d’un 40%
respecte de la totalitat del sector. La legalitat urbanística vigent admet aquesta
proporció i la gran demanda de sòl industrial, unida als preus de mercat del
mateix, la fan perfectament viable. D’aquesta forma aquests sectors
col·laboraran en gran manera a la millor adequació urbanística del territori, tal
com a continuació s’exposa.
El sector I contribuirà a formalitzar una bona part del parc fluvial del Mogent, i a
la connexió ecològica del territori del torrent del Fou amb el Mogent. Cal veure
que el límit del sector és en bona part (ja que el sector salta a l’altra banda del
riu amb terrenys per a cessions del parc fluvial), el vial paral·lel al Mogent
recentment urbanitzat per l’Ajuntament, el qual haurà de quedar com a interior
del parc fluvial. La nova vialitat principal suggerida per la Revisió és la que
separarà els sòls edificables de la resta, i que el PPO decidirà la seva cota en
funció de l’eventual inundabilitat de les parcel·les edificables.
L’excel·lent posició d’aquest sector respecte de l’enllaç amb la variant de la C-
35 situat al terme de Cardedeu en fan un enclau amb clara vocació industrial, i
Memòria d’Ordenació Pàgina 21

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
més encara quan se situa mantenint intacte el corredor del Mogent, i garantint
la connexió ecològica Mogent-Fou.
Considerant que s’hi inclouen terrenys inundables amb períodes de retorn
inferiors als 500 anys, el PPO haurà de preveure factors minoratius per a
establir la valoració d’aquests terrenys, de cara als posteriors projectes de
compensació o de reparcel·lació.
El sector J és també parcialment inundable, i el seu PPO haurà de fer en quant
a la valoració dels terrenys previsions similars a les indicades per al sector I.
Els sectors J i K han rebut una sèrie d’al·legacions contràries a la seva
existència, bastants d’elles basades, almenys parcialment, en l’estrangulament
del sòl lliure entre Sanata i Collsabadell.
A aquest efecte, i recollint en lo possible l’esperit d’aquestes al·legacions,
s’actuarà com segueix:
- El sector J inclourà, en el seu estudi i àmbit, els sòls destinats a cessió en
l’antic sector G-2. Aquests sòls seran destinats a indústria en intercanvi amb
d’altres interiors al sector J, els quals es qualificaran directament d’espais
lliures i/o equipaments, amb la mateixa superfície que els anteriors. En
quant a la resta del sector, el sector J destinarà també a sistemes de cessió
el 60% del seu sòl.
- De la mateixa forma i amb el mateix tractament, el sector K inclourà l’illa
d’equipaments i espais lliures prevista a l’interior del sector H. No es recull
en aquest cas la resta de la previsió d’espais lliures del sector H per no ser
topogràficament adequats a sòl industrial, i per actuar de coixí entre el sòl
lliure i el pròpiament industrial.
D’aquesta manera s’aconsegueix que els 350 m. existents entre els sectors K i
J passin a ser 1000 m. reals entre parcel·les industrials, desapareixent així
l’estrangulament del sòl lliure.
El sector K no podrà iniciar el seu desenvolupament urbanístic fins al moment
en que el del sector H (Can Prat) s’hagi completat.
Memòria d’Ordenació Pàgina 22

5.4.2.2. El consum d’aigua
Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
De la “Avaluació dels recursos hídrics de Llinars del Vallès en relació a les
previsions del nou Pla General d’Ordenació Urbana” (Annex II a la Memòria)
s’en dedueix que, si bé les previsions de la Revisió són assumibles, poden
arribar a punts crítics si la demanda d’aigua per a ús industrial segueix
incrementant-se al mateix ritme dels darrers anys.
En evitació d’aquesta possibilitat, l’estudi suggereix una xarxa industrial
diferenciada. La Revisió, recollint aquest plantejament, proposa que el
sector I –situat molt a prop de la planta d’ATLL, i per tant en òptimes
condicions- estudïi la possibilitat de dotar-se d’una xarxa procedent de
l’esmentada planta, donant cobertura a les pròpies indústries.
A més, la Revisió regula la implantació d’indústries d’elevat consum d’aigua
i recomana, en la línia de l’esmentat estudi, la creació d’una Comunitat
d’Usuaris de l’aqüífer, per tal d'aconseguir l’autoregulació dels extractors
d’aigua, tant públics com privats, de manera similar a com s’ha fet, amb
notable èxit, al Delta del Llobregat.
5.4.3. Els urbanitzables de dotacions
El PGO que es revisa preveu un sòl urbanitzable destinat a equipaments, situat
al llarg de l’antiga variant de la C-251, (la prevista la PGO que es revisa) entre
aquesta i el carrer Porvenir, i a Ponent de la carretera B-510 Mataró-Llinars.
Aquest sòl hauria d’haver-se obtingut aparentment, com a cessions d'altres sòls
urbanitzables, encara que el PGO que es revisa no és clar en aquest aspecte.
La realitat és que aquest sòl no s’ha desenvolupat, i es manté en ús agrícola,
amb l’excepció de les piscines, de propietat privada, però llogades i posades de
nou en marxa per l’Ajuntament.
La Revisió proposa mantenir aquest sector (Sector N) especificant que totes les
cessions s’acumularan a equipament públic, excepte les mínimes necessàries
per a vialitat, i verd al llarg del Mogent, i el mateix es farà amb el 10%
d’aprofitament mig, i es concentraran sobre els terrenys de la piscina.
La resta de sòl que resulti en mans dels particulars podrà destinar-se a
dotacions privades de caràcter esportiu en la forma que ho regulin aquest Pla
General i el corresponent Pla Parcial.
5.5. La connexió amb la carretera C-35.
Memòria d’Ordenació Pàgina 23

