Projecte de museïtzació - Parc Fluvial

Projecte executiu per a
la realització de un centre
de interpretació a la
Torre de l’amo
de Viladomiu Nou

0 Introducció
01. La colònia Viladomiu Nou
01.1 Història de la colònia
01.2 Situació geogràfica i entorn natural
01.3 Característiques de la colònia
01.4 Viladomiu avui
02. La torre de l’amo de Viladomiu nou
02.1 Memòria descriptiva de la torre
02.2 L’ús actual
03. El Parc Fluvial
03.1 Consorci Parc Fluvial
04. Proposta museològica
04.1 Plantejament general i objectius
04.2 El marc històric
05 Proposta museogràfica
05.1 Definició de l’espai a museïtzar
05.2 Plantejament general de la proposta museogràfica
05.3 Característiques de la visita i definició de la circulació
05.4 Recursos museogràfics
05.5 Itinerari de visita: la circulació de visitants
05.6 Aproximació del guió
05.7 Els personatges
06 Projecte tècnic
06.1 Memòria tècnica
07 Pressupost
3
4
5
7
9
11
13
14
17
18
19
20
21
23
26
27
29
30
32
36
38
40
43
44
47

00
Introducció
L'arquitectura industrial és avui un patrimoni emergent a tota
Europa pel fet que es considera que és el patrimoni arquitectònic
més rellevant i identitari de la societat industrial que va néixer
a mitjan del segle XIX de la mà de la revolució industrial i del
sistema fabril.
Les colònies, nuclis de poblament industrial situats en zones
rurals, són un del fenòmens més característics del procés
d'industrialització català, tant pel model industrial, empresarial i
social que van desenvolupar, com perquè han esdevingut un dels
trets més singulars del paisatge de les conques fluvials del
Ripollès i el Berguedà.
Les colònies industrials a Catalunya destaquen, com en cap altre
lloc del món, per la diversitat i la gran concentració geogràfica.
Avui, la seva conservació i interpretació representen un repte i
una ocasió important de dinamització territorial i creixement
econòmic i cultural.
Cal interpretar, transmetre i comunicar el patrimoni industrial
perquè ens pugui parlar de diferents aspectes relacionats amb
la societat industrial: la seva estructura, els seus problemes, els
seus desigs i sobretot la seva quotidianitat. Representa, per tant,
una eina fonamental per al coneixement del nostre passat i de
la nostra història.
3

01
La colònia
Viladomiu Nou

01
01.1
La colònia
Viladomiu Nou
Història de la colònia
La raó social Tomás Viladomiu y Hijos va
comprar en 1876 els terrenys per construir
una nova fabrica al lloc conegut com la
Clau de Sant Marc. La nova fàbrica, un xic
allunyada del conjunt industrial de Viladomiu
Vell, es va començar construir en 1880, en
un moment en que el negoci familiar estava
força consolidat i era possible plantejar-se
una ampliació important.
L’ampliació de la fabrica de Viladomiu Vell
no era factible si tenim present que el
objectiu de Tomàs Viladomiu era aprofitar
el potencial energètic del Llobregat. Calia
construir una nova fabrica, amb l’aprofitament
independent i amb unes noves
infraestructures, al mateix temps que es
podia gaudir dels avantatges fiscals que la
legislació oferia. Per tant, es tractava de
crear una nova colònia: Viladomiu Nou.
La colònia assumeix el seu caràcter totalment
independent quan en 1897 els germans
Josep i Jacint Viladomiu, fills del
senyor Tomás, parteixen l’herència paterna;
és l’any també en que caduca la concessió
d’Estatut de Colònia Agrícola i Industrial
que l’Estat havia concedit conjuntament a
ambdues colònies i que havia enfrontat en
un llarg plet l’Ajuntament de Gironella i els
Viladomiu. A partir d’aleshores la colònia ja
no es coneixerà més com a Clau de Sant
Marc sinó com a Viladomiu Nou.
Tot i que comença essent una petita colònia,
amb nomes dos blocs d’habitatges plurifamiliars-
molts dels serveis eren oferts des
de Viladomiu Vell- i que la fabrica constava
només de planta baixa i un pis (1550 m 2 ,
una quadra annexa de 409 m 2 , el cobert
per els batans de 266 m 2 , la turbina amb
36 m 2 ) a partir de 1897 comença a créixer
espectacularment i ràpidament. És molt
significatiu el fet que l’any 1900 s’inicien
les obres de construcció de la monumental
església i de la torre dels amos, i tot seguit
augmenten el nombre d’habitatges i de
serveis. I és que fou Marc Viladomiu
l’empresari que apostà per fer créixer la
colònia i donar-li una personalitat pròpia,
sens dubte amb la col·laboració estreta de
la gent de Viladomiu Nou.
L’any 1911 s’aconseguí augmentar l’aprofitament
hidràulic a 4561 litres per segon
amb un salt de 7,14 m, la qual cosa obligà a
substituir la primera resclosa de fusta de l’any
1879 per una nova de formigó, una mica
més alta; la importància de la fàbrica i de la
producció queda reflectida en el fet que les
noves turbines, amb una potencia de 400
CV, necessitaven el reforç d’una nova
maquina de vapor Wolf de 200 CV.
La fàbrica de filats i teixits de coto no parava
de créixer i amb ella la colònia. El conjunt
5

01
La colònia
Viladomiu Nou
fabril de Viladomiu Nou és una de les fabriques
de pisos més interessants del Llobregat;
ja hem dit que és fruit del creixement
de molts anys però cal dir també que ho
és d’un creixement ordenat, sòlid, sense
pausa i que mai trencà els principis de la
racionalitat i de la obra ben feta. Aquestes
característiques són les mateixes de la
colònia: els blocs de pisos, molt especialment
els de les galeries, són dels més bé
conservats i singulars de tot Catalunya.
L’any 1929 Marc Viladomiu comprà la
colònia i fabrica veïna del Guixaró i és
aleshores quan es construeix la carretera
que uneix ambdues colònies. En 1933 es
crea la societat anònima SA Viladomiu i
comença una nova etapa de prosperitat
reflectida arquitectònicament amb una nova
ampliació de la fabrica i la construcció de
més pisos. Tot i que l’any 1936 la fabrica
fou col·lectivitzada, el 1939 tornà als propietaris;
al cap de pocs anys es construeix
una nova guarderia infantil i maternal
(1943), s’amplien i milloren els habitatges
i es construeix la zona esportiva (1948).
La vitalitat de la colònia, de la seva gent,
és palesa en la munió d’activitats que des
de sempre han portat a terme. La seva
historia recent és plena d’alts i baixos, de
moments durs de crisi des del 1982 fins
al seu tancament definitiu, però també de
confiança en el present i en el futur.
6

01
01.2
La colònia
Viladomiu Nou
Situació geogràfica i entorn natural
Viladomiu Nou és la colònia situada més al
sud de Gironella, tocant amb el Guixaró
que forma part del terme de Casserres. Les
colònies veïnes són Viladomiu Vell pel nord
i el Guixaró pel sud, on hi ha un dels accessos
a Viladomiu Nou a través d’una carretera
privada.
L’entrada a la colònia està flanquejada per
una filera d’arbustos ben cuidats i uns
esplèndids plataners, que ocupen la plaça
davant l’església i altres espais entre les
edificacions, cobrint-les de fulles durant la
tardor i l’hivern. Un seguit de xiprers entre
la casa dels antics propietaris de la colònia
i de l’antiga escola, alguns arbres fruiters
(pereres, pomeres, cireres) dispersos i diversos
jardins al costat de molts dels habitatges,
completen la vegetació plantada
pels veïns de la colònia. La fauna compta
amb exemplars de tórtora turca (Strptopelia
decaocto), de garses (Pica pica) i amb
colònies de pardal comú (Passer domesticus).
Des de l’alt de la colònia es té una esplèndida
visió d’un tram del riu Llobregat, que
permet observar les aus que el ressegueixen
aigües a munt i avall, com és el cas del
gavià argentat i del corbs marins, ambdós
ocells marins que s’han adaptat a remuntar
cursos fluvials, sobretot durant l’hivern, a
la recerca de menjar.
7

01
La colònia
Viladomiu Nou
Baixant cap a la fàbrica es poden veure
diversos horts ben cuidats. Entremig
d’alguns pardals, la silueta inconfusible del
pit roig (Erithacus rubecula), al cant dels
gafarrons (Serinus serinus) i, al cel, el vol
de les orenetes (Hirundo rustica) i els
roquerols (Hirundo rupestris) per damunt
dels teulats. Just al darrere discorren les
aigües del Llobregat i del canal que mou
la turbina que fa electricitat, i que quasi
asseca un tram curt del curs fluvial on, tot
i així, es veu alguna truita, acompanyada a
les vores pels curts vols de la cuereta blanca
(Motacilla alba).
A l’entorn del riu creix un petit bosc de
ribera format majoritàriament per pollancres,
acompanyades de vidalba, heures i algun
arç blanc. També petits grups de canyes i
nombroses plantes aromàtiques conformen
aquest hàbitat fluvial, on es troben ànecs
coll verd (Anas plathyrrichos), alguna polla
d’aigua (Gallinula chloropus) tímida i alguns
bernats pescaires (Ardea cinerea), aquest
darrers sobretot durant l’hivern. Al capvespre,
el so de les granotes i del rossinyol bastard
(Cettia cetti), completen el paisatge a
l’entorn del riu.
A l’altre costat del riu, el bosc de pi blanc
amb els senyals de l’incendi del 1994, ha
donat pas a un bosc jove de roures, barrejats
amb bosc mediterrani, del qual destaquen
les alzines carrasques i el romaní.
8

