Aigua a les àrees de servei II

2. METODOLOGIA
La metodologia utilitzada en aquest estudi per caracteritzar les àrees de servei s’exposa a
continuació juntament amb els mètodes emprats en el càlcul d’altres variables relacionadess
amb la gestió de l’aigua a l’àrea de servei.
2.1. RECOLLIDA DE DADES
La manca de treballs centrats en aquest tipus d’instal·lacions i l’escassetat d’estudis on es
plantegi una avaluació global dels recursos alternatius ha dificultat el desenvolupament
d’aquesta etapa. En aquest sentit, ha estat molt important la realització de treball de camp
ja que la recerca de dades secundàries i documentals només ofereix una base teòrica que
serveix com a punt de partida de la nostra recerca.
Del treball de camp era important obtenir informació detallada sobre el funcionament i
maneig del vector aigua en una àrea de servei d’una autopista, una instal·lació que pel fet de
ser un lloc de pas i trobar-se allunyada dels nuclis urbans presenta unes singularitats força
desconegudes. Així, la recollida de dades ens ha de permetre caracteritzar les àrees de servei
i avaluar la gestió de l’aigua que s’hi desenvolupa.
De les tècniques que les ciències socials ens ofereixen per recollir informació d’aquestes
característiques s’ha escollit l’enquesta com a principal eina de treball. Un cop escollida la
mostra s’han utilitzat les tècniques de l’entrevista i l’observació directa per obtenir
informació més detallada de les àrees de servei. En canvi, en el cas dels aspectes
climatològics, ha estat necessari utilitzar dades secundàries i aproximatives, doncs les àrees
de servei no compten amb estacions meteorològiques.
2.1.1. ELABORACIÓ D’ENQUESTES
L’enquesta ens ha de permetre recollir informació tant de característiques generals com
d’aspectes concrets que difícilment poden ser avaluats per una persona sense vinculació a
l’àrea de servei. Aquesta eina s’ha considerat idònia per a la recollida d’informació perquè
permet recollir molta informació amb una despesa de temps petita i permet estandarditzar
les dades per una anàlisi posterior.
El disseny de l’enquesta s’ha basat en dos estudis previs (Domene, 2002 i Domene i Saurí,
2004) on s’analitza el consum d’aigua en contextos similars al nostre. A més a més, s’han
48

introduït una sèrie de preguntes que permeten valorar la possible introducció de recursos
alternatius en les àrees de servei.
L’elevat volum d’informació que calia recollir de cada àrea de servei ha fet que es
dissenyessin dues enquestes independents, una adreçada al gestor de l’àrea de servei i l’altra
adreçada al cap de manteniment de la zona enjardinada. D’aquesta manera també
s’afavoreix que l’enquesta sigui complimentada per l’expert en cada matèria. Algunes de les
preguntes incloses en el qüestionari no poden ser respostes sense un coneixement profund de
l’àrea de servei i fins i tot, en alguns casos es demanen dades que necessiten ser consultades.
Per això, un factor important per aconseguir que l’enquesta fos complimentada amb èxit
consistia en adreçar-se a la persona que disposés de tota aquesta informació.
En el qüestionari s’han inclòs les mínimes preguntes necessàries per assolir els objectius de la
investigació i a més a més, s’han tingut en compte els requisits que caracteritzen una
enquesta eficaç: formulació de preguntes de forma entenedora i senzilla, preguntes
preferentment tancades, estructura lògica, etc. Un altre factor que s’ha tingut en compte
alhora de dissenyar l’enquesta ha estat la seva forma d’aplicació. L’enquesta ha estat
distribuïda digitalment i per tant, s’ha previst que seria resposta de forma individual sense la
intervenció de l’enquestador.
2.1.1.1. Contingut del qüestionari (Veure annex 1)
Qüestionari adreçat al gestor de l’àrea de servei
Les preguntes incloses al qüestionari s’han agrupat per blocs temàtics per facilitar el
seguiment de l’enquesta i fer-la més entenedora. En el qüestionari predominen les preguntes
de fet, és a dir, aquelles que recullen informació objectiva. No obstant, també s’inclouen
algunes preguntes d’opinió i d’acció. L’enquesta està estructurada en 6 apartats:
I. Aspectes generals
II. Infraestructura
III. Comunicació i percepció
IV. Usos interns de l’aigua
V. Usos externs de l’aigua
VI. Consum d’aigua a l’àrea de servei
A continuació, es detalla la informació que s’espera extreure de cada bloc temàtic i amb quin
objectiu.
49

I. Aspectes generals de l’àrea de servei
En aquest bloc temàtic s’espera obtenir informació sobre les característiques generals de
l’àrea de servei.
La primera pregunta demana per les instal·lacions i serveis que ofereix l’àrea de servei,
pregunta que juntament amb l’horari d’obertura ens permeten definir la tipologia de l’àrea
de servei.
La resta de preguntes d’aquest apartat estan formulades amb la intenció de determinar el
nombre i tipologia d’usuaris de l’àrea de servei. El nombre d’usuaris varia notablement al
llarg de l’any, per això s’ha demanat que s’especifiqués el nombre de visitants per trimestres.
Tanmateix, les àrees de servei no disposen de cap comptatge, ni tan sols aproximat de la gent
que passa per l’àrea.
La pregunta sobre el nombre de persones que posen benzina de mitjana ens permet estimar
quin és l’ús dels lavabos de la benzinera i a més a més, conèixer la diferència quant a volum
d’usuaris entre dies laborables i caps de setmana.
A partir de la tipologia de vehicles que visiten l’àrea de servei, l’última pregunta d’aquest
bloc pretén obtenir informació sobre el tipus d’usuaris a l’àrea de servei.
II. Infraestructura
Aquest apartat se centra principalment en l’obtenció d’informació tècnica sobre la
construcció de l’àrea de servei.
En les primeres preguntes es pretén obtenir informació sobre el tipus de material utilitzat en
la construcció de cobertes i paviments i alhora conèixer la superfície de cada tipus de coberta
del sòl. Aquesta informació serà útil per determinar en quina mesura és possible i
recomanable recuperar l’aigua de la pluja, especialment pel que fa a la qualitat de l’aigua
recollida i a la instal·lació del sistema de recollida.
La segona part d’aquest bloc se centra en el sistema de subministrament i evacuació de
l’aigua a l’àrea de servei. Es demana per l’origen de l’aigua consumida, aquest aspecte és
molt important per determinar el nivell de sostenibilitat de l’àrea de servei segons si els
recursos utilitzats són locals o contràriament són importats. Per altra banda, aquesta
pregunta permet detectar una possible utilització de fonts alternatives d’aigua.
Respecte al sistema d’evacuació, és important conèixer les característiques del mateix a
l’hora de planificar una possible reutilització de l’aigua. En aquest sentit, s’ha preguntat pel
destí de les aigües residuals i pel tipus de depuració en el cas de disposar de depuradora a la
pròpia instal·lació.
III. Comunicació i percepció
Quant a aspectes de comunicació, únicament s’ha preguntat per la instal·lació de rètols que
facin referència a la utilització eficient de l’aigua per valorar si aquesta acció té algun efecte
en els patrons de consum d’aigua en l’àrea de servei.
50

S’han realitzat dues preguntes tancades d’opinió amb l’objectiu de conèixer la percepció
sobre una possible introducció de fonts alternatives d’aigua a l’àrea de servei, o en el cas que
ja s’hagin introduït, conèixer quina valoració mereix la seva qualitat.
La situació d’aquest bloc, amb preguntes de resposta fàcil, a la meitat del qüestionari permet
a l’individu enquestat relaxar-se per poder continuar la resta de l’enquesta amb major
empenta.
IV. Usos interns de l’aigua
Aquest bloc se centra en el consum d’aigua a l’interior de les instal·lacions. Ens interessa
obtenir informació sobre els punts de consum d’aigua a l’àrea de servei. Primerament, es
presenta una graella per conèixer el nombre de dispositius de cada instal·lació i a continuació
i per a cada tipus de dispositiu, es demana informació detallada per determinar l’eficiència
dels dispositius.
V. Usos externs de l’aigua
Els usos externs de l’aigua corresponen a l’aigua consumida a les fonts i l’aigua utilitzada en
el regadiu de la zona enjardinada. Cal recordar que s’ha dissenyat una enquesta específica
que recull informació detallada sobre la zona enjardinada.
Així, aquest apartat és molt breu i només inclou preguntes generals. Respecte a les fonts,
únicament s’ha preguntat pel nombre de fonts a disposició del públic, i en el cas de la zona
enjardinada, s’ha sol·licitat informació sobre el consum d’aigua del sistema de reg. S’ha
considerat que aquesta informació podia ser facilitada amb major probabilitat pel gestor de
l’àrea de servei que per l’encarregat de la jardineria.
VI. Consum d’aigua a l’àrea de servei
En aquest apartat ens interessa conèixer el volum d’aigua consumida al llarg de l’any i el
volum d’aigua reutilitzada que consumeix l’àrea de servei. A més a més, també ens interessa
conèixer el percentatge de pèrdues i els controls que es porten a terme per saber si hi ha
fuites.
Qüestionari adreçat a l’encarregat de la jardineria
El qüestionari sobre la zona enjardinada està adreçat al gestor de la mateixa i per tant,
s’assumeix que l’enquestat disposa de coneixements tècnics sobre la matèria.
En primer lloc, es formulen preguntes per conèixer el tipus de vegetació que compon la zona
enjardinada de l’àrea de servei. Ens interessa conèixer el nom de les espècies més abundants
i el percentatge de cada tipus de planta (arbres, arbusts, gespes, prats...). Aquesta
informació ens permetrà calcular les necessitats hídriques de les plantes i la seva adequació a
les condicions climàtiques de la zona.
En segon lloc, es demanen detalls sobre l’ús de l’aigua a la zona enjardinada. Es plantegen
qüestions sobre el tipus d’aigua utilitzat per regar i el sistema de reg. També es demana
51

informació sobre els criteris utilitzats per portar a terme la programació del reg per tal
d’esbrinar si reguen d’acord amb les necessitats de les plantes. I en darrer lloc, es formulen
les preguntes relatives a les propietats del sòl. Aquesta informació serà valuosa per
determinar el comportament de l’aigua que entra en contacte amb la zona enjardinada.
2.1.2. SELECCIÓ DE L’ÀMBIT D’ESTUDI I SELECCIÓ DE LA MOSTRA
L’estudi sobre la gestió de l’aigua i la implantació de recursos alternatius a les àrees de servei
requereix de la selecció d’una mostra ja que el temps i altres qüestions pràctiques
impossibiliten l’estudi de totes les àrees de servei del nostre àmbit d’estudi. La mostra
escollida ha de ser representativa i alhora ha de permetre establir comparacions. La
variabilitat en la mostra es podrà atribuir principalment a dos factors: disseny i situació
geogràfica. Entenem per disseny el conjunt de característiques estructurals de les
instal·lacions d’una àrea de servei, val a dir, que la variabilitat en aquest sentit no és molt
gran perquè totes les àrees de servei presenten una estructura similar. En canvi, el principal
tret distintiu al que nosaltres farem referència, correspon a la seva situació geogràfica,
variable determinant de les condicions climàtiques de cada àrea de servei.
Un dels objectius de l’estudi consisteix en avaluar la conveniència d’implantar recursos
alternatius en diferents ambients mediterranis urbanitzats i per tant, la zona d’estudi ha de
permetre obtenir un gradient climatològic dins dels seus límits. El nostre àmbit d’estudi
comprèn Catalunya i Aragó, en aquí, s’ha definit un transsecte que mostra des de condicions
de temperatura i precipitació més moderades en aquelles àrees de servei més properes a la
costa mediterrània catalana, fins a condicions més extremes en les àrees situades a la regió
aragonesa. La mostra d’estudi presenta un gradient pluviomètric d’uns 375 mm.
La mostra que serà objecte d’estudi està formada per 5 àrees de servei de Catalunya i 3 àrees
de servei d’Aragó (Figura 2.1.). Així, les 8 àrees de servei que han estat estudiades són:
- AS Montseny
- AS Alt Camp
- AS Montblanc
- AS Les Garrigues
- AS Lleida
- AS Fraga
- AS Monegros
- AS Pina de Ebro
52

N
Figura 2.1. Situació de les àrees de servei de la mostra.
Pina de Ebro Monegros Lleida
Fraga Les Garrigues
Montblanc
Alt Camp
Font: Elaboració pròpia
Montseny
50 0 100 km
Els principals criteris utilitzats per portar a terme la tria d’aquestes àrees com a part de la
mostra ha estat la disponibilitat d’informació i la situació geogràfica. Els qüestionaris
dissenyats han estat resposts per cadascuna de les àrees de servei i a més a més, s’han
utilitzat altres mètodes per extreure la resta d’informació requerida per completar l’estudi.
Seguidament, es detallen les altres tècniques utilitzades en el procés de recollida de dades i
amb quin objectiu s’han utilitzat.
2.1.3. OBSERVACIONS
Un cop seleccionada la mostra objecte d’estudi s’ha procedit al reconeixement directe de les
àrees de servei per obtenir part de la informació que no s’ha pogut obtenir a través de les
enquestes.
La fase d’observació ha estat molt important per completar la caracterització de la zona
enjardinada a les àrees de servei de la mostra. El treball de camp ha permès identificar el
tipus de vegetació present a la zona enjardinada. Quan no ha estat possible reconèixer el
tipus d’espècie mitjançant l’observació directa per tractar-se d’una espècie poc comuna,
s’han pres fotografies i posteriorment s’ha consultat a un expert en la matèria. A més a més,
les observacions han permès detectar l’estat de la vegetació i les tècniques de conservació i
manteniment emprades.
La fase d’observació també ha estat important per a l’elaboració de la cartografia de les
àrees de servei. El reconeixement de les diferents cobertes del sòl sobre el terreny ha permès
millorar la interpretació de les fotografies aèries i generar els mapes corresponents.
53