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
Si bé la carretera C-35 representa una notable millora per al nucli urbà, en
suprimir el tràfic a travers, en canvi crea un gravíssim problema en dos
aspectes: d’una part, la canalització de tot el tràfic exterior a travers de
l’Avinguda Comas i Masferrer, i el fet de que aquest enllaç es produeix amb un
pas a nivell amb el ferrocarril.
La previsió d’una nova connexió amb la variant a Sanata pot aminorar l’impacte
del tràfic al nucli urbà, especialment pels vehicles amb origen/destí als
municipis de Sant Antoni i Sant Pere de Vilamajor.
La Revisió preveu aminorar aquests impactes aprofitant els enllaços de la C-35
a Cardedeu (futura Ronda) i al final de la variant, a Sanata.
A l’enllaç de Cardedeu, la seva ronda podrà enllaçar immediatament cap a la
prolongació del c. Porvenir, que recorre els sòls industrials propers al Mogent.
Aquest vial tindrà cruïlles d’accés al nucli urbà pel torrent de Matavaques, Av.
Comas i Masferrer, i pel pont dels Maristes desembocarà al polígon industrial
de St. Antoni de Vilamajor –part d’ell al terme municipal de Llinars- i a partir
d’aquí, ja a terme de St. Antoni, podrà finalitzar a la BP-5107.
A l’enllaç central, a l’Av. Comas i Masferrer, és prevista la supressió del pas a
nivell, i un pas superior paral·lel al ferrocarril que donarà continuïtat al c.
Porvenir ajudarà a resoldre els girs cap a / des dels sòls industrials.
Finalment, l’enllaç darrer, de Sanata, connecta amb l’antiga carretera i, traves
d’ella, a St. Antoni de Vilamajor per l’eix viari inter municipal previst pel P.G.O.
que es revisa (no existent) o bé per la vialitat interior del polígon industrial
abans esmentat.
Totes aquestes opcions, amb la corresponent senyalització i, si s’escau,
semaforització, contribuiran a que el tràfic de pas, especialment cap a les
urbanitzacions de St. Antoni i St. Pere de Vilamajor trobi solucions alternatives
que no suposin la congestió puntual del centre urbà de Llinars.
A més, garanteixen la pràctica inexistència de tràfic pesat a les àrees
residencials de Llinars, i ofereiexen prous opcions de recorreguts alternatius
com per garantir que l’enllaç de Llinars no produirà una sobrecàrrega de tràfic
en una àrea central i poc adequada per a una elevada circulació.
Memòria d’Ordenació Pàgina 24

5.6. El tractament del sòl urbà
Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
El sòl urbà té un tractament adequat, en línies generals, en el PGO vigent. Per
tant, a la Revisió només es tracta de corregir petites qüestions, algunes d'elles
sorgides amb posterioritat al Pla que es revisa.
5.6.1. Nombre de plantes
Un primer tema és el referent al nombre de plantes a les àrees del nucli urbà
amb edificació plurifamiliar alienada a carrer, on s'ha tendit a unificar a PB+3P i
PB+2P.
Les majors alçades es preveuen a l'Avinguda Pau Casals la qual, deslliurada
del paper de carretera per la construcció de la variant, pot assolir perfectament
PB+3P, i consolidar-se com a eix d'activitat. El mateix es pot dir de l'Avinguda
Comas i Masferrer en el seu tram alineat a vial.
A la resta del nucli antic i eixample s'igualen totes les alçades a PB+2P,
excepte aquells casos on el Pla preveia només planta baixa, que resten en les
mateixes condicions.
Ara bé, aquestes majors alçades, i per tant major aprofitament dels solars,
només es podrà assolir si l'ample de la façana és suficient per a l'accés als
habitatges, l'accés al garatge amb el mínim de places previstes segons
normativa, i l'accés a un local comercial en planta baixa, o bé si resulta
suficientment garantit que es tracta d'un habitatge unifamiliar.
Aquestes majors alçades es preconitzen a fi de fer més interessants les
operacions de substitució en el nucli urbà, i dotar a Llinars d'una major varietat
en l'oferta de tipologies d'habitatge, més aviat orientades avui cap a
l'unifamiliar, sigui en edificació aïllada, sigui en filera.
5.6.2. Unitats d'Actuació
La Revisió proposa un conjunt d'àrees com a Unitats d'Actuació allí on és
necessària una millor definició volumètrica, o per possibilitar cessions de vial o
d'espai lliure, o bé en aquells sòls procedents de sòl urbanitzable als quals falta
algun element (en general desenvolupament de la urbanització) per a ser
considerats sòls urbans d'execució directa.
Memòria d’Ordenació Pàgina 25