01
01.3
La colònia
Viladomiu Nou
Característiques de la colònia
La principal característica de Viladomiu Nou
és que la seva estructura determina la
situació geogràfica en que es troba, ja que
està ubicada enmig d’un turó amb la fàbrica
i el riu als seus peus. El Llobregat l’envolta
de nord a sud, creant una espècie de península
junt amb la riera de Clarà que arriba a
la colònia per l’oest. Per aquest motiu Viladomiu
només té una sortida a la C-16 pel
nord, sense comptar la sortida en direcció
sud que comunica amb el Guixaró a través
d’una carretera particular. L’entrada de
Viladomiu Nou és pel nord on, abans
d’arribar a la colònia, hi ha la casa de la
Granja. Més endavant, just a l’entrada i en
la mateixa carretera, encara és visible el
lloc on hi havia hagut una cadena que a
les nits barrava el pas.
Actualment, la colònia esta formada per
102 habitatges, els més antics daten de
l’any 1900. A mesura que la fàbrica es van
anar fent més pisos, fins al 1951 any que
es van construir els darrers, situats a
l’anomenat carrer Nou.
El primer espai que trobem és la plaça de
l’Església, una zona molt amplia i el primer
edifici de pisos. Aquest edifici fou construït
amb la pedra del turó de la Granja i és on
hi havia la barberia, el cafè, la botiga, la
fonda, la rectoria i l’església, aquesta última
encara està en servei. A partir d’aquí hi ha
tres carrers en què es distribueixen la resta
d’habitatges estructurats, tots ells, en forma
de galeries comunitàries, excepte els de l’
últim bloc que es va construir que disposa
d’una entrada cada 4 pisos. Els habitatges
d’aquest darrer bloc eren destinats als
encarregats de la fàbrica i és on des de
l’any 1943 hi ha la guarderia infantil.
Entre els dos últims blocs de pisos cal
destacar el llarg passeig amb frondosos
plataners i bancs on, al fons, hi ha l’edifici
del Cinema-Teatre.
Entre la plaça de l’església i l’edifici de la
guarderia hi ha la pista de bàsquet dotada
d’il·luminació i amb els corresponents vestuaris.
Al fons es troba la Torre de l’amo, un
recinte amb un gran pati i àmplia zona
enjardinada on encara es pot veure que,
per tenir-hi accés, s’havia de franquejar
una portalada. Posteriorment una part
d’aquest espai es va aprofitar per fer-hi les
escoles actuals.
La fàbrica es troba allunyada, a uns 500 m
de la colònia, i situada a peu de riu. S’hi
arriba per una carretera particular que hi
ha entre la pista de basquet i el magatzem
de les bales, un edifici on antigament s’hi
guardaven les bales de cotó, la matèria
utilitzada per filar.
9

01
La colònia
Viladomiu Nou
10

01
01.4
La colònia
Viladomiu Nou
Viladomiu avui
Com a la resta de colònies de la zona del
Llobregat, el tancament de la fàbrica (1982),
va significar un punt d’inflexió en tots els
aspectes de la població. Una de les coses
que més va afectar els veïns és que abans
l’amo era qui proveïa al manteniment de la
colònia, subvencionava el club de basquet,
la Festa Major etc. En canvi actualment són
els veïns qui s’han de fer càrrec de
l’arranjament dels edificis, la recuperació
de les festes i altres activitats que fan de
manera voluntària.
Tal com va passar en la resta de colònies,
el tancament de la fabrica va suposar que
moltes famílies marxessin. A Viladomiu Nou,
la majoria de famílies no van deixar
l’habitatge, per això en aquests moments,
els 102 pisos que té la colònia estan ocupats
per persones que ja hi havia estats
vinculades. També l’Ajuntament de Gironella
s’ha compromès molt en l’arranjament dels
vials i enjardinament de la colònia. Amb
l’arribada de Gas Natural i la xarxa de TV
pel cable, la qualitat de vida ha millorat
sensiblement. El resultat és que gràcies al
consistori i a la col·laboració dels veïns, es
pot parlar d’una colònia atractiva i amb
molta vitalitat.
Pel que és la fàbrica, aquesta torna a estar
ocupada pel la industria tèxtil Sauleda SA,
que respon a la marca comercial de Balvitex.
Aquesta empresa ha fet de la fabrica de
11

01
La colònia
Viladomiu Nou
Viladomiu Nou el centre de la seva activitat
industrial.
La colònia compta amb els següents llocs
d’interès:
· La Granja - Casa construïda el 1913, on
es cuidaven vaques per disposar de llet per
als nadons de la guarderia de la colònia i
també per vendre. Més tard s’hi fabricà
calçat, especialment de muntanya. Actualment
funciona només com a botiga de
calçat.
· Església - Edificada el 1905. Té un pis
annex com a rectoria. Actualment és propietat
del Bisbat de Solsona.
· Guarderia infantil - Edifici construït el
1928 com el pis del director de la fàbrica.
L’any 1943 es va reformar i es convertí en
guarderia-convent on residia una comunitat
de religioses.
· Cinema - Construït el 1917 com a magatzem
de la fàbrica i reformat el 1952 per
adequar-lo a cinema-teatre. Té una capacitat
per a 426 espectadors. L’agost 1998 es
va cremar l’escenari. És de propietat municipal.
· Torre de l’amo - Acabada el 1905 com
l’església, era la residencia de l’amo de la
colònia. Actualment funciona com a Centre
d’Interpretació. El projecte que presentem
es concentra pròpiament en aquest edifici
emblemàtic i planteja la musealització de
les plantes primera i golfa per a la creació
d’un centre d’interpretació de la colònia.
· Altres recursos de la colònia son la Pista
Poliesportiva, les pistes de petanca i la zona
de pícnic, arranjada pels veïns a l’any 1998.
12

02
La torre de l’amo
de Viladomiu Nou

02
02.1
La torre de l’amo
de Viladomiu Nou
Memòria descriptiva de la torre
Aquest gran edifici, que es començà a
construir el 1899 fou la residència privada
dels propietaris de la colònia mentre la
fàbrica de Viladomiu Nou estigué en funcionament
i fins l’any 1982 quan tancà
portes. Tot indica que a l’estiu del 1902 la
família Viladomiu va ocupar, per primera
vegada a la torre.
El primer estiueig a la nova residència de
la qual en van tenir cura, molts anys, la
família de Ramon Castellà i Monegal que
s’instal·laran provisionalment als baixos de
la torre fins que es van traslladar a una
petita caseta construïda a un extrem del
jardí; s’encarregaven de dels manteniment
dels horts, camps i jardins i de la neteja i la
cuina de la casa dels amos.
La família propietària no féu servir la torre
com a residència fixa. La seva residencia
era a Barcelona i només pujaven esporàdicament,
per controlar que la fàbrica funcionés
correctament, que a la colònia hi regnés
una bona harmonia i tot seguís ben controlat
i en ordre. També hi pujaven a l’estiu, quan
passaven temporades més llargues per
gaudir del entorn natural agradable i del
clima menys calorós que el de la ciutat.
L’edifici presentava originàriament una planta
quadrada de 17x17m simètrica a llevant
i a ponent, articulada a l’entorn d’un espai
octagonal de distribució rematat per una
lluerna. La planta baixa allotjava els serveis
subsidiaris de la planta pis, concebuda com
la planta noble on residia la família de l’amo.
L’aixecament planimètric de la colònia fet
pel topògraf Antonio Cabezas l’any 1927
i algunes fotografies de l’època enregistren
l’amplificació de l’estructura original amb
un cos adossat a migdia. Aquest nou volum,
afegit potser per a permetre un us més
domèstic de la torre, conté en planta baixa
una distribució d’habitatge convencional i,
en planta pis, una magnifica galeria connectada
al menjador. Aquesta ampliació
comportà segurament la reubicació de
l’escala a l’actual posició malmetent la composició
de la façana de llevant.
14

02
La torre de l’amo
de Viladomiu Nou
El cos original de la planta quadrada de la
Torre de Viladomiu Nou presenta, el planta
baixa, una estructura de murs de càrrega
de paredat de pedra de 60cm coberts amb
sostres de voltes de rajola. En planta pis,
els murs de càrrega perimetrals són també
de pedra amb un gruix de 50cm, però els
murs portants interiors són de maó i els
sostres es resolen amb bigues de fusta i
revoltó. La planta de les golfes es cobreix
amb bigues de fusta recolzades als murs
de la façana i a l’octògon de maó central.
La lluerna es resol amb una estructura de
bigues metàl·liques i encadellat de rajola.
El cos rectangular adossat posteriorment
a migdia es construeix amb sostres de
bigues de ferro i revoltó.
15

02
La torre de l’amo
de Viladomiu Nou
16

02
02.2
La torre de l’amo
de Viladomiu Nou
L’ús actual
Quan la fàbrica tancà portes, la torre quedà
abandonada. Aquesta situació comportà
que l’edifici s’anés degradant, tal com ha
passat a la majoria de les torres de les
colònies tèxtils berguedanes.
Després d’unes importants obres de restauració,
actualment l’edifici acull diferents
usos: és el centre de gestió del Consorci
del Parc Fluvial del Llobregat i, a la vegada,
també acull l’oficina de turisme del Parc
Fluvial i un telecentre que poden utilitzar
els veïns de la colònia i dels voltants.
A la planta baixa es troba l’exposició “Soroll
de telers, soroll de diners. 150 anys de
colònies industrials a Catalunya” presentada
a Palau Robert de 26 d’octubre de
2005 a 8 de gener de 2006 i ara instal·lada
de manera permanent a la Torre de l’Amo.
Aquesta exposició realitzada en ocasió del
cent cinquantè aniversari de la creació de
les colònies industrials representa per la
Viladomiu Nou un recurs i una eina important.
Constitueix un referent interessant a
nivell de continguts perquè proporciona
informacions generals sobre el fenomen
de la industrialització i de les colònies a
Catalunya i un recurs a nivell turístic cultural
gracies a les seves característiques i a la
seva estètica moderna i atractiva.
17

