Estudi complet part 2

11. EXPERIÈNCIES D’APROFITAMENT DE 

BIOMASSA 

11.1. INTRODUCCIÓ 

Encara que s’estan duent a terme nombroses experiències en processos de transformació de la 

biomassa que inclouen les tecnologies de gasificació i piròlisi, són pràcticament les tecnologies 

de combustió les úniques desenvolupades a nivell comercial. La tecnologia de gasificació de 

biomassa pot considerar-se en fase precomercial per a la producció elèctrica en petits sistemes i 

en fase de demostració per a la generació elèctrica en grans plantes. La tecnologia de piròlisi es 

pot considerar en fase de demostració, si bé la utilització dels olis, principalment en motors, no 

ha sobrepassat encara l’etapa de banc d’assaigs [6]. 

La possibilitat de tornar a emprar la biomassa com a font de compostos químics no sembla 

imminent, però se segueixen fent recerques en aquest sentit, les quals tindran aplicació pràctica 

quan els preus del petroli i el gas natural siguin suficientment alts com per tornar a considerar 

la destil·lació i transformació de la fusta una tecnologia competitiva. 

A Catalunya, i en general a Espanya, les experiències d’aprofitament de biomassa han anat 

encaminades essencialment a l’obtenció d’energia per combustió. Actualment les pràctiques 

més implantades són a petita escala, tot i que últimament s’està optant per la instal·lació de 

plantes a gran escala. L’interès creixent en l’ús de la biomassa com a font d’energia, es 

manifesta en la creixent organització de jornades i debats sobre aquest tema. 

En aquest bloc es mostren algunes de les experiències d’aprofitament de biomassa com a font 

d’energia que s’estan duent a terme actualment, tant a Catalunya com a Espanya. Cal 

considerar que aquest document no és un recull de totes les experiències que estan en 

funcionament actualment, ja que tan sols pretén reflectir l’estat de la qüestió d’aquest sector. 

Per tant, no només es mostren les experiències de major escala sinó que també es fa referència 

a instal·lacions de menor escala, les quals són les pràctiques més implantades actualment. Les 

referències bibliogràfiques provenen, sempre i quan no s’indiqui el contrari, de [112], [104], 

[105] i [25]. 

. 

11.2. EXPERIÈNCIES D’APROFITAMENT DE LA BIOMASSA 

COM A FONT D’ENERGIA A CATALUNYA 

A Catalunya es poden distingir diferents tipus d’experiències d’aprofitament de biomassa com a 

font d’energia: 

11—244 

I. Iniciatives finançades amb capital públic 

II. Iniciatives privades 

En aquest apartat s’enumeren totes aquestes experiències i s’indiquen les característiques de 

les instal·lacions, en el cas que es disposés de dades. Al final d’aquest capítol s’inclou una 

relació de les jornades que s’han realitzat a Catalunya sobre aquesta temàtica, és a dir, 

l’aprofitament de biomassa com a font d’energia. 

I. INICIATIVES FINANÇADES AMB CAPITAL PÚBLIC D’UTILITZACIÓ DE 

BIOMASSA COM A FONT D’ENERGIA 

A continuació s’expliquen les experiències finançades amb capital públic en les quals s’utilitza la 

biomassa com a font d’energia. Aquestes iniciatives estan promogudes per l’Institut Català 

d’Energia, en el marc d’implantació de tecnologies avançades en estalvi i eficiència energètica; i 

publicades en ENERGIAdemo, una col·lecció d’articles sobre actuacions sobre estalvi i

diversificació energètica, eficiència energètica, energies renovables, estalvi d’aigua i medi 

ambient. 

L’ICAEN ha participat en 5 iniciatives d’aquest tipus, de les quals en aquest apartat es defineix 

els següents punts: (1) entitats participants; (2) situació; (3) tipus de procés; (4) 

característiques del procés; (5) procedència de la biomassa; (6) capacitat; (7) producció; (8) 

escala; (9) any; i (10) contacte. Aquestes iniciatives són: 

1. CENTRAL DE GENERACIÓ D’AIGUA CALENTA A PARTIR DE BIOMASSA. Molins 

de Rei (Baix Llobregat). [106] . 

2. PLANTA TÈRMICA DE COGENERACIÓ ALIMENTADA AMB RESIDUS DE FUSTA 

PER A CALEFACCIÓ MUNICIPAL I ELECTRICITAT. St Pere de Torrelló (Osona) 

[107]. 

3. PLANTA DE GASIFICACIÓ DE CLOSCA D’AMETLLA I DE PRODUCCIÓ 

D’ELECTRICITAT. Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre). [108]. 

4. PLANTA D’ELABORACIÓ DE COMBUSTIBLE A PARTIR DE RESIDUS SOLIDS 

URBANS. Mataró (Maresme) [109]. 

5. RECICLATGE I RECUPERACIÓ ENERGÈTICA DE RESIDUS SÒLIDS URBANS. 

Mataró (Maresme). [110]. 

11—245

1. CENTRAL DE GENERACIÓ D’AIGUA CALENTA A PARTIR DE BIOMASSA 

ENTITATS PARTICIPANTS Propietat 

· Molins Energia, SL: 

- Ajuntament de Molins de Rei. 

- Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR). 

- Institut Català d’Energia (ICAEN), per mitjà d’Eficiència Energètica, SA 

(EFIENSA). 

- Biomassa Aprofitament Energètic, SL. 

Projecte i execució "claus en mà" 

· Biomassa Aprofitament Energètic, SL 

(Hidrowatt, SA i Companyia d’Aigües de Sabadell, SA). 

Subministradors dels equips principals 

· DANTRIM 

· DANSTOKER 

· CTR-LOGSTOR 

Finançament 

· Direcció General d’Energia i Mines. Generalitat de Catalunya. 

· Projecte THERMIE de la DG XVII de la Comissió Europea. 

· Ministerio de Industria y Energía (programa PAEE). 

SITUACIÓ Barri de la Granja de Molins de Rei (Baix Llobregat) 

TIPUS DE PROCÉS Combustió 

CARACTERÍSTIQUES DEL PROCÉS Caldera de biomassa i tres calderes modulars de gas natural de suport: 

Potència tèrmica caldera biomassa 2.250 kW 

Potència tèrmica calderes de gas 817 kW 

Cabal màxim impulsat 250 m3/h 

Pressió d’impulsió 2,5 bar 

Temperatura d’impulsió 90O C 

Programa de treball 16 hores/dia 

Volum acumuladors 2 x 100 m3 

Volum sitja de biomassa 180 m3 

PROCEDÈNCIA BIOMASSA --- 

TIPUS DE BIOMASSA Closca d’ametlla, pinya picada i estella forestal 

CAPACITAT (INPUT) 2200 Tn/any 

PRODUCCIÓ Producció de calor: 6.800 MWh/any (any 2003). 

ESCALA Planta de generació. 

Nombre d’usuaris previst: 695 habitatges (any 2003). 

ANY 2000 

CONTACTE INSTITUT CATALÀ D’ENERGIA 

Departament d’Indústria, Comerç i Turisme 

Av. Diagonal 453 bis, àtic 

08036 BARCELONA 

Tel.: (93) 622 05 00 

Fax: (93) 622 05 01 

11—246

2. PLANTA TÈRMICA DE COGENERACIÓ ALIMENTADA AMB RESIDUS DE 

FUSTA PER A CALEFACCIÓ MUNICIPAL I ELECTRICITAT 

ENTITATS PARTICIPANTS Projecte: AESA 

Generadors de vapor: Metal.lúrgiques Woga, S.A. 

Turbogenerador: Pasch y Cia., S.A. 

Equips de regulació: ICESA 

Aerorefrigerant: Gea Cia. Ibèrica, S.A. 

Instal.lació mecànica: Ergós, S.A. 

Instal.lació elèctrica: Aplicacions Elèctriques, S.A. 

Tractament d’aigua: Lindo, S.A. 

Transport de fusta: Moreno Pujal, S.A. 

Subvencions: 

. Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya 

. Ministerio de Indústria y Energia - Programa PITMA 

Propietat: 

. Probell’92, S.A.: 

- EFIENSA (filial de l’Institut Català d’Energia) 

- Ajuntament de Sant Pere de Torelló 

- Estabanell i Pahisa, S.A. 

SITUACIÓ Sant Pere de Torelló (Osona) 

TIPUS DE PROCÉS Combustió i cogeneració 

CARACTERÍSTIQUES DEL PROCÉS 2 calderes de vapor i turbogenerador 

Dades bàsiques de la planta de cogeneració: 

Combustible: 

- Poder calorífic inferior: 3.000 kcal/kg 

- Humitat relativa: 25-30% 

- Consum horari: 3.997 kg/h 

Cicle de vapor: 

- Cabal: 15.000 kg/h 

- Pressió d’entrada a la turbina: 41 bar 

- Temperatura d’entrada a la turbina: 400oC 

- Pressió de sortida de la turbina: 2 bar 

- Temperatura de sortida de la turbina: 

- Aportació d’aigua desmineralitzada: 300 

Calefacció: 

- Cabal d’aigua de calefacció: 277 m3/h 

- Temperatura d’impulsió: 90oC 

- Temperatura de retorn: 60oC 

- Autogeneració elèctrica: 

- Potència en borns de l’alternador: 1.730 

- Tensió en borns de l’alternador: 5.000 

- Autoconsum de la planta: 208 kW 

- Exportació anual: 6.000 MWh/any 

PROCEDÈNCIA BIOMASSA Residus de les empreses fabricants de productes de fusta nodrides 

dels boscos de roure i faig (20000 Tn/any) i residus de les neteges 

dels boscos (5000 Tn/any) 

TIPUS DE BIOMASSA Residus de fusta 

CAPACITAT (INPUT) 16000 Tn residus/any 

PRODUCCIÓ Producció elèctrica: 6000 MWh/any 

Producció tèrmica: 7200 MWh/any 

ESCALA Planta tèrmica 

ANY 1992 


11—247

3. PLANTA DE GASIFICACIÓ DE CLOSCA D’AMETLLA I DE PRODUCCIÓ 

D’ELECTRICITAT 

ENTITATS PARTICIPANTS Promotor 

· PERE ESCRIBÀ, SA 

Propietat i explotació 

· ENERGIA NATURAL DE MÓRA, SL 

Principals subministradors 

· Gasificador: ENERGIA NATURAL DE MÓRA, SL 

· Motor: VOLVO 

· Generador: ALCONZA 

· Sist. adaptació: AUTOMECÀNICA FLORENSA 

Suport institucional 

· INSTITUT CATALÀ D'ENERGIA 

SITUACIÓ Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre) 

TIPUS DE PROCÉS Gasificador i generació elèctrica en motors alternatius 

TIPUS DE REACTOR 1 reactor-gasificador i 2 generadors (rendiment 21%) 

PROCEDÈNCIA BIOMASSA Productors d’ametlla de les rodalies de Móra d’Ebre 

TIPUS DE BIOMASSA Closca d’ametlla i residus vegetals assimilables. 

Característiques: 

Closca 

Residus vegetals 

d’ametlla 

assimilables 

Humitat 10-15% 15-30% 

Densitat aparent (kg 400-425 

250-280 

biomassa humida/m3) 

11—248 

Anàlisi immediat (% 

base seca) 

- carboni fix 

- gasos volàtils 

- cendres 

Poder calorífic 

(kcal/kg) 

- superior (humitat 0% 

base humida) 

- superior (humitat 

13,2% base humida) 

- inferior (humitat 0% 

base humida) 

- inferior (humitat 

13,2% base humida) 

17-20% 

70-80% 

0,6-1% 

4.815 

4.170 

4.500 

3.827 

CAPACITAT (INPUT) 2150 Tn closca ametlla/any 

PRODUCCIÓ Producció elèctrica: 2 GWh 

ESCALA Planta d’explotació industrial 

ANY 1997 





Tel.: (93) 622 05 00 

Fax: (93) 622 05 01 

5-15% 

40-70% 

10-24% 

2.400 

a 

2.900

4. PLANTA D’ELABORACIÓ DE COMBUSTIBLE A PARTIR DE RESIDUS 

SOLIDS URBANS 

PROPIETAT Desenvolupament del projecte: 

. Tratamiento y Valorización de Residuos, SA (TVR) 

Explotació de la instal·lació: 

. Tratamiento y Valorización de Residuos, SA (TVR) 

Usuari combustible: 

. Auxiliar de la Construcción, SA (Cementos Sansón) 

SITUACIÓ Mataró (Maresme) 

TIPUS DE PROCÉS Compactació i assecatge de la fracció combustible dels Residus Sòlids 

Urbans (R.S.U.) 

TIPUS MAQUINÀRIA Conjunt de cintes transportadores, garbells rotatius, electroimants i 

màquines vibradores que faciliten el triatge i separació de les fraccions 

homogènies aprofitables. 

PROCEDÈNCIA BIOMASSA RSU dels municipis del Maresme 

TIPUS DE BIOMASSA Residus Sòlids Urbans 

Composició de la fracció combustible dels RSU: 

- Tèxtils 20% 

- Cartró i paper 12% 

- Plàstics 20% 

- Fustes 4% 

- Matèria orgànica 7% 

- Humitat 30% 

- Altres components 6% 

CAPACITAT (INPUT) 340 Tm/dia 

PRODUCCIÓ Producció de combustible: 25 Tm/dia 

ESCALA Planta de reciclatge 

ANY 1985 





Tel.: (93) 622 05 00 

Fax: (93) 622 05 01 

11—249

5. RECICLATGE I RECUPERACIÓ ENERGÈTICA DE RESIDUS SÒLIDS 

URBANS 

ENTITATS PARTICIPANTS Propietat: 

. Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme 

Concessionària: 

. Tractament i Revalorització de Residus del Maresme, S.A. 

Subvencions: 

. Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya 

. Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya 

. Fons comunitari Feder (Programa Valoren) 

. Ministerio de Indústria y Energía (Programa Pitma) 

. Ministerio de Indústria y Energia (Conservación de la Energia) 

SITUACIÓ Mataró (Maresme) 

TIPUS DE PROCÉS Reciclatge i Compostatge 

Central de Recuperació Energètica: (combustió+alternador+caldera vapor) 

CARACTERÍSTIQUES DEL PROCÉS Dades generals: 

- Capacitat de tractament (RSU): 190.000 t/any 

- Potència total instal.lada: 2.600 kW 

- Superfície edificada: 11.700 m2 

- Planta de Reciclatge i Compostatge 

- Capacitat de reciclatge: 25 t/h 

- Règim de treball: 311 dies/any (16 hores/dia) 

- Capacitat secció de compostatge: 25 t/dia 

- Temps de producció del compost: 28 dies 

Central de Recuperació Energètica: 

- Nombre de línies de combustió: 2 

- Capacitat mecànica de cada forn: 10 t/h 

- Producció de cada caldera de vapor: 25,4 t/h 

- Pressió de treball: 61 bar 

- Temperatura del vapor: 380ºC 

- Potència de l’alternador: 11.600 kW 

- Consum d’hidròxid càlcic: 30 kg/t de RSU 

PROCEDÈNCIA BIOMASSA RSU dels municipis del Maresme 

TIPUS DE BIOMASSA RSU 

CAPACITAT (INPUT) 190.000 t residus/any 

PRODUCCIÓ Producció elèctrica: 65.000 MWh/any 

ANY 1994 


Department d’Indústria, Comerç i Turisme 



Tel.: (93) 622 05 00 

Fax: (93) 622 05 01 

11—250

II. INICIATIVES PRIVADES D’UTILITZACIÓ DE BIOMASSA COM A FONT 

D’ENERGIA 

A continuació es detallen breument algunes empreses, entitats o altres iniciatives de caràcter 

privat que incorporen sistemes energètics mitjançant l’ús de biomassa: 

1. PROJECTE 5 EURES, promogut pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la 

Generalitat de Catalunya a banda d’altres socis i finançat a través del Programa ALTENER. 

Objectiu: adquirir el suficient coneixement per a l'obtenció d'energia tèrmica a partir de la 

biomassa del bosc, recordem que es tracta d'energia renovable. El projecte preveu el 

bescanvi d'experiències entre cinc regions d'Europa on, a més de Catalunya, són presents 

Alemanya, Portugal, Lituània i Finlàndia (en aquest últim ja existeix una estructura de 

mercat en funcionament). El resultat esperat a curt termini és l'estudi de viabilitat per 

l'obtenció d'energia tèrmica a través de biomassa forestal en les condicions pròpies de 

Catalunya. Segons diu el projecte, aquest estudi “suposarà un primer pas per analitzar 

l'establiment d'una estructura de mercat que funcioni amb èxit. Aquest fet, no es aïllat, 

encaixa amb l'objectiu d'augmentar la superfície gestionada de bosc i per tant una reducció 

de combustible i riscos, a banda d' una promoció de les energies renovables per tal de 

complir amb els compromisos de Kyoto”. Juny 2005. 

2. PROJECTE REBROT-e, de l’empresa REBROT I PAISATGE. Objectiu: Demostrar la viabilitat 

tècnico-econòmica de l’aprofitament de la biomassa forestal residual com a matèria primera 

per a la indústria del tauler i dels biocombustibles de forma ambientalment sostenible a 

l’àrea Mediterrània. Localització: Anella Verda de Barcelona, Vallès Oriental (Barcelona) i 

Requena i Plana d’Utiel (València). 

A més, l’empresa REBROT i PAISATGE està promovent una planta de co-generació a partir 

de biomassa forestal de 5 MW al municipi de La Garriga (Barcelona). 

Font d’informació: 

- Més informació: www.paisatge.net 

3. HOTEL FLAMINGO. Instal·lació mixta: solar i biomassa, més sistema de climatització. 

L’Ampolla (Tarragona). 

Figures bàsiques de la instal·lació de biomassa: 

- Any d’instal·lació: 2005. 

- Potència de les calderes: 200 kW (2 calderes KWB USV 100) 

- Rendiment: 92% 

- Potència de connexió elèctrica: 2000 W 

- Amortització: 7 anys 

- Estalvi energètic: 78.200 kwh (no emissió de 33.600 kg CO2 a l’atmosfera) 

Fonts d’informació: 

- Més informació: http://www.novaenergia.org/ 

4. PAVELLÓ MUNICIPAL AMB ENERGIES RENOVABLES 100%. Instal·lació mixta: solar i 

biomassa. Sant Antoni de Vilamajor (Barcelona). 


- Any d’instal·lació: gener de 2005. 

- Potència de la caldera: 60 kW (caldera KWB USV 60) 

11—251

11—252 

- Rendiment: 92% 





5. CASA FAMILIAR BIOCLIMÀTICA. Instal·lació mixta: solar i biomassa. Urbanització Sant 

Quirze de Calella (Barcelona). 


- Any d’instal·lació: desembre de 2004. 

- Potència de la caldera: 100 kW (model i marca: KWB USV 100) 

- Rendiment: 92,6% 





6. “LES PLANES DE SON”, CENTRE DE NATURA I DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE 

de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa de Catalunya. Calefacció i aigua calenta 

amb residus d’indústries forestals. Son (Lleida). 

Figures bàsiques de la instal·lació: 

- Any d’instal·lació: 2001. 

- Potència de la caldera: 175 kW (LS-150, fabricada per L.SOLÉ, S.A.; 

Argentona (Barcelona)) 

- Costos de inversió: 90.670,95 €. (Dipòsit de biomassa 52.945,42 €, Caldera 

i mecanismes 37.725,53 €.) 

- Consumo de biomasa: 50 t/any. 

- Tipus de combustible: Residus d’indústries forestals (triturats de fusta, 

serradures i virutes de dues serradores locals) 

- Preu del combustible: 62,92 €/Tn (aprox. 3.146 €/any) 

- Costos d’operació: 3.146 €/any. 


- Jaume Serrasolses. TRAMA TECNOAMBIENTAL (TTA). Tel. 934 46 32 32. 

- Daniel Cruz Torres. “Les Planes de Son”. Tel. 973 62 67 22. 

www.lesplanesdeson.com 

- Més informació: http://www.bioheat.info/example/son_es.html 

Projecte descrit per: 

- INSTITUTO PARA LA DIVERSIFICACIÓN Y AHORRO DE LA ENERGÍA (IDAE) 

- Luis García Benedicto 

- Juny 2002

7. CANDI COLLMALIVERN, S.A. 17800 Olot (La Garrotxa) 

-Caldera a. c. LS-100. Potència: 100000 kcal/hora. 

Empresa instal·ladora: L. SOLÉ, S.A. Argentona (Barcelona). 

8. C.E.O. DEL MARESME (CEO). 08304 Mataró (Maresme) 

-Reforma caldera a. c. de 500.000 Kcal/h. i muntatge de sistema automàtic d’ encenalls i 

serradures amb fresa d’extracció. 

Empresa instal·ladora: L. SOLÉ, S.A. Argentona (Barcelona) 

9. COMATESA. 08227 Terrassa (Vallès Occidental) 

-Caldera LS-200 de 200.000 kcal/h i calefacció general de la fàbrica.. 


10. CHEP ESPAÑA, S.A. 

25250 Bellpuig (Urgell) 

-Caldera LS-400 de 400.000 kcal/h amb sistema automàtic de combustió d’encenalls i 

serradures. –Sistema dissipador de calor. 

11. FUPICSA 

08660 Balsareny (Bages) 

-Caldera LS-250 de 250.000 kcal/h amb sistema automàtic SILO CADENAS per a calefacció. 


12. GIROBREDA, S.L. 

17400 Breda (Selva) 

-Caldera HDA-500 de vapor de 500.000 kcal/h. 


13. INDUSTRIA DEL MUEBLE DE CARDEDEU, S.A. 

08440 Cardedeu (Vallès Oriental) 

- Generador d’oli tèrmic i calefacció 


14. IRME, S.A. 

08184 Palau de Plegamans (Vallès Occidental) 

- Generador d’oli tèrmic amb sistema d’alimentació automàtica HCA-250 de 250.000 kcal/h, 

fresa de descàrrega, cabines d’envernissar i generador aire calent M-20 de 200.000 kcal/h. 


15. JOSEP CODINA, S.L. 

17412 Maçanet de la Selva (Selva) 

-Caldera LS-250 de 250.000 kcal/hora i calefacció. 


16. JOSEP VIÑAS PRAT -HUMITEX 

08680 Gironella (Berguedà) 

-Sistema automàtic de combustió amb caldera LS-150 de 150.000 kcal/h. 


17. JUAN ESPINOSA, S.A. 

08185 Lliçà de Vall (Vallès Oriental) 

-Caldera HDA-500 de 500.000 kcal/h amb sistema automàtic d’alimentació, fresa i calefacció. 


18. LEVESTA, S.A. 

08400 Granollers (Vallès Oriental) 

-Generador d’oli tèrmic i instal·lació. 


11—253

19. LLUMAC MOBLES, S.L. 

08530 La Garriga (Vallès Oriental) 

-Caldera LS-250 de 250.000 kcal/h amb sistema autòmic i fresa de descàrrega. 

11—254 


20. MOBEL LINEA, S.L. 

25200 Cervera (Segarra) 

-Dos generadors d’aire calent per a combustió de sòlids M-200. de 200.000 Kcal/h. 

21. MOBLES I ARTESANIA, S.A. 

08020 Barcelona 

-Caldera a. c., generador M-150 de 150.000 kcal/h. 


22. MONT. DEC. Y ALQ. DE STANDS FORMAS, S.L. 

08908 L'hospitalet del Llobregat (Barcelonès) 

-Caldera LS-300 de 300.000 kcal/h amb sistema automàtic d’alimentació. Bateria i 

aerotermos. 


23. MUNDET BOIX, S.L. 

17172 Les Planes d'Hosteles (Garrotxa) 

-Una caldera d’aigua calenta LS-250 de 250.000 Kcal/h. amb sistema de combustió 

automàtic d’encenalls i serradures. 


24. PALLÉ, S.A. 

25570 Ribera de Cardós (Segrià) 

-Caldera a.c. RAN-HEAT 500 amb sistema automàtic de combustió. Potència: 500.000 

kcal/h. 


25. PANASONIC 

17460 Celrà (Gironès) 

-Caldera HDA-500 amb forn incinerador subterrani. Potència: 500.000 kcal/h. 


26. PASTO GARCIA, S.C.P. 

25243 Palau d'Anglesola (Pla d’Urgell) 

-Caldera LS-500 amb sistema automàtic de combustió. Potència: 500.000 kcal/h. 


27. PERSIANES I PORTES PARE, S.L. 

25243 Apdo. Correos Nº 74 

-Caldera a. c. HDA 500.000 Kcal/h. amb sistema automàtic i calefacció. 


28. VARO, S.A. 08110 Sant Pere de Ribes (Garraf) 

-Caldera a. c. HDA-500 amb sistema automàtic i calefacció. Potència: 500.000 kcal/h. 


FRANCISCO FABREGAT S.A. 

29. FARRATGES DESHIDRATATS. Ctra. Juneda, km 8. 25141 TORREGROSSA (Lleida). 

Telèfon: 973 170 061. Fax: 973 170 337. E-mail: fabregat@grupofabregat.com; 

http://www.grupofabregat.com 

Valorització de residus agrícoles com a combustible en una indústria agroalimentària. 

L’activitat principal d’aquesta empresa és la deshidratació d’alfals i d’altres productes

agrícoles. La fabricació de briquetes és estacional, per la qual cosa s’alterna amb la 

fabricació d’altres combustibles a partir d’altre tipus de residus vegetals provinents de la 

zona. 

El 1999 el Grupo Fabregat crea l’empresa Cogeneración Torregrossa, que produeix energia 

elèctrica mitjançant el processament dels residus orgànics per a la seva posterior venda i 

utilització en processos industrials. El volum de veda de l’energia elèctrica produïda és: 

• Any 2001: 742 milers d’euros 



30. TRADEMA-TAFISA. Caldera tèrmica alimentada amb biomassa. Solsona (Lleida). 1991. 

• Potència tèrmica instal·lada: 23000000 kcal/h. 

• Fluid tèrmic: gasos calents, oli tèrmic. 

• Consum nominal de biomassa: 10 Tn/h (15000 tep). 

• Combustible: costers, escorces, triturat no apte, residus industrials. 

• Aplicació: assecadors, premses. 

31. FUSTES PIRINEU CATALÀ, S.A. Subministrament energia elèctrica mitjançant els residus 

forestals de la pròpia indústria. 1991. 24 tep/any. 

32. MOBLES LIMBA. Instal·lació d’una caldera que crema serradures i restes de fusta. 100 

tep. 1992. 

33. TAPONES Y ESPEC. DEL CORCHO. Producció d’energia tèrmica per combustió de la pols 

del suro. 70 tep. 1993. 

34. VIVENDES VALL D’ARAN. Utilització biomassa/solar en 5 vivendes, instal·lades per 

Construccions Francisco Castet. 17 tep. 1994. 

35. MOBLES ROS, S.A. Caldera AT funcionant amb residus de la pròpia empresa. 112 tep. 

1994. 

36. HERMANOS BERNA, S.A. Caldera alimentada per pols de suro. 677 tep. 1994. 

37. ENTAR, S.A. Alió (Tarragona). 1996. 


• Consum anual de biomassa: 3000 tep. 

• Combustible: escorces, triturat no apte i restes de desenrotllament, retalls de 

taulers. 

• Aplicació tèrmica: premsa d’assecatge de xapa. 

38. Cimentera CEDEX. Alcanar (Tarragona). 2005. Està actualment realitzant les proves 

d’acondicionament per tal de substituir el petroli. 

• Consum anual de biomassa: 4000 Tm/any. 

• Combustible: closca d’ametlla i sansa d’oliva. 

Empreses instal·ladores de sistemes d’aprofitament energètic mitjançant biomassa: 

39. L. SOLÉ, S.A. Instal·lació de sistemes. Polígon Industrial "El Cros". Garbí 16, Naus C i D. 

08310 Argentona (Barcelona). Telèfon (93) 741 26 30. Telefax (93) 757 35 18. Email:info@lsole.com. 

Pàgina web: http://www.lsole.com. 

11—255

40. RECALOR, S.A. Sistemes d’aprofitament energètic i equips per al tractament de biomassa. 

C/ Sant Josep, 38. 08960 St Just Desvern (Barcelona). Tel: 93 372 51 96. Fax: 93 473 46 

67. 

41. METAL·LÚRGIQUES WOGA, S.A. Sistemes d’aprofitament energètic. C/Camí de la Font 

s/n. Olesa de Montserrat (Baix Llobregat). Tel: 93 778 08 16. Fax: 93 778 29 00. E-mail: 

woga@sefes.es 

42. TERMISA. Sistemes d’aprofitament energètic. C/ Badal 98-102 Esc. A Entresòl 7. 08014 

Barcelona. Tel: 93 331 55 12. Fax: 93 442 11 73. 

43. TRAMA TECNO AMBIENTAL. Unitat de consultoria. C/Ripollès, 46. 08026 Barcelona. Tel. 

93 446 32 34. Fax: 93 456 69 48. E-mail: tta@tramatecnoambiental.es. Pàgina web: 

http://tramatecnoambiental.com. Persona de contacte: Jaume Serrasolses. 

44. ENG ENERGIA I RESIDUS, S. L. Instal·lació de sistemes i consultoria. C/ del Parc 58. 

08302 Mataró (Barcelona). Tel 93 799 83 11. E-mai: info@engersl.com 

45. AMBIGEST. Consultoria i instal·lació. C/Vila 1. 08190 St Cugat del Vallès. Tel 93 590 03 

63. E-mail: ambigest@eic.ictnet.es. Persona de contacte: Jordi Parés. 

46. ECOTÈCNIA S. Coop. Consultoria i instal·lació. C/ Amistat 23. 08005 Barcelona. Tel. 93 

225 76 00. Fax. 93 221 09 39. E-mail: ecotecnia@ecotecnia.com. Pàgina web: 

http://ecotecnia.com. Persona de contacte: Núria Cererols. 

47. PROSANT Torelló. Producció. C/ Verdaguer 18. 08572 Sant Pere de Torelló (Barcelona). 

Tel 93 858 40 24. Fax. 93 850 91 30. Persona de contacte: Ramon Vaqué. 

48. SERINSA ENERGIA I MEDIA AMBIENT, S.A. Consultoria. Pol. Ind. Francolí parc, 22 

Nau 8. 43006 Tarragona. Tel 977 52 95 37. Fax, 977 55 39 39. E-mail: serinsa@tinet.fut.es. 

Pàgina web: http://serinsa.com. Persona de contacte: Jordi Company. 

49. CONSTRUCCIONES CORMA S.A. Fabricant o distribuïdor de calderes de biomassa. 

Ferrocarrils Catalans, 164. 08940 Cornellà de Llobregat (Barcelona). Tel 93 377 15 14. Fax 

93 474 62 41. 

50. PIROBLOC, S.A. Fabricant o distribuïdor de calderes de biomassa. C/ Del Vapor s/n. 

Polígon Industrial La Ferreria. 08110 Montcada i Reixac (Barcelona). Tel: 93 564 43 54. Fax: 

93 564 83 61. E-mail: jsoler@pirobloc.com. Pàgina web: http://www.pirobloc.com. 

51. NOVA ENERGIA, ENERGIES RENOVABLES, SL. Consultoria. C/Sant Joaquim 6. 08360 

Canet de Mar (Barcelona). Tel: 937 943 391. Fax: 937 943 391. E-mail: 

info@novaenergia.org. Pàgina web: http://www.novaenergia.org. 

La Taula 11.1 mostra el nombre d’instal·lacions segons les diferents potències de les calderes 

en els casos que es disposava de dades (a Catalunya existeixen com a mínim 31 instal·lacions, 

de les quals tan sols es coneix la potència a 26). Com es pot observar, el major nombre 

d’instal·lacions correspon a calderes amb unes potències entre 100.000 i 250.000 kcal/h. 

D’altra banda, també s’han recomptat el nombre d’instal·lacions que utilitzen la biomassa com a 

font d’energia en la zona d’estudi, és a dir, en les comarques que comprenen tant el Parc 

Natural del Montseny (Vallès Oriental, Osona i Selva) i el Parc del Montnegre i el Corredor 

(Maresme, Vallès Oriental i Selva). 

En aquestes comarques, es localitzen 7 instal·lacions d’aprofitament de biomassa com a font 

d’energia (tot i que a la Taula 11.1 en consten cinc ja que no es disposa de dades de la 

potència de dues instal·lacions), cosa que representa un 23% de les instal·lacions de caràcter 

privat a Catalunya. 

Cal citar que majoritàriament les calderes d’aquest tipus estan situades al Vallès Oriental 

(quatre instal·lacions); seguit de la Selva amb dues instal·lacions; a continuació es troba el 

11—256

Maresme on es localitza una instal·lació; mentre que a Osona no està situada cap caldera 

d’aquestes característiques. 

Taula 11.1. Nombre d’instal·lacions de calderes que utilitzen biomassa com a font d’energia, 

tant per a Catalunya com per la zona d’estudi. 

Potència (Kcal/h) 

Nombre d’instal·lacions a 

Catalunya 

100.000 – 250.000 13 2 

300.000 – 400.000 3 0 

500.000 8 3 

> 500.000 3 0 

Font: Elaboració pròpia a partir de 

Font: Elaboració pròpia a partir de [111]. 

III. JORNADES SOBRE BIOMASSA A CATALUNYA 

Nombre d’instal·lacions en la zona d’estudi 

(Osona, Maresme, Selva 

i Vallès Oriental) 

A continuació s’esmenten les jornades, ordenades cronològicament des de la més actual, que 

s’han realitzat a Catalunya sobre la utilització de la biomassa com a font d’energia o que 

incloïen aquesta font d’energia en el seu programa. 

L’APROFITAMENT DE LA BIOMASSA FORESTAL PER A ÚS ENERGÈTIC. Jornada 

Forestal de Primavera sobre l'aprofitament de biomassa forestal per a ús energètic. 

Vallirana i Molins de Rei, 16 de juny de 2005. Organitzat pel Centre de la Propietat 

Forestal. 

GENERACIÓ ENERGÈTICA DESCENTRALITZADA. Molins de Rei, 5 de febrer de 

2005. Organitzat pel Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius; Ecologistes de Catalunya; 

amb el suport de l’Institut Català d’Energia del Departament d’Indústria, Comerç i 

Turisme de la Generalitat de Catalunya. 

JORNADA TÈCNICA SOBRE XARXES DE CALOR AMB BIOMASSA. La Garriga, 1 

de juliol de 2004. Organitzat per l’Ajuntament de la Garriga, l’Institut Català d’Energia 

del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i la 

Direcció General de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi 

Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. 

2a JORNADA SOBRE EFICIÈNCIA ENERGÈTICA I ENERGIES RENOVABLES A 

LA COMARCA DE LA SELVA. Santa Coloma de Farners, 29 de juny de 2004. 

Organitza el Consell Comarcal de la Selva i el Consorci Mediambiental de la Selva. 

Col·labora l’Institut Català de l’Energia. 

CURS: Energies Renovables per a la cooperació al desenvolupament en zones 

rurals. Escola Agrària de Manresa, 23 d’octubre al 18 de desembre de 2004. Organitza 

l’Escola Agrària de Manresa. 

SEMINARI: “SUBPRODUCTES DE LA INDÚSTRIA DE LA FUSTA”. Solsona, 20 de 

novembre de 2003. Organitzat pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i l’Institut 

Tecnològic de Lleida. 

JORNADA TÈCNICA 36: APROFITAMENT DE RESIDUS I SUBPRODUCTES DEL 

A FUSTA. Barcelona, 12 de desembre de 2001. Organitzat per la Borsa de 

Subproductes de Catalunya, Asociación Nacional de Fabricantes de Tableros, Consell de 

Cambres de Catalunya i el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de 

Catalunya. 

11—257

11.3. EXPERIÈNCIES D’APROFITAMENT DE BIOMASSA COM 

A FONT D’ENERGIA A ESPANYA 

A Espanya es duen a terme actualment diverses experiències d’aprofitament de biomassa com a 

font d’energia. En aquest apartat s’enumeren algunes de les experiències, ja siguin projectes o 

bé experiències en funcionament, que s’han dut o s’estan duent a terme a Espanya i es 

diferencien segons el tipus de combustible emprat: 

11—258 

I. Residus forestals o mescles de combustible que incloguin aquest tipus de 

biomassa 

II. Residus d’indústries del sector de la fusta 

III. Pellets o briquetes (s’inclou en aquest punt els productors de pellets o 

briquetes) 

IV. Residus agrícoles o mescles de combustible que incloguin aquest tipus de 

biomassa 

V. Altres tipus de biomassa com la pinyolada o la gallinassa 

Al final d’aquest apartat se citen les jornades que s’han realitzat a Espanya relacionades amb 

l’aprofitament de biomassa com a font d’energia. 

A nivell d’estudis i projectes cal anomenar els centres espanyols que actualment estan 

investigant aquest sector com el Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y 

Tecnológicas (CIEMAT), el Centro Nacional de Energías Renovables (CEDER) i el Consejo 

Superior de Investigacions Científicas (CSIC), els quals actualment estan dipositant molts 

esforços cap a l’estudi d’aquest àmbit. D’altra banda, el Ministeri de Ciència i Tecnologia està 

impulsant diversos projectes en aquest àmbit, a més de totes les universitats que es dediquen 

a investigacions sobre l’aprofitament de biomassa per a l’obtenció d’energia o de productes 

químics. 

Cal afegir l’experiència de la Universitat de Santiago, que ha estudiat el potencial energètic del 

matollar gallec i ha arribat a la conclusió que part d’aquesta biomassa es podria utilitzar en 

plantes de generació d’energia. Els càlculs s’han dut a terme mitjançant l’aprofitament del 

matollar de forma racional, per no donar lloc a un desequilibri ecològic. Del total de 800.000 ha 

de matollar, els investigadors calculen que s’haurien de reservar 330.000 ha per a manteniment 

ecològic i utilitzar les restants en plantes de generació elèctrica. S’assoliria una producció, 

segons els investigadors, de 260.000 Mwh, equivalent a les necessitats d’electricitat d’unes 

60.000 persones. Aquest estudi està finançat per la Xunta de Galícia, i té previst finalitzar el 

2007 [112].

I. RESIDUS FORESTALS O MESCLES DE COMBUSTIBLE QUE INCLOGUIN 

AQUEST TIPUS DE BIOMASSA 

A continuació es presenten les experiències espanyoles que utilitzen com a combustible els 

residus forestals o que en les mescles de combustible incloguin aquest tipus de biomassa. 

1. PLANTA DE GENERACIÓ DE CALOR I ELECTRICITAT D’ALLARIZ 

ENTITATS 

PARTICIPANTS 

SITUACIÓ Allariz (Ourense) 


TIPUS DE REACTOR --- 

PROCEDÈNCIA 

BIOMASSA 

TIPUS DE BIOMASSA Forestal 

CAPACITAT (INPUT) 2.000 l/min. 

L’ajuntament de Allariz va crear l’empresa ALLARLUZ, S.A. amb capital social de 10.000.000 

ptes. íntegrament municipal. Direcció tècnica de GESTENGA, S.A. es va contractar l’obra amb 

una inversió de 560.000.000 ptes. que va rebre recolzament financer de la Xunta de Galícia i 

del Ministerio de Industria. 

Un cop iniciada l’obra, ALLARLUZ, S.A. realitza una ampliació de capital passant a participar en 

l’accionariat UNIÓN FENOSA, ENDESA, ENGASA, SODIGA i l’IDAE. 

Procedents de la neteja del bosc 

PRODUCCIÓ Electricitat: 12 MW al año 

ESCALA --- 

ANY 2001-2002 

CONTACTE --- 

Calor: 8.750.000 Kcal/h., i una turbina amb una capacitat de producció de 2.350 Kw/h. 

2. CENTRAL DE GENERACIÓ D’AIGUA CALENTA A PARTIR DE BIOMASSA DE 

CÚELLAR 

ENTITATS 

PARTICIPANTS 

SITUACIÓ Cuéllar (Segovia) 


CARACTERÍSTIQUES DEL 

PROCÉS 

PROCEDÈNCIA 

BIOMASSA 

Ente Regional de la Energía de Castilla i León, el Instituto para la Diversificación i el Ahorro de 

la Energía i el propio Aiuntamiento de Cuellar 

PFT, Projecte Finançat por Tercers (IDAE i EREN) a l’ajuntament de Cuéllar. 

La instal·lació va ser realitzada per l’UTE-Cuéllar, formada per MONCOBRA i HEIMO. INTECSA 

com a ingenieria auxiliar i de la UNIVERSITAT DE VALLADOLID, que va aportar un becari per a 

les feines d’investigació, optimització i desenvolupament de la planta. 

2 calderes + xarxa de distribució 

Residus de diferents indústries forestals, preferentment ubicades en una zona propera d’uns 

30 km de radi. L’escorça de pi és subministrada per diverses serradores que l’obtenen com a 

subproducte del desescorçat del pi i del xop bàsicament. Les restes de pinies són 

subministrades per indústries dedicades a l’obtenció de pinions a la comarca de Pedrajas de 

San Esteban (Valladolid). Fins i tot poden arribar a cremar controladament restes industrials 

agrícoles, fonamentalment de blat de moro, gira-sol i cereal. 

TIPUS DE BIOMASSA Residus forestals d’escorces o fustes, fustes no aplicables per altres aplicacions, prèviament 

estellades. 

CAPACITAT (INPUT) 2.500 t/any 

Hivern: 10 t/dia (calefacció i ACS) 

Estiu: 2 t/dia (ACS) 

11—259

PRODUCCIÓ Aliment a 202 famílies i 13 vivendes unifamilars 

ESCALA Planta tèrmica de funcionament dual (estiu/hivern) 

ANY 1998-1999 

CONTACTE http://www.aitocuellar.es/villa/8ampliacion.htm 

3. CENTRAL DE COGENERACIÓ I BIOMASSA AL GRUP ENCE (Huelva) 

ENTITATS 

PARTICIPANTS 

SITUACIÓ Huelva 

TIPUS DE PROCÉS Combustió i cogeneració 


PROCÉS 

PROCEDÈNCIA 

BIOMASSA 

11—260 

El Grupo ENCE, líder del sector paperer a Espanya ha creat una filial anomenada CENER, que 

posseeix una nova central de cogeneració i biomassa. 

Inversió: 6.300 milions de pessetes 

Potència: 99,5 MW (planta de cogeneració i de biomassa) 

ENCE Huelva envia a la central 150 tones/hora de vapor d’alta pressió des de les calderes de 

biomssa i entren a la central de cogeneració (turboalternador de condensació de 36 MW) per 

convertir-los en energia elèctrica. A més, CENER genera uns altres 36 MW en un 

turboalternador de gas natural, els gasos d’escapament del qual produeixen 150 Tn/h de vapor 

d’alta pressió que la central retorna a la fàbrica. Allà, un altre turboalternador de contrapressió 

de 27,5 MW aprofita aquest vapor per a generar més energia i per a la fabricació de cel·lulosa. 

--- 

TIPUS DE BIOMASSA Residus dels processos d’aprofitament de la fusta per a l’obtenció de pasta de paper (biomassa 

líquida i sòlida) 

CAPACITAT (INPUT) --- 

PRODUCCIÓ 

ANY 2001 

Electricitat: 592.000 MWh/any (8150 tones equivalents de petroli i evita l’emissió a l’atmosfera 

de 87.000 tones de CO2 i 600 tones de SO2) 

CONTACTE Tel: 959 23 09 12.E-mail: lpelaio@ence.es 

http://www.ence.es ; http://www.energiasrenovables.com/paginas/Contenidosecciones.asp?ID=527&Nombre=Biomasa 

4. PLANTA EXPERIMENTAL PER A ESTUDIAR ELS RENDIMENTS DE LA GASIFICACIÓ 

A TAIM 

ENTITATS 

PARTICIPANTS 

SITUACIÓ Saragossa (Aragó) 

TIPUS DE PROCÉS Gasificació 


PROCÉS 

PROCEDÈNCIA 

BIOMASSA 

Empresa: Taim-Tfg 

Desenvolupament de la planta: l’empresa Taim-Tfg, un equip d’investigació del Departament 

d’Enginyeria química i Tecnologies del Medi Ambient del a Universitat de Zaragoza i compta 

amb el recolzament del Instituto para la Diversificación i Ahorro Energético (IDAE). 

Inversió inicial: 200 milions de pessetes. 

Potència: 350 KW 

--- 

TIPUS DE BIOMASSA Residus forestals 

CAPACITAT (INPUT) 

PRODUCCIÓ Pot atendre el consum domèstic anual d’una població entre 8.000 i 10.000 habitants 

ANY 2001 

CONTACTE 

www.taim-tfg.com 

http://www.energias-

enovables.com/paginas/Contenidosecciones.asp?ID=948&Nombre=Biomasa 

5. PROJECTE D’UNA PLANTA DE COGENERACIÓ ELÈCTRICA A LLEÓ 

ENTITATS PARTICIPANTS Consejería de Medio Ambiente de Castilla y León en col·laboració amb l’Ente Regional de la 

Energía. 

SITUACIÓ Província de Lleó 

TIPUS DE PROCÉS --- 


PROCÉS 


Cogeneració elèctrica 

TIPUS DE BIOMASSA Residus d’origen forestal 


PRODUCCIÓ --- 

ANY 2004 

CONTACTE www.jcil.es 

6. EMPRESA NACIONAL DE CELULOSAS. Aprofitament de biomassa en ENCE-Pontevedra. 

Lourizán (Pontevedra). 

• Potència: 30 MW. 

• Producció mitjana de vapor: 230 Tn/h. 

• Condicions de vapor: 64 Kg/m 2 i 450 ºC. 

• Fluid tèrmic: vapor. 

• Combustibles: Escorces, lleixius negres. 

7. EXPLOTACIONES CERÁMICAS ESPAÑOLAS, S.A. Utilització de combustibles sòlids en 

ECESA. Burela (Lugo). 

• Potència tèrmica: 3.000.000 kcal/h. 

• Capacitat de consum de biomassa: 2800 tep/any. 

• Fluid tèrmic: oli tèrmic. 

• Combustibles: Escorça de pi. 

• Aplicació: assecatge i preparació de caolí. 

8. AGRICOLA FACI. Assecador alimentat amb residus agroalimentaris i forestals. Albacete 

(Albacete). 


• Fluid tèrmic: Aire calent. 


• Combustible: escorces, residus de blat de moro, altres residus agrícoles. 

11—261

II. RESIDUS DE LA INDÚSTRIA DEL SECTOR DE LA FUSTA 

A continuació es presenten algunes de les experiències espanyoles que utilitzen com a 

combustible els residus de la indústria del sector de la fusta, majoritàriament es tracta 

d’empreses d’aquest sector que aprofiten els seus residus per tal d’abastir totalment o 

parcialment les necessitats energètiques del procés productiu. Cal considerar la gran 

implantació d’aquests tipus d’instal·lacions a tota Espanya, ja a l’any 1996 hi havia 114 

projectes en funcionament d’aprofitament de biomassa. 

9. INDUSTRIA DEL TABLERO, S.A. (INTASA). Caldera alimentada amb biomassa per a la 

producció d’electricitat i calor. San Sadurniño (La Coruña). 

11—262 

• Potència elèctrica: 5 MW. 

• Capacitat de producció de vapor: 30 Tn/h. 

• Condicions de vapor: 50 bar i 450 ºC. 

• Capacitat de consum de biomassa: 10 Tn/h. 


• Combustibles: Escorces, residus de fusta. 

• Aplicació: generació elèctrica i de vapor de procés. 

10. CEREOL IBERICA. Caldera de vapor alimentada amb biomassa. 

• Potència elèctrica de generació: 800 kW. 

• Capacitat de producció de vapor: 18 Tn/h. 

• Condicions de vapor: 45 bar i 400 ºC. 

• Capacitat de consum de biomassa: 4 Tn/h. 


• Combustibles: Closques de girasol, residus de fusta. 

• Aplicació: generació elèctrica i de vapor de procés. 

11. HUNOSA. Central Tèrmica La Pereda. Mieres (Asturias). 

• Potència elèctrica instal·lada: 50 MW. 

• Producció elèctrica instal·lada: 300000 MWh/any. 

• Combustibles: residus de fusta utilitzats en l’estibació de mines (7%) equivalent 

a 5772 tep/any; estèrils d’escombrera i carbó. 

12. COOPERATIVA SILLAS DE ARRIONDAS. Sistema de combustió automàtica de virutes 

i serradures per a assecadors. Arriondas (Astúries). 


• Capacitat de consum de biomassa: 164 tep. 

• Fluid tèrmic: aigua. 

• Combustibles: Residus de fusta. 

13. MUEBLES MURIEDAS. Caldera d’oli tèrmic alimentada amb residus de fusta. Barreda 

(Cantàbria). 

• Potència tèrmica: 1150000 kcal/h. 

• Capacitat de consum de biomassa: variable. 

• Fluid tèrmic: oli tèrmic.

• Combustibles: serradures, virutes, estelles. 

14. LIZARRI, S.L. Aprofitament de la biomassa residual en fustes Lizarri. Zamudio (Vizcaya). 




• Combustibles: serradures, virutes i residus de fusta en general. 

• Aplicació tèrmica: premsa i calefacció de la nau de producció. 

15. HOLTZA, S.A. Aplicació de residus de fusta en Holtza, S.A. Legutiano (Álaba) 



• Fluid tèrmic: aigua calenta. 

• Combustibles: serradures, virutes i residus de fusta en general. 

• Aplicació tèrmica: assecadors, calefacció de la nau i oficines i preparació d’ACS. 

16. LAN MOBEL, S. COOP. Caldera funcionant amb residus en Lan Mobel, S. Coop. Azpeitia 

(Gipuzkoa). 


• Capacitat de consum de biomassa: 32 tep/any 


• Combustibles: serradures i virutes. 

• Aplicació tèrmica: calefacció d’oficines i instal·lacions. 

17. PAPELERA NAVARRA, S.A. Caldera alimentada amb biomassa per a la producció 

d’electricitat i calor. Sangüesa (Navarra). 

• Combustibles: Biogàs. 

• Aplicació: Cogeneració de vapor i electricitat. 

18. TABLEGAR, S.L. Caldera alimentada amb biomassa en Tablegar, S.L. Fuenmayor (La 

Rioja). 

• Potència tèrmica: 5000000 kcal/h. 

• Combustibles: Material triturat de residus de la pròpia indústria. 

• Fluïd tèrmic: oli tèrmic. 

19. MOLDULAC, S.L. Utilització de residus en Modulac, S.L. Benicarló (Castelló de la Plana). 



• Combustible: restes de taulers, material triturat. 

20. PUERTAS EKUS, S.A.L. Caldera funcionant amb residus. La Villa de Don Fadrique 

(Toledo). 


• Fluid tèrmic: Oli tèrmic. 


• Combustible: serradures i virutes. 

21. PUERTAS NORMA, S.A. San Leonardo de Yagüe (Soria). 

11—263

11—264 


• Fluid tèrmic: Vapor. 


• Combustible: serradures, virutes i residus de fusta en general. 

• Aplicacions tèrmiques: assecatges de cambra, premses i calefacció de les 

instal·lacions. 

22. APLICORK, S.A. Calderes alimentades amb pols de suro. Mérida (Badajoz). 


• Fluid tèrmic: Vapor i oli tèrmic. 


• Combustible: pols de suro. 

• Aplicacions: assecadors, premses. 

23. AJUNTAMENT DE HELECHOSA DE LOS MONTES/JUNTA DE EXTREMADURA. 

Planta de tractament de biomassa de Helechosa de los Montes. Helechosa de los Montes 

(Badajoz). 

• Capacitat de tractament: 180 Tn/dia 

• Combustible produït: estelles. 

• Aplicació: trituració i tractament de residus forestals. 

24. MUEBLES PINO. Caldera d’oli tèrmic funcionant amb residus. Vilafranca de Córdoba 

(Córdoba). 


• Fluid tèrmic: Oli tèrmic. 


• Combustible: serradures, virutes i residus de fusta. 

25. TEJAR CAN BENITO. Instal·lació industrial per a combustió de residus de la indústria de 

la fusta. Campos del Puerto (Mallorca). 

• Capacitat instal·lació: 375 kg/h 

• Combustible: residus d’indústries de la fusta. 

26. CARPINTERÍA HERMANOS PRADAS S.L. Instal·lació industrial per a combustió de 

virutes i serradures que es generen en el propi procés de transformació de la fusta. María 

de Huerva (Saragossa). 

• Potència tèrmica instal·lada: 600.000 kcal/h. 

• Fluid tèrmic: Aigua calenta. 

• Consum anual de biomassa: 44.800 kg/any. 

• Combustible: serradures i virutes. 

• Aplicacions tèrmiques: calefacció de les instal·lacions. 

• Estalvi energètic anual: 17 tep/any. 

27. EMBALAJES, PALES Y LEÑAS “EL HOSTAL”. Instal·lació industrial per a combustió de 

residus generats en la planta de transformació de la fusta per a la fabricació 

d’embalatges. Sabiñánigo (Huesca). 

• Fluid tèrmic: Aigua calenta.

• Combustible: restes de fusta. 

• Aplicacions tèrmiques: calefacció de les instal·lacions. 

28. ENVASES MONZÓN S.L. Instal·lació industrial per a combustió dels residus de laminat i 

les escorces per a escalfar oli tèrmic que s’utilitza en les premses pera unir les làmines de 

fusta generdes en el desenrotllament dels troncs; i una altra aplicació és la producció 

d’aire calent en l’assecador continu per tal de reduir la humitat de la fusta. Ateca 

(Saragossa). 

• Potència tèrmica instal·lada: 2.000.000 kcal/h (2.32 MW). 

• Fluid tèrmic: Oli tèrmic (250 ºC). 

• Consum anual de biomassa: 7 Tn/dia. 

• Combustible: escorça i residus de laminat de fusta de pollancre. 

• Aplicacions tèrmiques: escalfar oli tèrmic i producció aire calent per a 

l’assecador de fusta. 


29. INTAMASA. Instal·lació industrial per a combustió per a produir energia tèrmica 

necessària en el procés de fabricació de taulers de fibra a partir de fusta de pi que és 

estellada a la mateixa planta. Cella (Teruel). 

• Potència tèrmica instal·lada: 16,5 MW (rendiment caldera: 79-82%). 

• Fluid tèrmic: Vapor saturat (25-26 Tn/h; 16 kg/cm 2 ). 

• Consum de biomassa: 124 Tn/dia (residus generats: 41.000 Tn/any i residus 

adquirits: 4.000 Tn/any; preu compra residus: 2,51 ptes/kg). 

• Combustible: serradures, escorça i restes de fusta. 

• Combustible addicional: fuel-oil. 

• Aplicacions tèrmiques: energia per al procés de producció. 

• Estalvi energètic anual: 16.600 tep/any. 

30. MADERAS Y CHAPA RAMÓN SÁNCHEZ S.L. Instal·lació industrial per a combustió de 

residus biomàssics que es generen en el propi procés de desenrotllament de fusta 

tropical. Orihuela del Tremedal (Saragossa). 

• Potència tèrmica instal·lada: 1.250.000 kcal/h. 

• Fluid tèrmic: Oli tèrmic (250 ºC) i aire calent (180 ºC). 

• Consum anual de biomassa: 800 Tn/any (3175 kg/dia). 

• Combustible: escorça, retalls de laminat, testes, virutes i serradures. 

• Aplicacions tèrmiques: necessitats energètiques del procés productiu (caldera i 

escalfament assecador per tal de reduir la humitat de la fusta). 


31. PAPELERA DE GALLUR S.A. Instal·lació industrial per a combustió d’escorça, estelles i 

serradures de fusta de pollancre i de pi per al procés de fabricació de paper. Gallur 

(Saragossa). 

• Fluid tèrmic: Vapor (13 Tn/h; 12 kg/cm 2 ). 

• Consum anual de biomassa: 20.000 Tn/any. 