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
En el primer cas es desenvoluparan mitjançant Pla Especial (si es preveu
cessió d'espais lliures) o Estudi de Detall en la resta dels casos, amb
desenvolupament mitjançant projectes de compensació o reparcel·lació, i
d'urbanització.
En el segon cas serà suficient que es completi l'obra urbanitzadora i sigui
rebuda per l'Ajuntament.
Per altra part, a les Unitats d'Actuació número 4 (illa definida pels carrers
Collsabadell, Verge de Montserrat, Cervantes i Verdaguer) i número 7 (carrer
de l'Estació i Montserrat Cullell, enfront de l'estació de ferrocarril) s'hi farà una
previsió d'aparcament suplementari, en el primer cas per la seva posició
estratègica d'illa compacta propera a l'eix de Pau Casals i a diverses àrees
unifamiliars, i en el segon per la seva situació enfront de l'estació.
5.6.3. Altres aspectes
Es preveu un nou pont sobre la riera Giola que, connectant els carrers del
Narcís i dels Gladiols afavoreixi la relació entre ambdues bandes de Can
Boatell.
A nivell de programa d'actuació, es tindrà en compte el tractament d'espais
lliures que, procedents de sòls urbanitzables, hagin quedat no urbanitzats o en
condicions deficients.
Tanmateix, serà d'interès la millora del tractament de la riera Giola allà on és
possible, aigües amunt del carrer de la Dàlia, ja que, entre aquest carrer i el de
la Gardènia el seu pas ha quedat tan reduït que impossibilita qualsevol
actuació.
5.7. L'actuació sobre el sòl lliure
L'Annex a la Memòria de l'Avanç de la Revisió, i que es dona per incorporat al
present document, relatiu al sòl no urbanitzable proposa la qualificació del sòl
lliure en diverses zones i sistemes. La Revisió dona inicialment per bones
aquestes qualificacions, considerant-les ajustades a les diferents situacions i
vocació del territori, fent, però, una distinció entre els sòls agrícoles i forestals
situats a cada zona.
Memòria d’Ordenació Pàgina 26

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
També s'inclouen àrees de tolerància de les activitats extractives. En contra del
que disposa el Pla que es revisa, el qual preveu una zona específica d'activitats
extractives, s'ha entès que aquestes constitueixen una activitat transitòria sobre
el territori, la qual, al finalitzar, ha de deixar-lo en les condicions que prevegi el
corresponent projecte de restauració, i en qualsevol cas de manera adequada a
la realització dels usos que el Pla hi preveu. Per tant, aquestes àrees poden
sobreposar-se a una o més zones en sòl no urbanitzable previstes per aquest
Pla General.
En quant a les activitats a desenvolupar per aquest tipus de sòl, l'esmentat
Annex proposa una matriu d'usos que es reprodueix tot seguit:
A part de la determinació de la parcel·la mínima, partint de la legislació agrària i
forestal i complementant-la de forma raonada amb els objectius del PGO per al
sòl no urbanitzable, caldria establir una matriu d'usos prohibits, admissibles i
condicionats que tingués en compte els següents usos i activitats:
a) Protecció del medi natural
- Conservació i millora ambiental
- Investigació i educació ambiental
- Repoblació forestal
b) Lleure
- Recorreguts paisatgístics i ambientals
- Àrees recreatives
- Grans equipaments de lleure
- Parcs urbans i periurbans
c) Activitats primàries
- Agricultura i activitats forestals i vivers
- Activitat ramadera
- Construccions agrícoles
- Activitats extractives
d) Infraestructures
- Vies de transports. Impacte acústic, permeabilitat, seguretat
- Conduccions i esteses
- Petites instal·lacions no lineals
- Grans instal·lacions no lineals
- Dipòsits i desmunts
- Deixalleria
e) Actuacions urbanístiques
- Vivenda unifamiliar aïllada
- Edificacions aïllades d’interès general
Memòria d’Ordenació Pàgina 27

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
A part de definir els usos propiciats, admissibles i prohibits, el Pla estableix la
regulació específica per cada àrea per als usos admissibles.
En base a aquesta matriu, la Revisió desenvolupa la normativa adient a fi de
facilitar el normal desenvolupament del sòl lliure com a sòl actiu, no sòl residual
com de manera tant generalitzada havia estat tractat pel planejament
urbanístic.
Finalment, el Pla posa especial èmfasi en la conservació i millora del patrimoni
forestal en general, i de determinades masses arbòries en particular, pel seu
interès propi o pel seu emplaçament. Entre aquests darrers cal esmentar el
conjunt de Can Marqués, format per alzines i roures centenaris, i que, tot i
quedar en sòl urbanitzable, es preveu la seva especial protecció i manteniment;
la bosquina d'alzines sureres prop de la carretera de Sant Celoni i carrer Verge
del Prat (a la Torre de Can Lloberta), i els magnífics salzes del Mogent, tots ells
elements característics del paisatge periurbà de Llinars.
Memòria d’Ordenació Pàgina 28

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
6. EL TRACTAMENT DE LA DENSITAT POBLACIONAL ALS SÒLS
URBANITZABLES.
6.1. Les propostes de l'Avanç de Revisió.
Es reprodueix el contingut de la Memòria de l'Avanç en quant a aquest tema:
Superfície dels sectors
Els sectors previstos com a residencials als plànols de l'Avanç de la Revisió del
PGO tenen la següent superfície aproximada:
Preferentment residencial:
A 51.773 m²
B 37.112 m²
C 106.708 m²
D 125.933 m²
E 38.036 m²
F 227.100 m²
G 58.311 m²
H 115.260 m²
Total 760.233 m²
NOTA: La numeració entre l'Avanç i el present document ha estat modificada.
La correspondència és la següent:
A G
B Suprimit (és una U.A.)
C C
D D
E Suprimit (és una U.A.)
F M
G A
H B
I I
J J
K H
L K
Memòria d’Ordenació Pàgina 29