03
El Parc Fluvial

03
03.1
El Parc Fluvial
Consorci Parc Fluvial
El Parc Fluvial del Llobregat és un consorci
que treballa activament per a fomentar el
desenvolupament del territori de les colònies
tèxtils del Llobregat situades entre Cal
Rosal i Balsareny a través de la preservació
i la revalorització del seu patrimoni històric,
cultural i natural i, també, afavorint la reactivació
socioeconòmica i turística d’aquest
territori vertebrat entorn del riu Llobregat
i les colònies tèxtils que s’hi construïren
durant la segona meitat del segle XIX.
Es va crear el dia 11 de juny de 2003 i
està format per les següents entitats
públiques i privades:
· Consell Comarcal del Berguedà
· Ajuntament de Berga
· Ajuntament d’Avià
· Ajuntament d’Olvan
· Ajuntament de Gironella
· Ajuntament de Puig-reig
· Ajuntament de Gaià
· Ajuntament de Navàs
· Ajuntament de Balsareny
· Generalitat de Catalunya (Presidència i
Política Territorial i Obres Públiques)
· Diputació de Barcelona (Promoció Econòmica
i Turisme)
· Obra Social de la Caixa de Manresa,
· Associació Comarcal d’Empresaris del
Berguedà
· Cambra de Comerç - Delegació de Berga
· Associació de Productors i Usuaris
d’Energia Elèctrica,
· Federació Catalana de Pesca
· Federació d’Associacions de Veïns del
Baix Berguedà
Tot i que el Consorci com a entitat jurídica
començà a funcionar a partir del gener de
2004, el projecte del Parc Fluvial ja s’està
desenvolupant, sota la forma de Patronat
del Parc Fluvial Navàs-Berga, des de l’any
1998.
El territori d’actuació comprèn uns 278 km 2
-on viuen unes 34.000 persones- i inclou
els municipis que formen part del Parc
Fluvial i els habitants de les 18 colònies
tèxtils situades, a tocar del riu Llobregat,
entre Berga i Balsareny, les quals acullen
uns 2.500 habitants i més d’una seixantena
d’empreses de tot tipus: d’alimentació, fusteria,
autònoms, petites empreses tèxtils,
etc.
19

04
Proposta
museològica

04
04.1
Proposta
museològica
Plantejament general i objectius
Entenem que l’objectiu del projecte de
museïtzació és el de dissenyar una proposta
museogràfica suggerent que converteixi
aquest centre d’interpretació en una porta
efectiva per a la visita de les colònies tèxtils
del Llobregat de manera que aquest recurs
es pugui convertir en un punt d’atracció per
si mateix, un punt que aconsegueixi l’atracció
d’uns fluxos de visitants important, i que
sigui complementari –no repetitiu– de les
diferents propostes i realitats museogràfiques
i interpretatives dissenyades en el
conjunt de l’espai territorial de les colònies
tèxtils de Catalunya.
Es vol explicar la història concreta de l’edifici
–una torre senyorial, segona residència dels
amos però alhora Torre d’una colònia–, amb
la història de Viladomiu Nou, la de les
colònies del Llobregat, la història industrial
de Catalunya a partir d’un fil conductor:
obrers i empresaris a la Catalunya de començaments
del s. XX no tractat en cap
dels equipaments, museus i centres
d’interpretació ubicats i/o projectats a les
valls fluvials del Llobregat o del Ter.
Per tant, els continguts del projecte i el guió
s’articulen a partir de tres diferents eixos
temàtics, que a partir de una contextualització
coherent amb la historia de la colònia
Viladomiu Nou ens permet desenvolupar i
tractar moments i fets emblemàtics de la
historia catalana i europea:
· Amos i treballadors
La relació entre l’amo i els habitants de la
colònia. El paternalisme, les reivindicacions
i la pau social.
· Vida de obrers
Les condicions de vida i de treball dels
obrers a la ciutat i a les colònies.
· Foc!
Les lluites, les vagues i “la Setmana Tràgica”
A través de la visita coneixerem les condicions
de vida dels obrers d’una colònia
industrial a principis del segle XX, com
s’organitzava, el paper dels patrons, els
conflictes socials existents a l’època, prenent
com a punt final els fets de la Setmana
Tràgica ocorreguts el 1909, com exemple
de les reivindicacions obreres i de les diferències
entre la vida industrial a la ciutat
i la vida a les colònies.
Amb el recurs de àudio (veu en off), suportats
per elements escenogràfics, mobiliari
d’època i imatges d’arxiu, es planteja proporcionar
informacions sobre les condicions
laborals dels treballadors a la colònia Vila-
21

04
Proposta
museològica
domiu, sobre les seves preocupacions els
seus problemes i la seva visió d’això que
passa fora de la colònia: a les altres colònies,
a Barcelona, al món.
Objectius del projecte museològic
· Posar en valor un patrimoni tan especial
i característic com és el de les colònies
industrials a Catalunya a través de la seva
contextualització històrica, econòmica, política
i social.
· Estimular, a través de la comparació entre
la situació obrera a les colònies i a la ciutat,
la reflexió sobre avantatges i límits del
model paternalístic existent a les colònies
industrials.
· Facilitar claus d’interpretació d’una realitat,
la de les colònies industrials i del treball a
la fabrica, propera en els temps però ja molt
allunyada de la quotidianitat de la població.
· Proporcionar coneixements respecte al
territori del Berguedà on es troba la colònia
Viladomiu, el seu ecosistema i el entorn
natural.
22

04
04.2
Proposta
museològica
El marc històric
Amb el desenvolupament de la industrialització
a Catalunya, a mitjans del segle XIX
comencen a sorgir les primeres reivindicacions
de millores de vida per part de la
classe treballadora emergent. La crisi provocada
per la pèrdua del mercat colonial
l’any 1898, tot i que el sector tèxtil català
aconseguí aguantar relativament bé, enceta
un intens i conflictiu període, conegut com
l’època del regeneracionisme, que s’allargarà
fins a la Dictadura de Primo de Rivera que
es caracteritza per una forta crispació social,
fruit de la crisi econòmica política i social,
davant la qual les classes dirigents, industrials
i moviment obrer adopten actituds i
propostes ben diferents.
L’agitació present en el món industrial urbà
català, circumscrit bàsicament a la ciutat
de Barcelona i els centres industrial mitjans
com Sabadell, Terrassa o Mataró contrasta
amb el model sorgit de les colònies industrials.
Tot sembla indicar que a les colònies,
aquests foren anys de relativa calma, de
triomf de la pau social i del sistema de
colònia. Tot i així si que tenim notícia d’alguns
intents de vagues generals coincidint, per
exemple, amb els fets de la Setmana Tràgica
el 1909.
D’altra banda, la majoria dels industrials
propietaris de les colònies vivien a la capital
i, per tant, no eren de cap manera aliens a
les espirals revolucionàries que sacsejaren
periòdicament al país. És lògic pensar que
extremaren la vigilància i el control a les
colònies davant la preocupació creixent que
el fenomen es pogués estendre cap a les
ribes dels dius Llobregat, Cardener o Ter.
En aquests anys, més que mai, la llarga
distància que separava les fàbriques de riu
de Barcelona devia considerar-se com un
gran valor. Mostra d’aquesta preocupació
és la implicació dels industrials amb el nou
sistema polític. Alguns foren escollits com
a diputats i senadors a Corts o altres, com
Josep Monegal, impulsaren la creació de
la Caixa de Pensions per la Vellesa i l’Estalvi
i l’Institut Social.
A les colònies del Llobregat la “pau social”
s’havia imposat des de l’any 1890. Un llarg
període de conflictes, de 1883 fins el 1890,
havia sacsejat la conca i els industrials van
aprendre molt bé la lliçó. Fou a partir d’aquesta
data que començaren a aplicar, fil
per randa, polítiques paternalistes concretades
en el control dels treballadors i en un
augment espectacular dels serveis a les
colònies: guarderies, escoles de nens i de
nenes, monumentals esglésies, botigues,
cafè i casino, teatre i esports, una munió
de serveis i d’infraestructures que durant
molts anys seran molt superiors a les que
23

04
ofereixen els pobles, caps del terme municipal.
Els empresaris impulsaran la creació
de societats mutuals per a fer front a accidents
i malalties i implicaran decididament
en la tasca de la pau social als mestres,
capellans, directors, majordoms i contramestres,
creant així una elit de treballadors de
colònia, més forta i col·laboradora que a la
resta de les fàbriques urbanes
L’any 1900 el govern havia aprovat les lleis
d’accidents de treball i la que regulava el
treball de dones i nens, i s’estava treballant
en molts altres projectes legislatius de millora.
Després de mesos de reivindicacions
en demanda de la jornada laboral de 9
hores, tot i la repressió del moviment per
part de les tropes governatives, es creà una
comissió permanent que acordà mesures
conciliadores amb els treballadors i la creació
d’un conjunt de mesures socials per a millorar
la qualitat de vida de la classe obrera.
Les mesures del govern també inclogueren
la 1904 la llei del descans setmanal i noves
institucions com l’Institut de Reformes Socials
(IRS) el 1903, que no eren més que
respostes puntuals i poc efectives a la gran
vaga de 1902. Fins l’any 1906 no es va
crear el cos d’inspectors de treball i quan
aquests van començar a efectuar inspeccions
a les fàbriques de les colònies anunciaven
prèviament la seva visita.
Proposta
museològica
Fou a partir de Setmana Tràgica, i especialment
de la crisi de 1917, que les organitzacions
patronals feren un pas endavant i
amb l’objectiu de contrarestar el cel moviment
obrer optaren per una nova estratègia.
Els arguments paternalistes de Josep Monegal
ja no servien, havien fracassat totalment
a les ciutats industrials, i calia utilitzar
procediments més efectius: el lock out, les
caixes de resistència, les llistes negres de
treballadors, els grups de pressió, els sindicats
lluires... que culminaran amb el període
conegut com el Pistolerisme (1919-1923).
La Setmana Tràgica de 1909 fou, doncs,
un dels moments més àlgids d’aquesta
conflictivitat obrera. Una revolta centrada
a la ciutat de Barcelona, que s’estengué
als centres industrials mitjans com Sabadell
o Manresa, marcada per un fort anticlericalisme
i antimilitarisme. La consciència entre
les classes populars de l’existència d’una
església servidora d’amos i patrons i en
connivència amb els poderosos era una
realitat patent en la societat catalana des
de principis del segle XIX. No es tractava
d’una doctrina elaborada, si no una vivència
de les classes més desafavorides que veien
l’estament eclesiàstic com a explotador
dels pobres i corruptor de consciències. En
aquest ambient, el sorgiment de la figura
de Lerroux i el partit Radical, enviat des de
Madrid per a fer front a l’augment del sentiment
catalanista entre les classes obreres,
atiaren l’esperit anticlerical de la majoria
de la classe obrera.
D’altra banda, l’ordre de mobilització dels
reservistes per a anar a combatre al Marroc,
el juliol de 1909, fou molt mal acollida per
les classes populars. El conflicte del Marroc
havia agafat una importància primordial
sobre la qual bascularà la política exterior
espanyola dels primers decennis de segle
XX, un cop perdudes Cuba i Filipines, tot i
que l’opinió popular espanyola restava imbuïda
en un sentiment pacifista i antimilitarista.
En aquest ambient, el juliol de 1909,
després d’un incident que es produí entre
soldats i rifenys, es decretà un augment de
la presència de tropes al Marroc. La legislació
de vigent permetia quedar exempt de
la incorporació a files amb el pagament
d’una taxa de 6.000 reals; una quantitat
que no estava a l’abast dels més humils ja
que la paga diària d’un treballador de l’època
ascendia aproximadament a 10 reals. A
més, la major part dels reservistes eren
pares de família pels quals, la seva feina,
representava l’única font d’ingressos.
24

