BOPC 319/07 - Parlament de Catalunya

More documents

Recommendations

Info

11 d’abril de 2006 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA Núm. 319 50 1.25.15. nous ciutadans. Cal tenir en compte que aquesta metodologia d’anàlisi add impact considera que una campanya publicitària triomfa per damunt d’una mitjana de referència del 60 per cent. També va ser molt positiu l’índex de rècord de la campanya desvetllat per l’estudi: d’un 83 per cent del públic diana catalanoparlant habitual, del 77 per cent del públic diana habitualment no catalanoparlant, o que habitualment no utilitza el català, i del 65 per cent de la població nouvinguda. Em remeto a la transcripció de la compareixença del Secretari de Política Lingüística esmentada, i que trobareu al Diari de Sessions corresponent a la sessió núm. 26 de la Comissió de Política Cultural, per a una informació més detallada. També podeu trobar informació detallada dels estudis realitzats per avaluar l’impacte i els resultats de la campanya en la pàgina web http: //www6.gencat.net/ llengcat/socio/estudis.htm. La Secretaria de Política Lingüística va encarregar el juny de 2005 un estudi per mesurar la utilitat i l’efectivitat de la campanya «Dóna corda al català». Concretament, els objectius eren: – Conèixer si la campanya és útil i eficaç per iniciar o estimular un major ús del català. – Conèixer les opinions, actituds i percepcions de diversos grups de parlants destinataris de la campanya «Dóna corda al català». – Detectar la presència espontània en el discurs de la campanya, quines referències emergeixen, el to emocional i la dinàmica social que l’envolta. – Detecció de possibles canvis d’actitud, d’opinió, d’acció o generades des de la campanya. Per respondre aquests objectius, es van realitzar cinc grups de 8-10 participants, homes i dones d’entre 14 i 45 anys, que viuen a Barcelona o la seva àrea, de classe social/cultural mitjana i mitjana-alta, amb un nivell suficient de català o castellà per poder-se expressar. Les conclusions que es desprenen del treball amb aquests grups de discussió són les següents: – La campanya no està present espontàniament, però quan se suggereix es recorda. En el moment de visionar l’espot tothom va recordar-lo. – És valorada molt positivament per tots els entrevistats. – S’entén dirigida a immigrants «extracomunitaris» i es percep que els «invita» a parlar català d’una forma simpàtica i no impositiva. En algun moment, després del visionat de l’espot, es genera la reflexió que també pot anar adreçada als ciutadans que fa més temps que viuen aquí, parlin català o castellà. – Comunica una imatge del català viva, lúdica, actual, informal, quotidiana i per a tothom. – Genera empatia i proximitat emocional. – Té un efecte «animador» cap a ésser més actius envers l’ús del català. 1. TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT O CLOSES EN LA FORMULACIÓ L’estudi també assenyala els següents punts forts i punts febles de la campanya, des del punt de vista de la seva potencialitat comunicadora: Els punts forts són: – La boca: el seu valor humanitzant i lúdic com a símbol del català. És un element important a conservar i potenciar ja que ja ha aconseguit ser un símbol emocional i social de la llengua catalana, desvinculat totalment de connotacions polítiques, i per tant accessible a tots. – «La veu» de l’espot: el català parlat «malament», legitima el fet d’equivocar-se perquè estàs aprenent a parlar en català. – El jingle: es recorda, es canta, «s’enganxa». – La part del missatge: «Parlo sense vergonya / i si m’equivoco, torno a començar». Els punts dèbils destacats per l’estudi són: – El missatge «Dóna corda al català», si bé és un molt bon concepte i que té molta potencialitat per la seva capacitat d’involucració a prendre un rol actiu, no és prou notori, ni està prou lligat a l’acció física de donar corda a la boca, per aconseguir transmetre un missatge de fons efectiu. En aquest sentit cal assenyalar que hi ha una excessiva presència de missatges que generen la pèrdua de contingut. – No es detecten aspectes negatius cap a la campanya, però es reflecteix un cop més el rebuig cap a qualsevol referent polític, en aquest cas el «Departament de la Generalitat». En general, doncs, «Dóna corda al català» connecta emocionalment amb els entrevistats i aconsegueix dos dels objectius de comunicació plantejats per aquesta campanya, que són: animar a l’ús del català entre els immigrants/castellanoparlants, i generar una imatge actual i moderna del català. L’adjudicació de la creativitat de la campanya Dóna corda al català es va fer per l’import de 242.567,60 euros a l’empresa FCB/TAPSA. Pel que fa la campanya de mitjans, hi va haver una primera difusió, feta en el primer trimestre del 2005, per un import global de 815.949,42 euros. L’èxit de la campanya va aconsellar fer-ne una segona difusió després de l’estiu, amb la qual cosa la xifra global per tot l’any 2005 (que, per tant, inclou l’anteriorment esmentada) en concepte de mitjans contractats per a la inserció d’espais publicitaris de la campanya «Dóna corda al català» va ser de 1.183.395,23 euros. Miquel Pueyo Barcelona, 27 de març de 2006
