El Mercadal Febrer de 2007 - Ajuntament de Reus

EL MERCADAL
Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Febrer de 2007 6a època núm. 28
Reus 2007:
Punt d'arribada,
punt de partida

SERVEIS
AJUNTAMENT DE REUS
Consell editorial:
Junta de Portaveus
de l’Ajuntament de Reus
Director:
Claudi Arnavat
Redactora en cap:
Imma Bolet
Redacció:
Rosa Pagès, Susana Bahíllo i
Eduard Vallès
Fotografia:
Carles Fargas, Arxiu DCC
Portada:
Plaça del Canal.
Foto: Carles Fargas
Edita:
Ajuntament de Reus
Direcció de Comunicació Corporativa
Mitjans corporatius
i comunicació interna
Pl. del Mercadal 1 4 01 REUS
Tel. 977 010 023 Fax 977 010 213
info.comunicacio@reus.cat
www.reus.cat
Tirada: 37.000 exemplars
Dipòsit legal: T-928-2003
ISSN: 1696-5507
Projecte gràfic i producció:
Tona Bayona
Impressió
Rotocayfo Quebecor
Distribució:
Unimail
Sumari
Serveis
Sumari. Crèdits
Reus fa balanç dels plans estratègics
amb una mostra a la nova plaça del
Pallol
4 Reus 007, mapa d'actuacions
9 Eix 1. La recuperació del Carme
encapçala les actuacions de millora
als barris de la ciutat
10 Tots els accessos a la ciutat canvien
de fesomia i faciliten la connexió
amb els barris
11 El nucli antic revifa amb l'ús
residencial i d'oci mentre es creen
noves àrees de centralitat
1 Eix . El Tecnoparc, l'aposta de Reus
pel coneixement i l'empresa, pren
forma a Bellissens
1 Impuls a l'urbanisme comercial
amb més places de pàrquing i nous
carrers per a vianants
14 El ritme de promoció de sòl
industrial permetrà disposar de 600
ha desenvolupades el 011
15 Eix . La Biblioteca Central Xavier
Amorós es consolida amb més de
50.000 usuaris anuals
16 Mas Carandell amplia l'oferta
formativa alhora que impulsa l'ús de
les noves tecnologies
17 Els ensenyaments universitaris a
l'alça: s'estrena Mas Miarnau i neix
l'Escola d'Arquitectura
& 010 www.reus.cat
Altres telèfons d’interès Des de fora de Reus 977 010 010
Guàrdia Urbana info.guardiaurbana@reus.cat
Urgències 092
Comissaria 977 010 092
Oficina d’Atenció a la Víctima 977 010 092
Dipòsit de vehicles 977 010 056
Relacions Cíviques relacions.civiques@reus.cat
Centre Cívic Ponent 977 010 044
Centre Cívic Mestral 977 010 039
Centre Cívic Llevant 977 010 026
Centre Cívic Carrilet 977 010 051
Centre Cívic Migjorn 977 010 032
Centre Cívic Mas Abelló 977 010 030
Promoció i Estratègia redessa@redessa.com
REDESSA 977 300 003
Palau de Fires i Congressos 977 326 363
Reus Turisme infoturisme@reus.cat
Oficina d’informació turística 902 360 200
Medi Ambient info.mediambient@reus.cat
Aigües de Reus (AREMSA) 977 127 019
Aigües de Reus (Avaries) 900 777 666
Deixalleria 977 010 212
Arquitectura i Urbanisme arquitectura@reus.cat
Agència Municipal de l’Habitatge 977 759 682
GUPSA 977 300 475
Serveis tècnics 977 759 635/674
Via Pública mobilitat@reus.cat
Aparcaments i Mercats (AMERSAM) 977 300 006
Reus Transport 977 310 671
Agència del Paisatge Urbà 977 341 550
Servei de Mobilitat i Circulació 977 010 068
Educació i Família info.educacio@reus.cat
IMFE Mas Carandell 977 331 837
Pavelló Olímpic Municipal (RELLSA) 977 300 091
Piscines Municipals (RELLSA) 977 328 257
Hisenda ajhisenda@reus.cat
Servei d’Atenció al Contribuent (SAIC) 977 759 620
Benestar benestar@reus.cat
Hospital Universitari de Sant Joan 977 310 300
Hosp. Universitari de St. Joan (Urgències) 977 320 424
Serveis Socials 977 010 034
Oficina d’Atenció a la Víctima 977 010 092
Casal de les Dones 977 315 873
Institut Municipal de Puericultura Dr. Frías 977 010 040
OMIC 977 010 050
Tanatori (GESFURSA) 977 753 107
Cementiri general de Reus 977 341 272
Cultura cultura@reus.cat
Biblioteca Central Xavier Amorós 977 010 025
Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca 977 345 418
Museu d’Art i Història 977 344 833
Teatre Bartrina 977 341 100
Teatre Fortuny 977 315 059
Sindicatura Mun. de Greuges sindic.de.greuges@reus.cat
Sindicatura Municipal de Greuges 977 759 664
Grups Municipals
PSC g.m.psc@reus.cat 977 759 625
CiU g.m.ciu@reus.cat 977 759 630
PPC g.m.ppc@reus.cat 977 759 606
ERC g.m.erc@res.cat 977 759 609
ICV-EA g.m.icv-ea@reus.cat 977 759 660
18 PEC. El Projecte Educatiu de Ciutat,
l'aposta de Reus com a ciutat
educadora
19 Eix 4. El mapa de salut de la ciutat: nou
hospital a Bellissens i dues noves àrees
bàsiques
0 La Guàrdia Urbana estrena comissaria
i es reforça com a peça central de la
seguretat
1 La xarxa d'escoles bressol municipals
oferirà el curs vinent més de 80 places
Eix 5. El Centre d'Arts Escèniques de
Reus reforça la ciutat com a referent
en l'àmbit cultural
Les festes majors i els festivals omplen el
calendari d'oferta cultural i propostes
de lleure
4 El Gaudí Centre, un espai per
redescobrir el genial arquitecte al cor
de la ciutat
5 Agenda 1 Local. Agenda 1 de Reus, la
ciutat que volem. Un futur sostenible
depèn d'un present responsable
6 Reus combat les emissions que causen
el canvi climàtic. L'Agenda 1 Local és el
pla
7 Tots hi tenim un paper: la col·laboració
de tothom és imprescindible per
avançar
8 Opinió
El balanç dels processos estratègics enceta
una nova etapa de reflexió conjunta
0 Opinió
Articles dels portaveus dels grups
municipals
Crèdits de l'exposició
Direcció:
Claudi Arnavat, director de Comunicació Corporativa
Disseny general de l’espai:
Misericòrdia Mata Ferraté
Continguts:
Imma Bolet (DCC)
Audiovisuals:
Rosa Pagès (DCC)
Producció executiva:
Jordi Beserán, coordinador
de les Brigades Municipals
Producció i muntatge d’infraestructures,
construcció, instal·lacions i manteniment:
Brigades Municipals
Direcció d’art:
Tona Bayona (Pragma)
Producció gràfica:
Pragma, Agència de Publicitat General
Impressió digital i muntatge:
SIGNO
Realització audiovisuals:
Ramon Massip (MAB’s)
Producció audiovisuals:
MAB’s
Facilitats als mitjans i sonorització:
PRODITSA
Informàtica i comunicacions:
Servei de Sistemes d'Informació i
Societat del Coneixement
RRPP i dinamització:
GB&C
Servei d’hostesses:
SUER
Serveis de seguretat:
SANSA
Redactors col·laboradors:
Eduard Vallès (DCC), Pere López (director de
Comunicació del Grup SAGESSA), Núria Pérez
(Oficina dels Processos Estratègics), CRM (Agenda
21 Local) i Gabinet de l'Alcalde (PEC)
Agraïments:
GTF Cartografia (Àrea de Recursos Generals)
Reus fa balanç dels plans
estratègics amb una mostra
a la nova plaça del Pallol
«Els plans estratègics funcionen quan la
base és la promoció del bé comú. I la millor
manera de promoure el bé comú és afavorir
aquelles parcel·les de la vida que incrementen
la nostra satisfacció». Són paraules del
psiquiatre Luis Rojas Marcos durant la
presentació de l'avaluació del pla estratègic
El pla estratègic «Reus Impuls
2005» va ser fruit d'un procés de
participació ciutadana, iniciat amb
l'aprovació d'una moció conjunta
dels grups polítics municipals
per impulsar la redacció d'un pla
estratègic de la ciutat en el Ple del
29 d'octubre de 1999. El procés
E
l juny de 2001 es va fer la presentació
de les 372 línies d’actuació
definides durant mesos
en els cinc grups de treball establerts
per a la reflexió, elaboració i redacció
del pla estratègic. Sens dubte, un
esdeveniment de primera magnitud
per a Reus que plantejava un model
de ciutat definit i delimitat per les
persones que l’havien de fer possible.
Amb la suma de l’Agenda 21 Local i
el Projecte Educatiu de Ciutat, «Reus
va culminar un any i set mesos
després amb un document amb
372 línies d'actuació, que es van
definir en cinc grups de treball
coordinats des de la Universitat
Rovira i Virgili, i en què van participar
de manera directa prop
de mil persones. Aquests treballs
es van desenvolupar amb l'experiència
dels altres dos processos
participatius que Reus tenia
en marxa, l'Agenda 21 Local i
el Projecte Educatiu de Ciutat
(PEC). Tots tenen en comú el seu
caràcter participatiu i obert a les
aportacions de la ciutadania. Ara,
Impuls 2005» compta encara amb
un capital que no ens podem permetre
el luxe de malbaratar: el consens
polític i la participació ciutadana.
Participació i consens
Per part de l’Ajuntament, us asseguro
que no hem desaprofitat mai aquest
capital i que les directrius marcades
pels plans han dirigit i dirigeixen les
grans línies d’acció de govern en
el marc del Pla d'Acció Municipal
«Reus Impuls 2005». Un balanç positiu que
indica que més del 80% de les accions
s'han executat. La mostra que es pot veure
a la nova plaça del Pallol és un recorregut
per aquest balanç de la mà dels altres dos
processos estratègics i participatius: l'Agenda
21 Local i el Projecte Educatiu de Ciutat.
l'Ajuntament de Reus presenta el
balanç d'aquests plans estratègics
i com les línies i les directrius
fixades han marcat les grans línies
d'acció del govern municipal
durant aquests anys. El resultat:
més d'un 80% de les accions
proposades ja s'han executat. ◆
Punt d'arribada i de partida,
un procés que no s'atura
(PAM), com poden comprovar en
l'exposició i El Mercadal que en fan
balanç. L'horitzó temporal que llavors
ens van marcar ja ha arribat, i amb
ell, el temps del balanç de les accions
que la ciutat ha emprès per millorar
el benestar i fer un salt endavant.
Aquest és també el punt de partida
d'un nou projecte global de ciutat
que marqui la futura acció de govern
i la priorització d'actuacions que hem
d'endegar col·lectivament. ◆
REUS 007
L'exposició de balanç dels
plans estratègics estarà
fins al 9 d'abril a l'envelat
instal·lat a la plaça d'Evarist
Fàbregas. Aquest envelat
és propietat de REDESSA i
serà utilitzat per a la seu
provisional de Fira de Reus
mentre no es faci el nou
edifici al Tecnoparc.
Lluís Miquel Pérez
Alcalde de Reus
EL MERCADAL
EL MERCADAL
EDITORIAL

4
REUS 007
Actuacions
marcades pels
plans estratègics
Ortomapa: Gabinet Tècnic Fiscal-Cartografia. Hisenda (Àrea de Recursos Generals)
EL MERCADAL
Nous equipaments
Ciutat reformada
Ciutat nova
VIA PúBLICA / OBRE REUS EN CURS 007
EL MERCADAL
5