04
Proposta
museològica
El diumenge 18 de juliol, l’embarcament de
tropes al port Barcelona va provocar greus
aladrulls populars que es van agreujar amb
les notícies del Marroc sobre les nombroses
baixes que s’havien produït a la zona de
conflicte. La situació esclatà el dilluns 26
de juliol quan el sindicat Solidaridad Obrera
declarà la vaga general, fet que marcava
l’inici de la Setmana Tràgica. Durant una
setmana les masses populars assaltaren i
cremaren més de 70 convents de la ciutat
comtal. La revolta s’estengué a altres localitats
industrials com Sabadell, Badalona,
Terrassa, Vilanova o Manresa. El dimarts
27 de juliol, Barcelona continuava cremant
davant la inoperativitat de les forces armades
i la passivitat de la burgesia, els diaris
no sortiren al carrer, els transports restaven
aturats...
La revolta s’allargà fins el diumenge següent
quan es produí intervenció de les forces
d’ordre.
Els Fets de la Setmana Tràgica commocionaren
a la societat espanyola de l’època.
El govern hagué de dimití i durant la repressió
del moviment s’afusellà al pensador
Ferrer i Guàrdia, pare de l’Escola Moderna,
acusat de ser l’inductor de la revolta. La
creació de la CNT aquell mateix any, esparverà
als empresaris que respongueren
creant organismes de resistència empresa-
rial capaços de fer front a la creixent i cada
cop més efectiva organització i força del
moviment obrer. Les polítiques possibilistes
de millora de les condicions de vida quedaren
aturades i la conflictivitat obrera anà
en augment. Tot i que en aparença a les
colònies no es movia res...
25

05
Proposta
museogràfica

05
05.1
Proposta
museogràfica
Definició de l’espai a museïtzar
Plantes primera
Superfície: 372, 75 m 2
Característiques: l’accés des de la planta
baixa s’efectua a traves d’escales o a traves
de ascensor. Les habitacions (dormitoris,
cuina, despatx, menjador) estan distribuïdes
arreu de un rebedor central a qual es accedeix
directament des de les escales.
A més de comunicar amb el rebedor central,
les habitacions comuniquen totes entre
elles, permitent així la realització de un
recorregut circular.
Des de les habitacions es possible accedir
directament a una gran galeria des de la
qual es gaudeix d’una vista suggestiva de
la colònia. El recorregut previst per a la
proposta museogràfica inclou la visita
d’aquest espai, al qual es preveu accedir
per les portes finestres del menjador.
Planta sotacoberta
Superfície: 289,00 m 2
Característiques: la inclinació de la teulada
no permet aprofitar la totalitat de la superfície
de la planta i imposa preveure la circulació
dels visitants només a la part central.
Una escala a cargol, que substitueix la
precedent de fusta i que recupera la forma
i d’ubicació de la escala original, permet
l’accés a la terrassa de la planta coberta.
27

05
Proposta
museogràfica
Planta baixa
Superfície: 372,75 m 2
Característiques: Els usos d’aquesta planta
ja estan definits. El mateix accés a la torre,
ja utilitzat per entrar als espais del centre
d’informació del Parc Fluvial i a la exposició
permanent “Soroll de telers, soroll de diners”,
serviria també com entrada al Centre
d’interpretació de la colònia Viladomiu. Una
senyalització adequada, amb una imatge
gràfica potent, localitzada tant a l’exterior
de la Torre com a l’interior, en la recepció,
indicaria la presencia del centre a les plantes
superiors.
28

05
05.2
Proposta
museogràfica
Plantejament general de la proposta museogràfica
El plantejament museogràfic parteix d'una
premissa: la necessitat de evitar una formulació
convencional de l'aparat museogràfic
optant per unes solucions que garanteixin
una visita dinàmica i interactiva; correcta i
justificada des de el punt de vista dels
continguts i, al mateix temps, amena i agradable.
Entenem que la visita al centre de interpretació
de la colònia Viladomiu s'ha de convertir
en una experiència emotivament i
intel·lectualment estimulant.
Per aquesta raó plantegem una museografia
caracteritzada de la presencia de elements
multimèdies que interactuen amb el espai
expositiu creant efectes sorpresius i envolvents.
Objectiu:
· Explicar, a partir d'un episodi significatiu
de la història del moviment obrer a Catalunya
com són els fets de la Setmana Tràgica de
juliol de 1909 a Barcelona i a Catalunya,
el moviment obrer i les relacions empresarials
a les colònies del Llobregat. És un
tema que no s'ha treballat en cap dels
projectes que existeixen o s'estan desenvolupant
a l'entorn de les colònies de les
conques fluvials del Llobregat i del Ter.
29

05
05.3
Proposta
museogràfica
Característiques de la visita
i definició de la circulació
· Per a la primera planta i la planta sotacuberta
plantegem un recorregut guiat a traves
del mateix material audiovisual, amb el
suport del servei de guiatge-monitoartge
del Consorci del Parc Fluvial de les Colònies.
Per això la entrada se efectuarà en grups
d’un màxim de 25 persones. L’accés estarà
controlat des de l’entrada, a la planta baixa,
que es l’espai reservat per a concentrar les
activitats complementàries (recepció i atenció
del visitants i/o usuari, botiga, WC, sala
de tallers, àmbit de conferències i projeccions,
sala de reunions, etc.)
· Segons la provinença i les característiques
del grup, la visita es podrà impostar en
diferent idiomes que s’han introduir en
progressivament en diferents fases; en
aquest concurs es preveu la locució en
català i castellà.
· El recorregut serà circular i travessarà les
diferents habitacions de la casa de l’amo
situades a la planta noble de l’edifici i a la
planta sota coberta.
· La visita a la torre de l’amo ens portarà
darrera en els temps, al estiu del any 1910
ens permetrà reviure un moment històric
interessant i emblemàtic a nivell català,
espanyol i internacional.
· Al llarg del recorregut ens trobarem amb
diferents personatges que, a traves de les
seves vivències i experiències ens permetran
assumir diferents punts de vista i aproparnos
a un món i un societat polièdrica i en
plena transformació com la dels principis
del segle XX.
30

05
Proposta
museogràfica
Circulació
El sentit de la visita es ascendent i la circulació
definida a partir del guió segon les
següents característiques:
· Accés des de la planta baixa.
· S’accedeix a la planta primera a traves
d’escales o ascensor.
· El recorregut es desenvolupa de manera
circular a traves de les diferent habitacions
distribuïdes arreu del rebedor central.
· Des de la primera habitació a ma esquerra
es passa a la cuina, d’aquí al menjador.
· Des de el menjador es surt a la galeria.
· El recorregut segueix en els dormitoris i
en el despatx, sempre passant des de una
habitació a l’altra de manera circular, sense
tornar a passar per el rebedor.
· Al rebedor es torna al final del recorregut,
desprès d’haver visitat totes les habitacions
del pis.
· Des de el rebedor s’accedeix a les escales
que permeten l’accés a la planta superior.
· La planta de les golfes es formada per un
espai únic, articulat arreu d’una escala de
cargol central des de la qual s’accedeix a
la terrassa de la coberta on es gaudeix
d’una vista immillorable sobre la colònia. La
circulació es per tant més lliure, encara que
suggerida per els mateixos recursos audiovisuals.
31

05
05.4
Proposta
museogràfica
Recursos museogràfics
Entenem que la varietat de recursos, a més
de afavorir la comprensió i l’aprenentatge
de conceptes històrics i culturals ajuda a
complir amb l’objectiu de despertar emocions,
complicitats, i de proporcionar ritme a
la visita. Són recursos fonamentals per què
els visitants participin d’una experiència
interessant i amena.
Planta primera
· Veu en off. Locucions
Aquest recurs ens permet desenvolupar un
guió articulat en el qual el tema tractat
s’aborda des d’una multiplicitat de punts de
vista:
- els treballadors: des d’opcions radicals a
les més conservadores i col·laboracionistes
amb els amos.
- els propietaris de colònies, amb visions
liberals, ultraconservadores i col·laboracionistes.
- la postura oficial de l’Església.
Els diferents personatges definits i presentats
en el guió, es manifesten cadasqun
amb una veu en off. Es tracta de traces
d’àudio gravades i reproduïdes segons una
sincronització de tal manera que en cada
sala, a traves de un monòleg i amb el suport
eventual dels altres recursos (projeccions,
mobiliari, escenografia, i en una fase pos-
terior vídeo) podem tractar un tema o un
aspecte concret del guió.
· Mobiliari.
El mobiliari original present en algunes
habitacions es útil per obtenir un efecte de
contextualització de la historia narrada i un
a participació emotiva dels visitants.
La cuina compta amb el mobiliari original
(mobles empotrats) però d’attrezzo (objectes
de cuina, per exemple) i als dormitoris es
els llits i algun moble complementari.
Els armaris empotrats són un dels elements
característiques de la Torre; també tots ells
elements de decoració (paper pintats, rajoles,
pintura, cornises de guix, finestres,
portes, vidre, etc.) els quals la restauració
arquitectònica va contemplar-ne la restauració.
Amb tot la generosa aportació de mobiliari
procedent de la col·lecció de Sant Benet
de Bages per part de Caixa de Manresa ha
d’enriquir extraordinàriament el projecte.
32