• Combustible: Escorça, estelles (i ocasionalment serradures de fusta de 

pollancre i de pi que es compren a explotacions forestals i fàbriques de 

Saragossa, resta d’Aragó, Soria, La Rioja i Vitoria; preu 3,5 ptes/kg). 

11—265

11—266 

• Combustible addicional: Fuel-oil; 500 Tn/any) 

• Rendiment caldera: 85%. 

• Aplicacions tèrmiques: energia per al procés productiu. 


32. TUROLENSE DE TABLEROS S.A. Instal·lació industrial per a combustió d’escorça i pols 

de polir generats en el procés de fabricació de taulers; i residus de fusta adquirits a baix 

cost a serradores i fàbriques de mobles de la zona. Cella (Teruel). 

• Potència entrant a la càmara de combustió pols: 4,6 MW. 

• Potència entrant forn de graella mòbil: 9,3 MW. 


• Consum anual de pols de polir: 1.250 kg/hora (4.000 kcal/kg). 

• Consum anual d’escorça i residus: 3.500 kg/hora (2.000 kcal/kg). 

• Combustible: escorça, pols de polir i residus de fusta. 

• Energia elèctrica produïda: Turbina de gas (20 MWe) i Turbina de vapor (5 

MWe). 

• Aplicacions tèrmiques: Energia per al procés productiu. 


III. PELLETS O BRIQUETES 

A continuació es presenten les experiències d’Espanya que utilitzen com a combustible pellets o 

briquetes. En aquest apartat també s’inclou les plantes fabricants d’aquests tipus de material. 

33. COMUNITAT DE VEÏNS. Calefacció col·lectiva. Madrid (Madrid). 

• Consum anterior de carbó: 46 Tn/any. 

• Consum actual de pellet: 46 Tn/any. 

• Cost energètic anterior: 1250000 ptes (carbó i llenya) 

• Cost energètic actual: 872000 ptes (pellet) 

• Cost de l’equip: 2400000 ptes (no s’inclou el cost del muntatge d’equips 

auxiliars i adequació de la cambra de calderes) 

34. BRIQUETES ISCAR/VALENTÍN RICO. Planta de producció de briquetes Iscar. 

• Combustible: virutes, serradures, closca de pinya, briquetes. 

• PCI de les briquetes: 4200 kcal/kg 

35. BRIQUETASUR (MADERAS AGUILAR). Fàbrica de briquetes de Maderas Aguilar. Los 

Barrios (Cádiz). 

• Producció de briquetes: 1000000 kg/any. 

• Consum de biomassa: 400 tep/any. 

• Combustible: residus de fusta. 

• PCI combustible: 4000 kcal/kg.

IV. RESIDUS AGRÍCOLES O MESCLES DE COMBUSTIBLE QUE INCLOGUIN 

AQUEST TIPUS DE BIOMASSA 

A continuació es presenten les experiències espanyoles que utilitzen com a combustible els 

residus agrícoles (restes de poda, closca d’ametlla, etc.) o bé que en les seves mescles de 

combustible es contingui aquest tipus de biomassa. En aquest apartat no s’inclou aquelles 

experiències que utilitzen pinyolada de qualsevol tipus o d’altres residus biomàssics de 

característiques similars, ja que aquestes experiències estan recollides a l’apartat següent. 

36. PLANTA DE VALORITZACIÓ DE RESIDUS AGRÍCOLES A NÍJAR (ALMERÍA) 

PROPIETAT Albaida (firma participada per TRAGSA (Ministerio de Agricultura) i per CAJAMAR) 

SITUACIÓ Níjar (Almería) 

TIPUS DE PROCÉS Gasificació i producció de vapor 

TIPUS MAQUINÀRIA Gasificador i turbina de vapor de 1800 kw 

PROCEDÈNCIA 

BIOMASSA 

TIPUS DE BIOMASSA Residus agrícoles 

CAPACITAT (INPUT) 21.600 Tn residus/any. 

Residus agrícoles dels agricultors dels municipis del Llevant d’Almeria (Almería, Níjar, Pechina i 

Viator) i els del ponent (Adra, Berja, Dalías, La Mojonera, El Ejido, Roquetas de Mar i Vícar) 

PRODUCCIÓ Producció elèctrica: 13.600.000 KW/hora anuals 

ANY 2004 

CONTACTE http://www.energiasrenovables.com/paginas/Contenidosecciones.asp?ID=4964&Nombre=Biomasa 

37. CENTRAL TÈRMICA DE BIOMASSA PER A UNA RESIDÈNCIA DE LA 3a EDAT DE 

MOVERA (SARAGOSSA) 

ENTITATS 

PARTICIPANTS 

SITUACIÓ Movera (Zaragoza). 



PROCÉS 

PROCEDÈNCIA 

BIOMASSA 

Idex Ibérica i Instituto Aragonés de Servicios Sociales 

Dades tècniques: 

– Instal·lació de gasoli: 

Potència caldera de calefacció: 1.000 kW 

Potència caldera d’ACS: 250 kW 

– Instal·lació de biomassa 

Potència caldera de calefacció: 500 kW (2 unitats) 

Potència caldera d’ACS: 250 kW 

Combustible: closca d’ametlla 

Poder calorífic del combustible: 4.000 Kcal/Kg 

Humitat: 7% 

Fluid tèrmic: aigua 

Temperatura màxima de sortida: 90°C 

Pressió de treball: 4,5 bar 

__ 

TIPUS DE BIOMASSA Bàsicament closca d’ametlla, però també pot cremar fins a 15 combustibles diferents com 

pinyols de raïm o d’oliva. 

CAPACITAT (INPUT) 470 Tm biomassa/any 

PRODUCCIÓ 

ANY 1999 

Cobreix tota la calefacció i ACS de l’edifici de 14 plantes dividit en tres ales. Va ser construït el 

1976 i té una capacitat per a 241 llits (2a residència de major capacitat a Aragó) 

CONTACTE Idex Ibérica Energética 

Berlín, 4 Portal 2 bajo 

28224 Pozuelo de Alarcón (Madrid) 

Tel: 91 715 61 10. Fax: 91 352 15 21 

11—267

11—268 

idex@idex-iberica.com 

www.idex-iberica.com 

Instituto Aragonés de Servicios Sociales 

R.T.E. Movera 

Antonio García Tejedor 

Torre de Sta. Engracia s/n 

50194 Movera - Zaragoza 

Tel: 976586790 

http://www.energiasrenovables.com/paginas/Contenidosecciones.asp?ID=2599&Nombre=Biomasa 

38. PLANTA DE COMBUSTIÓ A SANGÜESA (NAVARRA) 

ENTITATS 

PARTICIPANTS 

SITUACIÓ Sangüesa (Navarra) 



PROCÉS 

PROCEDÈNCIA 

BIOMASSA 

TIPUS DE BIOMASSA Palla de cereal 

CAPACITAT (INPUT) 160.000 tones anuals 

EHN va iniciar la construcció d’aquesta planta a l’estiu de 2000, i hi ha invertit 51,09 milions 

d’euros. L’Instituto para la Diversificación i el Ahorro de la Energía (IDAE) ha col·laborat 

mitjançant una aportació del 10% del cost en comptes de participació, i s’ha comptat amb 

subvencions del Programa Thermie de la Unió Europea i del Plan de Ahorro i Eficiencia 

Energética. 

La palla és transportada fins la planta en paques, que es dipositen en un 

magatzem. Aquestes paques es condueixen fins la cladera mitjançant una cinta 

transportadora. 

Un sistema de tall esmicola la palla abans de caure a un extrem de la graella, 

ubicada en la caldera, on és cremada. 

La combustió escalfa l’aigua que circula per les parets de la caldera, fins convertir-la 

en vapor. 

A partir d’aquest coment es produeix un triple procès: 

- El vapor, després de passar per un sobreescalfador, mou una turbina que, 

connectada a un generador, propicia la producció d’electricitat. 

- El vapor d’aigua que ha passat per la turbina, a menor pressió i temperatura, es 

porta fins un condensador, refrigerat per l’aigua agafada d’un canal que recorre el 

polígon industrial. Gràcies a aquest descens tèrmic, el vapor es converteix de nou 

en aigua, i aquest líquid es traslladarà en circuit tancat fins les parets de la 

caldera, iniciant-se així de nou el procés. 

- La combustió de la palla produeix incremats, que es depositen al fons de la 

caldera, i cendres, resultat de filtrar i depurar els gasos que finsament s’emeten 

per la xemeneia de la planta. Els residus són aprofitats per a la producció de 

fertilitzants. 

Subministrament regular de combustible mitjançant la promoció d’equips de recolida i empacat 

i la signatura de contractes a llarg plaç amb proveïdors.

PRODUCCIÓ 

ANY 2004 

CONTACTE www.ehn.es 

Electricitat: 200 Gwh (un 5,6% del consum elèctric de Navarra), mitjançant 8.000 hores anuals 

previstes de funcionament. Potència: 25 MW 


39. PLANTA DE COMBUSTIÓ A GURREA DE GÁLLEGO (HUESCA) 

ENTITATS 

PARTICIPANTS 

SITUACIÓ Gurrea de Gállego (Huesca) 



PROCÉS 

PROCEDÈNCIA 

BIOMASSA 

La societat Biomasas del Pirineo (BIOMAP), participada per les empreses SUFISA i SINAE, que 

tenen el major percentatge de capital social; l’Instituto para la Diversificación i Ahorro de la 

Energía (IDAE), que assumeix un 15 por cent; el Gobierno aragonés, amb un 10 per cent; i la 

Caja Rural de Huesca (1 por cent). 

El cost de la instal·lació ascendeix a 2.700 milions de pessetes. 

Potència de 12.000 kW 

Cultius d’unes 5.000 hectàrees de card (2.500 en una primera fase) de les zones pròximes a la 

planta. 

TIPUS DE BIOMASSA Card i diversos residus agraris 


PRODUCCIÓ Producció anual de 96 milions de kW 

ANY 2001 

CONTACTE www.aragob.es 

www.idae.es 


40. PLANTA DE COMBUSTIÓ A PINOSO (ALACANT) 

ENTITATS 

PARTICIPANTS 

SITUACIÓ Pinoso (Alacant) 

TIPUS DE PROCÉS Cogeneració 


PROCÉS 

PROCEDÈNCIA 

BIOMASSA 

Construcció i instal·lació: Ghesa Ingeniería y Tecnología S.A. 

Potència elèctrica de 3.350 kW 

Poder calorífic combustible: 3.840 kcal/kg 

Rendiment caldera: 82% 

Incorpora un ciclo de vapor convencional con caldera acuotubular de parrilla i turbogrupo 

condensado por agua. La alimentación de combustible a la caldera se realiza mediante tornillos 

sin fin que distribuien la cáscara de almendra uniformemente por toda la parrilla para una 

combustión homogénea i completa. 

Cooperativa Frutos Secos El Mañán (acumula unes 20.000 tones de closca d’ametlla a l’any) 

TIPUS DE BIOMASSA Closca d’ametlla. També està equipada per a cremar altres combustibles agrícoles com podes 

de vinyes o oliveres. 

CAPACITAT (INPUT) 3.334 kg/h 


ANY 2001 

11—269

CONTACTE a.sancho@ghesa.es 

www.ghesa.es 


41. PROJECTE DE PLANTA DE PRODUCCIÓ D’ELECTRICITAT A GUAREÑA (BADAJOZ) 

ENTITATS PARTICIPANTS L’empresa Mendiluce Energías Renovables i la Comunidad de Regantes del Canal del Zújar 

inversión de unos 50 millones de euros. 

SITUACIÓ Guareña (Badajoz) 



PROCÉS 

11—270 

--- 

PROCEDÈNCIA BIOMASSA Residus dels agricultors del Canal del Zújar. 

TIPUS DE BIOMASSA Residus agrícoles procedents de la palla de cereal, blat de moro. Arròs, restes de tomateres i 

de podes d’olivers i fruiters. 

CAPACITAT (INPUT) 150.000 tones/any de residus agrícoles 

PRODUCCIÓ Electricitat per a un consum mitjà d’unes 53.000 famílies 

ANY Operativa a finals de 2005 

CONTACTE --- 

42. PLANTA DE PRODUCCIÓ DE BIOETANOL A TEIXEIRO-CURTIS (LA CORUNYA) 

ENTITATS PARTICIPANTS 

SITUACIÓ Teixeiro-Curtis (La Coruña) 



PROCÉS 

Empresa: Bioetanol Galicia Abengoa (Abengoa és el 2n productor mundial de bioetanol amb 

una producció anual de 548 milions de litres) 

Inversió de 108,6 millones de euros (generarà 80 llocs de treball directes i 1650 pel cultiu de 

cereal). 

Repsol-Coruña serà un dels principals clients de la indústria, que exportarà producció a Bilbao, 

Algeciras i Cartagena. 

--- 

PROCEDÈNCIA BIOMASSA Requereixen una superfície de cultiu de 120.000 hectàrees en terres de retirada. 

TIPUS DE BIOMASSA Diversos tipus de cereals 

CAPACITAT (INPUT) Entre 325.000 i 360.000 tones 

PRODUCCIÓ 

ANY 2002 

CONTACTE www.abengoa.es 

Producció de bioetanol (126 milions de litres) 

Electricitat: 200 milions de kWh a l’any (30% aniran a l’autoconsum) 

Producció de 115.000 tones de DDGS (una proteïna d’alimentació animal) 

43. CORTIJO “LA COLORÁ”. Calefacció i aigua calenta a 12 habitatges turístics (equivalent a 

50 persones). Montoro (Còrdova). 

Figures bàsiques d’instal·lació: 

• Any d’instal·lació: 2000. 

• Potencia de la caldera: 291 kW.

• Costos d’inversió: 19.834 € (10.819 € Obra civil, 5.410 € caldera, 2.104 tremuja, 

301 € cargol sense fi) 

• Consum de biomassa: 69 t/any (600 kg/dia) 

• Tipus de biomassa: restes de poda d’oliveres i pinyolada de la producció d’oli 

• Preu del combustible: 4,8 cèntims d’€/kg (3.312 €/any) 

• Costos d’operació: 3.312 €/any. 

• Producció ACS: 750 litres/dia. 


• Carlos Luis Begara. La Colorá de Begara, S.L.. Tel: 957 16 00 34, 

www.lacolora.com 

• José Ramón de la Rosa. Industrias de la Rosa. Tel. 957 33 60 77. 

• Més informació: http://www.bioheat.info/example/montoro_es.html 


• INSTITUTO PARA LA DIVERSIFICACIÓN Y AHORRO DE LA ENERGÍA (IDAE) 

• Luis García Benedicto 

• Junio 2002 

44. DOS COL·LEGIS PÚBLICS. Calefacció a partir de biomassa. Iniciativa de l’Ajuntament del 

municipi. Quesada (Jaén). 


• Any d’instal·lació: 1999 – 2000. 

• Potencia de la caldera: Una caldera de 297 kW y dos de 174 kW. 

• Costes d’inversió: 21.050 € cada instal·lació (3 instal·lacions: 63.150 €, costos 

totals d’operació: 6.320 €/any) 

• Consum de biomassa: 145 t/any. 

• Tipus de combustible: Residus agroindustrials de la zona (pinyolada i pinyol d’oliva) 

• Costes d’operació: 6.320 €/any. 

• Tecnologia: tres calderes (una caldera TCN 255 de 296 kW per al menjador i dues 

calderes TCN-H 150 de 174 kW per al subministrament energètic). Fabricació 

calderes: Vulcano Sadeca, SA. Fabricació cremadors i instal·lació: Joaquín Palacín, 

SL. 


• Pablo Marín. Ayuntamiento de Quesada. Tel: 9536 73 30 25. 

• Més informació: http://www.bioheat.info/example/quesada_es.html 




• Junio 2002 

45. COMUNITAT DE VEÏNS. Calefacció a un edifici amb 16 habitatges i una altura de 8 pisos 

(substitució de carbó mineral per biomassa). Saragossa. C/Corona de Aragón, 40. 


11—271

11—272 

• Any d’instal·lació: 2001. 

• Potència de la caldera: 172 kW (caldera Lasián HKN amb cremador BioSystem de 

250 kW) 

• Costos d’inversió: 28.981 € (448 € Desmuntat dels equips existents, 10.400 € 

Caldera, 2.750 € cremador, 450 € ximeneia, 2.625 € instal·lació hidràulica, 2.166 

instal·lació elèctrica, 1.800 Sistemes de Control, 560 € Sistema d’alimentació, 620 € 

Sil biomassa, 447 € Sistema de ventilació y extracció, 955 € Aïllament, 4.400 € 

Obra civil y 1360 € legalitzacions) 

• Consum de biomassa: 40 t/any. 

• Tipus de combustible: grans de raïm o closca d’ametlla (procedència d’indústries 

agroalimentàries properes a Saragossa) 

• Costes d’operació: 7.000 €/any (1.000 € Manteniment, 1.000 € Cost elèctric, 5.000 

€ Cost de combustible) 


• Jesús Crespo Artigas. BioEbro. Tel. 976 49 36 12. 




• Agosto 2002 

46. SOCIETAT IBÈRICA DE MOLTURACIÓ, S.A. (SIMSA). Producció de vapor amb residus 

de fabricació. Pontejos (Cantàbria). 

• Producció estimada: 14 Tn/h a 15 kg/cm 2 

• Consum estimat: 2500 Tn/any. 


• Combustibles: Closques de pipes de girasol. 

47. SOCIEDAD COOPERATIVA LOS MONEGROS. Deshidratadora d’alfals. Sariñena 

(Huesca). 



• Combustible: closca d’ametlla, closca d’avellana, pinyolada d’oliva, grans de 

raïm i de blat de moro. 

48. FÀBRICA DE ALCOHOLES VINICOS M. G. DE LA CRUZ. Madridejos (Toledo). 




• Combustible: pinyols d’oliva, serments de vinya. 

V. ALTRES TIPUS DE BIOMASSA COM LA PINYOLADA O LA GALLINASSA 

A continuació es presenten algunes de les experiències d’Espanya que utilitzen com a 

combustible la pinyolada o bé la gallinassa.

49. PLANTA DE BIOMASSA D’ENEMANSA (CIUDAD REAL) 

ENTITATS 

PARTICIPANTS 

Endesa Cogeneración i Renovables: UTE formada per Ghesa, que ha desenvolupat l’enginyeria, 

i Foster Wheeler, que ha aportat la tecnologia de combustió de la pinyolada. També participen 

en la societat Energía de la Loma (que explota comercialment la planta), Aceites Pina i la 

Agencia de la Energía de Castilla-La Mancha (Agecam). 

SITUACIÓ Villarta de San Juan (Ciudad Real) 



PROCÉS 

PROCEDÈNCIA 

BIOMASSA 

Potència de 16 MW 

TIPUS DE BIOMASSA Pinyola d’oliva 

CAPACITAT (INPUT) -- 

PRODUCCIÓ 

Residus de les oliveres de la zona 

ESCALA Planta a gran escala. 

ANY 2003 

Producció elèctrica: 113 Gwh/any (consum equivalent d’energia elèctrica de 30.000 habitants) 

CONTACTE http://www.energiasrenovables.com/paginas/Contenidosecciones.asp?ID=3150&Nombre=Biomasa 

50. PLANTA DE FUENTE DE PIEDRA (MÁLAGA) 

ENTITATS 

PARTICIPANTS 

SITUACIÓ Fuente de Piedra (Málaga) 



PROCÉS 

PROCEDÈNCIA 

BIOMASSA 

Becosa Energías Renovables, filial del grup sevillà Detea i de l’Eléctrica Hidrocantábrico, 

--- 

--- 

TIPUS DE BIOMASSA Pinyola d’oliva 

CAPACITAT (INPUT) 52.300 Tm biomassa/any 

PRODUCCIÓ 

ANY 2004 

CONTACTE www.detea.com 

51. PLANTA DE BAENA (CÒRDOVA) 

ENTITATS 

PARTICIPANTS 

SITUACIÓ Baena (Còrdova) 



PROCÉS 

PROCEDÈNCIA 

BIOMASSA 

7 MW (equivalent a las necessitats energètiques d’una població d’entre 8.000 i 10.000 

habitants) 

http://www.energias- 

Renovables.com/paginas/Contenidosecciones.asp?ID=2372&Nombre=Biomasa 

Agroenergética de Baena –societat creada per Oleícola El Tejar– 

Tecnologia: Standardkessel 

--- 

--- 

TIPUS DE BIOMASSA Alperujo (residu procedent de l’obtenció de l’oli d’oliva) 

CAPACITAT (INPUT) 33 tones/hora 

11—273

PRODUCCIÓ Potència: 25 MW 

ANY 2000 

Vía Hispanydad, 102 

CONTACTE 

50017 Zaragoza 

Tel: 976 460 078 - Fax: 976 460 079. 

standardkessel@infonegocio.com 

www.standardkessel.com 

11—274 


52. PROJECTE DE PLANTA A PUENTE GENAVE (JAÉN) 

ENTITATS 

PARTICIPANTS 

SITUACIÓ Puente Genave (Jaén) 

L’empresa Sinae Energía i Medio Ambiente, empresa participada majoritàriament por 

Hidrocantábrico junt amb Mapfre i Caja Madrid. 

Inversió: 2.800 milions de pessetes. 

TIPUS DE PROCÉS Combustió i planta de biodigestió 


PROCÉS 

PROCEDÈNCIA 

BIOMASSA 

Potència: 10 MW 

Funcionament: 8000 h/any 

Cooperativa de 2º Grado "Olivar del Segura" de Puente Genave (Jaén) entrega el 95% de la 

producció d’alperujo, segons el contracte signat i serà transportat fins la planta per l’empresa 

Biogás i Energía. 

TIPUS DE BIOMASSA Alperujo (residu procedent de l’obtenció de l’oli d’oliva) 

CAPACITAT (INPUT) 100.000 Tm/any 

PRODUCCIÓ Electricitat exportable: 50,8 GWh/any (18 milions de m 3 de biogàs a l’any) 

ANY 2000 

CONTACTE 

Más información: Olga Abad. 91 45816 58. 

www.mapfre.com/sinae 


53. PROJECTE D’UNA PLANTA A PUENTE GENIL (CÒRDOVA) 

ENTITATS PARTICIPANTS 

SITUACIÓ Puente Genil (Córdoba) 

Projecte promogut per l’empresari Álvaro Espuni i la constructora Sacir. 

La Consejería de Innovación ha aprovat dues sol·licituds d’ajudes per un import superior als 

800.000 euros cada una. 

Inversió: més de 40 milions d’euros. 

TIPUS DE PROCÉS Planta d’assecatge (cogeneració) i planta de generació elèctrica. 


PROCÉS 

--- 


TIPUS DE BIOMASSA Pinyolada d’oliva. 



ANY 2004-2005 

CONTACTE www.sodean.es

54. PLANTA DE FUENTE DE PIEDRA (MÀLAGA) 

ENTITATS PARTICIPANTS Becosa Energías Renovables, filial del grupo sevillano Detea i de l’elèctrica Hidrocantábrico. 

SITUACIÓ Fuente de Piedra (Málaga) 

Planta de generació elèctrica (Inversió: 8,8 milions d’euros) 

Planta d’assecatge d’alperujo (inversió: 8,2 milions d’euros) 

TIPUS DE PROCÉS Planta de combustió i planta d’assecatge de l’alperujo 


PROCÉS 

--- 


TIPUS DE BIOMASSA Pinyolada d’oliva 

CAPACITAT (INPUT) 52.300 tones anuals 

PRODUCCIÓ 

ANY 2004-2005 

CONTACTE www.detea.com 

Electricitat: 7 MW –equivalent a les necessitats energètiques d’una població entre 8.000 i 

10.000 habitants- 

55. PLANTA DE BIOMASSA DE LA ROBLA (LEÓN) 

ENTITATS 

PARTICIPANTS 

SITUACIÓ La Robla (León) 



PROCÉS 

PROCEDÈNCIA 

BIOMASSA 

Energías Renovables de la Robla (ERRSA), constituida por Stone Work i Rincava Gestión (A 

més, compta amb Poultri Energi, creat per les dues empreses, té l’objectiu de proporcionar la 

biomassa a la central) 

Potencia instalada de 5,3 MW 

Residus generats per la indústria avícola castellano-lleonesa. 

TIPUS DE BIOMASSA Gallinassa (excrements de les gallines) 

CAPACITAT (INPUT) 60.000 Tm anuales de residus 

Les cendres de la combustió es vendran com a fertiltizant, ja que presenta una alta 

PRODUCCIÓ 

concentració en fosfat i potassi. 

ANY 2003 

CONTACTE Olga Abad Gil 

Responsable Comunicación ERRSA 

Agastia, 49, 1ºC 

28027 Madrid 

Tel: 91 408 02 35. Fax: 91 408 32 72 

mgasl@arrakis.es 


56. S. COOP. LTDA. AGRALCO. Aprofitament energètic de subproductes de vinificació. 

Estella (Navarra). 

• Combustibles: Pinyolada de raïm i líes. 

57. ACEITES PINA BAJO ARAGÓN, S.A. Caldera i assecatge utilitzant com a combustible la 

pinyolada d’oliva. La Puebla de Híjar (Teruel). 


• Potència caldera: 4.320.000 kcal/h (5 MW) 

• Consum de biomassa: 6250 Tn/any (52 Tn/dia). 

• Combustible: pinyolada d’oliva (PCI 4000 kcal/kg). 

11—275

11—276 

• Consum anual de biomassa: 1280 tep/any. 

• Fluid tèrmic: generació de vapor (200 ºC, 12 bar, 12 Tn/hora) i d’aire calent. 

• Estalvi energètic: 2500 tep/campanya. 

58. COOPERATIVA DEL CAMPO NUEVA ALCOHOLERA. Substitució d’una caldera de gasoli 

per pinyolada i granula a la Cooperativa del Campo Nueva Alcoholera. Utiel (València). 

• Producció de vapor: 6000 kg/h. 


• Pressió: 10 kg/cm 3 . 

• Temperatura: 250 º C. 

• Consum de biomassa: 12000 kg/dia, equivalent a 960 tep/any. 

• Combustible: pinyolada de raïm i grans. 

59. LA ESPAÑOLA ALIMENTARIA ALCOYANA, S.A. Alcoy (Alacant). 


• Fluid tèrmic: oli tèrmic. Mitjançant un intercanviador es produiex vapor pel 

procés. 


• Combustible: pinyols d’oliva. 

• Aplicació tèrmica: pasteuritzador, escalfament de salmorres, serveis generals en 

planta i oficines. 

60. OLEICOLA EL TEJAR, S.C.L. El Tejar de Benamejí (Córdoba). 



• Consum de biomassa: 4500 tep per campanya. 

• Combustible: pinyolada d’oliva. 

• Aplicacions: assecadors de pinyolada, vapor per a l’extracció. 

61. COOPERATIVA AGRÍCOLA “SAN ATILANO”. Tarazona (Saragossa). 

• Fluid tèrmic: Aire calent (110 ºC). 

• Consum de biomassa: espigot 50 Tn/any (el sobrant es ven) i closca d’ametlla 

1150-200 Tn/any. 

• Combustible: espigot de blat de moro (panotxa desgranada) i closca d’ametlla. 

• Aplicacions: assecador de gra. 

• Estalvi energètic anual: 70 tep/campanya. 

62. COOPERATIVA DEL CAMPO “SAN PEDRO” S.L. Gallur (Saragossa). 


• Consum de biomassa: espigot 22 Tn/any i closca d’ametlla 80 Tn/any, 

subministrats per proveïdors d’altres comareques (Cinco Villas i la costa catalna 

prinicpalment); preu espigot 6 ptes/kg i preu closca d’ametlla 6-8 ptes/kg. 

• Combustible: espigot de blat de moro (panotxa desgranada) i closca d’ametlla. 


• Estalvi energètic anual: 34 tep/campanya.

63. COOPERATIVA DEL CAMPO “SAN ROQUE”. Pedrola (Saragossa). 

• Fluid tèrmic: Aire calent 

• Consum de biomassa: 150.000 kg/campanya. 

• Combustible: closca d’ametlla (5.000 kcal/kg), comprada a empreses 

subministradores de la zona (7-8 ptes/kg). 



64. S.A.T. DE MONTESUSÍN. Montesusín (Huesca). 


• Consum de biomassa: 150.000 kg/campanya. 

• Combustible: closca d’ametlla (5.000 kcal/kg), comprada a empreses 

subministradores de la zona (9 ptes/kg). 


• Estalvi energètic anual: 59 tep/campanya. 

VI. JORNADES SOBRE BIOMASSA A ESPANYA 

A continuació s’esmenten les jornades més importants, ordenades cronològicament des de la 

més actual, que s’han dut a terme a Espanya sobre la utilització de la biomassa com a font 

d’energia o que incloïen aquesta font d’energia en el seu programa. 

• 4a CONFERENCIA INTERNACIONAL DE LA ENERGÍA. POWER EXPO 2004. 

Saragossa, setembre de 2004. Organització: Feria de Zaragoza, Info Power. 

• PRIMERA CONFERENCIA Y EXHIBICIÓN MUNDIAL DE BIOMASA . Palacio de 

Congresos y Exposiciones de Sevilla , 5 al 9 de juny de 2000. Aquesta conferència va 

englobar les tres majors conferències que se celebren al món sobre el sector de la 

biomassa, 11a europea i 5a americana i canadenca. Patrocina: Comissió Europea, els 

Departaments d’Energia d’EUA i Recursos Naturals de Canadà, el Ministeri d’Indústria i 

el CIEMAT i la Junta d’Andalusia, entre d’altres. 

BIBLIOGRAFIA 

BRETO, S; CEBOLLADA, M.A.; IZQUIERDO, I.; NOGUÉS, F.S. Atlas de biomasa para usos 

energéticos de Aragón. Colección de Datos Energéticos de Aragón. Diputación General de 

Aragón. Departamento de Economía, Hacienda y Fomento. Utebo (Saragossa), 1997. 

Energía de la biomasa. Manuales de energías renovables. Biblioteca Cinco Días. IDAE. Núm. 

3. Madrid, 1996. 155 pàgs. 

Las Energías Renovables en España. Balance y perspectivas 2000. Secretaria de Estado de 

Energía y Recursos Minerales. Ministerio de Industria y Energia. Madrid, 1997. 

CALVET, E; MILLÁN, A.C.; PUY, N.; VILLARREAL, M. Avaluació del potencial d’aprofitament de 

biomassa al Parc del Montnegre i el Corredor. Projecte de final de carrera de la titulació de 

Ciències Ambientals. Universitat Autònoma de Barcelona, 2004. 

11—277

12. POTENCIAL DE BIOMASSA A CATALUNYA 

12.1. POTENCIAL DE BIOMASSA TOTAL A CATALUNYA 

Per tal de desenvolupar un programa d’aprofitament de residus forestals és necessari avaluar la 

quantitat d’aquests recursos existent. A més dels residus forestals, amb l’objectiu d’assegurar el 

subministrament de biomassa, cal considerar altres recursos de característiques similars com 

són els residus agrícoles, els residus d’indústries del sector de la fusta o els residus 

voluminosos. 

Si es consideren tots aquests residus, el potencial de biomassa global a Catalunya és d’unes 

3.500.000 Tones de matèria seca, cosa que representa, aproximadament, 1.500.000 tep (veure 

Taula 12.1). 

Taula 12.1. Potencial de biomassa global a Catalunya. 

12—278 

UNITATS 

FÍSIQUES (Tn ms) 

PCI 

(tep/Tn 

ms) 

ENERGIA 

(TEP) 

Percentatge 

FORESTAL (Temporal) 18% 

Estrat arbori 323.000 0,42 135.660 9,3% 

Estrat arbustiu i arbres morts 300.000 0,42 126.000 8,6% 

INDUSTRIAL 3% 

Indústria 1a transformació 75.000 0,42 31.500 2,1% 


AGRÍCOLA 76% 

Cultius herbacis 1.500.000 0,40 603.490 41,2% 

Cultius llenyosos 1.200.000 0,43 510.032 34,8% 

RESIDUS VOLUMINOSOS 3% 

Mobles i altres 76.300 0,42 32.046 2,2% 

Restes de poda i jardineria 44.000 0,37 16.060 1,1% 

TOTAL 3.543.300 Tn ms 1.465.288 tep 

Nota: Tn ms = tones de matèria seca; tep = tones equivalents de petroli. 

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de [3], [8], [7], [113]. 

A continuació es detallen les consideracions i els càlculs del potencial de biomassa de residus 

agrícoles, industrials i voluminosos per a Catalunya, els quals complementen els residus 

forestals anteriorment avaluats.

12.2. POTENCIAL DE BIOMASSA FORESTAL A CATALUNYA 

12.2.1. INTRODUCCIÓ 

Per tal d’avaluar el potencial d’aprofitament de biomassa forestal de Catalunya es recorre al Pla 

de Biomassa en l’àmbit forestal, un estudi que té com a objectiu avaluar la disponibilitat, 

autoritzacions, circuits comercials, explotacions i preus dels recursos forestals susceptibles de 

ser aprofitats energèticament a Catalunya, dut a terme el 2001 conjuntament pel Centre de 

Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya 

(CTFC) [3]. 

En el Pla de Biomassa s’avalua els recursos forestals de Catalunya a partir de l’Inventari 

Ecològic i Forestal de Catalunya (IEFC) i el Segundo Inventario Forestal Nacional (IFN2); i 

també de fonts cartogràfiques com el Mapa de Cobertes de Sòl de Catalunya (MCSC) i el mapa 

Corine, entre d’altres. 

En aquest document s’expliquen: 

• les consideracions que s’han adoptat per tal de realitzar els càlculs del potencial de 

biomassa forestal de Catalunya 

• els tipus d’explotació que es pot dur a terme (temporal i sostenible) per tal d’extreure 

els diferents tipus de biomassa forestal. 

• el potencial d’aprofitament de biomassa forestal existent a Catalunya 

12.2.2. CONSIDERACIONS PER ALS CÀLCULS DE LA QUANTITAT DE 

BIOMASSA EXPLOTABLE EN ELS BOSCOS DE CATALUNYA 

Per tal de realitzar els càlculs sobre la quantitat explotable dels boscos de Catalunya, en el Pla 

de Biomassa es tenen en compte una sèrie de consideracions: 

• La superfície de bosc es considera constant al llarg del temps, és a dir, les pèrdues 

ocasionades per les pertorbacions (bàsicament incendis) compensen les incorporacions 

de nova massa arbrada susceptible d’aprofitament sostenible. 

• Limitacions silvícoles: només són explotables els boscos on el percentatge de 

recobriment de les capçades (cabuda coberta) supera el 70%, moment en què es 

produeix la tangència de capçades i l'inici de la competència. 

• Limitacions topogràfiques: en relació al risc d'erosió i a l'accessibilitat física del 

recurs. Per a simplificar, es considera que per sobre del 60% no és convenient fer 

actuacions al bosc ni obrir nous camins de desembosc. 

12—279

12.2.3. SUPERFÍCIE DE BOSC EXPLOTABLE ACTUALMENT A 

CATALUNYA SEGONS LES CONSIDERACIONS ANTERIORS. 

La superfície de bosc explotable actualment a Catalunya, segons les consideracions silvícoles i 

topogràfiques anteriors, és de 313.000 ha (un 28% de la superfície total de bosc de Catalunya) 

i el període de rotació de les espècies forestals és d’uns 20 anys de mitjana aproximadament 

(veure Taula 12.2). 

Taula 12.2. Superfície explotable i període de rotació per a cada tipus d'espècie, per 

comarca. 

12—280 

Comarca Alzines 

o 

roures 

Superfície explotable (ha) Rotació (anys) Bosc 

Coníferes Altres 

planifolis 

Alzines o 

roures 

Coníferes Altres 

planifolis 

Alt Camp 660 1484 0 24.7 15.7 - 12534 

Alt Empordà 7699 5168 2742 28.6 12.7 13.3 48727 

Alt Penedès 0 3461 0 - 12.9 - 13949 

Alt Urgell 3205 25038 501 26.7 20.4 18.0 76915 

Alta Ribagorça 1192 1788 0 23.0 17.1 - 11721 

Anoia 705 5234 0 37.9 16.3 - 27477 

Bages 1359 11189 0 27.1 14.1 - 56259 

Baix Camp 1156 1651 0 22.5 15.0 - 16015 

Baix Ebre 0 3919 0 - 19.3 - 12769 

Baix Empordà 990 2529 1649 29.3 13.7 5.0 30456 

Baix Llobregat 507 3850 0 17.4 12.2 - 12868 

Baix Penedès 0 2017 0 - 15.0 - 4323 

Barcelonès 92 368 0 19.5 21.2 - 1287 

Berguedà 1122 19184 918 22.8 16.0 17.4 78571 

Cerdanya 0 7753 531 - 18.4 12.9 20921 

Conca de Barberà 2534 2956 0 44.0 24.7 - 18159 

Garraf 0 825 0 - 25.2 - 4402 

Garrigues 0 1102 0 - 29.5 - 7112 

Garrotxa 13566 932 3521 22.2 14.9 12.6 55465 

Gironès 2724 389 1654 20.0 12.9 4.3 32780 

Maresme 3969 3663 916 18.6 13.3 16.3 21166 

Montsià 0 2677 0 - 35.6 - 5354 

Noguera 2424 2222 0 26.6 22.1 - 41418 

Osona 10449 8691 4656 23.1 14.5 10.6 70986 

Pallars Jussà 3312 4761 207 24.9 18.6 19.4 27735 

Pallars Sobirà 1500 12200 1400 26.1 19.1 19.0 48700 

Pla de l'Estany 1669 1080 589 12.2 12.0 9.8 12466 

Priorat 600 1699 0 42.0 17.9 - 11497 

Ribera d'Ebre 0 982 0 - 19.6 - 20871 

Ripollès 2077 12876 6334 19.6 16.4 13.6 54476 

Segarra 1003 1504 0 29.5 19.9 - 9775 

Segrià 0 532 0 - 20.2 - 5004 

Selva 5429 2961 9131 14.5 9.1 8.2 74898 

Solsonès 1079 15857 0 34.7 25.0 - 62457 

Tarragonès 0 2195 0 - 26.4 - 3049 

Terra Alta 119 2610 0 15.7 22.4 - 26215 

Urgell 0 198 0 - 22.4 - 2480 

Vall d'Aran 214 2029 2136 14.1 16.3 16.5 17730 

Vallès Occidental 2107 5017 0 20.9 13.5 - 23781 

Vallès Oriental 8793 5862 3740 23.4 12.7 13.1 50737 

Catalunya 82252 190454 40625 - - - 1133506 

Font: Adaptat de [3]. 

(ha)

12.2.4. EXPLOTACIÓ TEMPORAL I SOSTENIBLE DELS RECURSOS 

FORESTALS A CATALUNYA 

En el Pla de Biomassa [3] es diferencien dos tipus d’explotació dels recursos acumulats del 

bosc: 

• L’explotació temporal és l’extracció de la biomassa acumulada que es podria 

extreure en el bosc a causa de la sobreacumulació provocada per la subexplotació a 

què han estat objecte els boscos els darrers anys. En aquest escenari es duu a terme 

l’explotació de l’estrat arbori i de l’estrat arbustiu i peus morts. 

• L’explotació sostenible dels boscos seria posterior a l’explotació temporal. Aquest 

tipus d’explotació tracta de, quan ja s’ha arribat a la situació de corba ideal, mantenir el 

bosc amb aquesta estructura al llarg del temps, és a dir, fer-ne un ús sostenible i 

mantenir uns estocs de carboni constants al llarg del temps. En aquest escenari 

s’explota l’estrat arbori, mentre que l’estrat arbustiu i arbres morts no es considera 

bàsicament per dos motius (comunicació personal Jordi Vayreda): 

a) El creixement de l’estrat arbustiu s’estabilitza al llarg del temps. 

b) Estrat arbustiu està molt poc estudiat i existeix una manca de dades com, per 

exemple, de la producció. 

El temps que faria falta per a què els boscos, amb l'actual distribució de peus per classes 

diamètriques, s'adeqüessin a la corba ideal que es proposa en el Pla de Biomassa és molt 

variable. Aquest temps depèn principalment del temps que trigarien els arbres de la classe 

diamètrica més gran o bé a sobrepassar el nombre d'arbres ideal o bé a arribar a la mida 

màxima de tallada. Entre comarques, i també entre els diferents tipus d'espècies aquest temps 

és molt variable i pot oscil·lar entre els 20 i els 50 anys. 

El ritme d'extracció es realitza en una sola intervenció, però es plantegen les actuacions en la 

superfície que surt de dividir entre la superfície explotable per la rotació. (Exemple: si la 

superfície de bosc sobre la que es pot actuar és de 1000 ha en una comarca i el temps de 

rotació és de 20 anys, la superfície sobre la que s'actuarà cada any és de 50 ha). 

Pel que fa al període de rotació dels tres principals tipus d’espècies forestals de Catalunya 

(alzines i roures, coníferes, i altres planifolis) ja s’ha dit que de mitjana és d’uns 20 anys, tot i 

que per a les alzines i roures el període de rotació mitjà és d’uns 25 anys (± 7 anys), per a les 

coníferes d’uns 18 anys (± 5 anys) i per a altres planifolis és de difícil determinació ja que hi ha 

incloses espècies de molta diversitat i es disposava de dades de tan sols 16 comarques, tot i 

que la mitjana que es pot calcular és de 13 ± 5 anys). 

12.2.4.1. EXPLOTACIÓ TEMPORAL DELS RECURSOS ACUMULATS ALS BOSCOS A 

CATALUNYA 

L’explotació temporal és l’extracció de la biomassa acumulada que es podria extreure en el bosc 

a causa de la sobreacumulació provocada per la subexplotació a què han estat objecte els 

boscos els darrers anys. 

Explotació temporal de l’estrat arbori a Catalunya 

En aquest escenari es proposa extreure del bosc tots els arbres sobrers en relació al nombre 

d’arbres ideals de cada classe diamètrica, cosa que suposaria la situació ideal (veure Figura 

12.1). 

12—281

Figura 12.1. Situació d'explotació temporal. 

1 Situació real 

2 

Densitat 

Font: [3]. 

De l’altra, pel que fa a la quantitat anual d’arbres que es podria obtenir, es diferencia en 

biomassa àeria total (suma de la biomassa de totes les fraccions aèries dels arbres, és a dir, les 

biomasses de fusta, d'escorça, de branques i de fulles..) i de la biomassa residual (inclou els 

peus menors, les branques i la part terminal del tronc), la qual és susceptible de ser aprofitada 

per energia. 

Els valors de la biomassa àeria total (BAT) i de la biomassa residual (BR) per a cada tipus 

d’espècie per a les diferents comarques de Catalunya es mostren a la Taula 12.3. Explotació 

temporal de l'estrat arbori: biomassa aèria total i biomassa residual extraibles per any, per 

comarca., segons les limitacions silvícoles i topogràfiques (zones arbrades situades en pendents 

per sota del 60% i amb un percentatge de cabuda de coberta superior al 70%). 

En total, a Catalunya els aprofitaments de biomassa aèria total en l’escenari temporal 

representaria unes 644.000 tones pse anuals. D’aquesta quantitat, 246.000 tones pse anuals 

anirien destinades a aprofitament energètic segons el Pla de Biomassa 2001, que corresponen a 

biomassa residual de coníferes i d’altres planifolis (la biomassa residual d’alzines i roures es 

considera que té com a destí el mercat de la llenya). 

D’altra banda, a diferència del Pla de Biomassa 2001, es pot considerar que la biomassa 

residual d’alzines o roures no té com a destí el mercat de la llenya, sinó que pot incloure’s a la 

quantitat de biomassa destinada a aprofitament energètic. Per tant, si s’inclou aquest grup, la 

biomassa que aniria destinada a aprofitament energètic correspondria a unes 323.000 tones 

pse anuals. 

12—282 

1 

2 

3 4 5 

Classe diamètrica 

Diàmetre màxim 

de tallada 

Corba ideal 

Escenari temporal: 

Densitat 

Tallades de selecció per 

assolir corba ideal 

1 

Situació proposada 

2 

Tallada dels 

3 4 5 


arbres sobrers

Taula 12.3. Explotació temporal de l'estrat arbori: biomassa aèria total i biomassa residual 

extraibles per any, per comarca. 

Biomassa aèria total 

Biomassa residual 

Bosc 

(t p.s.e/any) 

t p.s.e./any) 

Comarca Alzines Conífere Altres Alzines o Coníferes Altres (ha) 

o roures s planifolis roures 

planifolis 

Alt Camp 869 2935 0 799 1619 0 12534 

Alt Empordà 10234 11030 7368 8831 6088 3985 48727 

Alt Penedès 0 11647 0 0 4957 0 13949 

Alt Urgell 1914 40852 625 1420 15389 298 76915 

Alta Ribagorça 1349 3171 0 683 1556 0 11721 

Anoia 384 9343 0 264 3939 0 27477 

Bages 2056 26038 0 1246 14114 0 56259 

Baix Camp 1359 3039 0 1157 1315 0 16015 

Baix Ebre 0 7375 0 0 2464 0 12769 

Baix Empordà 700 4668 8528 614 2535 4007 30456 

Baix Llobregat 1263 15943 0 565 5992 0 12868 

Baix Penedès 0 4202 0 0 2229 0 4323 

Barcelonès 131 1184 0 88 523 0 1287 

Berguedà 879 42966 3233 764 17801 1305 78571 

Cerdanya 0 18296 3135 0 6414 1396 20921 

Conca de Barberà 1941 2519 0 1534 1445 0 18159 

Garraf 0 941 0 0 554 0 4402 

Garrigues 0 800 0 0 556 0 7112 

Garrotxa 17169 3926 15834 13990 1670 6248 55465 

Gironès 3408 914 8146 3000 418 6649 32780 

Maresme 9997 11725 1693 5730 3887 735 21166 

Montsià 0 2957 0 0 690 0 5354 

Noguera 1515 2939 0 1339 1511 0 41418 

Osona 9042 22499 22872 6738 10575 9968 70986 

Pallars Jussà 2299 9661 424 1781 4889 144 27735 

Pallars Sobirà 1319 28759 1692 1192 10186 1142 48700 

Pla de l'Estany 3227 3485 793 2671 1702 488 12466 

Priorat 222 1856 0 204 1098 0 11497 

Ribera d'Ebre 0 1052 0 0 872 0 20871 

Ripollès 3228 28559 17113 2003 11364 8306 54476 

Segarra 557 2380 0 495 1485 0 9775 

Segrià 0 605 0 0 366 0 5004 

Selva 9636 10018 31629 7952 4210 20459 74898 

Solsonès 337 21581 0 296 12946 0 62457 

Tarragonès 0 2361 0 0 1077 0 3049 

Terra Alta 260 3705 0 241 2786 0 26215 

Urgell 0 298 0 0 194 0 2480 

Vall d'Aran 900 8695 7469 308 2204 1564 17730 

Vallès Occidental 3833 11816 0 2535 4138 0 23781 

Vallès Oriental 10751 15484 10792 8298 6742 4841 50737 

Catalunya 100778 402223 141347 76739 174499 71535 1133506 

Quantitat que es podria extreure anualment a cada comarca pels principals tipus d'espècies. La quantitat corresponent 

a la biomassa residual inclou la biomassa de capçades i la dels peus menors. A la darrera columna es dóna la superfície 

arbrada de la comarca en hectàrees. 

Font: [3]. 

12—283

Explotació temporal de l’estrat arbustiu i arbres morts a Catalunya 

Per una banda en el Pla de Biomassa es considera l’explotació temporal de l’estrat arbori, i per 

una altra, l’explotació de l’estrat arbustiu i arbres morts. Tanmateix, l’explotació de l’estrat 

arbustiu i arbres morts és molt poc rendible econòmicament. En cas que es dugués a terme, en 

el pla es considera que l’aprofitament seria de: 

• La biomassa arbustiva acumulada com a sotabosc de les zones arbrades restringint 

l'extracció només a les zones situades per sota del 40% de pendent. L'actuació fora de 

coberta arbòria no és recomanable perquè deixaria, temporalment, el sòl sense vegetació i 

molt vulnerable a l'erosió. 

• La biomassa dels arbres que estan morts, sense restriccions del pendent. Aquesta biomassa 

només es pot calcular en base al volum amb escorça. 

A Catalunya es podrien extreure al voltant de 300.000 tones p.s.e./any procedents de la 

biomassa arbustiva i de peus morts i tota aquesta quantitat podria tenir un ús energètic. El 

80% d'aquestes 300.000 tones correspon a biomassa arbustiva producte de les estassades del 

sotabosc. 

12.2.4.2. EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE DELS BOSCOS A CATALUNYA I A L’ÀMBIT 

D’ESTUDI 

Com ja s’ha explicat abans, l’explotació sostenible dels boscos seria posterior a l’explotació 

temporal. Aquest tipus d’explotació es tracta de, quan ja s’ha arribat a la situació de corba ideal 

(explicat abans en l’explotació temporal dels recursos acumulats al bosc), mantenir el bosc amb 

aquesta estructura al llarg del temps, és a dir, els arbres que sobrepassen la corba ideal es 

tallen, així com els arbres que ultrapassen el diàmetre màxim de tallada (veure Figura 12.2). 

Figura 12.2. Situació d'explotació sostenible. 

1 

Densitat 

Font: [3]. 

A la Taula 6 es mostren els valors de la biomassa aèria total i de la biomassa residual per a 

cada tipus d'espècie que es podria aconseguir en l’explotació sostenible sota les limitacions 

silvícoles i topogràfiques (zones arbrades situades en pendents per sota del 60% i amb un 

percentatge de cabuda coberta superior al 70%). 

12—284 

1 

Situació ideal 

abans de tallar 

2 3 4 5 


Escenari de tallada 

2 

Densitat 

1 

Situació ideal 

després de tallar 

2 3 4 5 


Tallada dels 

arbres sobrers

Taula 12.4. Explotació sostenible de l'estrat arbori: biomassa aèria total i biomassa residual 

extraibles per any, per comarca. 


(t p.s.e./any) 



Bosc 

Comarca 

Alzines o 

roures 

Coníferes 

Altres 

planifol 

is 

Alzines o 

roures 

Coníferes 

Altres 

planifolis 

(ha) 

Alt Camp 1483 4429 0 734 2121 0 12534 

Alt Empordà 14568 16085 6563 7340 7106 2513 48727 

Alt Penedès 0 16539 0 0 5527 0 13949 

Alt Urgell 5943 65080 1350 2803 19156 235 76915 

Alta Ribagorça 2614 7067 0 1408 2076 0 11721 

Anoia 1048 15205 0 477 5578 0 27477 

Bages 3378 59749 0 1469 20470 0 56259 

Baix Camp 2588 4034 0 1410 1281 0 16015 

Baix Ebre 0 9375 0 0 3394 0 12769 

Baix Empordà 1646 6343 15044 784 2801 3479 30456 

Baix Llobregat 1886 20909 0 858 8716 0 12868 

Baix Penedès 0 5687 0 0 2554 0 4323 

Barcelonès 228 872 0 133 348 0 1287 

Berguedà 2462 69101 2571 1084 22505 682 78571 

Cerdanya 0 30123 2560 0 9781 490 20921 

Conca de Barberà 2676 5598 0 1308 2660 0 18159 

Garraf 0 1395 0 0 646 0 4402 

Garrigues 0 1416 0 0 490 0 7112 

Garrotxa 47075 4125 14591 20479 1423 3829 55465 

Gironès 8035 1642 12211 3327 562 5060 32780 

Maresme 13867 15854 2007 7877 7592 680 21166 

Montsià 0 3333 0 0 1045 0 5354 

Noguera 4712 4999 0 2102 1406 0 41418 

Osona 23779 35984 31336 10855 13141 7020 70986 

Pallars Jussà 7585 15001 500 3296 5395 80 27735 

Pallars Sobirà 3844 45823 3868 1670 13105 780 48700 

Pla de l'Estany 8429 5264 1705 4159 1695 851 12466 

Priorat 689 3103 0 373 1301 0 11497 

Ribera d'Ebre 0 1862 0 0 810 0 20871 

Ripollès 5030 43569 20520 2426 14756 5960 54476 

Segarra 1470 3498 0 865 1545 0 9775 

Segrià 0 1125 0 0 292 0 5004 

Selva 20907 18237 44225 10453 5304 14228 74898 

Solsonès 1529 41588 0 809 13929 0 62457 

Tarragonès 0 4847 0 0 1474 0 3049 

Terra Alta 346 6126 0 167 2196 0 26215 

Urgell 0 637 0 0 312 0 2480 

Vall d'Aran 625 9225 10826 277 1966 1678 17730 

Vallès Occidental 6022 19680 0 2816 7713 0 23781 

Vallès Oriental 21517 25266 8557 10416 9550 3093 50737 

Catalunya 215983 649797 178433 102176 223723 50657 1133506 

Quantitat que es podria extreure anualment a cada comarca pels principals grups d'espècies. La quantitat corresponent 

a la biomassa residual inclou la biomassa de capçades i la dels peus menors. A la darrera columna es dóna la superfície 

arbrada de la comarca en hectàrees. 

Font: [3]. 

12—285

Segons el Pla de Biomassa 2001, la quantitat de biomassa que es podria extreure en l'escenari 

d'aprofitament sostenible podria ser de 1.044.000 tones p.s.e./any. En aquesta quantitat estan 

incloses les 274.000 tones p,s.e./any que podrien anar destinades a aprofitament energètic 

(correspondrien a les capçades i peus menors de coníferes i altres planifolis). Com ja s’ha dit, la 

biomassa residual d’alzines o roures tindria com a destí la llenya. 

Si s’inclou la biomassa residual d’alzines o roures en la biomassa residual destinada a 

aprofitament energètic, aquesta quantitat correspondria a unes 376.500 tones pse anuals. 

La quantitat de biomassa que es podria obtenir en l'escenari sostenible és molt més elevada 

que la de l'escenari temporal. Tot i així, aquest augment de prop del 60% en relació a l'escenari 

temporal no implica un increment tant notable de la biomassa residual, ja que només augmenta 

un 10%. Això s’explica perquè en l'escenari sostenible el bosc és més madur i la proporció de 

peus menors és sensiblement inferior. 

Referent a les comarques de l’àmbit d’estudi, la biomassa aèria total de l’explotació sostenible 

és aproximadament d’unes 261.000 Tn pse/any (veure Taula 12.5). Segons el Pla de Biomassa, 

la biomassa residual destinada a energia seria la procedent de coníferes i altres planifolis, 

que, en l’àrea d’estudi seria de 60.000 tones pse/any. D’altra banda, la biomassa residual 

d’alzines i roures representaria unes 40.000 tones pse anuals, la qual, segons el pla, tindria com 

a destí la llenya. 

De la mateixa manera, si s’inclou la biomassa residual procedent d’alzines o roures, la quantitat 

de biomassa residual destinada a aprofitament energètic esdevindria d’unes 100.000 tones de 

pse anuals. 

Taula 12.5. Explotació sostenible de l’estrat arbori: biomassa àeria total i biomassa residual 

extraïbles per any, per les quatre comarques de l’àmbit d’estudi. 

Comarca 

12—286 

Alzines 

o roures 

Biomassa aèria total TOTAL Biomassa residual TOTAL 

Tn p.s.e/any 

Coníferes 

Altres 

planifolis 

Tn 

pse/any 

Alzines 

o roures 

Tn p.s.e./any) 

Coníferes 

Altres 

planifolis 

Tn 

pse/any 

Maresme 13867 15854 2007 31728 7877 7592 680 8272 

Osona 23779 35984 31336 91099 10855 13141 7020 20161 

Selva 20907 18237 44225 83369 10453 5304 14228 19532 

Vallès 

Oriental 

Font: [3]. 