En darrer lloc, les observacions s’han centrat en els punts de consum d’aigua interiors,
lavabos de la cafeteria i de la benzinera. S’han anotat les seves característiques com nombre
de dispositius, mecanismes d’estalvi i cabal subministrat. Val a dir, que aquesta informació ja
havia estat sol·licitada en les enquestes però no havia estat facilitada.
2.1.4. ENTREVISTES
Aquella informació que no ha estat possible recollir a través de les enquestes o de
l’observació directa s’ha obtingut a través de l’entrevista amb els treballadors dels diferents
sectors de l’àrea de servei: cafeteria, benzinera, jardineria i manteniment. Les entrevistes
també han estat útils per aclarir alguns dels dubtes que s’han generat en analitzar els
resultats de les enquestes.
S’han fet entrevistes semiestructurades i obertes als encarregats de la cafeteria per obtenir
principalment tres tipus d’informació: nombre d’usuaris de la cafeteria, punts de consum
d’aigua a la cuina i freqüència d’ús, i lavabos a disposició del personal. També s’ha parlat
amb els encarregats de la benzinera per conèixer igualment el nombre d’usuaris i els punts de
consum d’aigua en els lavabos a disposició del personal.
Les entrevistes amb els jardiners han permès conèixer la freqüència i el temps de reg utilitzat,
així com les tècniques de conservació aplicades.
I per últim, a través de l’entrevista amb els caps de manteniment de les àrees de servei s’ha
obtingut la informació relativa als aspectes més generals de l’àrea de servei i s’ha pogut
conèixer el procés de depuració de les aigües residuals.
2.1.5. ÚS DE SISTEMES D’INFORMACIÓ GEOGRÀFICA
Els Sistemes d’Informació Geogràfica (SIG) són sistemes dissenyats per treballar amb dades
referenciades per coordenades geogràfiques (Star i Estes, 1990). La capacitat dels SIG de
captar, barrejar, analitzar i representar dades georeferenciades fan d’aquest mitjà una eina
molt útil en l’estudi del territori físic i mediambiental.
En aquest cas, el software “Miramon” ens ha permès realitzar el conjunt d’operacions per
analitzar el territori objecte d’estudi. Amb aquesta eina s’ha elaborat la cartografia i s’han
obtingut les dades climàtiques per a cadascuna de les àrees de servei de la mostra.
Així, l’aplicació dels SIG ha estat clau en el procés de recollida de dades per a la investigació.
2.1.5.1. Cartografia i estimació de superfícies
En el present estudi s’han elaborat una sèrie de mapes temàtics que ens ajuden a fer una
representació de la realitat i definir les característiques estructurals d’una àrea de servei.
54

On ha estat possible, la cartografia s’ha elaborat a partir de la interpretació d’ortofotomapes
a escala 1:5000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC). En les zones que quedaven fora
de l’àmbit de l’ICC (Monegros i Pina) ha calgut fer ús d’altres fonts d’informació. En el cas
dels Monegros s’ha obtingut l’ortofotomapa corresponent a través del Sistema de Información
Geogràfica de Parcelas Agrícolas (SIGPAC), val a dir però, que la qualitat d’aquesta imatge és
molt inferior a la proporcionada per les imatges de l’ICC. En el cas de Pina no ha estat
possible obtenir la imatge a través del SIGPAC perquè aquesta s’obtenia excessivament
distorsionada. Per aquesta estació s’ha elaborat un croquis detallat a partir de la informació
recollida en la fase d’observació i treball de camp.
L’elaboració dels mapes tenia com a principal objectiu l’estimació de la superfície de les
principals cobertes del sòl de l’àrea de servei. Per portar a terme aquesta tasca calia definir
prèviament el perfil de les categories que s’inclourien a la llegenda, finalment s’han distingit
4 categories:
- Coberta
- Pavimentat
- Vegetació
- Bassa d’aigua
El disseny d’aquesta classificació s’explica bàsicament per dos motius. Ens interessa distingir
entre la superfície de coberta i la superfície pavimentada per poder comptabilitzar la
quantitat d’aigua pluvial que es podria recollir d’aquests dos tipus de superfície impermeable.
I per altra banda, ens interessa conèixer la superfície de coberta vegetal per calcular les
necessitats de reg de la vegetació.
Un cop definides les categories ha començat el procés de digitalització a través de la
interpretació de les fotografies aèries. El procés s’ha completat amb una verificació sobre el
terreny de la correcta interpretació de les diferents cobertes del sòl.
2.1.5.2. Recull de dades climàtiques
El conjunt de dades climàtiques utilitzades en la investigació s’han obtingut de l’Atles
Climàtic Digital de la Península Ibèrica (ACDPI). Els mapes inclosos en aquest atles s’han
dissenyat a partir de les dades climàtiques registrades en les estacions meteorològiques
repartides pel territori ibèric. Les series temporals utilitzades compten amb un mínim de 15
anys en el cas de les temperatures i d’un mínim de 20 anys en el cas de les precipitacions. La
llargada de les sèries temporals ens assegura l’obtenció d’unes mitjanes climàticament
significatives.
Les estacions meteorològiques representen punts puntuals insubstituïbles dins del territori.
Quan es volen obtenir dades climàtiques per a un indret determinat cal esbrinar la situació de
les estacions climàtiques més properes i aplicar un dels mètodes d’interpolació existents per
55

tal d’assignar-li el valor més idoni. L’Atles Climàtic de la Península Ibèrica combina l’ús de
Sistemes d’Informació Geogràfica amb la utilització de mètodes estadístics com la regressió
múltiple per interpolar les mitjanes climàtiques i assignar valors climàtics a tots els punts del
territori. Variables geogràfiques com l’altitud, la latitud o la distància al mar determinen en
gran mesura la climatologia d’un indret.
La regressió múltiple permet integrar variables climàtiques i geogràfiques en el mètode
d’interpolació. L’atles ha utilitzat l’altitud, la latitud, la continentalitat i la radiació solar
com a variables independents que determinen la distribució de la temperatura. Anàlogament,
ha utilitzat les variables altitud, latitud, continentalitat i nuvolositat per explicar la
distribució de la precipitació. Els coeficients obtinguts en la regressió múltiple han permès
construir els mapes climàtics, aquests mapes s’han refinat mitjançant la interpolació de
correctors calculats a partir de la comparació dels valors predits pel model i dels observats en
les estacions meteorològiques (Ninyerola et al, 2000).
En el cas de la radiació solar no s’ha utilitzat la metodologia de la regressió múltiple amb
interpolació de residus sinó que s’ha utilitzat un referent computacional basat en un Model
Digital d’Elevacions i les equacions astronòmiques de la posició relativa del sistema Terra-Sol
(Ninyerola et al, 2005).
Els mapes obtinguts tenen una resolució espacial de 200m i una resolució temporal mensual i
anual. Mitjançant la introducció de les coordenades de cada àrea de servei i amb l’aplicació
del software “Miramon” s’han pogut extreure les següents dades:
- Precipitació mitjana anual i mensual
- Temperatura mitjana anual i mensual
- Temperatura mitjana mínima anual i mensual
- Temperatura mitjana màxima anual i mensual
- Radiació solar anual i mensual
Totes aquestes dades ens permetran caracteritzar les àrees de servei climàticament. Amb les
dades de precipitació podrem calcular el volum d’aigua pluvial que rep l’àrea de servei i les
dades de temperatura mitjana, precipitació i radiació solar ens seran útils a l’hora de calcular
l’evapotranspiració i les necessitats hídriques de la vegetació.
56

2.2. CÀLCUL DEL VOLUM D’AIGUA PLUVIAL POTENCIALMENT RECUPERABLE
Per calcular la quantitat mitjana d’aigua pluvial recuperable en un any és habitual recórrer a
la precipitació mitjana anual. No obstant, si es vol conèixer amb més detall quina és la
disponibilitat d’aigua caldrà esbrinar la distribució mensual de la precipitació.
Coneixent l’àrea de la superfície de captació i la precipitació de la zona (Pt) es pot obtenir el
volum màxim d’aigua que potencialment serà recollit en un període determinat.
Vt = Pt · A (1)
On Vt és el volum que assoleix l’aigua en el dipòsit en el temps considerat disposant d’una
superfície A.
Tanmateix, no tota l’aigua que caigui sobre la superfície considerada arribarà al dipòsit
d’emmagatzematge, els materials i disseny de la superfície de captació, la taxa d’evaporació,
etc. modificaran aquesta quantitat. Per expressar aquestes pèrdues s’utilitza un factor de
correcció (ψ) que reflectirà el comportament mitjà de la superfície i multiplicat per l’àrea de
captació donarà l’anomenada àrea efectiva (Aef) (Mikkelsen et al, 1999).
Vt = Pt · ψ · A= Pt · Aef (2)
On Vt és el volum d’aigua recuperat i Pt la precipitació de la zona en un temps t.
El factor de correcció inclou variables com la inclinació de la coberta o l’orientació de la
superfície de captació, aquelles cobertes orientades cap a la direcció dominant del vent
podran captar una major quantitat de pluja que aquelles orientades en la direcció oposada
(Vaes i Berlamont, 1999). També s’inclouen les pèrdues inicials d’aigua per humitejar la
coberta i les pèrdues degudes als processos d’evaporació.
Una altra mesura que pot ser interessant considerar és l’eficiència en l’estalvi d’aigua (ET)
com el volum d’aigua pluvial consumida (Xt) respecte la demanda total d’aigua (Dt) (Fewkes,
1999)(3):
E
T
∑
t
T =
t=
1
T
( D − X )
∑
t=
1
D
t
t
Aquesta eficiència es pot calcular referida a la demanda total d’aigua de l’estança o
únicament comptabilitzant aquell ús o usos on s’inverteix l’aigua de la pluja. A més a més, ET
ens dóna una idea de l’aigua potable que caldrà utilitzar per reomplir el dipòsit quan no hi
hagi suficient aigua de la pluja.
Aquesta equació també ens permetrà calcular l’eficiència en l’estalvi d’aigua de les altres
fonts alternatives d’aigua, Xt en comptes de ser el volum d’aigües pluvials consumit serà el
volum d’aigües grises o d’aigües regenerades consumit.
(3)
57

2.3. CÀLCUL DE LES NECESSITATS HÍDRIQUES DE LA ZONA ENJARDINADA
Un ús eficient de l’aigua en la jardineria urbana i periurbana implica, entre d’altres,
subministrar amb precisió la quantitat d’aigua necessària per cobrir les necessitats hídriques
de les plantes, l’emmagatzematge d’aigua al sòl i el rentat de sals. Per determinar les
necessitats hídriques de la vegetació molts mètodes basen el seu càlcul en les sortides
d’aigua en les plantes per evapotranspiració. La quantitat d’aigua perduda mitjançant
l’evapotranspiració ens dóna una idea de la quantitat d’aigua que cal reemplaçar mitjançant
la irrigació.
Inicialment, en estudis sobre la matèria es va desenvolupar un mètode per calcular les
necessitats hídriques dels cultius (1). On ETc correspon a la evapotranspiració del cultiu, ETo a
la evapotranspiració de referència i Kc al coeficient de cultiu. El coeficient de cultiu depèn
principalment de l’edat, la humitat de la superfície del sòl i de les característiques de cada
parcel·la (Costello et al, 2000).
ETc = ETo x Kc (1)
ETj = ETo x Kj (2)
Més tard, aquest mètode es va adaptar al càlcul de les necessitats hídriques dels jardins amb
el mètode del coeficient del jardí (2) (Costello et al, 1991). Un punt clau del mètode del
coeficient del jardí és que no està plantejat per obtenir la màxima producció sinó una
qualitat ornamental determinada. D’aquesta manera s’aplica la quantitat d’aigua necessària
per mantenir sobretot el valor estètic de les plantes.
La diversitat d’espècies d’una zona enjardinada amb l’associació d’arbres, arbusts i plantes
herbàcies complica el càlcul de les necessitats de reg. Així, el mètode del coeficient del jardí
té en compte l’heterogeneïtat del jardí amb la utilització de tres coeficients en funció de
l’espècie (Ke), la densitat (kd) i el microclima (km). Mitjançant l’assignació de valors numèrics
a cadascun d’aquests coeficients s’obté el coeficient del jardí (Kj) (3).
Kj= ke · kd · km (3)
A continuació es detallen les característiques de cada coeficient:
- Coeficient d’espècie
En un jardí en una mateixa zona irrigada es poden trobar espècies amb necessitats hídriques
ben diferents. Això dificulta la selecció d’un coeficient de cultiu ja que no és possible obtenir
aquest valor per a cadascuna de les espècies presents. Per simplificar aquest càlcul, el
coeficient de cultiu agrupa les espècies segons diferents grups de plantes i en cada grup
mostra tres valors, baix (b), mitjà (m) i alt (a) segons el consum d’aigua de les plantes (Taula
2.1.).
58

En el present estudi, s’ha obtingut el coeficient d’espècie a partir del sumatori de la
multiplicació de la proporció de cada tipus d’espècie present a l’àrea de servei pel coeficient
de cultiu escollit. Els jardins on predominin els arbres i els arbustos tindran unes necessitats
hídriques menors que els jardins on predominin les gespes.
Taula 2.1. Coeficients aproximats en funció de l’espècie, la densitat i el microclima per
calcular el coeficient del jardí.
Tipus de vegetació
Coef. cultiu (Kc) Coef. densitat (Kd) Coef. microclima (Km)
a m b a m b a m b
Arbres 0.9 0.5 0.2 1.3 1.0 0.5 1.4 1.0 0.5
Arbusts 0.7 0.5 0.2 1.1 1.0 0.5 1.3 1.0 0.5
Tapizants 0.7 0.5 0.2 1.1 1.0 0.5 1.2 1.0 0.5
Plantacions mixtes 0.9 0.5 0.2 1.1 1.1 0.6 1.4 1.0 0.5
Gespes 0.8 0.7 0.6 1.0 1.0 0.6 1.2 1.0 0.8
Font: Costello et al, 1991
- Coeficient de densitat i àrea foliar
Un altre factor que caracteritza un jardí és la seva densitat de plantació. Aquells jardins que
presentin un major nombre de peus tindran una ET més elevada.
L’edat pot també condicionar l’àrea foliar i en conseqüència el consum d’aigua. La mida i/o
forma de la capçada en el cas dels arbres i arbusts condicionarà enormement la taxa
d’evaporació d’aigua en el sòl i de retruc la quantitat d’aigua disponible per la vegetació. A
la vegada, la superfície d’intercepció de la radiació per les capçades condiciona la taxa de
transpiració. En aquí el coeficient de densitat i àrea foliar s’ha considerat 1.
- Coeficient de microclima
En un jardí es poden donar diferents condicions ambientals depenent de l’orientació, les
zones d’ombra o el grau de protecció. En les àrees urbanes el microclima pot ser induït pels
edificis o les zones pavimentades modificant variables com la temperatura, la velocitat del
vent, la intensitat lumínica o la humitat (Costello et al, 2000). Per tenir en compte aquests
efectes s’utilitza el coeficient de microclima. Tanmateix, en aquí s’ha utilitzat un coeficient
de microclima d’1 per la dificultat de mesurar aquesta variable en el treball de camp.
- Evapotranspiració de referència (ET0)
L’evapotranspiració inclou dos conceptes diferents de les plantes: l’evaporació i la
transpiració. Hi ha diverses fórmules que permeten calcular l’evapotranspiració. En aquest
treball s’utilitzen tres mètodes diferents per calcular l’evapotranspiració de referència: la
fórmula de Turc, la fórmula de Thornthwaite i la fórmula de Pennan Monteith.
59