Planta segona- planta sotacoberta
05
· Audiovisual
En format DVD, reproduït en una pantalla
plasma.
Reproducció de fragments escollits de la
pel·lícula “La Setmana Tràgica” del director
Carles Ribas (1976).
· Audiovisual
Aquest audiovisual, en format DVD i reproduït
en una pantalla plasma, ens ajudarà a
reconstruir els fets tràgics del juliol 1909
a la ciutat de Barcelona al 1909.
La projecció començarà amb un mapa de
Barcelona on, en seqüència, s’aniran indicant
les localitzacions dels 67 convents
cremats. Junt amb la localització apareixerà
el nom del convent i alguna nota important
o petit anècdota. El nom desapareixerà
mentre quedarà la indicació de la localització.
Cada nova indicació dels convents
s’anirà afegint a les precedents creant així
una sensació de creciendo dramàtic. Segueix
una segona part on es evidencia la
nova funció a la que s’han destinats els
solars que van quedar buits desprès de la
quema. On hi havien convents es van construir
hospitals i nous mercats. Aquest audiovisual,
no contarà amb so amb l’objectiu
d’evitar un efecte de contaminació acústica
amb els efectes sonors de la pel·lícula.
Proposta
museogràfica
· La maqueta
La maqueta de Barcelona incendiada que
va servir per a la filmació de la pel·lícula La
ciutat cremada del director Carles Riba
(1976) cedida pel Museu Nacional de la
Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Aquesta maqueta, que 3mx 2m (?) representa
un recurs interessant i originalíssim
que ens permetrà, a més que reconstruir
visualment els fets esmentats a la planta
de a baix i comentats per el obrer, de abordar
la temàtica de la representació dels
fets històrics.
Un sistema d’il·luminació escenogràfica i
sincronitzada, que enfocarà en una
seqüència predefinida els diferents punts
de la ciutat suggerint a traves dels jocs de
llum els episodis de les cremes dels convents
i dels enfrenaments als carrers, ajudarà
a explotar al màxim el potencial suggestiu
d’aquest recurs.
· Plafons
Uns plafons, ubicats a les parets, ens permeten
proporcionar unes informacions més
estructurades sobre la Setmana Tràgica
barcelonina i catalana, fent especial èmfasi
amb a la revolta obrera a les comarques
del Berguedà i del Bages.
El primer es concentrarà en la explicació
dels antecedents i dels fets històrics que
fan de marco a la revolta de juliol, enfocant
els esdeveniments de la Guerra del Marroc
i del reclutament dels reservistes.
El segon reporta sintèticament la reconstrucció
dels esdeveniments de la setmana;
des de diumenge 18 de juliol, quan explota
la revolta al moll on s’estaven embarcant
els reservistes fins al dilluns 2 d’agost, quan
la situació torna a la normalitat, i els treballadors,
a les fabriques.
El tercer esta enfocat sobre les conseqüències
politiques i socials de la Setmana
Tràgica.
· Elements escenogràfics
Caixes de fusta, caixes de núvia, caixes
d’embalatge, mobles embolicats: escenografia
d’unes golfes.
· Fotografia mural
La fotografia de la inauguració de la torre
de Viladomiu Nou.
33

05
Proposta
museogràfica
Esquema de necessitats bàsiques
Planta primera
Espai
Espai 1. Rebedor
Espai 2. El cuarto de la minyona
Espai 3. La cuina
Espai 4. Menjador
Espai 5. L'eixida
Espai 6. Habitacions nens
Espai 7. Habitació matrimoni
Espai 8. Despatx
Espai 9. Habitació ala de tramuntana
Espai 10. Rebedor (b)
Necessitats tècniques Recursos expositius
Locució 1 i 8
Instal·lació àudio i altaveus
Il·luminació escenogràfica
Locució 2
Instal·lació àudio i altaveus
Il·luminació escenogràfica
l·luminació escenogràfica
Locució 3 i 5
Instal·lació àudio i altaveus
Locució 4
Instal·lació àudio i altaveus
Il·luminació escenogràfica
Il·luminació escenogràfica
Locució 6
Instal·lació àudio i altaveus
Il·luminació escenogràfica
Locució 7
Instal·lació àudio i altaveus
Il·luminació escenogràfica
l·luminació escenogràfica
Locució 8
Mobiliari bàsic (calaixera)
Fotografies de Tomàs Viladomiu Bertarn
i de Jacint Viladomiu Bertran
Mobiliari bàsic (post de planxar, cadira,
taula, etc.)
Elements d’attrezzo (cassoles i cullerots)
Mobles: taula i cadires de menjador
Tovalles i tovallons
Plats, copes i coberts
Mobles: taula i cadires de vímet
Joc d’aigua
Torretes amb flors
Treure un llit
Mobiliari despatx: taula, cadires, sillons
34

05
Proposta
museogràfica
Esquema de necessitats bàsiques
Planta sotacoberta
Espai
Espai 11. Espai central del nivell
sotacoberta
Espai 12. Espai sota teulada
Espai 13. Espai sota teulada
Necessitats tècniques Recursos expositius
Il·luminació escenogràfica
Material suport de plafons
Fòrex
Il·luminació escenogràfica
Pantalla de plasma
Il·luminació escenogràfica
Pantalla de plasma
Plafons
DVD- Ciutat Cremada
Maqueta de la ciutat cremada
DVD
Elements d’attrezzo: caixes cartró, fusta,
caixes de núvia, mobles vells, etc.
35

05
05.5
Proposta
museogràfica
Itinerari de visita: la circulació de visitants
Planta primera
Entenem la visita a la torre de la colònia
Viladomiu com un recorregut pautat a traves
d’uns àudios i uns recursos escenogràfics
que ens van dictant el sentit i el ritme.
Al llarg de la visita d’aquest pis, que feia de
residencia privada de l’amo i de la seva
família, ens creuarem amb diferents personatges
que ens permetran descobrir diferents
aspectes de la vida a la colònia i ens
proporcionaran les seves visions de diferents
moments i fets històrics.
Des de la primera planta s’accedeix directament
a la planta superior a traves de una
escala. Degut a la mida relativament modesta
de la cuina i de les habitacions, i al
passatge de l’una a l’altra que es fa per
una porta que permet a les persones
d’entrar una a una, dins de les habitacions
no es preveu un recurs que obligui el grup
a romandre dintre una estona determinada.
Aquets espais es consideren de pas.
· Els visitants accedeixen a la primera planta
o planta noble, acompanyats pels monitors/es
a partir de la planta baixa (destinada
a serveis i atenció dels visitants i a espais
de gestió del Consorci) a traves de:
- l’escala que condueix a la porta principal
de la planta noble.
- per l’ascensor que desemboca a l’espai
de les criades, al costat de la cuina.
· Tant els visitants que accedeixin per l’escala
com els que ho facin amb l’ascensor iniciaran
la visita des del rebedor on es posarà
en marxa la locució i l’itinerari guiat per les
veus en off i els monitors/es.
· Espai 1. Rebedor: Locució 1.
Personatge: Viladomiuenc del s. XXI
Recursos museogràfics: Àudio.
· Espai 2. El cuarto de les criades. Locució 2
Personatge: La criada de l’any 1910.
Tema: El sopar pels convidats.
Elements escenogràfics: alguns elements
d’attrezzo.
Recursos museogràfics: Àudio.
· Espai 3. La cuina: espai de pas.
Elements escenogràfics: llum escenogràfica.
Recursos museogràfics: Àudio: Soroll de
cassoles i plats.
· Espai 4 (a). El menjador: Locució 3.
Personatge: La criada de l’any 1910 que
es presenta revolucionaria.
Tema: El parament de la taula. Els records
de l’estiu de 1909 i el treball a la fàbrica
Elements escenogràfics: la taula parada
amb tota la vaixella i la cristalleria, taula
i cadires (Col·lecció Sant Benet de Bages-
Caixa de Manresa).
Recursos museogràfics: Àudio. Sorolls
de fons de cristalleria i coberts.
· Espai 5. L’eixida: Locució 4.
El soroll de la sirena del canvi de torn de
migdia condida als visitants a sortir a
l’eixida amb la criada: Locució 4.
Personatge: La criada de l’any 1910 que
es presenta revolucionària.
Tema: El treball a la fàbrica, sous, torns,
treball femení. Els homes, les dones, els
nens... parament de la taula.
Elements escenogràfics: una taula (amb
ampolla de vidre i copes, una safata amb
galetes, etc.), cadires i butaques de vímet,
torretes, un cantí per la sed...
Recursos museogràfics: Àudio. El soroll
de la sirena ens anuncia el canvi de torn
(ens convida a sortir i a tornar a entrar).
· Espai 4(b). El menjador (2): Locució 5
Personatge: La criada.
Tema: De tornada al menjador la criada
ens explica que ara li cal repassar que a
les habitacions no hi falti de res i convidar
indirectament als visitants a avançar per
l’estrat passadís entre armaris.
36

05
Proposta
museogràfica
· Espai 6. Habitacions dels nens i del matrimoni:
espai de pas.
Elements escenogràfics: llum escenogràfica.
Recursos museogràfics: Àudio.Soroll
progressiu de veus a mesura que ens
acostem a l’habitació del matrimoni al
costat del despatx.
· Espai 7. L’habitació de matrimoni i el despatx:
Locució 6.
Personatge: La criada.
Tema: La criada fa fer silenci als visitants
per què els convidats del senyor Viladomiu
ja han arribat i s’asseuen en les cadires
del despatx. En els presenta (diu els noms
i passa revista als que no han pogut venir)
espiant per la porta entreoberta del despatx.
Elements escenogràfics: llum escenogràfica
a l’habitació; llum escenogràfica al
despatx.
Recursos museogràfics: Obertura de la
porta.
· Espai 8. El despatx. Locució 7.
Personatges: Els fabricants de colònia.
Tema: Anàlisi de la situació del moviment
obrer després dels fets de la Setmana
Tràgica: consens d’accions i organització
de l’Associació de Fabricants de l’Alto
Llobregat. Els fabricants exposen postures
diferents.
El capellà de la colònia hi és convidat.
Elements escenogràfics: llum escenogràfica
i mobiliari procedent de Sant Benet
de Bages.
Recursos museogràfics: Àudio. Soroll
progressiu de veus a mesura que ens
acostem a l’habitació del matrimoni al
costat del despatx.
· Espai 9. L’habitació de l’ala de tramuntana:
espai de pas.
Elements escenogràfics: llum escenogràfica.
· Rebedor (1a): Locució 8.
Personatges: La criada.
Tema: La criada crida als nens de la casa
–i als visitants– i els condueix cap a les
golfes on els espera la seva mare que els
hi explicarà històries d’abans (a l es golfes
hi ha els records de la família, el lloc per
les coses oblidades.... ) per tal que no
amoïnin els senyors fabricants que estan
parlant de coses molt importants.
Elements escenogràfics: encesa de llum
escenogràfica al rebedor i apagada de
llum a l’habitació i al despatx.
Recursos museogràfics: Àudio.
37