6
REUS 007 REUS 007
Barri
del Carme
El projecte del Carme ha estat
un dels primers programes
seleccionats en la convocatòria
d’ajuts de la Llei de barris.
La subvenció s’ha concretat
en una aportació de 8,3 milions
d’euros, de manera que
anirà a càrrec de la Generalitat
prop del 50% de la inversió
Tecnoparc
El Tecnoparc està transformant
156 hectàrees de sòl industrial
per proveir les activitats productives
i terciàries d’un espai
privilegiat connectat amb les
principals infraestructures de
comunicació, i que constituirà
el centre empresarial i de
negocis més important del
Camp de Tarragona amb el
nou Palau de Fires, el nou
Hospital de Reus i el futur
prevista, i la resta a càrrec
de l’Ajuntament. El projecte
preveu remodelar més de
15.000 m 2 de carrers i places,
construir 1.430 m 2 d’equipaments,
canalitzar 1.800 m
de recollida pneumàtica de la
brossa i posar en marxa nous
programes d'atenció social.
campus Bellissens de la URV
com a principals pols d’activitat.
Tots aquests equipaments,
juntament amb els dos hotels
de quatre estrelles, els espais
de recerca i transferència de
tecnologia i els 1.800 habitatges,
faran d’aquest parc
tecnològic un espai d’activitat
constant i integrat a la ciutat.
El parc focalitzarà l'activitat en
la salut i la nutrició.
Nou hospital i mapa salut
El trasllat de l'hospital es farà
efectiu l'any 2010. Les obres,
amb un pressupost que supera
els 71 milions d'euros, permetran
construir 74.000 m 2
destinats a l'hospital i 12.000
m 2 d'aparcament, i amb espai
disponible per a futures actuacions.
A més del trasllat de
l'hospital també es reorganitza
el mapa de salut, amb l'ade-
quació de cinc Centres d'Atenció
Integral a les Persones
(CAPI), integrats per un CAP,
un punt municipal de serveis
socials i un centre per a la gent
gran. Estaran situats on hi ha
els CAP Llibertat, Sant Pere i
Fortuny. Els dos centres nous
es faran al Carme –en part
de les instal·lacions de l'actual
hospital– i a Horts de Miró.
Gaudí Centre, un
aparador al Mercadal
El Gaudí Centre és un nou espai
d’interpretació de la personalitat
i l’obra del genial arquitecte
reusenc Antoni Gaudí i del
Modernisme. Obrirà les portes
aquesta primavera i permetrà
als visitants: entendre les claus
de la seva arquitectura, descobrir
la personalitat del geni i
conèixer la seva vinculació amb
Centre comercial
i d'oci a la Fira
L'equipament suposarà una
inversió només en l'edificació
de 80 milions d'euros i
la creació de 1.200 llocs de
treball. El centre tindrà més de
1.400 places d'aparcament i
destinarà 22.800 m 2 a superfície
comercial i 8.000 més a
locals de lleure, on hi haurà
Reus i l’entorn que el va inspirar.
El contingut l'ha dissenyat
un prestigiós grup d’arquitectes
liderat per Toshiaki Tange,
un dels principals coneixedors
de Gaudí en l'àmbit mundial,
i Joan Sibina, especialista en
arquitectura efímera i museologia.
L’espai comptarà amb cinc
plantes, tres d'exposició.
sales multicinema, una bitllera
i locals de restauració.
El disseny previst simula un
carrer urbà, amb la voluntat de
connectar amb el comerç tradicional
del centre de la ciutat.
L'Ajuntament va adjudicar per
Ple la construcció i explotació
del centre a Metrovacesa.
Aeroport de Reus: més
passatgers i instal·lacions
Més d’1,3 milions de passatgers
van passar per l’Aeroport
de Reus el 2006, la qual cosa
suposa gairebé 25.000 moviments
d’aeronaus. Per absorbir
aquesta activitat i la prevista en
els pròxims anys, Aena ha iniciat
l’aplicació del Pla director de
l’aeroport amb l’enderroc de les
instal·lacions de la base aèria. En
el seu lloc s’hi aixecarà la nova
terminal: en edifici de dues
plantes amb 36 mostradors de
facturació, capaç de gestionar
un moviment de 2.893 passatgers
i 19 avions cada hora.
A més, s'hi farà un aparcament
per a 1.800 cotxes.
Àrea del Velòdrom
La zona del Velòdrom ha estat
un dels espais més beneficiats
pel cobriment del barranc
de l’Escorial que s’executava
l’any 2002. La urbanització de
prop de 40.000 m 2 , situats
entre els passejos de Prim
i de Misericòrdia i l’avinguda
dels Països Catalans, ha permès
obrir un nou espai de
creixement urbanístic cèntric i
habitable. S’han urbanitzat uns
El tram final del
passeig de Prim
Les obres de reforma del tram
final del passeig de Prim han
comportat la millora del tram
central i de les voreres laterals.
La coca central manté les
lluminàries originals de l’arquitecte
Enric Miralles, que
s’han restaurat i reubicat. El
paviment, de granit rosa, és el
12.000 m 2 de carrers i la mateixa
proporció de zones verdes.
A més, prop de 12.000 m 2
corresponen als espais de
nova edificació. D’altra banda,
en aquest indret han començat
els treballs de construcció
de la nova central de recollida
pneumàtica, des d’on operarà
el nou sistema de recollida
de brossa que s'ha implantat
a tota l'àrea reformada.
mateix que s’ha utilitzat en els
trams superiors dels passejos
per tal de mantenir la continuïtat
visual al llarg de tot el traçat.
L’actuació de millora també ha
comportat la instal·lació de la
xarxa de canonades que serviran
per al servei de recollida
pneumàtica de la brossa.
Complex del Pallol
La inauguració del complex
comercial del Pallol, anunciada
per la promotora Núñez
i Navarro per al 18 de maig,
suposa la culminació d’un procés
urbanístic de millora del
centre històric iniciat fa 20 anys,
que combina la millora urbana,
la promoció comercial, les polítiques
d’habitatge i l’ampliació
de l’oferta d’aparcaments.
Les grans xifres del Pallol són
les següents: 40.000 m 2 de
superfície, 9.000 m 2 de superfície
comercial repartits en 44
locals, 13.000 m 2 de complex
residencial distribuïts entre
160 habitatges –32 dels quals
són de protecció oficial– i 588
places d’aparcament en ple
centre de la ciutat. Les obres
també han comportat la reforma
dels carrers que envolten
el complex, inclòs el raval.
Pàrquing Llibertat
L’ampliació de l’aparcament
de la plaça de la Llibertat
consolida aquest equipament
com el de major
superfície de la ciutat. Un
total de 20.000 m 2 i 900
places a la capçalera de
la ciutat i a pocs minuts
del centre de Reus. L’oferta
pública d’aparcaments soterrats
de la ciutat se situa ara
a les 2.108 places reparti-
des en sis pàrquings: 426
al de les Oques, 92 al del
Baluard, 200 al de la Fira de
Reus, 240 al de la Pastoreta
i 250 al del passeig de Prim.
Paral·lelament, AMERSAM
ha tornat a posar en marxa
les targetes multipàrquing,
que, a través d’una gestió
centralitzada, permeten
aparcar en qualsevol dels sis
aparcaments de la ciutat.
EL MERCADAL EL MERCADAL
7

8
REUS 007
Mas Miarnau
La ciutat de Reus ha reforçat
la seva vocació universitària
amb la cessió per part de
l’Ajuntament a la Fundació
URV de les instal·lacions del
Mas Miarnau, per tal que
aquesta hi porti a terme les
seves activitats de formació
permanent i perquè la fundació
disposi d’una antena
a la ciutat de Reus per a la
seva activitat de transferèn-
cia de tecnologia i innovació.
L’objectiu de l’actuació
municipal a Mas Miarnau
–inclòs en el Pla especial de
protecció del patrimoni de
la ciutat– ha estat la rehabilitació,
recuperació i equipament
d’una construcció en
estat d’abandonament per
allotjar el Centre d’Innovació
i Formació Permanent Mas
Miarnau.
Centre de la Imatge
Mas Iglesias
El nou Centre de la Imatge
Mas Iglesias de Reus (CIMIR)
neix com una aposta per la
recerca i el servei públic centrats
en el patrimoni fotogràfic
i cinematogràfic local. Més de
25.000 imatges fotogràfiques
de diferents èpoques històriques
i tendències artístiques,
així com una incipient collecció
de pel·lícules, configuren
el fons d’un centre obert a
investigadors, estudiants i ciutadania
en general. Un centre
pensat per donar a conèixer
un testimoni importantíssim
del passat col·lectiu de Reus i
el seu entorn.
Escola bressol
municipal El Margalló
Ampliar l’oferta de places d'escola
bressol municipal per cobrir
de forma important la demanda
detectada és una de les línies
prioritàries d’actuació municipal,
però no l'única. La posada en
funcionament de les llars d’infants
el Margalló i la Ginesta, i la
municipalització de la Montsant,
Comissaria de la
Guàrdia Urbana
Amb motiu dels 150 anys
de la Guàrdia Urbana es va
inaugurar la comissaria del
cos municipal de seguretat.
Les instal·lacions han permès
millorar l’atenció ciutadana i
disposar d’un servei preparat
per funcionar 24 hores al dia,
tots els dies de l’any. L’edifici
així com l’estrena de les Aules
Ralet, Ralet –un nou recurs
educatiu per a la conciliació
de la vida laboral i familiar– ha
coincidit amb la diversificació
de l’oferta educativa i de suport
a la família amb la creació de
diversos programes per a cada
franja d’edat.
s’ha adequat a les necessitats
logístiques i de funcionament
del servei, amb un equipament
funcional que incorpora
mesures de seguretat de tecnologia
avançada. Una de les
novetats més destacables és
la posada en marxa de l’Oficina
d’Atenció a la Víctima.
Centre Cívic Migjorn
La construcció del Centre
Cívic Migjorn s'emmarca en
el procés de transformació
dels equipaments actuals
en centres cívics de segona
generació, entesos com a
delegacions de l'Ajuntament
als districtes. Són espais on,
a banda de la programació
pròpia, la iniciativa veïnal és
bàsica per definir una oferta
d'activitats àmplia i variada.
L'objectiu no és altre que
potenciar les iniciatives ciutadanes,
des del convenciment
que les persones són el centre
d'atenció preferent de la
tasca municipal. L'oferta d'activitats
creix any rere any per
adaptar-se a la demanda. El
segon quadrimestre del curs
2006-2007, la xifra d'inscripcions
ha superat per primera
vegada el nombre de 3.000.
Eix 1
Desenvolupament integral, territori,
infraestructures i medi ambient
La recuperació del Carme
encapçala les actuacions de
millora als barris de la ciutat
La reforma integral del Carme, beneficiada
amb la Llei de barris, lidera les actuacions
de millora als barris. Però la llista és
llarga: l'acostament del barri Immaculada,
el nou pont per connectar Sant Josep
Obrer, la remodelació dels blocs Bofill i el
creixement del barri Gaudí, la nova xarxa de
La ciutat: forma,
usos i funcions
Dins aquest apartat es van proposar
catorze línies d’actuació encaminades
a potenciar un canvi
d’imatge de Reus i a definir els
usos de diferents parts de la ciutat.
Hi destaquen les diferents obres
públiques i equipaments municipals,
com la Biblioteca Central
Xavier Amorós, la Comissaria de la
Guàrdia Urbana, el Mas Miarnau,
el Gaudí Centre o el Tecnoparc,
que han esdevingut un revulsiu
per al canvi en el disseny i la
forma de la ciutat.
D’altra banda, s’estan portant a
terme reformes a diferents barris,
com el Gaudí, el Carme, el
Fortuny o els blocs Bofill, precisament
per millorar el seu aspecte
i les condicions de vida dels seus
veïns, i es vol recuperar l’espai
disponible al camp de futbol al
barri vell de Sant Josep Obrer per
a usos residencials i de serveis.
En aquest grup d'accions també
destaca la creació de la Unitat de
Disciplina Urbanística, adscrita a
l'Àrea d'Arquitectura i Urbanisme.
La subvenció
per al Carme
L’obtenció d’una subvenció de
8,2 milions d’euros per al barri
del Carme –un dels tretze barris
de Catalunya beneficiats en la
primera tongada de la Llei de barris–,
es traduirà en divuit intervencions
i l’obertura de nous carrers,
places, zones verdes, habitatges i
equipaments.
Les infraestructures
Una de les principals fites en
clavegueram a Mas Pellicer, el creixement
de Mas Iglesias, la reforma del nucli antic,
el desenvolupament del passeig Nord
o la creació d'un nou barri al Velòdrom.
Una ciutat per a les persones, endreçada i
amb usos definits, que facilita les relacions
ciutadanes alhora que respecta l'entorn.
aquest camp és la creació d’una
Central Integral de Mercaderies, el
CIM el Camp, que està destinada
a ser la segona plataforma logística
de Catalunya després del Port
de Barcelona i que –segons un
estudi elaborat per la Universitat
Autònoma de Barcelona per
encàrrec del Departament de
Política Territorial i Obres Públiques
de la Generalitat– en la seva primera
fase crearà prop de 3.500
llocs de treball i tindrà un impacte
econòmic sobre el territori valorat
en 149 milions d’euros.
Paral·lelament, es negocia amb
l’Estat i la Generalitat la retirada
i el desplaçament del cinturó de
ferro que constitueix la línia ferroviària
existent i que estrangula el
creixement de la ciutat. L’octubre
de 2006 s’ha licitat el correspo-
nent estudi informatiu per part
del Ministeri de Foment. A més,
ja s'ha presentat el projecte municipal
per ampliar el pont sota la
via del tren al passeig de Sol i
Ortega, que acostarà el barri de
Sant Josep Obrer a la ciutat.
Aeroport: més vols
i més passatgers
Pel que fa a l’aeroport, han
començat els treballs d'enderroc
de l'antiga base aèria per tal
de construir-hi la terminal que
permetrà assolir la capacitat que
tenia l'Aeroport del Prat abans
dels Jocs Olímpics. Mentrestant,
es millora la resta de les installacions
per donar servei a l'augment
de passatgers –l'any 2006
es va superar la xifra d'1,3 milions
de passatgers– i de vols regulars
a diverses ciutats europees. ◆
REUS 007, EIX 1
EL MERCADAL EL MERCADAL
REUS
REUS
Carrer del Vent.
Eix 1
007
007
Àmbits
d'actuació
Territori i activitat
econòmica
Desenvolupament
de la ciutat
Desenvolupament
integral i qualitat
de vida
Grup de treball
presidit per Jordi Sardà
9