21517 25266 8557 55340 10416 9550 3093 12643 

TOTAL 261535 TOTAL 100209

12.2.5. COMPTABILITZACIÓ DE LA BIOMASSA GENERADA PELS 

INCENDIS A CATALUNYA 

En aquest apartat es quantifica la producció i la superfície forestal afectada anualment per 

incendis de la mitjana de 24 anys (1975-1998) (veure Taula 12.6). Aquesta biomassa suposa 

unes 215.000 Tn pse/any, cosa que representa una quantitat molt gran de residu forestal en 

poca superfície (residu concentrat), però, en contrapartida els incendis pateixen d'una 

irregularitat temporal i espacial molt elevada. Aquesta heterogeneïtat és més imprevisible com 

més gran és l'incendi però són justament aquests grans incendis els que generen una quantitat 

de combustible més elevada. Per tant, com ja s’ha dit anteriorment, no es considera la 

biomassa generada en els incendis com un recurs estable d’aprofitament de biomassa forestal. 

Taula 12.6. Producció i superfície forestal arbrada afectada anualment per incendis de 

mitjana de 24 anys (període 1975-98), per comarca. 

Existències cremades (tones p.s.e./any) Superfície 

Comarca Branques Puntes Peus menors Total ha/any 

Alt Camp 3006 849 1454 5309 252 

Alt Empordà 13182 4109 9837 27127 993 

Alt Penedès 3251 1727 1217 6195 325 

Alt Urgell 1274 639 487 2400 118 

Alta Ribagorça 0 0 0 0 0 

Anoia 4076 1663 1687 7426 498 

Bages 15256 5876 7278 28410 1459 

Baix Camp 6206 1594 4043 11843 525 

Baix Ebre 7919 2075 1533 11528 413 

Baix Empordà 255 85 124 464 30 

Baix Llobregat 4147 2215 1582 7943 313 

Baix Penedès 3545 963 924 5431 242 

Barcelonès 561 119 149 829 18 

Berguedà 11336 6459 5045 22839 1154 

Cerdanya 93 54 14 161 6 

Conca de Barberà 3349 997 1904 6251 250 

Garraf 2278 666 973 3917 239 

Garrigues 296 74 106 476 42 

Garrotxa 0 0 0 0 0 

Gironès 490 198 369 1056 56 

Maresme 829 268 269 1366 39 

Montsià 384 239 74 697 36 

Noguera 1880 801 2266 4946 386 

Osona 1304 553 697 2554 103 

Pallars Jussà 420 176 260 857 40 

Pallars Sobirà 544 290 197 1031 40 

Pla de l'Estany 78 31 61 170 7 

Priorat 2035 534 1024 3593 237 

Ribera d'Ebre 3060 706 1415 5180 480 

Ripollès 262 135 112 510 22 

Segarra 2177 436 1202 3815 179 

Segrià 0 0 0 0 0 

Selva 4348 1727 2570 8645 419 

Solsonès 8701 2794 4047 15542 798 

Tarragonès 382 161 110 653 40 

Terra Alta 2509 732 1070 4311 313 

Urgell 0 0 0 0 0 

12—287

Vall d'Aran 0 0 0 0 0 

Vallès Occidental 3207 1453 1625 6286 241 

Vallès Oriental 3427 1159 1858 6444 203 

Catalunya 116065 42557 57583 216205 10513 

Les dades són en tones p.s.e. que es generarien cada any per comarques si el ritme i freqüència d'incendis es 

mantingués com en aquest 24 anys. Les branques i les puntes constitueixen les capçades. 

Font: [3]. 

12.2.6. COMPARACIÓ ENTRE ELS APROFITAMENTS ACTUALS AMB 

L’EXPLOTACIÓ TEMPORAL I SOSTENIBLE A CATALUNYA 

L’aprofitament actual, segons el Pla de biomassa, és l’aprofitament que s’ha dut a terme en els 

boscos de Catalunya durant els últims anys, tot i que els aprofitaments poden ser molt diferents 

d’un any a un altre. De tots aquests aprofitaments, una part queda al bosc com a biomassa 

residual i que no és aprofitada i, per tant, és susceptible ser destinada a energia, la qual 

correspon a les capçades (branques i puntes de tronc) dels arbres que es tallen. Aquest valor 

s’estima com un percentatge constant del tronc: 8% per a les coníferes i un 15% per als 

planifolis (les capçades dels roures i alzines van destinats a llenya). Aquestes capçades són 

l’única part dels arbres que queden al bosc i que, com ja s’ha dit, poden anar destinats per a 

energia. 

Si es compara l’aprofitament actual que es duu a terme als boscos catalans amb l’explotació 

temporal i sostenible de biomassa, s’obté que la biomassa susceptible de ser aprofitada 

energèticament (biomassa residual d’alzines i roures, coníferes i altres planifolis) actualment és 

de 90.000 Tn pse/any, mentre que en l’escenari temporal aquesta quantitat arribaria fins a les 

323.000 Tn pse/any; i, posteriorment, en l’escenari sostenible assoliria la quantitat de 377.000 

Tn de pse/any (veure Taula 12.7). Aquestes quantitats corresponen als càlculs realitzats sota el 

supòsit que la biomassa residual procedent d’alzines i roures s’inclouria en la comptabilització 

de la biomassa residual per a aprofitament energètic. 

Taula 12.7. Comparació dels aprofitaments temporal, sostenible i actual, per comarca. 



Biomassa residual (t p.s.e./any) 

Comarca Temporal Sostenible Actual Temporal Sostenible Actual 

Alt Camp 3804 5912 631 2418 2855 79 

Alt Empordà 28632 37216 19216 18904 16959 3317 

Alt Penedès 11647 16539 1958 4957 5527 479 

Alt Urgell 43391 72373 13431 17107 22194 2537 

Alta Ribagorça 4520 9681 1243 2239 3484 345 

Anoia 9727 16253 6190 4203 6055 1101 

Bages 28094 63127 72361 15360 21939 18062 

Baix Camp 4398 6622 1637 2472 2691 278 

Baix Ebre 7375 9375 404 2464 3394 53 

Baix Empordà 13896 23033 11958 7156 7064 2188 

Baix Llobregat 17206 22795 5295 6557 9574 1220 

Baix Penedès 4202 5687 99 2229 2554 20 

Barcelonès 1315 1100 548 611 481 138 

Berguedà 47078 74134 31557 19870 24271 8292 

Cerdanya 21431 32683 8173 7810 10271 2139 

Conca de Barberà 4460 8274 1810 2979 3968 230 

Garraf 941 1395 291 554 646 70 

Garrigues 800 1416 178 556 490 0 

Garrotxa 36929 65791 15173 21908 25731 2364 

12—288

Gironès 12468 21888 20617 10067 8949 3895 

Maresme 23415 31728 14801 10352 16149 2754 

Montsià 2957 3333 257 690 1045 45 

Noguera 4454 9711 6892 2850 3508 1033 

Osona 54413 91099 25071 27281 31016 4165 

Pallars Jussà 12384 23086 4221 6814 8771 695 

Pallars Sobirà 31770 53535 7082 12520 15555 1831 

Pla de l'Estany 7505 15398 9217 4861 6705 1715 

Priorat 2078 3792 4140 1302 1674 202 

Ribera d'Ebre 1052 1862 1451 872 810 325 

Ripollès 48900 69119 19013 21673 23142 4773 

Segarra 2937 4968 1873 1980 2410 317 

Segrià 605 1125 0 366 292 0 

Selva 51283 83369 52431 32621 29985 9413 

Solsonès 21918 43117 22532 13242 14738 5514 

Tarragonès 2361 4847 54 1077 1474 7 

Terra Alta 3965 6472 949 3027 2363 156 

Urgell 298 637 2545 194 312 692 

Vall d'Aran 17064 20676 6648 4076 3921 1848 

Vallès Occidental 15649 25702 4202 6673 10529 999 

Vallès Oriental 37027 55340 26606 19881 23059 4722 

Catalunya 644348 1044213 422755 322773 376556 88013 

Font: [3]. 

12.2.7. CONCLUSIONS 

Pel que fa a l’aprofitament de biomassa forestal a Catalunya es pot concloure que: 

(i) La superfície forestal explotable tan sols és el 28% de la superfície total de bosc de 

Catalunya i és d’unes 313.000 ha (a Catalunya hi ha una superfície de bosc de 1.133.506 

ha), segons les restriccions imposades per a realitzar els càlculs del Pla de Biomassa, 

2001 (zones arbrades situades en pendents per sota del 60% i amb un percentatge de 

cabuda de coberta superior al 70%). 

(ii) Es diferencien dos tipus d’explotació dels boscos: temporal i sostenible. Aquests tipus 

d’explotació es comparen amb la biomassa residual actual (capçades que actualment es 

deixen al bosc i que poden anar destinades a energia). L’explotació temporal inclou 

l’explotació de l’estrat arbori i de l’estrat arbustiu i arbres morts; mentre que l’explotació 

actual i la sostenible només preveu l’explotació de l’estrat arbori. 

Taula 12.8. Biomassa residual susceptible de ser aprofitada per a energia en 

els escenaris actual, temporal i sostenible a Catalunya. 

BIOMASSA RESIDUAL (Tn pse/any) 

Tipus d’explotació Estrat arbori Estrat arbustiu i arbres morts 

ACTUAL 90000 --- 

TEMPORAL 323000 300.000 

SOSTENIBLE 377000 --- 

Font: [3]. 

(iii) La biomassa residual inclou la fracció de biomassa tant d’alzines i roures, coníferes com 

d’altres planifolis. En canvi, en el Pla de Biomassa no es comptabilitza la biomassa 

procedent d’alzines i roures com a biomassa residual per a aprofitament energètic ja que 

es considera que té com a destí el mercat de la llenya. 

12—289

(iv) La biomassa generada pels incendis no es considera a causa de la seva irregularitat 

temporal i espacial. 

12.3. POTENCIAL DE BIOMASSA AGRÍCOLA A CATALUNYA 


Per tal d’avaluar el potencial d’aprofitament de biomassa agrícola de Catalunya es recorre al Pla 

de Biomassa en l’àmbit agrícola, un estudi que té com a objectiu avaluar tant els cultius 

energètics com la disponibilitat dels residus de cultius herbacis i llenyosos susceptibles de ser 

aprofitats energèticament a Catalunya, dut a terme el 2001 per l’Escola Tècnica Superior 

d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida [7], [8]. 

En aquest document s’expliquen, tant per a cultius herbacis com per cultius llenyosos: 

12—290 


biomassa agrícola de Catalunya 

• els tipus d’explotació que es pot dur a terme per tal d’extreure els diferents tipus de 

biomassa agrícola. 

• el potencial d’aprofitament de biomassa agrícola existent a Catalunya. 

12.3.2. RESIDUS DE CULTIUS HERBACIS A CATALUNYA 

Per tal de realitzar els càlculs sobre la quantitat explotable dels cultius herbacis de Catalunya, 

en el Pla de Biomassa es tenen en compte una sèrie de consideracions: 

• S’han considerat els cultius que més residus poden generar, ja sigui per la superfície 

que ocupen o bé per ser cultius productors d’una gran quantitat de biomassa residual 

• Els cultius que s’han tingut en compte són els (1) cereals (blat, ordi, civada, sègol, 

triticale, panís, melca i arròs); (2) cultius industrials (només s’ha inclòs en aquest grup 

el girasol ja que és el que ocupa una major superfície cultiva i és el major productor de 

biomassa residual); i (3) cultius hortícoles cultivats extensivament (carxofera). 

12.3.2.1. PRODUCCIÓ DE BIOMASSA RESIDUAL DE CULTIUS HERBACIS A 

CATALUNYA 

La producció de biomassa residual de cultius herbacis depèn no només de l’espècie de cultiu 

llenyós, sinó també si es tracta d’una plantació en secà o en regadiu. Aquest canvi en les 

produccions es pot observar a la Taula 12.9. 

Aquests cultius, a excepció de la carxofera, són cultius amb una sola collita anual. En general, 

els cereals d’hivern (blat, ordi, civada, sègol i triticale) es recol·lecten durant els mesos de juny i 

juliol; mentre que en la resta de cultius considerats (panís, melca, gira-sol i arròs) l’acumulació 

de residus al camp es donaria entre els mesos de setembre i octubre. Aquests residus, com que 

tenen un baix contingut d’humitat, poden ser emmagatzemats per poder disposar d’ells durant 

tot l’any. 

En canvi, la carxofera es recol·lecta esglaonadament i la seva recol·lecció comença el mes de 

novembre i pot allargar-se fins el mes de maig. Durant l’hivern es pot interrompre la seva 

recol·lecció o disminuir-ne el ritme i la planta pot produir durant dos o tres anys, producció que 

variarà en el temps i segons l’edat de la planta.

Taula 12.9. Producció de palla dels diferents tipus de cultius herbacis a Catalunya per secà i 

regadiu. 

Cultiu herbaci 

Producció de palla (kg/ha) 

SECÀ REGADIU 

Blat 1670 5433 3800 7800 

Ordi 1400 4575 3500 7500 

Altres cereals 1455 5300 3300 9900 

Panís 1800 11250 6600 19125 

Melca 1800 7800 4800 13800 

Gira-sol 600 8400 2175 15600 

Arròs --- --- 4800 9600 

Carxofera [1] 15750 39250 28500 75000 

[1] Gairebé tota la superficie de carxofera a Catalunya és de regadiu (99%) 

Font: [7] 

12.3.2.2. SUPERFÍCIE DE CULTIUS HERBACIS I PRODUCCIÓ POTENCIAL DE 

BIOMASSA RESIDUAL A CATALUNYA 

La superfície de cultius herbacis de Catalunya que es va tenir en compte per a realitzar els 

càlculs (dades de 1997) ocupa un total de 369.000 ha, de les quals 276.000 ha formaven part 

del secà (representa més del 75% de la superfície considerada en l’estudi). 

La quantitat de residus herbacis que es pot produir a Catalunya estan entre 1.500.000 i 

2.300.000 tones de matèria fresca anual (veure Taula 12.11); cosa que en matèria seca és 

entre 1.200.000 i 1.800.000 tones (veure Taula 12.12). Aquesta biomassa residual pot suposar 

una quantitat d’energia entre 479.000 i 733.000 tep (veure Taula 12.13). 

Aquestes produccions varien molt d’un any a l’altre (veure Taula 12.9.), per la qual cosa es 

calculen les dades amb un rang tan ampli. 

Aquests residus herbacis es troben situats majoritàriament a la província de Lleida, i les 

comarques amb major quantitat de residues són el Segrià, la Noguera, la Segarra, l’Urgell i el 

Pla d’Urgell. Li segueix en importància Girona, on els residus es concentren a l’Alt i Baix 

Empordà, el Gironès, el Pla de l’Estany i la Garrotxa. A Tarragona la major quantitat de residus 

es produeix en les comarques del Baix Ebre i el Montsià. Finalment, pel que fa a Barcelona, no 

s’observa un centre important d’acumulació de cultius herbacis. 

12.3.2.3. VIABILITAT ECONÒMICA D’APROFITAR RESIDUS HERBACIS 

La viabilitat econòmica d’utilitzar els residus herbacis per a la producció d’energia és poder 

disposar d’un subministrament regular anual, ja que la quantitat de palla produïda varia cada 

any, a més del fet que aquests residus ja tenen associats altres usos. 

Segons el Pla de Biomassa 2001 [7], el preu final de la palla dependrà de la suma d'uns factors 

amb despesa fixa i d'altres de variables. Segons el Pla de biomassa, els costos de les diferents 

operacions de l’aprofitament de cultius herbacis varien entre 11,5 i 20,5 ptes per kg (veure 

Taula 12.10). 

12—291

Taula 12.10. Cost (€/Tm) de les diferents variables que afecten al preu dels residus, en funció 

de la distància a que han de d'ésser transportats. 

Operacions 0-20 km 20-40 km +40km 

Preu al pagès 42-66 42-66 42-66 

Empacat 12 12 12 

Manipulació 6 6 6 

Emmagatzematge 9 9 9 

Transport 6-7 15-18 24 

Total 75-100 84-111 93-117 

Font: [7] 

12—292

Taula 12.11. Estimació de la producció total de residus (tones) de matèria fresca, dels cultius de blat, ordi, altres cereals (civada, sègol i triticale), panís, melca, girasol, 

arròs i carxofera, per comarques. 

Comarca 

Blat Ordi Altres cereals Panís Melca Girasol Arròs Carxofera Total 

Codi Nom 

1 Alt Camp 177'5 - 266'25 4.743'9 - 7.115'9 461'7 - 615'6 41'4 - 62'1 --- 78'96 - 210'56 --- --- 5.503'46 - 8.270'36 

2 Alt Empordà 11.938 - 13.288 - 19.933 8.769'2 - 11.692 39.327 - 58.990 3.729'2 - 7.458'3 5.262'4 - 14.033 1.094'4 - 1.641'6 28'5 - 47'5 83.437'75 - 

17.907 

131.702'35 

3 Alt Penedès 634'48 - 2.891 - 4.336'5 54'6 - 72'8 12'14 - 18'21 --- 231'44 - 617'16 --- --- 3.824'66 - 5.996'39 

951'72 

4 Alt Urgell 1.904'2 - 3.552 - 5.328 1.308 - 1.744 4.503 - 6.754'5 --- 165'24 - 440'64 --- 33 - 55 11.465'44 - 

2.856'3 

17.178'44 

5 Alta Ribagorça 59'8 - 89'7 81'6 - 122'4 243 - 324 115'5 - 173'25 --- --- --- --- 500'90 - 709'35 

6 Anoia 23.576 - 30.701 - 46.051 1.147'5 - 1.530 1'8 - 2'7 48'4 - 96'8 1.368'9 - 3.650'4 --- --- 56.844'52 - 

35.365 

86.695'28 

7 Bages 11.099 - 28.606 - 42.908 870'9 - 1.161'2 268'9 - 403'35 73'5 - 147 2.180'3 - 5.814'2 --- 179'1 - 298'5 43.278'63 - 

16.649 

67.382'60 

8 Baix Camp 52'8 - 79'2 843'2 - 1.264'8 298'05 - 397'4 190'4 - 285'6 --- --- --- 13.845 - 23.075 15.229'45 - 

25.102'00 

9 Baix Ebre 200'4 - 300'6 355 - 532'5 70'95 - 94'6 788'4 - 1.182'6 28'8 - 57'6 13'2 - 35'2 55.424 - 83.136 9.900 - 16.500 66.781'75 - 

101.839'10 

10 Baix Empordà 10.378 - 10.423 - 15.635 3.116'8 - 4.155'7 23.984 - 35.976 3.881'2 - 7.762'4 2.032'4 - 5.419'8 2.146'9 - 3.220'3 202'8 - 338 56.165'68 - 

15.567 

88.073'11 

11 Baix Llobregat 74'4 - 111'6 686'7 - 1.030'1 81'3 - 108'4 730'8 - 1.096'2 2'4 - 4'8 85'5 - 228 --- 23.769'15 - 25.430'25 - 

39.615'3 

42.194'30 

12 Baix Penedès 145 - 217'5 1.117'2 - 1.675'8 73'5 - 98 --- --- 7'92 - 21'12 --- 156 - 260 1.500'62 - 2.272'42 

13 Barcelonès --- 46'9 - 70'35 --- 8'8 - 13'2 --- --- --- 145'2 - 242 201'90 - 326'55 

14 Berguedà 1.921'5 - 5.001'2 - 7.501'8 240'08 - 320'1 172'8 - 259'2 322'4 - 644'8 555'9 - 1.482'4 --- --- 8.214'86 - 13.091'53 

2.882'2 

15 Cerdanya 2.917'5 - 621'72 - 932'58 1.944'6 - 2.592'8 1.291'9 - 1.937'9 15'8 - 31'6 65'138 - 173'7 --- --- 6.857'70 - 10.045'84 

4.376'3 

16 Conca de 11.794 - 27.278 - 40.917 135 - 180 4'6 - 6'9 2 - 4 187'2 - 499'2 --- --- 39401'90 - 

Barberà 

17.691 

59.298'25 

17 Garraf 111'6 - 167'4 948'5 - 1.422'8 111'6 - 148'8 24'2 - 36'3 17 - 34 17'25 - 46 --- 361'35 - 602'3 1.592'50 - 2.458'50 

18 Garrigues 3.138'1 - 8.306'2 - 12.459 141'75 - 189 9.856'1 - 14.784 624 - 1.248 536'25 - 1.430 --- 112'5 - 187'5 22.715'90 - 

4.707'2 

35.005'10 

19 Garrotxa 1.578 - 2.367 3.429'5 - 5.144'3 603'15 - 804'2 16.036 - 24.053 531'9 - 1.063'8 180'3 - 480'8 --- --- 22.358'45 - 

33.913'45 

20 Gironès 5.937'9 - 9.040'9 - 13.561 2.759'4- - 9.315'4 - 13.973 1.913'3 - 3.826'5 1.547'8 - 4.127'4 --- 72'9 - 121'5 30.587'48 - 

8.906'9 

3.679'2 

48.196'83 

21 Maresme 82'9 - 124'35 476'9 - 715'35 208'5 - 278 1.050 - 1.575 45'85 - 91'7 147 - 392 --- 1.557'6 - 2.596 3.569'75 - 5.772'40 

22 Montsià 77'1 - 115'65 529'6 - 794'4 93'9 - 125'2 386'9 - 580'35 --- 210'6 - 561'6 77.696 - 116.544 15.705 - 26.175 94.699'10 - 

144.896'20 

23 Noguera 23.918 - 104.463 - 156.694 1.273'4 - 1.697'8 87.735 - 131.602 70'2 - 140'4 1.600'5 - 4.267'9 --- 75 - 125 219.135'62 - 

35.878 

330.405'52 

24 Osona 18.672 - 18.552 - 27.827 1.675'8 - 2.234'4 5.061'6 - 7.592'4 1.120 - 2.240 1.235'1 - 3.293'6 --- --- 46.316'47 - 

12— 

293

28.009 71.196'36 

25 Pallars Jussà 5.791 - 13.591 - 20.387 724'2 - 965'6 4.533'8 - 6.800'7 871'1 - 1.742'2 3.069 - 8.184 --- 138 - 230 28.718'10 - 

8.686'5 

46.996'50 

26 Pallars Sobirà 59'7 - 89'55 244'2 - 366'3 216 - 288 72'8 - 109'2 --- 11'34 - 30'24 --- --- 604'04 - 883'29 

27 Pla d'Urgell 16.431 - 1.920'4 - 2.880'6 44'1 - 58'8 85.265 - 127.898 1.822'4 - 3.644'8 313'83 - 836'88 --- 121'5 - 202'5 105.919'58 - 

24.647 

160.168'11 

28 Pla de l'Estany 3.925'6 - 5.991'4 - 8.987'1 1.914'9 - 2.553'2 2.801'1 - 4.201'7 1.522'1 - 3.044'1 1.217 - 3.245'4 --- --- 17.372'08 - 

5.888'4 

27.920'85 

29 Priorat 8'8 - 13'2 233'7 - 350'55 124'8 - 166'4 2'2 - 3'3 --- --- --- --- 370'50 - 533'45 

30 Ribera d'Ebre 13'6 - 20'4 1.239 - 1.858'5 478'05 - 637'4 110'3 - 165'45 --- --- --- 1.224 - 2.040 3.065'95 - 4.722'75 

31 Ripollès 211'75 - 143 - 214'5 265'2 - 353'6 438'75 - 658'13 13'2 - 26'4 --- --- --- 1.072'90 - 1.570'25 

317'63 

32 Segarra 13.846 - 108.159 - 162.238 96'6 - 128'8 --- 6'8 - 13'6 61'05 - 162'8 --- --- 122.169'25 - 

20.769 

183.312'40 

33 Segrià 13.211 - 50.931 - 76.396 435 - 580 62.462 - 93.693 2.509'8 - 5.019'6 8.838'3 - 23.569 854'4 - 1.281'6 769'5 - 1.282'5 140.011'00 - 

19.817 

221.639'50 

34 Selva 3.205'2 - 6.246'9 - 9.370'4 1.877'6 - 2.503'4 5.623'4 - 8.435'1 1.027'1 - 2.054'2 922'63 - 2.460'4 --- --- 18.903'82 - 

4.807'8 

29.631'27 

35 Solsonès 16.019 - 22.577 - 33.866 734'85 - 979'8 56 - 84 --- 224'64 - 599'04 --- --- 39.612'89 - 

24.029 

59.557'44 

36 Tarragonès 100'8 - 151'2 1.035'5 - 1.553'3 226'5 - 302 41'4 - 62'1 --- --- --- 648 - 1.080 2.052'20 - 3.149'55 

37 Terra Alta 52'8 - 79'2 1.294 - 1.941 193'2 - 257'6 6'8 - 10'2 --- --- --- 186 - 310 1.733'80 - 2.598'00 

38 Urgell 8.228'3 - 80.694 - 121.041 72'75 - 97 34.578 - 51.867 40'8 - 81'6 277'5 - 740 --- 162 - 270 124.053'15 - 

12.342 

186.439'75 

39 Vall d'Aran 4'7 - 7'05 28'7 - 43'05 --- --- --- --- --- --- 33'40 - 50'10 

40 Vallès 

640'15 - 4.110'5 - 6.165'8 990'29 - 1.320'4 15'04 - 22'56 196 - 392 1.197'5 - 3.193'2 --- 31'5 - 52'5 7.181'93 - 

Occidental 

960'23 

12..107'62 

41 Vallès Oriental 1.888'8 - 7.738'8 - 11.608 1.880'6 - 2.507'4 3.910 - 5.865 915'85 - 1.831'7 444'75 - 1.186 --- 31'2 - 52 16.810'94 - 

2.833'2 

25.883'49 

CATALUNYA 214.028'66 - 582.158'75 - 35.957'16 - 400.822'46 - 21.350'97 - 34.286'78 - 137.215'68 - 69.454'80 - 1.495.275'24 - 

321.042'99 873.238'12 47.942'88 601.233'69 42.701'93 91.431'41 205.823'51 115.758'00 2.299.173'53 

Font: [7] 

12— 

294

Taula 12.12. Estimació de la producció total de residus (tones) de matèria seca, dels cultius de blat, ordi, altres cereals (civada, sègol i triticale), panís, melca, girasol, 


Comarca 


Codi Nom 

1 Alt Camp 152'65 - 228'98 4.079'75 - 397'06 - 529'42 32'29 - 48'44 --- 67'12 - 178'98 --- --- 4.728'87 - 7.105'44 

6.119'63 

2 Alt Empordà 10.266'59 - 11.428'02 - 7.541'53 - 30.674'90 - 2.908'74 - 4.473'02 - 941'18 - 1.411'78 2'85 - 4'75 68.236'85 - 

15.399'89 17.142'04 10.055'38 46.012'36 

5.817'47 11.928'05 

107.771'71 

3 Alt Penedès 545'65 - 818'48 2.486'26 - 46'96 - 62'61 9'47 - 14'20 --- 196'72 - 524'59 --- --- 3.285'06 - 5.149'27 

3.729'39 

4 Alt Urgell 1.637'61 - 3.054'72 - 1.124'88 - 3.512'34 - 

--- 140'45 - 374'54 --- 3'30 - 5'50 9.473'31 - 14.186'89 

2.456'42 

4.582'08 

1.499'84 

5.268'51 

5 Alta Ribagorça 51'43 - 77'14 70'18 - 105'26 208'98 - 278'64 90'09 - 135'14 --- --- --- --- 420'67 - 596'18 

6 Anoia 20.275'69 - 26.402'46 - 986'85 - 1'40 - 2'11 37'75 - 75'50 1.163'57 - 

--- --- 48.867'72 - 

30.413'53 39.603'70 

1.315'80 

3.102'84 

74.513'48 

7 Bages 9.545'48 - 24.600'73 - 748'97 - 998'63 209'74 - 314'61 57'33 - 114'66 1.853'28 - 

--- 17'91 - 29'85 37.033'45 - 

14.318'23 36.901'10 

4.942'07 

57.619'15 

8 Baix Camp 45'41 - 68'11 725'15 - 1.087'73 256'32 - 341'76 148'51 - 222'77 --- --- --- 1.384'50 - 2.559'90 - 4.027'87 

2.307'50 

9 Baix Ebre 172'34 - 258'52 305'30 - 457'95 61'02 - 81'36 614'95 - 922'43 22'46 - 44'93 11'22 - 29'92 47.664'64 - 990'00 - 49.841'94 - 

71.496'96 1.650'00 

74.942'06 

10 Baix Empordà 8.924'91 - 8.963'78 - 2.680'43 - 18.707'36 - 3.027'34 - 1.727'56 - 1.846'31 - 20'28 - 33'80 45.897'97 - 

13.387'36 13.445'67 

3.573'90 

28.061'05 

6.054'67 

4.606'83 

2.769'47 

71.932'75 

11 Baix Llobregat 63'98 - 95'98 590'56 - 885'84 69'92 - 93'22 570'02 - 855'04 1'87 - 3'74 72'68 - 193'80 --- 2.376'92 - 3.745'95 - 6.089'15 

3.961'53 

12 Baix Penedès 124'70 - 187'05 960'79 - 1.441'19 63'21 - 84'28 --- --- 6'73 - 17'95 --- 15'60 - 26'00 1.171'03 - 1.756'47 

13 Barcelonès --- 40'33 - 60'50 --- 6'86- 10'30 --- --- --- 14'52 - 24'20 61'72 - 95'00 

14 Berguedà 1.652'48 - 4.301'03 - 206'46 - 275'29 134'78 - 202'18 251'47 - 502'94 472'52 - 

--- --- 7.018'74 - 11.170'71 

2.478'71 

6.451'55 

1.260'04 

15 Cerdanya 2.509'08 - 534'68 - 802'02 1.672'36 - 1.007'68 - 12'32 - 24'65 55'37 - 147'65 --- --- 5.791'49 - 8.479'27 

3.763'62 

2.229'81 

1.511'52 

16 Conca de 10.143'10 - 23.458'91 - 116'10 - 154'80 3'59 - 5'38 1'56 - 3'12 159'12 - 424'32 --- --- 33.882'37 - 

Barberà 

15.214'65 35.188'36 

50.990'63 

17 Garraf 95'98 - 143'96 815'71 - 1.223'57 95'98 - 127'97 18'88 - 28'31 13'26 - 26'52 14'66 - 39'10 --- 36'14 - 60'23 1.090'60 - 1.649'66 

18 Garrigues 2.698'77 - 7.143'33 - 121'91 - 162'54 7.687'76 - 486'72 - 973'44 455'81 - 

--- 11'25 - 18'75 18.605'54 - 

4.048'15 

10.715'00 

11.531'64 

1.215'50 

28.665'01 

19 Garrotxa 1.357'08 - 2.949'37 - 518'71 - 691'61 12.507'77 - 414'88 - 829'76 153'26 - 408'68 --- --- 17.901'06 - 

2.035'62 

4.424'06 

18.761'65 

27.151'38 

20 Gironès 5.106'59 - 7.775'17 - 2.373'08 - 7.265'97 - 1.492'34 - 1.315'61 - 

--- 7'29 - 12'15 25.336'06 - 

7.659'89 

11.662'76 

3.164'11 

10.898'96 

2.984'67 

3.508'29 

39.890'83 

21 Maresme 71'29 - 106'94 410'13 - 615'20 179'31 - 239'08 819'00 - 1.228'50 35'76 - 71'53 124'95 - 333'20 --- 155'76 - 1.796'21 - 2.854'05 

259'60 

22 Montsià 66'31 - 99'46 455'46 - 683'18 80'75 - 107'67 301'78 - 452'67 --- 179'01 - 477'36 66.818'56 - 1.570'50 - 69.472'37 - 

100.227'84 2.617'50 104.665'69 

23 Noguera 20.569'82 - 89.837'92 - 1.095'08 - 68.432'91 - 54'76 - 109'51 1.360'40 - 

--- 7'50 - 12'50 181.358'39 - 

30.854'74 134.756'88 1.460'11 102.649'37 

3.627'73 

273.470'84 

12— 

295

24 Osona 16.058'26 - 15.954'34 - 1.441'19 - 3.948'06 - 873'60 - 1.747'20 1.049'84 - 

--- --- 39.325'28 - 

24.087'39 23.931'51 

1.921'58 

5.922'09 

2.799'56 

60.409'34 

25 Pallars Jussà 4.980'26 - 11.688'26 - 622'81 - 830'42 3.536'36 - 679'46 - 1.358'92 2.608'65 - 

--- 13'80 - 23'00 24.129'60 - 

7.470'39 

17.532'39 

5.304'55 

6.956'40 

39.476'06 

26 Pallars Sobirà 51'34 - 77'01 210'01 - 315'02 185'76 - 247'68 56'78 - 85'18 --- 9'64 - 25'70 --- --- 513'54 - 750'59 

27 Pla d'Urgell 14.130'66 - 1.651'54 - 37'93 - 50'57 66.506'97 - 1.421'47 - 266'76 - 711'35 --- 12'15 - 20'25 84.027'48 - 

21.195'99 

2.477'32 

99.760'46 

2.842'94 

127.058'88 

28 Pla de l'Estany 3.376'02 - 5.152'60 - 1.646'81 - 2.184'86 - 1.187'20 - 1.034'47 - 

--- --- 14.581'96 - 

5.064'02 

7.728'91 

2.195'75 

3.277'29 

2.374'40 

2.758'59 

23.398'96 

29 Priorat 7'57 - 11'35 200'98 - 301'47 107'33 - 143'10 1'72 - 2'57 --- --- --- --- 317'59 - 458'50 

30 Ribera d'Ebre 11'70 - 17'54 1.065'54 - 411'12 - 548'16 86'03 - 129'05 --- --- --- 122'40 - 1.696'79 - 2.497'07 

1.598'31 

204'00 

31 Ripollès 182'11 - 273'16 122'98 - 184'47 228'07 - 304'10 342'23 - 513'34 10'30 - 20'59 --- --- --- 885'68 - 1.295'65 

32 Segarra 11.907'56 - 93.016'57 - 83'08 - 110'77 --- 5'30 - 10'61 51'89 - 138'38 --- --- 105.064'40 - 

17.861'34 139.524'85 

157.645'95 

33 Segrià 11.361'72 - 43.800'23 - 374'10 - 498'80 48.720'52 - 1.957'64 - 7.512'56 - 734'78 - 1.102'18 76'95 - 128'25 114.538'50 - 

17.042'58 65.700'35 

73.080'77 

3.915'29 20.033'48 

181.501'69 

34 Selva 2.756'47 - 5.372'36 - 1.614'69 - 4.386'25 - 801'15 - 1.602'30 784'24 - 

--- --- 15.715'16 - 

4.134'71 

8.058'53 

2.152'92 

6.579'38 

2.091'30 

24.619'14 

35 Solsonès 13.776'68 - 19.416'22 - 631'97 - 842'63 43'68 - 65'52 --- 190'94 - 509'18 --- --- 34.059'50 - 

20.665'03 29.124'33 

51.206'69 

36 Tarragonès 86'69 - 130'03 890'53 - 1.335'80 194'79 - 259'72 32'29 - 48'44 --- --- --- 64'80 - 108'00 1.269'10 - 1.881'99 

37 Terra Alta 45'41 - 68'11 1.112'84 - 166'15 - 221'54 5'30 - 7'96 --- --- --- 18'60 - 31'00 1.348'30 - 1.997'86 

1.669'26 

38 Urgell 7.076'34 - 69.396'67 - 62'57 - 83'42 26.970'84 - 31'82 - 63'65 235'88 - 629'00 --- 16'20 - 27'00 103.790'31 - 

10.614'51 104.095'00 

40.456'26 

155.968'84 

39 Vall d'Aran 4'04 - 6'06 24'68 - 37'02 --- --- --- --- --- --- 28'72 - 43'09 

40 Vallès 

550'53 - 825'79 3.535'03 - 

851'65 - 11'73 - 17'60 152'88 - 305'76 1.017'83 - 

--- 3'15 - 5'25 6.122'80 - 10.306'69 

Occidental 

5.302'55 

1.135'53 

2.714'22 

41 Vallès Oriental 1.624'35 - 6.655'37 - 1.617'27 - 3.049'81 - 714'36 - 1.428'73 378'04 - 

--- 3'12 - 5'20 14.042'32 - 

2.436'53 

9.983'05 

2.156'36 

4.574'71 

1.008'10 

21.592'68 

184.064'65 - 500.656'52 - 30.923'16 - 312.641'52 - 16.653'75 - 29.143'76 - 118.005'48 - 6.945'48 - 1.199.034'32 - 

CATALUNYA 

276.096'97 750.984'78 41.230'88 468.962'27 33.307'51 77.716'70 177.008'22 11.575'80 1.836.883'13 

Font: [7] 

12— 

296

Taula 12.13. Estimació de la producció total d'energia (tep), dels cultius de blat, ordi, altres cereals (civada, sègol i triticale), panís, melca, girasol, 


Comarca 


Codi Nom 

1 Alt Camp 61'55 - 92'33 1.645'02 - 160'10 - 213'47 12'73 - 19'10 --- 24'42 - 65'12 --- --- 1.903'83 - 2.857'54 

2.467'53 

2 Alt Empordà 4.139'65 - 

4.607'95 - 3.040'86 - 12.096'88 - 1.147'08 - 1.627'50 - 379'50 - 569'25 1'06 - 1'76 27.040'47 - 42.526'36 

6.209'47 

6.911'93 

4.054'48 

18.145'31 

2.294'16 

4.339'99 

3 Alt Penedès 220'02 - 330'02 1.002'50 - 18'93 - 25'24 3'73 - 5'60 --- 71'58 - 190'87 --- --- 1.316'76 - 2.055'49 

1.503'75 

4 Alt Urgell 660'31 - 990'47 1.231'71 - 453'57 - 604'76 1.385'12 - 

--- 51'10 - 136'28 --- 1'23 - 2'04 3.783'03 - 5.658'78 

1.847'56 

2.077'68 

5 Alta Ribagorça 20'74 - 31'10 28'30 - 42'44 84'26 - 112'35 35'53 - 53'29 --- --- --- --- 168'82 - 239'19 

6 Anoia 8.175'46 - 

10.645'87 - 397'91 - 530'55 0'55 - 0'83 14'89 - 29'78 423'36 - 

--- --- 19.658'05 - 29.922'13 

12.263'20 

15.968'81 

1.128'96 

7 Bages 3.848'88 - 

9.919'39 - 302'00 - 402'66 82'71 - 124'07 22'61 - 45'22 674'31 - 

--- 6'65 - 11'08 14.856'55 - 23.033'60 

5.773'33 

14.879'08 

1.798'16 

8 Baix Camp 18'31 - 27'46 292'39 - 438'59 103'35 - 137'80 58'57 - 87'85 --- --- --- 514'05 - 856'76 986'68 - 1.548'46 

9 Baix Ebre 69'49 - 104'24 123'10 - 184'65 24'60 - 32'80 242'51 - 363'77 8'86 - 17'72 4'08 - 10'89 19.219'11 - 367'58 - 612'63 20.059'33 - 30.155'36 

28.828'66 

10 Baix Empordà 3.598'66 - 

3.614'33 - 1.080'79 - 7.377'39 - 1.193'85 - 628'57 - 

744'46 - 7'53 - 12'55 18.245'58 - 28.519'75 

5.397'99 

5.421'50 

1.441'05 

11.066'08 

2.387'70 

1.676'18 

1.116'69 

11 Baix Llobregat 25'80 - 38'70 238'12 - 357'19 28'19 - 37'59 224'79 - 337'19 0'74 - 1'48 26'44 - 70'51 --- 882'53 - 1.426'62 - 2.313'54 

1.470'88 

12 Baix Penedès 50'28 - 75'42 387'41 - 581'11 25'49 - 33'98 --- --- 2'45 - 6'53 --- 5'79 - 9'65 471'42 - 706'70 

13 Barcelonès --- 16'26 - 24'39 --- 2'71 - 4'06 --- --- --- 5'39 - 8'99 24'36 - 37'44 

14 Berguedà 666'30 - 999'46 1.734'24 - 83'25 - 111'00 53'15 - 79'73 99'17 - 198'34 171'92 - 458'46 --- --- 2.808'04 - 4.448'35 

2.601'36 

15 Cerdanya 1.011'70 - 215'59 - 323'39 674'32 - 899'09 397'39 - 596'08 4'86 - 9'72 20'15 - 53'72 --- --- 2.324'00 - 3.399'55 

1.517'55 

16 Conca de 4.089'85 - 

9.458'99 - 46'81 - 62'42 1'41 - 2'12 0'62 - 1'23 57'90 - 154'39 --- --- 13.655'58 - 20.543'42 

Barberà 

6.134'78 

14.188'48 

17 Garraf 38'70 - 58'05 328'91 - 493'36 38'70 - 51'60 7'44 - 11'17 5'23 - 10'46 5'33 - 14'23 --- 13'42 - 22'36 437'73 - 661'22 

18 Garrigues 1.088'18 - 

2.880'30 - 49'15 - 65'54 3.031'72 - 191'94 - 383'88 165'85 - 442'26 --- 4'18 - 6'96 7.411'33 - 11.398'95 

1.632'28 

4.320'45 

4.547'59 

19 Garrotxa 547'20 - 820'79 1.189'23 - 209'15 - 278'87 4.932'53 - 163'61 - 327'22 55'76 - 148'70 --- --- 7.097'48 - 10.758'22 

1.783'85 

7.398'80 

20 Gironès 2.059'06 - 

3.135'07 - 

956'86 - 

2.865'39 - 

588'51 - 

478'68 - 

--- 2'71 - 4'51 10.086'28 - 15.823'11 

3.088'58 

4.702'60 

1.275'82 

4.298'09 

1.177'03 

1.276'48 

21 Maresme 28'75 - 43'12 165'37 - 248'06 72'30 - 96'40 322'98 - 484'47 14'10 - 28'21 45'46 - 121'23 --- 57'83 - 96'39 706'80 - 1.117'88 

22 Montsià 26'74 - 40'10 183'65 - 275'47 32'56 - 43'41 119'01 - 178'51 --- 65'13 - 173'69 26.942'26 - 583'11 - 971'86 27.952'46 - 42.096'43 

40.413'39 

23 Noguera 8.294'07 - 

36.224'02 - 441'55 - 588'74 26.987'02 - 21'59 - 43'19 494'98 - 

--- 2'78 - 4'64 72.466'01 - 

12.441'10 

54.336'02 

40.480'54 

1.319'94 

109.214'16 

24 Osona 6.474'93 -9.712'40 6.433'03 - 581'11 - 774'81 1.556'95 - 344'51 - 689'02 381'98 - --- --- 15.772'51 - 24.179'82 

12— 

297

9.649'55 2.335'42 1.018'61 

25 Pallars Jussà 2.008'12 - 

4.712'88 - 251'13 - 334'84 1.394'59 - 267'95 - 535'90 949'15 - 

--- 5'12 - 8'54 9.588'94 - 15.583'73 

3.012'17 

7.069'33 

2.091'89 

2.531'07 

26 Pallars Sobirà 20'70 - 31'05 84'68 - 127'02 74'90 - 99'87 22'39 - 33'59 --- 3'51 - 9'35 --- --- 206'18 - 300'88 

27 Pla d'Urgell 5.697'70 - 665'93 - 998'89 15'29 - 20'39 26.227'52 - 560'57 - 97'06 - 258'82 --- 4'51 - 7'52 33.268'57 - 50.294'58 

8.546'55 

39.341'27 

1.121'14 

28 Pla de l'Estany 1.361'26 - 2.077'61- 3.116'41 664'02 - 885'36 861'61 - 1.292'42 468'18 - 936'36 376'39 - 

--- --- 5.809'08 - 9.276'15 

2.041'89 

1.003'71 

29 Priorat 3'05 - 4'58 81'04 - 121'56 43'28 - 57'70 0'68 - 1'02 --- --- --- --- 128'04 - 184'85 

30 Ribera d'Ebre 4'72 - 7'07 429'64 - 644'46 165'77 - 221'03 33'93 - 50'89 --- --- --- 45'45 - 75'74 679'50 - 999'20 

31 Ripollès 73'43 - 110'14 49'59 - 74'38 91'96 - 122'62 134'96 - 202'44 4'06 - 8'12 --- --- --- 354'00 - 517'70 

32 Segarra 4.801'31 - 

37.505'69 - 33'50 - 44'66 --- 2'09 - 4'18 18'88 - 50'35 --- --- 42.361'47 - 63.559'70 

7.201'96 

56.258'54 

33 Segrià 4.581'22 - 

17.660'92 - 150'84 - 201'12 19.213'30 - 772'01 - 2.733'43 - 296'28 - 444'41 28'57 - 47'62 45.436'56 - 71.709'46 

6.871'83 

26.491'38 

28.819'94 

1.544'02 

7.289'13 

34 Selva 1.111'45 - 

2.166'22 - 651'07 - 868'09 1.729'75 - 315'94 - 631'88 285'34 - 760'91 --- --- 6.259'77 - 9.772'01 

1.667'18 

3.249'32 

2.594'63 

35 Solsonès 5.554'97 - 

7.828'91 - 254'82 - 339'76 17'23 - 25'84 --- 69'47 - 185'27 --- --- 13.725'40 - 20.626'69 

8.332'45 

11.743'37 

36 Tarragonès 34'95 - 52'43 359'08 - 538'61 78'54 - 104'72 12'73 - 19'10 --- --- --- 24'06 - 40'10 509'37 - 754'97 

37 Terra Alta 18'31 - 27'46 448'71 - 673'07 67'00 - 89'33 2'09 - 3'14 --- --- --- 6'91 - 11'51 543'02 - 804'51 

38 Urgell 2.853'29 - 

27.981'79 - 25'23 - 33'64 10.636'15 - 12'55 - 25'10 85'82 - 228'86 --- 6'01 - 10'02 41.600'84 - 62.504'46 

4.279'93 

41.972'69 

15.954'23 

39 Vall d'Aran 1'63 - 2'44 9'95 - 14'93 --- --- --- --- --- --- 11'58 - 17'37 

40 Vallès 

221'98 - 332'97 1.425'38 - 343'40 - 457'86 4'63 - 6'94 60'29 - 120'58 370'34 - 987'56 --- 1'17 - 1'95 2.427'18 - 4.045'93 

Occidental 

2.138'07 

41 Vallès Oriental 654'96 - 982'44 2.683'55 - 652'11 - 869'48 1.202'71 - 281'71 - 563'43 137'55 - 366'79 --- 1'16 - 1'93 5.613'75 - 8.613'47 

4.025'32 

1.804'07 

CATALUNYA 74.217'66 - 201.872'32 - 12.468'69 - 123.292'49 - 6.567'53 - 10.603'89 - 47.581'60 - 2.578'80 - 479.182'98 - 

111.326'49 302.808'47 16.624'92 184.938'74 13.135'06 28.277'04 71.372'40 4.298'00 

732.781'12 

Font: [7] 

12— 

298

12.3.3. RESIDUS DE CULTIUS LLENYOSOS A CATALUNYA 

Els cultius fruiters generen biomassa residual que és potencialment aprofitable des d’un punt de 

vista energètic de dues tipologies diferenciades: 

12—299 

a) Residus de l’esporga: habitualment a l’hivern amb una intervenció anual (excepte 

olivera que és cada 2-3 anys i cítrics que a vegades és de 2 anys) 

b) Residus de l’arrancada de la plantació: quan la plantació ha arribat al final de la seva 

vida útil i s’acostuma a fer a finals de tardor i a l’hivern. 

D’altra banda, i com és lògic, les comarques que no tenen cultius llenyosos o bé si aquest tipus 

de cultiu té molt poca importància, són comarques no es consideren en aquest estudi. 

La tipologia de cultius que s’avalua el seu potencial de biomassa residual són: 

1. Fruiters de fruita dolça. Inclou fruiters de grana (perera, pomera i codonyer), 

fruiters de pinyol (presseguer, albercoquer, prunera i cirerer) i altres. 

2. Fruiters de fruits secs. Inclou els fruiters l’aprofitament dels quals és la llavor, com 

ara l’ametller, l’avellaner, el noguer, i altres. 

3. Altres fruiters. Inclou (segons l’Inventari fructícola de Catalunya) el garrofer, la 

morera i altres de menys importància. 

4. Cítrics. Inclou les espècies de cítrics cultivats. En el cas de Catalunya, principalment, 

mandariner i taronger. 

5. Olivera. Inclou el cultiu de l’olivera d’oliva de taula i per l’extracció d’oli. 

6. Vinya. Inclou el cultiu de la vinya per vinificació i de raïm de taula. 

12.3.3.1. SUPERFÍCIE DE CULTIUS LLENYOSOS A CATALUNYA 

Els cultius llenyosos ocupen una superfície total de 348.107 ha a Catalunya (dades facilitades 

per la Secció d’Avaluació de Recursos del DARP de la Generalitat de Catalunya, 1997). Els 

cultius llenyosos representen el 10,9 % de la superfície total del territori, el 33,4%del total de 

la superfície agrícola de Catalunya i el 39,4 % de la superfície de cultiu. El 75% dels cultius 

llenyosos es troben en secà (l’olivera, la vinya i l’ametller ocupen més del 70% del total de la 

superfície). La fruita dolça, préssec, poma i pera, sols ocupen el 15,7 % de la mateixa 

superfície, en aquest cas, però, majoritàriament en reg (veure Taula 12.14 i Taula 12.15). 

Es pot observar una forta concentració de cultius llenyosos en algunes comarques, com són les 

Garrigues, el Segrià i el Baix Ebre, les quals agrupen més del 35% de la superfície plantada a 

Catalunya. 

Taula 12.14. Superfícies de cultius llenyosos a Catalunya. 

ESPÈCIE Olivera Vinya Cítrics Fruiters 

(fruita dolça) 

Sistema 

de cultiu 

Superfíci 109.495 6.9 

e (ha) 

60 

. Font: [8] 

Fruiters 

(fruits secs) 

Altres 

secà reg secà reg secà reg secà reg secà reg secà reg 

62.32 

0 

2.438 20 6.8 

99 

4.010 50.50 

7 

76.89 

4 

16.37 

9 

12.07 

9 

Total 

106 348.10 

7

Taula 12.15. Distribució de la superfície de cultius llenyosos segons comarques (en ha) 

12—300 

Olivera Vinya Cítrics Fruita dolça Fruits secs Altres Total 

Sistema cultiu secà reg secà Reg secà reg secà reg secà reg secà reg 

Comarc 

al 

ALT CAMP 1377 23 6686 23 0 0 75 103 6069 3264 1077 1 18698 

ALT EMPORDÀ 1540 2 2544 0 0 0 259 1796 37 0 108 0 6286 

ALT PENEDÈS 332 0 18139 4 0 0 682 36 446 0 0 0 19639 

ALT URGELL 178 2 31 12 0 0 8 67 19 0 0 0 317 

ANOIA 374 0 3168 0 0 0 241 67 883 0 0 0 4733 

BAGES 85 0 604 0 0 0 164 39 243 3 8 0 1146 

BAIX CAMP 4574 3035 144 0 0 242 0 647 3697 6552 1496 31 20418 

BAIX EBRE 25984 795 87 0 0 3859 36 292 1440 257 4281 14 37045 

BAIX EMPORDÀ 210 0 297 0 0 0 10 872 29 4 1 0 1423 

BAIX LLOBREGAT 352 0 576 1 0 0 874 744 30 22 0 4 2603 

BAIX PENEDÈS 1673 0 4101 0 12 0 126 0 951 0 531 0 7394 

BARCELONÈS 1 0 8 0 0 0 4 2 8 0 0 0 23 

CERDANYA 0 0 0 0 0 0 6 7 0 0 0 0 13 

CONCA DE BARBERA 646 8 5896 36 0 0 0 63 2425 214 79 0 9367 

GARRAF 17 0 1056 2 1 21 89 48 39 0 305 0 1578 

GARRIGUES 16944 1045 1348 0 0 0 199 2484 13502 630 0 0 36152 

GARROTXA 2 0 8 0 0 0 14 0 21 0 0 0 45 

GIRONÈS 6 0 12 0 0 0 3 504 161 26 5 0 717 

MARESME 1 0 254 21 0 4 143 44 24 16 46 0 553 

MONTSIÀ 18126 755 55 0 0 2700 148 521 174 1 1110 0 23590 

NOGUERA 1229 76 229 86 0 0 24 3190 3285 39 0 0 8158 

PALLARS JUSSÀ 762 5 121 15 0 0 16 17 2351 6 0 0 3293 

PLA D'URGELL 26 1 14 14 0 0 0 5194 68 287 25 0 5629 

PLA DE L'ESTANY 0 0 0 0 0 0 0 37 0 0 0 0 37 

PRIORAT 2505 96 3358 202 0 1 56 222 5932 758 0 0 13130 

RIBERA D'EBRE 11385 907 1305 529 0 26 174 2443 8621 908 237 2 26537 

SEGARRA 503 2 197 0 0 0 0 0 1315 0 0 0 2017 

SEGRIÀ 11325 94 35 1219 0 0 0 28047 8784 178 103 54 49839 

SELVA 0 0 15 0 0 0 0 221 1077 239 0 0 1552 

TARRAGONÈS 1159 59 2222 0 7 44 80 177 900 2686 2663 0 9997 

TERRA ALTA 5153 2 8348 0 0 2 280 183 10081 6 4 0 24059 

URGELL 2927 53 1174 274 0 0 2 2352 3903 273 0 0 10958 

VALLÈS OCCIDENTAL 63 0 126 0 0 0 231 88 101 9 0 0 618 

VALLÈS ORIENTAL 36 0 162 0 0 0 66 0 278 1 0 0 543 

TOTAL CULTIU 10949 

5 

Font: [8] 

6960 62320 2438 20 6899 4010 50507 76894 16379 12079 106 348107

12.3.3.2. PRODUCCIÓ DE BIOMASSA RESIDUAL DE CULTIUS LLENYOSOS 

La producció de biomassa residual de cultius llenyosos depèn no només de l’espècie de cultiu 

llenyós, sinó també si es tracta d’una plantació en secà o en regadiu. Aquest canvi en les 

produccions es pot observar a la Taula 12.16. 

Taula 12.16. Producció dels residus d’esporga dels cultius llenyosos (Tn/ha·any). 

Material 

t/ha 

(50% 

Humitat) 

t/ha 

(30% 

Humitat) 

(t /ha) 

pes sec 

Font: [8] 

Producció 

12—301 

Olivera Vinya 

Fruiters de 

fruita dolça 

Fruits Secs Cítrics Altres 

secà regadiu secà regadiu secà regadiu secà regadiu regadiu secà regadiu 

0,79 1,6 2 3,8 1,98 3,3 1,13 4 1,17 0,4 0,8 

0,56 1,14 1,43 2,71 1,41 2,36 0,81 2,86 0,84 0,29 0,57 

0,4 0,8 1 1,9 0,99 1,65 0,57 2 0,59 0,2 0,4 

12.3.3.3. PRODUCCIÓ POTENCIAL DE BIOMASSA RESIDUAL DE CULTIUS 

LLENYOSOS A CATALUNYA 

La producció potencial aprofitable de cultius llenyosos (veure Taula 12.17) és tota aquella 

biomassa que no queda inclosa en el mercat, ja sigui com a combustible o com a fusta de luxe. 

Tampoc es considera biomassa residual la part que està associada a l’autoconsum familiar de 

les explotacions, on és tradicional la utilització com a combustible de la fusta d’arrancada 

d’espècies com la perera o la pomera. Aquest autoconsum s’estima en un 80% de la fusta 

d’arrancada associada d’aquestes espècies. 

La quantitat total potencialment aprofitable a Catalunya és de 600.000 tones anuals (50% 

d’humitat) aproximadament, tot i que s’han de considerar les importants variacions interanuals 

causades per la forta dependència del clima en la producció de plantacions de secà 

particularment i la influència d’altres factors. 

Taula 12.17. Producció potencial aprofitable de biomassa, en tones, de les espècies 

llenyoses. Material d’esporga i d’arrancada (Tn amb 50 % d’humitat). 

