Projecte de museïtzació - Parc Fluvial

05
05.7
Proposta
museogràfica
Els personatges
Un viladomiuenc
És el personatge que dona la benvinguda
als visitants. Un personatge anònim de l’any
2008 que explica, breuement, el pas de la
crisis del sistema de colònia i l’abandó de
la torre a la seva recuperació com a centre
patrimonial. Una posta en valor d’un patrimoni
i d’una història.
Recorda a la seva àvia que durant molts
anys va fer de criada a la colònia.
És la veu que connecta el present amb el
passat.
Els visitants que pugin utilitzant les escales
es trobaran al rebedor on una veu en off,
un Viladomiuenc donarà la benvinguda al
grup i els explicarà que la Torre ja no és la
Casa de l’Amo, que ara és un centre
d’interpretació, un museu, un museu que
s’ha pogut restaurar gràcies a les ajudes
d’una colla d’institucions. Que el que veurem
és molt interessant però que quan la fàbrica
va tancar, la torre i la colònia se’n van anar
a fer punyetes.
La fàbrica es va embargar i sort que els
treballadors van poder comprar els pisos....
una colla d’advocats van aprofitar-se de la
situació i van malvendre els mobles de la
Torre i tot el que contenia. Aquets fet va
ser el símbol de que el sistema de colònies
havia arribat a la seva fi... Quins anys tant
difícils els de la crisi!
Si les parets parlessin... si la meva avia, la
criada de la torre, veigués tot el que ha
passat!. Ella si que la sabia la història de la
Torre i dels amos, la dels treballadors...
Ubicació: El rebedor de la torre
La minyona (veu en off)
Es una noia jove, nascuda a la colònia. Tota
la seva família, pare, mare, germans i germanes,
treballen a la fabrica de la colònia.
Es la que condueix als visitants durant
gairebé tot el recorregut.
La trobem a la primera sala, la del ascensor,
i amb ella visitarem la cuina, el menjador,
l’eixida, les diferents habitacions. La seguirem
mentre travessarà les habitacions del
pis i arribar al despatx i demanar al amo i
als seus convidats, reunits en el despatx,
si desitgen alguna cosa.
La minyona ens pot parlar d’altres personatges
que no tenen veu, com per exemple
al jardiner, Ramon Castella i Monegal i la
seva dona, que li han explicat que els amos
i els fabricants venen a parlar del que ha
passat a Barcelona el juliol passat. I aleshores
la criada recorda el que el seu germà
li va explicar que passava a Barcelona.
“...diuen que ha mort molta gent.. que la
ciutat sencera cremava... i que fins i tot
van cremar molts convents!”
“Aquí a la colònia per sort no va passar
res... no hi van haver d’aquests accidents
tremends...”
“Jo la veritat, no se perquè ho van fer... La
gent ha d’estar boja per fer això... o desesperada...”
“Però m’han dit que és perquè aquesta
gent esta cansada..no en pot més...que a
Barcelona la gent treballa moltes hores
seguides, de fet tantes com a Viladomiu,
i que no hi ha habitatge per a tots.. i que
han de viure tancats en cases petites com
a gàbies...”
“Aquí nosaltres tenim una casa... però per
la veritat també aquí a la colònia la gent
treballa molt.. jo tinc molta sort, treballo
aquí a la casa del amo, però els meus
pares, el meu germà, les meves germanes,
també el meu germà petit que sol té 10
anys, tots ells treballen 12 hores al
dia....entren a la fabrica que és gairebé nit
i surten que ja és fosc..”
Marc Viladomiu i Sentmartí
L’amo de la colònia Viladomiu Nou.
La tardor de 1909 va morir Jacint Viladomiu
Montaña i aleshores Marc, el seu fill i hereu,
es va fer càrrec del negoci. Amb ell comença
l’època de màxim creixement.
El 1911 es realitzarà una nova resclosa
40