Projecte de museïtzació - Parc Fluvial

05
Proposta
museogràfica
serveis... necessiten ser dirigits, organitzats...
necessiten algú que els comandi...
sols son incapaços de proveir a les pròpies
necessitats i els fets del juliol ho demostren”.
Josep Monegal i Nogués.
Monegal era el amo de la colònia de
l’Ametlla, on més de 300 persones feien
funcionar 5000 pues i 200 telers. Era un
home molt actiu; a més de fabricant fou un
important comerciant de cotó, vocal de la
Cambra de Comerç de Barcelona, alcalde
de la ciutat comtal en els anys 1902-1903
i senador. Durant tots aquest anys va tenir
contacte amb diferents realitats i va desenvolupar
una certa atenció als problemes
socials i a les necessitats de la classe
obrera. Fou també membre fundador de la
Caixa de Pensions. Era convençut que si
els obrers haguessin trobat solució als seus
problemes més greus i haguessin tingut un
mínim de seguretat econòmica les revoltes
i les revindicacions no haurien tingut lloc.
Al moment de la reunió amb els altres
industrials manifesta la seva desil·lusió: la
seva visió i la seva proposta assistencialista
va fracassar i va resultar ineficient. Sense
dubte, Monegal va mostrar una sensibilitat
respecte a la situació obrera més rellevant
de la de la resta dels empresaris. Encara
que condemni els fets de la Setmana Tràgica,
durant la conversa manté un punt de
vista crític, demostrant voler analitzar la
situació considerant també les raons dels
ensurts.
“S’ha de entendre que els obrers viuen
en condicions molt dures, en una situació
de constant incertesa...”
El capellà.
Capellà a la colònia Viladomiu des de la
consagració de la nova església l’any 1905.
Manté durant tota la conversa una postura
extremament conservadora. Lamenta la
gravetat dels fets de l’any anterior i el retard
amb que les agitacions van ser reprimides.
Es agraït a l’amo, que li paga els estudis al
bisbat de Solsona i li garanteix privilegis i
seguretat dintre de la colònia.
Llegeix un fragment de l’Encíclica Rerum
Novarum, Lleó XIII:
“...Al pretender los socialistas que los
bienes de los particulares pasen a la
comunidad, agravan la condición de los
obreros, pues, quitándoles el derecho a
disponer libremente de su salario, les
arrebatan toda esperanza de poder mejorar
sus situación económica y obtener mayores
provechos”.
Director dels obrers.
Entra a la habitació al mig de la conversa.
El senyor Viladomiu el presenta als seus
convidats. Des de el principi mostra una
actitud molt respectuosa. Agraït i fidel al
seu amo intervé al debat amb una posició
clara de condemna a les revoltes. Les insurreccions
als carrers i les vergonyoses
cremes dels convents són fets molt greus.
A la colònia això no va passar ni passarà
per què el amo es cuida de garantir les
necessitats de la gent de la colònia. Els
treballadors li son agraïts perquè a la Cal
Viladomiu el amo garanteix la vivenda,
l’educació a traves la presencia del capellà.
“El nostre amo ens garanteix la seguretat
de tenir feina, menjar... pels treballadors,
per tots nosaltres es com un pare...”.
42