A la fórmula de Turc (4), ETP és l’evapotranspiració potencial (mm/mes), Ri la radiació
incident mitjana (cal/cm 2 ·dia) i T la temperatura mitjana (ºC). Tot i que aquest mètode dóna
únicament càlculs aproximats, s’ha escollit perquè és de fàcil aplicació ja que les variables
que utilitza són fàcils d’obtenir. Tanmateix, cal tenir en compte que els valors calculats
sovint donen importants errors sinó es disposa d’una bona estimació de la radiació incident
del lloc que es pretén descriure (Savé, 1986).
⎛ T ⎞
ETP 0, 4 ⋅ i = ET
⎝ T + 15 ⎠
( R + 50)
⋅⎜
⎟ 0
= (4)
A la fórmula Thornthwaite (5) l’ETP es calcula únicament a partir de la temperatura mitjana
mensual (t):
On:
I =
⎛ t ⎞
∑i= ∑⎜⎟ 5 ⎠
a = 675⋅10
−9
⎝
I
3
1,
514
a
⎛10 ⋅t
⎞
ETP = 16 ⎜ ⎟ (5)
⎝ I ⎠
− 771⋅10
−7
I
2
+ 1792 ⋅10
−5
I +
0,
49239
La fórmula de Pennan Monteith té en compte com a factors més significatius la radiació neta,
el dèficit de pressió de vapor i la velocitat del vent. La seva utilització fa necessària una
estació meteorològica estàndard. A la pàgina web del Ruralcat
(http://www.ruralcat.net/ruralcatApp/reg.calcular.ruralcat?sectorid=5), es poden consultar
els valors d’evapotranspiració diaris calculats a partir de la fórmula de Pennan Monteith per
un determinat territori, tanmateix l’àmbit disponible és únicament el català. Aquest mètode
també és utilitzat per les estacions meteorològiques del Servei Meteorològic de Catalunya
(SMC) i de l’Institut Nacional de Meteorologia (INM) per calcular els valors d’evapotranspiració
de la vegetació.
- Necessitats de reg (NHJ)
Un cop conegut el consum d’aigua del jardí o evapotranspiració del jardí (ETj), es poden
determinar les necessitats de reg. La precipitació i les reserves d’aigua al sòl permeten cobrir
part de les necessitats hídriques de les plantes. El reg haurà de suplir l’aigua que no pot ser
proporcionada per una altra font. En el càlcul de les necessitats de reg (NHJ) (5) es tenen en
compte tres factors, la fracció del rentat (Ls*) si hi ha problemes de salinitat, la precipitació
efectiva (Pef) i l’eficiència del sistema de reg (Er).
60

NHJ
=
ET
j
+ Ls * −P
Er
ef
Cal definir l’eficiència del sistema de reg (Er) ja que aquests sistemes presenten
inevitablement un percentatge de pèrdues. El sistema més eficient correspon al reg per
degoteig amb eficiències del 90%, el reg és localitzat de manera que es pot controlar la
quantitat d’aigua que rep cada planta. La resta de sistemes tenen unes pèrdues per
evaporació més elevades. Els sistemes d’aspersió o difusió presenten eficiències del 70-75% i
la mànega o la regadora del 45%; aquests últims són els sistemes menys eficients (Urrea,
2004).
2.4. ANÀLISI I TRACTAMENT DE LES DADES
Un cop recollides totes les dades necessàries s’ha procedit a la seva anàlisi. Amb les de
caràcter numèric, quan aquestes eren comparables entre sí, s’han calculat mitjanes i les
seves respectives desviacions estàndard. En canvi, quan el càlcul de les mitjanes provocava la
pèrdua d’informació, com en el cas de les dades climàtiques, s’ha procedit a un anàlisis
descriptiu de les mateixes. Per altra banda, en el cas de les dades qualitatives s’ha portat a
terme una descripció dels resultats obtinguts.
(5)
61

3. RESULTATS
3.1. CARACTERITZACIÓ DE LES ÀREES DE SERVEI
Les àrees de servei es troben situades en les principals rutes de desplaçament del trànsit
rodat i per tant, gaudeixen d’un emplaçament exclusiu. Així, podem definir l’àrea de servei
com un equipament d’ús col·lectiu i d’accés lliure que ofereix una sèrie de serveis bàsics als
usuaris de les autopistes.
Tradicionalment, les rutes de desplaçament consistien en carreteres que passaven pels nuclis
urbans i era en allà on moltes de les necessitats del viatgers eren satisfetes, això ha canviat
amb la construcció d’autopistes i autovies. La naturalesa d’aquestes vies ràpides exigeix que
aquestes es trobin allunyades dels nuclis de població i això fa que sigui necessari cobrir
determinades necessitats a través d’infraestructures específiques com les àrees de servei.
Un altre tret distintiu de l’àrea de servei és l’elevada i contínua afluència de públic que rep.
Els seus usuaris pertanyen al mateix col·lectiu que utilitza les autovies i autopistes. Sectors
ben diferents de la població utilitzen aquestes instal·lacions, el tipus i nombre d’usuaris varia
en funció de l’època de l’any i de la coincidència amb dia laborable o festiu. Un dia laborable,
són els transportistes i altres professionals, grups d’escolars i jubilats, els que utilitzen
majoritàriament l’àrea de servei com a punt d’aturada. En canvi, durant els caps de setmana,
els festius i els períodes vacacionals el nombre de persones que es desplaça per motius d’oci
és major i conseqüentment, la tipologia d’usuari canvia i les famílies i els grups d’amics es
converteixen en els principals usuaris.
En el seu conjunt l’àrea de servei està formada per dues zones oposades, amb instal·lacions a
banda i banda de la via. Generalment, es té accés als mateixos serveis a ambdós costats, en
canvi, el seu doble emplaçament varia depenent de l’àrea de servei. En alguns casos,
determinats serveis es troben situats a les dues bandes de l’àrea i en altres únicament en una
de les bandes però hi ha un pas que facilita el trasllat d’una banda a l’altra. Aquest és el cas
de les àrees de servei de Lleida i Pina de Ebro on la cafeteria i el restaurant es troben ubicats
en un únic sentit i un pas elevat comunica les dues zones.
Els principals serveis que ofereix una àrea de servei són els de benzinera, restauració, botiga i
zones d’oci (Figura 3.1.). Totes les àrees de servei de la mostra compten amb aquests serveis,
que podríem denominar bàsics. En alguns casos també disposen de serveis complementaris
com hotels, rentatge automàtic de vehicles o tallers de reparació de vehicles. L’àrea de
servei de Lleida és l’única de la mostra que compta amb un hotel i un taller per a vehicles
sinistrats.
62

La zona exterior de l’àrea de servei amb la zona enjardinada i la zona de picnic i esbarjo
també compleix amb una funció important. Molts viatgers s’aturen a l’àrea de servei amb
l’objectiu de sortir del seu vehicle per estirar les cames i gaudir de l’aire lliure. Un
component essencial dels espais exteriors és la zona enjardinada on la vegetació actua com a
element estructurador i a més a més, té la capacitat d’inspirar sensacions d’evasió i relaxació
(Navés, 1995).
Les àrees de servei de la mostra es troben situades al llarg de la AP-2, l’àrea de servei del
Montseny és l’ única que es troba a la AP-7. Aquesta última és la que es troba més al nord,
està situada al peu del massís del Montseny a la Serralada Prelitoral Catalana. La resta
d’àrees de servei formen un transsecte d’est a oest, travessant la Serralada Prelitoral
Catalana i la Depressió Central fins arribar a la depressió de l’Ebre a l’alçada de Pina de Ebro.
Figura 3.1. Esquema d’un dels sectors d’una àrea de servei tipus.
Font: Elaboració pròpia
63

3.1.1. CARACTERÍSTIQUES CLIMÀTIQUES
Com ja s’ha explicat abans, la nostra mostra presenta un gradient climàtic que ens ha de
permetre valorar la gestió de l’aigua en diferents contextos. La variabilitat climatològica de
les àrees de servei de la mostra s’atribueix principalment a variables geogràfiques com la
latitud -especialment per al cas del Montseny- i la continentalitat. La variabilitat
climatològica no es pot atribuir a l’altitud perquè totes les àrees de servei presenten una
altitud similar, entre els 150 i els 350 metres (Taula 3.1.).
Taula 3.1. Municipi i altitud de les àrees de servei de la mostra
ÀREA DE SERVEI MUNICIPI ALTITUD (m)
Montseny Llinars del Vallès 202
Alt Camp Rodonyà 321
Montblanc Montblanc 347
Garrigues Les Borges Blanques 367
Lleida Alfés 205
Fraga Fraga 160
Monegros Bujaraloz 306
Pina de Ebro Pina de Ebro 253
Font: Elaboració pròpia a partir del Model Digital d’Elevacions de la Península Ibèrica (Atles
Climàtic Digital de la Península Ibèrica).
Les variables climàtiques analitzades corresponen a la precipitació, la temperatura mitjana,
la temperatura mitjana mínima, la temperatura mitjana màxima i la radiació solar. Les dades
obtingudes mostren les mitjanes anuals i mensuals per a cada variable. El fet de no disposar
d’una sèrie temporal fa que no puguem conèixer la variabilitat de les sèries i precisament el
clima mediterrani destaca per la seva elevada variabilitat, sobretot en el cas de les
precipitacions.
Àrea de
servei
Taula 3.2. Dades climàtiques per a les àrees de servei de la mostra.
Precipitació
Mitjana Anual
(mm)
Temperatura
Mitjana
Anual (ºC)
Temperatura
Mitjana Mínima
Anual (ºC)
Temperatura
Mitjana
Màxima Anual
(ºC)
Font: Atles Climàtic Digital de la Península Ibèrica.
Radiació solar
(10 kJ·m- 2 ·dia -1 ·µm -1 )
Montseny 744 14,50 8,20 20,80 2024
Alt Camp 570 14,40 9,20 19,60 2084
Montblanc 562 14,40 8,90 19,90 2027
Garrigues 437 14,20 8,10 20,50 1974
Lleida 400 14,60 8,50 20,70 2019
Fraga 358 14,70 7,80 21,80 2041
Monegros 358 14,50 8,40 20,60 2043
Pina de Ebro 396 14,90 8,90 21,00 2051
64

L’estudi pluviomètric té un doble interès. Per una banda, l’avaluació d’aquest recurs com a
font alternativa d’aigua i per l’altra, la seva relació amb el manteniment i disseny de les
zones enjardinades. El recull de dades pluviomètriques ens servirà per establir quina part dels
requeriments hídrics de la vegetació ha de ser coberta mitjançant un sistema de reg. La
nostra mostra presenta un gradient pluviomètric d’uns 375 mm, un valor gens menyspreable i
que es tradueix en canvis pel que fa a la vegetació potencial de cada indret.
El tipus de clima d’un indret es pot determinar a partir dels valors de precipitació mitjana
anual. Així, a la regió mediterrània podríem diferenciar entre (Roure, 2003):
- clima perhumit: >1600 mm
- clima humit: 1000-1600 mm
- clima subhumit: 600-1000 mm
- clima sec: 350-600 mm
- clima subàrid: 200-350mm
- clima àrid:< 200 mm
Tres d’aquestes categories estan presents a la mostra d’estudi. Les tres categories que no
estan representades són les dels extrems. Cal ressaltar que els valors més extrems es donen
en zones remotes en un context mediterrani i per tant, les àrees de servei que presentin
aquest clima són minoria o inexistents.
L’àrea de servei del Montseny és l’única que pertany al clima subhumit. Registra les
precipitacions més abundants tots els mesos de l’any, amb una mitjana anual de 744 mm. En
l’altre extrem, amb les precipitacions més escasses, tenim les àrees dels Monegros i Fraga
amb un clima subàrid. I la resta d’àrees de servei (Alt Camp, Montblanc, Garrigues, Lleida i
Pina de Ebro) presenten un clima sec tot seguint el gradient pluviomètric amb direcció nordoest.
La figura 3.2. mostra amb claredat les característiques del règim pluviomètric mediterrani
amb màxims pluviomètrics a la tardor i la primavera i un mínim molt acusat a l’estiu.
L’absència de precipitació és un factor limitant per al creixement de la vegetació. En aquest
sentit, l’aportació pluviomètrica és molt escassa en tota la zona d’estudi durant el mes de
juliol, i fins i tot pot ser inexistent en determinats anys. Les diferències entre les diverses
àrees són menors per a aquest mes, únicament el Montseny presenta uns valors
apreciablement superiors.
65

Temperatura mitjana mínima (ºC)
20,00
15,00
10,00
5,00
0,00
-5,00
Figura 3.2. Dades de precipitació mensual per a les àrees de servei de la mostra.
Precipitació (mm)
100
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Gen Feb Març Abr Maig Jun Jul Ag Set Oct Nov Des
Mes
Montseny
Alt Camp
Montblanc
Garrigues
Lleida
Fraga
Pina de Ebro
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Atles Climàtic Digital de la Península Ibèrica.
Figura 3.3. Evolució de la temperatura mitjana, la temperatura mitjana mínima i la
temperatura mitjana màxima al llarg de l’any per a les àrees de servei de la mostra.
Temperatura mitjana (ºC)
30,00
25,00
20,00
15,00
10,00
Gen Feb Març Ab Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des
Mes
5,00
0,00
Gen Feb Març Ab Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des
Mes
Montseny
Alt Camp
Montblanc
Garrigues
Lleida
Fraga
Monegros
Pina de Ebro
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Atles Climàtic Digital de la Península Ibèrica.
Temperatura mitjana màxima (ºC)
35,00
30,00
25,00
20,00
15,00
10,00
5,00
0,00
Montseny
Alt Camp
Montblanc
Garrigues
Lleida
Fraga
Monegros
Pina de Ebro
Gen Feb Març Ab Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des
Mes
66
Montseny
Alt Camp
Montblanc
Garrigues
Lleida
Fraga
Monegros
Pina de Ebro

