memoria.doc - Ajuntament de Llinars del Vallès

Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Llinars del Vallès
Memòria d'Ordenació
Text Refós
Novembre 2002
En aquest aspecte, doncs, cal invertir la tendència. De moment, la depuradora
instal·lada a Cardedeu, i a la qual s’han d’abocar les aigües residuals de Llinars
afavorirà la recuperació de la qualitat de les minses aigües pròpies. Aquest fet,
positiu, és a la base de la recuperació de l’entorn fluvial com a parc lineal que
recuperi el paisatge de ribera característica, i apropi els residents cap aquest
espai recuperat.
La vialitat principal industrial -en part existent, en part proposada- farà de límit
entre l’expansió urbana i l’àrea a protegir, i al mateix temps afavorirà la
distribució del tràfic procedent de la variant (o amb destí cap a ella).
Tanmateix, aquesta doble estructura parc-vialitat potenciarà la relació de la
urbanització de St. Josep amb el centre de Llinars, relació actualment
inexistent, i que fa que aquesta urbanització depengui de Cardedeu en la
majoria de les seves necessitats.
Hi ha un aspecte que convé ressaltar. Amb posterioritat a l’exposició pública de
l’Avanç de Pla, s’ha rebut a l’Ajuntament un estudi “Pla Director de Protecció
contra avingudes a la conca del Besós” realitzat per l’Agència Catalana de
l’Aigua que mostra la innundabilitat, en un període de retorn de 500 anys (és a
dir, amb la possibilitat estadística de produir-se un cop cada 500 anys) d’una
àmplia franja de terrenys al llarg del riu Mogent.
Amb la finalitat de validar aquestes conclusions, si era el cas, o de presentar-ne
alternatives, l’Ajuntament encarregà un estudi a tècnic competent en la matèria.
La conclusió d’aquest nou "Estudi d'inundabilitat de les zones de
desenvolupament industrial previstes a la Revisió del P.G.O.U. de Llinars del
Vallès", que s’adjunta com a Annex III a la Memòria, és que les hipòtesis de
l’A.C.A. es confirmen, però es matisen en el sentit de que bona part dels
terrenys inundables ho són amb baix risc. És a dir, que són sòls no compatibles
per a usos residencials –que, de tota manera, l’Avanç de Revisió no havia
previst en aquestes posicions- però que sí que poden ser-ho, amb lleugeres
mesures correctores, per a sòls industrials.
D’aquest estudi s’en dedueixen, doncs, dos temes importants. D’una banda,
que el futur projecte de recuperació del Mogent haurà de tenir en compte la
seva inundabilitat, i els diversos períodes de retorn a considerar (és a dir,
quines parts del parc fluvial seran inundables i amb quina probabilitat (5, 10,
100, 500 anys). I de l’altre cantó, quines mesures s’haurà de prendre en alguns
dels sòls urbanitzables industrials previstos per a aminorar o anul·lar la
possibilitat d’esporàdiques inundacions (amb una probabilitat d’una cada 500
anys).
5.3. La interrelació centre-perifèria
Memòria d’Ordenació Pàgina 18