memoria.doc - Ajuntament de Llinars del Vallès

More documents

Recommendations

Info

CRITERIS D’ORDENACIÓ Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès Memòria d'Ordenació Text Refós Novembre 2002 NATURALS Protecció de les àrees incloses al Pla d’Espais d’Interès Natural i al Parc del Montnegre-Corredor Connexió ecològica entre els massissos del Montseny, el Montnegre- Corredor i la vall del Mogent Manteniment de la biodiversitat, tant florística com faunística Protecció dels elements vegetals d’interès Protecció de les àrees amb relleu pronunciat Manteniment de les característiques ecològiques del Mogent SOCIO-CULTURALS Manteniment dels usos agrícoles, ramaders, forestals i cinegètics tradicionals Protecció dels elements d’interès històrico-arquitectònic i arqueològic Manteniment de l’atractiu turístic de la zona Regulació dels usos recreatius al terme municipal URBANÍSTICS Ordenació dels diferents sectors de creixement residencial i industrial al terme municipal Permeabilització de les grans infraestructures que travessen el municipi Regulació de la situació urbanística de la Urbanització Sant Josep i del sector industrial de Can Prat. 3.1.1 Criteris naturals Tenint en compte l’interès que suposa per a la població de Llinars la presència d’espais naturals d’interès a dins el seu terme municipal (o propers a ell), s’ha de tenir especial cura en mantenir els valors naturals del municipi ja que es tracta d’un dels factors de protecció del Montseny i del Montnegre i un dels atractius de visitants de la zona, amb el valor afegit que això suposa per a l’economia local. Tot i que, en una part del terme, aquest aspecte ja s’assegura amb la inclusió dins els límits del Parc del Montnegre-Corredor, cal valorar que un espai protegit no pot ser una illa aïllada dels seus entorns. La pròpia dinàmica dels sistemes naturals, sense fronteres clares i amb un gran dinamisme, fa que s’hagi d’assegurar, també, la conservació dels sistemes naturals limitants amb el Parc. Paral·lelament, cal considerar que a l’interior del municipi, sobretot al marge del Mogent, es localitzen alguns elements vegetals que es consideren de protecció prioritària a la legislació comunitària. Per aquest motiu, es considera important adoptar criteris de manteniment de la biodiversitat, dels elements vegetals d’interès, de connexió dels espais naturals a l’hora de definir l’ordenació del Sòl No Urbanitzable. Memòria d’Ordenació Pàgina 8
3.1.2. Criteris socio-culturals Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès Memòria d'Ordenació Text Refós Novembre 2002 El paisatge actual del terme municipal de Llinars, a l'igual que el de tots els municipis propers, és el resultat d’una activitat secular de transformació dels sistemes naturals realitzada pels habitants del municipi. Totes aquestes activitats que des d’antic tenen lloc en els espais rurals de Llinars són el suport i la forma de vida de gran part dels habitants del terme municipal. Ja sigui com a activitat econòmica principal o com a element més aviat recreatiu, en els espais agro-forestals es desenvolupen determinades activitats tradicionals - agrícoles, ramaderes, forestals o cinegètiques- que formen part del patrimoni cultural i històric del municipi. Determinades construccions situades, sobretot a la zona de Sant Joan de Sanata, en són testimoni d’aquest ús històric del patrimoni natural de Llinars. En aquest sentit, el planejament urbanístic no pot ésser aliè a aquest factor de manera que s’ha d’assegurar el manteniment d’aquests usos i d’aquest paisatge tradicional. Un altre factor a tenir en compte a l’hora de definir els usos i d’efectuar una qualificació urbanística del sòl és el fet que tota l’àrea del Baix Montseny presenta una freqüentació turística molt elevada, lligada, essencialment, a la presència d’espais naturals d’interès com són el Montseny i el Corredor. En aquest sentit, la nova ordenació urbanística del municipi ha d’assegurar els elements que potencien aquesta gran afluència de visitants a l’hora que la regula per tal d’evitar possibles massificacions que anirien en detriment del manteniment del paisatge actual del terme. Tanmateix, en l’aspecte d’usos, es tindrà en compte la potenciació d’aquells que, a més dels forestals o agrícoles i ramaders propis d’aquesta classe de sòl, puguin ser-hi complementaris o compatibles a fi de millorar-ne el rendiment econòmic i dotar-lo d’activitat adequada. 3.1.3 Criteris urbanístics El creixement urbanístic de Llinars ha estat lligat, des de sempre, a l’eix de la carretera C-35 i del riu Mogent. En el cas dels termes municipals col·lindants s’ha produït un fet similar. La consolidació d’aquest model de creixement pot representar la creació d’un contínuum urbanitzat al llarg d’aquest eix amb el corresponent risc de fragmentació i desestructuració territorial que això suposa. Memòria d’Ordenació Pàgina 9
Page 1 and 2: REVISIÓ DEL PLA GENERAL D’ORDENA
Page 3 and 4: Revisió del Pla General d’Ordena
Page 7: 3. CRITERIS PER A L’ORDENACIÓ DE
Page 11 and 12: 3.2.1. La demanda de sòl Revisió
Page 13 and 14: 3.2.2. L’oferta d’habitatge Rev
Page 21 and 22: 5.4.2. Els urbanitzables industrial
Page 23 and 24: 5.4.2.2. El consum d’aigua Revisi
Page 25 and 26: 5.6. El tractament del sòl urbà R
Page 31 and 32: Nombre d'habitatges previsible Revi
Page 39 and 40: 8.5. Capacitat de població i proje
Page 43 and 44: Equip de treball Revisió del Pla G

memoria.doc - Ajuntament de Llinars del Vallès

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?