L’altra condició climàtica estretament relacionada amb el desenvolupament de la vegetació
és la temperatura, especialment els seus valors màxims i mínims. En les temperatures
mitjanes no s’expressen diferències significatives; la temperatura mitjana anual és de 14ºC
per a totes les àrees de servei i les mitjanes mensuals, tot i que presenten major variabilitat
tampoc permeten establir una tendència clara. En canvi, els valors màxims i mínims mitjans
si que ens mostren algunes diferències climàtiques en l’àrea d’estudi. Les temperatures
mínimes poden convertir-se en un factor limitant per al desenvolupament de la vegetació,
aquestes seran especialment baixes a l’hivern. Pel que fa a la mostra, els valors més baixos es
registren a les àrees de Fraga, Monegros, Les Garrigues i el Montseny. Les tres primeres pel
seu caràcter continental i el Montseny per la seva situació geogràfica més septentrional.
L’interès en les temperatures màximes se centra en el període estival, quan les altes
temperatures fan augmentar la taxa d’evaporació i poden provocar disfuncions en el
metabolisme de les plantes. En aquesta variable tornen a destacar les àrees de servei
situades més a l’interior amb màximes per al mes de juliol per sobre dels 32ºC, Fraga és
l’àrea de servei amb unes màximes més elevades (Figura 3.3.).
El climograma mostrat a la figura 3.4. ens permet relacionar la temperatura i la precipitació,
per a l’àrea de servei de la mostra amb les condicions més extremes d’aridesa. Un dels trets
característics del climograma d’una localitat mediterrània és la intersecció de la corba de
precipitació i temperatura. Segons l’índex de Gaussen el període d’aridesa està definit per
Temperatura = Precipitacions x 2. En el cas de l’àrea de Fraga aquest període comença al
maig i s’allarga fins el setembre.
Temperatura mitjana (ºC)
Figura 3.4. Climograma per l’àrea de servei de Fraga.
30,00
25,00
20,00
15,00
10,00
5,00
0,00
Temperatura (ºC)
Precipitació (mm)
Gen Feb Març Ab Maig Juny Jul Ag Set Oct Nov Des
Mes
Font: Elaboració pròpia a partir de l’Atles Climàtic Digital de la Península Ibèrica.
60
50
40
30
20
10
0
Precipitació mitjana (mm)
67

La darrera variable que s’ha analitzat correspon a la radiació solar que serveix com a
indicador del grau de nuvolositat que afecta les àrees de servei. Les àrees de les Garrigues i
Lleida presenten els valors més modestos. Val a dir, que la topografia de la província de
Lleida afavoreix la presència de boira i conseqüentment, es redueixen els valors registrats per
a la radiació solar. Els valors més elevats es registren a l’Alt Camp, Fraga i els Monegros on
l’absència de nuvolositat permet una major incidència de la radiació solar.
En conclusió i resumint, podem afirmar que les àrees de servei de l’Alt Camp i Montblanc
presenten unes condicions climàtiques més suaus per la seva proximitat a la línia de costa. En
canvi, les àrees de Les Garrigues, Lleida, Fraga, els Monegros i Pina de Ebro, situades a
l’interior i per tant, lluny de les influències marítimes, presenten un clima mediterrani de
tendència continental amb valors més extrems de temperatura i precipitació. Fraga
concretament pateix el clima més sever. I per últim, l’àrea del Montseny presenta un clima
més atlàntic amb temperatures més baixes durant tot l’any i precipitacions més abundants.
3.1.2. COBERTES DEL SÒL A LES ÀREES DE SERVEI
Partint de la digitalització de les àrees de servei a partir del mapa topogràfic 1:5000 s’ha
determinat la superfície que correspon a cada tipus de coberta. Com ja s’ha explicat
anteriorment s’han distingit les categories de coberta/edificat, pavimentat, vegetació i bassa
d’aigua. A continuació es descriuen els elements estructurals que s’inclouen en cada
categoria:
- coberta / edificat: edificis de la cafeteria i benzinera i cobertes de la zona
d’aparcament
- pavimentat: zones destinades a la circulació de vehicles i zones d’aparcament
- vegetació: zones enjardinades i zones d’esbarjo i picnic
- bassa d’aigua: basses de la depuradora
Taula 3.3. Superfície mitjana de cada
tipus de coberta en una àrea de servei.
Superficie
(m 2 )
Font: Elaboració pròpia
Desviació
estàndard
Coberta 4804 1964
Pavimentat 20439 5334
Vegetació 41987 8516
Bassa aigua 550 276
TOTAL 67780 10059
Figura 3.5. Distribució de les diferents
cobertes en una àrea de servei.
62%
1%
7%
30%
Font: Elaboració pròpia
Coberta
Pavimentat
Vegetació
Bassa aigua
68

Figura 3.6. Vista parcial de la superfície impermeable associada a una àrea de servei
Font: Elaboració pròpia
Com es pot observar a la taula 3.3., la superfície mitjana d’una àrea de servei pràcticament
assoleix les 7 hectàrees. La categoria que cobreix la major part de l’àrea de servei és la
vegetació amb el 62% de la superfície, seguida de la superfície pavimentada que ocupa el 30%
de l’àrea (Figura 3.5). Per altra banda, la superfície de coberta presenta un percentatge molt
menor, però com analitzarem més endavant aquesta té especial interès en l’avaluació d’un
possible aprofitament de les aigües pluvials. I en últim lloc, se situen les basses d’aigua que
ocupen una superfície mitjana de 550 m 2 i per tant, suposen un percentatge molt petit de la
superfície global però tenen un paper destacat per la seva funció d’emmagatzematge d’aigua
(Veure annex 2).
Els diferents tipus de coberta han servit com a punt de partida per tal d’avaluar el flux de
l’aigua a l’àrea de servei. La impermeabilització del terreny, característica dels espais
urbanitzats, genera un seguit d’alteracions en el cicle hidrològic. Un elevat grau de
segellament del terreny implica una reducció de la capacitat d’infiltració i un augment en la
generació d’escorrentia superficial. S’ha estimat que aproximadament el 37% de la seva
superfície es troba impermeabilitzada per les edificacions i per les zones pavimentades i la
resta, un 63% aproximadament, correspon a zones permeables amb vegetació (Figura 3.6. i
3.7.).
69

Percentatge (%)
100
Figura 3.7. Permeabilitat a les àrees de servei de la mostra.
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
Montseny
Alt Camp
Montblanc
Garrigues
Lleida
Fraga
Àrea de Servei
Monegros
Total
Font: Elaboració pròpia.
% Superfície permeable
% Superfície impermeable
A continuació (Figures 3.8-3.15) es mostren els mapes de les cobertes del sòl per cada àrea de
servei de la mostra.
70

N
20 0 100 m
Figura 3.8. Cobertes del sòl de l’àrea de servei del Montseny.
Font: Elaboració pròpia.
Categoria
coberta
pavimentat
vegetació
bassa aigua
71

N
20 0 100 m
Figura 3.9. Cobertes del sòl de l’àrea de servei de l’Alt Camp.
Font: Elaboració pròpia.
Categoria
coberta
pavimentat
vegetació
bassa aigua
72

N
20 0 100 m
Figura 3.10. Cobertes del sòl de l’àrea de servei de Montblanc.
Font: Elaboració pròpia.
Categoria
coberta
pavimentat
vegetació
bassa aigua
73

N
Figura 3.11. Cobertes del sòl de l’àrea de servei de Les Garrigues.
20 0 100 m
Font: Elaboració pròpia.
Categoria
coberta
pavimentat
vegetació
bassa aigua
74

N
20 0 100 m
Figura 3.12. Cobertes del sòl de l’àrea de servei de Lleida
Font: Elaboració pròpia.
Categoria
coberta
pavimentat
vegetació
bassa aigua
75

N
20 0 100 m
Figura 3.13. Cobertes del sòl de l’àrea de servei de Fraga.
Font: Elaboració pròpia.
Categoria
coberta
pavimentat
vegetació
bassa aigua
76

N
Figura 3.14. Cobertes del sòl de l’àrea de servei dels Monegros.
20 0 100 m
Font: Elaboració pròpia.
Categoria
coberta
pavimentat
vegetació
bassa aigua
77

Figura 3.15. Croquis detallat de les cobertes del sòl de l’àrea de servei de Pina de Ebro.
Font: Elaboració pròpia.
Categoria
coberta
pavimentat
vegetació
bassa aigua
78

3.1.3. CARACTERÍSTIQUES DE LA ZONA ENJARDINADA
La major part de l’àrea de servei està ocupada per la zona enjardinada. Per tal de mantenir
aquesta zona en unes bones condicions és important conèixer, entre d’altres, les necessitats
hídriques de la vegetació per planificar i gestionar el reg segons les mateixes. Per portar a
terme aquests càlculs en primer lloc necessitem saber quines característiques presenta la
zona enjardinada.
La distribució dels elements que conformen la zona enjardinada d’un àrea de servei
estàndard és la següent (figura 3.16.):
- prats: 70-80%
- arbustos: 10-20%
- arbres: 5-15%
Aquesta distribució no apareix a l’àrea del Montseny on la superfície ocupada per arbres
suposa més de la meitat de la zona enjardinada. L’àrea de servei del Montseny disposa d’un
parc que comprèn un bosc de característiques mediterrànies.
Figura 3.16. Distribució de la vegetació en una àrea de servei
Font:elaboració pròpia
79

Els prats són gramínies plantades, gramínies i herbàcies naturals que colonitzen l’espai,
donant unes estructures similars als denominats prats secs, però que en aquests cas els prats
són humits perquè es reguen i a la vegada, es tallen a l’alçada de les gespes. Cap de les àrees
de servei de la mostra presenta gespes en la seva zona enjardinada, això es degut a la
política seguida pels gestors d’aquests espais per tal d’erradicar l’ús de les espècies de gespa
més consumidores d’aigua.
Arbres
Arbusts
Flors
Taula 3.4. Espècies presents a les àrees de servei de la mostra.
Plantes aromàtiques
A: freqüent B:esporàdic
Espècie
Arboç (Arbutus unedo)
Pollancre (Populus nigra)
Pi blanc (Pinus halepensis)
Xiprer (Cupressus sempervirens)
Palmera (Phoenix sp.)
Morera (Morus nigra)
Desmai (Salix babylonica)
Boix (Buxus sempervirens)
Olivera (Olea europea var sylvestris)
Robínia (Robinia pseudoacacia)
Avet (Abies alba)
Tamariu (Tamarix anglica)
Om (Ulmus minor)
Bedoll (Betula pendula)
Nesprer (Eriobotrya japonica)
Plàtan (Platanus x hybrida)
Baladre (Nerium oleander)
Juniperus sp.
Heura (Hedera helix)
Ginesta (Spartium junceum)
Esparreguera (Asparagus acutifolius)
Evònim del Japó (Evonimus japonica)
Rosers (Rosa spp)
Romaní (Rosmarinus officinalis)
Espígol (Lavandula angustifolia)
Camamilla (Matricaria camomilla)
Farigola (Thymus vulgaris)
Font: Elaboració pròpia.
Ocurrència
S’utilitza una distribució modular de la vegetació que afavoreix l’ocurrència de les mateixes
espècies en totes les àrees de servei i per tant, s’obté una variabilitat baixa i poc adaptada a
les condicions climàtiques de la zona. En els mòduls de vegetació més propers a les
instal·lacions de la cafeteria i benzinera s’observa una major ocurrència d’arbustos i flors. En
A
A
A
A
B
A
B
A
A
A
B
B
B
B
B
B
A
A
A
B
B
A
A
B
A
B
B
80

aquestes zones, algunes de les espècies són substituïdes en funció de la temporada. En canvi,
en les zones més allunyades corresponents als extrems de l’àrea de servei s’aprecien zones de
prats amb algun arbre intercalat. Algunes de les espècies que apareixen en la zona
enjardinada de les àrees de servei es troben resumides en la taula 3.4. A l’annex 3 es poden
consultar les espècies reconegudes a cada àrea de servei.
A les àrees de servei de la mostra s’utilitzen dues pràctiques de conservació que afavoreixen
el manteniment de la humitat del sòl. S’utilitza un “mulch” consistent en escorça de pi per
evitar pèrdues per evaporació i l’aparició de males herbes. El “mulch” utilitzat pot presentar
alguns problemes com la seva dispersió més enllà de la seva zona d’aplicació per efecte del
vent. A més a més, també s’utilitza un geotèxtil per cobrir part de la zona enjardinada i
afavorir la fixació de les plantes. La combinació d’ambdós mètodes dóna lloc al manteniment
de la humitat en el sòls, tanmateix, en períodes de baixa demanda evaporativa i si el reg no
està ben gestionat es poden promoure problemes d’entollament i d’asfíxia radicular.
L’ús de l’aigua i les propietats dels sòls i de l’aigua de reg s’analitzen amb més profunditat
més endavant, en apartats específicament dedicats a aquestes qüestions.
3.2. CONSUM D’AIGUA A L’ÀREA DE SERVEI
3.2.1. USOS DE L’AIGUA A L’ÀREA DE SERVEI
El consum d’aigua a l’àrea de servei es pot avaluar des de diverses perspectives. Aquest
apartat, analitza els usos de l’aigua i en canvi el següent, analitza els punts de consum
d’aigua i les seves característiques.
Ens interessa analitzar en profunditat els usos de l’aigua per dos motius. Per una banda,
volem establir quins usos requereixen d’aigua potable i quins usos podrien complir la mateixa
funció sense necessitat d’utilitzar aigua d’una qualitat tan elevada. En segon lloc, ens
interessa conèixer el grau de contaminació que genera cada ús.
Alhora de definir els usos de l’aigua a l’àrea de servei s’ha distingit entre usos interiors i usos
exteriors. Els usos interiors són aquells que es produeixen a dins del recinte de la benzinera i
la cafeteria, principalment en els lavabos i la cuina. Segons els criteris exposats anteriorment
podem agrupar aquests usos segons el nivell de qualitat que requereixen i la contaminació
que el seu ús afegeix a l’aigua (Taula 3.5.):
- Rentamans i dutxa: requereixen aigua potable o altrament i amb la senyalització
pertinent, aigua amb una qualitat elevada. L’aigua que subministren aquests
dispositius s’utilitza principalment en la higiene personal i per tant, existeix un
contacte directe amb les persones. Quant a la contaminació derivada del seu ús,
aquesta és essencialment provocada per sabons i altres compostos orgànics. Malgrat
81