COMARCA OLIVERA VINYA CÍTRICS F. DOLÇA F.SECS ALTRES TOTAL 

ALT CAMP 1.125 13.459 0 581 19.932 432 35.529 

ALT EMPORDÀ 1.220 5.088 0 7.506 42 43 13.899 

ALT PENEDÈS 262 36.293 0 1.842 505 0 38.903 

ALT URGELL 144 108 0 276 22 0 549 

ANOIA 295 6.336 0 858 1.000 0 8.490 

BAGES 67 1.208 0 559 287 3 2.124 

BAIX CAMP 8.469 288 270 2.471 30.397 623 42.518 

BAIX EBRE 21.799 174 4.307 1.205 2.660 1.724 31.868 

BAIX EMPORDÀ 166 594 0 3.355 49 0 4.164 

BAIX LLOBREGAT 278 1.156 0 5.025 122 3 6.585 

BAIX PENEDÈS 1.322 8.202 13 315 1.077 212 11.142 

BARCELONÈS 1 16 0 18 9 0 43 

CERDANYA 0 0 0 42 0 0 42 

CONCA DE BARBERA 523 11.929 0 241 3.604 32 16.328 

GARRAF 13 2.120 25 406 44 122 2.729 

GARRIGUES 15.058 2.696 0 9.984 17.818 0 45.555 

GARROTXA 2 16 0 35 24 0 76 

GIRONÈS 5 24 0 1.932 286 2 2.249

MARESME 1 588 4 525 91 18 1.228 

MONTSIÀ 15.528 110 3.013 2.360 201 444 21.655 

NOGUERA 1.093 785 0 12.243 3.878 0 17.998 

PALLARS JUSSÀ 610 299 0 105 2.688 0 3.702 

PLA D'URGELL 22 81 0 19.836 1.225 10 21.174 

PLA DE L'ESTANY 0 0 0 141 0 0 141 

PRIORAT 2.133 7.484 1 988 9.753 0 20.358 

RIBERA D'EBRE 10.445 4.620 29 9.765 13.400 96 38.355 

SEGARRA 401 394 0 0 1.490 0 2.284 

SEGRIÀ 9.097 4.702 0 107.111 10.664 84 131.660 

SELVA 0 30 0 844 2.176 0 3.050 

TARRAGONÈS 1.010 4.444 57 876 11.764 1.065 19.216 

TERRA ALTA 4.074 16.696 2 1.399 11.446 2 33.618 

URGELL 2.397 3.389 0 8.987 5.514 0 20.288 

VALLÈS OCCIDENTAL 50 252 0 913 150 0 1.366 

VALLÈS ORIENTAL 28 324 0 165 319 0 836 

TOTAL 97.637 133.904 7.722 202.907 152.637 4.916 599.724 

Font: [8] 

12—302

12.4. POTENCIAL DE BIOMASSA DELS RESIDUS DE LA 

INDÚSTRIA DEL SECTOR DE LA FUSTA 


Per tal d’avaluar els residus produïts pel sector industrials de la fusta de Catalunya es recorre al 

Pla de Biomassa en l’àmbit forestal, un estudi que té com a objectiu avaluar la disponibilitat, 

autoritzacions, circuits comercials, explotacions i preus dels recursos forestals susceptibles de 

ser aprofitats energèticament a Catalunya, dut a terme el 2001 conjuntament pel Centre de 

Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya 

(CTFC) [3]. 

En el Pla de Biomassa s'analitza el sector de la indústria forestal que correspon als explotadors 

del bosc (rematants) i els que consumeixen la fusta en roll com a primera matèria, és a dir, la 

indústria de primera o de segona transformació. Aquest anàlisi es duu a terme a partir de la 

informació de la Direcció General del Patrimoni Natural i Medi Físic de Catalunya de l’any 1997. 

A més, en el Pla de Biomassa es van realitzar enquestes pròpies, és a dir, una sèrie 

d’entrevistes a les empreses més representatives del sector de la indústria de la primera 

transformació amb l’objectiu d’actualitzar la informació de què es disposava. 

D’altra banda, també s’ha dut a terme l’anàlisi del residu de la indústria de la fusta mitjançant 

les dades de la Junta de Residus (actualment Agència Catalana de Residus). 

El tipus de biomassa que es pot obtenir de les indústries de transformació del sector de la fusta 

és el residu que generen durant els seus processos productius. Tanmateix, aquest residu en 

l’actualitat majoritàriament es reutilitza per part d’altres indústries del sector. 

Actualment existeix una manca d’informació sobre els moviments dels residus fusters per part 

de les indústries, que no es declaren perquè ja tenen un circuit comercial. Per tant, resulta molt 

difícil comptabilitzar realment quina és la quantitat de residu genera tot aquest circuit, residu 

que es podria destinar a energia [3]. 

12.4.2. CONSIDERACIONS PER ALS CÀLCULS DE LA QUANTITAT DE 

RESIDUS DE LA INDÚSTRIA DEL SECTOR DE LA FUSTA 

Aquest anàlisi es duu a terme a partir de la informació de les següents fonts: 

12—303 

a) Direcció General del Patrimoni Natural i Medi Físic de Catalunya (dades de 

1997). Va realitzar una enquesta el 1997 que incidia en els aspectes següents: 

• Producció en nombre de camions de fusta en roll per dia, setmana o mes i el pes del 

material transportat. 

• La resposta a la resta de preguntes de l'enquesta es dóna en percentatge respecte a la 

quantitat de fusta en roll que consumeix la indústria. 

• Tipus d'espècie 

• Destí: 

- en el cas dels rematants el destí és: llenya, trituració, serra, fusta d'impregnació 

(pals i RTI), desenrotllament i altres. 

- Per a la Indústria transformadora de fusta en roll el destí s'anomena producte i 

pot ser: llenya, estella, pals, RTI, palets, caixes, altres embalatges, construcció, 

altres aplicacions. 

• Procedència de la matèria primera: Catalunya, resta de l'estat, estranger 

• On es ven el producte elaborat: Catalunya, resta de l'estat, estranger

12—304 

• Quin subproducte o material de rebuig obté la indústria de primera transformació: 

costers, estella, serradures i escorça, i quin destí se li dóna (si és que es recupera). 

D’aquestes enquestes aquest és el percentatge de respostes, segons el Pla de biomassa: 

“Les enquestes van ser contestades pel 78% del rematants (76 enquestes de 97 en total) i pel 

57% de les indústries de primera transformació (86 de 158). Tot i que aquest darrer és un 

percentatge força baix, el fet que hagin contestat les indústries que més facturen en aquest 

país (excepte la fàbrica de palets Martorell de Santa Coloma de Farners), fa que el resultat sigui 

força fiable. Per tipus d'indústria, les empreses trossejadores (llenya) i les de fustes tractades 

(impregnació) són les que menys han contestat. No hi ha cap indústria de desenrotllament que 

hagi respost a l'enquesta. Cal esmentar també que una indústria tan important com la Boix de 

Puig-Reig no estava a ple rendiment l'any 1997 (la planta de Saltet va entrar en funcionament 

l'any 1998). Actualment, la Boix processa més de 100.000 t p.s.a./any“. 

b) Junta de Residus (dades de 1994-1999): es parteix del Codi Nacional d’Activitats 

Econòmiques (CNAE) i s’inclou la informació entre els següents codis: 

• 20000 i 20521: Indústries de la fusta i el suro, llevat de mobles, cistelleria i esparteria 

• 36100 i 36143: Fabricació de mobles 

Aquesta base de dades pot resultar poc fiable perquè: 

• Les indústries poden generar algun tipus de residu (no especial) i que aquest no sigui 

declarat perquè o bé el reutilitzen amb una altra finalitat (energètica, per exemple) a 

la mateixa indústria o bé el comercialitzen. En aquest casos el residu podria no 

constar a la base de dades perquè no es declararia. 

• Alguns residus tot i tenir un comerç establert es poden declarar i per tant consten a la 

base de dades. És es cas d'alguns residus que poden acabar convertint-se en 

producte (per exemple, aglomerat). 

• En alguns casos el residu, o part del residu, pot constar més d'una vegada a la base 

de dades perquè una primera indústria ho declararia com un residu que 

comercialitzaria cap a una segona indústria que en fa ús, Aquesta segona indústria 

genera encara un residu -que declara- i una part del qual prové del declarat per la 

primera. 

12.4.3. RESIDUS DE LA INDÚSTRIA DE PRIMERA TRANSFORMACIÓ A 

CATALUNYA 

La indústria de primera transformació té com a factor de producció la fusta en roll PP i generen 

residus quan fabriquen productes i subproductes. La quantitat total de residus a Catalunya 

és d’unes 75.000 tones psa/any (16% del flux de la fusta en roll a Catalunya, veure ¡Error! 

No se encuentra el origen de la referencia.), veure Taula 12.18. 

La majoria de residu produït per la indústria de primera transformació és escorça i suro amb 

unes 29.000 tones p.s.a./any, i correspon a un 37,8% del total de residus produït. A 

continuació hi ha els encenalls i restes de fustes de rebuig amb unes 25.800 tones p.s.a. 

anuals i la tercera, en ordre d'importància, és la pols i serradures amb unes 20.400 tones 

p.s.a. anuals de mitjana [3]. 

PP Fusta en roll: Canó abatut, net de branques. Tronc d'un arbre despuntat (sense la punta) i sense les branques. És 

la forma en què arriba a la indústria de primera transformació i molt habitualment amb l'escorça. Aquest tronc o roll pot 

haver estat trossejat prèviament o portat a indústria sencer en aquest darrer cas és perquè se'n fan pals.

No obstant això, la major part d’aquests residus ja tenen un circuit comercial i es reutilitzen. Per 

aquest motiu, resulta difícil establir quina quantitat podria anar destinada a energia. 

Ara bé, també existeix la possibilitat d’entrar en el mercat de la compra de residus a fi de 

destinar-los a energia, cosa que implicaria competir amb les empreses per aquest residu. 

Taula 12.18. Producció mitjana de residu no especial (fusta i suro) per la indústria de primera 

transformació en el període 1994.1999, per comarca. 

12—305 

Residu de la indústria de primera transformació (tones p.s.a./any) 

Comarca A B C D E F G Total 

Alt Camp 1360 0 201 435 0 858 0 2853 

Alt Empordà 1294 0 0 12 0 0 0 1306 

Alt Penedès 38 0 10 13 27 6 0 94 

Anoia 1 1 0 2 2 4 0 10 

Bages 1628 0 86 558 2 8 92 2375 

Baix Camp 11 0 3 4 5 0 0 23 

Baix Ebre 32 0 0 0 16 0 0 48 

Baix Empordà 590 0 0 3 1 1099 0 1693 

Baix Llobregat 375 6 34 127 110 1 0 653 

Baix Penedès 299 0 0 53 1 1 142 496 

Barcelonès 381 0 48 25 47 0 0 501 

Berguedà 5111 0 0 14146 0 3442 0 22699 

Cerdanya 1 0 0 1 0 0 0 2 

Conca de Barberà 283 0 0 0 0 0 0 283 

Garraf 6 0 0 0 3 0 0 10 

Garrigues 0 0 0 0 0 0 0 1 

Garrotxa 439 0 0 199 5 8 0 651 

Gironès 107 0 0 227 2 73 0 409 

Maresme 33 0 3 35 30 0 0 101 

Montsià 103 0 0 51 2 0 0 156 

Noguera 0 0 0 0 0 0 0 1 

Osona 809 0 0 207 80 93 8 1197 

Pallars Jussà 0 0 0 1 0 0 0 1 

Pallars Sobirà 0 0 0 1 0 0 0 1 

Pla de l'Estany 233 0 0 119 0 0 0 352 

Pla d'Urgell 50 0 0 312 3 0 0 364 

Ribera d'Ebre 42 0 0 71 3 0 0 116 

Ripollès 0 0 0 0 0 0 0 1 

Segarra 0 0 0 0 0 0 0 1 

Segrià 178 0 3 81 8 62 0 333 

Selva 1828 0 96 348 18 283 0 2573 

Solsonès 3888 0 0 818 0 19879 0 24585 

Tarragonès 0 0 0 0 0 0 0 0 

Terra Alta 0 0 0 0 0 0 0 0 

Urgell 383 0 0 0 1 0 0 384 

Val d'Aran 0 0 0 0 0 0 0 1 

Vallès Occidental 4745 0 173 2078 363 3381 0 10739 

Vallès Oriental 1548 1 102 441 213 0 5 2310 

Catalunya 25796 8 760 20368 942 29199 247 77321 

%/total 33.4 0.0 1.0 26.3 1.2 37.8 0.3 100.0 

Dades mitjanes de 6 anys (període 1994-1999). La informació es dóna per als diferents tipus de residus i en tones 

humitat ambient/any. A- encenalls i restes de fusta de rebuig; B- envasos i embalatges de fusta; C- Fusta; D- Pols i 

Serradures; E- restes d'aglomerats i derivats; F- restes d'escorça i suro; G- serradures i escorça i la darrera columna és 

la suma de tots els residus produïts. Font Junta de Residus. 

Font: [3].

12.4.4. RESIDUS DE LA INDÚSTRIA DE SEGONA TRANSFORMACIÓ A 

CATALUNYA 

Els residus són generats per la indústria del moble i la indústria del suro. La quantitat total de 

residu d’aquesta indústria a Catalunya és d’unes 25.000 tones pse/any, tot i que és molt 

difícil de determinar ja que hi ha una manca de transparència d’aquestes dades (correspon al 

5% de les pèrdues de la indústria de 2a transformació, segons diagrama del flux de la fusta en 

roll). 

Tot i aquestes estimacions, segons la Junta de Residus (veure Taula 12.19). la quantitat total 

de residus produïts correspon a 11.800 tones de psa anuals (≈10.000 tones de pse/any), 

quantitat que es considera poc fiable ja que només a la Sènia se’n poden generar 12.000 tones 

pse/any, motiu pel qual s’opta per l’estimació anterior. 

La majoria de residu produït per la indústria del moble, segons les dades de la Junta de 

Residus, a Catalunya és restes d’aglomerats i derivats amb unes 6.700 tones p.s.a./any, 

i correspon a un 56.6% de les 11.800 tones p.s.a./any produïdes. A continuació hi ha els 

encenalls i restes de fustes de rebuig amb unes 2.600 tones p.s.a. anuals i la tercera, 

en ordre d’importància, és la pols i serradures amb unes 1.700 tones p.s.a. anuals de 

mitjana. 

D’altra banda, cal afegir que segons la Directiva 2004/12/CE del Parlament Europeu i del 

Consell d’11 de febrer de 2004, per la qual es modifica la Directiva 94/62/CE relativa als 

envasos i residus d’envasos, en temes de valoració i reciclatge com a màxim el 31 de desembre 

de 2008 s’ha de complir l’objectiu mínim de reciclatge del 15% en pes per a la fusta continguda 

en residus d’envasos. Aquest fet implica un notable impuls cap al reciclatge de la fusta, cosa 

que allargarà el cicle de vida de la fusta. 

Taula 12.19. Producció mitjana de residu no especial (fusta i suro) per la indústria del moble 

durant el període 1994-1999, per comarca. 

12—306 

Residu de la indústria del moble (tones p.s.a./any) 


Alt Camp 96 0 0 63 636 0 0 795 

Alt Empordà 0 0 0 0 0 0 0 0 

Alt Penedès 191 0 0 0 204 0 9 405 

Anoia 1 0 0 0 0 0 0 1 

Bages 23 0 10 10 169 0 0 211 

Baix Camp 68 0 10 1 2 0 0 82 

Baix Ebre 0 0 0 0 0 0 0 0 

Baix Empordà 4 0 0 25 1 0 0 30 

Baix Llobregat 326 0 90 272 637 0 0 1325 

Baix Penedès 0 0 0 0 5 0 0 5 

Barcelonès 260 0 17 66 339 0 0 682 

Berguedà 0 0 0 0 0 0 0 0 

Cerdanya 1 0 0 1 0 0 0 1 

Conca de Barberà 1 0 0 1 0 0 0 2 

Garraf 41 0 0 0 0 0 0 41 

Garrotxa 23 0 0 13 9 0 0 45 

Gironès 0 0 0 0 0 0 0 1 

Maresme 3 3 20 0 0 0 0 27 

Montsià 35 0 1 16 1640 0 0 1692 

Noguera 0 0 0 233 1104 0 0 1338 

Osona 151 0 0 297 0 0 33 482 

Pallars Jussà 0 0 0 0 0 0 0 0 

Pla de l'Estany 30 0 0 112 111 0 0 252

Pla d'Urgell 3 0 0 0 0 0 0 3 

Ripollès 1 0 0 1 0 0 0 2 

Segarra 0 0 0 0 0 0 0 0 

Segrià 4 0 2 3 3 0 0 12 

Selva 53 1 0 176 3 0 0 232 

Solsonès 0 0 0 0 0 0 0 0 

Tarragonès 0 0 0 0 5 0 0 6 

Terra Alta 0 0 0 0 1 0 0 1 

Urgell 2 0 0 0 0 0 0 2 

Vallès Occidental 855 0 420 184 978 0 0 2436 


Catalunya 2608 4 821 1664 6710 2 43 11853 

%/total 22.0 0.0 6.9 14.0 56.6 0.0 0.4 100 

Dades mitjanes de 6 anys (període 1994-1996). La informació es dóna per als diferents tipus de residus i en tones a 




Font: [3]. 

12.4.5. SUBPRODUCTES I RESIDUS DE LA INDÚSTRIA DE LA FUSTA A 

CATALUNYA 

Si s’uneixen els dos apartats anteriors, s’obté que a Catalunya hi ha una quantitat de 

residus que es podrien destinar a energia d’unes 100.000 tones psa anuals (≈ 77.000 

tones pse/any). 

En canvi, si es comptabilitzen els subproductes i els residus de la indústria aquesta 

quantitat passa a ser de 237.000 tones psa/any (≈ 182.000 tones pse/any), veure Taula 

12.20. Tot i aquesta quantitat, la majoria de subproductes i residus ja tenen un circuit comercial 

actualment. 

Taula 12.20. Tones anuals (Tn psa/any) dels subproductes i residus de les indústries de 

Catalunya. 

12—307 

Indústria 

Comarca T psa/any 

Alt Camp 5.900 

Alt Empordà - 

Alt Penedès 200 

Alt Urgell 13.300 

Alta Ribagorça - 

Anoia 3.900 

Bages 12.100 

Baix Camp - 

Baix Ebre - 

Baix Empordà 600 

Baix Llobregat - 

Baix Penedès - 

Barcelonès - 

Berguedà 82.100 

Cerdanya 4.000 

Conca de Barberà 100 

Garraf -

Font: [3]. 

12—308 

Garrigues - 

Garrotxa 700 

Gironès 200 

Maresme - 

Montsià 17.500 

Noguera 1.800 

Osona 14.600 

Pallars Jussà 1.800 

Pallars Sobirà 6.300 

Pla de l'Estany 2.600 

Pla d'Urgell - 

Priorat - 

Ribera d'Ebre - 

Ripollès 4.600 

Segarra - 

Segrià - 

Selva 44.200 

Solsonès 17.400 

Tarragonès - 

Terra Alta - 

Urgell - 

Vall d'Aran 1.200 

Vallès Occidental - 

Vallès Oriental 2.800 

TOTAL 237.900 

12.5. POTENCIAL DE BIOMASSA DE RESIDUS 

VOLUMINOSOS 


Un altra font de biomassa a considerar és l’aprofitament de residus voluminosos per tal 

d’utilitzar-los amb fins energètics o per sintetitzar productes químics. 

En aquest document s’expliquen: 


residus voluminosos que es generen a Catalunya 

• el potencial d’aprofitament de biomassa procedent de residus voluminosos existent a 

Catalunya 

12.5.2. CONSIDERACIONS PER ALS CÀLCULS DE LA QUANTITAT 

EXPLOTABLE DE BIOMASSA PROCEDENT DE RESIDUS VOLUMINOSOS 

A CATALUNYA 

En primer lloc, cal definir què s’entén per residu voluminós segons l’Agència de Residus de 

Catalunya, que és d’on es disposa dades d’aquest tipus de residu. Segons l’Agència els residus 

voluminosos inclouen [113]: 

a) Mobles i altres 

b) Electrodomèstics que no contenen substàncies perilloses

Per tal de realitzar els càlculs sobre la quantitat aprofitable de residus voluminosos a Catalunya 

s’han tingut en compte una sèrie de consideracions: 

12—309 

• S’utilitzen les dades publicades per l’Agència de Residus de Catalunya referents a la 

producció de residus municipals per comarques de l’any 2003. 

• Se suposa que el 70 % dels residus voluminosos són mobles i altres i el 30 % restant 

és electrodomèstics que no contenen substàncies perilloses. 

• S’inclouen també les dades de residus de restes de poda i de jardinera, les quals tot i 

no ser un residu voluminós, es consideren aptes per a realitzar-ne un aprofitament (ja 

sigui amb finalitats energètiques o per a productes químics). 

12.5.3. PRODUCCIÓ DE RESIDUS VOLUMINOSOS A CATALUNYA 

La quantitat de residus voluminosos, aprofitables per a un ús final de la biomassa, que es 

genera a Catalunya segons els supòsits anteriors es pot observar a la Taula 12.21. Aquesta 

quantitat ascendeix a 120.375 Tones anuals entre els residus voluminosos i les restes de poda i 

de jardinera. 

Taula 12.21. Quantitat de residu voluminós i restes de poda i jardineria que es 

poden aprofitar per a un ús final de la biomassa a Catalunya. 

Residus voluminosos 

(Tones/any 2003) 

Restes de poda i jardineria 


76.334 44.041 

TOTAL 120.375 

Font: Elaboració pròpia a partir de dades [113].

13. ÀREA PARTICULAR D’ESTUDI DEL PROJECTE 

13.1. DESCRIPCIÓ ÀREA 

13.1.1. PARC NATURAL DEL MONTSENY 

El Parc Natural del Montseny se situa a la Serralada prelitoral catalana, de la qual n'és el massís 

més enlairat. Ocupa una extensió de 30.120 ha 

distribuïdes entre divuit municipis que pertanyen 

a tres comarques (Osona, la Selva i el Vallès 

Oriental). Els seus límits naturals són la riera 

d'Arbúcies, els cursos alts de la riera Major i del 

riu Gurri, el Congost i la plana del Vallès [114]. 

Tres grans conjunts muntanyosos configuren el 

massís: la carena del turó de l'Home (1.706 m) i 

les Agudes (1.703 m), el Matagalls (1.697 m) i 

el pla de la Calma (Puig Drau 1.344 m), que, 

units pels colls de Sant Marçal i de Collformic 

respectivament, encerclen la conca alta del riu 

Tordera 

13—310 

Font: [114] 

Els òrgans gestors del parc són l’Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i l’Àrea de 

Medi Ambient de la Diputació de Girona. Els ajuntaments que conformen el parc són: 

Aiguafreda, El Brull, Campins, Cànoves i Samalús; Figaró-Montmany; Fogars de Montclús; La 

Garriga; Gualba; Montseny; Sant Esteve de Palautordera; Sant Pere de Vilamajor; Seva; 

Tagamanent; Arbúcies; Breda; Riells i Viabrea; Sant Feliu de Buixalleu; i Viladrau (Diputació de 

Barcelona, 2005). 

L’aprovació del Pla Especial del parc es va dur a terme l’any 1977 el sector barceloní i el 1978 el 

sector gironí del parc. D’altra banda, es va declarar Parc Natural el 1987 i el 1978 la UNESCO va 

incloure el Parc del Montseny dins la xarxa mundial de reserves de la biosfera del programa 

MaB (Home i Biosfera) (Diputació de Barcelona, 2005). 

La principal activitat econòmica avui al Montseny és vinculada al sector terciari, per donar 

resposta a la forta demanda del visitant: restaurants, allotjaments rurals, equipaments 

pedagògics, càmpings i altres empreses d'aquest sector. També la construcció és un sector que 

ocupa moltes persones, especialitzada sobretot a la rehabilitació d'edificacions de certa 

antiguitat. 

El Montseny avui, i malgrat les seves principals indústries, ha esdevingut un lloc amable per 

viure-hi, malgrat que bona part del miler d'habitants que hi resideixen han de trobar feina fora 

del límit estricte del parc natural. Així és que en molts masos ara s'hi viu com a primera i 

segona residència. I la pagesia de subsistència ha pres un caràcter lúdic, lluny de cobrir les 

principals necessitats vitals. 

CLIMA 

En general, al Parc Natural del Montseny domina un clima mediterrani típic fins a una altura de 

1000 metres, caracteritzat per hiverns temperats, estius secs i precipitacions anuals de l’ordre 

de 800 mm). A partir de 1000 metres es dóna un clima submediterrani o medioeuropeu, 

caracteritzat per hiverns freds, estius subhumits i precipitacions superiors als 800 mm. 

Finalment, els pics de 1600-1700 metres presenten característiques del clima subalpí, i es 

poden qualificar com a zones molt ventoses. 

Pel que fa a les precipitacions, es troben diferències considerables segons l’altura a la que ens 

referim. Mentre que als pobles del Vallès Oriental s’hi mesura una mitjana de pluja anual de 

700-800 mm, al Turó de l’Home la mitjana passa dels 1000 mm. A més, a les parts altes del

Montseny a l’hivern hi neva sovint, tot i que la neu roman només unes quantes setmanes a la 

vessant més obaga. 

GEOLOGIA 

Geològicament, el massís del Montseny s'estructura en dues parts ben diferenciades: d'una 

banda, el sòcol, compost pels materials més antics (entre 550 i 300 milions d'anys) i format per 

roques ígnies i metamòrfiques; d'altra banda, la cobertora, constituïda fonamentalment per 

roques sedimentàries dipositades durant les eres geològiques mesozoica i cenozoica, és a dir, 

des de fa uns 300 milions d'anys fins a l'actualitat. 

VEGETACIÓ 

Les diferències d'humitat i temperatura expliquen la vegetació que es desenvolupa al Montseny. 

A manera d'estatges, i a la vegada que es guanya en alçada, es reprodueixen les formacions 

vegetals característiques de la mediterrània a les parts baixes (alzinars, suredes i pinedes), de 

la muntanya mitjana plujosa més amunt (alzinar muntanyenc i rouredes), d'ambients 

centreeuropeus per sobre dels 1.000 m (fagedes i avetoses) i, fins i tot, d'ambients subalpins 

als cims (matollars i prats culminals). 

FAUNA 

En estreta relació amb la distribució de la vegetació, la fauna montsenyenca es caracteritza 

també per l'existència d'espècies típiques de terres centreeuropees a les zones altes del massís i 

per la fauna pròpia d'ambients mediterranis més meridionals a les parts baixes. La coincidència 

d'aquests dos grans grups en un espai relativament reduït es deu al fet que un gran nombre 

d'espècies hi troben les condicions adients per a desenvolupar-se. A tall d'exemple, i com a 

mostra d'aquesta extraordinària diversitat, només cal dir que s'han citat a voltant de 270 

espècies de vertebrats. Si amb similar dedicació s'haguessin inventariat els invertebrats, 

probablement s'arribaria a més de 10.000 espècies. El caràcter boscós del Montseny determina 

en gran manera la fauna que l'habita. A l'alzinar es troben el senglar, la guineu, la geneta o la 

rata cellarda entre els mamífers més coneguts; l'astor, el gaig o el pit-roig entre les aus més 

comunes, i diversos tipus d'amfibis, rèptils i peixos. 

13.1.2. PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR 

El Parc del Montnegre i el Corredor, situat a la 

Serralada litoral catalana, entre les comarques 

del Maresme i del Vallès Oriental, té una 

extensió aproximada de 15.010 ha. Les rieres de 

Vallgorguina i d'Arenys determinen la partió 

entre els massissos del Corredor i del 

Montnegre, que tenen els seus punts culminants 

al santuari del Corredor, a 657 m d´altitud, i al 

turó Gros, a 773 m [114]. 

La Mediterrània i la depressió vallesana el 

limiten longitudinalment, mentre que la riera 

d'Argentona i la Tordera ho fan transversalment. 

13—311 

Font: [114] 

L’òrgan gestor del Parc del Montnegre i el Corredor és l’Àrea de Parcs Naturals de la Diputació 

de Barcelona i es va aprovar el Pla Especial del parc el 1989. . Els ajuntaments que formen part 

del parc són: Arenys de Munt, Dosrius, Fogars de la Selva, Llinars del Vallès, Mataró, Palafolls, 

Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta; Sant Celoni; Sant Iscle de Vallalta; Tordera; 

Vallgorguina; i Vilalba Sasserra. 

Els massissos del Montnegre i el Corredor són dues unitats de relleu ben definides que es 

disposen alineades en paral·lel a la costa, formant part de la Serralada litoral i constituint una 

barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva.

L'aprofitament del bosc ha estat històricament l'activitat econòmica més important d'aquestes 

muntanyes. Les formes d'explotació d'aquest recurs natural han estat molt variades, amb 

alguns usos abandonats des de fa molts anys i d'altres que encara persisteixen. 

L'aprofitament de l'alzina per a llenya i carbó: mentre les activitats de carboneig han 

desaparegut des de l'arribada dels combustibles fòssils, encara es manté un cert nivell 

d'activitat en l'extracció de llenya d'alzina per al consum domèstic. 

L'aprofitament del castanyer per a botes i embalatges: aquesta activitat, que havia tingut 

un fort impuls quan la producció de vi i aiguardents era important i el conreu de la vinya 

ocupava grans extensions en tot el territori, pràcticament ha desaparegut. 

L'aprofitament del suro: s'havia oblidat durant alguns decennis, però ha tornat a revifar 

darrerament per la demanda d'aquest producte per a taps i conglomerats. 

L'aprofitament de les pinyes de pi pinyer: actualment, encara es manté. 

Plantacions de ribera (pollancres i plàtans) i reforestacions amb coníferes (pi insignis i 

pinastre): és un dels aprofitament forestals que es manté i, fins i tot, creix en l'actualitat. 

Les plantacions regulars d'aquestes espècies han ocupat bona part dels camps de conreu 

abandonats i fons de valls. 

Pel que fa a l'agricultura, es conserven actius només alguns dels centenars de masos dispersos 

pel Montnegre i el Corredor. Si bé a l'època de la vinya, els conreus ocuparen grans extensions 

de terreny, especialment als vessants marítims de la serralada, avui solament es conserven 

petites clapes de camps i pastures com a testimoni d'una activitat poc viable econòmicament en 

zones de muntanya. 

Una activitat complementària a l'activitat agrícola, l'apicultura, tingué una certa importància i els 

ruscos fets de suro sovintejaven a les proximitat de les cases de pagès, quan aquestes encara 

eren en funcionament. Bé i que encara es mantenen uns pocs ruscos tradicionals, els escassos 

apicultors actuals utilitzen arnes o caixes de fusta. 

Alguns del masos abandonats han estat recuperats en els darrers anys com a primeres o 

segones residències, desvinculades de l'activitat agrària. D'altres, han estat reconvertits, per a 

cobrir la creixent demanda de serveis turístics, educatius i de lleure, en restaurants, residències 

de turisme rural, equipaments pedagògics, cases de colònies, etc. 

GEOLOGIA 

El substrat geològic dels dos conjunts muntanyosos és bàsicament format per un gran cos 

granític travessat per roques filonianes. No obstant això, a la part alta del Montnegre hi destaca 

una taca de material metamòrfic més resistent a l'erosió. Aquests materials pissarrosos són els 

que donen un caràcter marcadament més abrupte al massís del Montnegre. 

El granit, en canvi, per l'efecte de la humitat ambiental i les temperatures benignes, es disgrega 

amb relativa facilitat, formant-se el típic sauló i determinant el relleu més suau i arrodonit del 

Corredor. En certs indrets, la meteorització dels plans de fractura d'aquesta roca dóna lloc a 

grans boles de pedra que formen un paisatge característic anomenat caos de boles. 

CLIMA 

El clima mediterrani subhumit d'aquestes contrades presenta variacions notables. Així, es poden 

distingir dues zones climàtiques bastant diferenciades. D'una banda, les terres interiors 

orientades cap a la plana del Vallès, més fredes i humides, amb un caràcter lleugerament 

continental. De l'altra, els vessants orientats cap a marina, més secs i amb temperatures més 

suaus. El règim de pluges presenta notables variacions interanuals, essent la mitjana climàtica 

del parc d'uns 700 mm anuals, amb precipitacions mitjanes més altes (de 800-900 mm) al 

sector del Montnegre i menys abundants (d'uns 650 mm) a l'extrem occidental del Corredor. Cal 

destacar els episodis de fortes pluges i ruixats que, especialment a la tardor, provoquen 

avingudes (rierades) en les conques del Maresme. 

13—312

D'acord amb la pluviometria mediterrània d'aquesta zona, els rius i rieres són de règim 

majoritàriament esporàdic o estacional. El curs principal d'aigua és la Tordera que recull les 

aigües d'importants rieres de la vessant vallesana del Montnegre, com les de Vallgorguina, 

Olzinelles, Montnegre, Fuirosos i Ramió. Les conques del Maresme solen ser més curtes i de 

cabal sobtat, de vegades violent. Les més extenses són les d'Argentona, Arenys, Sant Pol i 

Pineda. 

VEGETACIÓ 

La situació geogràfica, el relleu i les variacions climàtiques entre els vessants interiors i els que 

miren al mar condicionen i donen diversitat a la vegetació que cobreix aquestes serres. La 

proximitat del mar, que proporciona un grau suplementari d'humitat ambiental, especialment a 

l'estiu, també afavoreix el desenvolupament d'una vegetació exuberant enriquida amb 

nombroses espècies de caràcter centreuropeu i, fins i tot, atlàntic. 

Les masses forestals són gairebé contínues a l'interior del parc i inclouen una gran diversitat de 

comunitats vegetal amb una remarcable riquesa florística (més de 1000 espècies de plantes 

superiors). És destacat, igualment, l'interès micològic i briològic tant del Montnegre com del 

Corredor. 

Les formacions més esteses són els alzinars i les suredes, havent estat aquestes darreres 

afavorides per l'interès econòmic associat a la indústria del suro. Les pinedes de pi pinyer, 

també molt abundants, caracteritzen el paisatge del vessants marítims del Maresme on ocupen 

vinyes i conreus abandonats en els darrers 150 anys. 

A les parts més altes del Montnegre destaquen, pel seu interès científic i paisatgístic, les 

rouredes de roure africà i de roure de fulla gran. Enmig dels roures creix una gran varietat 

d'espècies vegetals d'afinitat centreuropea, com ara alguns peus de faig, que hi subsisteixen a 

causa de l'elevada humitat de les carenes. 

A l'obaga del Montnegre, entre avellanedes i alzinars, hi trobem encara importants plantacions 

de castanyers. Als sots més humits i a les vores dels nombrosos torrents i rieres que baixen cap 

a la Tordera s'hi conserven magnífiques vernedes. 

FAUNA 

La varietat d'ambients de les serralades del Montnegre i el Corredor (alzinars, suredes, pinedes i 

brolles, boscos de ribera, pinedes, zones obertes i de conreu) propicia que el poblament 

faunístic sigui divers i abundant. 

L'existència de masses forestals denses i ben conservades afavoreix la prosperitat de les 

espècies de caràcter forestal. És el cas del senglar, el mamífer més gros d'aquestes serres, 

perfectament adaptat a la vida al bosc. Hi ha espècies boscanes mediterrànies com la geneta, la 

rata cellarda, l'esquirol, l'astor, el picot verd, el gaig o la serp blanca; i d'altres, pròpies 

d'ambients centreeuropeus: el gorjablanc, el talpó roig, la becada o el liró gris. Han estat 

identificades darrerament diverses espècies arborícoles de ratpenats, rares a Catalunya. 

Destaca la presència de la típica comunitat mediterrània de carnívors: gat mesquer, fagina, 

toixó i mostela. Tanmateix, cal esmentar una espècie d'herbívor recentment introduïda: el 

cabirol, la població del qual ha experimentat un important creixement en pocs anys. 

Les zones obertes, si bé escasses a l'interior del parc, són especialment riques en fauna. 

Aquestes àrees són importants per als depredadors com ara l'àliga marcenca, l'aligot, la guilla, 

la serp verda i el llangardaix perquè hi troben els elements bàsics de la seva alimentació. 

Pel que fa a l'avifauna, cal tenir en compte que aquest espai se situa en una de les principals 

rutes migratòries d'ocells a la Mediterrània occidental, essent de gran interès per a fer-hi 

observacions durant les èpoques de pas. 

Els ambients humits, rieres i torrents constitueixen l'habitat on prospera una gran varietat 

d'invertebrats i amfibis. Cal destacar un curs d'aigua, la riera de Fuirosos, que conserva la 

comunitat de peixos característica dels rius mediterranis de cabal estacional en molt bon estat. 

13—313

13.2. POTENCIAL DE BIOMASSA A LES QUATRE 

COMARQUES D’ESTUDI (MARESME, OSONA, SELVA I VALLÈS 

ORIENTAL) 

A continuació s’estima el potencial de biomassa de les comarques que conformen l’àrea 

d’estudi, és a dir, la comarca del Maresme, Osona, Selva i Vallès Oriental. En primer lloc, es 

presenta el potencial de biomassa global i, en els apartats posteriors, es calcula el potencial de 

biomassa forestal, agrícola, d’indústries del sector de la fusta i de residus voluminosos. 

En referència a l’opció d’introduir cultius energètics, es calcula el potencial de biomassa que es 

podria extreure de les superfícies de conreu que han passat a ser bosc al Parc Natural del 

Montseny i al Parc del Montnegre i el Corredor. 

13.2.1. POTENCIAL DE BIOMASSA GLOBAL A LES QUATRE 

COMARQUES D’ESTUDI 

A continuació es consideren i s’avalua el potencial d’altres fonts de biomassa, similars a la 

d’origen forestal, com són els residus agrícoles, industrials, els cultius energètics i els residus 

voluminosos. 

Si es consideren tots aquests residus, el potencial de biomassa global a les quatre comarques 

que conformen el Parc Natural del Montseny i el Parc del Montnegre i el Corredor és d’unes 

300.000 Tones de matèria seca, cosa que representa, en unitats energètiques, unes 120.000 

tep (veure Taula 12.1). En percentatge, la fracció de biomassa majoritària és la forestal amb un 

56% del percentatge total de biomassa. 

Taula 13.1. Potencial de biomassa global a l’àrea d’estudi. 

13—314 

UNITATS FÍSIQUES 

(Tn ms) 

PCI (tep/Tn 

ms) 

ENERGIA 

(TEP) 

Percentatge 

FORESTAL (Temporal) 56% 

Estrat arbori 90.000 0,42 37.800 31,72% 

Estrat arbustiu i arbres morts 69.000 0,42 28.980 24,32% 

INDUSTRIAL 2% 


Indústria 2a transformació 1.900 0,42 798 0,67% 

AGRÍCOLA 31% 

Cultius herbacis 90.000 0,40 36.209 30,39% 

Cultius llenyosos 2.557 0,43 1.087 0,91% 

CULTIUS ENERGÈTICS (potencial de biomassa dels darrers 50 anys) 6% 

Parc Natural del Montseny 12.000 0,40 4.836 4,06% 

Parc del Montnegre i el Corredor 6.100 0,40 2.458 2,06% 

RESIDUS VOLUMINOSOS 4% 

Mobles i altres 8.750 0,42 3.675 3,08% 

Restes de poda i jardineria 3.800 0,37 1.387 1,16% 

TOTAL 288.707 Tn ms 119.162 tep 

Nota: Tn ms = tones de matèria seca; tep = tones equivalents de petroli. 

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de [3], [8], [7], [115]. 

A continuació es defineixen les consideracions i els càlculs del potencial de biomassa d’aquestes 

altres possibles fonts de biomassa.

13.2.2. POTENCIAL DE BIOMASSA FORESTAL A LES COMARQUES 

D’ESTUDI 

13.2.2.1. INTRODUCCIÓ 

Per tal d’avaluar el potencial d’aprofitament de biomassa forestal de Catalunya es recorre al Pla 

de Biomassa en l’àmbit forestal [3], estudi citat en anteriors apartats. 

L’àrea particular d’estudi del projecte comprèn les comarques del Parc natural del Montseny i 

del Parc del Montnegre-Corredor, concretament: Maresme, Osona, Selva i Vallès Oriental. 

Els càlculs del potencial de biomassa de les comarques d’estudi del projecte s’han realitzat 

utilitzant les mateixes consideracions que en els càlculs del potencial de biomassa de Catalunya 

(veure apartat 12. Potencial de biomassa a Catalunya). Els tipus d’explotació dels boscos 

(temporal i sostenible) també coincideixen en l’apartat sobre l’explotació forestal a Catalunya. 

Per tant, aquest document mostra el potencial d’aprofitament de biomassa forestal existent a 

les comarques de l’àmbit d’estudi (Maresme, Osona, Selva i Vallès Oriental). 

13.2.2.2. SUPERFÍCIE DE BOSC EXPLOTABLE ACTUALMENT A LES QUATRE 


Segons les consideracions adoptades, la superfície de bosc explotable actualment en l’àmbit 

d’estudi és de 68.260 ha, del total de 218.000 ha de bosc que hi ha a la zona. D’aquestes 

hectàrees explotables, 24.000 ha pertanyen a la comarca d’Osona (34% de la superfície de 

l’àmbit d’estudi); el Vallès Oriental disposa de 18.000 ha de bosc explotables (27% de la 

superfície de bosc explotable); 17.500 ha són pertanyents a la Selva (26% de la superfície 

explotable de l’àmbit d’estudi); i, finalment, 8.500 ha pertanyen a la comarca del Maresme, 

cosa que representa el 13% de la superfície explotable en l’àmbit d’estudi) (veure Figura 13.1). 

Figura 13.1. Percentatge de la superfície forestal explotable de les quatre comarques de 

l’àmbit d’estudi. 

13—315 

27% 

26% 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de [3]. 

13% 

34% 

Maresme 

Osona 

Selva 

Vallès Oriental 

Si es compara la superfície forestal explotable de l’àmbit d’estudi amb la superfície forestal 

explotable a Catalunya, s’obté que el percentatge que representaria a cada comarca de l’àmbit 

d’estudi que, en total, és del 22% respecte el total de la superfície forestal explotable a 

Catalunya (veure Figura 13.2).

Figura 13.2. Percentatge de la superfície forestal explotable en les quatre comarques de 

l’àmbit d’estudi en comparació amb la superfície forestal explotable de Catalunya. 

13—316 

78,2% 


2,7% 7,6% 5,6% 

5,9% 

Maresme 

Osona 

Selva 


Resta de Catalunya 

13.2.2.3. EXPLOTACIÓ TEMPORAL I SOSTENIBLE DELS RECURSOS FORESTALS A 

LES QUATRE COMARQUES D’ESTUDI 

Com ja s’ha definit anteriorment, els dos tipus d’explotació dels recursos acumulats del bosc 

que es diferencien són: 

• Explotació temporal: extracció de la biomassa que s’ha sobreacumulat a causa de la 

subexplotació dels boscos. En aquest escenari es duu a terme l’explotació de l’estrat 

arbori i de l’estrat arbustiu i peus morts. 

• Explotació sostenible: manteniment de l’estructura del bosc un cop s’ha assolit la 

corba ideal. Seria posterior a l’explotació temporal i representa fer un ús sostenible del 

bosc, tot mantenint els estocs de carboni constants al llarg del temps. 

EXPLOTACIÓ TEMPORAL DELS RECURSOS ACUMULATS ALS BOSCOS A LES 

QUATRE COMARQUES D’ESTUDI 

En l’explotació temporal dels recursos acumulats als boscos es distingeix l’explotació de l’estrat 

arbori i l’explotació de l’estrat arbustiu i arbres morts a l’àmbit d’estudi. 

A. Explotació temporal de l’estrat arbori a l’àmbit d’estudi 

Per a les comarques de l’àmbit d’estudi, la biomassa aèria total de l’explotació temporal és 

aproximadament d’unes 166.000 Tn pse/any (veure Taula 13.2). Segons el Pla de Biomassa, la 

biomassa residual destinada a energia seria la procedent de coníferes i altres planifolis, 




Com ja s’ha calculat anteriorment, si s’inclou la biomassa residual d’alzines i roures com a 

biomassa per a aprofitament energètic, aquesta quantitat esdevé unes 90.000 tones de pse 

anuals.

Taula 13.2. Explotació temporal de l’estrat arbori: biomassa àeria total i biomassa residual 



o roures 

13—317 


Tn p.s.e/any Tn 

pse/any 

Coní- Altres 

feres planifolis 

Tn p.s.e./any) Tn 

pse/any 

Alzines Coní- Altres 

o roures feres planifolis 

Maresme 9997 11725 1693 23415 5730 3887 735 10352 

Osona 9042 22499 22872 54413 6738 10575 9968 27281 

Selva 9636 10018 31629 51283 7952 4210 20459 32621 

Vallès 

Oriental 

10751 15484 10792 37027 8298 6742 4841 19881 

TOTAL 166138 90135 


B. Explotació temporal de l’estrat arbustiu i arbres morts a l’àmbit d’estudi 

La quantitat anual d’estrat arbustiu que es podria extreure a l’àrea d’estudi del projecte és de 

58.000 Tn pse/any en una superfície de 112.000 ha (veure Taula 13.3). Referent als peus 

morts, cada any es pot arribar a extreure 11.000 Tn pse/any en les quatre comarques que 

conformen l’àmbit d’estudi. Així doncs, es pot arribar a extreure un total de 69.000 Tn pse/any. 

Taula 13.3. Explotació temporal de l’estrat arbustiu i dels arbres morts, per les quatre 

comarques de l’àmbit d’estudi. 

Comarca 

Existènci 

es 

A (t pse) 

Arbustiu Peus morts Període 

BA (t 

pse/any) 

Superfíci 

e 

Existènci 

es 

(ha) B (t pse) 

BAM (t 

pse/any) 

Superfíci 

e 

(ha) 

rotació 

(anys) 

Maresme 82206 5333 10380 11938 775 21166 15.41 

Osona 110153 6669 33893 60480 3662 70986 16.52 

Selva 320631 34611 41212 43141 4657 74898 9.26 

Vallès 

Oriental 

190859 11508 27188 32573 1964 50737 16.58 

TOTAL 703849 58121 112673 148132 11058 217787 

Existències A: biomassa arbustiva acumulada a les zones arbrades per sota del 40% de pendent. 

BA: biomassa arbustiva que es podria extreure cada any considerant el període de rotació (anys). 

Existències B: biomassa acumulada d'arbres morts. 

BAM: biomassa d'arbres morts que es podrien extreure cada any considerant el període de rotació (anys). 


EXPLOTACIÓ SOSTENIBLE DELS BOSCOS A L’ÀMBIT D’ESTUDI 

Referent a les comarques de l’àmbit d’estudi, la biomassa aèria total de l’explotació sostenible 

és aproximadament d’unes 261.000 Tn pse/any (veure Taula 12.5). Segons el Pla de Biomassa, 

la biomassa residual destinada a energia seria la procedent de coníferes i altres planifolis, 




De la mateixa manera, si s’inclou la biomassa residual procedent d’alzines o roures, la quantitat 

de biomassa residual destinada a aprofitament energètic esdevindria d’unes 100.000 tones de 

pse anuals.

Taula 13.4. Explotació sostenible de l’estrat arbori: biomassa àeria total i biomassa residual 



o roures 

13—318 


Tn p.s.e/any Tn 

pse/any 

Coníferes 

Altres 

planifolis 

Alzines 

o roures 

Tn p.s.e./any) Tn 

pse/any 

Coníferes 

Altres 

planifolis 

Maresme 13867 15854 2007 31728 7877 7592 680 8272 

Osona 23779 35984 31336 91099 10855 13141 7020 20161 

Selva 20907 18237 44225 83369 10453 5304 14228 19532 

Vallès 

Oriental 

21517 25266 8557 55340 10416 9550 3093 12643 

TOTAL 261535 TOTAL 100209 


13.2.2.4. COMPTABILITZACIÓ DE LA BIOMASSA GENERADA PELS INCENDIS LES 

QUATRE COMARQUES D’ESTUDI 

En aquest apartat es quantifica la biomassa generada en els incendis, tot i que no es considera 

com un recurs estable d’aprofitament de biomassa forestal, ja que els incendis es caracteritzen 

per tenir una gran irregularitat temporal i espacial. 

La comarca amb més existències cremades de mitjana en els últims 24 anys és la Selva; seguit 

del Vallès Oriental; posteriorment ve Osona; i, finalment, el Maresme és la comarca amb menys 

existències cremades. En total per aquestes quatre comarques, les existències cremades són de 

19.000 Tn de pse/any i la superfície forestal arbrada afectada és de 700 ha/any (veure Taula 

12.6). 

Taula 13.5. Producció i superfície forestal arbrada afectada anualment per incendis de 

mitjana de 24 anys (període 1975-98), per comarca. 

Existències cremades (tones p.s.e./any) Superfície 

Comarca Branques Puntes Peus menors Total ha/any 

Maresme 829 268 269 1366 39 

Osona 1304 553 697 2554 103 

Selva 4348 1727 2570 8645 419 

Vallès Oriental 3427 1159 1858 6444 203 

Catalunya 9908 3707 5394 19009 764 

Les dades són en tones p.s.e. que es generarien cada any per comarques si el ritme i freqüència d'incendis es 

mantingués com en aquest 24 anys. Les branques i les puntes constitueixen les capçades. 

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de [3].

13.2.2.5. COMPARACIÓ ENTRE ELS APROFITAMENTS ACTUALS AMB L’EXPLOTACIÓ 

TEMPORAL I SOSTENIBLE A LES QUATRE COMARQUES D’ESTUDI 

A continuació es compara l’aprofitament actual que s’ha realitzat als boscos de Catalunya 

durant els últims anys amb l’explotació temporal i sostenible proposades. 

En la zona d’estudi del projecte, si es comparen aquests tres tipus d’aprofitament, la quantitat 

total de biomassa residual (procedent de roures i alzines, coníferes i altres planifolis) que es pot 

extreure actualment és de 21.000 Tn pse, mentre que en l’explotació temporal aquesta xifra 

arribaria a les 90.000 Tn pse/any i en l’escenari sostenible aquesta quantitat seria de 100.000 

Tn pse/any (veure Taula 13.6). 

Taula 13.6. Comparació dels aprofitaments temporal, sostenible i actual, per les quatre 






Comarca Temporal Sostenible Actual Temporal Sostenible Actual 

Maresme 23415 31728 14801 10352 16149 2754 

Osona 54413 91099 25071 27281 31016 4165 

Selva 51283 83369 52431 32621 29985 9413 

Vallès Oriental 37027 55340 26606 19881 23059 4722 

TOTAL 166138 261536 118909 90135 100209 21054 


13.2.2.6. CONCLUSIONS 

Pel que fa a l’aprofitament de biomassa forestal a les comarques de l’àmbit d’estudi es pot 

concloure que: 

La superfície forestal explotable és d’unes 68.000 ha repartides en una superfície de bosc de 

218.000 ha, segons les restriccions imposades per a realitzar els càlculs del Pla de Biomassa, 

2001 (zones arbrades situades en pendents per sota del 60% i amb un percentatge de cabuda 

de coberta superior al 70%). 

Es diferencien dos tipus d’explotació dels boscos: temporal i sostenible. Aquests tipus 

d’explotació es comparen amb la biomassa residual actual (capçades que actualment es deixen 

al bosc i que poden anar destinades a energia). L’explotació temporal inclou l’explotació de 

l’estrat arbori i de l’estrat arbustiu i arbres morts; mentre que l’explotació actual i la sostenible 

només preveu l’explotació de l’estrat arbori. 

Taula 13.7. Biomassa residual susceptible de ser aprofitada per a energia en els escenaris 

actual, temporal i sostenible a les comarques de l’àmbit d’estudi. 

BIOMASSA RESIDUAL (Tn pse/any) 

Tipus d’explotació Estrat arbori Estrat arbustiu i arbres morts 

ACTUAL 21000 --- 

TEMPORAL 90000 69000 

SOSTENIBLE 100000 --- 


La biomassa residual inclou la fracció de biomassa tant d’alzines i roures, coníferes com d’altres 

planifolis. En canvi, en el Pla de Biomassa no es comptabilitza la biomassa procedent d’alzines i 

roures com a biomassa residual per a aprofitament energètic ja que es considera que té com a 

destí el mercat de la llenya. 

La biomassa generada pels incendis no és considera a causa de la seva irregularitat temporal i 

espacial. 

13—319

13.2.3. POTENCIAL DE BIOMASSA AGRÍCOLA A LES COMARQUES DE 

L’ÀMBIT D’ESTUDI 


De la mateixa manera que en l’avaluació del potencial de biomassa agrícola de Catalunya, per 

tal d’estimar aquest potencial per a les comarques d’estudi, es recorre al Pla de Biomassa en 

l’àmbit agrícola. En aquest apartat s’han utilitzat les mateixes consideracions per als càlculs del 

potencial agrícola que en l’apartat anterior d’avaluació del potencial agrícola de Catalunya. 

En aquest document es calcula, tant per a cultius herbacis com per cultius llenyosos, el 

potencial d’aprofitament de biomassa agrícola existent a les comarques de l’àmbit d’estudi 

(Maresme, Osona, Selva i Vallès Oriental). Els cultius que s’han tingut en compte són els (1) 

cereals (blat, ordi, civada, sègol, triticale, panís, melca i arròs); (2) cultius industrials (girasol); i 

(3) cultius hortícoles cultivats extensivament (carxofera). 

13.2.4. RESIDUS DE CULTIUS HERBACIS A LES QUATRE COMARQUES 

D’ESTUDI 

Els cultius herbacis que s’han considerat són els (1) cereals (blat, ordi, civada, sègol, triticale, 

panís, melca i arròs); (2) cultius industrials (girasol); i (3) cultius hortícoles cultivats 

extensivament (carxofera). A continuació es detalla la superfície de cultius herbacis i la seva 

producció potencial a l’àrea d’estudi. 

13.2.4.1. SUPERFÍCIE DE CULTIUS HERBACIS i PRODUCCIÓ POTENCIAL DE 

BIOMASSA RESIDUAL A LES QUATRE COMARQUES D’ESTUDI 

Per a les comarques de l’àmbit d’estudi, la biomassa residual de cultius herbacis és 

aproximadament entre 85600-132000 tones de matèria fresca, cosa que en matèria seca 

representa una quantitat entre 71000-109000 tones. El contingut energètic d’aquesta biomassa 

residual se situa entre 28000 i 44000 tep, aproximadament (veureTaula 13.8, Taula 13.9 i Taula 

13.10). 

13—320

Taula 13.8. Estimació de la producció total de residus (tones) de matèria fresca, dels cultius de blat, ordi, altres cereals (civada, sègol i triticale), panís, 

melca, girasol, arròs i carxofera, per les quatre comarques de l’àmbit d’estudi. 

Comarca Blat Ordi Altres cereals Panís Melca Girasol Arròs Carxofera Total 

3.569'75 - 

Maresme 82'9 - 124'35 476'9 - 715'35 208'5 - 278 1.050 - 1.575 45'85 - 91'7 147 - 392 --- 1.557'6 - 2.596 

5.772'40 

1.675'8 - 5.061'6 - 

1.235'1 - 

46.316'47 - 

Osona 18.672 - 28.009 18.552 - 27.827 

1.120 - 2.240 

--- --- 

2.234'4 

7.592'4 

3.293'6 

71.196'36 

3.205'2 - 6.246'9 - 1.877'6 - 5.623'4 - 1.027'1 - 

18.903'82 - 

Selva 

922'63 - 2.460'4 --- --- 

4.807'8 

9.370'4 

2.503'4 

8.435'1 

2.054'2 

29.631'27 

1.888'8 - 

1.880'6 - 

16.810'94 - 


7.738'8 - 11.608 

3.910 - 5.865 915'85 - 1.831'7 444'75 - 1.186 --- 31'2 - 52 

2.833'2 

2.507'4 

25.883'49 

85600- 

TOTAL 

132482 


Taula 13.9. Estimació de la producció total de residus (tones) de matèria seca, dels cultius de blat, ordi, altres cereals (civada, sègol i triticale), panís, 

melca, girasol, arròs i carxofera, per les quatre comarques de l’àmbit d’estudi. 