10
REUS 007, EIX 1
EL MERCADAL
Tots els accessos a la ciutat
canvien de fesomia i faciliten
la connexió amb els barris
REUS 007, EIX 1
Avinguda de Marià Fortuny. La mobilitat
interurbana i interna La reforma de les entrades i els principals
El medi natural
i la mobilitat
El balanç del pla estratègic
remarca que s’han produït aven- Amb la culminació de la reforma del nucli
La gestió de residus
I el desenvolupament de la ciutat
El nou aspecte del carrer
de Rigoberta Menchú, que
Les principals actuacions realitzades
tenen a veure amb la millora
dels vials d’entrada i sortida
eixos viaris ha marcat el dibuix de la ciutat
del segle xxi, amb les quatre anelles –tomb
Les principals actuacions en aquestes
matèries han estat l’aprovació
del Pla Especial del Catàleg del
ços notables en la recuperació
del nucli antic per a usos residencials
i de lleure i en l'àmbit
antic i el Pallol, el centre recupera l'ús
residencial i de lleure al costat de la vitalitat
s'ha acompanyat de mesures en
favor del medi i la sostenibilitat.
D'una banda, amb campanyes
connecta la nova plaça del
Velòdrom amb el passeig de
Misericòrdia.
de la ciutat, com ara l’avinguda
del Comerç i la plaça d’Almoster,
les carreteres de Montblanc i
de ravals, passejos i rieres, rondes i variants–
més ben definides i permeables. Una ciutat
Patrimoni Arquitectònic, Urbanístic
i Paisatgístic de Reus, la publicació
de la guia Itineraris rurals de
relacionat amb la creació d’àrees
de nova centralitat.
comercial. Mentrestant, el relligament
urbanístic possibilita noves àrees de
de sensibilització i prevenció com
«De runa, cap ni una» o «Reus
és colors», que ha provocat que
Bellissens o les avingudes dels
Països Catalans, de Marià Fortuny,
relligada, però també més oberta al territori. Reus i del plànol dels camins de
la ciutat i la redacció de diferents
La vitalitat del centre
En el primer cas, destaquen els
centralitat com el Velòdrom o Mas Iglesias. en un any s’hagi incrementat
un 15% la recollida de brossa
de Francesc Macià i de Salou i el
plans, un de camins i un altre de
programes anuals de subvenció
orgànica. En l'àmbit dels residus
passeig de Prim, tot això afegit a
diversos projectes de reforma en Una ciutat més amable vianants del nucli antic de la
recuperació i manteniment de
rieres i barrancs.
per a la rehabilitació d’habitatges
al nucli antic –mitjançant les superfície per a 50 anys i que tralitat. El cas més destacat és
comercials i industrials, cal apuntar
la posada en marxa de serveis
més d'una cinquantena de carrers. El juny de 2003 es va crear l’Àrea ciutat i la creació de carrils bici a
campanyes «Reus fes goig» i també ajudarà a revitalitzar l’ac- el Velòdrom, possible arran del segregats per a la recollida de
També en aquest sentit, destaca Municipal de Via Pública, que des les noves zones urbanitzades. En Al contrari, poc s’ha pogut fer
«Nucli Viu»– i de l’altre, la recontivitat econòmica i la dinàmica soterrament del barranc de l'Es- residus a comerços, bars, restau-
la connexió de les dues variants a de llavors du a terme una políti- clau estratègica i de planificació, per a l’adequada utilització del
versió de l’àrea del Pallol en un social de l’entorn.
corial, i el desenvolupament de rants i a la petita indústria.
l’alçada de l’aeroport i la connexió ca integral en matèria de trans- l'any 2004 l’Ajuntament va encar- Montsant i les Muntanyes de
complex residencial, comercial
l'àrea compresa al triangle que
entre la variant sud i la carretera port públic i privat, aparcaments regar al Reial Automòbil Club de Prades o per reduir l’impacte eco-
i d’oci. A més, l’empresa muni- Els nous barris
formen l'avinguda dels Països Pel que fa al control dels aboca-
de Maspujols. A més, el Govern i zones de vianants i que, entre Catalunya (RACC) un estudi de lògic de les grans infraestructures
cipal GUPSA ha tret a concurs El desplegament urbanístic s'ha Catalans, el barri Immaculada i ments il·legals: la Guàrdia Urbana i
de la Generalitat està impulsant el d’altres, ha impulsat la campanya la mobilitat a Reus, que ha servit viàries. Mesures totes elles con-
l’adjudicació de la construcció fet palès amb el relligament de el Santuari de Misericòrdia. Mas tècnics de l’Àrea de Medi Ambient
desdoblament de la carretera C- de sensibilització sobre mobilitat per prendre decisions sobre les templades en el pla estratègic
i la gestió d’un hotel a la plaça la ciutat que ha fet possible la Iglesias és un altre dels punts efectuen inspeccions periòdiques
14, que uneix Reus amb Alcover i i participació ciutadana «Reus es línies de transport públic i les «Reus Impuls 2005», però que no
d’Evarist Fàbregas, un solar que creació de nous barris destinats que més ha crescut, amb un alt i instrueixen expedients sanciona-
les poblacions de l’interior. mou», la conversió en zona de infraestructures.
són competència municipal. ◆
serà cedit en règim de dret de a convertir-se en àrees de cen- percentatge d'habitatge protegit. dors si s’escau. ◆
Reforma de totes
les entrades i les
principals avingudes
1. Reforma de les principals
avingudes: dels Països
Catalans, del Comerç, de Marià
Fortuny, de Francesc Macià i el
tram final del passeig de Prim.
2. Reconversió de les entrades
a la ciutat en vies urbanes
que connecten amb els barris:
accessos des de Tarragona,
Salou, Bellissens, Riudoms,
Castellvell, Montblanc i
Constantí. A més, enllaç de les
dues variants.
3. Transformació del barri
Immaculada: urbanització zona
Mas Anglès i Camí dels Morts,
nous carrers i zones verdes.
Inversions
als barris
1
4 i 5. S'estan portant a terme
diferents reformes als barris
de la ciutat: a banda de la
intervenció integral al barri del
Carme, destaca el projecte
per eliminar el cinturó de
ferro i connectar millor
Sant Josep Obrer amb un
pont nou, la nova xarxa de
clavegueram a Mas Pellicer,
les ajudes per instal·lar
ascensors al barri Fortuny i la
rehabilitació subvencionada
dels blocs Bofill, al barri
Gaudí, un dels barris que
més ha crescut i que també
ha millorat els accessos amb
4
la nova avinguda del Comerç. 5
El nucli antic revifa amb l'ús
residencial i d'oci mentre es
creen noves àrees de centralitat
1
Un centre més
centre i creació
de nous barris
1 i 2. Recuperació del nucli
antic amb la construcció
d'habitatges al complex
comercial i residencial del
Pallol i al Baluard, amb noves
oficines municipals d'educació,
habitatge i serveis socials.
3. El desenvolupament
urbanístic que ha permès
relligar la ciutat ha comportat
la creació de nous barris: a la
fotografia Mas Bertran, però
també el Velòdrom, Mas
Anglès o Mas Iglesias.
4. Fins a 500 béns urbans i
naturals s'han protegit amb el
Catàleg del Patrimoni.
4
5
6
Inversions a la xarxa
de camins i reforç
del transport públic
5. Cada any el pressupost
destina una partida a la
millora, el manteniment i la
senyalització de la xarxa de
camins. A més, s'ha editat la
guia Itineraris rurals de Reus
i un plànol de camins per
donar a conèixer totes les rutes
existents. També s'ha impulsat
un pla de recuperació de rieres.
6. El reforç de la flota
d'autobusos ha permès
redefinir les línies de
transport urbà per ampliar la
cobertura horària i geogràfica
i, a la vegada, incrementar la
freqüència de pas.
EL MERCADAL
11

1
REUS 007, EIX
REUS
REUS
Noves implantacions
industrials entre la
carretera de Tarragona –en
primer terme– i l'avinguda de
Bellissens.
Eix
Àmbits
d'actuació
Situació de
l'estructura
empresarial
Polígons i sòl
industrial
Infraestructures de
suport
Creació de noves
empreses
Foment de
l'ocupació
Grup de treball
presidit per
José Julio Moya
EL MERCADAL
007
007
La transferència
de tecnologia
La major part d’iniciatives destinades
a afavorir la transferència
de tecnologia es concentren al
voltant del projecte Tecnoparc i,
en concret, del Centre Tecnològic
en Nutrició i Salut, impulsat conjuntament
amb el CIDEM i que
formarà part de l’anomenada
anella de l’agroindústria que es
vol fomentar a Catalunya. Amb el
parc tecnològic també es potenciaran
les iniciatives empresarials
a l’entorn de les noves tecnologies
i es fomentarà la localització
d’activitats innovadores relacionades
amb les tecnologies,
especialment dels sectors de la
nutrició i la salut.
En el Tecnoparc també confluiran
diverses experiències de
Eix
Empresa, noves iniciatives i ocupació
El Tecnoparc, l'aposta de Reus
pel coneixement i l'empresa,
pren forma a Bellissens
El projecte del Tecnoparc és l'aposta de
Reus perquè empresa, administració i
universitat treballin conjuntament en el
disseny i la promoció d'un parc tecnològic
especialitzat en nutrició i salut. A hores
d'ara, el Tecnoparc ja és una realitat per la
implicació del món empresarial i universitari
cooperació interempresarial. En
primer lloc, perquè el parc està
promogut pel que es coneix
com la triple hèlix: l’Administració
pública, la Universitat i el món de
l’empresa.
L'aposta
per la emprenedoria
La cooperació amb altres institucions
i administracions de
l’àmbit econòmic fa temps que
es practica també a la societat
pública Reus Desenvolupament
Econòmic SA, REDESSA. Des
dels seus orígens, la societat
impulsa la figura dels tutors que
assessoren de forma altruista els
nous emprenedors ubicats al
viver d’empreses.
A més, en els darrers temps,
REDESSA ha eixamplat la seva
i pel suport d'altres administracions.
Sobre el terreny, el desenvolupament
urbanístic avança i dibuixa molt més que
un polígon tecnològic: el Tecnoparc suposa
la creació d'una nova ciutat a Bellissens,
ben comunicada, amb el nou hospital,
habitatges i equipaments educatius.
acció sobre el territori amb la
incorporació com a socis dels
ajuntaments de Cambrils, Flix i la
Sénia. Paral·lelament, REDESSA,
la Cambra de Comerç, CEPTA,
URV, Reus Capital de Negocis i
l’Ajuntament de Reus organitzen
anualment els Premis Reus a la
Creació d’Empreses per afavorir
la iniciativa empresarial.
L’ocupació
i el mercat laboral
En aquest àmbit destaca la
tasca de l'Institut Municipal de
Formació i Empresa i la Fundació
Mas Carandell per oferir formació
a tot tipus de col·lectius: persones
en situació d'atur, dones,
persones nouvingudes, joves,
persones amb discapacitats, treballadors
i treballadores en actiu,
empreses i institucions. I, tant
Mas Carandell com REDESSA,
participen anualment en el Saló
de la Formació i el Treball FITTA
que organitza la CEPTA per
facilitar el contacte i la relació
entre els que ofereixen i els que
demanen feina.
Programa innovador
destinat als joves
A més, s’ha posat en marxa el
programa «Tastets d’oficis» destinat
a l'aprenentatge pràctic dels
joves d’entre 13 i 15 anys amb
l’objectiu d’iniciar-los en diferents
oficis, com ara la jardineria, la
construcció, la cuina o la circulació.
La iniciativa, que va arrencar
el setembre de 2003 a tres
instituts d’educació secundària
de la ciutat, ha anat creixent, i
actualment aplega cinc instituts i
més oficis. ◆
Impuls a l'urbanisme comercial
amb més places de pàrquing
i nous carrers per a vianants
La construcció de més aparcaments
per facilitar l'accés als eixos comercials
i l'ampliació de les àrees de vianants
encapçalen l'estratègia per consolidar Reus
com un gran centre comercial obert, on els
futurs complexos del Pallol i la Fira sumen.
El pla estratègic recomanava
augmentar el nombre d'aparcaments
i el Pla director de
l’empresa pública municipal
AMERSAM preveu la creació de
1.750 noves places a diferents
zones de la ciutat. Bona part
d'aquestes places ja estan disponibles:
el Pàrquing Llibertat s'ha
ampliat i ara ofereix 900 places
–així s'ha convertit en l'aparca-
1
ment central i més gran de la
ciutat– i a l'eix dels passejos s'ha
estrenat el Pàrquing Passeig Prim
–de 250 places.
D'altra banda, ja han començat
les obres de construcció de
l'aparcament de Sant Ferran
–que tindrà 70 places– i s'ha
projectat un altre aparcament
soterrat a la riera d'Aragó, en
Hotel Husa Reus i
centre comercial i
d'oci a la Fira
1 i 2. Un dels eixos de les
polítiques que faciliten la
promoció de la ciutat i, per
tant, del comerç com un
dels seus principals atractius,
és la iniciativa municipal
d'incrementar l'oferta hotelera:
a banda de l'establiment
que es construirà al Pallol, al
Tecnoparc s'hi farà un hotel de
quatre estrelles, l'Husa Reus.
3. I l'aposta de la ciutat per
un comerç integrat a la trama
urbana és el centre comercial
i d'oci que es construirà a les
instal·lacions de Fira de Reus.
La previsió és obrir-lo el 2010.
el mateix lloc on ara hi ha una
àrea de zona blava. A la llista
d'aparcaments públics cal afegirn'hi
un de gestió privada però
important per la seva ubicació al
centre de la ciutat: el del complex
del Pallol, que oferirà més
de 550 places: 130 d'ús privat
i 450 d'ús públic, disponibles a
partir del 16 d'abril.
L’aposta pel model
de comerç urbà
Les polítiques municipals en
l'àmbit comercial aposten per
consolidar el model de comerç
urbà que caracteritza la ciutat,
un comerç integrat en la trama
urbana de la ciutat i afavorit per
l'extensió de l'espai dedicat als
vianants i l'adequació d'aparcaments
a tocar dels principals
eixos comercials.
4
En aquesta línia destaca el complex
comercial i d’oci del Pallol
–que obrirà les portes al mes de
maig–, la creació de l’Agrupació
d’Interès Econòmic (AIE) Reus
Centre Comercial Segle XXI i la
construcció d'un centre comercial
i de lleure a l’espai que actualment
ocupa el Palau de Fires i
de Congressos, a l’avinguda de
Sant Jordi. En aquest darrer cas,
el concurs públic per adjudicar el
centre que es farà a l'actual edifici
de la Fira es va decantar per
Metrovacesa. La concessió municipal
és per a 50 anys, durant
els quals l'Ajuntament ingressarà
més de 200 milions d'euros. A
més de botigues, hi haurà sales
multicinema, una pista de bitlles
i locals de restauració. La previsió
és que obri les portes l'any
2010. ◆
5
6
REUS 007, EIX
El carrer de Llovera en el
tram inicial, a la plaça de
Prim.
Més espais per als
vianants i nous
pàrquings públics
4. La culminació de la reforma
dels carrers del centre –ara ja
són tots a un nivell, amb prioritat
de pas per al vianant– i la
millora de la plaça del Mercadal
han reconvertit l'interior del
tomb de ravals en un gran espai
on les persones que van a peu
són les protagonistes.
5. Una altra àrea important
per als vianants és l'entorn del
Mercat Central, amb un nou
paviment antilliscant.
6. Alhora s'ofereixen més places
en pàrquings públics: 250
al Pàrquing Passeig i 900 al
Pàrquing Llibertat.
EL MERCADAL
1