es produeixi una disminució de la qualitat de l’aigua, aquesta pot seguir sent apta per
a determinats usos sense necessitat de sotmetre’s a un procés de depuració complex.
- Descàrrega d’inodors i urinaris: l’aigua consumida en aquest ús presenta unes
característiques molt distintes a la resta. No es produeix un contacte directe amb les
persones, la seva funció únicament consisteix en fer de medi de transport de les
dejeccions humanes. Conseqüentment, aquesta aigua no cal que sigui potable, aigua
de menor qualitat pot complir aquesta funció perfectament. En canvi, la
contaminació que es deriva del seu ús és rellevant per l’elevat contingut en matèria
orgànica i el risc microbiològic associat a les restes fecals.
- Cuina: a la cuina s’utilitza aigua per cuinar i rentar. Aquesta aigua també cal que
sigui potable perquè quan és usada per preparar menjars és directament ingerida i
quan és utilitzada per rentar els estris de la cuina, també existeix un contacte directe
amb les persones. L’aigua que s’utilitza per rentar els plats i altres estris és
contaminada amb restes de menjar, sabons i olis. L’absència de restes fecals la fa
apta per la reutilització, tot i que el seu elevat contingut orgànic fa més delicada
aquesta reutilització.
- Neteja: s’utilitza aigua per netejar el terra i altres superfícies de l’àrea de servei.
Aquesta aigua no necessita ser potable però sí que ha de presentar una qualitat
elevada perquè pot entrar en contacte amb les persones.
Respecte als usos exteriors, s’han identificat tres usos principals:
- Regadiu: l’aigua utilitzada per regar les plantes tampoc necessita ser potable, un
aigua amb una qualitat menor pot satisfer els requeriments de les plantes
perfectament. El contacte amb les persones és mínim, especialment si s’utilitzen
sistemes de reg localitzat. Assumim que aquest ús no genera aigua sobrant.
- Font: l’aigua que subministren les fonts ha de ser indubtablement potable ja que la
seva funció és precisament subministrar aigua per al consum humà. Per altra banda,
la contaminació que es deriva del seu ús és mínima.
- Depuradora: l’aigua consumida a la depuradora tampoc necessita complir amb els
estàndards de qualitat de l’aigua potable perquè aquesta aigua s’utilitza bàsicament
per netejar les instal·lacions de la depuradora.
La taula 3.5. resumeix la qualitat de l’aigua exigida pels diferents usos interiors i exteriors de
l’àrea de servei segons els nivells de qualitat definits a la secció 1.2.1. La segona columna
classifica el nivell de contaminació que aquests usos afegeixen a l’aigua segons si aquest és
baix, mig o alt.
82

Taula 3.5. Qualitat requerida i grau de contaminació generat segons els usos de l’aigua
identificats a l’àrea de servei.
ÚS QUALITAT GRAU CONTAMINACIÓ
Rentamans
I
Mig
Inodor I, II, III Alt
Urinari I, II, III Alt
Dutxa I Mig
Cuina I Alt
Neteja I, II Alt
Reg I, II, III --
Font I Baix
Neteja depuradora I, II --
Font: Elaboració pròpia.
3.2.2. PUNTS DE CONSUM D’AIGUA A L’ÀREA DE SERVEI
El nombre i característiques dels punts de consum d’aigua té una relació directa amb el
consum que generarà cada ús de l’aigua. El nombre de punts de consum d’aigua és indicador
del nivell de demanda i característiques com la presència de mecanismes estalviadors
signifiquen reduccions importants del consum d’aigua.
Els punts de consum d’aigua associats als usos interiors es troben a la benzinera i a la
cafeteria. A la benzinera tots els punts de consum estan localitzats als lavabos. La benzinera
compta amb lavabos a disposició dels usuaris (homes/dones) i lavabos a disposició del
personal. Els punts de consum són els rentamans, els inodors i els urinaris.
En canvi, a la cafeteria es consumeix aigua a la zona de lavabos i a la cuina. La cafeteria
compta amb un major nombre de dependències i punts de consum d’aigua que la benzinera
per poder cobrir la demanda en hores punta. Els lavabos de la cafeteria a disposició dels
usuaris estan dividits en lavabos per a homes i dones, i sovint també per a minusvàlids,
nadons i dutxa. El personal disposa de lavabos independents amb molts menys punts de
consum d’aigua. L’altra zona de la cafeteria gran consumidora d’aigua és la cuina. En aquí els
punts de consum d’aigua corresponen a aixetes, rentavaixelles i forns amb vapor.
A les àrees de servei de la mostra les característiques més destacables dels punts de consum
d’aigua interiors són els següents:
- Aixetes: les aixetes dels rentamans a disposició dels usuaris són de tipus polsador. Si
aquest dispositiu està ajustat adequadament contribueix a limitar el consum d’aigua.
Aquest sistema és recomanable en instal·lacions de tipus públic per evitar les pèrdues
que ocasionen les aixetes mal tancades. Algunes presenten un polsador simple d’aigua
83

freda, altres un doble polsador d’aigua calenta i freda i les més modernes un polsador
rotatiu que permet regular la temperatura.
Les aixetes dels rentamans a disposició del personal presenten una major varietat.
S’han observat aixetes de tipus polsador, monocomandament i de rosca.
La cuina també compta amb diferents tipus d’aixetes. En funció de l’ús assignat a
cada pica són tipus monocomandament, pedal o pistola. Les aixetes usades en els
processos de neteja són de tipus pedal i pistola per fer un ús més eficient de l’aigua.
- Inodors: els inodors de les àrees de servei a disposició dels usuaris compten amb un
sistema de descàrrega pressuritzada que s’activa a través d’un polsador. En aquests
sistemes la pressió prové de la xarxa i això fa que el cabal sigui molt elevat (fins a 90
litres/minut). Aquest mecanisme presenta una sèrie d’avantatges que els fa molt
adients per instal·lacions de tipus públic (Diputació de Barcelona, 2005):
o Estan sempre preparats per descarregar fent que no hi hagi temps d’espera
entre usos
o L’elevada pressió en la descàrrega permet que es produeixi una neteja més
exhaustiva
o Menys zones exposades al vandalisme pel poc volum que ocupen
No obstant, degut a l’elevat cabal d’aigua és important portar a terme un control
rigorós de la instal·lació perquè un ajust inadequat del temps de descàrrega o una
petita fuga pot suposar una pèrdua important d’aigua.
En els inodors de la mostra no s’han observat dispositius d’estalvi com dobles
polsadors o interruptors de descàrrega. El temps de descàrrega registrat oscil·la entre
els 5-25 segons. Els dispositius amb un temps de descàrrega més elevat generalment
presenten un cabal més baix i en canvi els dispositius amb un temps de descàrrega
major van acompanyats d’un menor cabal. Considerarem per tant que el volum
d’aigua consumit en una descàrrega és de 6 litres de mitjana. Els inodors a disposició
del personal són de tipus cisterna, i per tant, és més fàcil conèixer el volum de la
descàrrega perquè aquest varia únicament en funció de la capacitat del dipòsit.
- Urinaris: la majoria de les àrees de servei disposa d’urinaris fluxòmetre amb
descàrrega manual mitjançant un polsador, la resta disposa de sistemes electrònics
que o bé incorporen detectors de presència o bé descarreguen automàticament cada
cert interval de temps.
En els urinaris a disposició dels treballadors s’han trobat mecanismes de tipus rosca
en aquelles instal·lacions més antigues, la resta són de tipus polsador.
- Dutxes: totes les dutxes disposen d’una aixeta de tipus monocomandament.
84

Taula 3.6. Punts de consum d’aigua interiors en un àrea de servei.
Cafeteria Benzinera Total
Lavabos
Rentamans 25±4 11±1 35±5
Inodor 26±8 12±0,7 39±8
Urinaris 17±10 8±0,7 25±9
Dutxa
Cuina
3±2 3±2
Pica 7±2
Rentagots 1±0,4
Rentavaixelles 2±0,5
Forn vapor 0,5±0,9
Font: Elaboració pròpia.
El nombre de dispositius amb què compta cada instal·lació de mitjana es troba resumit a la
taula 3.6. Les mitjanes inclouen els dos sectors de l’àrea de servei. Els punts de consum
d’aigua que es presenten amb major proporció en el conjunt de l’àrea de servei són els
inodors amb uns 39 dispositius i en segon lloc, els rentamans amb 35 dispositius de mitjana.
Els punts de consum d’aigua exteriors que s’han identificat són els següents:
- Sistema de reg: la zona enjardinada consumeix aigua regenerada de la depuradora
que es troba en la mateixa instal·lació. El tipus de reg utilitzat correspon a reg gota a
gota o reg per aspersió. El primer permet fer un ús més eficient de l’aigua però pot
presentar un menor potencial en el rentat de les sals del sòl, això és especialment
rellevant en el nostre cas ja que la zona enjardinada és regada amb aigües
regenerades i aquestes sovint presenten elevades concentracions de sals com veurem
més endavant. En canvi, el reg per aspersió fa un ús més ineficient de l’aigua amb
elevades pèrdues elevades per evaporació.
- Font: algunes àrees de servei disposen d’una font d’aigua potable a disposició dels
usuaris. Dins de la nostra mostra només les àrees de Lleida i del Montseny ofereixen
aquest servei.
- Depuradora: a la depuradora s’utilitza aigua potable en les tasques de manteniment,
especialment en la neteja de les seves instal·lacions.
Després d’aquest anàlisi qualitatiu de l’ús de l’aigua a l’àrea de servei disposem de suficients
elements per quantificar el volum d’aigua que consumeix cada activitat.
85

3.2.3. CONSUM D’AIGUA POTABLE
EL subministrament d’aigua potable es produeix a través de la xarxa general d’aigua en la
majoria de casos. Tanmateix, i degut a l’emplaçament remot d’algunes àrees de servei, a
vegades l’aigua no prové de la xarxa general sinó de pous propis i en el cas de l’àrea de servei
de Fraga, l’aigua és captada directament del canal de reg Catalunya-Aragó.
Gràcies a la presència de comptadors en diferents punts de l’àrea de servei s’ha pogut
conèixer el consum d’aigua en cada instal·lació (Taula 3.7.). Les dades disponibles ens
permeten diferenciar entre el consum d’aigua a la cafeteria, la benzinera i la depuradora. El
consum d’aigua potable es produeix majoritàriament a la cafeteria amb un 79% de l’aigua
potable consumida a l’àrea de servei. La benzinera i la depuradora presenten percentatges
del 10% i 11% respectivament (Figura 3.17).
Taula 3.7. Consum d’aigua anual desglossat de les àrees de servei de la mostra.
Cafeteria
(m 3 Benzinera
) (m 3 Depuradora
) (m 3 Total
) (m 3 )
Montseny 13260 2119 1793 17172
Alt Camp 3488 1313 70 4871
Montblanc 7301 977 171 8449
Les Garrigues 5344 1011 1687 8042
Lleida 16664 1027 1615 19306
Fraga 11539 1059 4501 17099
Monegros 15519 2129 2266 19914
Pina de Ebro 16873 1679 282 18834
Mitjana 11249±5264 1414±495 1548±1464 14211±6041
Font: Elaboració pròpia.
Figura 3.17. Distribució del consum d’aigua potable per instal·lacions.
11%
79%
10%
Font: Elaboració pròpia.
Benzinera
Cafeteria
Depuradora
86