819'00 - 

1.796'21 - 

Maresme 71'29 - 106'94 410'13 - 615'20 179'31 - 239'08 

35'76 - 71'53 124'95 - 333'20 --- 155'76 - 259'60 

1.228'50 

2.854'05 

16.058'26 - 15.954'34 - 1.441'19 - 3.948'06 - 873'60 - 1.049'84 - 

39.325'28 - 

Osona 

--- --- 

24.087'39 23.931'51 1.921'58 5.922'09 1.747'20 2.799'56 

60.409'34 

2.756'47 - 5.372'36 - 1.614'69 - 4.386'25 - 801'15 - 

784'24 - 

15.715'16 - 

Selva 

--- --- 

4.134'71 8.058'53 2.152'92 6.579'38 1.602'30 2.091'30 

24.619'14 

1.624'35 - 6.655'37 - 1.617'27 - 3.049'81 - 714'36 - 

378'04 - 

14.042'32 - 


--- 3'12 - 5'20 

2.436'53 9.983'05 2.156'36 4.574'71 1.428'73 1.008'10 

21.592'68 

70878- 

TOTAL 

109474 


13—321

Taula 13.10. Estimació de la producció total d’energia (tep) dels cultius de blat, ordi, altres cereals (civada, sègol i triticale), panís, melca, girasol, arròs i 

carxofera, per les quatre comarques de l’àmbit d’estudi. 


706'80 - 

Maresme 28'75 - 43'12 165'37 - 248'06 72'30 - 96'40 322'98 - 484'47 14'10 - 28'21 45'46 - 121'23 --- 57'83 - 96'39 

1.117'88 

6.474'93 - 6.433'03 - 

1.556'95 - 

381'98 - 

15.772'51 - 

Osona 

581'11 - 774'81 

344'51 - 689'02 

--- --- 

9.712'40 9.649'55 

2.335'42 

1.018'61 

24.179'82 

1.111'45 - 2.166'22 - 

1.729'75 - 

6.259'77 - 

Selva 

651'07 - 868'09 

315'94 - 631'88 285'34 - 760'91 --- --- 

1.667'18 3.249'32 

2.594'63 

9.772'01 

2.683'55 - 

1.202'71 - 

5.613'75 - 

Vallès Oriental 654'96 - 982'44 

652'11 - 869'48 

281'71 - 563'43 137'55 - 366'79 --- 1'16 - 1'93 

4.025'32 

1.804'07 

8.613'47 

TOTAL 28350-43681 


13—322

13.2.5. CULTIUS LLENYOSOS A LES QUATRE COMARQUES D’ESTUDI 

Els cultius fruiters generen biomassa residual en forma de residus d’esporga i de residus de 

l’arrancada de la plantació. 

Els tipus de cultius llenyosos que s’avaluen són: (1) fruiters de fruita dolça (perera, pomera i 

codonyer, presseguer, albercoquer, prunera, cirerer i altres); (2) fruiters de fruits secs 

(ametller, avellaner, noguer i altres); (3) altres fruiters (garrofer, morera i altres); (4) cítrics 

(mandariner i taronger); (5) olivera; i, finalment, (6) vinya. 

A continuació es detalla la superfície de cultius llenyosos i la producció potencial d’aquest tipus 

de biomassa a les comarques d’estudi. 

13.2.5.1. SUPERFÍCIE DE CULTIUS LLENYOSOS A LES COMARQUES D’ESTUDI 

Per les quatre comarques de l’àmbit d’estudi, la superfície total de cultius llenyosos és de 2648 

ha, superfície molt petita, cosa que indica la poca importància que tenen aquests cultius en 

aquestes comarques (veure Taula 13.11). 

Taula 13.11. Distribució de la superfície de cultius llenyosos segons les comarques de l’àmbit 

d’estudi (en ha). 

13—323 

Olivera 

Vinya 

Cítrics 

Fruita dolça 

Fruits secs 

Sistema 

cultiu secà reg secà reg secà reg secà reg secà reg 

Altres 

MARESME 1 0 254 21 0 4 143 44 24 16 46 0 553 

OSONA 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 

SELVA 0 0 15 0 0 0 0 221 1077 239 0 0 1552 

VALLÈS 

ORIENTAL 36 0 162 0 0 0 66 0 278 1 0 0 543 

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de [8] 

sec 

à 

reg 

Total 

TOTAL 2648

13.2.5.2. PRODUCCIÓ POTENCIAL DE BIOMASSA RESIDUAL DE CULTIUS 

LLENYOSOS A LES COMARQUES D’ESTUDI 

En les comarques de l’àmbit d’estudi, la producció potencialment aprofitable per a energia 

s’estima de 5114 tones anuals (veure Taula 13.12) de matèria amb un 50% d’humitat (unes 

2557 Tn de matèria seca). Aquesta dada també mostra la poca repercussió que tenen aquests 

tipus de cultius en la zona d’estudi que s’estudia. 

Taula 13.12. Producció potencial aprofitable de biomassa, en tones, de les espècies llenyoses. 

Material d’esporga i d’arrancada de les quatre comarques de l’àmbit d’estudi (Tn de matèria 

amb 50% humitat). 

COMARCA OLIVERA VINYA CÍTRICS F. DOLÇA F.SECS ALTRES TOTAL 

MARESME 1 588 4 525 91 18 1.228 

OSONA 0 0 0 0 0 0 0 

SELVA 0 30 0 844 2.176 0 3.050 

VALLÈS 

ORIENTAL 28 324 0 165 319 0 836 


13—324 

TOTAL 5.114

13.2.6. POTENCIAL DE BIOMASSA DELS RESIDUS DE LA INDÚSTRIA 

DEL SECTOR DE LA FUSTA A LES COMARQUES D’ESTUDI 


Per tal d’avaluar els residus produïts pel sector industrials de la fusta de l’àmbit d’estudi, es 

recorre al Pla de Biomassa en l’àmbit forestal. 

En aquest apartat s’explica el potencial de residus de la indústria del sector de la fusta que 

podrien ser aprofitats energèticament a les comarques de l’àmbit d’estudi. 

En primer lloc s’estimen els residus de la indústria de primera transformació de la fusta. En 

segon lloc, s’estimen els de la indústria de segona transformació de la fusta. Posteriorment, es 

realitza una avaluació conjunta dels residus generats tant per la indústria de primera 

transformació com de segona transformació de la fusta. En aquest últim punt també es 

considera que els suproductes de la indústria de 1a transformació poden ser utilitzats amb fins 

energètics. 

13.2.6.2. RESIDUS DE LA INDÚSTRIA DE PRIMERA TRANSFORMACIÓ 

La indústria de primera transformació té com a factor de producció la fusta en roll QQ i generen 

residus quan fabriquen productes i subproductes. 

Pel que fa a les comarques de l’àmbit d’estudi, la quantitat total de residus de la indústria de 

primera transformació és de 6.000 tones psa/any (≈ 4600 tones pse/any), veure Taula 13.13. 

Taula 13.13. Producció mitjana de residu no especial (fusta i suro) per la indústria de primera 

transformació en el període 1994-1999, per les quatre comrques de l’àmbit d’estudi. 

13—325 

Residu de la indústria de primera transformació (tones p.s.a./any) 


Maresme 33 0 3 35 30 0 0 101 

Osona 809 0 0 207 80 93 8 1197 

Selva 1828 0 96 348 18 283 0 2573 


TOTAL 6181 






13.2.6.3. RESIDUS DE LA INDÚSTRIA DE SEGONA TRANSFORMACIÓ 

Els residus de la indústria de segona transformació de la fusta són generats per la indústria del 

moble i la indústria del suro. A continuació s’avalua el residu de la indústria de primera 

transformació de les comarques de l’àmbit d’estudi (Maresme, Osona, Selva i Vallès Oriental). 

Pel que fa a les comarques de l’àmbit d’estudi, la quantitat total de residus de la indústria de 

segona transformació és de 2.500 tones psa/any (≈ 1900 tones pse/any), veure Taula 13.14. 

QQ Fusta en roll: Canó abatut, net de branques. Tronc d'un arbre despuntat (sense la punta) i sense les branques. És la 

forma en què arriba a la indústria de primera transformació i molt habitualment amb l'escorça. Aquest tronc o roll pot 

haver estat trossejat prèviament o portat a indústria sencer en aquest darrer cas és perquè se'n fan pals.

Taula 13.14. Producció mitjana de residu no especial (fusta i suro) per la indústria del moble 

en el període 1994-1999, per les quatre comrques de l’àmbit d’estudi. 

13—326 

Residu de la indústria del moble (tones p.s.a./any) 


Maresme 3 3 20 0 0 0 0 27 

Osona 151 0 0 297 0 0 33 482 

Selva 53 1 0 176 3 0 0 232 


TOTAL 2484 






13.2.6.4. SUBPRODUCTES I RESIDUS DE LA INDÚSTRIA DE LA FUSTA 

La quantitat de subproductes i residus procedent de les comarques de l’àmbit d’estudi és un 

total de 62.000 tones psa/any (≈ 48000 tones pse/any) (veure Taula 13.15). La comarca amb 

major producció de residus és la Selva, mentre que al Maresme no se’n produeix. 

Taula 13.15. Tones anuals dels subproductes i residus de les indústries per les quatre 



Indústria 

Comarca t psa/any 

Maresme - 

Osona 14.600 

Selva 44.200 

Vallès Oriental 2.800 

TOTAL 61.600

13.2.7. POTENCIAL DE BIOMASSA DE CONREUS ENERGÈTICS AL 

PARC NATURAL DEL MONTSENY I AL PARC DEL MONTNEGRE I EL 

CORREDOR 


La possible implantació de cultius energètics se centra en l’àmbit d’estudi del Parc Natural del 

Montseny i el Parc del Montnegre-Corredor i, més concretament, en les superfícies de conreus 

abandonats situades en ambdós parcs, les quals podrien esdevenir les potencials receptores 

d’aquests tipus de cultius. 

En aquest document s’expliquen per a les zones on es podrien implantar aquests tipus de 

cultius: 

les consideracions que s’han adoptat per tal de realitzar els càlculs del potencial de cultius 

energètics de les superfícies de conreus abandonats en el Parc Natural del Montseny i el Parc 

del Montnegre i el Corredor 

El potencial d’aprofitament de biomassa de cultius energètics existent en l’àmbit d’estudi 

13.2.7.2. CONSIDERACIONS PER ALS CÀLCULS DE LA QUANTITAT EXPLOTABLE DE 

BIOMASSA PROCEDENT DE CULTIUS ENERGÈTICS AL PARC NATURAL DEL 

MONTSENY I AL PARC DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR 

En primer lloc, cal citar que existeixen els cultius energètics poden anar destinats a la producció 

de (Acosta, 2003): 

13—327 

a) Biodiesel: a partir de l’oli del gra i de l’etanol de la seva cel·lulosa. S’obtindria un 

biocombustible per a vehicles motor. 

b) Biomassa: a partir de tiges, arrels i fulles per tal de de realitzar un aprofitament tèrmic 

de la biomassa. S’obtindria electricitat i calor. 

Per tal de realitzar els càlculs sobre la quantitat explotable dels cultius energètics del Parc 

Natural del Montseny (PNM) i del Parc del Montnegre i el Corredor (PMC) s’han tingut en 

compte una sèrie de consideracions: 

• La superfície de conreus abandonats d’ambdós parcs es considera com la 

superfície cultivable de conreus energètics. La dada de superfície de conreus 

abandonats s’ha extret de: 

a) Barba et al. (2002): en el cas del Parc Natural del Montseny 

b) Borràs et al. (2004): en el cas del Parc del Montnegre i el Corredor 

• La superfície de conreus abandonats es considera de secà. 

• Els cultius energètics que s’han valorat són: 

a) Cultius herbacis: 

- un cultiu de tipus generalista com és el (1) cànem 

- dos cultius de tipus especialista com són el (2) gira-sol i la (3) colza 

b) Cultius llenyosos: 

- el (4) pollancre

13—328 

• Les produccions dels cultius energètics s’han extret de: 

a) Acosta, X. (2003): en el cas del (1) cànem i del (4) pollancre 

b) Pla de Biomassa de Catalunya de Cultius Herbacis Energètics i Residus de Cultius 

Herbacis (2001): en el cas del (2) gira-sol (es considera la producció de residus) i 

de la (3) colza 

13.2.7.3. SUPERFÍCIE DE POTENCIALMENT RECEPTORA DE CULTIUS ENERGÈTICS 

La superfície del Parc Natural del Montseny (PNM) i del Parc del Montnegre i el Corredor (PMC) 

que podria esdevenir potencial receptora de cultius energètics és d’unes 3200 ha, de les quals 

la gran majoria (3000 ha) corresponen al PNM, mentre que al PMC només pertanyen les 200 ha 

restants. 

Cal citar que en el cas del PNM la dada de la superfície de conreus abandonats (Barba et al, 

2002) correspon a la superfície de conreus del 1947 que ha passat a ser superfície forestal el 

1995, excepte aquella superfície que ha canviat a ús del sòl urbà. Per tant, aquesta superfície 

actualment pertany a diversos usos del sòl: avetoses; pinedes; fagedes, castanyedes i 

bedollars; rouredes; suredes; prats i cobertes boreoalpines; vegetació de ribera; i, finalment, 

alzinars. 

En canvi, en el cas del PMC la dada de la superfície de conreus abandonats (Borràs et al, 2004) 

s’avalua el 1997, tot i que inclou no només la superfície de conreus abandonats sinó també la 

superfície de conreus erms. 

Per aquest motiu, es creu convenient aplicar dos factors de correcció pel que fa a les dades de 

superfícies i es considera: 

(i) Potencial de biomassa en els darrers 50 anys: es calcula a partir de la proporció 

entre superfície total del Parc Natural del Montseny i la superfície de conreus 

abandonats del Parc Natural del Montseny. 

Taula 13.16. Superfície de conreus abandonats al Parc Natural del Montseny i al Parc del 

Montnegre i el Corredor en els darrers 50 anys. 

Superfície total del parc Superfície de conreus 

(ha) 

abandonats (ha) 

Parc Natural del Montseny 30.000 3000 

Parc del Montnegre i el Corredor 

Font: [116], [117], 

15.000 1500 

(ii) Potencial de biomassa actual: es calcula a partir de la proporció entre superfície 

total del Parc del Montnegre i el Corredor i la superfície de conreus abandonats del Parc 

del Montnegre i el Corredor. 

Taula 13.17. Superfície de conreus abandonats actualment al Parc Natural del Montseny i al 

Parc del Montnegre i el Corredor. 

Superfície total del parc Superfície de conreus 

(ha) 

abandonats (ha) 

Parc Natural del Montseny 30.000 400 

Parc del Montnegre i el Corredor 

Font: [116], [117], 

15.000 200

13.2.7.4. PRODUCCIÓ DELS CULTIUS ENERGÈTICS I QUANTITAT DE BIOMASSA 

QUE ES POT EXTREURE DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY I EL PARC DEL 

MONTNEGRE I EL CORREDOR 

L’extracció dels cultius energètics seleccionats es produeix durant: 

13—329 

(1) Gira-sol: l’acumulació de residus es produeix entre els mesos de setembre i 

octubre (poden ésser emmagatzemats durant tot l’any perquè tenen un baix 

contingut d’humitat), i és un cultiu amb una sola collita anual. 

(2) Colza: normalment a mitjans de maig (al final de la floració). 

(3) Cànem: l’acumulació de fibra es pot extreure cada 3-5 mesos. 

(4) Pollancre: torn de tala òptim es pot aproximar als 4 anys. 

De la mateixa manera que a l’apartat anterior, es pot diferenciar el potencial de biomassa de 

cultius energètic segons: 

a) Potencial de biomassa en els darrers 50 anys: s’aplica a les superfícies de conreus 

abandonats calculades a partir de la proporció entre superfície total del Parc Natural del 

Montseny i la seva superfície de conreus abandonats. 

D’una banda, pel que fa al Parc Natural del Montseny (veure Taula 13.18) la quantitat 

de biomassa que es pot produir és generalment d’unes 12.000 Tones de pse, cosa que 

representa un potencial energètic d’unes 4.900 tep. Pel que fa al cultiu de colza, aquesta 

quantitat és major, ja que la dada de producció és superior comparat amb els altres cultius, 

i assoleix la quantitat de 25.000 Tones de pse anuals. 

D’altra banda, referent al Parc del Montnegre i el Corredor (veure Taula 13.18) la 

quantitat de biomassa que es pot produir és en general d’unes 6.100 Tones de pse, cosa 

que representa un potencial energètic d’unes 2.400 tep. De la mateixa manera, pel que fa 

al cultiu de colza, aquesta quantitat seria de 12.700 Tones de pse anuals. 

Taula 13.18. Tipus de cultiu, destí, producció, poder calorífic, quantitat de biomassa i 

potencial energètic que es pot extreure del Parc Natural del Montseny i del Parc del 

Montnegre i el Corredor per mitjà del potencial de biomassa de conreus energètics en els 

darrers 50 anys. Humitat 0%. 

Parc Natural del Parc del Montnegre i el 

PRO- 

Montseny 

Corredor 

Cultiu 

energètic 

Destí 

DUCCIÓ 

(Tn/ha·a 

ny) 

PCI (tep/ 

Tn) 

Potencial 

de 

biomassa 

(Tn) 

Potencial 

d'energia 

(tep) 

Potencial 

de 

biomassa 

(Tn) 

Potencial 

d'energia 

(tep) 

Gira-sol Biomassa 

residual 

4,5 [7] 0,374 [7] 13469,58 5044,65 6734,79 2522,33 

Colza Biomassa 8,5 [118] 0,403 

[120] 

25442,54 10253,34 12721,27 5126,67 

Cànem Biomassa 3,7 [119] 0,403 

[120] 

11074,99 4463,22 5537,49 2231,61 

Pollancre Biomassa 4,1 [119] 0,421 [3] 12272,28 5165,40 6136,14 2582,70 

Font: Elaboració pròpia a partir de [7], [118], [119], [120], [3].

) Potencial de biomassa actual: s’aplica a les superfícies de conreus abandonats 

calculades a partir de la proporció entre superfície total del Parc del Montnegre i el Corredor 

i la seva superfície de conreus abandonats. 

13—330 

D’una banda, pel que fa al Parc Natural del Montseny (veure Taula 13.19) la quantitat 

de biomassa que es pot produir és generalment d’unes 1.900 Tones de pse, cosa que 

representa un potencial energètic d’unes 760 tep. Pel que fa al cultiu de colza, aquesta 

quantitat és major, ja que la dada de producció és superior comparat amb els altres cultius, 

i assoleix la quantitat de 4.000 Tones de pse anuals. 

D’altra banda, referent al Parc del Montnegre i el Corredor (veure Taula 13.19) la 

quantitat de biomassa que es pot produir és generalment d’unes 950 Tones de pse, cosa 

que representa un potencial energètic d’unes 380 tep. De la mateixa manera, pel que fa al 

cultiu de colza, aquesta quantitat seria de 2.000 Tones de pse anuals. 

Taula 13.19. Tipus de cultiu, destí, producció, poder calorífic, quantitat de biomassa i 

potencial energètic que es pot extreure del Parc Natural del Montseny i del Parc del 

Montnegre i el Corredor per mitjà del potencial de biomassa de conreus energètics actual. 

Humitat 0%. 

Parc Natural del Parc del Montnegre i el 

PRO- 

Montseny 

Corredor 

Cultiu 

energètic 

Destí 

DUCCIÓ 

(Tn/ha·a 

ny) 

PCI (tep/ 

Tn) 

Potencial 

de 

biomassa 

(Tn) 

Potencial 

d'energia 

(tep) 

Potencial 

de 

biomassa 

(Tn) 

Potencial 

d'energia 

(tep) 

Gira-sol Biomassa 

residual 

4,5 [7] 0,374 [7] 2081,70 779,64 1040,85 389,82 

Colza Biomassa 8,5 [118] 0,403 

[120] 

3932,10 1584,64 1966,05 792,32 

Cànem Biomassa 3,7 [119] 0,403 

[120] 

1711,62 689,78 855,81 344,89 

Pollancre Biomassa 4,1 [119] 0,421 [3] 1896,66 798,30 948,33 399,15 

Font: Elaboració pròpia a partir de [7], [118], [119], [120], [3].

13.2.8. POTENCIAL DE BIOMASSA DE RESIDUS VOLUMINOSOS A LES 



Un altra font de biomassa a considerar és l’aprofitament de residus voluminosos per tal 

d’utilitzar-los amb fins energètics o per sintetitzar productes químics. Aquest possible 

aprofitament es realitza a les comarques Maresme, Osona, Selva i Vallès Oriental. 

En aquest document s’estima el potencial d’aprofitament de biomassa procedent de residus 

voluminosos existent en les quatre comarques de l’àmbit d’estudi, tot aplicant les mateixes 

consideracions que en les estimacions del potencial de residus voluminosos de Catalunya. Les 

restes de poda i de jardinera també es tenen en compte, ja que són una possible font de 

biomassa susceptible de ser aprofitada energèticament. 

13.2.8.2. PRODUCCIÓ DE RESIDUS VOLUMINOSOS QUE ES GENEREN A LES 


La quantitat de residus voluminosos, aprofitables per a un ús final de la biomassa, que es 

generen al Maresme, Osona, Selva i Vallès Oriental segons els supòsits anteriors es poden 

observar a la Taula 12.21. Aquesta quantitat ascendeix a 12.511 Tones entre els residus 

voluminosos i les restes de poda i de jardinera. 

Taula 13.20. Quantitat de residu voluminós i restes de poda i jardineria que es poden 

aprofitar per a un ús final de la biomassa. 

13—331 

Comarca Residus voluminosos 


Restes de poda i jardineria 


Maresme 4937 1197 

Osona 1648 283 

Selva 741 151 

Vallès Oriental 1425 2130 

TOTAL 8750 3761 

Font: Adaptat de [115].

14. ALTERNATIVES D’APROFITAMENT ENERGÈTIC 

EN LA ZONA PARTICULAR D’ESTUDI 

Per a la zona particular d’estudi s’han analitzat les diferents alternatives d’aprofitament 

energètic i els impactes corresponents. Per tal de tenir valors d’impacte comparatiu les 

alternatives s’han contemplat com escenaris alternatius, tots referits a una mateixa quantitat 

d’energia produïda, encara que la situació real més probablement seria una combinació de les 

alternatives. 

14.1. COMBUSTIÓ EN CALDERES PETITES 

• Definició general: 

14—332 

ESCENARI 1: "CALDERES PETITES” 

Aquest escenari aposta per la descentralització de l’aprofitament de la biomassa mitjançant la 

instal·lació de calderes de petites dimensions. Aquestes calderes proporcionarien part o la 

totalitat del calor demandat per una instal·lació en forma d’aigua calenta sanitària i calefacció. 

• Imatge il·lustrativa de la planta: 

Font: Imatge extreta de: http://www.novaenergia.org/ 

• Potència instal·lada: 1 - 500 kW. 

• Energia generada: 2.700 – 1.350.000 kWh/any d’energia calorífica 

• Quantitat aproximada de biomassa requerida:1 - 350 tones de biomassa /any 

• Quantitat de camions que requereix la planta per a la seva explotació: 1 – 25/any 

• Format del combustible emprat: pellets i/o estelles homogènies de mida petita 

• Requeriments de personal per a l’explotació de la planta: Esporàdic 

• Superfície aproximada d’ocupació de la planta: fins a 40 m 2 

• Superfície aprox. de la zona d’emmagatzematge del combustible: entre 5 – 50 m 2 

• Usos preferencials: La tipologia d’instal·lacions on es podrien col·locar preferentment 

aquestes calderes serien: des de cases particulars i petits hotels fins a hospitals, 

equipaments esportius, escoles, blocs de veïns,...

14.2. COMBUSTIÓ EN CALDERES DE MIDA MITJANA 


14—333 

ESCENARI 2: "PLANTES DE MIDA MITJANA” 

Aquest escenari es caracteritza per la instal·lació de plantes d’aprofitament energètic de 

biomassa relativament reduïdes. Aquestes plantes proporcionarien calor per a usos residencials, 

serveis o industrials. Depenent de la mida de la caldera es podria contemplar la possibilitat de 

generar energia elèctrica o solament calorífica. 


Font: CIEMAT 

• Potència instal·lada: entre 0,5 i 2 MW. 

• Energia generada: entre 1.350 – 8.000 MWh/any d’energia calorífica. 

• Quantitat aproximada de biomassa requerida: entre 350 – 2000 tones de biomassa 

/any 

• Quantitat de camions que requereix la planta per la seva explotació: 0,04 – 1,9 

camions/dia, és a dir uns 25 – 150 camions/any. 

• Format del combustible emprat: estelles, serradures, escorces, etc. 

• Requeriments de personal per l’explotació de la planta: entre 1 i 3 treballadors 

• Superfície aproximada d’ocupació de la planta: fins a 1.000 m 2 

• Superfície aproximada de la zona d’emmagatzematge del combustible: fins 500 

m 2 

• Usos preferencials: la tipologia d’usos considerats com a preferents per a aquesta mida 

de plantes serien els district heating o polígons industrials amb elevades necessitats de 

energia calorífica.

14.3. COMBUSTIÓ EN CALDERES GRANS I COGENERACIÓ 


14—334 

ESCENARI 3: "PLANTES DE COGENERACIÓ ELÈCTRICA” 

Aquest escenari es caracteritza per la instal·lació de plantes de cogeneració de biomassa per a 

la producció d’energia elèctrica. A més, les plantes aprofitarien també part del vapor produït per 

a la generació d’energia calorífica. 


Font: www.utilitywarehouse.com Font: Manuales de energías renovables. 

Energía de la biomasa. IDAE, 1996 

• Potència instal·lada: 5MW 

• Energia generada: uns 15.000 MWh/any d’energia elèctrica i 18.000 MWh/any de 

calorífica. 

• Quantitat aproximada de biomassa requerida: 7.500 tones de biomassa/any 

• Quantitat de camions que requereix la planta per la seva explotació: uns 500 

camions/any. 

• Format del combustible emprat: estelles, serradures, escorces, etc. 

• Requeriments de personal per l’explotació de la planta: entre 4 i 8 persones 

• Superfície aproximada d’ocupació de la planta: >1.000 m 2 

• Superfície aproximada de la zona d’emmagatzematge del combustible: > 500 m 2 

• Usos preferencials: 

A l’hora d’estudiar-ne la seva ubicació cal tenir en compte, entre d’altres factors, quina és la 

millor manera donar sortida a les dues tipologies d’energia (elèctrica i calorífica) generades.

15. ANÀLISI DE SOSTENIBILITAT DELS ESCENARIS 

DE LA ZONA D’ESTUDI 

A continuació es realitzarà una anàlisi de sostenibilitat dels escenaris de la zona d’estudi. 

S’analitzen els impactes ambientals locals en les fases de construcció, funcionament i 

desmantellament per a les diverses mides de planta instal·lades; les emissions associades a 

l’extracció i transport des de la font de biomassa fins al seu aprofitament; les emissions 

associades a l’aprofitament segons la tipologia de generació energètica instal·lada. 

15.1. ANÀLISI AMBIENTAL DE L’IMPACTE LOCAL 

L’anàlisi ambiental de l’impacte local es duu a terme seguint la metodologia de l’Estudi 

d’Impacte Ambiental (EIA), tal com marca la Llei 3/1998 d’Intervenció Integral de 

l’Administració Ambiental de la Generalitat de Catalunya. 

A continuació s’explica i es defineix el marc conceptual de l’estudi d’impacte; la metodologia 

aplicada; la identificació, caracterització i avaluació dels impactes; la descripció dels impactes; i, 

finalment, es detallen les possibles mesures preventives i correctores per tal de minimitzar els 

impactes sobre els diferents medis. 

15.1.1. MARC CONCEPTUAL DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL 

(EIA) 

15.1.1.1. APROXIMACIÓ CONCEPTUAL DE L’EIA 

Segons Gómez Orea [121] l’Estudi d’Impacte Ambiental és un “procés, més o menys llarg i 

complex, encaminat a formar un judici previ, el més objectiu possible, sobre els efectes 

ambientals d’una acció humana prevista i sobre la possibilitat d’evitar-los o reduir-los a nivells 

acceptables”. 

Pel que fa a Catalunya, la llei 3/1998 de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental 

defineix avaluació ambiental com: 

“L’anàlisi dels efectes i els resultats mediambientals de l’activitat feta, que en comprengui la 

descripció i, específicament, les instal·lacions, les matèries primeres i auxiliars, els processos, 

els productes i el consum de recursos naturals i energia, i les emissions de tota mena i llurs 

repercussions en el medi considerat en conjunt. Inclou també les repercussions que puguin 

resultar de condicions de funcionament anormals, incidents i accidents.” 

15.1.1.2. OBJECTIU DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL 

Els Estudis d’Impacte Ambiental (EIA) són instruments vàlids per tal d’ajudar a valorar i evitar 

els possibles errors i la deterioració ambiental. Els EIA són un conjunt de tècniques que ajuden 

a identificar, predir, interpretar i prevenir els efectes ambientals. 

D’aquesta manera, l’objectiu d’aquest EIA és el d’analitzar el conjunt d’accions d’aquest projecte 

que es resumeixen en el següents fases: 

15—335 

1. Explotació dels boscos 

2. Transport 

3. Planta de valorització de biomassa 

3.1. Escenari 1: Calderes petites. 

3.1.1. Construcció de la planta 

3.1.2. Explotació de la planta 

3.1.3. Desmantellament de la planta

15—336 

3.2. Escenari 2: Planta de tamany mitjà. 



3.2.3. Desmantellament de la planta 

3.3. Escenari 3: Planta de cogeneració elèctrica. 




Així, la finalitat és la d’identificar els impactes produïts, tant positius com negatius, valorar-los i 

establir les mesures correctores i/o preventives més adequades en cada cas per tal de 

minimitzar-los. 

15.1.1.3. MARC LEGAL 

Segons la legislació vigent, els annexes I i II de la Llei 6/2001, de 8 de maig, d’ Impacte 

Ambiental, per aquest projecte no és obligatòria la realització de l’Estudi d’Impacte Ambiental 

en qualsevol de les fases i dels escenaris proposats. 

Aquest EIA s’ha dut a terme mitjançant la consulta de la legislació següent, tot i que és 

necessària una millor concreció del projecte per tal de poder dur a terme l’Estudi d’Impacte 

Ambiental corresponent. 

Avaluació d’Impacte Ambiental, sectorial i bàsica 

DECRET 143/2003, de 10 de juny, de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, 

pel qual s'aprova el Reglament general de desplegament de la Llei 3/1998, de 27 de 

febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental, i se n'adapten els 

annexos. 

Decret 114/1988 de la Generalitat de Catalunya, de 7 d’abril, d’Avaluació d’Impacte 

Ambiental. 

Llei 3/98, de 27 de febrer, de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental. 

Decret 136/1999, de la Generalitat de Catalunya, de 18 de maig, pel qual s’aprova el 

reglament General de desplegament de la Llei 3/98 d’IIAA. 

Llei 6/2001, de 8 de maig, d’Impacte Ambiental, que modifica el RDL 1302/1986. 

RDL 1302/1986 del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, de 28 de juny, 

d’Avaluació d’Impacte Ambiental. 

RD 1131/1988 del Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo, de 30 de setembre, pel 

qual s’aprova el Reglament d’execució del RDL 1302/1986 d’ Avaluació d’Impacte 

Ambiental. 

Decret 45/1991, de 16 de abril, de Mesures de Protecció de l’Ecosistema. 

Directiva 85/337/CEE del Consell, de 24 de juny de 1985, relativa a l’avaluació de les 

repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient. 

Directiva 97/11/CEE del Consell, de 3 de març de 1997, per la qual es modifica la 

Directiva 85/337/CEE relativa a l’avaluació de las repercussions de determinats 

projectes públics i privats sobre el medi ambient.

Espais naturals protegits 

15—337 

Llei 12/1985, de 13 de juny, d’Espais Naturals. Fa referència a l’avaluació d’impacte 

ambiental de determinats projectes i instal·lacions. 

Llei 4/1989, de 27 de marc, de conservació dels espais naturals i de la flora i fauna 

silvestres. 

Decret 328/1992, de la Generalitat de Catalunya, de 14 de desembre, pel qual s’aprova 

el Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya (PEIN). 

Decret 213/1997 de 30 de juliol, de modificació del PEIN. 

Decret 166/1998, de la Generalitat de Catalunya, de regulació de l’accés motoritzat al 

medi natural. 

Espècies protegides 

Ordre 5 de novembre de 1984 sobre protecció de plantes de la flora autòctona 

amenaçada de Catalunya. 

Llei 3/1988, de 4 de març, sobre la Protecció dels Animals de Catalunya. 

Ordre de 23 de novembre de 1994 per la que s’amplia la relació d’espècies protegides 

de Catalunya. 

RD 439/1990, de 30 de març, el qual regula el Catálogo Nacional de Especies 

Amenazadas. 

RD 1997/1995, de 7 de desembre, sobre Mesures a fi de garantir la biodiversitat 

mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres. 

Directiva 79/409 CEE del Consell, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les 

aus silvestres (Directiva aus- ZEPAS-). 

Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig, relativa a la conservació de los hàbitats 

naturals i de la flora silvestre (Directiva Hàbitats). 

Directiva 94/24/CEE del Consell, de 8 de juny, per la qual es modifica l’annex II de la 

directiva 79/409/CEE, relativa a la conservació de les aus silvestres. 

Conveni de Berna relatiu a la Conservació de la Vida Salvatge i el Medi Natural en 

Europa. 

Conveni de Bonn sobre la conservació de las Espècies Migratòries d’animals salvatges. 

Ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona 

amenaçada de Catalunya (Correcció d’errades en el DOGC núm. 516, pàg. 500). 

Ordenació forestal i prevenció d’incedis. 

LLEI 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les 

urbanitzacions sense continuïtat immediata amb la trama urbana. 

Llei 6/1988, de la Generalitat de Catalunya, de 30 de març, forestal de Catalunya. 

Decret 64/95 de la Generalitat de Catalunya, de 7 de març, pel qual s’estableixen 

mesures de prevenció d’incendis forestals. 

Decret 268/96 de la Generalitat de Catalunya, de 23 de juliol, pel qual s’estableixen 

mesures de tallada periòdica i selectiva de vegetació en la zona d’influència de les línies 

aèries de conducció elèctrica per la prevenció d’incendis forestals i la seguretat de les 


ORDRE MAH7103/2005, de 14 de març, per la qual s'aproven les bases reguladores 

dels ajuts a l'elaboració del plànol de delimitació, i el tractament de la vegetació en les

15—338 

urbanitzacions afectades per la Llei 5/2003, de 22 d'abril, i es fa pública la convocatòria 

per a l'any 2005. 

Llei 43/2003, de 21 de noviembre, de Montes (BOE nº 280, de 22.11.03). 

Urbanisme 

Llei 2/2002 d’Urbanisme. 

Decret Legislatiu 1/90, de la Generalitat de Catalunya, de 12 de juliol, pel qual s’aprova 

la refosa dels textos legals vigents a Catalunya en matèria urbanística. 

Patrimoni Cultural 

Llei 9/1993, de la Generalitat de Catalunya, de 30 de setembre, del patrimoni cultural 

català. 

Llei 16/1985, de 26 de juny del Patrimonio Histórico Español. 

Residus 

LLEI 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, 

reguladora dels residus 

DECRET 80/2002, de 19 de febrer, regulador de les condicions per a la incineració de 

residus 

Llei 11/2000, de 13 de novembre, reguladora de la incineració de residus 

DECRET 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus 

DECRET 92/1999, de 6 d'abril, de modificació del Decret 34/1996, de 9 de gener, pel 

qual s'aprova el Catàleg de residus de Catalunya 

ORDRE de 15 de febrer de 1996, sobre valorització d'escòries 

DECRET 201/1994, de 26 de juliol, regulador dels enderrocs i altres residus de la 

construcció. 

Protecció de l’ambient atmosfèric 

LLEI 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la 

protecció del medi nocturn. 

LLEI 6/1996, de 18 de juny, de modificació de la Llei 22/1983, de 21 de novembre, de 

protecció de l'Ambient Atmosfèric. 

DECRET 199/1995, de 16 de maig, d’aprovació dels mapes de vulnerabilitat i capacitat 

del territori pel que fa a la contaminació atmosfèrica. 

LLEI 7/1989, de 5 de juny, de modificació parcial de la Llei de Protecció de l’Ambient 

Atmosfèric. 

ORDRE de 20 de juny de 1986, per la qual s’estableix l’estructura i el funcionament de 

la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica. 

DECRET 390/2004, de 21 de setembre, d'assignació de competències en matèria 

d'emissió de gasos d'efecte hivernacle. 

DECRET 80/2002, de 19 de febrer, regulador de les condicions per a la incineració de 

residus.

15—339 

DECRET 319/1998, de 15 de desembre, sobre límits d'emissió per a instal·lacions 

industrials de combustió de potència tèrmica inferior a 50 MWt i instal·lacions de 

cogeneració. 

DECRET 322/1987, de 23 de setembre, de desplegament de la Llei 22/1983, de 21 de 

novembre, de Protecció de l’Ambient Atmosfèric. 

Decret 833/1975, 6 de febrer, pel que es desenvolupa la Llei 38/1972, de 22 de 

desembre, de protecció del ambient atmosfèric i les seves modificacions: 

o RD 1613/1985, d’1 d’agost, pel que es modifica parcialment el Decret 

833/1975, i s’estableixen noves Normes de Qualitat de l’Aire en el referent a 

Contaminació per diòxid de sofre i partícules. 

o RD 1321/1992, de 30 d’octubre, pel que se modifica parcialment el RD 

1613/1985, d’1 d’agosto, i s’estableixen noves Normes de Qualitat de l’Aire en 

el referent a Contaminació per diòxid de sofre i partícules. 

Ordre de 18 de octubre de 1976 (Ministerio de Industria), sobre prevenció i correcció 

de la contaminació atmosfèrica d’origen industrial (BOE núm. 290, de 18 d’octubre de 

1976) 

RD 646/1991, de 22 de abril, pel que s’estableixen noves normes sobre limitació a les 

emissions a l’atmosfera de determinats agents contaminants procedents de grans 

instal·lacions de combustió. 

Sorolls i vibracions 

Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica 

RESOLUCIÓ de 30 d'octubre de 1995, per la qual s'aprova una ordenança municipal 

tipus, reguladora del soroll i les vibracions. 

RD 245/1989, de 27 de febrer, de determinació i limitació de la potència acústica de 

determinat material i maquinària per a la construcció i talladores de gespa. 

Directiva 2000/14/CE, de 8 de maig, relativa a l’aproximació de les legislacions dels 

Estats Membres sobre emissions sonores en l’entorn degudes a les màquines d’ús a 

l’aire. 

15.1.2. METODOLOGIA GENERAL PER A L’ESTUDI D’IMPACTE 

AMBIENTAL (EIA) 

A continuació s’exposa la metodologia que s’utilitzarà per a identificar, valorar i avaluar els 

impactes, la qual s’explicarà més detalladament en l’apartat corresponent. 

15.1.2.1. EINES PER A LA IDENTIFICACIÓ, VALORACIÓ, DESCRIPCIÓ I AVALUACIÓ 

D’IMPACTES 

Segons Pere Riera [122] el contingut de l’estudi d’impacte ambiental pot ser molt divers, 

sobretot pel que fa a la metodologia emprada. Els apartats de la metodologia poden ser 

resumits com els següents: 

1. Descripció 

2. Examen d’alternatives 

3. Inventari 

4. Identificació, valoració i avaluació 

5. Mesures protectores i correctores

15—340 

6. Síntesi 

No obstant això, en el següent apartat només es descriuen breument com dur a terme la 

identificació, la valoració i l’avaluació (punt 4) de l’Estudi d’Impacte Ambiental (EIA). Aquesta 

part de l’estudi consta del contingut més tècnic i cal identificar els impactes notables previsibles 

per a cada alternativa. 

En primer lloc, referent a la identificació d’impactes, existeixen diverses tècniques: (i) taules de 

doble entrada o matrius, on es reflecteixen les accions que realitza el projecte i els diferents 

medis afectats (mètode més conegut: matriu de Leopold qualitativa); i (ii) checklists (llistats), 

que són llistes amb un conjunt d’idees susceptibles de ser impactes notables on només 

s’identifica si hi ha impacte o no, metodologia molt més simple d’utilitzar que les matrius. 

Un cop s’han identificat els impactes, s’han de caracteritzar. El Decret 1131/1998 distingeix els 

següents efectes: 

• positiu i negatiu 

• temporal i permanent 

• simple i acumulatiu 

• directe i indirecte 

• reversible i irreversible 

• recuperable i irrecuperable 

• periòdic i d’aparació irregular 

• continu i discontinu 

A més, aquest decret distingeix la qualificació dels impactes ambientals com: compatibles, 

moderats, severs, i crítics. La gravetat dels impactes és mínima en els impactes qualificats com 

a compatibles i és màxima en els crítics. 

En segon lloc, valorar es refereix a quantificar algun efecte o expressar-lo en magnituds. Els 

mètodes més coneguts són la matriu de Leopold quantitativa i el mètode de Batelle-Columbus. 

La valoració que es presenta com a opció en aquest apartat es basa en una escala quantitativa, 

que varia amb una puntuació de 0 a 1, tal i com s’explica més endavant. 

En últim lloc, l’avaluació implica realitzar un judici sobre el que s’ha valorat. Tot i això, a la 

pràctica gairebé mai es distingeix entre valoració i avaluació. 

El procediment que es duu a terme en el present estudi per a avaluar els impactes consisteix en 

unes matrius basades en el mètode de Battelle-Columbus). Per a cada índex de qualitat s’atorga 

la consideració de l’impacte com a compatible, moderat, sever o crític. La taula s’ha realitzat de 

forma totalment qualitativa, establint una gradació de colors segons el grau d’incidència de 

cada activitat. D’aquesta manera, es poden comparar amb facilitat les dades obtingudes. 

Així doncs, a continuació es mostren les diferents matrius originals que s’han utilitzat per a 

realitzar la identificació, la caracterització i l’avaluació d’impactes per a cada fase del projecte 

(extracció, transport i planta de valorització de biomassa) i per a cada escenari (veure Taula 

15.1, Taula 15.2, Taula 15.3, Taula 15.4, Taula 15.5).

Taula 15.1. Matriu original d’identificació d’impactes de l’Extracció de la biomassa forestal i de Transport. 

MEDI SOCIO- 

ECONÒMIC 

MEDI 

PER- 

CEPTIU 

MEDI BIÒTIC 

MEDI FÍSIC 

Hidrologia Vegetació Fauna 

Atmosfera Geologia i edafologia 

Medis 

Canvi de recursos 

energètics 

Desenvolupament 

econòmic 

Valor d’educació ambiental 

Generació de llocs treball 

Impacte visual 

Degradació del paisatge 

Futura fauna colonitzaodra 

Existent 


Arbustiva 

Arbòria 

Qualitat de l’aigua 

Consum de recursos hídrics 

Subterrània 

Superficial 

Disminució fertilitat 

Ocupació de sòl 

Erosió 

Compactació 

Qualitat del sòl 

Contaminació lumínica 

Contaminació acústica 

Qualitat de l’aire 

Accions 

Trasllat rodat de la 

maquinària pesada 

Instal·lació de la maquinària 

Abocaments líquids per la 

maquinària 

Treballs de condicionament 

del terreny 

Freqüentació 

Extracció de la biomassa forestal 

Explotació forestal 

Circulació de vehicles 


maquinària 

Transport 

15—341

Taula 15.2. Matriu original d’identificació d’impactes de la Planta de Valorització de biomassa en l’Escenari 1. 

MEDI SOCIO- 

ECONÒMIC 

MEDI 

PER- 

CEPTIU 

MEDI BIÒTIC 

MEDI FÍSIC 

Medis 

Fauna 

Atmosfera Geologia i edafologia Hidrologia Vegetació 


energètics 


econòmic 






Existent 


Arbustiva 

Arbòria 



Subterrània 

Superficial 



Erosió 

Compactació 





Accions 

Trasllat rodat de la caldera 

Instal·lació de la caldera 


maquinària 

Construcció 

Treballs de condicionament i 

d'obra 

Combustió de biomassa 

Generació de residus 

Explotació 

Desmantellament de la 

caldera 

Trasllat rodat de la caldera 

Planta de valoració de biomassa - Escenari 1 


maquinària 

Desmantellament 

15—342

Taula 15.3. Matriu original d’identificació d’impactes de la Planta de Valorització de biomassa en els escenaris 2 i 3. 

M E D I S O C I O - 

E C O N Ò M I C 

M E D I 

P E R - 

C E P T I U 

M E D I B I Ò T I C 

M E D I F Í S I C 

F a u n a 

A t m o s f e r a G e o l o g i a i e d a f o l o g i a H i d r o l o g i a V e g e t a c i ó 

M e d i s 

econòmic 


energètics 







Existent 


Arbustiva 

Arbòria 



Subterrània 

Superficial 



Erosió 

Compactació 





A c c i o n s 

T r a s l l a t r o d a t d e l a m a q u i n à r i a 

p e s a d a 

I n s t a l · l a c i ó d e l a m a q u i n à r i a 

A b o c a m e n t s l í q u i d s p e r l a 

m a q u i n à r i a 

T r e b a l l s d e c o n d i c i o n a m e n t d e l 

t e r r e n y 

E x c a v a c i o n s 

Construcció 

O b r a c o n s t r u c t i v a 

A s f a l t a t 

F r e q ü e n t a c i ó 

P r e s è n c i a d e l a p l a n t a 

C o n s u m d ' a i g u a 

G e n e r a c i ó d ' a i g ü e s r e s i d u a l s 

s a n i t à r i e s 

C o m b u s t i ó d e b i o m a s s a 

Ú s d e t e c n o l o g i e s 

Explotació 

G e n e r a c i ó d e r e s i d u s i n d u s t r i a l s 

G e s t i ó d ' e s t a n c s 

Planta de valoració de biomassa - Escenari 2 i 3 

G e n e r a c i ó d e r e s i d u s n o 

i n d u s t r i a l s 


p e s a d a 

I n s t a l · l a c i ó d e l a m a q u i n à r i a 



F r e q ü e n t a c i ó 


D e s m a n t e l l a m e n t d e l a p l a n t a 

15—343

Taula 15.4. Matriu original de caracterització d’impactes general per a totes les Fases del projecte. 

M E D I P E R - 

C E P T I U 



M E D I S O C I O - E C O N Ò M I C 

F a u n a 

G e o l o g i a i e d a f o l o g i a H i d r o l o g i a V e g e t a c i ó 

A t m o s f e r a 

M e d i s 

energètics 






Risc d'atropellament 

Pèrdua d'hàbitats 

Pèrdua d'individus faunístics 


Pèrdua d'individus vegetals 

l’aigua 

Disminució qualitat de 


fertilitzant 

Aplicació cendres com a 

etc.) 

Risc d'abocaments (olis, 

Disminució fertilitat del sòl 


Erosió 

Compactació 

Disminució qualitat del sòl 



Disminució qualitat de l’aire 

A c c i o n s 

M í n i m 

TAT 

N o t a b l e 

INTENSI- 

B e n e f i c i ó s 

P e r j u d i c i a l 

SIGNE 

D i r e c t e 

TESA 

I n d i r e c t e 

IMMEDIA- 

S i m p l e 

A c u m u l a t i u 

S i n è r g i c 

ACUMULACIÓ 

A c u r t t e r m i n i 

A m i g t e r m i n i 

MOMENT 

A l l a r g t e r m i n i 

P e r m a n e n t 

T e m p o r a l 

TÈNCIA 

PERSIS- 

CARACTERITZACIÓ 

R e v e r s i b l e 

I r r e v e r s i b l e 

BILITAT 

REVERSI- 

R e c u p e r a b l e 

I r r e c u p e r a b l e 

RACIÓ 

RECUPE- 

P e r i ò d i c 

CIA 

D ' a p a r i c i ó i r r e g u l a r 

FREQÜÈN- 

C o n t i n u 

D i s c o n t i n u 

TACIÓ 

MANIFES- 

L o c a l i t z a t 

D i s p e r s 

BUCIÓ 

DISTRI- 

15—344

Taula 15.5. Matriu original d’avaluació d’impactes per a totes les Fases del projecte. 

MEDI SOCIO- 

ECONÒMIC 

MEDI 

PER- 

CEPTIU 

MEDI BIÒTIC 

MEDI FÍSIC 


Hidro. Veget. Fauna 

Medis 

Desenvolupament econòmic 


energètics 











l’aigua 



etc.) 


fertilitzant 



Erosió 

Compactació 





Accions 

Extracció de la biomassa 

forestal 

Transport 

Construcció 

Explotació 

Esc. 1 

Desmantell. 

Construcció 

Explotació 

Esc. 2 

Desmantell. 

Construcció 

Explotació 

Esc. 3 

Planta de valoració de biomassa 

Desmantell. 

Crític 

Moderat Sever 

No afecta Compatible 

- 

15—345

15.1.2.2. FACTORS POTENCIALS D’IMPACTES 

A continuació es descriuen els factors del medi sobre els quals aquest estudi d’impactes 

potenciarà la seva conservació o en qualsevol cas previndrà, eliminarà i/o minimitzarà els 

efectes negatius que aquest projecte pot provocar. 

Aquests factors afecten, en general, a tres medis i se subagrupen de la manera següent: 

A. Medi Físic 

15—346 

Atmosfera: es minimitzarà la generació de partícules, emissions, contaminació 

lumínica i sonora en totes les fases del projecte. 

Geologia i edafologia: es procurarà minimitzar l’alteració i ús irracional del sòl i del 

relleu, tant de la zona d’extracció com la d’emplaçament de la planta de valorització de 

biomassa. 

Hidrologia: s’evitarà l’alteració dels cursos hidrològics existents en la zona d’estudi. 

B. Medi Biòtic 

Vegetació: es minimitzarà la pèrdua d’individus de les diferents espècies vegetals. 

Fauna: es minimitzarà l’afectació a les diferents espècies animals presents a la zona. 

C. Medi Perceptiu 

Paisatge: en la fase d’extracció de la biomassa forestal s’intentarà no afectar el 

paisatge de forma significativa. En la fase d’explotació de la planta de valorització de la 

biomassa, s’integraran al màxim les instal·lacions per tal de reduir l’impacte visual. 

D. Medi Socioeconòmic 

Socioeconomia: es promourà la planta com a generadora de llocs de treball i com a 

suport de dinamització del sector forestal. 

Educació ambiental: s’intentarà que la planta pugui ser utilitzada com a centre de 

visita educatiu i fomentador de l’ús d’energies renovables. 

Patrimoni històricocultural i arqueològic: se suposa que cap fase d’aquest 

projecte no afecten a cap zona d’interès com a patrimoni històricocultural i 

arqueològica. 

15.1.3. IDENTIFICACIÓ, CARACTERITZACIÓ, DESCRIPCIÓ I 

AVALUACIÓ DELS IMPACTES LOCALS 

15.1.3.1. IDENTIFICACIÓ DELS ASPECTES SUSCEPTIBLES DE PRODUIR IMPACTES I 

DELS FACTORS QUE SERIEN AFECTATS 

Per tal d’identificar les accions potencialment impactants, associades a les diverses fases 

d’aquest projecte, es reconeixen primerament els aspectes ambientals que poden interaccionar 

amb el medi i que, per tant, s’hauran d’avaluar en aquest projecte [123]. 

Aquesta identificació es realitza per a cada fase i subfase del projecte, les quals són, com ja 

s’han citat abans: 

1. Extracció de biomassa forestal 

2. Transport 

3. Planta de valorització de biomassa 

3.1. Escenari 1: Calderes petites. 

3.1.1. Construcció de la planta

15—347 



3.2. Escenari 2: Planta de tamany mitjà. 




3.3. Escenari 3: Planta de cogeneració elèctrica. 




I. Fase d’Extracció de la Biomassa Forestal 

ACCIONS 

A.- Trasllat rodat de la maquinària pesada per a construir camins i per a l’extracció. 

B.- Instal·lació de la maquinària. 

C.- Abocaments de líquids, olis, combustibles, etc. per part de la maquinària. 

D.- Treballs de condicionament del terreny (aplanar, compactar i eliminar la vegetació) 

per a la construcció de camins. 

E.- Freqüentació. Presència i activitat del personal que ha de treballar en l’explotació 

forestal. 

F.- Explotació forestal (tallada, apilat i desembosc). 

II. Fase de Transport 

ACCIONS 

G.- Circulació de vehicles. 

H.- Abocaments de líquids, olis, combustibles, etc. per part de la maquinària. 

III. Fase d’Explotació de la Planta de Valorització de Biomassa 

III.I. ESCENARI 1: CALDERES PETITES 

III.I.I. Construcció de la planta 

ACCIONS 

I.- Trasllat rodat de la caldera. 

J.- Instal·lació de la caldera. 

K.- Abocaments de líquids, olis, combustibles, etc. per part de la maquinària. 

L.- Treballs de condicionament i d’obra del lloc on s’instal·la la caldera.

III.I.II. Explotació de la planta 

15—348 

ACCIONS 

M.- Combustió de biomassa. 

N.- Generació de residus (cendres). 

III.I.III. Desmantellament de la planta 

ACCIONS 

O.- Desmantellament de la caldera. 

P.- Trasllat rodat de la caldera. 

Q.- Abocaments de líquids, olis, combustibles, etc. per part de la maquinària. 

III.II. ESCENARI 2: PLANTES DE TAMANY MITJÀ 

III.II.I. Construcció de la planta 

ACCIONS 

I.- Trasllat rodat de la maquinària pesada per les immediacions i vies d’accés. 

J.- Instal·lació de la maquinària. 


L.- Treballs de condicionament del terreny (aplanar, compactar i eliminar la vegetació) 

M.- Excavacions per a la construcció d’estancs i rases de servitud. 

N.- Execució de l’obra constructiva. 

O.- Asfaltat del sòl. 

P.- Freqüentació. Presència i activitat del personal que ha de treballar en les obres 

d’edificació i instal·lacions. 

III.II.II. Explotació de la planta 

ACCIONS 

Q.- Presència de la planta i de totes les seves instal·lacions. 

R.- Consum d’aigua. Se suposa que s’instal·la un sistema de refrigeració per aigua. 

S.- Generació d’aigües residuals sanitàries. 

T.- Combustió de biomassa. 

U.- Ús de tecnologies (turbines, etc.) 

V.- Generació de residus industrials (cendres). 

W.- Gestió dels estancs. 

X.- Generació de residus no industrials, causats per la freqüentació a la zona. 

III.II.III. Desmantellament de la planta 

ACCIONS 

Y.- Trasllat rodat de la maquinària pesada per les immediacions i vies d’accés. 

Z.- Instal·lació de la maquinària.

15—349 

AA.- Abocaments de líquids, olis, combustibles, etc. per part de la maquinària. 

BB.- Freqüentació. Presència i activitat del personal que ha de treballar en les obres de 

desmantellament de les instal·lacions. 

CC.- Desmantellament de la planta 

Cal considerar la possibilitat d’associar altres usos a les instal·lacions de la planta, com 

podria ser un pavelló poliesportiu; enlloc del desmuntatge de la planta. 

III.III. ESCENARI 3: PLANTES DE COGENERACIÓ ELÈCTRICA 

III.III.I. Construcció de la planta 

ACCIONS 

I.- Trasllat rodat de la maquinària pesada per les immediacions i vies d’accés. 