14
REUS 007, EIX
El ritme de promoció de sòl
industrial permetrà disposar de
600 ha desenvolupades el 011
ZONA
AGROREUS
ZONA
NORD-EST
ZONA
TECNOPARC
ZONA
SUD
REUS 007, EIX
En l'àmbit de la dinàmica econòmica
i empresarial de la ciutat,
es van definir els cinc objectius
següents: proveir la ciutat de
sòl industrial, fomentar l’esperit
emprenedor i la cultura empresarial,
estimular l’atracció d’empreses
foranes, potenciar el desenvolupament
de l’empresa local i
impulsar els elements de suport
a l’activitat empresarial.
60 hectàrees de sòl les 68,76 ha que hi havia en El tercer
industrial per any
En el cas del sòl industrial, els
avenços han estat notables.
començar 2006.
En total, el municipi preveu gene-
complex de REDESSA
REDESSA ha adjudicat en règim
de dret de superfície per 60 anys
Només entre gener i juny de
2006, es van urbanitzar 33,2
noves hectàrees de sòl industrial,
rar una mitjana de 60 hectàrees
de sòl industrial urbanitzat en els
propers sis anys fins a assolir el
els més de 24.000 m
amb la qual cosa la superfície
urbanitzada de la ciutat sumava
al principi del segon semes-
2011, la xifra de 600 hectàrees
desenvolupades marcades pel
pla general d’ordenació urbana
tre 101,96 hectàrees, davant de aprovat el febrer de 1999.
2 Mapa del sòl industrial.
Reus generarà una mitjana de 60 hectàrees
cal apuntar que, entre 1995 i
2006, REDESSA ha facilitat la
Una de les sales de lectura
de la Biblioteca Central
de sòl industrial urbanitzat cada any fins a
arribar el 2011 a les 600 ha. Això significa
implantació de prop de 200
empreses i la generació de més
de 800 llocs de treball.
Xavier Amorós.
que la ciutat disposarà de vuit vegades més
sòl industrial que l'any 1999, ben lluny del
El pla estratègic també assenyalava
la necessitat de crear una
tòpic segons el qual no hi ha sòl disponible. entitat de capital risc, que és una
realitat des de 2002. Es diu Reus
Capital de Negocis SCR, està ubicada
a REDESSA i és l’única
societat de capital risc de fora
La Biblioteca Central Xavier Amorós
socials i laborals de l'entorn. I si parlem
de la demarcació de Barcelona.
La societat ofereix un sistema de
finançament alternatiu i diferent
s'ha convertit en l'eix de la ciutat del
coneixement: permet l'accés universal
d'ensenyaments universitaris, destaca
l'estrena del Mas Miarnau i de l'Escola
disponibles
del seu seu tercer complex
empresarial, més conegut com
al de les entitats financeres per
fer realitat noves idees i projectes
empresarials i donar suport al
i públic a la cultura i a les noves
tecnologies. Mas Carandell ha augmentat
d'Arquitectura. En definitiva, accions que
estructuren la ciutat com a generadora de
a REDESSA 3 i ubicat al polígon
industrial Mas Batlle, a l'illa compresa
entre els carrers d’Apel·les
creixement i consolidació de les
pimes. Tot plegat, eines per a la
generació de riquesa i la creació
considerablement l'oferta formativa i
de qualitat, adaptant-la a les necessitats
dinàmiques educatives, amb la implicació
de les famílies i del sector empresarial.
Mestres i de Castillejos. També de llocs de treball. ◆
Nou palau firal i
Centre Tecnològic
en Nutrició i Salut
1. Una de les peces del
Tecnoparc serà el nou Palau
de Fires i Congressos de Reus.
2. La principal iniciativa per
afavorir la transferència de
tecnologia és el Centre
Tecnològic en Nutrició i Salut,
que s'impulsa al Tecnoparc
juntament amb la Generalitat.
3. REDESSA ha impulsat la
creació de REDESSA 3, el seu
tercer complex empresarial.
4. La Central Integral de
Mercaderies, CIM el Camp,
ja és una realitat en la seva
primera fase desenvolupada al
terme de Reus.
1
4
La formació
al servei del
mercat laboral
5. Mas Carandell impulsa
estratègies per promoure
l'ocupació i la formació
contínua. A la vegada,
adequa l'oferta a les
necessitats de les empreses
i potencia propostes de
desenvolupament com
polítiques actives d'ocupació.
6. Amb l'objectiu d'iniciar els
joves en diferents oficis, s'ha
posat en marxa el programa
conegut com a «Tastets
d'Oficis», una iniciativa que
va començar el 2003 a tres
instituts i que ara ja aplega
cinc centres de secundària.
5
6
Eix
Formació, universitat
i noves tecnologies
Les línies d’actuació d’aquest
capítol es van subdividir al voltant
de tres objectius: estructurar
la ciutat com a generadora de
dinàmiques formatives, reforçar
la implicació de la família en
l’educació dels infants i reforçar
les relacions entre formació i
empresa.
En el primer àmbit, cal remarcar
la importància dels plans
d’entorn a diferents zones i centres
d’educació infantil i primària
(CEIP) de la ciutat, així com la
programació d’activitats durant
tot l’any als centres cívics, la
Biblioteca Central Xavier Amorós,
La Palma, l’Arxiu Municipal, l’Institut
Municipal de Formació i
Empresa Mas Carandell o el
Centre d’Innovació i Formació
Permanent a Mas Miarnau.
El mapa
de lectura pública
Sens dubte, en aquest eix ocupa
un paper important la consolidació
de la Biblioteca Central Xavier
Amorós, gestionada amb criteris
de servei públic, amb més de
250.000 usuaris anuals des de
la seva inauguració –l’abril de
2003–, 32.000 carnets de lector
i un ampli programa d'activitats
per als diversos públics.
Amb aquestes dades, la BCR
esdevé l'eix del futur mapa de
lectura pública de la ciutat. El
desplegament d'aquest pla ha
de permetre la creació de la
segona biblioteca pública de la
ciutat, així com la projecció de la
tercera i la quarta, per cobrir amb
escreix la demanda de la ciutadania
en aquest àmbit. ◆
EL MERCADAL EL MERCADAL
REUS
REUS
La Biblioteca Central Xavier
Amorós es consolida amb
més de 50.000 usuaris anuals
Eix
Formació i
educació
Àmbits
educatius
007
007
Àmbits
d'actuació
Noves estratègies
educatives
Grup de treball
presidit per
Joan M. Ferrer
15

16 16
REUS 007, EIX
Aula informatitzada a Mas
Carandell.
Formació contínua i
accés universal
a la tecnologia
1. Formació ocupacional
específica per a joves a Mas
Carandell, que a més ja ha
engegat tres escoles taller Lluís
Domènech i Montaner.
2. La Casa d'Oficis del barri del
Carme, centre de les actuacions
de Mas Carandell per a la
integració sociolaboral de les
persones nouvingudes, per a
l'alfabetització digital i per a la
formació de persones en atur.
3. Als casals de gent gran i als
centres cívics, a la Biblioteca
i als centres educatius, les
noves tecnologies arriben a
tothom que s'hi vulgui acostar.
Mas Carandell amplia l'oferta
formativa alhora que impulsa
l'ús de les noves tecnologies
Noves actituds
davant dels nous
reptes educatius
En aquest capítol s’han desenvolupat
tres tipus d’actuacions: les
adreçades a conscienciar la ciutadania
de la importància d'adaptar-se
als canvis derivats de la
nova societat del coneixement,
les pensades per a la integració
del col·lectiu de la immigració i
les dissenyades per mentalitzar
la ciutadania sobre la necessitat
de formar-se de manera contínua
al llarg de tota la vida.
Els avenços en matèria de formació
contínua i professional
s'han assolit en bona part per
la tasca de Mas Carandell que,
entre els anys 2000 i 2005, ha
format i millorat la qualificació
professional i l'ocupabilitat de
1
Mas Carandell ofereix cada any més serveis
i de més qualitat alhora que treballa per
afavorir la integració laboral dels que més
ho necessiten, oferir orientació i formació
laboral, adequar l'oferta a les empreses de
l'entorn i promoure l'accés a la tecnologia.
9.500 persones, amb una oferta
de 700 cursos i un total de
145.000 hores lectives.
L'accés
a la tecnologia
Mas Carandell promou l'accés
de la ciutadania a la cultura digital
perquè les tecnologies de la
informació i la comunicació han
canviat la manera de treballar,
4
de viure i de relacionar-se en
molt poc temps. Des d'aquesta
perspectiva, s'han desenvolupat
diverses actuacions com la formació
a través d'Internet i l'alfabetització
digital.
L'any 2002 es va posar en
marxa el projecte «La formació
en línia com a nou filó d'ocupació»,
que va oferir per primera
Reus.cat i la xarxa
de comunicacions
corporativa
4. El web municipal estrena
versió amb la incorporació del
domini .cat, que substitueix
el reus.net. És un dels webs
municipals més antics de
Catalunya, data de 1996.
5 i 6. Les oficines d'atenció
ciutadana –l'OAC i el SAIC–
han millorat el servei i la
coordinació amb la implantació
de nous procediments i l'ajuda
de les noves tecnologies:
cobraments mitjançant codi de
barres, caixers automàtics, etc.
La xarxa corporativa amb fibra
òptica o WiFi connecta tots els
edificis municipals.
vegada quatre cursos a través
d'Internet. L'any següent l'oferta
formativa a distància es va incrementar
significativament ja que
Mas Carandell es va convertir
en primer centre Mentor que
el Ministeri d'Educació i Ciència
autoritzava a tot Catalunya. L'any
2005 el nombre de cursos de
formació contínua oferts a través
de la xarxa va ser de 70.
L'alfabetització digital
L'any 2005 es van posar en
marxa els primers tallers d'alfabetització
digital per fomentar
l'ús de les noves tecnologies
entre la ciutadania. Una prova
de la bona acollida d'aquests
tallers va ser que el primer any el
nombre de matrícules ja fregava
les 360. Els tallers continuen
programant-se. ◆
5
6
Els ensenyaments universitaris
a l'alça: s'estrena Mas Miarnau
i neix l'Escola d'Arquitectura
El pla estratègic apuntava la
necessitat d'actuar per consolidar
Reus com a ciutat universitària. I
en aquesta línia s'han desenvolupat
diverses accions per ferho
possible. S’ha ampliat l'oferta
d'estudis universitaris amb
la creació de l’Escola Tècnica
Superior d’Arquitectura (ETSA) i
el trasllat del Centre d’Innovació
i Formació Permanent de la
Universitat Rovira i Virgili al Mas
Miarnau, un equipament restaurat
i cedit per l'Ajuntament.
El nou campus
de Bellissens
Però l'impuls als estudis universitaris
no es queda aquí. En la
configuració de la nova ciutat
que Reus ha projectat a l'àrea de
Bellissens, al voltant del Tecnoparc,
s'inclou un nou campus universi-
La Universitat és una de les claus del
Tecnoparc: l'Ajuntament aposta pel Campus
de Bellissens, amb l'Escola d'Arquitectura i el
trasllat de la Facultat de Ciències de la Salut.
A més, el Mas Miarnau s'ha convertit en el
Centre de Formació Permanent de la URV.
tari, al voltant de l'actual Facultat
de Ciències Econòmiques i
Empresarials. S'hi construirà la
nova Escola d'Arquitectura i la
nova Facultat de Ciències de la
Salut, que marxarà del centre de
la ciutat i s'aixecarà al costat del
nou Hospital Universitari de Reus.
L'oferta acadèmica del campus
es completarà amb nous centres
de recerca.
Millores als centres
educatius i activitats
als centres cívics
1 i 2. L'Ajuntament ha
planificat les necessitats
educatives de la ciutat, amb
noves escoles i instituts.
3. Més activitats als centres
cívics: la programació no para
de créixer tant pel nombre i la
diversitat de propostes com
per la quantitat de persones
inscrites, que ja són prop de
3.000. A la fotografia, un taller
de cuina japonesa al Centre
Cívic Migjorn.
4. L'Ajuntament pren bona
nota de les propostes del
Consell d'Infants anunciades
en l'Audiència pública anual.
La implicació
de les famílies
Una de les línies del procés
estratègic es decantava per reforçar
la implicació de les famílies
en l’educació: al marge de les
reunions periòdiques amb les
associacions de mares i pares
de primària i secundària, es fan
cursos i tallers i es dóna suport a
la creació de noves AMPA. També
s'ha creat el Servei d’Informació
i Formació a les Famílies (SIFF),
nascut amb un doble objectiu:
per un costat, donar eines a les
famílies en el seu paper educador
d'infants i joves i, per un altre,
incentivar la participació dins els
centres escolars per tal de resituar
el paper dels pares i les mares en
la comunitat educativa.
El pla estratègic també recollia
una sèrie de propostes per adequar
l’oferta educativa a diferents
col·lectius i horaris, així com per
garantir una formació de qualitat.
Els esforços s’han concentrat en
diferents programes per prevenir
el fracàs escolar, l’impuls de
l’oferta de formació universitària
i de noves tecnologies –mitjançant
tallers d’alfabetització digital
i cursos on-line. ◆
REUS 007, EIX
Nou Campus
Universitari a
Bellissens
5. Un dels eixos del Tecnoparc
és la Universitat. En aquest
sentit, l'Ajuntament ha proposat
a la Universitat Rovira i Virgili
la creació del Campus de
Bellissens amb la Facultat
d'Econòmiques, la construcció
de l'Escola d'Arquitectura i
el trasllat de la Facultat de
Ciències de la Salut –a tocar de
l'Hospital Universitari de Reus–
i nous centres de recerca.
6. Els estudis universitaris a
la ciutat també han guanyat
amb l'estrena del Centre de
Formació Permanent de la URV
a Mas Miarnau.
EL MERCADAL
EL MERCADAL
1
4
5
6
Biblioteca de la Facultat de
Ciències de la Salut.
17