Densitats previstes
Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
En funció de la seva posició urbana i hipòtesi de preexistències, es proposen
alternativament, les següents densitats en habitatges/ha. (pel sector B no es
proposen alternatives, en tant que disposa de Pla Parcial aprovat
definitivament).
a) Hipòtesi baixa:
- Sector G: per la seva proximitat al nucli urbà es proposa de l'ordre de 40
habitatges/ha., mixta entre unifamiliar en fileres i blocs plurifamiliars.
- Sectors A i e: podrien situar-se sobre els 25 habitatges/ha., mixt entre
unifamiliar en fileres i aïllada.
- Sectors C, D, F i H: correspondrien 15 habitatges/ha., equivalent a
parcel·les d'unifamiliar aïllada de 400 m² de superfície.
b) Hipòtesi alta:
- Sector G: 50 habitatges/ha., blocs aïllats o alineats.
Es proposa aquesta major densitat per la seva situació immediata a
l'àrea central de Llinars.
- Sectors A i E: 30 habitatges/ha., blocs aïllats i part d'unifamiliar en
fileres.
- Sector D: 25 habitatges/ha., blocs aïllats i part d'unifamiliar en fileres.
- Sectors C, F i H: 20 habitatges/ha., unifamiliar aïllada i en fileres, i blocs
aïllats.
Memòria d’Ordenació Pàgina 30

Nombre d'habitatges previsible
Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
Hipòtesi baixa Hipòtesi alta
Sup. Ha. Densitat Nº Densitat Nº
Habg/ha habitatges habg/ha habitatges
A 5,18 25 129 30 155
B 3,71 45 167 45 167
C 10,67 15 160 20 213
D 12,59 15 188 25 315
E 3,80 25 95 30 114
F 22,71 15 340 20 454
G 5,83 40 233 50 291
H 11,53 15 173 20 231
TOTAL 76,02 19,5 1.485 25,5 1.940
Comentari a les hipòtesis alta i baixa de densitat
La hipòtesi baixa comporta, d'alguna manera, l'estricte manteniment del model
de desenvolupament consagrat pel PGO vigent, i que s'ha anat executant llarg
de la seva vigència: és a dir, un creixement extensiu, en principi més aviat
destinat a segona residència, i que l'evolució de la situació a l'àrea
metropolitana central i les millores en les comunicacions han anat reconduint
cap a primera residència.
L'hipòtesi alta corregeix lleugerament aquest model. Pretén una certa gradació
d'intensitat en les densitats, de manera que les àrees més properes al nucli
urbà més dens -situat entre la carretera i el ferrocarril- participaria de les seves
característiques, perdent intensitat en la mesura que s'allunyen d'aquest centre,
però incrementant-la lleugerament respecte de l'actual. Aquest increment
podria originar, en els nous creixements, uns mínims nuclis d'activitat comercial
de reposició diària, que els hi donarien, a ells i les àrees més properes, un
mínim servei que podria aminorar els desplaçaments -usualment en cotxe- cap
a l'àrea central per qualsevol motiu.
Actualment, a Llinars es produeix una dicotomia entre les àrees centrals, on es
pot produir habitatge plurifamiliar, i les perifèriques, especialitzades en
habitatge unifamiliar aïllat. L'habitatge en filera no acaba de trobar lloc per a la
seva construcció, amb l'excepció d'alguns punts de l'àrea central i del sector C.
Això pot arribar a produir una fractura entre una àrea central relativament densa
i comercialment activa i unes àrees perifèriques de baixa densitat i nul·la
activitat. Sense oblidar que bona part de l'àrea central, àmpliament definida,
respon també al model de ciutat jardí.
La hipòtesi alta pretén superar aquest model, introduint una certa complexitat
urbana a la ciutat jardí i aproximant a l'àrea central altres tipologies
Memòria d’Ordenació Pàgina 31

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
edificatòries. I facilitant, a més, la producció d'habitatge de tamany mig o petit,
adequat per a joves -que d'altra manera tenen difícil l'obtenció d'habitatge al
municipi-, persones de la tercera edat, i en general nuclis familiars reduïts, cada
cop més nombrosos.
Des d'un punt de vista de sostenibilitat, aquest nou model pretén introduir
noves microcentralitats que afavoreixin els desplaçaments a peu. Resulta
menys consumidor del territori, fet important en general a Catalunya, i molt
especialment a Llinars, on el sòl amb aptituds per a la seva urbanització és
escàs. En quant a la producció de sòl, cal recordar que els costos
d'urbanització per m² de sostre, o per persona resident, s'incrementen més que
aritmèticament en la mesura que baixa la densitat; i que els costos de
manteniment (rec de vials i espais lliures, manteniment de xarxes, transport
públic i/o privat, despeses d'enllumenat públic, correus, recollida
d'escombraries, etc...), tenen un comportament similar.
6.2. El tractament previst per la Revisió
El PGO que es revisa preveu quatre tipus de sòl urbanitzables residencials,
amb les següents característiques:
i.e. bruta densitat
Desenvolupament urbà intensitat 1 0,80 64
Desenvolupament urbà intensitat 2 0,50 45
Desenvolupament urbà intensitat 3
Subzona a 0,55 18
Subzona b 0,50 12
Els dos primers tipus preveuen una ciutat relativament densificada, i amb uns
ratios sostre/habitatge coherents amb un desenvolupament plurifamiliar en la
seva majoria: 125 i 111 m²/habitatge, a la intensitat 1 i 2, respectivament.
Els altres dos són destinats a habitatge unifamiliar aïllat, amb unes ratios
sostre/habitatge que són inclús elevades per a aquest desenvolupament urbà:
306 i 417 m²/habitatge, amb parcel·les de 400 i 600 m², respectivament.
Finalment, per al sòl urbanitzable no programat, es preveia un índex
d'edificabilitat bruta de 0,30 m² st/m² sòl i una densitat de 12 habitatges/ha., és
a dir, 250 m²/habitatge.
Memòria d’Ordenació Pàgina 32