05
05.6
Proposta
museogràfica
Aproximació al guió
El guió es desenvolupa dins el projecte
Guió Museogràfic de la Torre de l’Amo de
Viladomiu Nou (Departament de Treball) a
partir d’aquestes consideracions:
Primera planta
Estiu de l’ any 1910.
Es costum que les famílies d’industrials
estiuegin a les seves torres de les colònies;
com cada any des del 1902 en què es va
inaugurar la torre de Viladomiu Nou la família
deixa la seva residencia barcelonina per
passar l’estiu a la torre.
Enguany, Marc Viladomiu Sentmartí, que fa
mesos que governa l’empresa després de
la mort el 1909 del seu pare Jacint Viladomiu
i Montañá, pocs mesos després de la
revolta obrera, convida a sopar als amos
de les colònies veïnes.
Es tracta d’un sopar especial que congregarà
a alguns dels industrials més importants
del Llobregat, una excel·lent ocasió
per presentar-se i també per repassar temes
de gran interès: l’organització empresarial,
el moviment obrer, els fets de l’any anterior
i les polítiques a seguir...
Marc Viladomiu representa una nova generació
i té projectes no només per a la seva
colònia sinó també per al sector tèxtil ...
Ha passat just un any dels fets del juliol
1909 i ara que la situació s’ha estabilitzat
i que moltes de les persones que van pren-
dre part a les revoltes van ser condemnades
i executades pels tribunals de guerra, comenten,
cadascú des de el seu punt de
vista, els esdeveniments de la Setmana
Tràgica.
La minyona és la nostra guia:
· A la cuina i al menjador: Ens parla de la
feina que té a preparar el sopar i a guarnir
la taula dels convidats, tots els fabricants!
· A l’eixida: ens explica com viuen els treballadors
i els tips de treballar que es fan els
seus companys i companyes a la fàbrica;
també del seu germà, soldat al Marroc que
ha tornat ferit i que ja ha de treballar a la
fàbrica.
· Ens presenta l’amo i els seus convidats
· Ens convida a obrir les portes i a passar
mantenint silenci. Entrem així al despatx
del senyor Viladomiu,
“Passeu, passeu pero... silenci!! que estan
conversant... i no li agrada gens que li
molestin...”
“Hi son tots... el senyor Pons, de Cal Pons,
El señor Rosal, Monegal, el amo de casa
Senyor Viladomiu, el capellá...”
· Aquí els visitants, son introduïts a la conversa
dels amos, que parlen de la situació
actual respecte als moviments obrers i
recorden els fets del estiu passat, quan els
convents cremaven a Barcelona i a Manresa
i les agitacions obreres amenaçaven l’ordre
38

05
Proposta
museogràfica
i la pau social de la colònia. Els visitants hi
son presents i participen a la conversa.
· La minyona ens condueix a la planta superior.
A la planta superior o sota coberta
· El primer àudio es el que marca l’inici de
la visita al pis superior: es tracta de veure,
en un DVD projectat sobre una pantalla de
plasma camuflada entre els malendreços
de les golfes, la projecció d’uns fragments
(aproximadament 5 minuts) de la pel·lícula
d’Antoni Ribas “La ciutat cremada”. Les
escenes de la revolta ens permetran apropar-nos
a la realitat d’aquells dies. Es tracta
de seleccionar les imatges més significatives
de la “Ciutat Cremada” i entendre la importància
dels fets ocorreguts el juliol de 1909
a Barcelona.
· A mesura que avancen les imatges de la
pel·lícula, molt especialment quan s’arribi a
les escenes de la crema dels convents
durant la setmana tràgica s’il·luminarà, de
forma escenogràfica i suggestiva la maqueta
realitzada i utilitzada durant el rodatge
de la pel·lícula.
· Quan tots els visitants s’hagin concentrat
en aquesta visió dels fets de la Setmana
Tràgica a Barcelona, a l’altre extrem de les
golfes començarà la segona projecció
d’àudio: una encesa de llum escenogràfica
conduirà els visitants fins a la projecció en
DVD sobre una segona pantalla de plasma.
El segon àudio, que informa, a manera de
documental històric, de les revoltes urbanes
a altres ciutats i territoris de Catalunya, molt
especialment del tram del Llobregat, des
de la Pobla de Lillet fins a Manresa conté
la recerca històrica obtinguda a partir del
projecte “Guió Museogràfic de la Torre de
l’Amo de Viladomiu Nou” subvencionat pel
Departament de Treball de la Generalitat
de Catalunya i que documenta, per primera
vegada, aquest episodi de la història del
moviment obrer a les comarques del Bages
i del Berguedà.
· La ubicació dels plafons i de les imatges
històriques de gran format al final del recorregut,
situats al cos central, troba la seva
justificació en el fet no es dòna uns temps
determinat per utilitzar aquest recurs. Els
visitants més interessats a aprofundir el
seus coneixements dels fets històrics podran
quedar-se uns minuts més abans de
pujar a la terrassa del pis superior mentre
els visitants que desitgin pujar directament
no perdran informacions necessàries a la
comprensió del recorregut i dels continguts
tractats.
39

05
05.7
Proposta
museogràfica
Els personatges
Un viladomiuenc
És el personatge que dona la benvinguda
als visitants. Un personatge anònim de l’any
2008 que explica, breuement, el pas de la
crisis del sistema de colònia i l’abandó de
la torre a la seva recuperació com a centre
patrimonial. Una posta en valor d’un patrimoni
i d’una història.
Recorda a la seva àvia que durant molts
anys va fer de criada a la colònia.
És la veu que connecta el present amb el
passat.
Els visitants que pugin utilitzant les escales
es trobaran al rebedor on una veu en off,
un Viladomiuenc donarà la benvinguda al
grup i els explicarà que la Torre ja no és la
Casa de l’Amo, que ara és un centre
d’interpretació, un museu, un museu que
s’ha pogut restaurar gràcies a les ajudes
d’una colla d’institucions. Que el que veurem
és molt interessant però que quan la fàbrica
va tancar, la torre i la colònia se’n van anar
a fer punyetes.
La fàbrica es va embargar i sort que els
treballadors van poder comprar els pisos....
una colla d’advocats van aprofitar-se de la
situació i van malvendre els mobles de la
Torre i tot el que contenia. Aquets fet va
ser el símbol de que el sistema de colònies
havia arribat a la seva fi... Quins anys tant
difícils els de la crisi!
Si les parets parlessin... si la meva avia, la
criada de la torre, veigués tot el que ha
passat!. Ella si que la sabia la història de la
Torre i dels amos, la dels treballadors...
Ubicació: El rebedor de la torre
La minyona (veu en off)
Es una noia jove, nascuda a la colònia. Tota
la seva família, pare, mare, germans i germanes,
treballen a la fabrica de la colònia.
Es la que condueix als visitants durant
gairebé tot el recorregut.
La trobem a la primera sala, la del ascensor,
i amb ella visitarem la cuina, el menjador,
l’eixida, les diferents habitacions. La seguirem
mentre travessarà les habitacions del
pis i arribar al despatx i demanar al amo i
als seus convidats, reunits en el despatx,
si desitgen alguna cosa.
La minyona ens pot parlar d’altres personatges
que no tenen veu, com per exemple
al jardiner, Ramon Castella i Monegal i la
seva dona, que li han explicat que els amos
i els fabricants venen a parlar del que ha
passat a Barcelona el juliol passat. I aleshores
la criada recorda el que el seu germà
li va explicar que passava a Barcelona.
“...diuen que ha mort molta gent.. que la
ciutat sencera cremava... i que fins i tot
van cremar molts convents!”
“Aquí a la colònia per sort no va passar
res... no hi van haver d’aquests accidents
tremends...”
“Jo la veritat, no se perquè ho van fer... La
gent ha d’estar boja per fer això... o desesperada...”
“Però m’han dit que és perquè aquesta
gent esta cansada..no en pot més...que a
Barcelona la gent treballa moltes hores
seguides, de fet tantes com a Viladomiu,
i que no hi ha habitatge per a tots.. i que
han de viure tancats en cases petites com
a gàbies...”
“Aquí nosaltres tenim una casa... però per
la veritat també aquí a la colònia la gent
treballa molt.. jo tinc molta sort, treballo
aquí a la casa del amo, però els meus
pares, el meu germà, les meves germanes,
també el meu germà petit que sol té 10
anys, tots ells treballen 12 hores al
dia....entren a la fabrica que és gairebé nit
i surten que ja és fosc..”
Marc Viladomiu i Sentmartí
L’amo de la colònia Viladomiu Nou.
La tardor de 1909 va morir Jacint Viladomiu
Montaña i aleshores Marc, el seu fill i hereu,
es va fer càrrec del negoci. Amb ell comença
l’època de màxim creixement.
El 1911 es realitzarà una nova resclosa
40