18
REUS 007, PEC
REUS
REUS
El Projecte Educatiu de
Ciutat, en la seva etapa
inicial, va ser presidit per
M. Teresa Vallverdú.
007
007
El Projecte Educatiu
de Ciutat, l'aposta de Reus
com a ciutat educadora
El Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) ha
estat l’aposta que Reus ha formulat en els
darrers anys amb la voluntat de convertirse
en una ciutat educadora, on els espais
físics, l’estructura associativa i el conjunt
d’activitats que s’hi desenvolupin incideixin
d’una manera especial en tots els àmbits
El 15 de novembre de 1996
l'Ajuntament de Reus aprova
en sessió plenària adherir-se a
la Carta de Ciutats Educadores
i sol·licitar l’admissió a l'Associació
Internacional de Ciutats
Educadores (AICE). A partir de
llavors, la ciutat de Reus entra a
formar part de l'AICE, formada
per unes 200 ciutats de 22
països i que té com a objectiu
compartir experiències i impulsar
línies d’actuació per convertir la
ciutat en un espai al servei de
les persones, que posi a l’abast
de la ciutadania oportunitats de
formació, promoció i desenvolupament.
Més tard, el 30 d'abril
de 1999, el Ple municipal aprova
el manifest per posar en marxa
el Projecte Educatiu de Ciutat
(PEC), una eina per «reflexionar
amb rigor sobre la relació que hi
ha entre educació i ciutat aprofundint
temes que són importants
per a la vida i l'educació de
les persones en la societat actual
i promoure un ampli procés
de participació ciutadana perquè
professionals, entitats i persones
aportin les seves idees i preocupacions
i apostin per implicar-se
en un procés ciutadà de canvi i
millora de l'educació».
Des d’aquesta perspectiva, l’espai
i les relacions que es generen
en el context de la ciutat,
el medi urbà com a matèria de
coneixement, les relacions amb
les institucions culturals i educatives
i el tractament de la diversitat,
van ser alguns dels temes
del projecte, elaborat a través del
consens entre les institucions,
les entitats i la ciutadania.
que afecten el desenvolupament de les
persones.
El PEC es concreta:
el Pla Educatiu d'entorn
El desenvolupament d’un Pla
d’Entorn ens permet contribuir a
l’educació integral de la ciutadania
i promoure la cohesió social a través
de l’educació intercultural, l’ús
de la llengua catalana i la igualtat
d’oportunitats. És una iniciativa de
cooperació educativa que pretén
crear un sistema de cooperació
entre la Generalitat i l’administració
local, obert al món associatiu;
actuar en un àmbit territorial concret
d’una manera organitzada i
sostenible i potenciar actuacions
coordinades entre els centres
educatius i el seu entorn. El Pla
amplia el concepte d’escola a
partir de la definició de l’educació
en tres àmbits: l’educació formal
o reglada, l’educació no formal
–activitats extraescolars, de lleure i
PEC
Recollint aquesta filosofia des de fa tres anys
i juntament amb el Departament d'Educació
de la Generalitat de Catalunya, es concreta
el Pla Educatiu d'Entorn.
de vacances– i l’educació informal
–formació de famílies i sensibilització
amb el doble objectiu de
prevenir i implicar. Parlem d’un
concepte innovador que uneix
participació i educació: els centres
educatius surten de les aules per
relacionar-se amb les famílies, les
entitats i las associacions dels
barris, però a la vegada obren les
portes i esdevenen escenari de
l’activitat social, cultural i cívica.
La promoció del treball en xarxa
millora l’acció educativa formal
dels centres educatius i promou
la coherència en l’actuació dels
agents de l’educació no formal
i la informal. Aquesta coherència
és la que permet millorar la
capacitat educativa de l’entorn,
alhora que potencia la responsabilitat
de tots i totes. ◆
Eix 4
Vertebració social i
qualitat de vida
El mapa de salut de la ciutat:
nou hospital a Bellissens i
dues noves àrees bàsiques
El nou hospital universitari i el desplegament
del mapa de salut és, sens dubte, l'actuació
més destacada en l'àmbit de l'atenció a les
persones. L'acompanyen programes socials
adreçats a la gent gran i als col·lectius que
més ho necessiten, mesures per afavorir
la integració de les persones nouvingudes,
Pel que fa a les línies d’actuació
proposades per millorar els
serveis de salut per a determinats
col·lectius, s’ha de distingir
entre les mesures adoptades per
donar resposta a la gent gran, els
toxicòmans i els malalts de llarga
durada.
L'atenció a la gent gran
En el cas de la gent gran, hi ha
un programa d’atenció integral,
han augmentat les hores del
Servei d’Ajuda a Domicili, s’ha
creat un observatori permanent
de la realitat d’aquest col·lectiu
a la ciutat i s’han incrementat
els recursos d’atenció social tant
d’internament –residència assistida
i habitatges tutelats– com
d’ambulatoris –places de centre
de dia– i casals d’avis. A més,
la construcció del nou Hospital
Universitari de Reus a l’àrea del
Tecnoparc, al costat de l’autovia
de Bellissens, permetrà millorar
l’atenció sociosanitària perquè es
triplicarà el nombre de places
dedicades a aquest ús, que passarà
de 42 a 150, precisament
dirigit a la gent gran i a l’augment
de l’esperança de vida.
Aquest equipament s'emmarca
en el Pacte de Ciutat de Salut,
que també preveu la construcció
de dos nous centres d'atenció
primària als barris del Carme i
d'Horts de Miró.
Per últim, des de fa temps s’organitzen
programes d’educació per
a la salut per tal de desenvolupar
hàbits saludables en les diferents
edats en temes d’alimentació,
drogodependències, sexualitat,
SIDA, prevenció d’accidents,
promocions d'habitatges per a joves, més
places públiques d'escola bressol… Accions
i polítiques adreçades a desenvolupar una
ciutat ecològicament sostenible, que cada
vegada gestiona millor els residus que
genera, i socialment justa, que destina el
0,7% dels recursos al desenvolupament.
esport i violència entre iguals. Un
altre paquet de línies d’actuació
incloses dins aquest àmbit estava
format per propostes destinades
a completar els recursos i les
prestacions dels serveis socials.
En el cas dels immigrants, destaca
la creació del Centre d’Atenció
a l’Immigrant (CAI); en el cas de
les persones amb discapacitats
els convenis per a la orientació i
inserció laboral de les persones
amb disminució física i les ajudes
individuals, els esforços en
adaptar els transports públics i la
potenciació del Servei d’Ajuda a
Domicili.
L’exclusió social
i la vulnerabilitat
En aquest apartat es van plantejar
múltiples línies d’actuació. Un
bloc apostava per desenvolupar
el moviment associatiu i els programes
de col·laboració i voluntariat
social, i això s'ha traduït amb
la posada en marxa del Casal de
les Dones, en un projecte d’alberg
de joventut amb capacitat
per acollir actes diversos, en una
major vertebració social dels centres
cívics i altres equipaments
municipals i en programes de
voluntariat social com el «Banc
de Temps».
Un altre bloc de mesures proposades
estava relacionat amb
la millora de l’accessibilitat dels
serveis socials per prevenir la
marginació. En aquest sentit, les
principals actuacions desenvolupades
han anat adreçades als
barris, amb els plans comunitaris
de Sant Josep Obrer, Gaudí i del
Carme, i als immigrants. ◆
REUS 007, EIX 4
EL MERCADAL EL MERCADAL
REUS
REUS
Eix 4
007
007
Maqueta del nou Hospital
Universitari de Reus.
Àmbits
d'actuació
Participació
ciutadana
Integració social i
cultural
Benestar i qualitat
de vida
Cohesió social
Identitat col·lectiva
Grup de treball
presidit per
Rosa Garrido
19

0
REUS 007, EIX 4
Un agent de la Guàrdia
Urbana regulant el trànsit.
Atenció a la víctima,
Casal de les Dones
i serveis a la gent
gran
1. A la nova Comissaria de la
Guàrdia Urbana es va posar en
marxa l'Oficina d'Atenció a la
Víctima, un servei que està en
alerta les 24 hores del dia.
2. Tot i que el Casal de les
Dones és una realitat des de
2005, la seu definitiva al Carme
estarà a punt l'any 2008 i
integrarà els antics rentadors.
3 i 4. Amb la Targeta Daurada,
bus gratis i molts avantatges
per a la gent gran, que participa
a través del Consell Municipal
de la Gent Gran en la definició
dels serveis socials que reben.
La Guàrdia Urbana estrena
comissaria i es reforça com
a peça central de la seguretat
L'arribada imminent dels Mossos
d'Esquadra a la ciutat, abans del
desplegament a la resta de la
demarcació, configura un nou
mapa policial. A una banda de la
ciutat, la nova Comissaria Central
de la Guàrdia Urbana, a l'avinguda
de Marià Fortuny; a l'altre
punt, entre la carretera d'Alcolea
i la via del tren, la Comissaria
dels Mossos d'Esquadra, actualment
en obres. Mentrestant, la
Guàrdia Urbana es manté com
la columna vertebral de la seguretat
a la ciutat.
Una ciutat més verda
Pel que fa a la potenciació del
medi ambient, en aquest mateix
eix, s’han promogut i s’estan
impulsant noves zones verdes al
parc de Mas Iglesias, al passeig
de la Boca de la Mina, a Mas
1
La Guàrdia Urbana ha fet un esforç per
adaptar-se a les exigències del segle xxi: nova
comissaria, renovació de la flota de vehicles
i més agents. Ara, a més, es dibuixa un nou
mapa policial amb l'arribada a Reus dels
Mossos d'Esquadra aquesta primavera.
Bertran, al nou parc del Roquís,
la zona que va de la carretera de
Montblanc a l’Institut Pere Mata
i l’àrea compresa entre la carretera
de Cambrils i la variant sud
fins al barri Montserrat.
la sostenibilitat
En matèria de conscienciació,
les campanyes són múltiples:
«Reus ciutat viva», «Gota a gota
4
s’esgota», «Reus és colors», etc.
Iniciatives que amb el Pla d’Acció
de l’Agenda 21 Local i l’obertura
de l’Espai d’Informació Ambiental
han posicionat la ciutat entre
els municipis capdavanters en la
gestió de residus a Catalunya.
En l’àmbit de la recollida d'escombraries,
al marge de la posada
en marxa de serveis segregats
Més parcs i zones
verdes i més km de
carrils bici
5. El Parc del Ferrocarril és
només un dels nous espais
verds i d'esbarjo que s'han
creat. També hi ha nous parcs
a Mas Iglesias, Mas Miarnau, a
l'avinguda de Bellissens, a Mas
Bertran, al Roquís, etc.
6. A més de promoure
l'ús de la bicicleta amb la
cessió gratuïta i temporal
de bicicletes, s'han habilitat
nous carrils perquè hi circulin
a totes les vies recentment
reformades, com les avingudes
de Salou, de Marià Fortuny i
del Comerç o la carretera de
Castellvell, entre d'altres.
per a la recollida de residus
banals i selectius a comerços,
bars, restaurants i petites indústries
i l’ampliació del nombre de
deixalleries, destaca la inversió
en la instal·lació del nou sistema
de recollida pneumàtica a diverses
zones de la ciutat: al passeig
de Prim, a l'avinguda dels Països
Catalans, al carrer de Sor Lluïsa
Estivill i l'àrea del Velòdrom.
Més endavant, aquest nou sistema
de recollida de residus
també s'estendrà al barri del
Carme. Amb la recollida pneumàtica,
la brossa viatja sota terra
i els contenidors se substitueixen
per bústies. I, mentrestant, als
carrers del nucli antic, continua el
pla d'instal·lació de contenidors
soterrats, més còmodes i amb
menys impacte visual. ◆
5
6
La xarxa d'escoles bressol
municipals oferirà el curs
vinent més de 80 places
La creació d’una xarxa d’escoles
bressol municipals que sumen
388 places, davant les 41 que
hi havia en començar el mandat,
és una de les línies d'acció
prioritàries corresponents a l'eix
«Vertebració social i qualitat de
vida». Aquest augment de places
per a infants de 0 a 3 anys es
reparteix de la manera següent:
escola bressol Montsant, 41 places;
escola bressol El Margalló
–al Mas Juroca, on fins al curs
passat hi havia una Aula Ralet
Ralet– 36 places; escola bressol
El Marfull –a la plaça de l’Abat
Oliba, integrada en el Centre
d'Atenció a la Infància Mas
Pintat– 115 places; escola bressol
L’Olivera –al costat del CEIP
Alberich i Casas– 114 places; i
l'escola bressol El Lligabosc –al
polígon AgroReus– 82 places.
La xarxa d'escoles bressol municipals
està formada per La Ginesta, Montsant, El
Margalló i, a partir del curs que ve, El Marfull,
L'Olivera i El Lligabosc. Aquesta oferta, a més,
es reforçarà amb la posada en marxa del
Centre d'Atenció a la Infància Mas Pintat.
L'habitatge: promoció
directa i nova oficina
Si parlem de l'accés a l'habitatge
cal assenyalar que, actualment,
la societat municipal Gestió
Urbanística Pública SA construeix
dues promocions d’habitatges
protegits de lloguer per a joves
en construcció: una de setze
habitatges al carrer de Múrcia,
del sector Granja Massó, i l’al-
Més atenció sociosanitària
i acollida
de nouvinguts
1. El desplegament de la
nova xarxa de salut –que
comporta la construcció de
dos nous centres d'atenció
primària (CAP) al Carme i
a Horts de Miró– permetrà
oferir una atenció integral,
és a dir, sanitària i social,
en un mateix espai. A cada
centre també hi haurà serveis
específics per a la gent gran.
2. El primer servei d'atenció a
les persones nouvingudes és
l'acollida: cada dia, al mateix
Ajuntament, es fa una sessió
per explicar als nouvinguts els
drets i els deures que tenen.
tra de trenta pisos al carrer del
Pintor Fuster de Mas Bertran.
En el futur, GUPSA ha aprovat la
construcció de 140 nous habitatges
protegits quan rebi de l’Ajuntament
dos solars del barri Sant
Josep Obrer i de Mas Bertran. Els
pisos de Sant Josep Obrer s’edificaran
sobre els terrenys de l’antic
camp de futbol d’aquest barri. En
concret, es preveu la construcció
de dos blocs que podrien sumar
uns 75 habitatges. A Mas Bertran
també es preveu la construcció
de dos nous blocs. En aquest
cas, a l’illa delimitada pels carrers
del Cantàbric i del Pintor Fuster,
al costat de la promoció d’habitatges
de lloguer per a joves
que GUPSA ja ha promogut en
aquest barri. Els dos blocs sumaran
65 pisos. També és previst
fer habitatges per a la gent gran
a la plaça de la Patacada i al barri
del Carme.
Per agilitar la demanda d'informació
ciutadana referent a l'àmbit
de l'habitatge, aquest febrer ha
obert les portes l'Oficina d'Habitatge
a la plaça del Baluard, un
nou servei que també integra la
Borsa Jove de Lloguer. ◆
REUS 007, EIX 4
Pisos per a joves,
Espai Ambiental i nou
servei de recollida
3. Pisos per a joves a Mas
Bertran promoguts per
l'Ajuntament. A més, ja s'ha
obert l'Oficina d'Habitatge al
Baluard. En total, més de 400
habitatges públics promoguts
per diferents administracions.
4. L'Espai d'Informació
Ambiental –situat davant de la
seu d'Aigües de Reus– ofereix
formació i informació perquè
la ciutadania sigui més activa
amb la sostenibilitat.
5. Imatge virtual de la central
de la recollida pneumàtica al
Velòdrom, que a l'abril donarà
servei a uns 2.000 habitatges.
EL MERCADAL EL MERCADAL
1
4
5
Alumnes de l'escola bressol
municipal La Ginesta.
1