També ha estat possible avaluar quina és l’evolució del consum d’aigua en funció de l’època
de l’any ja que es disposa de dades de consum mensuals. Aquesta informació és especialment
interessant pel que fa a una possible substitució d’aigua de xarxa per aigües pluvials.
El consum mig anual d’aigua d’una àrea de servei mediterrània se situa entorn els 14.000 m 3 .
La figura 3.18. permet comparar el ritme de consum d’aigua de les diferents àrees de servei
de la mostra. L’àrea més consumidora és la dels Monegros. Tanmateix, les àrees de servei de
Pina de Ebro i Lleida no presenten grans diferències. L’àrea de l’Alt Camp mostra el nivell de
consum més baix de totes les àrees de la mostra amb diferència.
Figura 3.18. Consum mensual d’aigua a les àrees de servei de la mostra per a l’any 2005*.
Consum aigua potable (m 3 )
4000
3500
3000
2500
2000
1500
1000
500
0
gen feb març ab maig juny jul ag set oct nov des
Mes
*Montseny, consum estimat a partir de dades anuals del 2003.
Font: Elaboració pròpia
Montseny
Alt Camp
Montblanc
Les Garrigues
Lleida
Fraga
Monegros
Pina de Ebro
L’època de l’any determina el nombre d’usuaris i les necessitats de reg de la zona
enjardinada, i per tant, determina el comportament de la demanda d’aigua a l’àrea de servei.
Si analitzem l’evolució temporal del consum d’aigua potable, destaca un pic de consum a
l’agost que es pot atribuir a una major utilització de les autopistes coincidint amb el període
vacacional. Tot i que menys pronunciats, al gener i l’abril també s’observen pics de consum.
Aquests també es poden relacionar amb una major freqüentació de les carreteres coincidint
amb les vacances de Nadal i Setmana Santa. Durant el mes de juny s’observa un consum força
elevat i en canvi el mes de juliol s’observa una davallada del mateix sense que s’hagi trobat
una causa clara que expliqui aquest comportament.
Així, el nombre d’usuaris serveix com a indicador del nivell de demanda i per tant, a priori
hauria d’ajudar-nos a explicar el volum d’aigua consumit a l’àrea de servei. Les úniques dades
disponibles que ens poden permetre realitzar una aproximació del nombre d’usuaris són les
dades referents a la Intensitat Mitjana Diària (IMD) de Pas de Vehicles. Aquesta variable
87

mostra la quantitat de vehicles que, de mitjana, passen per davant de l’àrea de servei en un
dia. S’ha estimat que un 4% dels vehicles paren a l’àrea de servei d’acord amb la informació
facilitada pels treballadors de les àrees de servei, excepte en el cas de l’àrea de servei del
Montseny on aquest percentatge s’ha considerat la meitat. La major IMD de l’àrea del
Montseny s’explica pel major nombre de desplaçaments curts lligats a la Regió Metropolitana
de Barcelona i per tant, no es tradueix en la mateixa proporció en nombre de parades a l’àrea
de servei. Per fer una aproximació del nombre d’usuaris s’ha estimat que l’ocupació mitjana
dels vehicles és de 2 persones els dies laborables i de 4 persones els caps de setmana, festius
i període vacacional. A Catalunya la mitjana d’ocupació per vehicle privat és de 1.28 persones
(Departament de Política Territorial i Obres Públiques), els valors utilitzats són més elevats
perquè l’ocupació mitjana calculada és per vehicle i per tant, també s’inclouen autobusos i
furgonetes amb una ocupació mitjana molt major.
Taula 3.8. Consum per càpita en les àrees de servei de la mostra.
Àrea de Servei Consum per càpita
(lpd)
Montseny
12
Alt Camp 7
Montblanc 15
Garrigues 16
Lleida 39
Fraga 29
Monegros 31
Pina 29
Mitjana
22±11
Font: Elaboració pròpia.
En relacionar la IMD amb el consum d’aigua a les àrees de servei s’ha obtingut un coeficient
de correlació molt més baix de l’esperat, d’aquí es dedueix que hi ha altres factors que
determinen el consum d’aigua a l’àrea de servei. L’horari d’obertura, l’eficiència dels
dispositius, les pràctiques d’ús, el cabal de sortida o el percentatge de pèrdues del sistema,
entre d’altres, són variables que també modifiquen el volum d’aigua consumit en una àrea de
servei. Entre les variables quantificables s’han establert correlacions per determinar quins
factors ajuden a explicar el consum d’aigua a l’àrea de servei. En els casos en què ha estat
necessari s’ha tingut en compte l’horari d’obertura de les àrees de servei, s’ha considerat
que les àrees de servei que resten més hores obertes tenen un consum extra del 15%.
88

Figura 3.19. Consum aigua cafeteria versus nombre de rentamans.
Consum aigua cafeteria (m3)
18000
16000
14000
12000
10000
8000
6000
4000
2000
R 2 = 0,47
0
0 5 10 15 20 25
Número de rentamans
Font: Elaboració pròpia.
En relacionar el consum total d’aigua amb la superfície de l’àrea de servei s’obté un
coeficient de correlació molt baix i per tant, no es pot considerar que aquesta variable sigui
explicativa. En canvi, s’estableix una bona correlació entre el nombre de dispositius i el
volum d’aigua consumit. Un major nombre de dispositius implica un major consum d’aigua. En
el cas del nombre de rentamans de la cafeteria s’ha obtingut un coeficient de correlació de
R 2 =0,47 (Figura 3.19).
Figura 3.20. Cabal versus consum per càpita als lavabos de la cafeteria.
Cabal (l/min)
8
7
6
5
4
3
2
1
R 2 = 0,6811
0
0,00 10,00 20,00 30,00 40,00 50,00
Comsum per càpita lavabos cafeteria
(lpd)
Font: Elaboració pròpia.
S’ha mesurat el consum d’aigua per càpita a totes les àrees de servei, s’han obtingut uns
valors que mostren diferencies significatives, des dels 7 lpd de l’Alt Camp fins els 39 lpd de
Lleida (Taula 3.8.). Tenint en compte que les activitats consumidores d’aigua són les
mateixes, el consum per càpita més elevat s’atribueix a un consum per activitat major. En
89

elacionar el consum per càpita als lavabos de la cafeteria amb la mitjana del cabal
subministrat als rentamans s’ha obtingut un bon coeficient de correlació R 2 =0.6811, de forma
que es corrobora aquesta hipòtesi (Figura 3.20.)
Per últim, s’ha constatat que s’estableix un bon nivell de correlació entre el volum de
precipitació i l’aigua potable consumida (R 2 ). La relació s’estableix al contrari del que seria
raonable, on hi ha una major disponibilitat d’aigua és on es consumeix menys aigua (Figura
3.21.). Tanmateix, en aquesta anàlisi no s’ha inclòs l’àrea del Montseny.
Precipitació (mm)
Figura 3.21. Consum d’aigua potable versus precipitació.
600
500
400
300
200
100
R 2 = 0,8777
0
0 5000 10000 15000 20000 25000
Consum aigua potable (m 3 )
Font: elaboració pròpia
3.2.3.1. Distribució del consum d’aigua en els usos interiors
A continuació, s’analitza el consum d’aigua de forma més desglossada amb l’objectiu
d’estimar el volum d’aigua d’una qualitat determinada que es produeix. La utilització del
terme produir s’explica pel fet que part de l’aigua consumida pot ser reutilitzada i per tant,
la podem considerar com un producte amb un cert valor associat. Aquesta anàlisi ha permès
quantificar el consum associat a cada ús de l’aigua. Amb aquest objectiu s’han realitzat una
sèrie de suposicions respecte a l’ús de la cafeteria:
- consum per activitat: s’ha establert el consum d’aigua per activitat a partir d’un estudi
sobre el consum d’aigua als edificis de la RMB (Domene i Saurí, 2004), l’observació directa
i la consulta de les característiques tècniques dels dispositius.
- freqüència d’ús: la freqüentació d’ús per càpita dels dispositius de la cuina i la dutxa s’ha
determinat a partir de l’entrevista directa amb els professionals que hi treballen. En
canvi, en l’ús dels lavabos s’ha fet una aproximació tenint en compte que el 75% dels
usuaris de l’àrea de servei utilitza els lavabos de la cafeteria una vegada en la seva visita
90

a l’àrea de servei. En el càlcul de la freqüència d’ús d’urinaris i inodors s’ha suposat que
l’àrea de servei és freqüentada per més homes que dones.
- el consum per activitat s’ha multiplicat per un factor d’eficiència. En aquelles àrees de
servei on s’ha detectat en les aixetes de la cafeteria un cabal baix(5l/min)
s’ha penalitzat el consum un 30%.
- l’àrea de servei de Lleida i Pina de Ebro s’han exclòs de la mostra perquè presenten un
consum d’aigua a la cafeteria més elevat que la resta sense que hi hagi una variable
coneguda que expliqui aquesta diferència. El major volum d’aigua consumit potser es
podria atribuir a variables que queden fora de l’abast d’aquest estudi com una major
preferència dels usuaris a aturar-se en aquestes àrees o a fuites en el sistema de
distribució.
La distribució dels usos interiors de la cafeteria es mostra a la figura 3.22. El consum d’aigua
és aproximadament el mateix a la cuina (47.4%) i a la zona de lavabos (51.1%). L’ús majoritari
correspon al rentavaixelles amb un 26,0% del consum total. En segon lloc apareixen el
rentamans i l’inodor amb un consum del 20,3%. La dutxa és el dispositiu que consumeix menys
aigua a causa de la seva baixa freqüència d’ús.
Taula 3.9. Consum d’aigua i freqüència d’ús per activitat i per càpita.
Activitat Consum activitat Freqüència d'ús
(veg/dia·pers)
Rentamans 4 l 0,5625
Inodor 6 l 0,375
Urinari 3 l 0,375
Dutxa 30 l 0,002
Pica cuina 10 l 0,021 / 0,026
Rentagots 30 l 0,016 / 0,021
Rentavaixelles 300 l/h 16h / 24h
Font: Elaboració pròpia
També s’ha calculat la distribució d’usos a la benzinera. S’ha assumit que tota l’aigua
consumida correspon als usos associats als lavabos. La distribució dels usos s’ha determinat a
partir de la freqüència d’ús de cada dispositiu, aquesta s’ha considerat la mateixa que en el
cas de la cafeteria. El rentamans i l’inodor consumeixen el mateix volum d’aigua, un 40%, i en
canvi, l’urinari consumeix únicament el 20% de l’aigua (Figura 3.23.).
91

Figura 3.22. Distribució del consum segons els usos de l’aigua a la cafeteria de l’àrea de
servei.
9,1%
10,2%
7,7%
20,3%
20%
40%
6,1%
0,4%
26,0%
40%
20,3%
Font: Elaboració pròpia.
Rentavaixelles
Rentamans
Inodor
Urinari
Cuina
Rentagots
Figura 3.23. Distribució del consum segons els usos de l’aigua a la benzinera de l’àrea de
servei.
Font: Elaboració pròpia.
Altres
Dutxa
rentamans
La distribució del consum entre els usos de l’aigua ens serà molt útil a l’hora de valorar una
possible introducció de fonts alternatives d’aigua. Aquestes dades ens permetran determinar
la viabilitat d’implantar sistemes de recuperació d’aigües pluvials i sistemes de reutilització
d’aigües grises i el percentatge d’estalvi que suposaria aquesta implementació.
inodor
urinari
92

3.2.4. CONSUM D’AIGUA NO POTABLE. NESSECITATS TEÒRIQUES DE REG
El consum d’aigua no potable a les àrees de servei es produeix exclusivament a la zona
enjardinada on es rega amb aigües regenerades. No ha estat possible obtenir les dades del
consum d’aigua en aquesta zona, per això únicament s’han calculat les necessitat teòriques
de reg de la vegetació a partir del mètode de Costello. Tanmateix, la vegetació mostra
símptomes de patir un cert deteriorament de les seves condicions, fet atribuïble a dos factors:
unes pràctiques de gestió poc adequades i una planificació del reg per sota de les necessitats
hídriques. De fet, la política de l’empresa se situa en aquesta línia, considera que les
condicions d’escassetat d’aigua són típiques i inevitables en el nostre país i per tant, s’ha
d’assumir un cert dèficit hídric en la vegetació.
Partint del mètode de Costello del coeficient del jardí, primerament s’ha calculat la
evapotranspiració del jardí (EVJ) i seguidament, s’han calculat les necessitats de reg tenint
en compte la precipitació eficaç, el rentat de sals de la zona radicular i l’eficiència del
sistema de reg.
En el nostre cas d’estudi, el coeficient del jardí depèn principalment del tipus d’espècies de
la zona enjardinada. S’ha utilitzat un coeficient de cultiu mitjà per arbusts i arbres amb un
valor de 0,5 i un coeficient de cultiu baix pels prats amb un valor de 0,6 (veure la taula 2.1.
presentada en la secció anterior). El coeficient d’espècie s’ha calculat fent el sumatori de la
multiplicació de la proporció de cada tipus de planta pel coeficient de cultiu associat.
El Montseny és l’estació amb un coeficient d’espècie més baix a causa de la seva major
proporció d’arbres. Els arbres tenen unes necessitats hídriques menors que les gespes, per
això la resta d’àrees amb un 70-85% de la superfície coberta per prats mostren uns coeficients
lleugerament més elevats.
Taula 3.10. Necessitats teòriques de reg de la zona enjardinada de les àrees de servei segons
diferents supòsits
Àrea servei
Necessitats teòriques de reg (m 3 /estació de servei·any)
ET Thornthwaite ET SMC ET Turc
90%pluja 20% pluja 90%pluja 20% pluja 90% pluja 20% pluja
efectiva efectiva efectiva efectiva efectiva efectiva
Montseny 0 11166 0
29088 530 37005
Alt Camp 0 12311 1777 23714 9710 34783
Montblanc 0 13857 12932 37471 10274 38231
Garrigues 0 11959 21728 36775 13129 30331
Lleida 0 9919 8948 19983 12049 24667
Fraga 1528 13165 16383 29141 19880 31517
Monegros 1023 12298 - - 18765 30040
Pina de Ebro 0 13638 26598 40356 19438 33197
Font: Elaboració pròpia
93

En aquest punt no ens interessa presentar mitjanes sinó que es pretenen ressaltar les
diferències que el gradient climatològic planteja en la gestió de l’aigua de la zona
enjardinada.
Les condicions climàtiques tenen un paper destacat en el càlcul de la evapotranspiració del
jardí. Variables que determinen el valor de l’evapotranspiració com la temperatura, la
precipitació o la radiació solar varien fortament al llarg de l’any i per tant, les necessitats de
reg també variaran molt en funció de l’època de l’any. Per exemple a la tardor, en les àrees
de servei de la mostra pràcticament no és necessari regar i en canvi a l’estiu totes les àrees
necessiten setmanalment aportacions substancioses d’aigua. Cal recordar que aquests càlculs
reflecteixen les necessitat hídriques de la vegetació per tal que aquesta no pateixi estrès
hídric i per tant, estèticament no mostri la manca d’aigua.
Per calcular les necessitats de reg s’ha considerat que cal fer una aportació extra d’aigua del
20% per rentar l’excés de salinitat del sòl (Ls * ). Aquesta aportació és especialment important
quan la zona enjardinada és regada amb aigües amb un elevat contingut en sals, com és el cas
de Pina de Ebro. L’altre factor que s’ha considerat ha estat la precipitació efectiva, com
aquella fracció de la precipitació que queda disponible per les plantes. Els valors de
precipitació efectiva variaran notablement en funció de les condicions del sòl i del terreny i
de les característiques de la precipitació. Per això, en el càlcul de la precipitació efectiva
s’han considerat dos escenaris diferents: valors de pluja efectiva del 90% i del 20% en un
segon escenari (taula 3.10). Els valors del 90% corresponen a una situació ideal amb sòls
profunds i plans i amb una elevada taxa d’infiltració, en canvi valors del 20% de pluja efectiva
probablement s’aproximin més a les condicions reals. Les condicions abans esmentades no es
produeixen i a més a més, la pluviometria en molts dels casos és torrencial.
En aquest estudi ens hem inclinat per la utilització de la fórmula més general de Turc per fer
els càlculs posteriors, donat que l’àmbit geogràfic d’aquest estudi comprèn dues comunitats
autònomes amb informació climatològica desigual i no sempre disponible per a totes les àrees
de servei. Així mateix, hem optat per utilitzar el 20% de precipitació efectiva basant-nos en
les justificacions anteriorment esmentades.
Alhora de fer el còmput anual s’ha assumit que part de l’aigua que precipita queda
emmagatzemada al sòl, però també cal tenir en compte que el còmput anual oculta
informació rellevant de la variació estacional de les condicions climàtiques. Tanmateix, els
valors anuals si que ens proporcionen informació útil sobre la quantitat de recursos que es
requereixen per mantenir el valor ornamental de la zona enjardinada.
94