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
Cal aclarir que només el PPO del Castell era intensitat 2. I que la intensitat 1 es
reduïa a una part del PPO del Torrent de Matavaques, intensitat que,
aparentment, no fou utilitzada en el Pla Parcial (el que no s'ha desenvolupat,
probablement, pel seu escàs rendiment econòmic, en tant que les càrregues
són elevades).
La tendència de la Revisió és, d'alguna manera, inversa a la del Pla que es
revisa. Tendeix a incrementar lleugerament les densitats i, en canvi, a ajustar
les edificabilitats per a evitar excessos de sostre (si s'arribessin a colmatar les
àrees intensitat 3, la desproporció entre tamany de parcel·la i edificació que
suporta resultaria evident.
Els valors adjudicats per la Revisió són:
Tipus intensitat Sector i.e. bruta habg/ha m² st/habg.
1 A 0,65 55 118
2 G 0,50 (1) 40 125
3 C, D, M 0,350 20 175
4 B 0,300 30 100
5 L 0,25 12 208
(1) El sector D disposa d'una edificabilitat complementària per a usos no
d'habitatge.
Les intensitats 1 i 2 corresponen a desenvolupaments amb gran predominància
de l'ús d'habitatge plurifamiliar amb capacitat d'ús complementari comercial en
un grau notable. La intensitat 3 es destina a barreja de tipologies unifamiliars
(aïllades i en fileres). La intensitat 4 permet la barreja de totes les tipologies,
amb predominància de les unifamiliars. Finalment, la intensitat 5 es preveu com
a exclusivament unifamiliar.
Cal indicar que la intensitat 3 potser podria haver-se forçat una mica, en quant
a la densitat, però s'ha considerat convenient no fer-ho per que els sectors on
s'aplica són de posició perifèrica, i per guardar una certa relació amb les àrees
edificades veïnes.
Memòria d’Ordenació Pàgina 33

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
7. JUSTIFICACIÓ DEL MODEL DE DESENVOLUPAMENT
7.1. El model seleccionat
El model de desenvolupament elegit representa una resposta a una sèrie de
factors que incideixen sobre el terme municipal de Llinars del Vallès i
exerceixen determinades pressions i tendències cap el futur.
El model, per tant, és la resposta organitzada en el territori. Però també, i no ho
hem d’oblidar, representa allò que la població vol donar-se en el futur i que tot i
ser la base territorial abasta, moltes més coses: un disseny urbà, una relació
entre urbanitzat i no urbanitzat, un tractament dels espais (Riu Mogent per
exemple) , una base industrial, un tamany de població, uns tipus d’habitatges,
unes places i uns equipaments etc..
El model que es tria és un model força condicionat. Les limitacions del territori
son el primer condicionant important. Ens trobem en un territori reduït amb
limitants “lògiques”. Riu Mogent, Autopista, línia del ferrocarril, Serra del
Montnegre que ja ens indiquen un tipus de tractament del territori que queda
“lliure “ a disposició municipal. Existeix per altra banda una decisió fortament
assolida: No es creu convenient anar a un esgotament urbà del territori i alhora,
tot i reconeixent que pertany a un sistema metropolità tan clar com és el
barceloní, es pretén mantenir una certa i amplia autonomia que territorialment
implica l'evitar connexions i simbiosi en l’espai. No es vol una unió amb els
municipis veïns a traves d’un continu urbà.
Una vessant conseqüència de l’anterior és que Llinars ha de tenir una bona
connectivitat metropolitana, una estructuració àgil amb el seu entorn i per tant
amb els veïns però tot això evitant al màxim possible el convertir-se en un lloc
de pas d’aquí per allà. Alta connectivitat amb manteniment de privacitat.
El desenvolupament urbà de Llinars ha volgut mantenir sempre un cert equilibri
entre població i activitat. Tot i reconeixent també la funció de segona residència
que ha tingut i manté, s’aposta per una base econòmica pròpia: d’aquí que es
posi en marxa nou sòl industrial i nou sòl d’habitatge i fins i tot es pensa que
una part important de segona residència podrà passar a primera en els propers
anys. El municipi vol mantenir la seva identitat i és per això que aquests
equilibris és important mantenir-los a futur ja que d’ells depèn, encara que no
únicament, el manteniment del caràcter de Llinars.
Memòria d’Ordenació Pàgina 34