REUS 007, EIX 5 REUS 007, EIX 5
REUS
REUS
Una imatge del Trapezi
que ja és tradicional a les
primaveres de Reus.
Eix 5
Àmbits
d'actuació
Institucions de
lleure
Desenvolupament
turístic
Component lúdic,
comerç i turisme
Infraestructures
culturals
Grup de treball
presidit per
Joan Ballester
007
007
L’àmbit general
de cultura i lleure
Algunes de les mesures plantejades
en aquest apartat no s’han
pogut desenvolupar per no resultar
de competència estrictament
municipal. És el cas de l’establiment
d’incentius fiscals a les
entitats sense ànim de lucre, el
foment de la crítica com a element
dinamitzador de la cultura
o el de la difusió cultural en tots
els àmbits.
Per contra, en molts altres camps
sí que s’han produït avenços
notables. Malgrat que no existeix
un pla de finançament global
per a la promoció de la ciutat
en tots els àmbits, el fet que
REDESSA, el Patronat Municipal
de Turisme i Comerç i, amb ell,
el Gaudí Centre o la Fira de Reus,
depenguin de l’Àrea de Promoció
i Estratègia, permet afrontar de
forma més global les inversions
en matèria de promoció.
Al marge, un dels principis rectors
de la política municipal és
implicar la iniciativa privada en
l’organització de la majoria d’activitats
culturals (festivals, festes,
trobades…) que tenen lloc a la
ciutat, tal i com s’establia en el pla
estratègic. De la mateixa manera,
l’Institut Municipal d’Acció Cultural
(IMAC) col·labora periòdicament
amb els establiments comercials
i de restauració de la ciutat.
D’altra banda, el pla estratègic
«Reus Impuls 2005» recomanava
d’altres mesures que s’han
executat: la creació d’un espai
polivalent d’esdeveniments cul-
turals de diferent format –hi ha
la sala polivalent de La Palma– i
la promoció del cinema independent,
fet que s’ha traduït en
el FEC-Reus, el Festival Europeu
de Curtmetratges i el nou festival
Memorimage, de recuperació de
cinema i televisió.
El teatre i els festivals,
des del CAER
L’actuació més destacada en
aquest sentit va ser la posada en
marxa l’any 2005 del Centre d’Arts
Escèniques de Reus (CAER), el
primer centre públic de producció
de Catalunya ubicat fora de
la ciutat de Barcelona. El centre
integra i coordina tota l’oferta
escènica generada a la ciutat pel
Teatre Fortuny, el Teatre Bartrina i
els festivals internacionals de circ
Trapezi i de mim i teatre gestual
Eix 5
Cultura i oci
El Centre d'Arts Escèniques
de Reus reforça la ciutat com
a referent en l'àmbit cultural
El Centre d'Arts Escèniques ha reforçat el
paper capdavanter de Reus en el sector
cultural i ha convertit la ciutat en un espai de
producció artística que exporta espectacles
a la resta de Catalunya. Però el CAER no és
només teatre, també és Trapezi i la resta
de festivals que marquen l'agenda cultural.
I al costat de la producció, nous espais per
completar la xarxa d'equipaments: el Centre
de la Imatge Mas Iglesias, el Centre d'Art
Cal Massó i el futur Arxiu Històric. Peces que
projecten Reus cap a l'exterior juntament
amb les iniciatives de promoció turística i el
Gaudí Centre, que aviat obrirà al Mercadal.
Cos, als quals s’hi ha afegit un
espai específic dedicat a la producció
escènica.
El CAER ha reforçat la ciutat com
a referència en l’àmbit cultural i
ha incrementat la seva projecció
mitjançant les gires de les
seves produccions per Catalunya,
Espanya i Europa. Per assegurar
la continuïtat d’aquesta disciplina
artística, a més es fan cursos
d’iniciació al teatre del Centre
de Lectura, a l’Orfeó Reusenc, al
Teatre Bravium i a diferents entitats
de la ciutat.
El que resta pendent és l’elaboració
d’un pla de promoció de
la ciutat dirigit a segments d’alta
sensibilitat cultural, una tasca que
es va fer, en part, amb motiu de la
posada en marxa del CAER. ◆
Les festes majors i els festivals
omplen el calendari d'oferta
cultural i propostes de lleure
Les festes majors i els festivals s'estenen al
conjunt de la ciutat i entren a les escoles amb
programes educatius per recuperar tradicions
i fomentar la participació dels infants. I per als
joves, iniciatives per configurar una oferta de
lleure diversa i per a tots els gustos.
La festa,
cada cop més gran
La potenciació de les festes i festivals
com a elements de projecció
interna i externa, de participació
ciutadana i especialment juvenil.
Un dels aspectes en què més
s’està treballant és en l’extensió
de les festes majors al conjunt
de la ciutat i en la recuperació de
celebracions tradicionals com la
Quaresma o el Corpus. A més,
es fa especial èmfasi en el futur a
través de programes educatius a
l’escola i la participació dels alumnes
en el Seguici Petit de la Festa
Major de Sant Pere.
Els museus:
nous equipaments
La major part de línies d’actuació
marcades pel pla estratègic van
Centres d'Art i
d'Imatge i nou
Arxiu Històric
1. A l'abril obrirà les portes Cal
Massó, un cop finalitzades
les obres per adequar l'espai
com a centre d'art, un suport
a la creació i l'intercanvi de
propostes artístiques, sobretot
entre els joves.
2. El Centre de la Imatge
Mas Iglesias fa gran l'antiga
fototeca i ofereix un nou
equipament cultural de
primer ordre a la ciutat
gràcies a la rehabilitació
profunda del mas. Aquestes
dues peces han estat claus
per al desplegament del Pla
de Museus.
quedar recollides en el Pla de
Museus, que contempla en una
primera fase, i mitjançant l'Institut
Municipal de Museus de Reus, el
desplegament del Museu d'Arqueologia
Salvador Vilaseca, del
Museu d'Art i Història de Reus, del
Centre de la Imatge Mas Iglesias
i del Centre d'Art Cal Massó, i en
una fase posterior, una ampliació
significativa del Museu d'Arqueologia
i del Museu d'Art i Història,
amb la incorporació de la nau
dels Licors Rofes.
Al marge, hi ha convenis establerts
amb el Museu Nacional
d’Art de Catalunya i el Museu
d’Arqueologia de Catalunya per
compartir seccions.
Per últim, hi ha prevista la construcció
d'un nou Arxiu Comarcal i
Municipal a les antigues cotxeres de
Cal Xap, que permetrà solucionar el
problema de saturació que pateixen
els arxius a les seves ubicacions
actuals, portarà un equipament
cultural important al barri d'Horts
de Miró i alliberarà per a altres usos
culturals el Castell del Cambrer i
l'antic col·legi Rubió i Ors, que serà
la futura Casa de la Festa Major.
L’art al carrer
En el camp de l’art, a més del
suport a la creació, el Consell de
l’Art promociona la inserció de
l’art a la ciutat amb la instal·lació
d'escultures diverses, com ara La
Dona Treballadora de Ramon
Ferran, Gaudí adolescent d'Artur
Aldomà, Vèrtex-Vòrtex de Josepa
Filella, Arbós d’Albert Macaya el
conjunt Palabra Oscura de Rufino
Mesa, entre d’altres. ◆
Museus oberts per
a tothom, festes i
producció teatral
3. Horts de Miró es dotarà d'un
equipament cultural important:
el nou Arxiu Històric Comarcal
i Municipal, que solucionarà
el problema de saturació dels
arxius. També permetrà ubicar
la Casa de la Festa Major a
l'antic col·legi Rubió i Ors.
4. Els Museus s'han obert a la
ciutadania amb la programació
d'activitats i tallers per a
escolars i famílies.
5. La Tronada, símbol de les
festes de la ciutat, que any rere
any guanyen protagonisme.
6. Casa i Jardí, la primera
producció del CAER.
EL MERCADAL EL MERCADAL
1
4
5
6
El Seguici Festiu a la plaça
del Mercadal durant la
Festa Major de Sant Pere.

4
REUS 007, EIX 5
Esport i diversió
per a tots els gustos
i totes les edats
1 i 3. Les piscines municipals
del parc dels Capellans i el
camp de gespa artificial de
la zona esportiva del barri
Montserrat. Un ampli mapa
d'instal·lacions i un programa
d'activitats esportives per a
tothom.
2. Nova pista d'skate al parc
dels Capellans i acords amb
el col·lectiu de grafiters i de
hip-hop.
També s'ofereix el programa
«Diversió Diversa» perquè
cada persona, tingui l'edat
que tingui, trobi un espai per
divertir-se.
El Gaudí Centre, un espai
per redescobrir el genial
arquitecte al cor de la ciutat
La promoció del patrimoni
modernista i la figura del seu
exponent més il·lustre, Antoni
Gaudí, es farà a través del Gaudí
Centre. Aquest equipament, que
utilitzarà les últimes tecnologies,
permetrà als visitants experimentar
de forma interactiva les claus
de l’arquitectura de Gaudí, descobrir
els enigmes de la formació
del seu geni creatiu i conèixer
el Reus del segle xix, la societat
que el va veure néixer. A més,
el nou edifici que a l'abril obrirà
les portes al Mercadal, acollirà la
nova seu de l’Oficina de Turisme,
que millorarà el servei i ampliarà
la cobertura horària.
La promoció turística
El Patronat Municipal de Turisme
i Comerç edita cada any nou
material d’informació turística, i
El Gaudí Centre és un nou equipament de
projecció de la ciutat a través de la figura
d'Antoni Gaudí. Una proposta avançada
i moderna que interpretarà l'obra i el
pensament de l'arquitecte, emmarcada en la
ciutat i la societat que el va veure créixer.
des del passat estiu ha ampliat
a diumenges i festius l’atenció
al públic i les visites a la Ruta
Modernista. Al marge, coincidint
amb la inauguració al final d'abril
del Gaudí Centre, hi ha previstes
tota una sèrie d’actuacions de
difusió i millora de la promoció
turística. En el mateix sentit destaca
el conveni de col·laboració
amb Salou, Cambrils i Vila-seca
per promocionar els quatre
municipis de forma conjunta.
Les accions
en l'àmbit de l'esport
En matèria esportiva, com a
principal eina de planificació,
destaca el Mapa d’Instal·lacions
i Equipaments Esportius del
Municipi (MIEM). A més, hi ha
un esborrany per a la creació
La xarxa de teatres,
amb el Bartrina i el
Fortuny al davant
1
4 i 5. La creació del CAER,
pel seu paper de promotor
artístic, ha reforçat encara
més l'activitat teatral a la
ciutat. El Teatre Bartrina i
el Teatre Fortuny se situen
al capdavant d'una xarxa
de teatres que ofereix
una programació diversa i
complerta. A la fotografia 4,
el director Bigas Luna en el
moment de rodar una escena
de Yo soy la Juani al Teatre
Bartrina. Sota, imatge general
del Teatre Fortuny. Tots dos
omplen la platea i l'escenari
4
cada vegada més sovint. 5
d’un observatori de l’activitat física
i esportiva, i al llarg de l’any
s’organitzen diferents tornejos i
estades per promocionar Reus
com a ciutat destí per a la pràctica,
competicions i estades de
diverses modalitats esportives.
En l’àmbit formatiu, destaquen
els programes de promoció
esportiva de base probàsquet i
profutbol, que inclouen la formació
de directius. Pel que fa al
Pavelló Olímpic Municipal, hi ha
previst un projecte de millora de
les instal·lacions i el seu condicionament
com a centre de tecnificació.
D’altra banda, des de la
Fundació Esport Base i amb la
col·laboració del Consell Esportiu
del Baix Camp, hi ha en marxa
un programa de promoció dels
valors positius de l’esport i el
programa «Esport a l’escola». ◆
Agenda 1 Local
L’Agenda 21 és un compromís
adoptat lliurement per un municipi
i els seus habitants amb una
manera de viure que respecti els
cicles naturals i permeti cobrir les
necessitats bàsiques de tothom
de la mateixa manera i també de
les generacions futures. A Reus
va iniciar-se el 1997 impulsada
per l’Ajuntament el 1998 van
començar els treballs previs a
l'Auditoria Ambiental Municipal,
el primer pas per a l’Agenda 21
Local. Amb l’elaboració de l’Auditoria
Ambiental (juny 2001), es
va exposar la situació del municipi
(Diagnosi) i es van proposar les
estratègies que permetrien avançar
cap al desenvolupament sostenible
(el Pla d’Acció Ambiental,
PAA) i la manera d’avaluar aquest
avanç (Pla de seguiment). El procés
de confecció de l’Agenda 21
Local va culminar amb l’aprovació
formal del PAA de l’Agenda
el 2003 i el 2006 l’Agenda 21
Local ha estrenat oficina a l’Espai
d’Informació Ambiental.
Després de cinc anys de la posada
en marxa del pla, s’han complert
en gran mesura les 214 accions
marcades en el pla d’acció, i hi ha
encare molta feina a fer, però s’ha
iniciat un camí que no té marxa
enrere. Així, en matèria de gestió
de residus, s’estan complint
totes les accions que eren competència
municipal: la recollida
selectiva de matèria orgànica a
tota la ciutat, la recollida selectiva
segregada de residus industrials
i comercials, campanyes de
sensibilització, desplegament de
deixalleries, la imminent implantació
de la recollida pneumàti-
ca… Accions que fan que Reus
sigui una ciutat capdavantera en
aquest àmbit a Catalunya. La ciutat
també destaca en els esforços
per fer front a escala local a un
dels grans reptes de la humanitat:
aturar l’escalfament del planeta
amb la promoció i implantació
de fonts d’energia renovables en
edificis públics (la fotovoltaica de
la Biblioteca i del Gaudí Centre) o
les instal·lacions per escalfar aigua
sanitària a nou escoles, al pavelló,
a les piscines municipals i a
l’edifici de les Brigades. La pròpia
gestió municipal no s’ha quedat
fora d’aquest procés i ha anat
incorporant criteris ambientals als
plecs de condicions per a la contractació
de productes i serveis.
L’evolució favorable dels aspectes
ambientals també es fa palesa
en els indicadors de seguiment
que es calculen anualment, amb
30 variables amb evolució favorable
sobre un total de 43 valors.
Tot això serveix per avaluar la
vitalitat i utilitat del procés que
col·lectivament es va endegar.
Un procés nascut de la participació
ciutadana i que continua
necessitant de l’impuls de tota la
societat. Està prevista la creació
d’un òrgan de seguiment estable,
la Comissió 21, que aglutini els
interessos i els compromisos dels
ciutadans i les entitats envers el
seu entorn més proper, fomenti
la implantació progressiva del pla
d’acció en el futur i garanteixi la
implicació i participació de tots els
agents implicats en l’assoliment
del compromís que va prendre
de forma voluntària el municipi
per la sostenibilitat. ◆
EL MERCADAL EL MERCADAL
REUS
REUS
Agenda 1 de Reus, la ciutat
que volem. Un futur sostenible
depèn d'un present responsable
Podem viure avui amb qualitat i possibilitar
que també hi visquin les generacions
futures? L'Agenda 21 Local és un esforç
col·lectiu per respondre a aquesta pregunta;
és un punt de partida i l’eina que hem
dissenyat entre tots per avançar cap a la
sostenibilitat a escala local. Reus és ciutat
pionera a les comarques de Tarragona en la
construcció de la sostenibilitat.
Agenda 21 Local? Una Agenda perquè s’hi
apunti tot allò que cal fer. 21 perquè som
al segle XXI, és ara. Local perquè ens afecta
aquí.
REUS 007, AGENDA 1 LOCAL
Agenda 1
007
007
AGENDA 21 LOCAL
REUS
Àmbits
d'actuació
· Conservar les zones
rurals i protegir els valors
naturals del paisatge.
· Fer una ciutat més
confortable.
· Una mobilitat basada en
els mitjans alternatius al
cotxe.
· Reduir els sorolls.
· Utilitzar l’aigua justa i
retornar-la ben neta!
· Produir menys residus i
saber-los valorar!
· Aprofitar millor l’energia i
contaminar menys!
· Garantir la seguretat
ciutadana, davant el risc
ambiental!
· Potenciar la gestió
ambiental a l’Ajuntament!
· La participació de tots per
desenvolupar l’Agenda 21
Local de Reus
· Encomanar l’Agenda 21!
Daniel Pi, regidor de Medi
Ambient 1999-2007
Empar Pont, regidora de
Medi Ambient 1995-1999
5