3.2.5. EL FLUX DE L’AIGUA A LES ÀREES DE SERVEI
El diagrama de flux és una eina que ens permet fer una representació gràfica de la gestió de
l’aigua mitjançant la visió ecosistèmica del nostre espai urbanitzat. Així, s’entén l’espai
urbanitzat com un ecosistema que per al seu manteniment necessita d’una sèrie d’entrades
(materials, aigua i energia) i genera una sèrie de sortides (residus sòlids, aigües residuals i
contaminació atmosfèrica) (Prat, 1998). Aquesta eina ens permet conèixer el destí i volum
d’aigua que circula per l’àrea de servei i per tant, serveix com a bon resum per entendre
globalment la gestió de l’aigua en aquestes instal·lacions. Els càlculs s’han realitzat a través
de dades reals quan ha estat possible; quan aquestes dades no eren disponibles, ha calgut
recórrer a estimacions.
El diagrama de flux integra els fluxos natural i artificial de l’aigua. L’aigua de la pluja és
iniciadora del flux natural i la font de subministrament d’aigua potable és iniciadora del flux
artificial. Els diagrames de flux que es presenten a les figures 3.24-3.31 il·lustren l’actual flux
de l’aigua a les àrees de servei.
La diferenciació entre superfície permeable i impermeable ha servit com a punt de partida
per descriure el flux natural de l’aigua. S’ha distingit entre l’aigua que precipita sobre la
zona que hem denominat urbanitzada i l’aigua que precipita sobre la zona enjardinada. El
comportament de l’aigua en una i altra és molt diferent. En el primer cas, s’ha assumit que
tota l’aigua que precipita es converteix en escorrentia superficial o és evaporada, en canvi,
en el cas de la zona enjardinada s’ha assumit que l’aigua que entra en contacte amb aquesta
zona s’evapotranspira o s’infiltra, i en darrer cas es converteix en escorrentia superficial. És
interessant ressaltar que els valors d’ET que apareixen a les fletxes no corresponen a una
mesura de l’evapotranspiració real sinó que aquests han estat calculats a partir del mètode
de Costello. Els valors per l’escorrentia superficial i la infiltració en la zona enjardinada no
s’han inclòs a les fletxes per la dificultat d’estimació d’aquests valors.
L’altra entrada correspon a una font de subministrament d’aigua potable per abastir la
gasolinera, la cafeteria i la depuradora. L’aigua potable consumida es depura a la mateixa
instal·lació i després és reutilitzada en el reg de la zona enjardinada. Si hi ha aigua depurada
sobrant s’aboca a la llera de l’àrea de servei pública o privada.
Altres entrades a considerar serien l’aigua mineral de venta a la cafeteria i botigues o l’aigua
continguda en els aliments també anomenada aigua virtual (Allan, 1997). Tanmateix, s’ha
considerat que aquestes formes quedaven fora de l’abast de l’estudi per la seva complexa
anàlisi i quantificació.
L’àrea de servei presenta un interès afegit pel fet de tractar-se d’un sistema urbà a petita
escala i estar allunyat d’altres sistemes urbans. La seva mida reduïda permet entendre i
descriure la interacció de l’aigua amb el medi amb un nivell de detall molt interessant i per
altra banda, el seu aïllament permet fer un estudi rigorós de les transformacions de l’aigua.
Tot això, porta a l’àrea de servei a ser considerada com una unitat d’estudi molt valuosa.
95

21346
Escorrentia
superficial
21346
Evacuació
10641
Escorrentia
superficial
10641
Evacuació
Figura 3.24. Diagrama de flux per l’àrea de servei del Montseny (estimació).
22469
PLUJA
Zona urbanitzada Zona enjardinada
1123
Evaporació
37008
41687
ETJ Infiltració
Escorrentia
superficial
Font: Elaboració pròpia.
2119
Benzinera
2119
AIGUA
XARXA
13260
Cafeteria
13260
DEPURADORA
Figura 3.25. Diagrama de flux per l’àrea de servei de l’Alt Camp (estimació)
11201
PLUJA
Zona urbanitzada Zona enjardinada
560
Evaporació
Volum d’aigua en m 3 /any
33005
25073
ETJ Infiltració
Escorrentia
superficial
Volum d’aigua en m 3 /any
Font: Elaboració pròpia.
1313
Benzinera
1313
3488
Cafeteria
3488
DEPURADORA
1793
Manteniment
depuradora
1793
AIGÜES
SUBTERRÀNIES
(POU)
70
Manteniment
depuradora
70
96

11879
Escorrentia
superficial
11879
Evacuació
9430
Escorrentia
superficial
496
Evacuació
Figura 3.26. Diagrama de flux per l’àrea de servei de Montblanc (estimació)
12504
PLUJA
Zona urbanitzada Zona enjardinada
625
Evaporació
35099
27957
ETJ Infiltració
Escorrentia
superficial
Font: Elaboració pròpia.
977
Benzinera
977
AIGUA
XARXA
7301
Cafeteria
7301
DEPURADORA
Figura 3.27. Diagrama de flux per l’àrea de servei de les Garrigues (estimació)
9926
PLUJA
Zona urbanitzada Zona enjardinada
496
Evaporació
Volum d’aigua en m 3 /any
27063
17202
ETJ Infiltració
Escorrentia
superficial
Volum d’aigua en m 3 /any
Font: Elaboració pròpia.
5344
Benzinera
5344
AIGUA
XARXA
1011
Cafeteria
1011
DEPURADORA
171
Manteniment
depuradora
171
1687
Manteniment
depuradora
1687
97

14764
Escorrentia
superficial
496
Evacuació
7470
Escorrentia
superficial
7470
Evacuació
Figura 3.28. Diagrama de flux per l’àrea de servei de Lleida (estimació)
15541
PLUJA
Zona urbanitzada Zona enjardinada
777
Evaporació
23623
12618
ETJ Infiltració
Escorrentia
superficial
Font: Elaboració pròpia.
1027
Benzinera
1027
AIGUA
XARXA
16664
Cafeteria
16664
DEPURADORA
Figura 3.29. Diagrama de flux per l’àrea de servei de Fraga (estimació)
7863
PLUJA
Zona urbanitzada Zona enjardinada
393
Evaporació
Volum d’aigua en m 3 /any
28564
13300
ETJ Infiltració
Escorrentia
superficial
Volum d’aigua en m 3 /any
Font: Elaboració pròpia.
1059
Benzinera
1059
11539
1615
AIGÜES
SUPERFICIALS
(Canal)
Cafeteria
11539
DEPURADORA
Manteniment
depuradora
1615
4501
Manteniment
depuradora
4501
98

7140
Escorrentia
superficial
7140
Evacuació
8359
Escorrentia
superficial
8459
Evacuació
Figura 3.30. Diagrama de flux per l’àrea de servei dels Monegros (estimació)
7516
PLUJA
Zona urbanitzada Zona enjardinada
376
Evaporació
27244
12885
ETJ Infiltració
Escorrentia
superficial
Font: Elaboració pròpia.
2129
Benzinera
2129
AIGUA
XARXA
15519
Cafeteria
15519
DEPURADORA
Figura 3.31. Diagrama de flux per l’àrea de servei de Pina de Ebro (estimació)
8799
PLUJA
Zona urbanitzada Zona enjardinada
440
Evaporació
Volum d’aigua en m 3 /any
30410
15150
ETJ Infiltració
Escorrentia
superficial
Volum d’aigua en m 3 /any
Font: Elaboració pròpia.
1679
Benzinera
1679
AIGUA
XARXA
16873
Cafeteria
16873
DEPURADORA
2266
Manteniment
depuradora
2266
282
Manteniment
depuradora
282
99

3.3. INTRODUCCIÓ DE FONTS ALTERNATIVES D’AIGUA I POSSIBILITATS
D’ESTALVI
3.3.1. LA REUTILITZACIÓ D’AIGÜES REGENERADES
3.3.1.1. Sistema de depuració
La majoria de les activitats consumidores d’aigua generen pèrdues de qualitat però com hem
vist el grau de contaminació pot ser molt diferent depenent de l’ús que l’ha originat. No
obstant, totes les aigües residuals generades es barregen formant un únic efluent que ha de
ser tractat en una depuradora per poder ser retornat al medi i continuar en el cicle hidrològic
natural. L’exclusiva ubicació de les àrees de servei, allunyades d’altres aglomeracions
urbanes, obliga a aquestes instal·lacions a disposar de depuradores pròpies. En la majoria de
casos, aquestes es troben en un únic sentit a l’autopista i per tant, un col·lector recull les
aigües de l’altre costat i les envia a l’estació depuradora.
La contaminació d’aquestes aigües és generada principalment pels residus del metabolisme
humà i altres activitats domèstiques com la cuina i la neteja. Conseqüentment, la
contaminació és essencialment orgànica causada per restes fecals, restes de menjar, sabons,
olis i en menor grau per detergents i altres productes químics de neteja.
El sistema de depuració en les àrees de servei compta amb un tractament primari molt simple
i un tractament secundari biològic. A continuació, es descriu el funcionament de la
depuradora del Montseny com a exemple, ja que totes les depuradores de la mostra
funcionen de forma similar (Figura 3.32 i 3.33).
Figura 3.32. Estació depuradora de l’àrea de servei del Montseny
Font: elaboració pròpia
100

L’aigua que arriba a la depuradora és emmagatzemada en una bassa airejada d’uns 1000 m 3
de capacitat. El ritme de consum d’aigua a l’àrea de servei és molt variable de forma que es
produeixen pics de consum en hores punta que no poden ser assimilats per la depuradora,
d’aquí la necessitat de disposar d’un tanc pulmó que amorteixi les entrades a la depuradora i
homogeneïtzi el cabal, en aquest cas la bassa airejada compleix aquesta funció. La bassa
també afavoreix la sedimentació de les partícules en suspensió.
Seguidament, l’aigua és dirigida en continu al reactor biològic de fangs activats. Els
microorganismes del reactor necessiten oxigen per poder assimilar la matèria orgànica
biodegradable i transformar-la en matèria insoluble (fangs). Un cop ha transcorregut un
temps de contacte suficient, l’aigua i els fangs són dirigits a dos decantadors secundaris amb
forma cònica. Els fangs decanten per gravetat i són recollits al fons, una part és recirculada i
la resta és sotmesa a un procés d’assecament abans de ser portada a l’abocador.
Una vegada s’ha completat el procés de depuració l’aigua és dirigida a una bassa
d’emmagatzematge o bassa de reg. Part d’aquesta aigua és utilitzada per regar la zona
enjardinada de l’àrea de servei i part és abocada a llera pública.
Bassa
d’emmagatzematge
Figura 3.33. Esquema general del procés de tractament d’aigües residuals.
Reactor
Biològic
3.3.1.2. Generació d’aigües regenerades
Decantador
Secundari
Font: Elaboració pròpia.
Assecatge
de fangs
Bassa de
Reg
El volum d’aigües regenerades que es produeix a l’àrea de servei correspon al volum d’aigua
potable consumit. L’aigua potable una vegada ha estat utilitzada és dirigida a la depuradora
on es tracta per convertir-se en aigua regenerada. Les àrees de servei que siguin més
consumidores d’aigua disposaran d’un major volum d’aigües regenerades.
101

Figura 3.34. Volum d’aigües regenerades produït a les àrees de servei de la mostra i
necessitats de reg.
Montseny
Alt Camp
Montblanc
Les Garrigues
Lleida
Fraga
Monegros
Pina de Ebro
0 10000 20000 30000 40000 50000
Volum aigua (m 3 )
Font: Elaboració pròpia.
Aigües regenerades
Necessitats de reg
A totes les àrees de servei excepte Fraga, les aigües regenerades són utilitzades per regar la
zona enjardinada. D’aquesta forma es produeixen importants estalvis en el consum d’aigua
potable. El volum d’aigües regenerades produït presenta una elevada variabilitat, des dels
4.800 m 3 /any de l’Alt Camp fins els 19.900 m 3 /any dels Monegros. En canvi les necessitats de
reg de la zona enjardinada no presenten una variabilitat tan elevada, se situen entre 30.000 i
38.000 m 3 /any d’aigua. Si comparem el volum d’aigua disponible i el volum d’aigua demandat
(figura 3.34.) s’observa com les aigües regenerades només permeten cobrir una part de les
necessitats de reg en les àrees de servei de la mostra.
3.3.1.3. Qualitat de les aigües regenerades
La qualitat de les aigües regenerades s’ha avaluat a partir de les analítiques proporcionades
pels gestors de les àrees de servei. Les mostres d’aigua s’han pres de la bassa de reg i
corresponen a l’aigua depurada, part d’aquesta aigua és utilitzada per regar la zona
enjardinada i part és abocada a llera pública (Figura 3.35.).
En tractar-se d’analítiques bàsiques, únicament s’han mesurat alguns paràmetres
fisicoquímics i per tant, no es pot fer una valoració completa de la conveniència d’utilitzar
aquesta aigua per a regadiu. Seria important conèixer el contingut en detergents, olis i
greixos i la concentració dels ions que formen les sals de l’aigua depurada. També hauria
estat interessant disposar de dades referents a les propietats microbiològiques de l’aigua
102