05
Proposta
museogràfica
que permetrà un millor aprofitament del
salt d’aigua i en els anys successius realitzarà
millores i importants modificacions a
la fabrica i les demés estructures i serveis
de la colònia.
Amb ell Viladodmiu Nou es converteix en
una gran colònia, ja completament diferenciada
i independent de la del seu oncle i
cosí, Viladomiu Vell.
Fabricants que no poden assistir al sopar
(la minyona ens ho farà saber) són: els
Massana, Manent, Vilaseca i Libre, socis i
amos de cal Riera, els de cal Bassacs que
són de viatge a París, els Comelles de Berga
han anat al metge a Barcelona i els Sanglas
que són a Manlleu.
Fabricants que assisteixen al sopar però
que no tenen veu:
Alfred Mata i Pons, l’amo de cal Casas i un
dels principals importadors de cotó americà.
Antoni Serra i Feliu, l’Amo de l’Ametlla de
Merola.
Ignasi Vidal i Balet, l’amo de cal Vidal
Jacint Viladomiu, l’amo de Viladodmiu Vell
i cosí de l’anfitrió.
Fabricants que assisteixen al sopar i tenen
veu
Marc Viladomiu.
És el més jove de tots i se’ns presenta com
un industrial obert i amb iniciativa que no
té por a les reformes socials. Encara que
la en colònia Viladomiu funcioni com en
totes el model paternalista, Viladomiu no
pren mai posicions extremes o fortament
conservadores i manté un punt de vista
moderat.
“Encara que els fets no s’hagin de justificar,
les revoltes, les reivindicacions obreres
son una realitat no sols a Catalunya si no
a molts llocs d’Espanya i d’Europa. Això
significa que el problema es real i el malestar
que manifesten motivat d’alguna
manera...”
Lluís Pons i Enrich.
Director de la colònia Pons de Puig-Reig.
Fou protagonista indiscutible de la vida
econòmica política i social del primer terç
del s. XX a Barcelona, a Manresa, al Bages
i al Berguedà, un clar exponent del paternalisme
i promotor d’obres de beneficència:
va endegar el Hospital Sant Josep de Manresa,
on va pagar una sala per atendre els
ferits en accident de treball i va ser benefactor
i mecenes de l’hospital de Sant Josep
de Puig-Reig. Li agradava presentar-se
com el benefactor dels pobres però actua
amb mà de ferro.
Fou el primer director de la Companya
ferroviària Tramvia Ferrocarril Econòmic
Manresa - Berga. Per tal de controlar i
augmentar els seus negocis, no dubta de
fer política i ho feu primer en el marc del
partit liberal pel qual fou Diputat provincial
i senador, i a partir del 1919 com a membre
destacat de la Union Monarquica Nacional,
un dels partits més dretans de l’àmbit polític
català del moment. En la conversa amb els
altres amos de colònia el seu punt de vista
destaca per conservadorisme. Condemna
els fets de la Setmana Tràgica i dona la
culpa a la incapacitat dels industrials de la
ciutat de mantenir el control sobre la vida
dels treballadors:
“això en les colònies no passa.. aquí esta
tot controlat..”
Antoni Rosal Sala.
Es el fill de Ramon Rosal Cortina, un dels
tres germans fundadors de la Colònia
Rosal. Amb el seu germà, Agustí va ser
l’hereu de tota la empresa familiar., que va
prendre el nom de Rosal Hermanos. Junts
augmentaren el patrimoni amb la compra
d’importants propietats en terme d’Avià per
construir-hi l’exemplar colònia agrícola de
Graugès i Olvan i modernitzar tot el conjunt.
Rosal encarna el punt de vista més paternalista
i conservador. La seva intervenció
destaca per ser crítica.
“... els obrers han de ser agraïts a nosaltres
que li donem feina i li assegurem diferents
41

05
Proposta
museogràfica
serveis... necessiten ser dirigits, organitzats...
necessiten algú que els comandi...
sols son incapaços de proveir a les pròpies
necessitats i els fets del juliol ho demostren”.
Josep Monegal i Nogués.
Monegal era el amo de la colònia de
l’Ametlla, on més de 300 persones feien
funcionar 5000 pues i 200 telers. Era un
home molt actiu; a més de fabricant fou un
important comerciant de cotó, vocal de la
Cambra de Comerç de Barcelona, alcalde
de la ciutat comtal en els anys 1902-1903
i senador. Durant tots aquest anys va tenir
contacte amb diferents realitats i va desenvolupar
una certa atenció als problemes
socials i a les necessitats de la classe
obrera. Fou també membre fundador de la
Caixa de Pensions. Era convençut que si
els obrers haguessin trobat solució als seus
problemes més greus i haguessin tingut un
mínim de seguretat econòmica les revoltes
i les revindicacions no haurien tingut lloc.
Al moment de la reunió amb els altres
industrials manifesta la seva desil·lusió: la
seva visió i la seva proposta assistencialista
va fracassar i va resultar ineficient. Sense
dubte, Monegal va mostrar una sensibilitat
respecte a la situació obrera més rellevant
de la de la resta dels empresaris. Encara
que condemni els fets de la Setmana Tràgica,
durant la conversa manté un punt de
vista crític, demostrant voler analitzar la
situació considerant també les raons dels
ensurts.
“S’ha de entendre que els obrers viuen
en condicions molt dures, en una situació
de constant incertesa...”
El capellà.
Capellà a la colònia Viladomiu des de la
consagració de la nova església l’any 1905.
Manté durant tota la conversa una postura
extremament conservadora. Lamenta la
gravetat dels fets de l’any anterior i el retard
amb que les agitacions van ser reprimides.
Es agraït a l’amo, que li paga els estudis al
bisbat de Solsona i li garanteix privilegis i
seguretat dintre de la colònia.
Llegeix un fragment de l’Encíclica Rerum
Novarum, Lleó XIII:
“...Al pretender los socialistas que los
bienes de los particulares pasen a la
comunidad, agravan la condición de los
obreros, pues, quitándoles el derecho a
disponer libremente de su salario, les
arrebatan toda esperanza de poder mejorar
sus situación económica y obtener mayores
provechos”.
Director dels obrers.
Entra a la habitació al mig de la conversa.
El senyor Viladomiu el presenta als seus
convidats. Des de el principi mostra una
actitud molt respectuosa. Agraït i fidel al
seu amo intervé al debat amb una posició
clara de condemna a les revoltes. Les insurreccions
als carrers i les vergonyoses
cremes dels convents són fets molt greus.
A la colònia això no va passar ni passarà
per què el amo es cuida de garantir les
necessitats de la gent de la colònia. Els
treballadors li son agraïts perquè a la Cal
Viladomiu el amo garanteix la vivenda,
l’educació a traves la presencia del capellà.
“El nostre amo ens garanteix la seguretat
de tenir feina, menjar... pels treballadors,
per tots nosaltres es com un pare...”.
42

06
Projecte
tècnic

06
06.1
Projecte
tècnic
Memòria tècnica
Objectiu.
Aquest apartat te com objectiu descriure
quins son els elements audiovisuals (llum,
so, vídeo…) que estan previstos en cada
una de les plantes i sales per a poder executar
el projecte museogràfic.
Primera planta.
La primera planta de la casa de l'Amo de
Viladomiu està enfocada a una execució
amb un sistema automàtic audioguiat, mitjançant
efectes de llum escènica i de so
evolvent que ens guiarà durant tot el recorregut
per la planta.
Les diferents instal·lacions audiovisuals que
es preveuen en aquest espai estan dissenyades
per a ser instal·lades sense realitzar
afectacions a la restauració arquitectònica
actual. Per a poder realitzar aquestes instal·lacions,
es requerirà de canalitzacions
tècniques especials per a realitzacions de
sistemes audiovisuals professionals. Aquestes
canalitzacions han de ser reversibles,
permeten un futur desmuntatge poden
deixar intacte l'arquitectura global dels
espais.
Totes les unitats de control i potència necessàries
per a poder gestionar tot
l'espectacle, estaran centralitzades en una
sala de Racks adaptada per aquesta finalitat.
Per això es realitzarà la instal·lació en Sala
de Racks d'un sistema informàtic de control
global de totes les sales de la primera
Planta.
Aquest sistema constarà de:
1. Ordinador central per a control de
l'espectacle. Aquest ordinador disposarà
d'un perifèric de control remot mitjançant
pantalla tàctil que permeti accedir a diferents
programacions de la primera planta. Visita
guiada, visita automàtica, il·luminació de
servei,...
2. Etapes d'àudio. Sistema global sincronitzat
amb l'ordinador de l'espectacle que permeti
controlar les diferents etapes de potencia
que amplifiquen les senyals tots els altaveus
de les diferents sales de la primera planta.
3. Etapes dimmer de control d'il·luminació.
Diferents etapes dimeritzades i amb la
potència necessària per a poder controlar
les diferents línees de llums de cada sala
de la primera planta.
4. Tots els perifèrics i sistemes remots,
seran controlats mitjançant un cablejat de
dades especial per a DMX, sistema de
control generalístic usat en espectacles
d'aquest tipus.
Espai 1. Sala Rebedor:
Equipament de llum. Previst per a 6 canals
separats amb control dimeritzat. S'instal·larà
en l'espai mitjançant canalitzacions tècniques.
Focus d'il·luminació tipus rocket amb
il·luminació amb llum tipus dicroica.
Equipament de so. Instal·lació de sistema
de so envolvent 5.1 professional, controlat
des de sala de Racks.
Detall d'instal·lacions segons plànols.
Espai 2. Sala de la Minyona:
Equipament de llum. Previst per a 3 canals
separats amb control dimeritzat. S'instal·larà
en l'espai mitjançant canalitzacions tècniques.
Focus d'il·luminació tipus rocket amb
il·luminació amb llum tipus dicroica.
Equipament de so. Instal·lació de sistema
de so envoltant 5.1 professional, controlat
des de sala de Racks. Detall d'instal·lacions
segons plànols.
Espai 3. La Cuina:
Equipament de llum. Previst per a 2 canals
separats amb control dimeritzat. S'instal·larà
en l'espai mitjançant canalitzacions tècniques.
Focus d'il·luminació tipus rocket amb
il·luminació amb llum tipus dicroica.
Detall d'instal·lacions segons plànols.
Espai 4. Menjador:
Equipament de llum. Previst per a 4 canals
44