6
REUS 007, AGENDA 1 LOCAL
Placa fotovoltaica instal·lada
al terrat de la Biblioteca
central Xavier Amorós.
Bicicletes, l'espai
rural, el compost a
casa i l'estalvi d'aigua
1. «En bici per Reus» és una
demanda de molts ciutadans,
per una ciutat més confortable.
2. Senyalització dels camins
rurals i nova guia d'itineraris a
peu que permet conèixer els
espais seminaturals del terme.
3. Creació de la Xarxa de
Compostatge Casolà amb
140 famílies de la ciutat, que
permet aprofitar les restes
vegetals en el propi jardí.
4. Campanya «Gota a gota
s'esgota»: tot i tenir un
consum d'aigua moderat, la
sensibilització per un ús eficient
ha estat important.
Reus combat les emissions
que causen el canvi climàtic.
L'Agenda 1 Local és el pla
Conservar l'espai rural
Catàleg dels masos, arbres i arbredes
de Reus i inventari de les mines
d’aigua. Pla Especial de Protecció del
Patrimoni Històric, Artístic i Natural
de Reus. El repte és delimitar un
cinturó verd al voltant de la ciutat.
Una ciutat
més confortable
S'ha reforçat l'ús residencial del
nucli antic i s’ha afavorit la barreja
d’usos: comercial, residencial, de
lleure, petits tallers… Tot dins la
ciutat. Cal ampliar els espais verds
amb nous parcs urbans.
Mobilitat més sostenible
«En bici per Reus», impuls de l’ús
de la bicicleta, amb la construcció
de carrils bici, zones d’aparcament
i servei de prova de bicicletes.
Nous aparcaments per als resi-
1
La reducció de les emissions de CO 2 va
lligada bàsicament a la racionalització en l’ús
dels combustibles fòssils: transport, energia
per a calefacció, climatització i enllumenat,
etc. Ens cal comptabilitzar quantes
emissions produïm i aplicar-hi mesures.
dents i a l’exterior de l’anella dels
passejos per reduir l’accés al centre
amb cotxe: Pàrquing Pastoreta,
ampliació del Pàrquing Llibertat,
Pàrquing Passeig Prim i el pàrquing
del Pallol. Cal una planificació del
transport públic metropolità.
Reduir els sorolls
Control de les activitats econòmiques
que generen conflicte: acti-
4
vitats nocturnes (es requereix als
bars i pubs un adequat aïllament
acústic) o en polígons industrials
propers a habitatges.
Utilitzar l’aigua justa
i retornar-la ben neta
Campanyes de sensibilització per
reduir el consum d’aigua, campanya
«Gota a gota s'esgota» (premi
dels Amics de l’Aigua 2005).
Comerç verd i
impuls de
l'energia solar
5. Comerç verd: cada any
s’omple una plaça de la ciutat
amb productes que no tenen
impacte per a la salut i el medi
que es fan a prop i es venen
aquí.
6. Per què malgastar energia
per a l'aigua calenta quan el
sol ens l’escalfa diàriament i
gratis? Plaques a les piscines
municipals, a nou escoles, a
l'edifici de la Brigada Municipal,
al camp de futbol del barri
Montserrat i al Pavelló Olímpic.
A més, plaques fotovoltaiques
a la Biblioteca Central Xavier
Amorós i al Gaudí Centre.
Millora de les infraestructures i
de la capacitat de potabilització i
depuració. Construcció de dipòsits
per controlar els desbordaments
de les xarxes unitàries existents i
de dipòsits per retenir les aigües
dels primers rentats de carrers a
noves urbanitzacions.
Aprofitar millor l’energia
Implantació d’un sistema de gestió
i control dels consums energètics
municipals. Assessorament
per reduir el consum d'energia
–116 consultes en 3 anys– i promoció
d’auditories energètiques.
Implantació d'energies renovables
per a aigua calenta i electricitat a
15 instal·lacions municipals.
Comptabilitzar les emissions de
C0 2 municipals i aprofitar les fonts
d'energia renovable. ◆
5
6
Tots hi tenim un paper: la
col·laboració de tothom és
imprescindible per avançar
Produir menys residus
Realització de campanyes de
sensibilització i formació per a
la minimització de residus:
festes sostenibles, Xarxa de
Compostatge Casolà, reutilització
de material informàtic –projectes
PC-Life i Ecoxips–; i per a la
recollida selectiva en origen: «La
pela és la pela», «Reus és colors» i
«No siguis trasto». Més deixalleries
amb la Reus Nord i la Reus Sud
i l’ampliació de les parades de la
deixalleria mòbil. Nova planta de
recuperació de residus de fusta,
residus elèctrics i electrodomèstics.
Implantació de la recollida
comercial a botigues, a polígons
i a grans productors, per segregar
així els residus domèstics dels
derivats de les activitats. Ens cal
corresponsabilitzar a qui produeix
els residus en la seva gestió.
Ciutadania, empreses i administració cal
que siguem conscients dels impactes de les
nostres accions; a través de la informació,
compartir experiències i el coneixement
d’alternatives, podem aconseguir un
desenvolupament més sostenible.
La gestió
ambiental municipal
Posada en marxa de l’Espai d’Informació
Ambiental com a instrument
per facilitar informació i recursos a
la població, i alhora apropar les
polítiques del municipi en el camp
de la sostenibilitat. Aplicació de
la Compra Pública Ambientalment
Correcta o bones pràctiques ambientals
en la compra de productes i
«Reus és colors»,
educació ambiental i
més reciclatge
1. «Reus és colors»: la
recollida selectiva puja, amb
l'enlairament d'un globus com
a símbol de l’agraïment a
tothom per fer-ho possible.
2. «Reus ciutat viva», programa
d'educació ambiental que des
de fa 16 anys arriba a escoles
i instituts. El curs 2005-2006
hi han participat més de
12.400 alumnes.
3. Nova planta que permet
la gestió dels residus
voluminosos al mateix
municipi i possibilita la
recuperació de molts materials
que fins ara s'incineraven.
serveis. «Reus ciutat viva», programa
d’educació ambiental a les escoles
i instituts. Convertir la gestió mediambiental
en una eina transversal
dins l’organització municipal.
Participació per tirar
endavant l’Agenda 1 Local
Convenis de col·laboració amb
entitats de la ciutat: Cambra de
Comerç, APIR, Reus Empresarial,
REUS 007, AGENDA 1 LOCAL
UBR, El Tomb de Reus i Eix
Comercial del Passeig. Creació
d’una línia d'ajuts per a les entitats
que fan tasques de difusió dels
valors ambientals. Participació de
prop de 50 entitats en la campanya
«Reus és colors» per impulsar
la recollida selectiva. Creació de
la Comissió 21 per a l’impuls i
seguiment de l’Agenda 21 Local.
Encomanar
l’Agenda 1 Local
Col·laboracions puntuals amb
municipis veïns en la gestió dels
residus sòlids urbans i la gestió de
camins i barrancs, entre altres.
Caldria crear un organisme per
gestionar de manera coordinada
i sostenible aspectes ambientals
amb una perspectiva més àmplia
que la del municipi. ◆
Espai d'Informació
Ambiental, compra
verda i participació
4. Espai d'Informació Ambiental:
calen ciutadans informats per
prendre part de les decisions i
entendre els canvis.
5. L’Ajuntament desenvolupa la
«compra verda», l'aplicació de
criteris ambientals en la compra
de productes i contractació de
serveis. Per exemple: els gots
de festa són reutilitzables i més
de 50 entitats ja els utilitzen.
6. La implicació de la ciutadania,
empreses i entitats, manté la
tendència a l'alça dels residus
recollits selectivament i es
manté la quantitat de residus
no reciclats al municipi.
EL MERCADAL EL MERCADAL
1
4
5
6
El carrer de Monterols.
7

8
REUS 007, OPINIó REUS 007, OPINIó
REUS
REUS
El Saló de Plens durant
la constitució del Plenari
del Pla Estratègic, el 22 de
juny de l'any 2000.
Joan Ballester i Grau
President del grup de
treball «Cultura i oci»
del pla estratègic «Reus
Impuls 2005»
Reus
2005
007
El balanç dels processos
estratègics enceta una nova
etapa de reflexió conjunta
007
Un balanç
del pla estratègic
A la presentació de l’avaluació del
pla estratègic «Reus Impuls 2005»,
el Dr. Rojas Marcos ens proposava,
al títol de la seva conferència,
reflexionar sobre la incidència de
la planificació estratègica en la
qualitat de vida. Certament, seria
interessant de fer una enquesta
als nostres conciutadans per saber
si avui, al 2007, viuen més bé,
si són més feliços que no pas al
2000 i, en cas afirmatiu, si poden
atribuir, encara que sigui en una
mínima part, aquesta millora a la
influència del pla estratègic. Però
tinc la impressió que el resultat
seria ben magre. Ben segur que
el desconeixement de l’existència
d’una planificació estratègica a
la ciutat seria gairebé absoluta.
I encara més: no crec pas que
ningú no atribuís la seva possible
felicitat a un treball de minuciosa
prospectiva encaminat a una tal
finalitat. Això em fa pensar que cal
donar oportunitats perquè tothom
pugui conèixer el que s’està fent,
com es fa i els motius pels quals
unes coses es prioritzen per damunt
d’unes altres, i explicar que les obres
que es realitzen, els serveis que
s’ofereixen, les oportunitats que se’ns
donen, no són un bé que caigui
del cel: són el resultat de l’esforç
fiscal de tots els ciutadans. Per tant,
nosaltres mateixos, en aquest cas
per mitjà de les administracions,
som els qui ens dotem d’aquest
o d’aqueix altre servei. I també
cal recordar que hi ha diferents
maneres d’administrar els nostres
diners, i que tenim el deure de triarne
l’una o l’altra, periòdicament i
democràticament. De l’anàlisi de
l’avaluació de l’acompliment del pla,
crec que hi ha aspectes que caldria
tenir en compte. Primer, hauríem
de dividir els objectius aconseguits
en dos grans blocs: d’una banda, el
que engloba tot d’inversions que fan
referència a la millora dels serveis
que presta el municipi (centres
cívics, xarxa pública de lectura,
mobilitat, educació, etc.) i aquí crec
veritablement que, a la ciutat , s’hi
nota un salt quantitatiu i qualitatiu
molt important; i, d’altra banda, en
l’altre bloc, ehi caldria posar tot allò
El temps de balanç i avaluació comporta
també l'elaboració d'una diagnosi de la situació
actual que permeti fer un salt endavant i
desenvolupar nous reptes i propostes. El temps
de balanç és també el moment per tornar a
repensar el futur i prioritzar les accions que
s'han de tirar endavant. Però perquè aquesta
estratègia torni a tenir l'èxit dels plans anteriors,
és necessari fer-ho de manera col·lectiva, amb
la implicació i la participació de la ciutadania.
que fa referència a un futur proper
(Tecnoparc, nou hospital, connexions
ferroviàries, xarxa de carreteres,
noves implantacions industrials) i
aquí, malgrat que hi ha concrecions
molt importants, encara ens queda
molt de camí per córrer. Segon, és
fàcil deduir que el grau d’implicació
i d’esforç en l’acompliment del
pla estratègic ha estat molt
principalment de l’Ajuntament, cosa
ben natural, és cert, però que deixa
entreveure com és de difícil, fins i
tot en circumstàncies teòricament
favorables, obtenir de les
administracions (Estat, Generalitat,
Diputació, etc.) l’atenció necessària
per tal de poder reduir el dèficit
d’inversions en infraestructures que
pateix de manera endèmica la
nostra ciutat i el seu entorn, i això,
segons les teories que ens explicava
el Dr. Rojas Marcos, influeix molt
n un proper pla
estratègic cal un
ampli acord per
tornar a viure
amb intensitat un
projecte de ciutat
negativament en la nostra qualitat
de vida. Caldria veure, encara,
quin ha estat el grau de penetració
de la filosofia del pla en el teixit
empresarial i social de la ciutat, si de
les propostes del pla s’han produït
inversions significatives, si el projecte
d’impulsar la implantació de noves
indústries, sobretot les vinculades
amb l’alta tecnologia, ha donat els
resultats esperats, si s’han produït
iniciatives ciutadanes en l’àmbit
de l’esport, el lleure o l’acció cívica,
per exemple. Una anàlisi acurada
d’aquests paràmetres crec que és
imprescindible. En una propera
planificació estratègica, caldrà, al
meu entendre, aconseguir –en
primer lloc– un ampli acord entre
l’Ajuntament i tots els agents socials,
les organitzacions empresarials i
la ciutadania en general, perquè
es pugui tornar a viure amb
intensitat un projecte de ciutat, i es
recuperi l’orgull de pertànyer a una
societat que, des de sempre, s’ha
caracteritzat per ser capdavantera a
trobar solucions als seus problemes
i a dotar-se de serveis molt abans
que les administracions els fessin
extensius a tothom. Només així
podrem exigir amb contundència
que, d’una vegada, es realitzin les
actuacions d’àmbit supramunicipal
que es proposin. ◆
Estratègies
de futur
La planificació estratègica,
més que la clau màgica o
el desllorigador de tots els
mals, és un magnífic exercici
multidisciplinari de reflexió
global sobre qüestions
bàsiques: d’on venim, on
som i on volem anar. Es
tracta d’una aturada en el
camí per reflexionar i cercar
vies de millora i aconseguir,
d’aquesta manera, articular els
mecanismes necessaris per
aprofitar totes les oportunitats
que se’ns presentin en un
futur carregat de reptes i
desafiaments.
La revisió del projecte estratègic
de Reus és així passar balanç
de les propostes i dels
consensos del «Reus Impuls
2005», una de les reflexions
col·lectives més importants de
la història d’aquesta ciutat. Ara,
quan els gestors municipals
es troben davant del seu
quadriennal examen, toca
plantejar el futur sobre els
antecedents més immediats,
sobre l’experiència viscuda. I
en aquest esforç no seria just
que tothom no aportés la seva
honesta col·laboració. Queda
clar que en aquest exercici tots
tenim el dret però també el
deure de comprometre’ns a
dibuixar la ciutat que volem.
A punt per liderar
el salt econòmic
Sóc dels que creu que els
propers anys han de ser clau
per a l’economia de les nostres
comarques, que Reus, en
aquests moments, està en
condicions, i així ho ha de fer,
de liderar el salt econòmic tan
llargament anunciat per a la
nostra terra. Un salt qualitatiu i
quantitatiu que requereix grans
dosis d’il·lusió i d’imaginació per
treure’n el màxim rendiment.
Difícilment trobarem tantes
oportunitats al costat d’un
bon nombre de problemes,
com les que se’ns presenten
d’immediat. Problemes que,
lluny d’angoixar-nos i frenar-nos
en el nostre desenvolupament,
també s’han de veure com
a oportunitats ja que la seva
resolució permetrà avançar en
Planificació
estratègica de la ciutat
Un pla estratègic de ciutat és
una oportunitat per repensar
la ciutat, sorgeix de l’aplicació
dels conceptes empresarials
de planificació estratègica per
promoure el desenvolupament
econòmic d’una determinada
ciutat, tot i que va més enllà en
incloure aspectes urbanístics,
mediambientals, socials, culturals
i educatius. La diagnosi inicial de
la qual parteix tota planificació
estratègica ens presenta una
explicació dels mecanismes
de funcionament de la ciutat,
de les seves característiques
i del paper que hi juguen els
diferents agents i institucions. La
conscienciació sobre multiplicitat
d’aspectes i elements que fan
la ciutat porta a entendre que
aquesta no es pugui deixar a
mans de la improvisació i que
la participació dels ciutadans
en els processos de planificació
estratègica permet obtenir
unes millors eines de gestió als
responsables municipals.
El pla estratègic «Reus Impuls
2005» s’inicia en el Ple municipal
del 29 d’octubre de 1999, en el
qual s’aprova la constitució de
la Comissió Especial d’Estratègia
de Ciutat. Tot i que el procés
d’elaboració arrenca el 22 juny
de l’any 2000 amb la constitució
del Plenari del Pla Estratègic.
La Facultat de Ciències
Econòmiques i Empresarials de
la URV va tenir un paper clau en
l’elaboració del pla estratègic, ja
que es va encarregar de definir
la metodologia de treball, va
realitzar les anàlisis inicials, va
coordinar els grups de treball
i va elaborar l’informe final.
é
ots tenim el dret,
però també
el deure, de
comprometre'ns
a dibuixar la ciutat
que volem
D’aquesta manera, «Reus Impuls
2005» va acabar concretant
uns objectius ambiciosos
que es recollien en 372 línies
d’actuació. Conèixer, ara, què
s’ha fet i com s’ha fet, i què no
s’ha pogut fer i per què no s’ha
fet, permet, a part d’avaluar el
procés de planificació estratègic,
retroalimentar-lo i millorar-lo de
cara al futur.
Algunes actuacions emblemàtiques
com el desenvolupament
del Tecnoparc o el Gaudí
Centre poden tenir un
recorregut de mig/llarg termini,
s necessari
avaluar els
resultats,
actualitzar la
diagnosi inicial i
repensar el futur
el progrés col·lectiu.
El treball que us presentem
mereix, per tant, l’anàlisi
il·lusionat i la reflexió ben
intencionada. La relació d’idees
i projectes que s’hi recullen
són fruit de les aportacions
desinteressades de molta
gent que mereix tot el nostre
respecte i també la nostra
consideració.
Reus s’ha forjat gràcies a l’esforç
de la seva gent, que sovint en
perjudici de l’interès particular,
ha volgut prioritzar el progrés i
l’avanç col·lectiu per aconseguir
convertir la ciutat en un exemple
de progrés i desenvolupament
que mereix el respecte i
l’admiració de tothom.
En el fons, mai és dolent parar,
pensar i decidir sobre què és
millor per al nostre futur. El futur
dels nostres fills que mereixen
viure en una ciutat que ha de
continuar sent una referència
en tots sentits. ◆
difícils de percebre de forma
immediata en la quotidianitat
del ciutadà. En canvi, d’altres
com l’ampliació de la dotació
de vehicles per al transport
públic, l’increment de les places
d’aparcament o l’eliminació
de barreres arquitectòniques
tenen un impacte més
immediat. En qualsevol cas,
tenir indicadors clars del grau
de realització de les propostes
del pla estratègic és la millor
manera de visualitzar els
resultats d’un instrument pensat
per impulsar el progrés de la
ciutat i la qualitat de vida dels
seus habitants, als quals es
demana la seva implicació i
participació a l’hora de pensar
en el seu futur i de definir les
línies estratègiques en què s’ha
de moure el desenvolupament
econòmic i social de la ciutat
de Reus. Per això és necessari
avaluar els resultats obtinguts
fins ara, actualitzar la diagnosi
inicial de la ciutat i tornar a
repensar el futur. ◆
Isaac Sanromà i Ortega
President de la Cambra
Oficial de Comerç,
Indústria i Navegació
de Reus
t cambraReus
Miquel Àngel Bové i Sans
Degà de la Facultat de
Ciències Econòmiques i
Empresarials de la URV
EL MERCADAL EL MERCADAL
9