(nematodes intestinals, Escherichia coli) per poder valorar si la utilització d’aquesta aigua pot
suposar algun risc per a la salut.
Figura 3.35. Bassa de reg de l’àrea de servei de Fraga
Font: Elaboració pròpia
Amb les dades disponibles es pot concloure que el paràmetre més restrictiu per a la vegetació
és la conductivitat (Taula 3.11.). Aquest sobrepassa el límit marcat en els criteris de qualitat
de l’aigua regenerada de l’ACA situat en > 3000 mS·cm -1 en les àrees de Montblanc i Pina de
Ebro. En la resta de les àrees els valors també són elevats tot i que no arriben a excedir el
límit recomanat. Aquest fet hauria de ser tingut en compte en el maneig de la vegetació i en
la planificació del reg. Cal fer un rentat de les sals periòdicament.
El pH de l’aigua de reg és bàsic però no és restrictiu, si aquest fos excessivament bàsic, pH >
9, podria fins i tot arribar a comportar problemes de precipitació de sals i immobilització de
nutrients.
També s’han detectat valors excessivament elevats de nitrats i fòsfor total. El RD 849/1986
estableix en 10 mg/l el contingut màxim de nitrats i fòsfor total en l’aigua per ser abocada a
llera pública. Més de la meitat de les àrees de servei superen aquest valor pels nitrats, en el
cas del Monseny aquest valor és especialment restrictiu. El contingut en fòsfor també supera
els 10 mg/l a l’àrea del Montseny i a l’àrea dels Monegros B, però aquesta concentració no és
restrictiva per a la vegetació. De fet, un contingut elevat d’aquests nutrients en l’aigua
depurada pot complementar sòls amb una baixa concentració dels mateixos i per tant, pot ser
103

eneficiós pel desenvolupament de la vegetació. No ho seria quan aquests valors són
excessivament elevats. En les àrees on el contingut de nitrats i fòsfor sigui molt elevat tant
en l’aigua depurada com en el sòl seria recomanable introduir un tractament terciari per
reduir la concentració d’aquests nutrients.
Àrea de
servei
Taula 3.11. Característiques fisicoquímiques de l’aigua de reg.
pH
Conductivitat
µS/cm
Nitrats
(mg/l)
Fòsfor total
(mg/l)
DQO
decantada
(mg O2/l)
DBO5
(mg O2/l)
Montseny 7,8 1893 152 10,6
-
-
Alt Camp 7,1 2040 61,3* 9,9 11

La utilització d’aigües regenerades per regar la zona enjardinada pot tenir efectes negatius
en la qualitat del sòl, per això és important realitzar anàlisis periòdiques que permetin
detectar deficiències i excessos en els paràmetres clau. La qualitat del sòl de les àrees de
servei de la mostra s’ha determinat a partir de la interpretació de les analítiques facilitades
pels gestors de les àrees de servei.
La textura del sòl permet definir les propietats de retenció d’aigua i nutrients. El sòl presenta
una textura franco-argilosa en les àrees de servei de l’Alt Camp, Montblanc i Pina de Ebro, i
en canvi, les estacions de Les Garrigues, Lleida i Fraga situades a les terres de Lleida o
rodalies presenten una textura amb major contingut de sorra, amb una textura francoarenosa-argilosa
segons la classificació de la USDA (United States Department of Agriculture).
Els sòls més argilosos tenen una major capacitat de retenció d’aigua però presenten una
menor velocitat d’infiltració que els fa més sensibles a patir problemes d’entollament i
anegament. Tot i que el millor sòl per al creixement vegetal seria aquell que presentés un
equilibri entre les diferents granulometries, tots els sòls analitzats conformen una textura
adequada per al desenvolupament de la vegetació.
Tots els sòls presenten un pH bàsic, força elevat en alguns casos però sense arribar a ser
restrictiu (Taula 3.12.). Quan el sòl presenta un pH superior a 8-8.5 es poden detectar
deficiències d’alguns micronutrients (Christova-Boal et al,1996). En canvi, per a la
conductivitat elèctrica s’observen valors molt elevats a Pina de Ebro i Fraga. Aquest valor es
pot explicar per una aplicació restringida de reg en àrees amb forta demanda evaporativa. En
el cas de Pina de Ebro aquest valor també estaria relacionat amb l’elevada conductivitat de
les seves aigües de reg.
Àrea de servei
Taula 3.12. Característiques fisicoquímiques dels sòls.
pH
Conductivitad
(µS/cm)
Matèria
orgànica
(%)
Fòsfor
(mg/kg)
Potassi
disponible
(mg/kg)
Montseny 7,4
57
4,4 34 184
Alt Camp 8,03 253 3,4 99 446
Montblanc 8,02 504 2,4 103 375
Les Garrigues 7,86 391 4,0 100 422
Lleida 8 407 3,3 101 403
Fraga 7,81 1640 3,2 77 231
Monegros A 7,92 361 6,7 130 620
Monegros B 7,48 1027 3,8 113 481
Pina de Ebro 8 3000 2,7 89 504
Font: Elaboració pròpia a partir de les analítiques facilitades pels gestors de les àrees de
servei.
105

El contingut en matèria orgànica està molt relacionat amb l’estructura i fertilitat del sòl.
Aquest és elevat en tots els sòls i per tant, no es restrictiu pel desenvolupament òptim de la
vegetació.
Pel que fa als nutrients del sòl, els valors de fòsfor i potassi assimilable són elevats en tots els
sòls excepte en el cas de Fraga. De totes formes, les concentracions registrades no són
limitants per a la vegetació. Hauria estat interessant conèixer també la concentració de
nitrats al sòl per poder valorar si el fet de regar amb una aigua amb una elevada concentració
en nitrats perjudica la qualitat del sòl.
La qualitat de l’aigua de reg pot afectar les propietats químiques del sòl però també hi ha
altres factors com les pràctiques de manteniment de la jardineria (fertilització, dosi de reg,
pendent...) que també determinen les propietats del sòl. A més a més, cal tenir en compte
que el sòl és un medi heterogeni i per tant, la seva anàlisis pot variar molt depenent del
mètode i la zona de mostreig.
3.3.2. RECUPERACIÓ D’AIGÜES PLUVIALS
A continuació, s’avalua el volum d’aigua pluvial que podria ser recuperat en una àrea de
servei. A causa de la seva diferent qualitat, s’ha distingit entre l’aigua que es pot recollir de
la superfície impermeable i l’aigua que es pot recollir de la superfície de coberta.
3.3.2.1. Aigua d’escorrentia
Inicialment s’ha considerat valoritzable tota l’aigua que precipita sobre la superfície
impermeable de l’àrea de servei (superfície pavimentada i superfície de coberta). Aplicant un
coeficient d’escorrentia de 0,95, s’ha estimat que de la superfície impermeable de les àrees
de servei es poden recollir entre 7000 m 3 i 21000 m 3 d’aigua aproximadament (figura 3.36.).
Les àrees de servei on es pot recollir un major volum d’aigua són el Montseny gràcies al seu
règim de precipitacions més humit i en segon lloc Lleida perquè presenta major superfície
impermeabilitzada que la resta. A Fraga i els Monegros es poden recollir les quantitats més
discretes com a conseqüència de les menors aportacions pluviomètriques que reben aquestes
àrees.
106

Figura 3.36. Volum d’aigua d’escorrentia produït a les àrees de servei de la mostra i
superfície impermeable.
Font: Elaboració pròpia.
3.3.2.2. Aprofitament d’aigua pluvial de la superfície de coberta
L’aprofitament de les aigües pluvials de la superfície de coberta és una pràctica més estesa,
l’aigua presenta una qualitat millor i per tant, aquesta aigua és més apreciada per a la
reutilització.
S’ha estimat que en les àrees de servei de la mostra es podria recuperar de la
superfície de coberta un volum d’aigua que oscil·la entre els 1100 i els 3300 m 3 anuals. S’ha
utilitzat un coeficient mitjà de 0,90 per expressar el fet que no tota l’aigua que cau pot ser
recollida eficientment, degut principalment a les pèrdues per evaporació i a altres pèrdues
relacionades amb els materials de construcció.
La quantitat d’aigua recollida en cada àrea de servei ve determinada perla superfície de
coberta i pel règim de precipitacions. Quanta més superfície de coberta tingui una àrea de
servei més aigua pot recuperar. En la nostra mostra l’àrea que presenta una major superfície
de coberta és, amb diferència, la de Lleida, això explica que aquesta àrea pugui recollir més
aigua que la resta (Figura 3.37.). Val a dir, que s’ha assumit que tota la superfície de coberta
de les àrees de servei és apta per portar a terme la recollida d’aigües pluvials, i en canvi,
caldria condicionar part de les superfícies de coberta perquè aquesta recollida fos possible.
Això significa instal·lar canalons i canalitzacions en el cas que el material de la teulada sigui
apte per recollir l’aigua de la pluja, sinó ho és, a més a més caldrà preveure l’adaptació
107

d’una coberta que faci possible la recollida. Aquest és el cas de les teulades construïdes amb
tela asfàltica i grava, el tipus predominant a les àrees de servei de la mostra. Les cobertes de
tipus metàl·lic de les zones d’aparcament suposen aproximadament el 20% de la superfície de
coberta de l’àrea de servei, en aquí la instal·lació d’un sistema de recollida d’aigües pluvials
seria menys costós.
Figura 3.37. Volum d’aigua pluvial produït en la superfície de coberta de les àrees de servei
de la mostra i superfície de coberta.
Font: Elaboració pròpia
Figura 3.38. Distribució mensual del volum d’aigua pluvial recuperable de la superfície de
coberta per a les diferents àrees de servei de la mostra.
Volum aigua (m 3 )
450
400
350
300
250
200
150
100
50
0
Gen Feb Març Abr Maig Jun Jul Ag Set Oct Nov Des
Mes
Font: Elaboració pròpia
Montseny
Alt Camp
Montblanc
Garrigues
Lleida
Fraga
Monegros
Pina de Ebro
108

Pel que fa al règim de precipitacions, si s’analitza el volum d’aigua recuperable mensualment
s’observa que en els mesos d’estiu i d’hivern la quantitat d’aigua recollida és modesta i en
canvi, a la primavera i especialment a la tardor es pot recollir un volum d’aigua considerable
(Figura 3.38.). Els Monegros recullen el menor volum d’aigua pràcticament tots els mesos de
l’any. Fraga, tot i registrar el mateix volum mitjà de precipitació anual que els Monegros,
recull un volum lleugerament superior pràcticament tot l’any perquè la superfície de teulada
és una mica més gran.
3.3.3. RECUPERACIÓ D’AIGÜES GRISES
La reutilització de les aigües grises també pot suposar importants estalvis del consum d’aigua
de l’àrea de servei. Aquesta font alternativa es pot introduir tant a la cafeteria com a la
benzinera. L’aigua del rentamans i la dutxa pot ser reutilitzada en la cisterna d’inodors i
urinaris o en el reg de la zona enjardinada. L’aigua consumida a la cuina, tot i que també es
considera aigua grisa, en aquest treball no s’ha comptabilitzat com aigua reutilitzable pel seu
major grau de contaminació.
En el cas de les àrees de servei, les aigües grises provenen quasi exclusivament dels
rentamans perquè l’aigua consumida a la dutxa suposa una fracció molt petita. S’ha estimat
que de mitjana es poden reutilitzar uns 2900 m 3 anuals d’aigües grises dels quals únicament
45 m 3 corresponen a la dutxa.
Figura 3.39. Volum d’aigües grises produït a la benzinera i a la cafeteria de les àrees de
servei de la mostra.
Montseny
Alt Camp
Montblanc
Garrigues
Lleida
Fraga
Monegros
Pina de Ebro
0 1000 2000 3000 4000
Aigües grises (m3)
Font: Elaboració pròpia.
Aigües grises benzinera
Aigües grises cafeteria
109

Les aigües grises que es produeixen a la benzinera només suposen un 16% del total de les
aigües grises produïdes a l’àrea de servei. La resta es produeixen a la cafeteria on el nombre
de punts de consum d’aigua és molt més elevat. El volum d’aigües grises que es produeix a la
benzinera no experimenta grans variacions entre les àrees de servei de la mostra, en canvi, el
de la cafeteria sí que experimenta variacions. Els valors més alts s’observen a les àrees de
Pina de Ebro i Lleida, les àrees amb major consum d’aigua a la cafeteria (Figura 3.39.).
3.3.4. RECUPERACIÓ CONJUNTA D’AIGÜES PLUVIALS I GRISES
La recuperació conjunta de les aigües pluvials i grises presenta una sèrie d’avantatges
respecte a l’aprofitament aïllat de les aigües grises. Per una banda, permet reutilitzar un
major volum d’aigua i per l’altra, permet obtenir una millor qualitat de l’aigua, en barrejar
aigua de la pluja amb un nivell de qualitat elevat amb les aigües grises. S’ha calculat que el
percentatge d’aigua de la pluja en la barreja seria de mitjana del 42% de l’aigua recuperada
(Figura 3.40.). No obstant, cal tenir en compte que aquest valor variarà fortament en funció
del règim de precipitacions. Durant els mesos d’estiu el percentatge d’aigües pluvials a la
barreja serà pràcticament inexistent, especialment en les zones més àrides.
Figura 3.40. Recuperació conjunta d’aigües pluvials i grises. Percentatge d’aigua pluvial i
aigua grisa en la barreja.
Montseny
Alt Camp
Montblanc
Les Garrigues
Lleida
Fraga
Monegros
Pina de Ebro
0% 20% 40% 60% 80% 100%
Font: Elaboració pròpia.
Agües pluvials
Aigües grises
El volum d’aigua conjunt que es pot reutilitzar a les àrees de servei de la mostra ascendeix a
uns 4800 m 3 de mitjana. En aquest cas el Montseny i Lleida destaquen per l’elevat volum
d’aigües pluvials i grises sensible de ser reutilitzat (Figura 3.41.). El Montseny destaca perquè
també pot recuperar el major volum d’aigües pluvials i Lleida perquè és la major productora
d’aigües grises. Els casos dels Monegros i Pina de Ebro són especialment interessants perquè
110

produeixen igualment volums considerables d’aigua sensible de ser reutilitzada. En aquestes
zones l’aigua es presenta particularment com un bé escàs i per tant, totes les pràctiques
sostenibles que permetin estalviar aigua haurien de ser tingudes en compte.
Figura 3.41. Volum d’aigües grises i pluvials produït a les àrees de servei de la mostra
Montseny
Alt Camp
Montblanc
Garrigues
Lleida
Fraga
Monegros
Pina de Ebro
0 2000 4000 6000 8000
Volum aigües grises + pluvials (m 3 )
Font: Elaboració pròpia.
111