J.- Instal·lació de la maquinària. 


L.- Treballs de condicionament del terreny (aplanar, compactar i eliminar la vegetació) 

M.- Excavacions per a la construcció d’estancs i rases de servitud. 

N.- Execució de l’obra constructiva. 

O.- Asfaltat del sòl. 

P.- Freqüentació. Presència i activitat del personal que ha de treballar en les obres 

d’edificació i instal·lacions. 

III.III.II. Explotació de la planta 

ACCIONS 

Q.- Presència de la planta i de totes les seves instal·lacions. 

R.- Consum d’aigua. Se suposa que s’instal·la un sistema de refrigeració per aigua. 

S.- Generació d’aigües residuals sanitàries. 

T.- Combustió de biomassa. 

U.- Ús de tecnologies (turbines, etc.) 

V.- Generació de residus industrials (cendres). 

W.- Gestió dels estancs. 

X.- Generació de residus no industrials, causats per la freqüentació a la zona. 

III.III.III. Desmantellament de la planta 

ACCIONS 

Y.- Trasllat rodat de la maquinària pesada per les immediacions i vies d’accés. 

Z.- Instal·lació de la maquinària. 

AA.- Abocaments de líquids, olis, combustibles, etc. per part de la maquinària. 

BB.- Freqüentació. Presència i activitat del personal que ha de treballar en les obres de 

desmantellament de les instal·lacions. 

CC.- Desmantellament de la planta

15—350 

Cal considerar la possibilitat d’associar altres usos a les instal·lacions de la planta, com 

podria ser un pavelló poliesportiu; enlloc del desmuntatge de la planta. 

15.1.3.2. IDENTIFICACIÓ DELS IMPACTES SIGNIFICATIUS 

A continuació es presenta la identificació dels impactes significatius mitjançant una matriu on 

s’encreuen les accions potencialment impactants que s’han detectat i els diferents components 

en què s’han dividit els medis potencialment afectables. D’aquesta manera, es pot discernir de 

forma visual uins són els medis que es veurien més afectats pel projecte. 

S’ha de considerar que aquest apartat pretén identificar a priori el màxim nombre d’impactes. 

Per tant, en alguns casos es tracta d’impactes de poca rellevància, els quals seran eliminats en 

apartats posteriors segons una valoració quantitativa. 

A la Taula 15.6, Taula 15.7 i Taula 15.8 s’identifiquen els impactes, els quals són immediats o 

segurs. A la Taula 15.9, Taula 15.10 i Taula 15.11 es duu a terme una primera valoració, on 

s’exposa: 

1: Identifica els impactes de primer ordre, els quals són immediats o segurs. 

2: Identifica els impactes de segon ordre, els quals són no immediats o no automàtics o 

potencials.

Taula 15.6. Matriu d’identificació d’impactes de l’Extracció de la biomassa Forestal i per al Transport. 

MEDI SOCIO- 

ECONÒMIC 

MEDI 

PER- 

CEPTIU 

MEDI BIÒTIC 

MEDI FÍSIC 

Vegetació Fauna 

Atmosfera Geologia i edafologia Hidrologia 

Medis 


energètics 


econòmic 






Existent 


Arbustiva 

Arbòria 



Subterrània 

Superficial 

Fertilitat del sòl 


Erosió 

Compactació 





Accions 

X X X X X X X X X X X X X X X X 



Instal·lació de la maquinària X X X X X X X X X X X X X X X X 

X X X X X X X X X X X X 


maquinària 



del terreny 

Freqüentació X X X X X X X X X X X X X X X 


Explotació forestal X X X X X X X X X X X X X 

Circulació de vehicles X X X X X X X X X X 



maquinària 

Transport 

15—351

Taula 15.7. Matriu d’identificació d’impactes de la Planta de Valorització de Biomassa segons l’Escenari 1 (Calderes Petites). 

MEDI SOCIO- 

ECONÒMIC 

MEDI 

PER- 

CEPTIU 

MEDI BIÒTIC 

MEDI FÍSIC 

Medis 

Fauna 

Atmosfera Geologia i edafologia Hidrologia Vegetació 


energètics 


econòmic 






Existent 


Arbustiva 

Arbòria 



Subterrània 

Superficial 



Erosió 

Compactació 





Accions 

Trasllat rodat de la caldera X X X X X 

Instal·lació de la caldera X X X 

X 


maquinària 

Construcció 

X X X X 


d'obra 

Combustió de biomassa X X X 

Generació de residus X 

Explotació 

X X X X X X 


caldera 

Trasllat rodat de la caldera X X X X X 


X 


maquinària 


15—352

Taula 15.8. Matriu d’identificació d’impactes de la Planta de Valorització de Biomassa segons els Escenaris 2 i 3 (Tamany mitjà i Cogeneració). 



M E D I 

P E R - 

C E P T I U 



F a u n a 

A t m o s f e r a G e o l o g i a i e d a f o l o g i a H i d r o l o g i a V e g e t a c i ó 

M e d i s 

econòmic 


energètics 







Existent 


Arbustiva 

Arbòria 



Subterrània 

Superficial 



Erosió 

Compactació 





A c c i o n s 



p e s a d a 

I n s t a l · l a c i ó d e l a m a q u i n à r i a X X X X X X X X X X X X X X X X 






t e r r e n y 

E x c a v a c i o n s X X X X X X X X X X X X X X X X 

Construcció 

O b r a c o n s t r u c t i v a X X X X X X X X X X X X X X X X 

A s f a l t a t X X X X X X X X X X X X X X X X X 

F r e q ü e n t a c i ó X X X X X X 

P r e s è n c i a d e l a p l a n t a X X X X X X X X X X X X X 

C o n s u m d ' a i g u a X 


X 


C o m b u s t i ó d e b i o m a s s a X X 

Ú s d e t e c n o l o g i e s X 

Explotació 

G e n e r a c i ó d e r e s i d u s i n d u s t r i a l s X X 

G e s t i ó d ' e s t a n c s X X X X 



X X 




p e s a d a 

I n s t a l · l a c i ó d e l a m a q u i n à r i a X X X X X X X X X X X X X X X X 




F r e q ü e n t a c i ó X X X X X X 


D e s m a n t e l l a m e n t d e l a p l a n t a X X X X X X 

15—353

Taula 15.9. Matriu d’identificació d’impactes significatius de l’Extracció de biomassa forestal i Transport. 

MEDI SOCIO- 

ECONÒMIC 

MEDI 

PER- 

CEPTIU 

MEDI BIÒTIC 

MEDI FÍSIC 

Atmosfera Geologia i edafologia Hidrologia Vegetació Fauna 

Medis 


energètics 


econòmic 






Existent 


Arbustiva 

Arbòria 



Subterrània 

Superficial 



Erosió 

Compactació 





Accions 

1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 1 + 1 + 1 



Instal·lació de la maquinària 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 2 1 + 1 + 1 

1 2 1 2 1 2 2 2 2 2 2 1 


maquinària 

1 1 1 1 1 1 2 1 1 2 2 2 1 1 + 1 + 1 


del terreny 

Freqüentació 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 2 + 1 + 1 


Explotació forestal 2 1 1 1 1 2 1 1 1 + 1 + 1 + 1 + 1 

Circulació de vehicles 1 1 1 1 1 2 2 1 + 1 + 1 

2 2 1 2 1 2 2 2 2 2 2 1 


maquinària 

Transport 

Notació: 1- Immediat o segur; 2- No immediat o potencial. En ombrejat es remarquen els impactes més significatius. 

15—354

Taula 15.10. Matriu d’identificació d’impactes significatius de la Planta de Valorització de Biomassa segons l’Escenari 1 (Calderes Petites). 

MEDI SOCIO- 

ECONÒMIC 

MEDI 

PER- 

CEPTIU 

MEDI BIÒTIC 

MEDI FÍSIC 

Medis 

Atmosfera Geologia i edafologia Hidrologia Vegetació Fauna 


energètics 


econòmic 






Existent 


Arbustiva 

Arbòria 



Subterrània 

Superficial 



Erosió 

Compactació 





Accions 

Trasllat rodat de la caldera 1 1 1 + 1 + 1 

Instal·lació de la caldera 2 + 1 + 1 

2 


maquinària 

Construcció 

2 1 + 1 + 1 


d'obra 

Combustió de biomassa 1 + 1 + 1 

Generació de residus + 1 

Explotació 

2 1 2 + 1 1 + 1 


caldera 

Trasllat rodat de la caldera 1 1 2 + 1 + 1 


2 


maquinària 



15—355

Taula 15.11. Matriu d’identificació d’impactes significatius de la Planta de Valorització de Biomassa segons els Escenaris 2 i 3 (Tam. mitjà i Cog.). 



M E D I 

P E R - 

C E P T I U 



A t m o s f e r a G e o l o g i a i e d a f o l o g i a H i d r o l o g i a V e g e t a c i ó F a u n a 

M e d i s 

econòmic 


energètics 







Existent 


Arbustiva 

Arbòria 



Subterrània 

Superficial 



Erosió 

Compactació 





A c c i o n s 


1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 1 + 1 + 1 

p e s a d a 

I n s t a l · l a c i ó d e l a m a q u i n à r i a 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 2 1 + 1 + 1 


2 2 1 2 1 2 2 2 2 2 2 1 



1 1 1 1 1 1 2 1 1 2 2 2 1 1 + 1 + 1 

t e r r e n y 

E x c a v a c i o n s 1 1 1 1 1 1 2 1 1 2 2 2 1 1 + 1 + 1 

Construcció 

O b r a c o n s t r u c t i v a 1 1 1 1 1 1 2 1 1 2 2 2 1 1 + 1 + 1 

A s f a l t a t 1 1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 1 + 1 + 1 

F r e q ü e n t a c i ó 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 2 + 1 + 1 

P r e s è n c i a d e l a p l a n t a 1 1 2 2 2 1 1 1 1 + 1 + 1 + 1 + 1 

C o n s u m d ' a i g u a 1 


1 


C o m b u s t i ó d e b i o m a s s a 1 + 1 

Ú s d e t e c n o l o g i e s 1 

Explotació 

G e n e r a c i ó d e r e s i d u s i n d u s t r i a l s 2 + 1 

G e s t i ó d ' e s t a n c s 1 1 1 1 



2 + 1 



1 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 1 + 1 + 1 

p e s a d a 

I n s t a l · l a c i ó d e l a m a q u i n à r i a 1 1 1 1 1 2 2 2 2 2 2 2 2 1 + 1 + 1 


2 2 1 2 1 2 2 2 2 2 2 1 


F r e q ü e n t a c i ó 2 2 2 2 2 + 1 


D e s m a n t e l l a m e n t d e l a p l a n t a 2 1 1 + 1 1 + 1 


15—356

15.1.3.3. CARACTERITZACIÓ DELS IMPACTES 

Un cop s’han identificat els impactes ambientals significatius, tant positius com negatius, que 

pot generar el projecte, s’ha de realitzar un procés d’anàlisi. Aquesta anàlisi s’efectua per a 

cada impacte segons la forma com es presenta, la intensitat i el medi on es projecta. D’aquesta 

manera, es podrà avaluar-ne el grau de compatibilitat i la necessitat de realitzar mesures 

preventives i correctores. 

Com ja s’ha comentat anteriorment, la caracterització es basa en els criteris fixats pel Reial 

Decret 1131/1988. A continuació es descriuen aquests onze criteris. 

15—357 

• Segons la intensitat: Es refereix al grau d’alteració produïda, i a la severitat dels 

efectes causats pels impactes negatius. 

o Efecte mínim: el que es pot demostrar que no és notable, les seves 

repercussions es poden qualificar d’inapreciables. 

o Efecte notable: el que es manifesta com una modificació del medi, ja sigui 

dels recursos naturals o del seu funcionament, que pugui produir en un futur 

repercussions. 

• Segons el signe: 

o Beneficiós o positiu: el que s’admet com a tal, tant per la comunitat tècnica i 

científica com per la població en general. 

o Perjudicial o negatiu: el que es manifesta com una pèrdua del valor 

ambiental, cultural, etc.; o en un increment de les contribucions derviades de la 

contaminació, erosió i altres riscos ambientals. 

• Segons la immediatesa: 

o Directe: el que té repercussió immediata en algun factor ambiental 

o Indirecte: el que deriva d’un efecte directe. 

• Segons l’acumulació: 

o Simple: el que es manifesta en un sol component ambiental i/o no indueix 

efectes secundaris ni acumulatius ni sinèrgics. 

o Acumulatiu: el que incrementa progressivament la seva gravetat quan es 

prolonga l’acció que el genera. 

o Sinèrgic: el que reforça els efectes simples, es produeix quan la coexistència 

de diversos efectes simples produeix una alteració major que la seva suma 

simple. 

• Segons el moment 

o A curt termini: quan es manifesta abans d’un any. 

o A mig termini: quan es manifesta abans de 5 anys. 

o A llarg termini: quan es manifesta després de 5 anys. 

• Segons la persistència: 

o Permanent: el que suposa una alteració de durada indefinida. 

o Temporal: el que suposa una alteració de durada determinada. 

• Segons la reversibilitat: 

o Reversible: el que pot ser assimilat pels processos naturals. 

o Irreversible: el que no pot ser assimilat pels processos naturals; o el que pot 

ser assimilat després de molt temps. 

• Segons la possibilitat de recuperació:

15—358 

o Recuperable: el que es pot eliminar o reemplaçar per l’acció natural o 

humana. 

o Irrecuperable: el que no es pot eliminar o reemplaçar per l’acció natural o 

humana. 

• Segons la periodicitat: 

o Periòdic: el que es manifesta de forma cíclica o recurrent. 

o D’aparició irregular: el que es manifesta de forma impredictible en el temps, 

per la qual cosa s’han d’avaluar en termes de probabilitat d’ocurrència. 

• Segons la manifestació: 

o Continu: el que produeix una alteració constant en el temps. 

o Discontinu: el que es manifesta de forma intermitent o irregular. 

• Segons la distribució: 

o Localitzat: amb efectes circumscrits i concretables en un o diversos 

perímetres determinats. 

o Dispers: amb efectes difusos sobre una àrea més àmplia i inconcreta. 

A la Taula 15.12, Taula 15.13, Taula 15.14 i Taula 15.15 es pot observar la caracterització dels 

diferents impactes per a totes les fases del projecte. Els impactes de la planta de valorització de 

biomassa dels escenaris 2 i 3 es caracteritzen de forma conjunta, ja que la implantació de 

cadascun és molt semblant.

15—359

Taula 15.12. Matriu de caracterització dels impactes per a la fase d’Extracció de Biomassa forestal. 


C E P T I U 




V e g e t a c i ó F a u n a 

G e o l o g i a i e d a f o l o g i a 


M e d i s 


energètics 











fertilitzant 


etc.) 


Erosió 

Compactació 




A c c i o n s 

M í n i m X X X X X X X X X X X X 

TAT 

N o t a b l e X X X X X X 

INTENSI- 

B e n e f i c i ó s X X X X X 

P e r j u d i c i a l X X X X X X X X X X X X X 

SIGNE 

D i r e c t e X X X X X X X X X X X X 

TESA 

I n d i r e c t e X X X X X X 

IMMEDIA- 

S i m p l e X 

A c u m u l a t i u X X X X X X X X 

S i n è r g i c X X X X X X X X X 

ACUMULACIÓ 

A c u r t t e r m i n i X X X X X X X 

A m i g t e r m i n i X X X X X X 

MOMENT 

A l l a r g t e r m i n i X X X X X 

P e r m a n e n t X X X X X X X X 

T e m p o r a l X X X X X X X X X X 

TÈNCIA 

PERSIS- 


R e v e r s i b l e X X X X X X X X X X X X X X X X X X 

I r r e v e r s i b l e 

BILITAT 

REVERSI- 

R e c u p e r a b l e X X X X X X X X X X X X X X X X X X 

I r r e c u p e r a b l e 

RACIÓ 

RECUPE- 

P e r i ò d i c X X X X X X X X 

CIA 

D ' a p a r i c i ó i r r e g u l a r X X X X X X X X X X 

FREQÜÈN- 

C o n t i n u X X X X X 

D i s c o n t i n u X X X X X X X X X X X X X 

TACIÓ 

MANIFES- 

L o c a l i t z a t X 

D i s p e r s X X X X X X X X X X X X X X X X X 

BUCIÓ 

DISTRI- 

15—360

Taula 15.13. Matriu de caracterització dels impactes per a la fase de Transport. 



M E D I 

P E R - 

C E P T I U 



F a u n a 

V e g . 

G e o l o g i a i e d a f o l o g i a 


M e d i s 







etc.) 


Erosió 

Compactació 




A c c i o n s 

M í n i m X X X 

TAT 

N o t a b l e X X X X X X X X X 

INTENSI- 

B e n e f i c i ó s X X 

P e r j u d i c i a l X X X X X X X X X X 

SIGNE 

D i r e c t a X X X X X X X 

TESA 

I n d i r e c t a X X X X X 

IMMEDIA- 

S i m p l e 

A c u m u l a t i u X X X X X 

S i n è r g i c X X X X X X X 

ACUMULACIÓ 

A c u r t t e r m i n i X X X X X X 

A m i g t e r m i n i X X X X X X 

MOMENT 

A l l a r g t e r m i n i 

P e r m a n e n t X X X X X X X X 

T e m p o r a l X X X X 

TÈNCIA 

PERSIS- 


R e v e r s i b l e X X X X X X X X X 

I r r e v e r s i b l e X X X 

BILITAT 

REVERSI- 

R e c u p e r a b l e X X X X X X X X X 

I r r e c u p e r a b l e X X X 

RACIÓ 

RECUPE- 

P e r i ò d i c X X X X X X X 

CIA 

D ' a p a r i c i ó i r r e g u l a r X X X X X 

FREQÜÈN- 

C o n t i n u X X 

D i s c o n t i n u X X X X X X X X X X 

TACIÓ 

MANIFES- 

L o c a l i t z a t 

D i s p e r s X X X X X X X X X X X X 

BUCIÓ 

DISTRI- 

15—361

Taula 15.14. Matriu de caracterització dels impactes per a la fase de Planta de Valorització 

de Biomassa en l’Escenari 1. 

15—362 


A c c io n s 

INTENSI- 

TAT 

SIGNE 

ACUMULACIÓ IMMEDIA- 

TESA 

MOMENT 

PERSIS- 

TÈNCIA 

REVERSI- 

BILITAT 

RECUPE- 

RACIÓ 

FREQÜÈN- 

CIA 

MANIFES- 

TACIÓ 

DISTRI- 

BUCIÓ 






energètics 

M ín im X X X X X 

N o ta b le X 

B e n e fic ió s X X X X 

P e rju d ic ia l X X 

D ire c ta X X X 

I n d ire c ta X X X 

S im p le 

A c u m u la tiu X 

S in è rg ic X X X X X 

A c u rt te rm in i X X 

A m ig te rm in i X X 

A lla rg te rm in i X X 

P e rm a n e n t X X X X 

T e m p o ra l X X 

R e v e rs ib le X X X X X X 

I rre v e rs ib le 

R e c u p e ra b le X X X X X X 

I rre c u p e ra b le 

P e riò d ic X X X X X 

D 'a p a ric ió irre g u la r X 

C o n tin u X X X X X 

D is c o n tin u X 

L o c a litz a t X X X X X X 

D is p e rs 

M e d is 


A tm o s fe ra 

M E D I S O C I O -E C O N Ò M I C 

Desenvolupament econòmic

Taula 15.15. Matriu de caracterització dels impactes per a la fase de Planta de Valorització de Biomassa en els Escenaris 2 i 3. 


C E P T I U 




A t m o s f e r a G e o l o g i a i e d a f o l o g i a 

H i d r o l . V e g e t a c i ó F a u n a 

M e d i s 

energètics 











etc.) 



Erosió 

Compactació 




A c c i o n s 

M í n i m 

TAT 

N o t a b l e X X X X X X X X X X X X X X X X X 

INTENSI- 

B e n e f i c i ó s X X X 

P e r j u d i c i a l X X X X X X X X X X X X X X 

SIGNE 

D i r e c t a X X X X X X X X X X 

TESA 

I n d i r e c t a X X X X X X X 

IMMEDIA- 

S i m p l e X X 

A c u m u l a t i u X X X X X X X X X X 

S i n è r g i c X X X X X 

ACUMULACIÓ 

A c u r t t e r m i n i X X X X X X X X X X X X 

A m i g t e r m i n i X X X X 

MOMENT 

A l l a r g t e r m i n i X 

P e r m a n e n t X X X X X X X X X 

T e m p o r a l X X X X X X X X 

TÈNCIA 

PERSIS- 


R e v e r s i b l e X X X X X X X X X 

I r r e v e r s i b l e X X X X X X X X 

BILITAT 

REVERSI- 

R e c u p e r a b l e X X X X X X X X X X X X X 

I r r e c u p e r a b l e X X X X 

RACIÓ 

RECUPE- 

P e r i ò d i c X X X X X X X X X X X 

CIA 

D ' a p a r i c i ó i r r e g u l a r X X X X X X 

FREQÜÈN- 

C o n t i n u X X X X X X X 

D i s c o n t i n u X X X X X X X X X X 

TACIÓ 

MANIFES- 

L o c a l i t z a t X X X X X X X X X X X X X X X X X 

D i s p e r s 

BUCIÓ 

DISTRI- 

15—363

15.1.3.4. DESCRIPCIÓ DELS IMPACTES SIGNIFICATIUS 

La descripció dels impactes més significatius que es realitza a continuació es classifica segons 

els medis i per als compartiments que es veuen alterats pel projecte, tant positivament com 

negativament, i segons les activitats que es duen a terme en el projecte (extracció de la 

biomassa forestal, transport, planta de valorització de biomassa en els tres escenaris 

proposats). De la mateixa manera que en l’apartat anterior, els escenaris 2 i 3 es valoren 

conjuntament a causa de la gran semblança entre ells, tot i que els impactes, generalment, són 

quantitativament majors en l’escenari 3. 

Medi Físic 

A. Atmosfera 

A.1. Qualitat de l’Aire 

15—364 

1) Extracció de la biomassa forestal 

En la fase d’extracció de la biomassa forestal hi haurà un empitjorament de la qualitat de 

l’aire associat al trasllat rodat de la maquinària pesada i dels treballs de condicionament del 

terreny. 

2) Transport 

En la fase de transport també es produirà un empitjorament de la qualitat de l’aire a causa 

de la gran circulació de vehicles. 

3) Planta de Valorització de biomassa 

3.1) Escenari 1 

En l’escenari 1, es considera significatiu l’impacte sobre la qualitat de l’aire en la combustió 

de la biomassa, ja que es produirien emissions de gasos a l’atmosfera procedents de al 

combustió de la biomassa a la caldera. 

3.2) Escenaris 2 i 3 

En els escenaris 2 i 3, l’afectació de la qualitat de l’aire s’associa al trasllat rodat de la 

maquinària pesada, tant de la fase de construcció de la planta com del desmantellament. 

També hi ha un augment de les partícules en suspensió i contaminants atmosfèrics derivats 

de la combustió dels motors en els treballs d’instal·lació de maquinària, de condicionament 

de terreny, excavacions i a l’hora de realitzar l’obra constructiva i l’asfaltat. 

Durant la fase d’explotació de la planta, la qualitat de l’aire es veurà afectada per les 

emissions de gasos a l’atmosfera procedents de la combustió de biomassa. Segurament, 

aquestes plantes tindran previst la implantació algun tipus d’instal·lació de tractament de 

gasos. 

A.2. Contaminació Acústica 


En la fase d’extracció de la biomassa forestal hi haurà un augment de la contaminació 

acústica ocasionat pel trasllat rodat de la maquinària pesada, dels treballs de 

condicionament del terreny i de l’explotació forestal. 

2) Transport 

En la fase de transport també es produirà un increment del soroll per la gran circulació de 

vehicles. 


3.1) Escenari 1

15—365 

En l’escenari 1, els impactes significatius sobre la contaminació acústica provenen de les 

fases de construcció i de desmantellament de la caldera, on es produiria el trasllat rodat de 

la caldera, els treballs de condicionament i d’obra o el desmantellament. 


En els escenaris 2 i 3, l’increment dels nivells sonors s’associa al trasllat rodat de la 

maquinària pesada, la instal·lació de maquinària i els treballs d’obra constructiva o del 

desmantellament, en les fases de construcció i de desmantellament de la planta. També es 

produiria un augment de la contaminació acústica en els treballs de condicionament de 

terreny, excavacions i a l’hora de realitzar l’asfaltat. 

Durant la fase d’explotació de la planta, augmentaran els nivells sonors causat pel procés 

de funcionament de la planta i per l’augment del trànsit pels vehicles d’abastament de la 

planta. 

A.3. Contaminació Lumínica 


L’extracció de la biomassa forestal no produirà contaminació lumínica, ja que els treballs 

forestals es realitzen mitjançant il·luminació solar natural. 

2) Transport 

La fase del transport, igual que la fase anterior, no contribuiria a la contaminació lumínica. 



En l’escenari 1, tampoc es produiria contaminació lumínica en les fases de construcció, 

explotació i desmantellament. Això s’explica perquè s’instal·laria la caldera dins d’un 

habitatge o d’un equipament. 


En els escenaris 2 i 3, la contaminació lumínica s’associaria a la presència de la planta, però 

com que normalment la planta se situaria en un lloc habitat, aquest impacte no es 

considera significatiu. 

B. Geologia i Edafologia 

B.1. Qualitat del Sòl 


La qualitat del sòl es veurà disminuïda pel trasllat de la maquinària pesada, per la 

instal·lació de maquinària, pels abocaments que es poden produir, pels treballs de 

condicionament del terreny i per l’explotació forestal. Ara bé, se suposa que es duria a 

terme una explotació sostenible, per tant els riscos d’afectar la qualitat del sòl serien 

mínims en les fases de construcció de camins i en la d’explotació forestal. 

2) Transport 

La circulació de vehicles provocaria una disminució de la qualitat del sòl, ja que provocarien 

erosió i compactació del sòl en les zones no asfaltades. 



En l’escenari 1, no es produiria una afectació de la qualitat del sòl ja que les zones on 

s’instal·larien aquestes calderes segurament ja estarien asfaltades i connectades a una 

xarxa viària.

15—366 


En els escenaris 2 i 3, es produiria una disminució de la qualitat del sòl significativa 

associada als treballs de construcció de la planta. 

B.2. Compactació 


L’extracció de la biomassa forestal produirà compactació del sòl sobretot a causa de 

l’obertura de camins i de la utilització de maquinària pesada. 

2) Transport 

La fase del transport augmentaria la compactació en llocs de pistes forestals, ja que són 

vials no asfaltats. 



En l’escenari 1, com ja s’ha comentat anteriorment, no afectaria a la compactació del sòl ja 

que s’instal·laria en zones ja urbanitzades. 


En els escenaris 2 i 3, l’increment de la compactació del sòl significativa estaria provocat 

majoritàriament pels treballs de construcció de la planta. 

B.3. Erosió 


L’extracció de la biomassa forestal produirà erosió del sòl; sobretot causada per l’obertura 

de camins i de la utilització de maquinària pesada. El sistema radicular permanent dels 

arbres protegeix el sòl contra l’erosió, però això no significa que una extracció 

descontrolada no pugui contribuir a afavorir inestabilitats gravitatòries, la qual cosa s’ha de 

tenir present si es té en compte les diferències de pendent existents als boscos catalans. 

2) Transport 

La fase del transport, igual que la fase anterior, augmentaria l’erosió en zones forestals a 

causa de la circulació de vehicles. 



L’escenari 1 no afecta a l’erosió del sòl al ser zona edificada. 


En els escenaris 2 i 3, l’increment de l’erosió del sòl seria causat majoritàriament pels 

treballs de construcció de la planta. 

B.4. Ocupació del Sòl 


Durant la fase d’extracció de la biomassa forestal hi haurà una ocupació del sòl temporal 

mínima, provocada per la maquinària per a dur a terme l’extracció. 

2) Transport 

La fase del transport no té incidència sobre l’ocupació del sòl. 

3) Planta de Valorització de biomassa

15—367 


L’escenari 1 tampoc incideix en l’impacte de l’ocupació del sòl. 


En els escenaris 2 i 3, l’ocupació del sòl temporal per la fase de construcció serà mínima. 

En canvi, l’ocupació que crea un impacte major sobre aquest sistema és la permanent, és a 

dir, tot el sòl ocupat serà pavimentat o cobert de formigó. Això suposa una pèrdua de sòl a 

causa de la incapacitat de realitzar les seves funcions pròpies de drenatge o d’albergar 

vegetació i/o fauna. 

B.5. Fertilitat 


L’extracció de la biomassa forestal pot provocar una disminució de la fertilitat. Aquest 

impacte no és significatiu perquè se suposa que l’explotació es duria a terme 

sosteniblement i, per tant, no es veuria afectat per aquest impacte. 

És important tenir present que la quantitat extreta de biomassa no ha de comportar una 

disminució excessiva de nutrients, per tal que el desenvolupament de la vegetació no es 

vegi afectat. Per tant, per tal d’evitar la disminució de la seva fertilitat s’hauria de deixar la 

quantitat necessària de petites branques i de part foliar dels arbres sobre el sòl, ja que són 

les parts que contenen una major quantitat de minerals. 

2) Transport 

La fase del transport, igual que la fase anterior, no contribuiria significativament a la 

pèrdua de fertilitat del sòl, ja que es circularia per camins prèviament oberts i, per tant, 

ja no anirien destinats a la producció forestal. 



L’escenari 1, per les mateixes raons que ens els apartats anteriors, no tindria incidència 

sobre la fertilitat del sòl. 


En els escenaris 2 i 3, els treballs de construcció de la planta serien els que disminuirien la 

fertilitat del sòl, entre els quals l’asfaltat és el que inutilitzaria totalment el terreny per a ser 

productiu. 

Les cendres procedents del llit del combustor poden ser aplicades al sòl com un aport de 

nutrients. En canvi, les cendres recollides en els ciclons i filtres contenen quantitats 

notables de quitrans i productes orgànics tòxics que impedeixen la seva utilització, per la 

qual cosa s’han de dur a abocadors adequats. En tot cas, aquest volum de residu és de 50 

a 100 vegades inferior, per terme mig, al produït amb el carbó. Per tant, si les cendres 

estan gestionades correctament, no han de representar cap problema significatiu. 

C. Hidrologia 

C.1. Superficial 


L’extracció de la biomassa forestal, realitzada sosteniblement, no repercutiria en les aigües 

superficials significativament. 

S’ha de tenir en compte que a llarg termini, l’extracció de biomassa de manera sostenible 

també contribuiria a l’augment del cabal dels rius, ja que disminuiria l’efecte segrestador

15—368 

que la vegetació duu a terme (Boada M., 2004). Per tant, caldria tenir present que 

l’explotació no afectés al sistema hidrològic de la zona i no comportés canvis en la dinàmica 

dels corriols i torrents que es formen. 

2) Transport 

La fase del transport, igual que la fase anterior, tampoc afectaria les aigües superficials de 

forma significativa. 



De la mateixa manera que en apartats anteriors, l’escenari 1 tampoc repercutiria en les 

aigües subterrànies al ser una zona ja edificada. 


Els escenaris 2 i 3 no provocarien cap impacte significatiu sobre les aigües subterrànies si 

els treballs de construcció i desmuntatge es realitzen correctament i incorporant les 

mesures preventives adients. 

C.2. Subterrània 


L’extracció de la biomassa forestal, realitzada sosteniblement, no incidiria en les aigües 

subterrànies. 

2) Transport 

La fase del transport, igual que la fase anterior, tampoc afectaria les aigües subterrànies de 

forma significativa. 



De la mateixa manera que en apartats anteriors, l’escenari 1 tampoc repercutiria en les 

aigües subterrànies al ser una zona ja edificada. 


Els escenaris 2 i 3 no provocarien cap impacte significatiu sobre les aigües subterrànies si 

els treballs de construcció i desmuntatge es realitzen correctament i incorporant les 

mesures preventives adients, tal i com ja s’ha comentat en el cas de les aigües superficials. 

C.3. Consum de Recursos Hídrics 


Durant la fase d’extracció de biomassa forestal no es produiran consums de recursos 

hídrics significatius. 

2) Transport 

La fase del transport, igual que la fase anterior, tampoc es produiran consums de recursos 

hídrics significatius. 



En l’escenari 1, tampoc es produirien consums d’aigua significatius ja que una caldera 

petita no ho necessita. 

3.2) Escenaris 2 i 3

15—369 

En els escenaris 2 i 3, durant la fase d’explotació hi haurà un gran consum de recursos 

hídrics, ja que utilitzaran sistemes de refrigeració per aigua. Aquests sistemes tenen un 

consum energètic molt menor en comparació a altres tecnologies, però s’hauria d’avaluar 

d’on s’extraurà l’aigua necessària. 

C.4. Qualitat de l’Aigua 


La qualitat de l’aigua no es veuria afectada de forma significativa per l’extracció de 

biomassa forestal. 

2) Transport 

La fase del transport, igual que la fase anterior, no contribuiria a la contaminació hídrica, 

tot i que s’hauria de vigilar amb els abocaments de líquids per part de la maquinària. 



L’escenari 1 no afectaria significativament la qualitat de l’aigua. 


En els escenaris 2 i 3, no s’alteraria la qualitat de les aigües de forma significativa. Ara bé, 

la qualitat es pot veure afectada durant les fases de construcció i desmantellament a causa 

dels moviments de terres. L’augment de les partícules en suspensió poden contribuir a una 

major terbolesa per la deposició de partícules. 

Medi Biòtic 

A. Vegetació 

A.1. Arbòria i Arbustiva 


Pel que fa a l’extracció de biomassa forestal, la biomassa residual que es produeix al bosc 

després de fer operacions de neteja, aclarides o tales moltes vegades es deixa sobre el sòl. 

Aquesta biomassa pot anar acumulant-se al sotabosc, cosa que augmenta el risc d’incendi. 

Així doncs, la seva extracció, sigui quina sigui la seva utilització posterior, suposaria una 

disminució del risc d’incendi. 

La creació i manteniment de boscos joves en el temps suposa una major diversitat 

d’individus i d’espècies, ja que tots poden trobar les condicions i recursos més adients per 

la seva supervivència. La creació de diferents tipus de boscos en una mateixa zona forma 

un mosaic molt interessant des del punt de vista de diversitat i riquesa d’espècies. 

Com a impactes negatius, una explotació intensiva i no sostenible del sotabosc i dels 

residus forestals podria portar a una extracció de biomassa per sobre de la capacitat de 

càrrega del sistema, cosa que afectaria de manera crítica als diversos ecosistemes presents 

a la zona, produint una disminució i destrucció d’hàbitats, una disminució d’individus i, fins i 

tot, d’espècies, amb la consegüent pèrdua de diversitat. Per contra, una gestió adequada i 

sostenible, com seria tractar l’explotació com a bosc regular o irregular, no suposaria cap 

perill per al medi i, fins i tot, podria tenir efectes positius. 

2) Transport 

La fase del transport, igual que la fase anterior, no afectaria la vegetació de forma 

significativa, ja que tant les pistes forestals com en carretera són vials oberts i sense 

vegetació. 

3) Planta de Valorització de biomassa

15—370 


De la mateixa manera que l’apartat anteriors, l’escenari 1 tampoc repercutiria en les aigües 

subterrànies al ser una zona urbanitzada. 


Els escenaris 2 i 3, existeix una pèrdua directa d’individus vegetals si el lloc on es 

construeix la planta hi ha presència d’espècies. Ara bé, se suposa que s’incorporarien tots 

els criteris ambientals per tal d’evitar al màxim la seva pèrdua i que s’edificaria 

preferentment en zones de nul o baix interès natural. 

A.2. Espècies Protegides 

B. Fauna 

B.1. Existent 

Se suposa que el projecte aniria encarat a la protecció natural i que, per tant, no hi 

hauria afectació sobre espècies protegides en les fases descrites (explotació de la 

biomassa forestal, transport i planta de valorització de biomassa). 


L’extracció de la biomassa forestal, si es realitza de manera sostenible, no ha d’afectar a la 

fauna d’una explotació forestal. Ara bé, de la mateixa manera que la vegetació, si s’explota 

correctament, com que implica la creació i el manteniment d’un bosc jove, al llarg del 

temps suposa una major diversitat d’individus i d’espècies. 

S’ha de tenir en compte que l’ampliació dels camins podria arribar a ser excessiva i crear un 

efecte barrera per a determinades espècies. 

L’operació d’extracció de biomassa comporta una contaminació acústica a l’entorn a causa 

de la utilització de maquinària. Si no es controla, aquest soroll pot arribar ser destorbador 

per a la fauna. 

2) Transport 

La fase del transport, igual que la fase anterior, no afecta significativament a la fauna, tot i 

que s’ha de considerar l’augment del risc d’atropellaments associat a la circulació de 

vehicles. 



De la mateixa manera que en apartats anteriors, l’escenari 1 tampoc repercutiria 

significativament a la fauna perquè es tracta d’un sòl urbà. 


En els escenaris 2 i 3, la fauna més afectada seria en la fase de construcció de la planta i la 

major repercussió s’associa a la fauna edàfica causada principalment pel moviment de 

terres i l’asfaltat. 

B.2. Futura Fauna Colonitzadora 

El canvi de les condicions i característiques d’una zona implica la possibilitat que 

s’introdueixin noves espècies, ja que poden trobar els recurs més adients pel seu 

creixement. S’hauria d’avaluar fins a quin punt pot afectar a les espècies autòctones, tan 

animals com vegetals, la presència de nova fauna colonitzadora.

Medi Perceptiu 

A. Degradació del Paisatge 

15—371 


L’extracció de la biomassa forestal, realitzada sosteniblement, no implica una degradació 

del paisatge. A més, com ja s’ha dit anteriorment, la creació de diferents tipus de boscos 

en una mateixa zona formaria un mosaic, cosa que no representaria un impacte en el valor 

paisatgístic significatiu. 

L’extracció de biomassa en un bosc podria ser una raó important, entre d’altres, per a 

dissenyar i dur a terme una bona gestió forestal de la zona, que comportés una ordenació 

adequada i una explotació sostenible, cosa que esdevindria un impacte positiu. 

2) Transport 

La fase del transport, igual que la fase anterior, tampoc incidiria en la degradació del 

paisatge. 



De la mateixa manera que en apartats anteriors, l’escenari 1 tampoc repercutiria el 

paisatge. 


Els principals impactes en el paisatge tindrien lloc en l’execució dels escenaris 2 i 3. Durant 

la fase de construcció, la realització de terraplens, l’eliminació de part de la cobertura 

vegetal (si la zona fos vegetada), la instal·lació de maquinària, l’asfaltat i la construcció de 

la planta causarien una modificació del paisatge. Aquesta esdevindria més o menys 

significativa segons la localització de la planta. 

B. Impacte Visual 


De la mateixa manera que en el paisatge, ’extracció de la biomassa forestal realitzada 

sosteniblement no tindria un gran impacte visual. 

2) Transport 

La fase del transport podria tenir un impacte visual significatiu a causa de la circulació de 

vehicles en zones forestals. Ara bé, en xarxes viàries establertes no implicaria un impacte 

negatiu signficatiu. 



El tipus de caldera petita descrita a l’escenari 1 no causaria un impacte negatiu significatiu 

perquè, com a les vegades posteriors, es localitzaria en habitatges o equipaments. 


Els escenaris 2 i 3 tindrien un impacte visual negatiu sobretot associat a la fase de 

construcció i a la presència de la planta. S’hauria d’avaluar concretament la localització de 

la planta, ja que segons on se situï pot tenir una major incidència pel que fa a l’impacte 

visual.

Medi Socioeconòmic 

A. Generació de Llocs de Treball 

15—372 


A nivell local, l’emergència d’una nova indústria que pugui dur a terme l’aprofitament de 

biomassa forestal a la zona, tant per obtenir productes químics com energia, suposaria la 

creació de llocs de treball, que ajudaria a fixar la població rural. 

2) Transport 

La fase del transport, igual que la fase anterior, generaria certs llocs de treball per a 

transportistes de la zona. 



En l’escenari 1, es crearien llocs de treball en les fases de construcció i de desmantellament 

de la planta. Aquesta generació de llocs de treball pot ajudar al desenvolupament econòmic 

de la zona. 


En els escenaris 2 i 3 es generarien llocs de treball en les tres fases de construcció, 

explotació i desmantellament de la planta. Per tant, suposarà un augment de l’oferta 

laboral a nivell tant local com comarcal. 

B. Valor d’Educació Ambiental 


L’extracció de la biomassa forestal si es realitza sosteniblement es podria utilitzar com a 

model de gestió forestal en itineraris d’educació ambiental. 

2) Transport 

La fase del transport no incidiria en el valor d’educació ambiental. 



L’explotació de la caldera de biomassa pot tenir un valor educatiu de foment d’energies 

renovables, ja sigui en habitatges privats (podria servir d’exemple a consultores 

ambientals) o en equipaments públics (escoles, hospitals, etc.). 


L’explotació de la planta dels escenaris 2 i 3 també tindrà el valor educatiu de foment de 

les energies renovables. A més, es podria permetre visites guiades per a educar a la 

població. 

C. Canvis de Recursos Energètics 

Aquesta nova font d’energia suposaria tant en l’explotació forestal i com en les plantes de 

valorització de biomassa, d’una banda, una diversificació del mercat energètic, actualment 

força monopolitzat pels recursos fòssils; i, de l’altra, comportaria una disminució de la 

utilització d’energies no renovables. 

Així doncs, l’aportació d’aquesta nova font d’energia seria positiva a l’hora d’assegurar el 

cobriment de la demanda energètica, en continu creixement.

D. Desenvolupament Econòmic 

15—373 


L’extracció de biomassa forestal genera, com s’ha comentat abans, llocs de treball, cosa 

que ajuda al desenvolupament econòmica de la zona. 

Una nova rendibilització del bosc aportaria uns ingressos econòmics per als propietaris, els 

quals es veurien motivats a invertir en el sector forestal, actualment amb poca viabilitat 

econòmica. També podria suposar un estímul per dur a terme plans de gestió sostenibles i 

més adequats al nou aprofitament de la seva propietat. D’altra banda, seria important que 

els beneficis es reinvertissin en el sector, i no s’acabés controlant la nova activitat per mitjà 

d’ens externs als locals. 

2) Transport 

La fase del transport, igual que la fase anterior, ajudaria al desenvolupament econòmic de 

la zona a causa de la generació de llocs de treball dels conductors dels vehicles. 



L’escenari 1 ajudaria al desenvolupament econòmic en les fases de construcció i 

desmantellament de la planta, ja que crearia llocs de treball. 


Els escenaris 2 i 3 aportarien desenvolupament econòmic a la regió sobretot en les fases de 

construcció i desmantellament de la planta. Durant la fase d’explotació, es tindria lloc un 

desenvolupament econòmic limitat, depenent de com beneficia la planta a la regió. 

15.1.3.5. AVALUACIÓ DELS IMPACTES 

Un cop s’ha realitzat la caracterització d’impactes, es duu a terme l’avaluació del grau de 

compatibilitat i el grau d’atenuació o millora dels efectes. Aquest procés es realitza mitjançant 

l’aplicació de les mesures preventives i/o correctores. 

La classificació d’impactes establerta a la normativa per a realitzar l’avaluació és la següent: 

COMPATIBLE (CO): impacte que suposa una recuperació immediata de les condicions 

del medi un cop s’ha parat l’activitat sobre el medi. No necessita pràctiques correctores. 

MODERAT (MO): impacte que té una recuperació de les condicions del medi que no 

necessita ni pràctiques correctores intensives ni pràctiques protectores. La recuperació 

de les condicions inicials requereix un cert temps. 

SEVER (SV): impacte que implica l’adequació de mesures protectores o correctores 

per a la recuperació de les condicions del medi. Tot i l’aplicació d’aquestes mesures, la 

recuperació requereix un llarg període de temps. 

CRÍTIC (CR): impacte de magnitud superior al llindar acceptable. Amb aquest tipus 

d’impactes es produeix una pèrdua permanent de la qualitat de les condicions 

ambientals, sense recuperació possible ni que s’adoptin mesures protectores o 

correctores. 

A Taula 15.16 es realitza l’avaluació dels impactes significatius per totes les fases que es 

descriuen en el projecte: extracció de biomassa forestal, transport i planta de valorització de 

biomassa per a cada escenari.

Taula 15.16. Matriu d’avaluació d’impactes significatius per a tot el projecte. 

MEDI SOCIO- 

ECONÒMIC 

MEDI 

PER- 

CEPTIU 

MEDI BIÒTIC 

MEDI FÍSIC 


Hidro. Veget. Fauna 

Medis 



energètics 











l’aigua 



etc.) 


fertilitzant 



Erosió 

Compactació 





Accions 

- - 

- - - - - - 

Construcció - - - - - - - - - - - - - - - 

Explotació - - - - - - - - - - - - - - - 

Desmantell. - - - - - - - - - - - - - - - - - 

Construcció - - - 

Explotació - - - - - 

Desmantell. - - - - - - - - - 

Construcció - - - 

Explotació - - - - - 

Desmantell. - - - - - - - - - 

Extracció de la biomassa 

forestal 

Transport 

Esc. 1 

Esc. 2 

Esc. 3 

Planta de valoració de biomassa 

- No afecta Compatible 

Moderat 

Sever Crític 

15—374

15.1.4. MESURES PREVENTIVES I CORRECTORES 

Mitjançant la identificació, la caracterització i l’avaluació dels impactes es descriuen les mesures 

preventives i correctores. Segons Gómez Orea, aquestes mesures s’entenen com les 

modificacions o incorporacions que es fan a un projecte per a: 

• Evitar, disminuir, modificar, curar o compensar l’efecte del projecte en el medi. 

• Aprofitar millor les oportunitats que brinda el medi per a l’èxit del projecte. 

S’ha de tenir en compte que sempre és preferible evitar un impacte que corregir-lo, ja que les 

mesures correctores suposen un cost addicional. 

A continuació es detallen aquestes mesures, de les quals unes tenen caràcter preventiu i les 

altres pretenen minimitzar l’impacte. Es descriuen per a cada medi, per a cada factor ambiental 

que pretenen protegir i per a cada fase del projecte. 

15.1.4.1. MEDI FÍSIC 

A. Atmosfera 

A.1. Qualitat de l’Aire 


En la fase d’extracció de la biomassa forestal hi haurà una disminució de la qualitat de l’aire 

avaluada com a compatible. Ara bé, és necessari que tota la maquinària utilitzada compleixi 

tots els requeriments tècnics obligatoris referents a les emissions atmosfèriques, tant pel 

que fa al seu funcionament com al seu manteniment. 

2) Transport 

En la fase de transport aquest factor és crític. Es proposa, per tal de minimitzar les 

emissions atmosfèriques, realitzar un seguiment estricte dels vehicles utilitzats per al 

transport. Els vehicles han de complir totes les indicacions tècniques i tenir un 

manteniment adequat. 



En l’escenari 1, es considera significatiu l’impacte de l’explotació de la caldera, que s’ha 

avaluat com a sever. Per tal de minimitzar les emissions atmosfèriques procedents de la 

caldera de combustió caldria ajustar mesures correctores per tal que es minimitzi l’emissió 

de gasos, ja que la legislació vigent no limita les emissions per calderes d’aquest tipus. 


En els escenaris 2 i 3, els impactes significatius que causen la construcció, funcionament i 

desmantellament del la planta són: 

Generació de partícules en suspensió associades al transport de maquinària i de 

moviments de terres. 

Augment de contaminants atmosfèrics a causa de la fase de construcció i 

desmantellament, procedents de la maquinària, i del a fase d’explotació procedents de 

la combustió de biomassa. 

Pel que fa a les fases de construcció i desmantellament de la planta, seria convenient regar 

els terrenys en dies secs per tal de reduir la generació de partícules. La maquinària 

utilitzada també hauria de complir tots els requeriments tècnics obligatoris, tant de 

funcionament com de manteniment. 

15—375

15—376 

Referent a la fase d’explotació de la planta, s’hauran d’ajustar les mesures correctores per 

tal que es compleixi la legislació vigent. Les plantes de combustió s’han de dissenyar 

segons l’Ordre de 18 d’octubre de 1976 del Ministerio de Industria sobre prevenció i 

correcció de la contaminació atmosfèrica d’origen industrial (BOE núm. 290, de 18 

d’octubre de 1976), segons les bases que estableix l’Annex IV. 

A.2. Contaminació Acústica 


En la fase d’extracció de la biomassa forestal hi haurà un augment de la contaminació 

acústica. Per tal de minimitzar el soroll de la maquinària, es proposa utilitzar-ne models 

homologats que redueixin l’impacte acústic. També han de complir els límits establerts per 

les ordenances municipals, si n’hi ha, sobre soroll a masses forestals. 

2) Transport 

En la fase de transport també es produirà un increment del soroll per la circulació de 

vehicles per la qual cosa es proposen com a mesures correctores: 

Regular el soroll dels vehicles segons la legislació vigent. 

Realitzar el transport de la biomassa de 8 a 20 hores. 



En l’escenari 1, els impactes significatius sobre la contaminació acústica provenen de les 

fases de construcció i de desmantellament de la caldera. Tanmateix, serien de tipus 

puntual i l’únic que es proposa és el compliment d’un horari de 8 a 20 hores. 


En els escenaris 2 i 3, l’increment dels nivells sonors s’associa a totes les fases del projecte. 

El Decret 19/1997, de 4 de febrer, de reglamentació de soroll i vibracions (BOE núm. 18 

d’11 de febrer), en l’article 12 limita els nivells de recepció extern (NRE) de soroll en zona 

industrial en 70 dB (A) de dia i 55 dB (A) de nit. 

En les fases de construcció i desmantellament de la planta, es proposen les següents 

mesures correctores: 

Regular el soroll de la maquinària com estableixi la legislació. 

Horari de treball de 8 a 20 hores. 

Adoptar mesures de disseny que permetin reduir els nivells sonors de les 


Durant la fase d’explotació de la planta, augmentaran els nivells sonors causat pel procés 

de funcionament de la planta. Aquesta contaminació acústica serà més important en 

l’escenari 3 que no en el 2 per de la diferència de mida. 

A.3. Contaminació Lumínica 

Els impactes de contaminació lumínica són deguts per la presència de la planta pels 

escenaris 2 i 3 i s’han avaluat com a compatibles. No es considera que tinguin un impacte 

perjudicial sobre el medi i, per tant, les mesures correctores que es poden proposar són 

únicament de bones pràctiques.

B. Geologia i Edafologia 

B.1. Qualitat del Sòl 


La qualitat del sòl es veurà disminuïda tant pel que fa a la matèria orgànica com pels 

nutrients, principalment de fòsfor. Emportar-se branques i fulles pot resultar irrecuperable 

si no es controla. Per tant, es proposa dur a terme l’extracció no només de forma 

sostenible, sinó també controlant tots els paràmetres: matèria orgànica i nutrients 

(nitrogen, potassi i fòsfor). 

2) Transport 

Les mesures preventives proposades per la circulació de vehicles per pistes forestals serien 

no realitzar viatges innecessaris i intentar passar per vies establertes i delimitades. 


En els escenaris 2 i 3, es produiria una disminució de la qualitat del sòl significativa 

associada als treballs de construcció de la planta, ja que el terreny serà asfaltat si no ho 

estava. Per tant, es proposa delimitar correctament les zones a asfaltar i aprofitar al màxim 

les vies existents per tal d’obrir-ne el mínim. 

B.2. Compactació 


L’extracció de la biomassa forestal produirà compactació moderada. Com a mesura 

correctora es proposa obrir el mínim de camins i no agafar més superfície de la necessària. 

2) Transport 

La fase del transport augmentaria la compactació en llocs de pistes forestals, i, per tant, 

com a mesura correctora es proposa aprofitar al màxim els viatges que realitzin aquests 

vehicles. A més, utilitzar vehicles que no malmetin els vials de manera excessiva. 



En l’escenari 1, com ja s’ha comentat anteriorment, no afectaria a la compactació del sòl ja 

que s’instal·laria en zones ja urbanitzades. 


En els escenaris 2 i 3, la compactació tindria un efecte crític en l’etapa de construcció de les 

plantes. Les mesures preventives que es proposen són delimitar i senyalitzar el perímetre 

de l’obra mitjançant una tanca metàl·lica o de plàstic provisionals. 

B.3. Erosió 


Les mesures correctores que es proposen per a la prevenció de l’erosió en l’extracció de la 

biomassa forestal se centren, bàsicament, en no endur-se tota les branques i fulles 

sistemàticament. Aquestes tenen una funció protectora enfront de l’erosió, sobretot en 

zones de fort pendent o en zones més vulnerables a aquest impacte, i permeten que les 

propietats del sòl es mantinguin. Per aquest motiu, es considera de màxima importància 

que l’aprofitament forestal es realitzi de forma sostenible. 

2) Transport 

15—377

15—378 

La fase del transport, igual que la fase anterior, provocaria erosió moderada en zones 

forestals. Per tal de minimitzar aquest impacte, com ja s’ha dit abans, s’hauria d’aprofitar al 

màxim els viatges dels vehicles i optimitzar tot la logística. 



L’escenari 1 no afecta a l’erosió del sòl. 


En els escenaris 2 i 3, l’increment de l’erosió del sòl. Les mesures preventives que es 

proposen són delimitar i senyalitzar el perímetre de l’obra i prohibir la circulació dels 

vehicles fora de les zones permeses. 

B.4. Ocupació del Sòl 


Durant la fase d’extracció de la biomassa forestal hi haurà una ocupació del sòl temporal. 

Les mesures preventives que es proposen són minimitzar aquesta ocupació el màxim 

possible. 

2) Transport 

La fase del transport no té incidència sobre l’ocupació del sòl. 



L’escenari 1 tampoc incideix en l’impacte de l’ocupació del sòl. 


En els escenaris 2 i 3, per tal de minimitzar els impactes de l’ocupació del sòl es preveuen 

les següents mesures: 

Realitzar una correcta delimitació de les zones a asfaltar i s’aprofitaran al màxim 

les vies existents. 

Delimitar i senyalitzar el perímetre de l’àmbit. 

Marcar una zona de pàrquing per a la maquinària. 

En la fase de desmantellament de la planta, es podria recuperar el sòl. Una proposa de 

millor pot anar encaminada a aprofitar l’estructura per a realitzar-hi altres activitats. Ara bé, 

si el desmantellament és complet es proposa: 

B.5. Fertilitat 

Reciclar els materials de la construcció. 

Utilitzar el formigó de l’estructura de l’obra civil com a primera matèria en l’asfaltat 

de carreteres. 

Reciclar l’asfaltat també per a reutilitzar-lo com asfalt de carreteres. 

Reutilitzar o reciclar tots aquells components de la planta que es puguin aprofitar. 


L’extracció de la biomassa forestal pot provocar una disminució de la fertilitat. Les mesures 

correctores que es proposen són dur a terme una extracció sostenible correctament perquè 

d’aquesta manera s’assegura unes bones condicions per al creixement futur.

2) Transport 

Pel que fa a la fase del transport, les mesures preventives per a evitar una disminució de la 

fertilitat corresponen a la fase de transport en pistes forestals, ja que ens carreteres 

asfaltades el seu pas no afecta. Per tant, es proposa prohibir el pas de vehicles en zones 

protegides i no habilitades per al transport. També és convenient aprofitar al màxim els 

viatges per tal de no freqüentar de manera excessiva el lloc d’extracció. 



L’escenari 1 no té incidència sobre la fertilitat del sòl i, conseqüentment, no es proposen 

mesures per a la correcció d’aquest impacte. 


En els escenaris 2 i 3, l’asfaltat seria el que provocaria el major impacte sobre la fertilitat 

del sòl. Per aquest motiu, de la mateixa manera que en apartats anteriors, es proposa com 

a mesures preventives una bona delimitació tant de les zones asfaltar, com del sòl afectat 

per la necessitat de condicionar els pendents. 