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
Com a decisió de política urbana es té clar que la capacitat d’acollir nous
habitatges segueixi un ventall ampli de possibilitats i tipus d’habitatges. Es
renuncia a ser subjecte d’un sol tipus d’habitatge. No es vol, per exemple, que
persones de la població, vilatans, no puguin crear les seves llars aquí en un
futur quan les hagin de fer perquè no hi puguin accedir pel seu nivell econòmic.
Si es vol dir així es pretén un “biodiversitat econòmica” fonamentalment
seguint els paràmetres històrics.
El model garanteix també un nivell d’equipaments, espais lliures i un tractament
urbà dels mateixos que garanteixin i fins i tot millorin el nivell aportat pel Pla
anterior.
Però potser la principal característica del model triat és precisament la
contenció. Es dona via a un creixement però moderat, tan moderat com el
mateix territori ho exigeix i les línies de política urbana que hem esmentat han
decidit i a més a més, cal advertir-ho, és potser l’últim creixement recomanable.
Potser en un període necessàriament llarg, potser altres vint-i-cinc anys
apareguin altres aspectes que facin que les autoritats d’aquell moment
prenguin altres decisions. Avui no es pensa en que existeixin massa mes
possibilitats d’extensió urbana sense comprometre seriosament aspectes molt
bàsics del propi model.
Creiem que el model triat és molt ajustat i hom no troba excessives variacions o
alternatives, més enllà dels tractaments de detall on lògicament si pot haver-hi
diversos enfocaments.
7.2. Paràmetres bàsics de referència
S’inclou a continuació una comparació entre els paràmetres bàsics (potencial
teòric de població) i classificació del sòl, que poden ajudar a mostrar la
coherència de la Revisió en sí mateixa, i amb el propi Pla que es Revisa.
Classificació del sòl (ha) P.G.O. R.P.G.O.
Sòl urbà residencial 222,56 258,63 (1)
Sòl urbà industrial 3,64 34,76 (1)
S.U.P. residencial 43,49 88,38
S.U.P. industrial 48,38 83,30
S.U.N.P. residencial 23,54 -
Total sòl urble. residencial 64,03 88,50
Total sòl urble. industrial 48,38 83,30
Sòl no urbanitzable 2.410,37 2.287,85
(1) Inclou sòl urbà i sòl urbanitzable del Pla però ja desenvolupat.
Memòria d’Ordenació Pàgina 35

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
Població any 2000 P.G.O. R.P.G.O.
9.543 - 10.459 (1) 8.000 (2)
(1) Projeccions
(2) Real
Capacitat teòrica de població P.G.O. R.P.G.O.
Sòl urbà 17.096 (1) - 10.685 (2) -
S.U.P. 3.280 (1) - 2.050 (2) -
S.U.N.P. 876 (1) - 548 (2) -
Total sòl urbanitzable 4.156 (1) - 2.598 (2) -
TOTAL 21.252 (1) - 13.283 (2) 17.377 (2)
(1) Calculat a 4 persones/habitatge
(2) Hipòtesi 2,5 persones/habitatge
Relació entre projecció i
capacitat de població
P.G.O. R.P.G.O.
0,65 0,53 (1)
(1) Població estimada a l’any horitzó 9,250 hab., veure apartat 8.6. Capacitat de
població 17.377 hab.
S’ha d’observar, que la capacitat teòrica del Pla vigent, de 21.252 habitants,
està contemplada en base a una ocupació de 4 persones/habitatge. Un cop
aquesta capacitat es relaciona amb els paràmetres adoptats per a la Revisió
(2,5 persones/habitatge) es redueix a 13.283 habitants teòrics: la hipòtesi baixa
de la Revisió suposa un increment del 20%.
A més, pot comprovar-se que la relació que estableix el Pla entre projecció i
capacitat teòrica de població no resulta allunyada de la que proposa la Revisió.
Finalment, es pot veure que les projeccions de població del Pla han resultat
entre un 19% i un 31% superiors a la realitat, probablement degut a que es van
realitzar en els moments de màxima expansió poblacional de Llinars.
Memòria d’Ordenació Pàgina 36

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
8. ADEQUACIÓ ENTRE LA POBLACIÓ PREVISIBLE I LA CAPACITAT DE
LA REVISIÓ DEL PLA
8.1. Capacitat del sòl urbanitzable residencial
Resulta del següent quadre:
Sup. m² Densitat
Habg/ha
nº habg. i.e. bruta
A 58.200 55 320 0,650
B 262.511 30 787 0,300
C 106.431 20 212 0,350
D 142.800 40 575 0,500 (1)
E 47.918 40 191 0,500
L 47.204 12 56 0,250
M 219.948 20 440 0,350
TOTAL 885.012 26,23 2.581
(1) Més edificabilitat complementària per a usos no d'habitatge.
8.2. Capacitat del sòl urbà
El sòl considerat com a urbà, o en procés cap a urbà, té encara una certa
capacitat d’absorció.
Les àrees ja urbanes de ciutat jardí poden considerar-se esgotades, ja que es
troben edificades de l’ordre del 90% de les parcel·les, excepte en els casos de
Sant Josep i dels sectors incorporats al sòl urbà en execució del planejament.
Com s’ha vist a l’apartat 2 de la Memòria, queda una oferta de 309 habitatges
en ciutat jardí.
L’oferta en “fileres” és de 141 unitats.
L’oferta teòricament més potent en aquest moment és la d’habitatge
plurifamiliar, amb 320 unitats entre els sectors “C” i Castell, i 568 a les àrees
centrals del municipi. Considerarem, no obstant, la moderada xifra de 200 per a
les àrees centrals, pensant que l’escreix pugui destinar-se a absorbir dèficits
per mal estat d’habitatges existents, menor composició familiar, i sobre tot per
la barreja d’usos (oficines, comerç, tallers) que fan impossible la colmatació
dels nuclis antics i eixamples.
Memòria d’Ordenació Pàgina 37