0
OPINIó
Un
PSC
bon
balanç
Un bon balanç. Aquesta és
la millor afirmació que es
pot fer quan s'ha comprovat,
en persona, el contingut de
l'exposició de les gestions
fetes pel govern municipal en
compliment del pla estratègic
«Reus Impuls 2005».
Quasi bé un miler de
ciutadans i ciutadanes, a títol
individual o en representació
de moltes entitats,
associacions, col·lectius
empresarials, universitats i un
llarg etcètera, ens proposaven
fer moltes activitats i inversions
per posicionar la nostra
ciutat, en l'horitzó del present
mandat municipal, a la
primera línia de l'engraellat
de sortida de la cursa que fan
les ciutats de Catalunya per
aconseguir el millor per als
convilatans.
Beneficis per
a tota la ciutadania
En aquest sentit, les propostes
del fòrum estratègic anaven
dirigides a posicionar-nos
en una situació privilegiada
davant del món empresarial
i altres administracions de
EL MERCADAL
Eduard Ortiz
Portaveu del GM del PSC
manera que els beneficis
finals repercuteixin en els
reusencs i les reusenques.
Bones relacions amb
la Generalitat i l'Estat
La conclusió és que ha anat
tot força bé: mai havíem
aconseguit tantes i tan
importants inversions dels
governs de la Generalitat
i de l'Estat. Ha estat de
vital importància que a la
Generalitat de Catalunya el
color polític del govern sigui
el mateix que a Reus, de la
mateixa manera que ha estat
clau que a Madrid governi
en Zapatero: ara, el feeling
amb Reus és bo; millor que
bo, és perfecte. Ara és l'hora
de Reus, ciutat que ha estat
tan maltractada en èpoques
anteriors i que es mereix
tota aquesta transformació
proposada al pla estratègic.
Cal continuar així, amb
empenta i, sobretot, amb
força seny, sense escoltar
els cants de sirenes que,
amagant la veritat, ens
portarien al més absolut
fracàs. ◆
c
al continuar així, amb empenta
i, sobretot, amb força seny
Eduard Ortiz
CiU
Reus,
ciutat
capital
Aquests darrers dies, l’alcalde
de Reus ha tornat a obrir el
debat de la capitalitat –tot
just abans d’unes eleccions–
per amagar els seus
fracassos negociadors en
aquest tema i en molts altres
que també constitueixen
factors de capitalitat (segona
pista a l’aeroport, estació de
l’AVE, El Corte Inglés, relacions
amb la comarca...).
Tanmateix, el Departament
de Governació ha indicat
que aquest és un debat
–la reforma territorial de
Catalunya– que s’iniciarà
després de l’estiu i que,
probablement, no es resoldrà
fins a la propera legislatura.
I és que s’ha comprovat que
el govern tripartit –del mateix
color que el de Reus– no
té cap pressa per resoldre
la qüestió de la capitalitat
reusenca, per la qual cosa els
gestos de l’alcalde Pérez no
tenen cap credibilitat.
En tot cas, aquesta és una
matèria molt seriosa que
necessita seriositat i consens
(tant dels partits polítics
com de la societat civil).
Cal demanar el suport i la
mobilització del conjunt dels
agents socials de la ciutat
Carles Pellicer
Portaveu del GM de CiU
per tal d’assegurar que no
perdem aquesta reivindicació.
Reus és ja capital de facto:
tenim un pes específic en
l’economia i els serveis,
exercim un lideratge de país
en àmbits com la cultura
i el comerç, estenem la
nostra influència sobre una
àrea geogràfica important
i gaudim d’elements que
ens singularitzen –com
l’aeroport–. Per tant, és lògic
i de justícia que demanem
ara el reconeixement
d’aquest pes específic en
forma de capitalitat políticoadministrativa
reconeguda
per la llei.
Ara bé, la capitalitat s’ha
d’exercir i s’ha de reivindicar
dia a dia, i cada dia. Hem
de treballar tots plegats i
de forma continuada per
situar Reus en el lloc que
li correspon a Catalunya.
Hem de treballar plegats per
la capitalitat, però evitant
la temptació, que algú ja
ha tingut, de voler fer una
cursa per veure qui es penja
aquesta medalla. Aquesta
medalla ens la podríem
penjar tots, però és dels
ciutadans i ciutadanes de
Reus. ◆
l
a capitalitat és dels ciutadans i
ciutadanes de Reus
Carles Pellicer
PPC
Participació?
Quina
participació?
Realment ens volen fer
creure que aquest ha estat
el mandat de la participació
ciutadana? O bé ha estat el
mandat de les expectatives
creades i, posteriorment
frustrades, de tantes i tantes
persones que han dedicat
temps, esforç i dedicació a
projectes que mai s’ha arribat
a concretar? I és que els grans
projectes de ciutat endegats
pel govern d’esquerres tripartit
de Reus no estaven, ni tan
sols, en els seus respectius
programes electorals, sinó
en el programa de govern
proposat pel Partit Popular: el
trasllat de l’hospital, la Ciutat
de l’Automòbil, el Pacte pel
Civisme…
De sobte ens volen vendre
com a excel·lències d’aquest
tripartit una Capsa Gaudí
amb una inversió de 1.500
milions de pessetes amb
un finançament encara per
definir, un centre comercial
i d’oci integrat a la Fira de
Reus que permet enderrocar
un edifici contemporani
remodelat fa només sis
anys amb un cost de 1.000
milions de pessetes, un
trasllat de la Fira precipitat
que farà que durant els
propers anys les edicions
firals les celebrem en unes
instal·lacions precàries i
totalment provisionals, un
Tecnoparc venut àmpliament
r
eus creix,
però no avança
Miquel Àngel López Mallol
Miquel Àngel López Mallol
Portaveu del GM del PPC
com la gran ambició per
als propers anys i on no
estem rebent la implicació
de l’empresa privada que
esperaven. Fum i més fum.
Per què no ens expliquen per
què tornem a tenir tantes
escoles amb barracons, per
què no hem pal·liat la manca
de places de llars d’infants de
0 a 3 anys, per què tenim uns
serveis sanitaris col·lapsats,
un serveis socials desbordats,
un control de la immigració
mal gestionat, una obra
pública de mala qualitat i
totalment descoordinada i
mal planificada?
Per què no ens diuen el
motiu pel qual les empreses
segueixen marxant de Reus a
poblacions properes, per què
continuem tenint la sensació
d’inseguretat ciutadana i
no es troben mesures per
eradicar l’incivisme?
En definitiva, per què
Reus creix, però no
avança?
Senzillament, perquè tot
això és la nostra realitat, el
dia a dia de la ciutat que el
govern tripartit municipal ha
descuidat, el resultat d’una
mala gestió duta a terme els
darrers quatre anys. La resta,
és vendre fum. I
el fum s’esvaeix i no té
consistència. ◆
ERC
Fi de trajecte,
començament
d'etapa
Aquest exemplar d'El
Mercadal és la guia de
l’exposició que, a tall de
conclusió, l’equip de govern
de la ciutat vol fer arribar als
ciutadans i ciutadanes de
Reus com a cloenda del pla
estratègic. Ho és, també, de
tots els processos participatius
que es van iniciar ja fa uns
quants anys, i que tenien
com a horitzó el 2005: ja
veiem que la cosa ha donat
per a més.
Les conclusions del pla
estratègic, de l’Agenda
21 Local i del Projecte
Educatiu de Ciutat han
suposat, juntament amb els
programes electorals dels
tres partits de l’equip de
govern, el full de ruta per
a aquest mandat que ara
arriba als seus últims mesos.
Podem estar orgullosos de
poder fer un bon balanç:
hem consolidat les polítiques
d’habitatge amb l’Oficina
Municipal de l’Habitatge
i amb gairebé 300 pisos
protegits –entre fets i
projectats–, hem engegat un
nou pol d’atracció ciutadà
com ara el Gaudí Centre,
hem començat el nou Reus
del segle XXI i de l’economia
del coneixement amb el
Tecnoparc, hem aconseguit
que el projecte del barri
a
Empar Pont
Portaveu del GM d’ERC
del Carme entri en la Llei
de barris… Durant aquests
quatre anys, hem deixat
enllestits molts projectes i
engegats molts d’altres.
Noves il·lusions
Ara, però, comença una
altra etapa: els partits
estan escalfant motors, i
l’elaboració dels programes
electorals és una de les
nostres prioritats. Ara, doncs,
s’estan posant les bases per
als nous projectes, per a les
noves il·lusions.
L’objectiu d’Esquerra és
claríssim: volem implantar
el model republicà de ciutat,
això és un Reus cohesionat,
amb espais de benestar per
a tothom; un Reus cívic, amb
respecte per a les llibertats
col·lectives i la convivència;
un Reus sostenible, que
sigui compatible amb la
qualitat del medi i amb la
seguretat. En definitiva, una
ciutat catalana, amb identitat
pròpia situada en un territori i
en un país.
La participació d’Esquerra
en aquest mandat ha sigut
cabdal: a Reus, Esquerra és
govern. En el proper també
ho serà, perquè Esquerra és
l’únic catalanisme útil de la
ciutat ◆
Reus, Esquerra és govern, i en el
proper mandat també ho serà
Empar Pont
ICV-EA
Ponts
que
uneixen
Diu la cançó: «Et deixo
un pont d'esperança i el
far antic del nostre demà
perquè servis el nord en el
teu navegar». A les nostres
ciutats, el pont és símbol
d’acostament, d’entesa entre
comunitats i persones. Des
d’un punt de vista urbanístic,
un pont és un element
encarregat de comunicar
espais allunyats, de connectar
persones fins aleshores
aïllades. Culturalment, el pont
és sinònim del progrés, de
l’avanç.
En els darrers anys, el barri
Sant Josep ha experimentat
un important creixement
urbanístic i demogràfic.
En aquesta zona s’han
desenvolupat polítiques
per resoldre mancances
històriques (acord entre
Aigües de Reus i ADIGSA
per canviar la xarxa de
sanejament de Mas Pellicer
que beneficiarà a més de
2.500 persones i que es
durà a terme properament)
i s’han posat elements que
afavoreixen la convivència
(Pla Comunitari). A mig i llarg
termini, el barri és una zona
on es preveu l’implementació
de nous serveis (nou
hospital) i nous equipaments
(Tecnoparc, Fira…) de la
ciutat, espais que convertiran
aquesta àrea en un pol de
OPINIó
M. Teresa Vallverdú
Portaveu adjunta del GM
d’ICV-EA
nova centralitat urbana.
Des del grup municipal
d’ICV-EA pensem que és
bo complementar totes
aquestes accions amb una
aposta pel dia a dia, i afavorir
la connexió del barri amb
la resta de la ciutat. Una
aposta que avui per avui
només és possible tirant
endavant la reforma del pont
del carrer de Sol i Ortega,
una reivindicació veïnal per
la qual el nostre grup ha
apostat reiteradament.
Quotidianitat i dones
I si parlem de quotidianitat
cal parlar de la manera
tradicional de fer de les
dones. Enguany, l’activitat
institucional del 8 de març
aposta pel reconeixement
d’aquells treballs
desenvolupats per dones
i que col·loquialment són
referits com a «coses de
dones». Al nostre voltant, a
la nostra família aquests
exemples són múltiples.
La idea és propiciar
–des de la diferència i la
diversitat– la valorització
d’aquestes tasques que tant
contribueixen per assolir el
benestar de les persones.
Mestres en l’art de la
relació i la cura, les dones
són un altre pont quotidià
que cal reconèixer, que cal
potenciar. ◆
a
Sant Josep Obrer s'han resol
mancances històriques
M. Teresa Vallverdú
EL MERCADAL
1