B.6. Risc d’Abocament i Olis 


La maquinària que s’utilitza per a dur a terme l’extracció de la biomassa forestal pot 

provocar abocaments d’olis o combustibles sobre el sòl, cosa que afectaria la qualitat del 

sòl. 

Per tant, com a mesures correctores es proposa dur a terme un bon manteniment de tota 

la maquinària per evitar aquests vessaments. 

2) Transport 

Les mesures preventives a aplicar en la fase del transport, igual que la fase anterior, serien 

un bon manteniment de tots els vehicles, per a evitar vessaments indesitjats. 



EL risc d’abocament d’olis i altres substàncies a l’escenari 1 és compatible, ja que les zones 

on es construiria la caldera ja estarien prèviament asfaltades. Tanmateix, també es 

proposa realitzar un correcte manteniment de tota la maquinària. 


En els escenaris 2 i 3 és on es provocaria un major risc d’abocaments d’olis i altres 

substàncies. Per tant, com a mesures preventives es proposa que totes les operacions de 

manteniment i reparació de la maquinària es realitzin en la zona habilitada com a pàrquing 

i que es prenguin les mesures adients per tal que no existeixin vessaments d’olis, 

combustibles i altres líquids contaminants. D’altra banda, també es considera necessari dur 

a terme un correcte manteniment de tota la maquinària involucrada, tant en la construcció 

i explotació, com en el desmantellament de la planta. 

B.7. Aplicació de les Cendres com a Fertilitzant 


L’aplicació de cendres com a fertilitzant només afecta aquesta fase del projecte. Aquesta 

aplicació de cendres en sòls forestals, després d’un tractament de valoració amb urea, s’ha 

de realitzar amb la total seguretat que no existeix cap tipus de contaminant en la seva 

composició. Per aquest motiu es proposa com a mesura correctora la realització 

15—379

15—380 

d’analítiques completes on es pugui observar o descartar la presència de compostos que 

contingui qualsevol de les propietats de perillositat recollides en la legislació. A més, es 

recomana realitzar aquestes analítiques com una periodicitat com a mínim anual i també 

segons l’ús final d’aquestes cendres. 

Tanmateix també s’ha de considerar l’aplicació de cendres en sòls agrícoles, ja que en els 

sòls forestals pot resultar inviable per les propietats físiques i orogràfiques dels boscos a 

Catalunya. 

C. Hidrologia 

C.1. Consum de Recursos Hídrics 


Com que aquesta fase no afecta al consum de recurs hídrics, no es proposen mesures 

correctores. 

2) Transport 

Aquesta fase tampoc no incideix en el consum de recursos hídrics. 



En l’escenari 1, tampoc es produirien consums d’aigua significatius. 


La construcció de la planta produirà un augment del consum d’aigua, especialment en la 

fase d’explotació de la planta de combustió a causa del sistema de refrigeració. 

Per a reduir el consum d’aigua es proposen les següents mesures correctores: 

Recollir les aigües pluvials i separar-les de les residuals 

Mantenir la superfície de la planta (asfaltat i sostres de les naus) netes 

Aquestes accions s’haurien de complementar amb una bona gestió de les piscines, en el cas 

que n’hi hagi, que permetés albergar els litres d’aigua de pluja o habilitar un sistema 

d’emmagatzematge intermedi. 

També es proposa realitzar un manual de bones pràctiques per als treballadors, per tal de 

reduir el consum d’aigua a nivells acceptables. 

C.2. Qualitat de l’Aigua 


L’extracció de biomassa forestal no tindria una incidència significativa pel que fa a la 

qualitat de l’aigua. 

2) Transport 

La fase del transport tampoc contribuiria a la disminució de la qualitat de l’aigua 

significativa. 



L’escenari 1 tampoc afectaria significativament la qualitat de l’aigua. 


En aquests dos escenaris, la construcció de la planta pot produir els següents impactes 

ambientals significatius sobre el medi: 

Modificació de les característiques de les rieres, si n’existeixen. 

Alteració de la qualitat de les aigües a causa d’un augment de les partícules. 

Per a prevenir i evitar al màxim aquests impactes es preveuen la sèrie de mesures 

preventives que es detallen a continuació: 

Adaptar qualsevol instal·lació a la llera natural de les rieres per tal de no modificar 

el seu estat natural. 

Regar els terrenys, sobretot en dies de sequedat extrema, on els treballs d’obra 

puguin provocar una generació de partícules excessiva que perjudiqui la qualitat de 

l’aigua per un augment de la terbolesa. 

Tractar les aigües de pluja, si és necessari, mitjançant un tractament d’eliminació 

de sòlids. 

D’altra banda, es recomana utilitzar el calor residual de l’aigua del sistema de refrigeració 

mitjançant la realització d’un circuit d’aprofitament de calor. Aquest circuit pot ser: a) 

intern, de la planta; o b) extern, que pugui ser aprofitat per instal·lacions veïnes. 

També es proposa realitzar un manual de bones pràctiques per tal d’evitar incidències que 

puguin afectar a la qualitat de les aigües. 

Medi Biòtic 

A. Vegetació 

A.1. Pèrdua d’Individus Vegetals 


L’extracció de biomassa forestal provoca, com el seu nom indica, la pèrdua d’individus 

vegetals. Ara bé, si es realitza una explotació sostenible aquesta pèrdua no afectarà a la 

continuïtat i posterior creixement de la massa forestal. Per tant, les mesures preventives 

han d’anar encaminades a realitzar correctament aquesta explotació sostenible. 

2) Transport 

La fase del transport, sobretot en pistes forestals, provocaria una disminució dels individus 

vegetals. Per aquest motiu, com a mesura correctora es proposa aprofitar al màxim els 

vials ja existents i limitar el pas de vehicles a l’estrictament necessari. 



L’escenari 1 no repercutiria en la pèrdua d’individus vegetals, per la qual cosa no es 

proposen mesures correctores a aquest impacte. 


En els escenaris 2 i 3 existeix una pèrdua directa d’individus vegetals. Per tal de minimitzar 

aquests efectes es proposa realitzar una delimitació correcta i estricta de la superfície 

afectada per la construcció de la planta, ja que l’impacte generat serà proporcional a 

l’ocupació de l’espai. Aquesta delimitació ha d’incloure tant l’espai d’ocupació permanent 

com l’espai d’ocupació temporal. 

També cal aprofitar dels camins existents a la zona com a vies d’accés a les obres i com a 

vies de comunicació durant la fase d’explotació. 

15—381

15—382 

D’altra banda, un cop finalitzades les obres de construcció es considera adient realitzar una 

restauració de les zones més afectades mitjançant la sembra i plantació d’espècies 

autòctones. 

En la fase de desmantellament, una vegada alliberat el sòl ocupat, es pot realitzar un pla 

de revegetació que permeti un desenvolupament de la vegetació autòctona de la zona. 

A.2. Pèrdua d’Hàbitats 


La pèrdua d’hàbitats és un impacte associat directament a l’extracció de la biomassa 

forestal. La mesura preventiva que es proposa, igual que a l’apartat anterior, és realitzar 

correctament l’extracció sostenible de la biomassa per tal de reduir els riscos de creixement 

de la biomassa. 

2) Transport 

La fase del transport també implicaria una pèrdua d’hàbitats dels individus vegetals. Com a 

mesura correctora es proposa circular sempre per vials ja oberts i obrir el mínim nombre de 

camins necessaris. 



L’escenari 1 no incidiria en la pèrdua d’hàbitats vegetals. 


Els escenaris 2 i 3, existeix una pèrdua directa d’hàbitats d’individus vegetals. Les mesures 

preventives que es proposen són: 

B. Fauna 

Delimitar correctament la superfície afectada per la planta, tant d’ocupació 

permanent com temporal. 

Mantenir els vials actuals com a vies d’accés a les obres i com a vies de 

comunicació durant la fase d’explotació. 

Restaurar la zona un cop l’obra hagi finalitzat mitjançant la revegetació de la zona, 

tant en la fase de construcció com en la de desmantellament. 

B.1. Pèrdua d’Individus Faunístics 


L’extracció de la biomassa forestal, si es realitza de manera sostenible, no ha d’afectar de 

forma significativa a la fauna d’una explotació forestal. Com a mesures preventives es 

proposa realitzar un ús adequat de tota la maquinària d’extracció, ja que la contaminació 

acústica és una de les principals causes d’estrès per la fauna. 

2) Transport 

La fase del transport no implica una afectació significativa a la fauna. Tanmateix, com a 

mesura preventiva es proposa limitar el pas de vehicles i la seva velocitat per tal de reduir 

el risc d’atropellaments. 



L’escenari 1 no repercuteix significativament a la fauna, ja que és un sòl urbà. 


En els escenaris 2 i 3 inevitablement hi haurà una pèrdua d’individus faunístics. Per tal 

d’evitar-ho al màxim, es recomana realitzar una delimitació exacta dels terrenys afectats 

amb l’objectiu que no s’utilitzi més àrea de l’estrictament necessària. 

B.2. Pèrdua d’Hàbitats 


L’extracció d’individus vegetals provocarà una pèrdua d’hàbitats. Com a mesura preventiva 

es proposa realitzar correctament l’explotació sostenible de la biomassa, per tal d’evitar al 

màxim aquesta pèrdua d’hàbitats. D’aquesta manera, no només s’evitarà la pèrdua sinó 

que també és possible que augmenti la diversitat d’espècies pel manteniment del bosc 

jove. 

2) Transport 

La fase del transport no provocarà una pèrdua d’hàbitats significativa, tan sols ens els 

punts on s’obri noves pistes forestals. Per aquest motiu, es proposa obrir només les vies 

que es considerin necessàries i realitzar-ho de manera racional, sense l’afectació de més 

superfície de la necessària. 



De la mateixa manera que en l’apartat anterior, l’escenari 1 tampoc repercutiria 

significativament en la pèrdua d’hàbitats. 


En els escenaris 2 i 3 és important ubicar la planta a un lloc on no s’afecti de forma 

significativa a la fauna. També es proposa com a mesura preventiva una correcta 

delimitació dels terrenys a asfaltar i de les zones de moviments de terres per a minimitzar 

l’afectació d’aquests hàbitats. 

En el cas que s’instal·lin piscines, aquestes poden proporcionar un hàbitat favorable a la 

fauna. 

D’altra banda, la fase de desmantellament implica una recuperació dels hàbitats. Per tant, 

amb la revegetació de la zona és d’esperar la reintroducció de les espècies faunístiques. 

Aquest procés es proposa de vigilar-lo ja que cal assegurar-se que es duu a terme. 

B.3. Risc d’Atropellament 


L’extracció de la biomassa forestal té associat un augment del risc d’atropellament per a la 

fauna que s’ha avaluat com a compatible. Com a mesura preventiva per tal de reduir 

aquest risc es proposa la circulació de maquinària per vials quan sigui necessària i limitar la 

velocitat d’aquesta maquinària. 

2) Transport 

La fase del transport, l’augment del risc d’atropellaments associat a la circulació de vehicles 

serà crític. Per la qual cosa es recomana limitar la velocitat de circulació i limitar el nombre 

de viatges als estrictament necessaris, sobretot en terrenys forestals. 



L’escenari 1 no incideix de forma significativa a incrementar el risc d’atropellament. 


15—383

15—384 

En els escenaris 2 i 3, el risc d’atropellament serà crític en la fase de construcció. Per 

aquest motiu, es proposa una correcta delimitació de totes les vies de pas de la maquinària 

i els vehicles. 

En les fases d’explotació i de desmantellament de la planta, el risc d’atropellament serà 

compatible. Per aquest motiu, es proposa limitar la circulació de vehicles en les zones 

habilitades prèviament. 

Medi Perceptiu 

A. Degradació del Paisatge 


L’extracció de la biomassa forestal, realitzada sosteniblement, no implica una degradació 

del paisatge. Per tant, l’única mesura preventiva que es proposa és la realització correcta 

de l’explotació sostenible. 

2) Transport 

La fase del transport incidiria en la degradació del paisatge de forma moderada. Com a 

mesura preventiva es proposa la limitació de la circulació de vehicles en zones no 

adequades per a aquesta funció. 



De la mateixa manera que en apartats anteriors, l’escenari 1 no repercutiria el paisatge. 


En els escenaris 2 i 3, hi haurà una degradació del paisatge severa. La integració 

paisatgística de la planta s’ha de realitzar mitjançant un bon emplaçament en la fase de 

disseny del projecte. Com a mesures correctores es proposa: 

Ubicar la planta en un lloc que no impliqui una degradació del paisatge. 

Limitar la circulació de maquinària per zones no autoritzades. 

Plantar espècies autòctones un cop finalitzada la fase de construcció. 

En les fases d’explotació i de desmantellament, la degradació del paisatge s’avalua com a 

compatible. Per tant, les mesures preventives que es poden proposar han d’anar 

encaminades a mantenir i millorar la integració paisatgística aconseguida en la fase de 

construcció. 

B. Impacte Visual 


De la mateixa manera que en el paisatge, l’extracció de la biomassa forestal tindria un 

impacte visual moderat, causat principalment per la freqüentació d’una zona noantropogènica. 

Com a mesura correctora es proposa dur a terme l’explotació 

sosteniblement i també limitar la freqüentació en zones on no es realitzi l’explotació. 

2) Transport 

La fase del transport s’associa a un impacte visual significatiu a causa de la circulació de 

vehicles. Com a mesura preventiva es proposa limitar la circulació de vehicles a 

l’estrictament necessari i aprofitar al màxim els viatges que realitzin els camions. 


3.1) Escenari 1

L’escenari 1 no causaria un impacte negatiu significatiu sobre l’impacte visual. 


Els escenaris 2 i 3 tindrien un impacte visual negatiu sobretot associat a la fase de 

construcció i a la presència de la planta. Com a mesures preventives es proposa ubicar la 

planta a un lloc que no impliqui un gran impacte visual per la població, així com integrar-la 

paisatgísticament, tal com s’ha dit en l’apartat anterior. D’altra banda, el disseny de la 

xemeneia com que està regulat per la legislació no sobresortirà excessivament. 

En la fase de desmantellament es proposa reutilitzar la instal·lació per altres usos si és 

possible. I si aquesta opció no és factible, es proposa recuperar la zona i restaurar-la 

correctament. 

Medi Socioeconòmic 

A. Generació de Llocs de Treball 

La generació de llocs de treball és un impacte que s’avalua positivament i, per tant, és 

perfectament compatible. Totes les fases del projecte impliquen la generació de llocs de 

treball, que pot ser temporal o permanent. En les fases de construcció i desmantellament 

dels escenaris hi hauria una generació de treball temporal, mentre que en les fases 

d’extracció de la biomassa forestal, transport i posterior explotació es generarien llocs de 

treball permanents. 

L’única mesura preventiva va encaminada a formar els explotadors forestals, a causa de la 

gran dificultat de trobar personal qualificat en aquest sector amb l’objectiu de dur a terme 

una explotació sostenible. Aquesta mesura ha de ser extensiva en general a tots els 

treballadors de les altres fases, per tal de reduir els impactes que s’han descrit en els 

apartats anteriors. 

B. Valor d’educació ambiental 


L’extracció de la biomassa forestal sostenible es pot utilitzar com a model de gestió forestal 

en itineraris d’educació ambiental, per la qual cosa s’avalua com un impacte positiu i 

compatible. Les úniques mesures correctores al respecte han d’anar dirigides a adoptar les 

mesures pertinents per a evitar possibles accidents en els itineraris. 

2) Transport 

La fase del transport no repercuteix en el valor d’educació ambiental. La mesura correctora 

que es proposa és evitar que les possibles excursions passin en zones molt freqüentades 

per vehicles per a prevenir possibles accidents indesitjats. 


L’explotació de qualsevol tipus de planta de valorització de biomassa implica un valor 

educatiu de foment de les energies renovables. Per tant, es proposa com a mesura 

preventiva, per a la realització de possibles programes de difusió i educació ambiental a la 

planta, el condicionament de la planta amb les mesures de seguretat i higiene pertinents, 

així com baranes en el recorregut establert. 

C. Canvis de Recursos Energètics 

La utilització de la biomassa com a font d’energia implica un canvi en els recursos 

energètics, impacte positiu i, per tant, compatible. En canvi, les fases de desmantellament, 

bàsicament dels escenaris 2 i 3, representen un impacte sever en aquesta categoria. Com a 

mesura preventiva per a reduir l’impacte del canvi de recursos energètics es proposa una 

15—385

15—386 

línia continuïsta en la implantació d’energies renovables com a substitutes de les no 

renovables, a causa dels grans avantatges que representen. 

D. Desenvolupament econòmic 

El desenvolupament econòmic va lligat amb la generació de llocs de treball i s’avalua de 

forma positiva i compatible. Com a mesura preventiva es proposa que el desenvolupament 

econòmic s’enfoqui localment i no globalment, ja que aquest tipus de valorització d’energia 

ha d’implicar un desenvolupament rural que actualment està en retrocés.

15.2. ANÀLISI ENERGÈTICA DE L’EXTRACCIÓ I EL 

TRANSPORT DE BIOMASSA 

En aquest apartat es realitza l’anàlisi ambiental de l’extracció i el transport de biomassa, etapes 

que esdevenen clau en l’aprofitament de biomassa. En primer lloc, es realitza una anàlisi 

energètica, associada al consum de combustible que s’utilitza en les etapes d’extracció i 

transport de la biomassa; i, posteriorment, s’analitza ambientalment els impactes associats a 

aquest consum energètic. 

Durant el procés de transport de la biomassa des de la seva procedència fins a l’indret on és 

valorada, es produeix un consum energètic que cal estudiar i avaluar. En aquest apartat 

s’avalua tant el consum energètic de l’extracció de la biomassa forestals i com el del transport, 

el qual s’associa al consum de combustible (gasoli) que tenen les diferents tipologies de 

camions segons el material que transporten. La unitat que s’empra per a realitzar l’anàlisi és el 

consum energètic associat al transport d’una tona de biomassa forestal. 

Cal indicar que els consums energètics associats a l’extracció i transport de biomassa, calculats 

en aquest apartat, seran utilitzats com a dades de partida per la realització de l’anàlisi 

ambiental. 

15.2.1. ANÀLISI ENERGÈTICA DE L’EXTRACCIÓ DE BIOMASSA 

FORESTAL 

Durant l’etapa d’extracció de biomassa forestal es produeix un consum d’energia que permet 

mobilitzar la biomassa existent i preparar-la pel seu posterior transport i aprofitament. 

Segons el Pla de Biomassa [3], l’extracció de biomassa forestal es pot dur a terme de tres 

maneres: 

a) Aprofitament tradicional de la fusta: és l’aprofitament actual de la fusta, que seria 

l’extracció de troncs per abastar la indústria de transformació de la fusta (per a fabricar 

mobles, paper, etc.). 

b) Neteja i recollida de restes d’aprofitaments anteriors: representaria aprofitar les 

capçades dels arbres de l’aprofitament tradicional de la fusta i que es deixen sobre el 

sòl de l’explotació forestal. 

c) Aprofitament de peus menors: és l’aprofitament d’arbres de diàmetre normal entre 

5 i 10 cm. Són els arbres que la indústria de la fusta rebutja. 

A fi d’avaluar la despesa energètica de l’extracció de biomassa tan sols es disposa de dades de 

l’aprofitament tradicional de la fusta. Els consums energètics de la (b) neteja i recollida de 

restes d’aprofitament anteriors i (c) l’aprofitament de peus menors no s’han quantificat perquè 

actualment són unes pràctiques molt poc implantades i, per tant, no hi ha constància d’un 

mètode d’extracció que es pugui generalitzar. 

Anàlisi energètica de l’extracció de biomassa forestal en un aprofitament tradicional de la fusta 

En termes generals, normalment l’aprofitament tradicional de biomassa forestal a Catalunya es 

realitza mitjançant 3 persones. Dues persones són serradors i una persona condueix el tractor 

que transporta la biomassa forestal fins a les pistes forestal o bé fins a peu de carretera. Es 

poden extreure aproximadament unes 25 Tn pv RR de biomassa al dia (comunicació personal 

Judit Rodríguez, CTFC). 

RR Pes Verd: Pes del material acabat de tallar. 

15—387

En els càlculs energètics de l’aprofitament tradicional de la fusta no s’ha considerat la despesa 

energètica associada a l’activitat humana. 

Per tant, la maquinària que s’utilitza són dues moto-serres i un tractor que pot portar un 

cabrestant SS , un remolc, una grua, etc. El consum de gasoli d’aquesta maquinària s’indica a la 

Taula 15.17. 

Taula 15.17. Consum horari de la maquinària forestal utilitzada en un aprofitament 

tradicional de la fusta. 

Maquinària Consum de gasoli (litres/hora) 

Moto-serra 1,70 

Tractor 13,68 

Font: Adaptat de [32] 

A partir d’aquestes dades, si se suposa una jornada laboral de 8 hores, es pot determinar que el 

consum de combustible per tona de biomassa és aproximadament de 5 litres. A partir de les 

característiques del gasoli (veure Taula 15.18) es realitza la conversió d’unitats físiques (litres) a 

unitats energètiques (MJ). 

Taula 15.18. Característiques del gasoli. 

Poder calorífic superior Densitat 

10289 kcal/kg 0,840 kg/l 


D’aquesta manera s’obté que el consum energètic de l’extracció de biomassa forestal 

equival a uns 200 MJ per Tn de pes verd de biomassa extreta. 

15.2.2. ANÀLISI ENERGÈTICA DEL TRANSPORT DE BIOMASSA 

En aquest apartat, en primer lloc, es detalla el model que s’utilitza per a comptabilitzar el 

consum energètic associat al transport de biomassa; i, en segon lloc, s’aplica aquest model per 

al transport de biomassa des del seu punt d’origen fins al lloc on és valorada. 

I. MODEL DE TRANSPORT QUE AVALUA EL CONSUM DE COMBUSTIBLE SEGONS LA 

CÀRREGA TRANSPORTADA 

Per tal de dur a terme l’anàlisi energètic del transport, s’ha considerat la utilització del Model de 

Transport proposat en l’Aplicació de l’ACV als envasos plàstics i metàl·lics de mida petita del 

Sector Industrial Català (2001), ja que aquest model associa el consum de vehicle a la càrrega 

transportada. 

S’ha de tenir en compte que el consum dels camions depèn de diversos factors: vehicle, tipus 

de via de circulació, trànsit, comportament del conductor, etc. Les dades que utilitza el model, 

recollides a la Taula 15.19, pertanyen a l’estudi “Emissions from Volvo’s trucks (EUA)”, que va 

publicar Volvo Truck Corporation el 1999. Aquestes dades coincideixen amb l’última publicació, 

referent a les emissions segons la tipologia de camió, que ha publicat aquesta companyia el 

2003 (Emission from Volvo’s trucks, standard diesel fuel (2003)). 

Taula 15.19. Càrregues i consums de gasoli per diferents tipus de camió. 

SS Torn de tracció de tambor vertical que manté enrotllades dues o tres voltes del cable que arrossega o eleva la 

càrrega. 

15—388 

Extracció d’1 Tn de pes 

verd de biomassa 

forestal 

200 MJ

Càrrega 

màxima (Tn) 

Pes total 

del vehicle 

(Tn) 

Consum sense 

càrrega 

(litres/100 km) 

Consum amb 

càrrega completa 

(litres/100 km) 

Camió de distribució local 8,5 14 20-25 25-30 

Camió de distribució regional 14 24 25-30 30-40 

Semitràiler de llarg recorregut 26 40 22-27 30-37 

Tràiler de llarg recorregut 40 60 28-33 45-55 


Cal establir les equivalències (veure Taula 15.20) entre els camions que es consideren en el 

model i els que s’utilitzen a Catalunya per al transport de biomassa, cosa que s’ha dut a terme 

en base els pesos totals del vehicle, ja que no poden superar els PMA (Pes Màxim Autoritzat) 

segons la legislació actual vigent. 

Els tipus de camions que s’utilitzarien des de les explotacions forestals equivaldrien als camions 

de distribució local, regional i semitràiler de llarg recorregut (veure Taula 15.20). 

Des de les indústries de transformació del sector de la fusta, els cultius agrícoles i des de les 

plantes de briquetatge o pelletatge, s’utilitzarien camions que equivaldrien als semitràilers de 

llarg recorregut. 

És necessari afegir que el tràiler de llarg recorregut inclòs en el Model de Transport no equival a 

cap tipus de camió permès a Catalunya, ja que el seu pes és de 60 Tn i el Pes Màxim Autoritzat 

segons la legislació espanyola és de 40 Tn. 

Taula 15.20. Equivalències de tipus de camió entre el Model de Transport i els utilitzats a 

Catalunya per al transport de biomassa forestal. 

Font de biomassa Camió utilitzat a Catalunya Camions del Model de Transport 

Explotacions forestals 

Rígid 2 eixos 

Camió de distribució local 

3 eixos 

Camió de distribució regional 

Articulat Fins 4 eixos Semitràiler de llarg recorregut 

Indústries transformadores Articulat Fins 4 eixos 

Semitràiler de llarg recorregut 

del sector de la fusta 

Més 4 eixos 

Tren més 4 eixos 

Tren de Fins 4 eixos 


carretera Més de 4 eixos 

Cultius agrícoles (plantes de Articulat Fins 4 eixos 


deshidratació) 

Més 4 eixos 





Plantes de briquetatge o Articulat Fins 4 eixos 


pelletatge 

Més 4 eixos 




Font: Adaptat de [3], [32]. 


II. DEFINICIÓ DEL MODEL QUE ASSOCIA EL CONSUM DE COMBUSTIBLE A LA 

CÀRREGA TRANSPORTADA 

El Model de Transport exposat a [124] considera que el consum de combustible total del camió 

té dues components: 

• Component fixa: consum mínim del camió, independent del pes de la càrrega 

transportada. Aquest consum és igual al del camió quan va buit (sense càrrega). 

• Component variable: part del consum del camió que depèn linealment del pes de la 

càrrega transportada (a major càrrega, major consum i a l’inrevés). Aquest consum és 

igual a la diferència entre el consum del camió buit i el consum del camió ple, dividida per 

la càrrega màxima del camió, i multiplicada pel pes de la càrrega real transportada. 

D’aquesta manera, el consum de combustible total del camió quan aquest transporti una 

càrrega Qx determinada, serà igual a: 

15—389

On, 

15—390 

- Cxt (litres/km) és el consum de combustible total del camió quan transporta una 

càrrega Qx. 

- C0 (litres/km) és el consum de combustible mínim o base del vehicle (quan el vehicle va 

buit). 

- Cp (litres/km) és el consum del camió quan aquest porta la càrrega total màxima (Qt). 

- Qt (Tn) és la càrrega total màxima que pot portar el camió. 

- Qx (Tn) és la càrrega transportada pel camió. 

III. APLICACIÓ DEL MODEL DE TRANSPORT QUE AVALUA EL CONSUM DE 

COMBUSTIBLE SEGONS LA CÀRREGA TRANSPORTADA 

A l’hora d’aplicar el model del transport de biomassa segons la càrrega transportada, es tenen 

en compte diverses consideracions: 

- Es comptabilitza el viatge d’anada (camió buit) en direcció a la font de biomassa i el de 

tornada (camió carregat) al seu destí. 

- Se suposa que els vehicles recorren en els viatge d’anada una distància fixa en cada 

escenari d’estudi, que es definirà al següent apartat. 

- Se suposa que el camió en el viatge de tornada transporta la càrrega màxima (100% 

càrrega). Els consums del viatge de tornada seran variables segons la distància que 

recorrin els vehicles. 

Segons aquestes consideracions, el consum de combustible serà: 

On, 

Cxt = C0 + [(Cp-C0)] x (Qx/Qt) 

Cxta = C0 + Cxt 

- Cxta (litres/km) és el consum de combustible total del camió quan realitza el viatge 

anada (camió buit) i el de tornada (camió ple). 

- Cxt (litres/km) és el consum de combustible total del camió quan transporta una 

càrrega Qx. 

- C0 (litres/km) és el consum de combustible mínim o base del vehicle (quan el vehicle va 

buit). 

Aplicant aquest model als dos tipus de biomassa agroforestal a transportar (troncs i estelles), el 

consum de combustible per tona transportada en el recorregut de 100 km es pot veure a la 

Taula 15.21. 

Taula 15.21. Tipologies de camions, material a transportar i consum de combustible associat 

(litres/100 km). 

Material a 

Tipologia de camió Consum de combustible per tona 

transportar 

transportada (litres/100 km) 

TRONCS 

Camió de distribució local 4,48 

Camió de distribució regional 3,42 

Semitràiler de llarg recorregut 1,73 

ESTELLES 

Camió de distribució local 5,52 

Camió de distribució regional 4,24 

Semitràiler de llarg recorregut 2,13 

Font: Adaptat de [124], [125].

A partir dels consums de les diferents tipologies de camions es pot determinar que si es canvia 

(i) d’un camió de distribució local a un semitràiler de llarg recorregut l’estalvi energètic és 

d’unes 2,6 vegades aproximadament; (ii) d’un camió de distribució local a un camió de 

distribució regional l’estalvi és d’unes 1,3 vegades i, finalment, (iii) si es passa d’un camió de 

distribució regional a un semitràiler de llarg recorregut, l’estalvi representa el doble de l’energia 

consumida pel primer camió. 

IV. DEFINICIÓ DELS ESCENARIS D’ESTUDI 

Cal plantejar dos escenaris d’estudi, ja que el consum de combustible mínim quan el vehicle va 

buit (C0) dependrà de la distància que recorri el vehicle. Aquesta distància ve marcada per 

aquests dos escenaris: 

(i) ESCENARI 1: El radi comprès entre les quatre comarques que contenen el Parc 

Natural del Montseny i el Parc del Montnegre i el Corredor. Aquestes comarques són: 

Maresme, Osona, Selva i Vallès Oriental Distància 47 km. 

(ii) ESCENARI 2: El radi entre el Parc Natural del Montseny i el Parc del Montnegre i el 

Corredor Distància 20 km. 

A. Anàlisi energètica del transport en l’escenari 1: radi de les quatre comarques 

Els consums de combustible depenen de cada camió, del tipus de càrrega que transporten i de 

la distància que recorren. 

Les tipologies de camions, com ja s’han definit en l’apartat anterior, i el tipus de biomassa que 

poden transportar preferentment es poden observar a la Taula 15.22. 

Taula 15.22. Tipologies de camió i material que poden transportar preferentment. 

TIPOLOGIA DE CAMIÓ 

MATERIAL A TRANSPORTAR 

Nom segons Model de Transport Nom comú Nombre d’eixos 



Rígid 

2 eixos 

3 eixos 

Troncs 


Articulat 

Fins 4 eixos 

Fins 4 eixos 

Troncs, estelles 

- Escorça i suro 

Més 4 eixos 


- Estelles i pols 

Pellets, paques grans i petites 

Briquetes i pellets 

Semitràiler de llarg recorregut Tren de Fins 4 eixos 

- Escorça i suro 

carretera Més de 4 eixos - Estelles i pols 


Pellets, paques grans i petites 

Briquetes 

En l’escenari 1, el radi comprès entre les quatre comarques que emmarquen el Parc Natural del 

Montseny i el Parc del Montnegre i el Corredor, la distància que recorren els vehicles sense 

càrrega per tal d’anar a buscar la biomassa es fixa en 47 km. 

Com es pot veure a la Figura 15.1, el camió de distribució local consumeix més combustible per 

tona transportada, cosa que s’explica per tenir una capacitat de càrrega menor en comparació 

al camió de distribució regional o al semitràiler de llarg recorregut. 

Un avantatge del camió de distribució local és que facilita la mobilitat en llocs de difícil accés, 

com són les explotacions forestals. 

15—391

Figura 15.1. Consum de gasoli dels tres tipus de camions per tona transportada segons el 

material que transporten. 

15—392 

Consum gasoli (litres/Tn 

transportada) 

30 

25 

20 

15 

10 

5 

Font: Elaboració Pròpia. 

0 

0 100 200 300 400 500 

Distància (km) 


troncs 

Camió de distribució 

regional troncs 

Semitràiler de llarg 

recorregut troncs 


estelles 


regional estelles 


recorregut estelles 

A la Figura 15.2 es pot observar la variació en el consum d’energia per part dels tres camions 

per a transportar una tona de material, que és proporcional al consum de gasoli. 

Figura 15.2. Consum d’energia dels tres tipus de camions per tona transportada segons el 


Consum d'energia (MJ/Tn 

transportada) 

1200 

1000 

800 

600 

400 

200 


0 

0 100 200 300 400 500 



troncs 






estelles 





B. Anàlisi energètica del transport en l’escenari 2: radi del Parc Natural del Montseny i Parc del 

Montnegre i el Corredor 

En l’escenari 2, el radi comprès entre el Parc Natural del Montseny i el Parc del Montnegre i el 

Corredor, la distància que recorren els vehicles sense càrrega per tal d’anar a buscar la 

biomassa es fixa en 20 km. 

Com es pot veure a la Figura 15.3, el camió de distribució local consumeix més combustible per 

tona transportada, cosa que s’explica per tenir una capacitat de càrrega menor en comparació 

al camió de distribució regional o al semitràiler de llarg recorregut. 

Un avantatge del camió de distribució local és que facilita la mobilitat en llocs de difícil accés, 

com són les explotacions forestals.

Figura 15.3. Consum de gasoli dels tres tipus de camions per tona transportada segons el 


Consum gasoli (litres/Tn 

transportada) 

25 

20 

15 

10 

5 


0 

0 100 200 300 400 500 



troncs 






estelles 





A la Figura 15.4 es pot observar la variació en el consum d’energia per part dels tres camions 

per a transportar una tona de material, que és proporcional al consum de gasoli. 

Figura 15.4. Consum d’energia dels tres tipus de camions per tona transportada segons el 


Consum d'energia (MJ/Tn 

transportada) 

900 

800 

700 

600 

500 

400 

300 

200 

100 


0 

0 100 200 300 400 500 



troncs 






estelles 





V. ANÀLISI DE LA DESPESA ENERGÈTICA SEGONS LA TIPOLOGIA DE CAMIÓ PER A 

L’ESCENARI 1 I PER A L’ESCENARI 2 

Un cop s’ha establert el consum d’energia per tona transportada, s’estableix el màxim de 

quilòmetres que pot recórrer un camió per ser energèticament rendible si s’apliquen les dades 

de rendiments i producció d’energia elèctrica i tèrmica segons la tecnologia de combustió i 

cogeneració de la Planta de Sant Pere de Torelló (Osona), que s’alimenta a partir de residus de 

fusta. Segons l’eficiència d’aquesta planta (24%), s’obté una energia en total de 2970 MJ/Tn a 

partir de la combustió de residus de fusta. 

15—393

Així, la distància mínima que pot recórrer el camió es compara per als dos escenaris definits: (1) 

El radi de les quatre comarques i (2) Radi del Parc Natural del Montseny i Parc del Montnegre i 

el Corredor. 

ESCENARI 1: RADI DE LES QUATRE COMARQUES 

Per a l’escenari 1, si es compara el valor de la despesa energètica del camió que consumeix 

més energia (consum del camió de distribució local estelles als 100 km: 200 MJ/Tn) i l’energia 

que s’obté de la biomassa, es troba que la distància mínima que pot recórrer el camió és d’uns 

1.484 km. Per tant, es pot concloure que la vessant energètica del transport no és el factor 

limitant a l’hora d’establir les distàncies màximes que poden recórrer els vehicles. 

D’aquesta manera, mitjançant les dades anteriors, es pot representar gràficament la distància 

que pot recórrer el camió segons el percentatge d’energia que s’obté de la biomassa. Per tant, 

si es consumeix el 10% de l’energia que s’obté de la biomassa, el camió citat anteriorment pot 

recórrer 148 km (veure Figura 15.5) en l’escenari 1. 

Figura 15.5. Distància el camió de distribució local estelles fins al 10% d’energia que s’obté 


15—394 


160 

140 

120 

100 

80 

60 

40 

20 

0 


0 2 4 6 8 10 

Percentatge (%) 

ESCENARI 2: RADI DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY I DEL PARC DEL 


De la mateixa manera, en l’escenari 2 si es compara el valor de la despesa energètica del camió 

que consumeix més energia (consum del camió de distribució local estelles als 100 km: 167 

MJ/Tn) i l’energia que s’obté de la biomassa, es troba que la distància mínima que pot recórrer 

el camió és d’uns 1.776 km. 

Així, si es consumeix el 10% de l’energia que s’obté de la biomassa, el camió citat anteriorment 

pot recórrer 177 km (veure Figura 15.6) en l’escenari 2. 

Es pot concloure que aquesta distància és major que en l’escenari 1 (radi de les quatre 

comarques), ja que el consum en el viatge d’anada per tal de recollir la biomassa s’aplica per 

una distància major (20 km de l’escenari 2 enfront els 47 km de l’escenari 1).




200 

180 

160 

140 

120 

100 

80 

60 

40 

20 


0 

0 2 4 6 8 10 


15.2.3. ANÀLISI ENERGÈTICA CONJUNTA DE L’EXTRACCIÓ I 


En aquest apartat es duu a terme una anàlisi de la despesa energètica que representa 

conjuntament l’extracció i el transport de biomassa. Aquesta anàlisi conjunta s’ha aplicat en el 

cas de l’extracció de la biomassa forestal. 

Com ja s’ha citat a l’apartat 15.2.1.1. (Anàlisi energètica de l’extracció de biomassa forestal en 

un aprofitament tradicional de la fusta), normalment l’aprofitament tradicional de biomassa 

forestal es fa en grups de 3 treballadors, dos dels quals tallarien les restes amb motoserra i el 

restant realitzaria el desembosc mitjançant un tractor. Aquests arribarien a extreure un total de 

25 Tn pv/dia aproximadament, cosa que representa un consum energètic d’uns 200 MJ/Tn pv. 

Per tant, el que s’ha realitzat en aquest apartat és addicionar aquest consum energètic de 

l’extracció amb el consum energètic del transport per a cada escenari que s’estudia i s’avalua. 

I. Anàlisi energètica conjunta de l’extracció i transport de la biomassa forestal en 

l’escenari 1: radi de les quatre comarques 

En l’escenari 1, el radi comprès entre les quatre comarques que emmarquen el Parc Natural del 

Montseny i el Parc del Montnegre i el Corredor, el consum energètic conjunt de l’extracció i el 

transport de la biomassa forestal per les tipologies de camions i de material que transporten es 

pot observar a la Figura 15.7. 

15—395

Figura 15.7. Consum d’energia de l’extracció i el transport dels tres tipus de camions per tona 

transportada segons el material que transporten. 

15—396 

Consum d'energia per tona de biomassa 

transportada (MJ/Tn) 

1400 

1200 

1000 

800 

600 

400 

200 


0 

0 100 200 300 400 500 


Camió de distribució local troncs 


troncs 


troncs 


estelles 


estelles 


estelles 

De la mateixa manera que en els apartats posteriors, si es compara el valor de la despesa 

energètica del camió que consumeix més energia (consum del camió de distribució local 

estelles) i l’energia que s’obté de la biomassa, es troba que la distància mínima a que pot 

recórrer el camió és d’uns 746 km. 

Igualment, es pot representar gràficament la distància que pot recórrer el camió segons el 

percentatge d’energia que s’obté de la biomassa. Per tant, si es consumeix el 10% de l’energia 

que s’obté de la biomassa, el camió citat anteriorment pot recórrer 75 km (veure Figura 15.8 ) 

en l’escenari 1. 




70 

60 

50 

40 

30 

20 

10 


0 

0 2 4 6 8 10 


II. Anàlisi energètica conjunta de l’extracció i transport de la biomassa forestal en 

l’escenari 2: radi del Parc Natural del Montseny i Parc del Montnegre i el 

Corredor 

En l’escenari 1, el radi comprès entre el Parc Natural del Montseny i el Parc del Montnegre i el 

Corredor, el consum energètic conjunt de l’extracció i el transport de la biomassa forestal per 

les diferents tipologies de camions i de material que transporten es pot observar a la Figura 

15.9.

Figura 15.9. Consum d’energia de l’extracció i el transport dels tres tipus de camions per tona 

transportada segons el material que transporten. 

Consum d'energia per tona de 

biomassa transportada (MJ/Tn) 

1200 

1000 

800 

600 

400 

200 


0 

0 100 200 300 400 500 



troncs 






estelles 





De la mateixa manera que en els apartats posteriors, si es compara el valor de la despesa 

energètica del camió que consumeix més energia (consum del camió de distribució local 

estelles) i l’energia que s’obté de la biomassa, es troba que la distància mínima que pot recórrer 

el camió és d’uns 813 km. Per tant, es pot concloure que la vessant energètica de l’extracció i el 

transport no és el factor limitant a l’hora d’establir les distàncies màximes per part dels 

camions. 

D’altra banda, si es consumeix el 10% de l’energia que s’obté de la biomassa, el camió citat 

anteriorment pot recórrer 81 km (veure Figura 15.8 ) en l’escenari 2. 

Aquesta distància és major que en l’escenari 1 ja que el consum en el viatge d’anada per tal de 

recollir la biomassa s’aplica per una distància major (20 km de l’escenari 2 enfront els 47 km de 

l’escenari 1). 

Finalment, es pot concloure que la vessant energètica de l’extracció i el transport no és el factor 

limitant a l’hora d’establir les distàncies màximes per part dels camions. 




90 

80 

70 

60 

50 

40 

30 

20 

10 

0 


0 2 4 6 8 10 


15—397

15.3. ANÀLISI AMBIENTAL DE L’EXTRACCIÓ I EL 


El sector del transport per carretera, que utilitza combustibles fòssils, majoritàriament gasoli, 

contribueix de manera significativa en les emissions d’origen antropogènic de gasos d’efecte 

hivernacle (CO2, N2O, hidrocarburs, etc.) i d’altres substàncies que produeixen efectes nocius 

sobre el medi [126]. 

En l’avaluació d’impactes de l’aprofitament de biomassa s’han desenvolupat les fases de 

Classificació i Caracterització de les entrades i sortides del sistema. Aquestes dues fases s’han 

realitzat mitjançant el programa informàtic SimaPro, que identifica i classifica les diferents 

càrregues ambientals i pondera la seva importància en les diferents categories d’impactes 

considerades. 

Les diferents etapes considerades són: 

a. Extracció 

b. Transport de biomassa 

Aquest anàlisi es realitza per la biomassa forestal, ja que és el tipus de biomassa de principal 

interès en aquest estudi. 

15.3.1. INTRODUCCIÓ A LA METODOLOGIA DE L’ANÀLISI DEL CICLE 

DE VIDA 

El concepte de Cicle de Vida incita a comprendre d’una manera global les implicacions 

ambientals dels serveis requerits per la societat. Per aquest motiu es consideren totes les 

etapes per on passen els productes, processos o activitats, ja que es realitza una anàlisi des de 

l’extracció de les matèries primeres necessàries per a la seva fabricació fins la disposició final 

dels seus residus. 

Anteriorment, fins als anys noranta, les millores ambientals de productes i serveis es basaven 

en tecnologies de “final de canonada” o end-of-pipe, és a dir, tecnologies que comporten una 

transferència de la càrrega ambiental d’un medi a un altre, d’una categoria d’impacte a una 

altra, d’una instal·lació a una altra, etc.; i sense disminuir l’impacte global generat pel producte. 

Així doncs, aquestes tecnologies no consideraven el concepte de cicle de vida. 

D’aquesta manera, l’estudi del cicle de vida dels productes, processos o activitats (Anàlisi del 

Cicle de Vida) s’encamina cap a un plantejament global que contempla els fluxos de materials i 

energia entre el sistema productiu i el seu entorn, i comporta una millora ambiental integral. 

15—398

15.3.1.1. DEFINICIÓ DE L’ANÀLISI DE CICLE DE VIDA 

L’Anàlisi del Cicle de Vida (ACV) és una metodologia d’avaluació ambiental que té com a 

objectiu avaluar la càrrega ambiental associada o ombra ecològica associada a un producte, 

procés o servei, considerant totes les etapes del seu cicle de vida. 

La primera definició consensuada d’ACV va ser realitzada per la SETAC (Society of 

Environmental Toxicology and Chemistry), segons la qual l’ACV és: 

“un procés objectiu per a avaluar les càrregues ambientals associades a un 

producte, procés o activitat identificant i quantificant l’ús de matèria i energia i 

els abocaments a l’entorn; per a determinar l’impacte que aquest ús de recursos 

i abocaments produeixen al medi ambient; i per avaluar i portar a la pràctica 

estratègies de millora ambiental. L’estudi inclou el cicle complet del producte, 

procés o activitat, considerant les etapes de: extracció i processat de matèries 

primeres; producció, transport i distribució; ús, reutilització i manteniment; i 

reciclat i disposició de residus”. 

Els estàndards internacionals ISO també han elaborat una sèrie de normes en relació a la 

metodologia de l’ACV (ISO 14040:1997), i la defineixen com: 

“una tècnica per a determinar els aspectes ambientals i els impactes potencials 

associats a un producte: compilant un inventari de les entrades i sortides 

rellevants del sistema; avaluant els impactes potencials associats a aquestes 

entrades i sortides; i interpretant els resultats de les fases d’inventari i impacte 

en relació amb els objectius de l’estudi”. 

Finalment, la norma espanyola UNE 150040:1996 recull la definició següent: 

“l’ACV és una recopilació i avaluació, d’acord amb un conjunt sistemàtic de 

procediments, de les entrades i sortides de matèria i energia, i dels imapctes 

ambientals potencials directament atribuïbles a la funció del sistema del producte 

al llarg del seu cicle de vida”. 

15.3.1.2. ESQUEMA METODOLÒGIC DE L’ANÀLISI DE CICLE DE VIDA 

L’ACV s’estructura en quatre etapes fonamentals, les quals es representen gràficament a la 

Figura 15.11. A continuació es descriu breument el contingut d’aquestes quatre etapes. 

Figura 15.11. Fases d’una ACV. 

Font: ISO 14040:1997., [124] 

Definició d’objectius 

i abast 

Anàlisi d’inventari 

Avaluació 

d’impactes 

Interpretació 

15—399

I. Definició d’objectius i abast de l’estudi 

En aquesta primera etapa s’han d’especificar, d’una banda, els motius que han portat a aplicar 

l’Anàlisi del Cicle de Vida; i, de l’altra, establir el context en el qual es realitzarà. 

Per tal de fixar l’abast de l’estudi, segons la norma ISO 14041:1997, cal definir els següents 

punts: 

• Funcions del sistema 

• Unitat funcional 

• Sistema d’estudi 

• Límits del sistema 

• Regles d’assignació de les càrregues ambientals 

• Metodologia d’avaluació i categories d’impacte considerades 

• Requeriments i qualitat de les dades 

• Hipòtesis plantejades i limitacions de l’estudi 

• Tipus de revisió crítica (en el cas que n’hi hagi) 

• Format de l’informe final 

II. Anàlisi d’inventari 

L’etapa d’inventari de Cicle de Vida (ICV) és bàsicament un procés tècnic de recollida de dades 

per tal de quantificar les entrades i sortides associades al sistema que s’estudia. Per tant, han 

de recopilar-se dades referents a entrades (consum de matèria i energia) i sortides (productes, 

residus i emissions a l’aire, a l’aigua o al sòl) dels diferents processos o subsistemes inclosos en 

el sistema analitzat (Figura 15.12). 

Figura 15.12. Diagrama esquemàtic d’un sistema. 


III. Avaluació d’impactes del cicle de vida 

L’etapa d’Avaluació d’Impactes del Cicle de Vida és un procés que pretén identificar i 

caracteritzar els efectes sobre el medi, utilitzant les dades obtingudes a l’inventari. 

D’aquesta manera, els resultats de l’inventari són analitzats per tal d’identificar i caracteritzar 

els potencials efectes que té sobre el medi ambient el sistema analitzat. Aquesta avaluació es 

desenvolupa en diferents fases en les quals els resultats de l’inventari es van reduint en 

quantitat i complexitat, facilitant així la seva interpretació. Tanmateix, cadascuna d’aquestes 

etapes va minvant l’objectivitat inicial de les dades, i es pot arribar a obtenir, si es vol, un únic 

indicador que integra tots els impactes ambientals associats al sistema. 

Les fases de les que pot constar una avaluació d’impacte són: 

15—400 

ENTRADES 

Matèries Primeres 

Energia 

SISTEMA 

Subsistema 1 

Subsistema 2 

Subsistema 3 

SORTIDES 

Emissions: 

- a l’aire 

- a 

l’aigua 

- al sòl 

Productes 

Classificació: les dades de l’inventari (entrades i sortides) s’agrupen en diverses 

categories segons el tipus d’impacte ambiental al que poden contribuir. Les categories

d’impacte es poden classificar segons l’àmbit geogràfic sobre el que incideixin: local, 

regional, continental o global (veure Taula 15.23). 

Taula 15.23. Categories d’impacte ambiental agrupades segons l’àmbit geogràfic d’incidència. 

GLOBAL CONTINENTAL REGIONAL LOCAL 

- Esgotament de recursos 

- Efecte hivernacle 

- Impacte sobre els 

ecosistemes 

- Desertització 


- Esgotament dels 

recursos 

- Desertització 

- Radiacions ionitzants 

- Esgotament de l’ozó 

estratosfèric 

- Acidificació 

- Utilització del sòl 

- Toxicitat humana 

- Radiacions ionitzants 

- Ecotoxicitat 

- Esgotament de l’ozó 

estratosfèric 


- Nutrificació del sòl i les 

aigües 

- Formació d’oxidants 

fotoquímics 

- Calor residual 

- Utilització del sòl 

- Toxicitat humana 

- Salut laboral 

- Contaminació acústica 

- Ecotoxicitat 


- Nutrificació del sòl i les 

aigües 

- Formació d’oxidants 

fotoquímics 

- Calor residual 

Caracterització: dins de cada categoria d’impacte, les dades de l’inventari són 

agregades considerant el grau amb què cada categoria contribueix a augmentar 

l’impacte ambiental corresponent. Això es realitza aplicant factors de caracterització 

(científicament justificables i acceptats internacionalment) que reflecteixen la 

contribució relativa d’un contaminant a una categoria d’impacte determinada i en 

relació a un determinat compost al que es dóna un valor de referència 1 (per exemple 

el CO2 en el cas de l’efecte hivernacle) 

Normalització: per a cada categoria d’impacte les dades de la caracterització es 

divideixen per valors reals o esperats en una determinada àrea geogràfica i un temps 

determinat. 

Valoració: les diferents categories d’impacte són ponderades segons la seva 

importància relativa. Aquesta ponderació depèn en bona part de criteris socials i 

econòmics i, per tant, pot variar d’una regió geopolítica a una altra, en funció de la 

importància que es doni als diferents impactes ambientals a cada lloc. 

IV. Interpretació de resultats 

La interpretació de resultats és l’última etapa de l’ACV i consisteix en l’explicació dels resultats 

obtinguts, així com en la redacció de les recomanacions pertinents, d’acord amb els objectius i 

destinataris de l’estudi. També es pot comentar el resultat obtingut en les anàlisis de sensibilitat 

i d’incertesa i com afecten aquests als resultats globals obtinguts. 

Cal deixar clares les limitacions de l’estudi, no només les causades per la qualitat de les dades 

sinó també a la metodologia i hipòtesis emprades. 

V. Revisió crítica 

La revisió crítica és opcional i el seu objectiu és verificar la metodologia, hipòtesis i dades 

utilitzades en l’ACV. Aquesta verificació pot ser duta a terme per algú que ha col·laborat 

directament en l’estudi (revisió interna) o bé per algú no implicat en la seva elaboració (revisió 

externa). 

15—401

15.3.2. DEFINICIÓ D’OBJECTIUS I ABAST DE L’ESTUDI D’ANÀLISI DE 

CICLE DE VIDA 

15.3.2.1. OBJECTIUS DE L’ESTUDI 

Els objectius d’aquest ACV són els següents: 

15—402 

Realitzar una avaluació de l’impacte ambiental associat transport des de l’origen de la 

biomassa fins al lloc on és valoritzada per a les diferents tipologies de camions i segons 

el material que transporten. 

Aquesta avaluació d’impacte es realitza per als 2 escenaris plantejats anteriorment: 

(i) ESCENARI 1: El radi comprès entre les quatre comarques que contenen el Parc 

Natural del Montseny i el Parc del Montnegre i el Corredor. Aquestes comarques 

són: Maresme, Osona, Selva i Vallès Oriental El radi és de 47 km, però com 

que es considera viatge d’anada i tornada, la distància resultant és de 

94 km. 

(ii) ESCENARI 2: El radi entre el Parc Natural del Montseny i el Parc del Montnegre i 

el Corredor El radi és de 20 km, però com que es considera viatge d’anada i 

tornada, la distància resultant és de 40 km. 

15.3.2.2. ABAST DE L’ESTUDI 

En aquest apartat s’especifica l’amplitud de l’estudi, que ve definit per la funció del sistema, la 

unitat funcional, els límits del sistema, les regles d’assignació de càrregues ambientals i la 

metodologia d’avaluació d’impactes. 

15.3.2.3. FUNCIÓ DEL SISTEMA 

La funció del sistema analitzat el transport de biomassa fins a l’indret on és valorada o 

utilitzada. 

15.3.2.4. UNITAT FUNCIONAL 

L’Anàlisi de Cicle de Vida requereix una base objectiva per a la comparació: la unitat funcional. 

En aquest estudi, la unitat funcional a la qual aniran referides les entrades i sortides del sistema 

és la de: 

“Transportar 1 tona de biomassa en dos circuits de 40 i 94 km mitjançant diversos tipus de 

camions”. 

15.3.2.5. LÍMITS DEL SISTEMA 

Els límits superiors del sistema són els de l’extracció de matèries primeres (petroli en el cas del 

gasoli) i els inferiors corresponen als de la combustió d’aquests combustibles en els motors de 

la maquinària d’extracció i els camions durant la fase d’extracció i transport de la biomassa. 

Els aspectes que queden fora dels límits d’aquest sistema són els de la producció dels béns 

capitals (camions, maquinària, etc.). També queda a fora del sistema el viatge de tornada als 

seus llocs d’origen dels vaixells que transporten el petroli cru fins a la refineria a on es produeix 

el gasoli.

Figura 15.13. Diagrama de flux del combustible. 

MATÈRIES 

PRIMERES 

ENERGIA 


EXTRACCIÓ I REFINAMENT DEL 

COMBUSTIBLE 

PROCESSAT DEL COMBUSTIBLE 

TRANSPORT DEL COMBUSTIBLE 

FINS AL COMERCIALITZADOR 

COMBUSTIÓ EN EL MOTOR DEL 

VEHICLE 

15.3.2.6. REGLES D’ASSIGNACIÓ DE LES CÀRREGUES AMBIENTALS 

EMISSIONS 

L’assignació de càrregues ambientals dels processos avaluats a partir de dades procedents de 

fonts de referència publicats (estudis previs, guies, bases de dades, etc.) venen determinades 

pels autors corresponents. 

15.3.2.7. METODOLOGIA D’AVALUACIÓ D’IMPACTES I CATEGORIA D’IMPACTES 

CONSIDERADES 

El mètode d’avaluació d’impactes utilitzat es basa fonamentalment en el model desenvolupat 

pel Centre of Environmental Science (CML) de Leiden. Per a l’avaluació d’impactes se segueixen 

les dues fases que actualment disposen d’una major acceptació metodològica a nivell 

internacional: la classificació i la caracterització. S’ha optat per no aplicar la normalització ni la 

valoració d’impactes, ja que es tracta de fases no consensuades internacionalment des del punt 

de vista metodològic i a l’ésser innecessaris per a la consecució dels objectius plantejats a 

l’estudi. 

Les categories d’impacte que es consideren en aquest ACV són les més consensuades 

internacionalment i es defineixen a continuació: 

Esgotament de recursos abiòtics (ERA): aquesta categoria es refereix únicament a 

recursos no renovables abiòtics. S’inclou l’extracció de minerals i combustibles fòssils. 