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
Cal afegir que l'increment en alçades previst al nucli origina prop de 33.000 m²
de sostre potencial, equivalents a uns 330 habitatges. Per les mateixes raons
dalt exposades, considerem la xifra de 200 habitatges més.
En total, doncs, considerem una capacitat de 400 habitatges en àrees centrals,
770 en el nou sòl urbà. En total, 1.170 en el conjunt del sòl urbà.
8.3. Segona residència
Hi ha uns 600 habitatges actualment destinats a segona residència, i que
poden arribar a transformar-se en primera, en funció de la millora de
comunicacions, fixació per lloc de treball, etc...
8.4. Capacitat total de població
Segons el cens de 1991, la composició mitja familiar era de 3,26 persones. La
tendència constant a la baixa fa que considerem que, en l’horitzó del pla, pugui
situar-se en 2,50 persones/habg.
Es desprenen, d’aquesta ratio i els anteriors valors:
Habitatges Persones
- Població actual 1.993 (1) 6.500
- Habitatge existent 2a. residència 600 1.500
- Capacitat àrees centrals 400 1.000
- Capacitat nou sòl urbà 770 1.925
- Capacitat sòl urbanitzable 2.581 6.452
Total 6.344 17.377
(1) Obtingut de dividir 6.500 entre 3,26.
Cal observar que, per passar l’actual població d’una composició de 3,26
persones/habg. a una de 2,5 són necessaris 607 habitatges nous, que no
produeixen cap increment de població. És a dir, i aproximadament, la capacitat
remanent de les àrees centrals i del nou sòl urbà s’esgotaria per a satisfer
aquesta tendència de la població, i només la capacitat del sòl urbanitzable
previst per la Revisió donaria lloc a habitatge per a nous residents, que resulten
del propi increment demogràfic del municipi, i dels que s’hi vinguessin a
instal·lar procedents d’altres municipis.
Memòria d’Ordenació Pàgina 38

8.5. Capacitat de població i projecció de població
Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
S’ha de distingir molt clarament entre capacitat de població i projecció de
població.
La capacitat de població es mesura considerant, per a cada zona del
planejament, la màxima densitat d’habitatges admesa pel Pla de cada zona, i
multiplicant-la per la superfície de la zona, i la ratio persones/habitatge (que es
preveu en 2,50). Així s’obté el nombre d’habitants possible teòricament en cas
d’esgotament total de les possibilitats del Pla.
La projecció de població s’efectua sobre la base de l’evolució de la població en
els darrers anys, amb tècniques més o menys sofisticades per intentar
preveure quina serà l’evolució de la població en els anys futurs. En el cas de
Llinars hem vist que les projeccions de població anirien íntimament lligades a la
seva funció a l’àrea metropolitana de Barcelona -àmpliament entesa- i a la
pròpia oferta de sòl. Per això s’ha considerat raonable el criteri de suposar una
construcció d’entre 75 i 80 habitatges/any, en funció de les dades de llicències
dels darrers anys.
L’elasticitat es mesura per l’índex donat pel quocient projecció de població
dividit entre capacitat de població, i els seus valors adients són variables
segons els tipus d’ordenació i promoció de cada zona: per exemple, en una
ciutat jardí de segona residència caldria considerar un índex baixíssim, de 0,2 i
inclús inferior, ja que es tardarà molts anys fins que una família de cada cinc
parcel·les estigui empadronada al municipi; en un eixample, o en general en
zones plurifamiliars d’ordenació tancada, l’índex podria situar-se entre 0,5 i 0,8
en funció de la pròpia situació evolutiva de la zona en qüestió, i dels valors
obtinguts dels mostreigs que s’hi efectuïn; finalment, en un polígon de promoció
unitària pública -però també privada, en condicions molt similars- l’índex serà
superior a 0,8, i molt sovint proper a 1, ja que la tendència és a esgotar tota la
capacitat del Pla.
Del conjunt de capacitat de població per a cada zona s’obté la capacitat
conjunta del Pla.
Memòria d’Ordenació Pàgina 39

8.6. Conclusions
Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
Hem pogut veure al llarg d’aquesta memòria que la demanda de sòl a Llinars
respon més a la pressió de l’àrea metropolitana on se situa que a factors
interns.
Per altra banda, de l’estudi del sòl no urbanitzable s’en dedueix que la majoria
del territori s’ha de mantenir com a sòl lliure. I, en tercer lloc, és objectiu de la
Revisió mantenir el nucli urbà individualitzat, evitant la conurbació amb els
municipis veïns.
Com a resultat, el sòl apte per al desenvolupament urbà és reduït, i ja no
permet grans expansions: les grans transformacions de sòl s’han produït a
Llinars a partir dels anys seixanta -cal recordar que la població de l’any 1960
era de 2.230 habitants- i, un cop ordenada pel Pla General vigent, s’ha reeixit
en la connexió i cohesió de l’antic nucli urbà i les urbanitzacions disperses. A
partir d’aquest punt, queda poc territori per créixer.
Això no obstant, l'oferta de sòl -i la capacitat d’habitatge nou que n’és
conseqüència- és suficient i adequada per a un desenvolupament equilibrat del
municipi, quedant lluny d’aquell punt en que, per ser la demanda superior a
l’oferta, es produeixen fenòmens d’especulació i retenció.
Cal no oblidar que la demanda es produeix sobre un territori molt més ampli
que el municipal i, en aquest aspecte, el relatiu esgotament de l’oferta en un
municipi és poc rellevant als efectes dels anteriors fenòmens, en tant que la
demanda pot fàcilment desviar-se cap a localitzacions properes amb major
capacitat d’absorció.
En qualsevol cas, la capacitat queda fixada en 17.377 habitants potencials
resultants del quadre del punt 8.4. La població podria establir-se com segueix:
- 6.500 habitants actuals
- 750 nous habitants procedents dels actuals de segona residència.
- 1.250 nous habitants, considerant que, dels 766 nous habitatges previsibles,
500 siguin ocupats per persones procedents d’altres municipis.
- 750 habitants en segona residència.
Memòria d’Ordenació Pàgina 40