Núm. 319 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA 11 d’abril de 2006 Pregunta al Consell Executiu a respondre per escrit sobre el grau d’adequació del missatge «Dóna corda al català» a les expectatives establertes Tram. 314-12686/07 Resposta del Govern Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 04.04.2006 N. de la R.: Aquesta pregunta ha estat resposta conjuntament amb la pregunta NT 314-12685/07. Pregunta al Consell Executiu a respondre per escrit sobre el cost total de la campanya «Dóna corda al català» Tram. 314-12687/07 Resposta del Govern Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 04.04.2006 N. de la R.: Aquesta pregunta ha estat resposta conjuntament amb la pregunta NT 314-12685/07. Pregunta al Consell Executiu a respondre per escrit sobre el sou anual brut del director de la Casa de les Llengües Tram. 314-12688/07 Resposta del Govern Admissió a tràmit: Mesa del Parlament, 04.04.2006 A LA MESA DEL PARLAMENT Núm. d’expedient: 314-12688/07 Títol: Pregunta al Consell Executiu a respondre per escrit sobre el sou anual brut del director de la Casa de les Llengües Grup Parlamentari: Convergència i Unió Proponents: Gil i Miró, Carme-Laura Em plau donar resposta a les preguntes escrites amb Número de Tramitació 314-12688/07 a 314-12691/07 ambdues incloses, amb la informació facilitada pel director de la Casa de les Llengües. Barcelona, 28 de març de 2006 Josep Bargalló Valls Conseller primer ANNEX Resposta conjunta a les preguntes escrites amb NT 314- 12688/07, 314-12689/07, 314-12690/07, 314-12691/07. D’entrada cal fer una precisió respecte de l’afirmació següent que es fa a la pregunta formulada per Carme- Laura Gil i Miró en data 15 de febrer de 2006: «Fa més d’un any que es va constituir formalment el Consorci Casa de les Llengües […]». La data de constitució formal del consorci esmentat és el 20 de maig de 2005, que és la data de constitució del seu Consell de Direcció. Els estatuts del consorci es van aprovar el 20 de març, la Resolució per la qual es dóna publicitat a l’Acord del Govern de la Generalitat de 22 de març de 2005, és del 7 d’abril, i es van publicar al DOGC el 18 d’abril. Seguint la Resolució PRE/647/2005, de 23 de febrer, per la qual es va donar publicitat al nomenament de personal eventual del Departament de la Presidència, en què el director de la Casa de les Llengües figurava amb unes retribucions assimilades a secretari general, el Consell de Direcció, en la seva sessió del dia 20 de maig de 2005, va nomenar el director de la Casa de les Llengües amb els mateixos termes retributius. D’acord amb la normativa bàsica de la funció pública de Catalunya el salari brut anual d’un Secretari General és de 87.481,08 euros. Les actuacions de la Casa de les Llengües, aprovades pel seu Consell de Direcció en data 8 de febrer d’enguany s’emmarquen en el context següent: Els organismes internacionals com la Unió Europea o la Unesco posen de manifest de manera creixent la importància de les llengües per a la societat i per a les institucions; consideren necessari incorporar les llengües com a elements estratègics i transversals de la política, i fan recomanacions perquè els estats i els organismes duguin a terme actuacions a favor del multilingüisme a nivell internacional, regional i nacional. Les actuacions que proposa la Casa de les Llengües comparteixen l’objectiu general d’aquests organismes internacionals, i de manera especial, segueixen les recomanacions fetes pel comissari europeu d’Educació, Formació, Cultura i Multilingüisme, Jan Figel, a la Comunicació Un nou marc estratègic per al multilingüisme adreçada al Consell, al Parlament Europeu, al Comitè Econòmic i Social i al Comitè de les Regions [COM (2005) 596 final. Així, la Casa de les Llengües pretén dur a terme unes actuacions concretes relacionades amb el multilingüisme dels ciutadans i amb l’ús de les llengües de les organitzacions administratives o empresarials, amb l’objectiu general d’impulsar i preservar la diversitat lingüística al món. Programes i prioritats L’actuació de la Casa de les Llengües s’organitza en tres línies de treball: – Multilingüisme i societat Aquesta línia s’adreça a la ciutadania, als seus coneixements de llengües i a l’actitud de respecte de la diversitat lingüística del món. 51 1.25.15. 1. TRAMITACIONS CLOSES AMB TEXT APROVAT O CLOSES EN LA FORMULACIÓ
Page 1 and 2: BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE
Page 3 and 4: Núm. 319 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PAR
Page 17: Núm. 319 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PAR
Page 20 and 21: 11 d’abril de 2006 BUTLLETÍ OFIC
Page 100 and 101:
11 d’abril de 2006 BUTLLETÍ OFIC
Page 102 and 103:
Page 104 and 105:
Page 106 and 107:
Page 108 and 109:
Page 110 and 111:
Page 112 and 113:
Page 114 and 115:
Page 116 and 117:
Page 118 and 119:
Page 120 and 121:
Page 122 and 123:
Page 124 and 125:
Page 126 and 127:
Page 128 and 129:
Page 130 and 131:
Page 132 and 133:
Page 134 and 135:
Page 136 and 137:
Page 138 and 139:
Page 140 and 141:
Page 142 and 143:
Page 144 and 145:
Page 146 and 147:
Page 148 and 149:
Page 150 and 151:
Page 152 and 153:
Page 154 and 155:
Page 156 and 157:
Page 158 and 159:
show all

BOPC 319/07 - Parlament de Catalunya

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?