06
Projecte
tècnic
separats amb control dimeritzat. S'instal·larà
en l'espai mitjançant canalitzacions tècniques.
Focus d'il·luminació tipus rocket amb
il·luminació amb llum tipus dicroica.
Equipament de so. Instal·lació de sistema
de so envolvent 5.1 professional, controlat
des de sala de Racks.
Detall d'instal·lacions segons plànols.
Espai 5. L'Eixida:
Equipament de llum. Previst per a 2 canals
separats amb control dimeritzat. S'instal·larà
en l'espai mitjançant canalitzacions tècniques.
Focus d'il·luminació tipus rocket amb
il·luminació amb llum tipus dicroica.
Detall d'instal·lacions segons plànols.
Espai 6. Habitacions nens:
Equipament de llum. Previst per a 4 canals
separats amb control dimeritzat. S'instal·larà
en l'espai mitjançant canalitzacions tècniques.
Focus d'il·luminació tipus rocket amb
il·luminació amb llum tipus dicroica.
Detall d'instal·lacions segons plànols.
Espai 7. Habitació de Matrimoni:
Equipament de llum. Previst per a 4 canals
separats amb control dimeritzat. S'instal·larà
en l'espai mitjançant canalitzacions tècniques.
Focus d'il·luminació tipus rocket amb
il·luminació amb llum tipus dicroica.
Equipament de so. Instal·lació de sistema
de so envolvent 5.1 professional, controlat
des de sala de Racks.
Detall d'instal·lacions segons plànols.
Espai 8. Despatx:
Equipament de llum. Previst per a 4 canals
separats amb control dimeritzat. S'instal·larà
en l'espai mitjançant canalitzacions tècniques.
Focus d'il·luminació tipus rocket amb
il·luminació amb llum tipus dicroica.
Equipament de so. Instal·lació de sistema
de so envolvent 5.1 professional, controlat
des de sala de Racks.
Equipament de Video. Projector de video
de 5000lumens amb ressolució XGA. Projecció
del audiovisual corresponent en paret
oposada. Suport de projector a sostre mitjançant
canalitzacions tècniques corresponents.
Detall d'instal·lacions segons plànols.
Espai 9. Habitació ala de tramuntana:
Equipament de llum. Previst per a 4 canals
separats amb control dimeritzat. S'instal·larà
en l'espai mitjançant canalitzacions tècniques.
Focus d'il·luminació tipus rocket amb
il·luminació amb llum tipus dicroica.
Detall d'instal·lacions segons plànols.
45

06 Projecte
tècnic
Planta Sotacoberta
La fi losofi a de muntatge de la segona
planta de la casa de l’amo de Viladomiu
segueix a la comentada en la primera
planta. Els sistemes audiovisuals installats
en aquesta planta estaran igualment
gestionats des de la mateixa sala tècnica
que es crearà en aquesta planta i
que contindrà els diferents racks per a
materials d’audio, video i llum. Tot el sistema
serà programat automàticament i
controlat a l’entrada de la segona planta
mitjançant la pantalla de control que tenim
a la primera planta i que gestiona els
diferents recorreguts.
Espai Audiovisual 1:
Aquest espai, que en la proposta museogràfi
ca es comenta que estarà integrat
en l’attrezzo de l’entorn, consta d’una
pantalla LCD de 42’’ amb resolució XGA
i d’un reproductor de vídeo en format
DVD, capaç de reproduir el vídeo que
s’haurà realitzat per aquest àmbit. Aquest
sistema estarà controlat des del sistema
central, permetent poder integrar aquest
audiovisual en la programació global de
tota la museografi a de la planta sotacoberta.
En aquest espai, cal realitzar l’audiovisual
que es projecta. La proposta de guió i
imatges per a poder realitzar-lo es troba
contemplat en el projecte museogràfi c
“guió museogràfi c de la torre de l’amo
de Viladomiu Nou”. On a partir d’una proposta
de guió de continguts, caldrà fer
una realització audiovisual completa per
a la seva realització.
Espai Audiovisual 2:
Aquest espai consta d’una pantalla LCD
de 42’’ amb resolució XGA i d’un reproductor
de vídeo en format DVD, capaç
de reproduir el vídeo que s’haurà realitzat
per aquest àmbit. Aquest sistema
audiovisual estarà controlat des del sistema
central, permetent poder integrar
aquest audiovisual en la programació
global de tota la museografi a de la planta
sotacoberta.
En aquest espai, cal realitzar l’audiovisual
que es projecta. La proposta de guió i
imatges per a poder realitzar-lo es troba
contemplat en el projecte museogràfi c
“guió museogràfi c de la torre de l’amo
de Viladomiu Nou”. On a partir d’una proposta
de guió de continguts, caldrà fer
una realització audiovisual completa per
a la seva realització.
Il·luminació dels diferents espais:
Donades les característiques de l’espai
sotacoberta, es contemplen dos espais
diferenciats, la part del cos central de la
planta (on es troba l’escala de cargol) i la
part perimetral exterior.
Part perimetral exterior. Aquest espai cal
il·luminar-lo de forma perimetral amb dos
tipus d’enceses diferenciades per a poder
realitzar il·luminacions puntuals d’attrezzo
i alhora il·luminació de la circulació
pel perímetre, per a poder permetre realitzar
el sistema programat automàtic de
circulació de la visita. En aquest sentit es
preveuen un total de 11 enceses dimeritzades
diferents per a poder acomplir
amb aquests objectius.
Espai escala de Cargol. En aquest espai
es preveuen 4 enceses dimeritzades
diferents per a poder il·luminar tant els
plafons d’informació, com la il·luminació
general de l’espai.
46

07
Pressupost

07 Pressupost
Pressupost execució de la Fase II de la Museització de la Torre
de la Casa de l’Amo de Viladomiu Nou.
1. Execució museogràfi ca primera planta
1.1 Instal-lacions
Instal·lacions de canalitzacions necessaries per a la posterior instal·lació de totes les línies de llum i de so.
Instal-lació de les diferents escomeses (segons planols) per als diferents sistemes. Inclou materials, cables,
instal-lació i test fi nal de totes les linies. 12.700,00 €
1.2 Sistema de llum
Instal-lació de tots els focus de llum, de tipus puntual o difus, per a la il-luminació museogràfi ca de les peces
i de la programació seqüencial de la planta. Focus escenogràfi c tipus rocket amb posibilitat d’incorporar
fi ltres de llum. Totes les linies de llum incorporaran sistemes dimmer per a poder controlar les seves intensitats.
Els sistemes dimmer hauran de ser compatibles amb el sistema central de control per tal de permetre poder
programar totes les linies de forma independent i poder generar espectacles jugant amb els diferents
efectes com foses, salts, crossfades, ... 16.200,00 €
1.3 Sistema de so
Instal-lació de sistemes multicanal d’audio a totes les sales que s’especifi quen en la memoria del projecte.
Els sistemes han de permetre la generació d’efectes panoràmics, sons puntuals i ser compatibles amb el
sistema de programació fent que permeti una audioguia a través de les sales i generi una conducció
automàtica dels grups. 17.200,00 €
1.4 Sistema de programació
Sistema de programació obert. Ha de permetre el seu control en remot o mitjançant pantalles en punts
establerts per a poder gestionar les diferents programacions segons necesssitats de cada moment.
El sistema ha de ser compatible amb tots els perifèrics de so, llum, i perifèrics de control, mitjançant busos
estandard del mercat tipus DMX. 12.100,00 €
52

07 Pressupost
2. Execució Museogràfi ca planta sotacoberta
2.1 Instal-lacions
Instal-lacions de canalitzacions necessaries per a la posterior instal-lació de totes les línies de llum, so i video.
Instal-lació de les diferents escomeses (segons planols) per als diferents sistemes. Inclou materials, cables,
instal-lació i test fi nal de totes les linies. 4.700,00 €
2.2 Sistema de llum
Instal-lació de tots els focus de llum, de tipus puntual o difus, per a la il-luminació museogràfi ca de les peces
i de la programació seqüencial de la planta. Focus escenogràfi c tipus rocket amb posibilitat d’incorporar fi ltres
de llum. Totes les linies de llum incorporaran sistemes dimmer per a poder controlar les seves intensitats.
Els sistemes dimmer hauran de ser compatibles amb el sistema central de control per tal de permetre poder
programar totes les linies de forma independent i poder generar espectacles jugant amb els diferents efectes
com foses, salts, crossfades, ... 5.500,00 €
2.3 Sistema audiovisual 1
Pantalla LCD de 42” amb ressolució XGA. Reproductor de DVD o Disc dur per a la reproducció del documental.
El sistema ha de ser programable i controlar des del sistema central de control museogràfi c. 2.750,00 €
2.3 Sistema audiovisual 2
Pantalla LCD de 42” amb ressolució XGA. Reproductor de DVD o Disc dur per a la reproducció del documental.
El sistema ha de ser programable i controlar des del sistema central de control museogràfi c. 2.750,00 €
2.4 Plafons sala escala de Cargol.
Quatre plafons murals de grans dimensions. Els plafons aniran dissenyats i amb els continguts especifi cats en
el guió museografi c. El format fi nal serà un vinil sobre el suport que s’haurà instal-lat a la paret. 4.250,00 €
53

07 Pressupost
3. Realització d’Audiovisuals
3.1 Realització d’audiovisual per espai 1
Realització d’un audiovisual d’uns 5 minuts de durada a partir de imatges de documentals. S’haura de realitzar
un audiovisual complert amb cessió de drets per a la seva reproducció en la museografi a del museu.
El guió original haura de seguir les linies marcades en el projecte de museització. 3.200,00 €
3.2 Realització d’audiovisual per espai 2
Realització d’un audiovisual d’uns 5 minuts de durada a partir d’imatges de nova recerca, arxius, fotografi es.
Caldra fer una proposta de guió audiovisual a partir de la proposta de guió museografi c realitzar en el projecte
de museització. La realització audiovisual serà complerta, amb realització de video, sonorització i locució. 5.400,00 €
TOTAL pressupost execució material 86.750,00 €
13% Despeses generals 11.277,50 €
6% Benefi ci industrial 5.205,00 €
TOTAL 103.232,50 €
16% IVA 16.517,20 €
Pressupost Execució per Contracte 119.749,70 €
54