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
És a dir, en l’horitzó de la Revisió es pot parlar d’uns 8.500 habitants més 750
en segona residència: el 53% de la capacitat total prevista per la pròpia
Revisió.
Evidentment, la Revisió, al llarg dels anys, s’esgotarà, i caldrà enfrontar, en el
seu moment, un nou horitzó urbanístic. En aquell moment, les òptiques podrien
ser diferents i considerar, per exemple, que no cal evitar la conurbació. O bé, al
contrari, també podria ser que es valorés que, per motius d'individualitat del
municipi i de sostenibilitat ja no cal créixer més: seria el moment de girar la
visió cap a l’interior i, en base a eventuals remodelacions urbanes, seguir
millorant la qualitat de vida del municipi. En definitiva, aquesta és la principal
comesa del planejament.
Memòria d’Ordenació Pàgina 41

9. SUSPENSIÓ DE LLICÈNCIES
Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
D'acord amb el contingut dels articles 41 i 42 del DL 1/90, es proposa que el
Ple de l’Ajuntament prengui, per separat, l’acord de prorrogar pel període d’un
any llicències de parcel·lació, d’edificació i d’enderrocament en els sòls
urbanitzables ja previstos per l'Avanç de Pla i que es mantenen, i en el sòl de
protecció del Mogent (clau 22).
D'acord amb el contingut dels articles 40 a 42 del DL 1/90, es proposa que el
Ple de l'Ajuntament prengui, per separat, l'acord de suspendre, pel període d'un
any, llicències de parcel·lació, d'edificació, d'activitat i d'enderrocament en:
- Sòls urbans on s'han modificat les alçades (veure plànol N.4.), llevat que la
llicència sol·licitada sigui conforme amb el PGO que es revisa.
- Sòls urbans que tinguin diferent qualificació al Pla que es revisa i al present
Pla General.
- Unitats d'Actuació 1 a 8, 12 i 13. en el cas de la U.A.3. la suspensió no
afectarà les parcel·les que ja disposen d'edificació residencial.
- Sector B de sòl urbanitzable, en la part no inclosa al sector H de l'Avanç.
- Al sòl no urbanitzable, se suspenen les llicències referides a usos extractius,
llevat de les àrees on aquestes activitats eren permeses pel Pla que es
revisa, i segueixen sent tolerades pel present Pla General.
- Implantació de noves indústries que incorporin l'ús d'aigua al seu cicle
productiu.
Barcelona, novembre de 2002
Per BCN SL
Joan A. Paez i Berga, arquitecte
Cap de l’equip redactor
Memòria d’Ordenació Pàgina 42

Equip de treball
Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
Direcció dels treballs
Robert Juvé i Morillo, arquitecte municipal de Llinars del Vallès.
Joan Antoni Paez i Berga, arquitecte cap de l’equip redactor.
Olga Roca i Saurina, arquitecte
Emili Amat, advocat
Frederic Miralles, economista
Eduardo Guerra Magro
Cristina Barrios Cader, arquitectes
Josep Pinós, enginyer c.c.p.
Frederic Ximeno,
Jordi Parpal, biòlegs
Carlota Cristobal estudiant arquitectura
Lourdes Garcia,
Neus Soler delineants CAD
Montse Godoy,
Montserrat Pallejà, secretàries.
ANNEXOS A LA MEMÒRIA DE L'AVANÇ DE LA REVISIÓ DEL PGO, QUE
ES DONEN PER REPRODUÏTS.
I. Població.
II. Sòl no urbanitzable
III. Anàlisi del compliment del programa d’actuació del Pla General
d’Ordenació Urbana de 1976
IV. Informació urbanística
V. Anàlisi de capacitat per a nous habitatges
VI. Diagnosi. Primera aproximació
VII. L’economia local
VIII. Els equipaments
IX. Estudi Econòmic i Financer.
Memòria d’Ordenació Pàgina 43

ANNEXOS A LA MEMÒRIA DE LA REVISIÓ DEL PGO.
Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
I. Informe a les al·legacions del document per a Aprovació Inicial.
II. "Avaluació dels recursos hídrics de Llinars del Vallès en relació a les
previsions del nou Pla General d'Ordenació urbana", març 2001.
Frederic Ximeno i Jordi Parpal, biòlegs.
III. Estudi d'inundabilitat de les zones de desenvolupament industrial
previstes en la Revisió del P.G.O.U. de Llinars del Vallès, novembre
2001, Josep Pinós, enginyer c.c.p.
IV. Conveni urbanístic signat entre l'Ajuntament i el promotor majoritari del
sector B. 2 d'agost de 2001.
Memòria d’Ordenació Pàgina 44