Projecte de museïtzació - Parc Fluvial
Projecte de museïtzació - Parc Fluvial
Projecte de museïtzació - Parc Fluvial
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
05<br />
Proposta<br />
museogràfica<br />
que permetrà un millor aprofitament <strong>de</strong>l<br />
salt d’aigua i en els anys successius realitzarà<br />
millores i importants modificacions a<br />
la fabrica i les <strong>de</strong>més estructures i serveis<br />
<strong>de</strong> la colònia.<br />
Amb ell Viladodmiu Nou es converteix en<br />
una gran colònia, ja completament diferenciada<br />
i in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> la <strong>de</strong>l seu oncle i<br />
cosí, Viladomiu Vell.<br />
Fabricants que no po<strong>de</strong>n assistir al sopar<br />
(la minyona ens ho farà saber) són: els<br />
Massana, Manent, Vilaseca i Libre, socis i<br />
amos <strong>de</strong> cal Riera, els <strong>de</strong> cal Bassacs que<br />
són <strong>de</strong> viatge a París, els Comelles <strong>de</strong> Berga<br />
han anat al metge a Barcelona i els Sanglas<br />
que són a Manlleu.<br />
Fabricants que assisteixen al sopar però<br />
que no tenen veu:<br />
Alfred Mata i Pons, l’amo <strong>de</strong> cal Casas i un<br />
<strong>de</strong>ls principals importadors <strong>de</strong> cotó americà.<br />
Antoni Serra i Feliu, l’Amo <strong>de</strong> l’Ametlla <strong>de</strong><br />
Merola.<br />
Ignasi Vidal i Balet, l’amo <strong>de</strong> cal Vidal<br />
Jacint Viladomiu, l’amo <strong>de</strong> Viladodmiu Vell<br />
i cosí <strong>de</strong> l’anfitrió.<br />
Fabricants que assisteixen al sopar i tenen<br />
veu<br />
Marc Viladomiu.<br />
És el més jove <strong>de</strong> tots i se’ns presenta com<br />
un industrial obert i amb iniciativa que no<br />
té por a les reformes socials. Encara que<br />
la en colònia Viladomiu funcioni com en<br />
totes el mo<strong>de</strong>l paternalista, Viladomiu no<br />
pren mai posicions extremes o fortament<br />
conservadores i manté un punt <strong>de</strong> vista<br />
mo<strong>de</strong>rat.<br />
“Encara que els fets no s’hagin <strong>de</strong> justificar,<br />
les revoltes, les reivindicacions obreres<br />
son una realitat no sols a Catalunya si no<br />
a molts llocs d’Espanya i d’Europa. Això<br />
significa que el problema es real i el malestar<br />
que manifesten motivat d’alguna<br />
manera...”<br />
Lluís Pons i Enrich.<br />
Director <strong>de</strong> la colònia Pons <strong>de</strong> Puig-Reig.<br />
Fou protagonista indiscutible <strong>de</strong> la vida<br />
econòmica política i social <strong>de</strong>l primer terç<br />
<strong>de</strong>l s. XX a Barcelona, a Manresa, al Bages<br />
i al Berguedà, un clar exponent <strong>de</strong>l paternalisme<br />
i promotor d’obres <strong>de</strong> beneficència:<br />
va en<strong>de</strong>gar el Hospital Sant Josep <strong>de</strong> Manresa,<br />
on va pagar una sala per atendre els<br />
ferits en acci<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> treball i va ser benefactor<br />
i mecenes <strong>de</strong> l’hospital <strong>de</strong> Sant Josep<br />
<strong>de</strong> Puig-Reig. Li agradava presentar-se<br />
com el benefactor <strong>de</strong>ls pobres però actua<br />
amb mà <strong>de</strong> ferro.<br />
Fou el primer director <strong>de</strong> la Companya<br />
ferroviària Tramvia Ferrocarril Econòmic<br />
Manresa - Berga. Per tal <strong>de</strong> controlar i<br />
augmentar els seus negocis, no dubta <strong>de</strong><br />
fer política i ho feu primer en el marc <strong>de</strong>l<br />
partit liberal pel qual fou Diputat provincial<br />
i senador, i a partir <strong>de</strong>l 1919 com a membre<br />
<strong>de</strong>stacat <strong>de</strong> la Union Monarquica Nacional,<br />
un <strong>de</strong>ls partits més dretans <strong>de</strong> l’àmbit polític<br />
català <strong>de</strong>l moment. En la conversa amb els<br />
altres amos <strong>de</strong> colònia el seu punt <strong>de</strong> vista<br />
<strong>de</strong>staca per conservadorisme. Con<strong>de</strong>mna<br />
els fets <strong>de</strong> la Setmana Tràgica i dona la<br />
culpa a la incapacitat <strong>de</strong>ls industrials <strong>de</strong> la<br />
ciutat <strong>de</strong> mantenir el control sobre la vida<br />
<strong>de</strong>ls treballadors:<br />
“això en les colònies no passa.. aquí esta<br />
tot controlat..”<br />
Antoni Rosal Sala.<br />
Es el fill <strong>de</strong> Ramon Rosal Cortina, un <strong>de</strong>ls<br />
tres germans fundadors <strong>de</strong> la Colònia<br />
Rosal. Amb el seu germà, Agustí va ser<br />
l’hereu <strong>de</strong> tota la empresa familiar., que va<br />
prendre el nom <strong>de</strong> Rosal Hermanos. Junts<br />
augmentaren el patrimoni amb la compra<br />
d’importants propietats en terme d’Avià per<br />
construir-hi l’exemplar colònia agrícola <strong>de</strong><br />
Graugès i Olvan i mo<strong>de</strong>rnitzar tot el conjunt.<br />
Rosal encarna el punt <strong>de</strong> vista més paternalista<br />
i conservador. La seva intervenció<br />
<strong>de</strong>staca per ser crítica.<br />
“... els obrers han <strong>de</strong> ser agraïts a nosaltres<br />
que li donem feina i li assegurem diferents<br />
41