Projecte de museïtzació - Parc Fluvial

05
Proposta
museogràfica
que permetrà un millor aprofitament del
salt d’aigua i en els anys successius realitzarà
millores i importants modificacions a
la fabrica i les demés estructures i serveis
de la colònia.
Amb ell Viladodmiu Nou es converteix en
una gran colònia, ja completament diferenciada
i independent de la del seu oncle i
cosí, Viladomiu Vell.
Fabricants que no poden assistir al sopar
(la minyona ens ho farà saber) són: els
Massana, Manent, Vilaseca i Libre, socis i
amos de cal Riera, els de cal Bassacs que
són de viatge a París, els Comelles de Berga
han anat al metge a Barcelona i els Sanglas
que són a Manlleu.
Fabricants que assisteixen al sopar però
que no tenen veu:
Alfred Mata i Pons, l’amo de cal Casas i un
dels principals importadors de cotó americà.
Antoni Serra i Feliu, l’Amo de l’Ametlla de
Merola.
Ignasi Vidal i Balet, l’amo de cal Vidal
Jacint Viladomiu, l’amo de Viladodmiu Vell
i cosí de l’anfitrió.
Fabricants que assisteixen al sopar i tenen
veu
Marc Viladomiu.
És el més jove de tots i se’ns presenta com
un industrial obert i amb iniciativa que no
té por a les reformes socials. Encara que
la en colònia Viladomiu funcioni com en
totes el model paternalista, Viladomiu no
pren mai posicions extremes o fortament
conservadores i manté un punt de vista
moderat.
“Encara que els fets no s’hagin de justificar,
les revoltes, les reivindicacions obreres
son una realitat no sols a Catalunya si no
a molts llocs d’Espanya i d’Europa. Això
significa que el problema es real i el malestar
que manifesten motivat d’alguna
manera...”
Lluís Pons i Enrich.
Director de la colònia Pons de Puig-Reig.
Fou protagonista indiscutible de la vida
econòmica política i social del primer terç
del s. XX a Barcelona, a Manresa, al Bages
i al Berguedà, un clar exponent del paternalisme
i promotor d’obres de beneficència:
va endegar el Hospital Sant Josep de Manresa,
on va pagar una sala per atendre els
ferits en accident de treball i va ser benefactor
i mecenes de l’hospital de Sant Josep
de Puig-Reig. Li agradava presentar-se
com el benefactor dels pobres però actua
amb mà de ferro.
Fou el primer director de la Companya
ferroviària Tramvia Ferrocarril Econòmic
Manresa - Berga. Per tal de controlar i
augmentar els seus negocis, no dubta de
fer política i ho feu primer en el marc del
partit liberal pel qual fou Diputat provincial
i senador, i a partir del 1919 com a membre
destacat de la Union Monarquica Nacional,
un dels partits més dretans de l’àmbit polític
català del moment. En la conversa amb els
altres amos de colònia el seu punt de vista
destaca per conservadorisme. Condemna
els fets de la Setmana Tràgica i dona la
culpa a la incapacitat dels industrials de la
ciutat de mantenir el control sobre la vida
dels treballadors:
“això en les colònies no passa.. aquí esta
tot controlat..”
Antoni Rosal Sala.
Es el fill de Ramon Rosal Cortina, un dels
tres germans fundadors de la Colònia
Rosal. Amb el seu germà, Agustí va ser
l’hereu de tota la empresa familiar., que va
prendre el nom de Rosal Hermanos. Junts
augmentaren el patrimoni amb la compra
d’importants propietats en terme d’Avià per
construir-hi l’exemplar colònia agrícola de
Graugès i Olvan i modernitzar tot el conjunt.
Rosal encarna el punt de vista més paternalista
i conservador. La seva intervenció
destaca per ser crítica.
“... els obrers han de ser agraïts a nosaltres
que li donem feina i li assegurem diferents
41