Projecte de museïtzació - Parc Fluvial

02
02.1
La torre de l’amo
de Viladomiu Nou
Memòria descriptiva de la torre
Aquest gran edifici, que es començà a
construir el 1899 fou la residència privada
dels propietaris de la colònia mentre la
fàbrica de Viladomiu Nou estigué en funcionament
i fins l’any 1982 quan tancà
portes. Tot indica que a l’estiu del 1902 la
família Viladomiu va ocupar, per primera
vegada a la torre.
El primer estiueig a la nova residència de
la qual en van tenir cura, molts anys, la
família de Ramon Castellà i Monegal que
s’instal·laran provisionalment als baixos de
la torre fins que es van traslladar a una
petita caseta construïda a un extrem del
jardí; s’encarregaven de dels manteniment
dels horts, camps i jardins i de la neteja i la
cuina de la casa dels amos.
La família propietària no féu servir la torre
com a residència fixa. La seva residencia
era a Barcelona i només pujaven esporàdicament,
per controlar que la fàbrica funcionés
correctament, que a la colònia hi regnés
una bona harmonia i tot seguís ben controlat
i en ordre. També hi pujaven a l’estiu, quan
passaven temporades més llargues per
gaudir del entorn natural agradable i del
clima menys calorós que el de la ciutat.
L’edifici presentava originàriament una planta
quadrada de 17x17m simètrica a llevant
i a ponent, articulada a l’entorn d’un espai
octagonal de distribució rematat per una
lluerna. La planta baixa allotjava els serveis
subsidiaris de la planta pis, concebuda com
la planta noble on residia la família de l’amo.
L’aixecament planimètric de la colònia fet
pel topògraf Antonio Cabezas l’any 1927
i algunes fotografies de l’època enregistren
l’amplificació de l’estructura original amb
un cos adossat a migdia. Aquest nou volum,
afegit potser per a permetre un us més
domèstic de la torre, conté en planta baixa
una distribució d’habitatge convencional i,
en planta pis, una magnifica galeria connectada
al menjador. Aquesta ampliació
comportà segurament la reubicació de
l’escala a l’actual posició malmetent la composició
de la façana de llevant.
14