Potencial d’Escalfament Global (PEG): augment de la temperatura mitjana del 

planeta a causa de l’efecte hivernacle provocat per l’augment de la concentració de 

gasos poliatòmics, com el diòxid de carboni, el metà, el vapor d’aigua, l’òxid nitrós... 

Aquests gasos absorbeixen part de la radiació infraroja que emet la superfície terrestre, 

de manera que el balanç energètic entre la radiació del Sol i l’emesa per la Terra queda 

desequilibrat, amb conseqüències sobre el clima i, probablement, un augment de la 

temperatura. 

15—403

15—404 

Potencial d’Acidificació (PA): disminució del pH del medi (sòl o medi hídric) a causa 

de l’emissió de substàncies àcides (compostos de sofre, compostos de nitrogen, àcid 

clorhídric, etc.) 

Potencial d’Eutrofització (PE): concentració excessiva de nutrients en el medi 

aquàtic (llacs, rius, etc.) que afavoreix el ràpid creixement d’algues. Aquestes formen 

una barrera que impedeix que la llum arribi als organismes que viuen en zones més 

profundes i la seva elevada activitat metabòlica esgota els nutrients del medi. A més, la 

descomposició dels teixits vegetals de les algues mortes provoca la ràpida disminució 

de l’oxigen disponible. Això afavoreix el desenvolupament de processos anòxics que 

generen compostos, com l’àcid sulfhídric, tòxics per a molts organismes. Al medi 

terrestre, l’acumulació excessiva de nutrients afavoreix el desenvolupament d’espècies 

oportunistes en detriment de les preexistents. 

Potencial de Toxicitat Humana (PTH): impacte de les substàncies tòxiques sobre 

els éssers humans, tot i que exclou els efectes derivats de l’exposició laboral. 

Potencial de Destrucció de l’Ozó Estratosfèric (PDOE): principalment a 

conseqüència de la presència de compostos halogenats en les capes altes de 

l’atmosfera (estratosfera). Els principals causants d’aquest efecte són els gasos 

clorofluorocarbonats (CFC) que posseeixen àtoms de clor i fluor, a més d’una elevada 

estabilitat a l’atmosfera. Aquesta estabilitat els permet arribar a l’estratosfer on els CFC 

experimenten una fotòlisi alliberant àtoms de clor i fluor, que intervenen en processos 

catalítics de destrucció de l’ozó. 

Consum d’energia (CE): En aquest estudi s’utilitza com a indicador de flux. Inclou el 

consum de recursos i la generació de contaminats associats a la producció i utilització 

d’energia. 

15.3.3. ÀNALISI DEL CICLE DE VIDA DEL TRANSPORT DE BIOMASSA 

Amb l’objectiu de facilitar la representació gràfica dels resultats obtinguts en l’anàlisi del cicle de 

vida, s’han utilitzat les següents abreviatures per a les categories d’impacte ambiental i 

indicadors de flux considerats: 

I. CATEGORIES D’IMPACTE 

ERA: Esgotament dels Recursos Abiòtics 

PEG: Potencial d’Escalfament Global 

PA: Potencial d’Acidificació 

PE: Potencial d’Eutrofització 

PTH: Potencial de Toxicitat humana 

PDOE: Potencial de Destrucció de l’Ozó Estratosfèric 

II. INDICADORS DE FLUX 

CE: Consum d’Energia 

15.3.3.1. IMPACTES AMBIENTALS ASSOCIATS AL TRANSPORT DE BIOMASSA EN 

L’ESCENARI 1: RADI DE LES QUATRE COMARQUES 

Els resultats de la caracterització d’impactes pel transport d’una tona de biomassa per les 

diferents tipologies de camions i per la tipologia de biomassa transportada es mostra a la Taula 

15.24). 

De totes aquestes categories d’impacte, s’ha representat gràficament el Potencial d’Escalfament 

Global (veure Figura 15.14), ja que és la categoria d’impacte que es considera de major 

importància en aquest estudi.

Figura 15.14. Valors del potencial d’escalfament global de transportar 1 tona de biomassa 

pels diferents tipologies de camions i de biomassa analitzats en l’escenari 1 (radi de les 

quatre comarques). 

kg CO2 eq/Tn transportada · 100 

km 

9,00 

8,00 

7,00 

6,00 

5,00 

4,00 

3,00 

2,00 

1,00 

0,00 

Font: Elaboració Pròpia 

Camió llarg 

recorregut 

estelles 

Potencial d'escalfament global 

Camió llarg 

recorregut 

troncs 

Camió local 

estelles 

Camió local 

troncs 

Camió 

regional 

estelles 

Camió 

regional 

troncs 

15.3.3.2. IMPACTES AMBIENTALS ASSOCIATS AL TRANSPORT DE BIOMASSA EN 

L’ESCENARI 2: RADI DEL PARC NATURAL DEL MONTSENY I DEL PARC DEL 


Els resultats de la caracterització d’impactes pel transport d’una tona de biomassa per les 

diferents tipologies de camions i per la tipologia de biomassa transportada es mostra a la Taula 

15.25). 

De totes aquestes categories d’impacte, s’ha representat gràficament el Potencial d’Escalfament 

Global (veure Figura 15.15), ja que és la categoria d’impacte que es considera de major 

importància en aquest estudi. 

Figura 15.15. Valors del potencial d’escalfament global de transportar 1 tona de biomassa 

pels diferents tipologies de camions i de biomassa analitzats en l’escenari 2 (40 km). 

kg CO2 eq/Tn transportada · 100 

km 

3,00 

2,50 

2,00 

1,50 

1,00 

0,50 

0,00 

Font: Elaboració pròpia 

Camió llarg 

recorregut 

estelles 

Potencial d'escalfament global 

Camió llarg 

recorregut 

troncs 

Camió local 

estelles 

Camió local 

troncs 

Camió 

regional 

estelles 

Camió 

regional 

troncs 

15—405

Taula 15.24. Valors d’impacte del transport d’una tona de biomassa per les diferents tipologies de camions i per la tipologia de biomassa transportada en 

l’escenari 1 (94 km). 

Categoria 

Unitats Camió llarg 

Camió llarg 

Camió local Camió local troncs Camió regional Camió regional 

d'impacte 

recorregut estelles recorregut troncs estelles 

estelles 

troncs 

ERA kg Sb eq 1,85E-02 1,50E-02 4,79E-02 3,88E-02 3,68E-02 2,97E-02 

PEG kg CO2 eq 2,96E+00 2,41E+00 7,68E+00 6,22E+00 5,90E+00 4,76E+00 

PTH kg 1,4-DB eq 5,69E-01 4,63E-01 1,48E+00 1,20E+00 1,13E+00 9,15E-01 

PA kg SO2 eq 3,10E-02 2,52E-02 8,03E-02 6,51E-02 6,17E-02 4,97E-02 

PE kg PO4--- eq 6,79E-03 5,52E-03 1,76E-02 1,43E-02 1,35E-02 1,09E-02 

PDOE kg CFC-11 eq 2,50E-06 2,03E-06 6,49E-06 5,25E-06 4,98E-06 4,02E-06 

CE MJ 3,62E+01 2,94E+01 9,40E+01 7,62E+01 7,22E+01 5,82E+01 


Taula 15.25. Valors d’impacte del transport d’una tona de biomassa per les diferents tipologies de camions i per la tipologia de biomassa transportada en 

l’escenari 2 (40 km). 

Categoria 

Unitats Camió llarg 

Camió llarg 

Camió local Camió local troncs Camió regional Camió regional 

d'impacte 

recorregut estelles recorregut troncs estelles 

estelles 

troncs 

ERA kg Sb eq 6,64E-03 5,45E-03 1,70E-02 1,39E-02 1,31E-02 1,07E-02 

PEG kg CO2 eq 1,07E+00 8,74E-01 2,73E+00 2,23E+00 2,11E+00 1,71E+00 

PTH kg 1,4-DB eq 2,05E-01 1,68E-01 5,26E-01 4,28E-01 4,05E-01 3,29E-01 

PA kg SO2 eq 1,11E-02 9,13E-03 2,86E-02 2,33E-02 2,20E-02 1,79E-02 

PE kg PO4--- eq 2,44E-03 2,00E-03 6,27E-03 5,10E-03 4,83E-03 3,92E-03 

PDOE kg CFC-11 eq 9,00E-07 7,37E-07 2,31E-06 1,88E-06 1,78E-06 1,44E-06 

CE MJ 1,30E+01 1,07E+01 3,34E+01 2,72E+01 2,58E+01 2,09E+01 


15—406

15.4. AVALUACIÓ AMBIENTAL DELS GASOS DE COMBUSTIÓ 

DESPRESOS D’UN SISTEMA CREMADOR-CALDERA DE 

BIOMASSA 


El present document es basa en la determinació de les emissions de partícules i gasos de 

sistemes de crema de combustibles de fusta. Així doncs, basant l’estudi en casos reals presents 

actualment, s’avaluaran la quantitat d’emissions de partícules, CO2, CO, SOx, NOx, així com 

d’altres compostos especials que calen avaluar com HCl, Carboni orgànic (Corg), compostos 

clororgànics, benzol, toluol, i xilol (BTX), formaldehids, Hidrocarburs poliaromàtics (PAH), 

dioxines i furans (PCDD/F) i metalls pesants. 

A partir de la determinació dels components resultants de la combustió de biomassa forestal, es 

durà a terme l’estudi dels sistemes de neteges de gasos actualment presents en aquests 

cremadors. Així doncs, es realitzarà una comparació de costos d’aquests sistemes per tal de 

determinar finalment quina és la més adient segons l’escala de producció energètica a aplicar: 

producció energètica a petita escala (petites calderes, de 0’5 a 100 kW), mitjana escala 

(calderes de 0’1 a 2MW) i a gran escala (calderes de 2 a 5 MW). 

15.4.2. LEGISLACIÓ ACTUAL REGULADORA D’EMISSIONS 

El Decret 833/1975, de 6 de febrer, de desenvolupament de la Llei estatal 38/1972, de 22 

de desembre, de protecció de l’ambient atmosfèric, estableix els nivells d’emissió màxims de 

contaminants a l’atmosfera admissibles per a les principals activitats industrials, incloent els 

nivells emesos per generadors industrials d’energia a partir de la crema de biomassa. Des de 

l’any 1975, any de publicació d’aquest decret, aquestes instal·lacions han avançat molt 

tècnicament i, per tant, és necessari adaptar la normativa aplicable a aquest tipus d’activitat a 

les tècniques i tecnologies disponibles en l’actualitat, a fi d’avançar en la protecció del medi 

ambient. Els límits d’emissions de gasos per a calderes de biomassa que utilitzen estelles de 

fusta com a combustible, vénen representades en forma de taula a l’Annex IV de la pròpia llei. 

El Reial Decret 1613/1985, de l’1 d’agost, modifica parcialment el Decret 833/1975, 

establint noves Normes de Qualitat de l’Aire en termes d’immissió referent a la contaminació 

per diòxid de Sofre i partícules. En tot cas, les emissions vénen controlades encara per l’antiga 

llei. 

El Reial Decret 1321/1992, del 30 d’octubre, modifica parcialment el Reial Decret 

1613/1985, d’1 d’agost, i estableix novament noves normes de qualitat de l’aire referent a la 

immissió de contaminants com el diòxid de Sofre i partícules. 

El Reial Decret 646/1991, de 22 d’abril, modificat pel Reial Decret 1800/1995, de 3 de 

novembre, estableix nous límits d’emissions a l’atmosfera per a les grans instal·lacions de 

combustió. Aquests decrets adapten a la legislació espanyola les Directives 88/609/CEE, de 

24 de novembre, i 94/66/CEE, de 15 de desembre, sobre limitació d’emissions a l’atmosfera 

de determinats agents contaminants procedents d’instal·lacions de combustió de potència 

tèrmica nominal igual o superior a 50 MWt (escenari no inclòs en el present projecte). 

Els límits d’emissió de les instal·lacions industrials de combustió de potència tèrmica nominal 

inferior a 50 MWt, en canvi, encara estan regulats pel Decret 833/1975. 

D’altra banda, la legislació vigent no regula de forma específica les emissions generades a les 

plantes de cogeneració. Per aquest motiu, els límits d’emissió aplicables a aquestes 

instal·lacions són els límits d’emissió de caràcter general especificats a l’apartat anomenat 

Activitats diverses de l’annex IV del Decret 833/1975. Aquests límits genèrics no tenen en 

consideració les característiques tècniques particulars d’aquest tipus d’activitat. 

15—407

A Catalunya, la legislació que regula les emissions de les combustió de material sòlid (carbó o 

biomassa) és el Decret 319/1998, de 15 de desembre, sobre límits d’emissió per a 

instal·lacions industrials de combustió de potència tèrmica inferior a 50 MWt i instal·lacions de 

cogeneració. Tanmateix, a l’Article 2, punt 2, s’exclou de l’aplicació d’aquest decret les 

instal·lacions de combustió que utilitzen com a combustible qualsevol tipus de residu, inclosos 

els residus de fusta i els seus derivats, i les instal·lacions de combustió destinades a la 

generació d’energia per a ús exclusivament domèstic i no industrial; entre d’altres tipus 

d’instal·lacions. 

La següent Taula 15.26 mostra els límits vigents actualment pel que fa a les emissions de 

gasos, límits establerts per la legislació nacional al llarg del Decret 833/1975. Aquests límits 

són comuns per a totes les activitats industrials no nomenades a l’Annex d’aquesta llei. 

Taula 15.26. Límits legals en l’emissió de gasos per calderes de biomassa

Taula 15.27. Característiques de les plantes a avaluar les emissions 

PLANTA 1 PLANTA 2 PLANTA 3 

Tipus CHP Heating Heating 

Capacitat tèrmica 11 MW 1MW 0’6 MW 

Sistema neteja de gasos Electrofiltre/precipitador Cicló 

Cicló 

electrostàtic 

Filtre de mànega Electrofiltre 

Combustibles emprats Estelles de fusta 

Cultius energètics 


Estelles de fusta 

Cultius energètics 


Palla 

L’exercici que descriu l’Agència de Protecció Ambiental de Bavaria (Alemanya), desglossa la 

utilització de biocombustibles emprats a la planta en series, diferenciant les emissions per 

“categories” segons les característiques del combustible. És a dir, per tal de fer un estudi 

complert de les emissions, es separen els combustibles per tipologies i es fan anàlisis 

d’emissions amb els combustibles per separat en la mateixa caldera. Així doncs, es poden 

diferenciar les emissions per a una mateixa caldera, segons el combustible que se li introdueixi. 

La següent Taula 15.28 mostra la diferenciació de combustibles per planta analitzada. 

A continuació es discutirà per a alguns paràmetres la correlació entre les propietats del 

biocombustibles i els efectes de les emissions, la influència de la qualitat de la combustió en 

l’emissió de compostos orgànics i l’eficiència en la implementació de sistemes de neteja de 

gasos. Les concentracions i els valors límits d’emissió de l’exercici del Bavarian Environmental 

Protection Agency, vénen estandarditzats segons condicions de gas exhaust sec a 0ºC i 11% 

d’oxigen en excés. 

Així doncs, per tal de comparar les dades del següent anàlisi, estandarditzades amb un 11% 

d’oxigen en excés del gas de combustió, amb les dades relatives a la legislació espanyola vigent 

en matèria de valors límits d’emissió de gasos per a calderes de biomassa, expressades amb un 

10% de contingut de CO2 en el gas de combustió, cal establir una relació entre la variació de 

les unitats per tal de transformar-les, si cal, en unitats equivalents i poder comparar les dades 

d’emissió correctament (veure Figura 15.16). 

Taula 15.28. Classificació de biocombustibles per series 

PLANTA SERIE BIOCOMBUSTIBLE % HUMITAT 

Planta 1 1 Estelles de fusta 43 

2 Estelles de fusta (90%) 

Pellets de material agrícola (10%) 

37 


4 Pellets de material agrícola 11 


6 Estelles de fusta (60%) 

Palla gris (40%) 

25 

7 Palla gris 9 

8 Palla gris 9 


15—409

Figura 15.16. Comparació entre gas de combustió de fusta amb 11% d’oxigen en excés i gas 

amb 10% de CO2 

Composició estequiomètrica de la fusta → C42 H60 O28 * 

En la combustió teòrica de la fusta, es produeixen els següents productes: 

15—410 

42 C + 42 O2 → 42 CO2 

60 H + 15 O2 → 30 H2O 

Per un mol de fusta, s’empren 57 mols d’O2 en la seva combustió, dels quals 14 mols d’O2 provenen de la mateixa 

composició estequiomètrica de la fusta. Així doncs, es resol que: 

57 mols O2 – 14 mols O2 = 43 mols O2 que calen afegir per a la combustió 

· 3’76 (relació mols de nitrogen/mols d’oxigen) 

161’7 mols de nitrogen que acompanyen a l’oxigen afegit 

Tenint en compte que a les condicions estequiomètriques se li afegeix un 11% d’oxigen en excés, quina proporció de 

mols resulten finalment al gas de combustió? 

Gasos resultants de la Mols obtinguts per mol de Mols obtinguts amb Mols resultants 

combustió (en base seca) fusta cremada 

11% d’O2 en excés 

CO2 42 42 42 

N2 161’7 161’7 + 3’76· X 338 

O2 0 X 47 

100 · X 

= 11 X = 47’03 mols d’O2 

42 + 161’7 + 4’76·X 

C42 H60 O28 * Composició elemental de la fusta expressada segons [87]. 


TOTAL 427 

Com es pot observar a la Figura 15.16 anterior, l’efecte de l’11% d’oxigen en excés al gas de 

combustió respecte els mols totals coincideix amb el contingut de CO2 requerit en el gas de 

combustió (10 per 100) que indica la llei 833/1975 per tal d’establir valors límits en mg/Nm 3 . 

15.4.3.2. PROPIETATS DELS BIOCOMBUSTIBLES EMPRATS A LES PLANTES 

El Sofre, Clor i Nitrogen són elements en el combustible amb un important potencial 

contaminant per efecte de la seva combinació amb l’Hidrogen i l’Oxigen en la combustió a la 

caldera. Aquests compostos, tanmateix, depenen de la seva formació segons la quantitat en 

què hi siguin els elements S, N i Cl presents i depenent de les condicions de formació a la 

caldera (Temperatura, Pressió, Turbulència, Temps, Excés d’Oxigen). La següent Taula 15.29 

resumeix la composició dels combustibles per continguts en Sofre, Nitrogen i Clor segons la 

classe de material que es tracti. 

Taula 15.29. Contingut de S, Cl i N en els combustibles 

Tipologia de Combustible SOFRE (mg/kg) CLOR (mg/kg) NITROGEN (mg/kg) 

Fusta ~ 40 44 670 

Palla 470 1.400 1.750 

Cultiu energètic (pellets) 970 3.000 13.500 


Com es pot observar en l’anterior anàlisi de components, la fusta conté per quilogram menys 

quantitat de sofre, clor i nitrogen que la palla i els pellets de “Triticale”. L’estudi en què es basa 

el present projecte tracta com a material base de combustible la fusta. Els resultats, llavors, 

s’enfocaran principalment en la fusta com a combustible determinant en l’estudi. 

Així doncs, la quantitat de gasos obtinguts en la combustió dependran de les seves 

concentracions en el material de partida i de les condicions, en el cremador. Com mostra la 

següent Taula 15.30, els gasos despresos de la combustió dels materials d’entrada varien en 

composició depenent de la tipologia de combustible que se li introdueixi. La fusta, en aquest 

cas, també resulta millor respecte a la quantitat i qualitat d’emissions de components tòxics en 

la seva combustió (SOx, HCl i NOx) (dades representades gràficament les dades a continuació a

la Taula 15.29) i en relació amb els altres tipus de combustibles. La Taula 15.30, llavors, 

representa les concentracions d’aquests gasos per unitat de volum. 

Taula 15.30. Composició dels gasos de combustió 

Tipologia de Combustible SOx (mg/m 3 ) HCl (mg/m 3 ) NOx (mg/m 3 ) 

Fusta 10 ~ 0’6 140 

Palla 100 36 260 

Cultiu energètic (pellets) 145 78 250 


Prenent com a referència els límits legals plantejats pel Decret 833/1975 esmentats a l’apartat 

8.2., a la Taula 15.26, es pot definir que pel cas dels compostos de sofre, tant la fusta, com la 

palla, com els pellets de “Triticale”, no presenten cap problema en emissions, establint el límit 

legal a 4.500 mg/Nm 3 . Pel cas de HCl es limita a 460 mg/Nm 3 i per NOx a 300 mg/Nm 3 . 

Tanmateix, si comparem les condicions de combustió per les diferents plantes, ja que 

cadascuna té una eficiència en la combustió determinada, es pot reafirmar com amb la fusta, 

les emissions són inferiors respecte als altres combustibles. També a més tamany de planta, 

menys contingut en SOx, HCl i NOx presenten els gasos per unitat de volum de gas de 

combustió. La següent Taula 15.31 mostra les dades publicades per l’Agència de Protecció 

Ambiental de Bavaria sobre emissions respecte els diversos combustibles. 

A la Taula 15.31 s’observa com per a les estelles de fusta, les emissions són menors per a cada 

planta si ho comparem amb la utilització d’altres tipus de combustible. El fet de combinar la 

fusta amb pellets de “Triticale” o amb palla, fa augmentar l’emissió de gasos de SOx, HCl i NOx, 

fins al punt de superar en el cas del NOx el límit legal establert pel Decret 833/1975 (Planta 1 i 

3). Així doncs, respecte a les emissions de les calderes, es pot generalitzar enunciant que la 

fusta produeix menys gasos contaminants per metre cúbic de gas de combustió que altres 

tipologies de combustible vegetal (els estudiats, en aquest cas). 

Taula 15.31. Emissions de SO x, HCl i NO x per a les diferents plantes 

Tipologia de Combustible SOx (mg/m 3 ) 

4.300 mg/Nm 3 

HCl (mg/m 3 ) 

460 mg/Nm 3 

NOx (mg/m 3 ) 

300 mg/Nm 3 

Estelles de fusta 10 0’2 282 

Planta 1 Estelles de fusta (90%) 


56 3 500 

Planta 2 


Pellets de material agrícola 

8 

145 

0’5 

78 

125 

249 

Estelles de fusta 12 1’3 161 

Estelles de fusta (60%) 

143 22’1 354 

Planta 3 Palla gris (40%) 

Palla gris 105 34 284 

Palla gris 94 38 232 

Nota: El valor marcat en vermell representa el límit legal d’emissió permès establert pel Decret 833/1975. 


15.4.3.3. QUALITAT DE COMBUSTIÓ EN LA CALDERA 

Una alta qualitat de combustió és important per a produir baixes emissions de gasos (producte 

de la combustió a la caldera). Els factors dels que depèn la qualitat, ja esmentats anteriorment, 

són la temperatura de la cambra de combustió, la turbulència dels gasos, el temps de 

residència i l’excés d’oxigen. Aquests i altres paràmetres a tenir en compte, però, depenen 

tècnicament de: 

• Nivell de càrrega de la caldera (càrrega complerta o càrrega parcial) 

• Tecnologia de combustió (ex.: disseny de la caldera, tecnologia de control del procés...) 

• Característiques del combustible (ex.: forma, distribució de mides i contingut d’humitat 

del combustible, contingut en centres) 

• Mecanismes de la combustió (ex.: relació o ratio entre aire primari i secundari, 

distribució de les entrades d’aire). 

15—411

Tenint en compte tots aquests aspectes o paràmetres, una bona qualitat de combustió es 

defineix quan una planta de combustió de biomassa emet regularment una quantitat de CO ≤ 

100 mg/m 3 . El límit d’emissió de CO establert legalment al Decret 833/1975 és de 500 p.p.m. 

(equivalent a 625 mg/Nm 3 ), considerant com a il·legal una emissió superior. Així doncs, l’anàlisi 

a realitzar sobre els exemples plantejats es basa en quina de les plantes o calderes produeixen 

millor combustió en qualitat i menor emissió de gasos CO, no superant el límit d’emissió legal. 

La següent Taula 15.32 expressa les emissions detectades per tipologia de planta i combustible. 

Taula 15.32. Emissions de CO a l’atmosfera per a cada planta 

Tipologia de Combustible CO (mg/m 3 ) 

625 mg/Nm 3 

Estelles de fusta 67 

Planta 1 Estelles de fusta (90%) 


64 

Planta 2 


Pellets de material agrícola 

242 

20 



122 

Planta 3 Palla gris (40%) 

Palla gris 676 




La qualitat de combustió que mostren les plantes 1 i 2 són majoritàriament altes per les 

diferents tipologies de combustible. Tanmateix, per a la planta 3 es detecten problemes en la 

quantitat de gasos, que poden derivar del sistema de subministrament de combustible, el qual 

pot alterar el temps de residència d’aquest al cremador i disminuir el grau de combustió, o 

alternativament pot derivar del sistema de control del procés, que no controlant la quantitat 

d’aire, pot alterar la turbulència i com a conseqüència la temperatura de combustió. La planta 3 

supera els límits legals espanyols establerts, mereixent així una sanció específica administrativa 

per pol·lució ambiental atmosfèrica. 

La concentració de monòxid de carboni (CO) resulta un paràmetre de control o guia en el gas 

exhaust per a l’avaluació de la qualitat de combustió i pel conjunt d’emissions de compostos 

orgànics Corg (Taula 15.33). Corg s’entén com el total de carboni orgànic al gas de combustió. És 

considerat, llavors, un paràmetre conjunt de les emissions d’orgànics, sovint de substàncies 

perilloses i carcinogèniques. 

Taula 15.33. Concentració de Corg depenents de la concentració de CO 

CO (mg/m 3 ) Formaldehid (mg/m 3 ) BTX (mg/m 3 ) Fenol (mg/m 3 ) 

0 < CO < 250 0’09 0’25 0’5 

250 < CO < 1000 0’28 0’4 1’6 

1000 < CO < 1750 0’31 1’6 2’2 


Com es pot observar en la següent Figura 15.17, la relació entre CO i Corg és present en quant a 

la proporció: A més formació de CO es produeixi a la caldera, més risc de formació de 

compostos orgànics existeix. Així doncs, la següent Taula 15.33 resumeix els valors de formació 

de formaldehids, fenols i BTX, compostos orgànics, descrivint els efectes de la qualitat de 

combustió en les emissions d’alguns components orgànics segons la producció de CO. 

15—412

Figura 15.17. Concentració de CO i Corg al gas de combustió 

Concentració (mg/m 3 ) 

1000 


15.4.3.4. NETEJA DELS GASOS DE COMBUSTIÓ 

Estudi basat en un cas real 

L’estudi el qual parteix l’avaluació que s’exposarà continuació sobre sistemes de neteja de gasos 

prové del document “An Evaluation of Air Pollution Control Technologies for Small Wood-Fired 

Boilers”, realitzat per l’empresa Resource Systems Group, Inc., i publicat l’any 2001. Les 

dimensions de les calderes considerades en aquest document comprenen entre 3 i 10 MMBtu/h 

de potència (0’28 i 0’95 MW). 

La següent 

100 

10 

1 

2 

fusta 

67 

Planta 1 

2 

fusta/pellet 

s cultius 

64 

fusta 

pellets 

cultius 

Taula 15.34 indica un rang de factors d’emissions per a calderes cremadores de fusta. 

Les taxes d’emissions en aquesta i altres taules vénen estandarditzades a lb/MMBtu 

(lliura/milions de BTU = 430’0246 g/GJ) per tal d’establir comparacions. Això elimina el factor 

de contingut d’humitat i les diferències entre un tipus de biomassa o altra, afectant a les taxes 

d’emissions que es basen en el volum o en el pes. Les taxes d’emissions expressades provenen 

de la crema d’un combustible de fusta natural neta en forma d’estelles, o serradures. El 

combustible, que inclou gran quantitat d’escorça tindrà diferents i generalment menys 

predictibles taxes d’emissions. El combustible que contingui material de demolició, fusta pintada 

o tractada, pot generar emissions aèries tòxiques i particulades més elevades. 

Taula 15.34. Taxes d’Emissió per a Calderes Cremadores de Fusta (TT 

6 

242 

Planta 2 

1 

20 

TT) Les taxes d’emissió han sigut proporcionades pels fabricants o altres partits a partir de tests actuals. Els tests a 

Chiptec i Messersmith han sigut publicats a l’Informe CONEG “Wood-Chip Fired Furnaces Testing Project Air Analysis 

2 

fusta 

817 

6 

fusta/palla 

122 

Planta 3 

15 

palla 

676 

10 

palla 

973 

CO 

Corg 

Corg 

CO 

15—413

15—414 

Fabricant Chiptec Messersmith BCS KMW AP42 AP42 

Model 85-90T 2160 1800kW 

Heat Input MMBtu 2’2 2’8 16’3 6 

Heat Input GJ 2’320 2’953 17’193 6’328 

Control Cicló Cap Multicicló Cicló Cap Mecànic 

Emissions 

NOx 

CO 

PM10 

SO2 

TOC 

Emissions 

NOx 

CO 

PM10 

SO2 

TOC 

1 GJ = 10 9 Joules = 277’7 kWh 

1MMBtu = 1’0548 GJ 


lb/MMBtu 

0’211 

0’902 

0’097 

g/GJ 

90’735 

387’882 

41’712 

Control de l’emissió de partícules 

lb/MMBtu 

0’146 

2’123 

0’12 

g/GJ 

62’783 

912’942 

51’603 

lb/MMBtu 

0’113 

g/GJ 

48’593 

lb/MMBtu 

0’12 

g/GJ 

51’603 

lb/MMBtu 

0’165 

1’496 

0’968 

0’00825 

0’0242 

g/GJ 

70’954 

643’317 

416’264 

3’547 

10’406 

lb/MMBtu 

0’165 

1’496 

0’286 

0’00825 

0’0242 

g/GJ 

70’954 

643’317 

122’987 

3’547 

10’406 

La investigació en els processos d’incineració resulta una tasca actual complexa i important en 

la química analítica i ambiental, ja que la combustió de la biomassa i combustibles fòssils 

representen la major font de contaminació aèria antropogènica. Aquestes emissions es 

composen de contaminants gasosos així com de matèria particulada, dels quals els seus efectes 

sobre la salut humana han sigut demostrats respecte a les seves possibles diferents 

concentracions. En aquest context, les partícules fines (∅< 2’5µm) i ultrafines (∅< 0’1µm) són 

de vital importància per la seva facilitat en la penetració als pulmons per inhalació d’aire. 

En àrees industrials, els processos de combustió antropogènics composen la major font 

d’emissions de partícules fines i ultrafines. En particular, les plantes incineradores i les 

emissions de vehicles són les fonts majors de càrrega a l’atmosfera de partícules. Aquesta 

realitat motiva la investigació de les emissions antropogèniques, la caracterització física (ex.: 

concentració de partícules i distribució de mides) i química, per evitar els efectes sobre la salut 

humana, especialment pel què fa a les partícules fines i ultrafines. Per exemple, les partícules 

de sutge procedents de la combustió són conegudes com a inhalables, portadors de 

components carcinogènics com hidrocarburs policíclics aromàtics (PAH). 

En general, hi ha dos vies de generació de partícules a partir de processos de combustió: 

1. A partir de la matèria inorgànica en la cendra del combustible, 

2. a partir de la combustió incompleta de la fracció orgànica del material que crema. 

En el primer cas, les partícules contenen principalment sals inorgàniques (barreges de 

compostos àlcalis, sulfats, nitrats i silicats), mentre que les partícules del segon tipus es 

composen predominantment de sutge i material orgànic condensat no-cremat. Aquests dos 

tipus de partícules, tanmateix, poden esdevenir tan com a barreges complexes internes i/o 

externes. Les emissions de matèries particulades es correlacionen amb les condicions d’operació 

dels processos de combustió [130]. 

Com es pot observar a la Taula 15.34, la variabilitat d’emissions de PM10 és elevada 

especialment quan es considera la taxa d’emissió del fabricant AP42 sense control d’emissió. 

Testing and Public Health” de l’Abril del 1996, CONEG, Washington DC. El test a BCS fou realitzat per A&H Emissions 

Testing at Oak Hill Venner Inc, en un informe datat del 6 de Juny del 2001, sotmès a Pennsylvania DEP per demostrar 

la conformitat amb PADEP, l’aprovació del pla de permís aeri Nº 08-302-042. Els tests KMW foren de Braaten,R.W. i 

T.G.Sellers, “Prince Edward Island Wood-Chip Fired Boiler Performance Report”, Energy Research Laboratories, Ottawa, 

Ontario Canada, Abril del 1993. Els col·lectors ciclónics o mecànics només controlen les partícules. Els blancs a la taula 

indiqen que no hi han dades disponibles. Chiptec, Messersmith, BCS i KMW són fabricants de sistemes de combustió de 

materials de fusta. Les taxes d’emissió de AP42 provenen de dades de l’EPA, Compilation of Air Pollution Emisión 

Factors Fifth Edition Revised. Section 1.6.

Les taxes d’emissió expressades no s’han utilitzat per tal de determinar quin és el fabricant que 

ofereix l’equip amb emissions més baixes, ja que es van realitzar proves de camp generalment 

sota càrregues plenes i funcionaments garantits. En la majoria dels casos les taxes garantides 

d’emissió són majors per un factor de 2 o 3. Les emissions poden augmentar considerablement 

amb càrregues de combustible baixes o sota condicions variants. A més, les taxes d’emissions 

en tres dels exemples vénen modificades per equips mecànics de neteges de gasos, com ciclons 

o multiciclons. 

Per tal de comparar els resultats de les diferents tecnologies de control específiques amb la 

finalitat de determinar la Millor Tècnica de Control Disponible (BACT) és necessari determinar 

quina és la taxa d’emissió incontrolada per a la matèria particulada. Dels exemples plantejats, el 

model AP42 té un factor de producció de 0’97 lb/MMBtu (417’12 g/GJ). El factor d’emissió 

acumulatiu incontrolable per a PM10 és de 0’71 lb/MMBtu (305’32 g/GJ). Tanmateix, algunes 

calderes petites cremadores de fusta incontrolades de disseny modern amb un gasificador (UU o 

combustió preparada tenen taxes d’emissions incontrolades d’entre 0’1 i 0’2 lb/MMBtu. (43 i 86 

g/GJ). Però degut a la varietat de combustible i de les condicions de combustió, els fabricants 

no garantiran aquestes taxes d’emissió, i tampoc podran utilitzar aquests límits com a fins 

reguladors. És possible obtenir taxes d’emissions garantides de 0’3 lb/MMBtu (129 g/GJ). El 

límit més baix s’assigna com una base de comparació per incrementar controls. La majoria de 

les actuals calderes petites cremadores de fusta esperen tenir taxes d’emissió incontrolades 

entre els límits de 0’3 i 0’71 lb/MMBtu, però probablement la majoria es mouen a prop del límit 

inferior. 

Sobre l’exemple pràctic en plantes reals, es pot analitzar l’emissió de partícules de la Planta 1 

(11 MW), Planta 2 (1 MW) i Planta 3 (0’6 MW), plantes esmentades anteriorment basades en 

tres escales de magnitud diferents, tres escenaris a analitzar pels seus efectes de contaminació 

potencial per la quantitat de biomassa que es processa en cada cas. 

La següent Taula 15.35 mostra els valors d’emissions de partícules per les tres plantes a partir 

de la crema de diferents combustibles, analitzant els resultats per a cada un d’ells per separat 

gràcies a la utilització de la mateixa caldera en l’anàlisi de les partícules. 

Cal tenir en compte que cada planta posseeix un sistema de neteja de gasos propi, el qual a 

partir d’ell tracten els gasos despresos de la combustió dels combustibles, resultant 

concentracions finals que per llei han de ser inferiors al límit establert. Com mostra la Taula 

15.35, les emissions per la planta més gran són inferiors a la resta de plantes degut al sistema 

de neteja de gasos que té (filtre electrostàtic). L’eficiència del filtre electrostàtic és superior al 

filtre de mànegues i al cicló, sistemes de neteja emprats a la planta 2 i 3. Com mostren els 

resultats, les emissions pel material de fusta augmenten gairebé el doble per a la planta 2 i fins 

a 61 mg/m 3 a la planta 3. L’emissió tan elevada de partícules per a la planta 3 tot i utilitzant un 

filtre electrostàtic només s’explica amb l’existència d’un mal funcionament del sistema de neteja 

(l’eficiència del precipitador esmentat resulta d’un 78%), ja que no és possible que es donin 

emissions tan altes tractant correctament els gasos, inclòs pel cas de la palla, que supera el 

límit legal espanyol establert (150 mg/Nm 3 ). 

Molt contaminants i substàncies perjudicials per la salut es troben a la pols. Això significa que 

una bona precipitació de la pols o partícules resultants de la combustió, afavoreix l’eliminació de 

la majoria de compostos de metalls pesants, fins i tot de dioxines i furans (PCDD/F). La 

concentració de PCDD/F al gas de combustió és notablement reduïda una vegada es produeix la 

precipitació de partícules. 

UU) El terme gasificador és utilitzat per Chiptec i alguns altres fabricants per a sistemes de combustió on la pirolisis o 

l’etapa de generació del gas se separa a la cambra de combustió. L’ús del terme gasificador difereix del significat de 

gasificador com a mecanisme de producció de derivats de fusta líquids o combustibles gasosos. 

15—415

Taula 15.35. Emissions de partícules pels tres tamanys de planta 

Tipologia de Combustible Partícules (mg/m 3 ) 

150 mg/Nm 3 

Planta 1 Estelles de fusta 2’9 



9’3 


Pellets de material agrícola 19 

Planta 3 Estelles de fusta 61 



124 





L’eficiència de precipitació d’aquests compostos varia entre el 30 i 54%, essent eficiències més 

baixes que les d’eliminació de partícules. Conseqüentment, només una part de PCCD/F s’elimina 

o es recull en forma de partícules en els sistemes de neteja, restant una gran part en suspensió 

en l’aire, sense la possibilitat de ser extrets pels filtres de partícules. Els resultats mostren que 

les emissions de PCCD/F són lleument més altes per als combustibles de palla i pellets de 

“Triticale”, en comparació amb la fusta. Una raó per a aquest augment en la concentració és la 

concentració de clor relativament més alta en aquests tipus de biomassa. 

La següent Taula 15.36 representa les emissions, per a les plantes descrites, de components 

com dioxines i furans detectats després del tractament per precipitació de partícules. 

Taula 15.36. Emissions de PCDD/F respecte diferents tipologies de combustibles i escales de 

combustió 

Tipologia de Combustible PCDD/F (ng TE/m 3 )* 




0’011 (49%)** 


Pellets de material agrícola 0’085 (30%)** 


Palla gris 0’048 (51%)** 

** Els valors marcats en color roig indiquen l’eficiència d’eliminació per precipitació dels compostos de PCCD/F en els 

sistemes de neteja de gasos. 

* ng TE/m 3 : Nanograms de toxicitat equivalent total (TE)/m 3 . 


Exemple de sistemes de neteja de gasos en plantes de combustió de biomassa 

Prenent com a exemple les instal·lacions o plantes de combustió anomenats en l’apartat 8.3.1. 

Estudi de Casos, es considera que la instal·lació d’un sistema de neteja de gasos adequat en 

una caldera és suficient i necessari per tal de regular-ne les emissions en la combustió dins del 

marc legal europeu, estatal i autonòmic. 

15—416

Taula 15.37. Emissions de partícules per a les plantes seleccionades després del tractament 

Sistema de Neteja 

de Gasos 

Tipologia de Combustible 

Partícules (mg/m 3 ) 

150 mg/Nm 3 

Planta 1 Electrofiltre Estelles de fusta 2’9 

(11 MW) 



9’3 

Planta 2 

Cicló 

Estelles de fusta 4’6 

(1 MW) Filtre de mànega Pellets de material agrícola 19 

Planta 3 

Cicló 


(0’6 MW) Filtre de mànega Estelles de fusta (60%) 


124 




Com mostren les dades anteriors, prenent com a referència el límit d’emissió sobre partícules 

establert per la legislació vigent (Decret 833/1975) en matèria de regulació de les plantes que 

composen els escenaris a estudiar en el present projecte, pel que a la fusta les emissions de 

partícules que es detecten després de tractar el gas de combustió resulten mínimes en 

comparació amb el límit establert (150 mg/Nm 3 ). Analitzant les tipologies de combustibles, la 

fusta torna a ser millor en eficiència d’emissions respecte a altres combustibles, com la palla 

gris que permet una emissió superior en la seva combustió. Cal esmentar que els valors 

d’emissions tan elevats de la planta 3, planta petita, no poden ser possibles després d’un 

tractament del gas amb precipitador electrostàtic, pel que es pensa, com abans s’ha comentat, 

que el sistema de neteja de gas funciona erròniament degut a problemes tècnics. 

Càlcul de l’emissió de partícules 

El present apartat es basa en el càlcul d’emissions de partícules de plantes petita, mitjana i 

gran, tres escales diferents de producció energètica, amb complexitats tècniques diferents, però 

regits per una legislació espanyola única. Així doncs, es consideraran els escenaris de tamany 

de planta plantejats en el present projecte com a referents pel que fan els resultats donats pels 

càlculs de partícules emeses per a les diferents plantes. 

Escenari 1 

Considerem una planta de 0’6 MW com exemple de planta de combustió petita productora 

d’energia tèrmica, en relació a la resta de plantes que es tractaran com a base d’estudi segons 

la bibliografia emprada, de major potència. 

Si l’emissió de partícules per la caldera segons l’exemple, després del tractament, és de 61 

mg/m 3 N, i l’eficiència de separació del sistema de neteja del gas és del 78%, l’emissió sense 

tractament resulta: 

61 mg/m 3 N 

= 277 mg/m 

(1 – 0’78) 

3 

Des del punt de vista de valors d’emissions, la legislació vigent pel que fa a calderes 

cremadores de fusta per a obtenir energia, inferiors a 50 MW, limita la concentració de 

partícules al gas de combustió en 150 mg/m 3 N. Així doncs, com ha s’ha plantejat inicialment a 

l’exercici, el sistema de neteja de gasos ha de reduir la concentració de l’emissió real de 

partícules de la caldera per efecte de la crema de fusta d’un valor de 227’27 mg/m 3 N fins a 150 

mg/m 3 N com a mínim. Teòricament caldria com a mínim un sistema de neteja amb el 67% 

d’eficiència per a no assolir el límit legal d’emissió. 

15—417

Així doncs, sabent que l’eficiència tèrmica d’una caldera d’aquestes característiques és 

aproximadament del 90% (VV , es pot conèixer el poder calorífic obtingut de la combustió de la 

fusta a partir de la dada del contingut energètic d’aquesta amb base seca, de 18 a 19’5 MJ/kg. 

Prenent com a valor mig d’energia de la fusta 19 MJ/kg, es dedueix el següent: 

600 kW 

Segons el càlcul expressat anteriorment, la planta de 600 KJ, amb una eficiència tèrmica del 

90%, necessita 126 kg de fusta per hora de funcionament. Tanmateix, per a cremar 

estequiomètricament la fusta de manera que al gas de combustió hi resti un 11% d’oxigen en 

excés, o similarment, que resti un 10% de CO2 sobre el contingut total del gas, es calculen la 

presència de 338 mols de N2 per l’aire necessari per a cremar completament la fusta, com 

expressa la Figura 15.16. 

Si considerem que els metres cúbics d’aire que requereix la fusta per a cremar-se 

estequiomètricament amb l’11% d’oxigen en excés surten també per la xemeneia, i aquest gas 

surt a una concentració de partícules enunciada anteriorment de 277 mg/m 3 N sense cap tipus 

de tractament, es pot calcular la quantitat de partícules que s’emetrien per hora per aquest 

tipus de caldera. 

Tenint en compte el tractament de les partícules mitjançant els sistemes de neteja de gasos, 

amb eficiència de separació, en aquest cas, del 78%, la producció de partícules per hora es 

redueix a: 

El gas de combustió, sortiria en aquest cas, per a una caldera de 600 kW, amb una 

concentració de 61 mg/m 3 N i un flux de partícules en el gas de 73 g/hora. 

Escenari 2 

L’escenari 2 es caracteritza per ser una planta de producció energètica combinada de 2 MW, 

productora d’energia tèrmica i elèctrica. A diferència de l’escenari 1 on majoritàriament s’obté 

energia tèrmica i l’eficiència del procés és elevada, l’escenari 2 produiria, mitjançant una turbina 

de vapor, energia elèctrica (WW i energia calorífica en forma d’aigua calenta, essent l’eficiència 

total de conversió energètica a partir de la fusta d’un 85% a un 90%. Amb la present 

tecnologia, aproximadament el 20-30% de l’input d’energia passaria a ser energia elèctrica i el 

55-70%, es convertiria a calor. 

VV) Les eficiències energètiques dels cremadors de fusta solen ser elevades. L’eficiència esmentada prové de la 

publicació per internet del catàleg de calderes cedit per l’empresa Passat Energi A/S, publicació present a la pàgina web 

http://www.zeusolar.com/index/Passatc.htm (data actualització 19/05/2005) 

WW) La turbina de vapor que planteja l’escenari 2 resultaria similar a la turbina emprada a la planta de Sant Pere de 

Torelló, productora d’energia elèctrica i calorífica per cogeneració. 

15—418 

666 kJ/s 

19.000 kJ/kg fusta 

· 

3600 segons 

1 hora 

600 kJ/s 

0’90 

1 mol aire 

338 mols N2 · 

0’79 mols N2 

126 

Kg fusta 

hora 

1.206 m 3 N aire / hora · 

= 126 kg fusta /h 

= 666 kJ/s imput d’energia provinent de la fusta abans de ser cremada 

29’5 g 

· 

1 mol aire 

= 12.621’51 g aire 

9’57 m 

· 

1 kg fusta 

3 N aire 

3 

= 1.206 m N aire/hora 

1 m 3 N d’aire 

334 g partícules / hora · 0’22 = 73 g partícules / hora 

1 kg fusta --- 12’6 kg aire = 0’427 kmols aire 

1 kg fusta requereix 9’57 m 3 N d’aire 

277 mg de partícules = 334.062 mg partícules / hora = 334 g partícules / hora 

· 22’4 l

Si la planta de generació produís per separat calor i electricitat, les eficiències variarien. Si la 

planta de generació produís només energia elèctrica l’eficiència de conversió a partir de l’input 

de biomassa seria només d’un 50-45%, mentre que el calor restant es perdria en l’aigua 

refrigerant i els gasos de combustió [42]. Si la planta energètica només produís calor 

s’aprofitaria el 90% (XX i fins i tot el 95% de l’input d’energia que s’introduís al cremador, segons 

la tecnologia actual. La següent Figura 15.18 esquematitza les eficiències obtingudes en els 

processos de generació esmentats. 

L’escenari 2 es caracteritza per produir energia a més gran escala, optant per una producció 

d’electricitat i calor combinadament, o per separat. El present anàlisi avaluarà aquests 

“subescenaris” comptabilitzant la biomassa necessària per a la producció energètica en cada 

cas. 

Per a una producció de 2 MW d’energia es consideren les dades d’emissió de partícules de la 

planta d’1MW esmentada a l’avaluació anterior de gasos. Similars els gasos en concentració, 

l’eficiència d’eliminació de partícules pel sistema de neteja emprat resulta en l’exemple tan 

elevada com als sistemes actuals de producció energètica a partir de biomassa forestal per 

equips de més elevada potència. Tanmateix, tenint en compte les dades expressades per a 

Figura 15.18. Balanç d’energia en la cogeneració de calor i electricitat 

100 

GENERACIÓ COMBINADA 

ELECTRICITAT I CALOR 

44 

56 


Pèrdues de la caldera 

10 

Eficiència Total 85% 

5 Pèrdues electromecàniques 

28 Electricitat 

56 Calor 

Pèrdues de la caldera 

7 

3 Pèrdues electromecàniques 

Eficiència 40% 

calderes petites, l’eficiència en la combustió pot afectar de manera que la quantitat de 

partícules obtingudes de la combustió de la fusta no es transfereixin al gas amb la mateixa 

concentració que per l’anterior cas, si no que es recullin en mode de cendres al cremar la fusta 

per la graella. Segons aquest principi, la concentració de partícules als gasos per a calderes de 

2 MW és inferior a calderes d’1MW, ja que es recullen més eficaçment en forma de cendres. Per 

XX) Les eficiències en la producció d’energia tèrmica en calderes d’1 i 2 MW, així com de 5 MW, es garanteixen pel 90%. 

Aquesta pot arribar a ser superior en molts casos quan la caldera treballa a plena capacitat. A menor capacitat 

d’operació disminueix l’eficiència degut a l’excés d’oxigen i al desaprofitament de la resta d’àrea de graella. El factor 

d’humitat de la fusta també influeix directament sobre l’eficiència tèrmica, disminuint fins a un 85 o 80% ( la 

combinació dels factors pot disminuir l’eficiència fins a un 50%). Per a fusta seca, s’estableix una eficiència de conversió 

bàsica del 90%, amb condicions de plena càrrega. 

Total de Combustible 132 

GENERACIÓ PER SEPARAT 

ELECTRICITAT I CALOR 

70 

62 

Eficiència Total 64% 

28 Electricitat 

56 Calor 

6 Pèrdues caldera 

32 

Pèrdues per condensació 

Eficiència 90% 

15—419

tal de fer un balanç efectiu per l’escenari plantejat, es planteja el supòsit que la concentració de 

partícules al gas de combustió en la caldera de 2MW és la mateixa que la d’1MW. 

Si l’emissió de partícules per la caldera segons l’exemple, després del tractament, és de 4’6 





partícules al gas de combustió en 150 mg/m 3 N. El sistema de neteja de gasos hauria de reduir 

la concentració de l’emissió real de partícules de la caldera per efecte de la crema de fusta d’un 

valor de 230 mg/m 3 N fins a 150 mg/m 3 N com a mínim. Teòricament caldria com a mínim un 

sistema de neteja amb el 65% d’eficiència per a no assolir el límit legal d’emissió. 

• Producció Combinada de Calor i Electricitat per a una caldera de 2MW 

La producció combinada esdevendria la producció conjunta d’electricitat (per l’acció d’una 

turbina de vapor) i de calor (degut a l’aprofitament dels vapor d’aigua exhausts procedents de 

la turbina de vapor). L’aprofitament energètic a partir de la biomassa utilitzada en la crema 

esdevé variable en rendiments si es tracta d’un o un altre tipus de forma d’energia produïda: 

15—420 

4’6 mg/m 3 N 

= 230 mg/m 

(1 – 0’98) 

3 

- La producció elèctrica neta per mitjà d’una turbina de vapor aprofita una mitjana del 

28% del contingut energètic de la biomassa entrant al cremador. 

- La producció de calor en forma d’aigua calenta suposa l’aprofitament del 56% de 

l’energia en forma de combustible. 

- La producció energètica neta global suposa un rendiment en el procés del 85%, on la 

resta d’energia es perd en forma de calor a la caldera i en els sistemes electromecànics. 

Coneixent l’eficiència de funcionament d’una caldera d’aquestes característiques i el poder 

calorífic de la fusta en base seca emprada a la caldera (entre 18 i 19’5 MJ/kg), es pot conèixer 

la quantitat de fusta emprada en la combustió de la biomassa per a obtenir electricitat i calor. 

2000 kW 

2.353 kJ/s 


2000 kJ/s 

· 

0’85 

3600 segons 

1 hora 

= 2.353 kJ/s imput d’energia provinent de la fusta abans de ser cremada 


Segons el càlcul expressat anteriorment, la planta de 2000 KW, amb una eficiència total del 

85% per a generar electricitat (44% sobre el total d’energia aprofitada) i calor (56% sobre el 

total d’energia aprofitada), necessita aproximadament 446 kg de fusta per hora de 

funcionament. 

Per a cremar estequiomètricament la fusta de manera que al gas de combustió hi resti un 11% 

d’oxigen en excés, o similarment, que resti un 10% de CO2 sobre el contingut total del gas, es 

calculen la presència de 338 mols de N2 a l’aire necessari per la combustió com expressa la 

Figura 15.16. 

1 mol aire 

338 mols N2 · 

0’79 mols N2 

446 

Kg fusta 

hora 

29’5 g 

· = 12.621’51 g aire 1 kg fusta --- 12’6 kg aire = 0’427 kmols aire 

1 mol aire 

9’57 m 

· 

1 kg fusta 

3 N aire 

3 



· 22’4 l

Si es considera que els metres cúbics d’aire que requereix la fusta per a cremar-se 





4.268 m 3 N aire / hora · 

230 mg de partícules 


Tenint en compte el tractament de les partícules mitjançant els sistemes de neteja de gasos, 

amb eficiència de separació, en aquest cas, del 98%, la producció de partícules per hora es 

redueix a: 

982 g partícules / hora · 0’02 = 19’64 g partícules / hora 

El gas de combustió després del tractament s’emet segons els càlculs realitzats per a una 

caldera de potència de 2000 kW (2MW) a una concentració de 4’6 mg/m 3 N i un flux aproximat 

de partícules al gas de 20 g/hora. Sense tractament, el gas sort amb una relació de partícules 

de 982 g/hora, quantitat elevada si es té en compte que la concentració del gas de combustió 

ja supera el límit legal establert a l’estat espanyol, i el volum de gas desprès és 

significativament gran. 

• Producció de Calor per a una caldera de 2MWth 

Partint de la base que l’eficiència de la caldera en l’aprofitament tèrmic de la biomassa suposa 

un aprofitament energètic del 90%, es pot calcular la quantitat de fusta necessària per a la 

producció de 2MW tèrmics d’energia, la quantitat d’aire necessari per cremar-la, i l’emissió de 

partícules amb la presència o absència de tractament de neteja utilitzant el mateix procediment 

plantejat anteriorment. 

2000 kW 

2.222 kJ/s 


421 

Kg fusta 

hora 

Sense tractament de partícules s’emetrien a la següent concentració: 

4.029 m 3 N aire / hora · 

· 

2000 kJ/s 

0’90 

3600 segons 

1 hora 


Si l’eficiència de separació del partícules resulta d’un 98%, l’emissió de partícules es redueix a la 

següent concentració: 

• Producció d’Electricitat per a una caldera de 2MWe 

= 981.640 mg partícules / hora ≈ 982 g partícules / hora 


9’57 m 

· 

1 kg fusta 

3 N aire 

3 




927 g partícules / hora · 0’02 = 18’54 g partícules / hora 

= 926.670 mg partícules / hora ≈ 927 g partícules / hora 

En aquest darrer cas d’estudi de l’escenari 2 es parteix de la base que l’eficiència de la caldera 

per a produir electricitat a partir de l’aprofitament energètic de la biomassa es suposa en un 

40%. L’energia desaprofitada, en forma de calor, resulta de pèrdues electromecàniques, 

pèrdues de calor a la caldera i de l’aigua o condensat que surt de la turbina una vegada el 

vapor ha realitzat la seva funció generant energia elèctrica. Seguint la mateixa metodologia de 

15—421

càlcul que al punt anterior es pot calcular la quantitat de fusta necessària per a la producció de 

2MW elèctrics, la quantitat d’aire necessari per cremar-la, i l’emissió de partícules amb la 

presència o absència de tractament de neteja. 

2000 kW 

Sense tractament de partícules s’emetrien: 

Si l’eficiència de separació del partícules resulta d’un 98%, l’emissió final després del tractament 

redueix la concentració aa la següent concentració: 

Analitzades tres possibles possibilitats en la producció energètica de calor i electricitat, 

combinades o per separat, per a una planta de generació energètica de 2MW, la següent Taula 

15.38 compara els consums de combustible i emissions de partícules amb i sense tractament 

del gas de combustió. 

Taula 15.38. Consum de fusta i emissions de partícules per a la generació de calor i 

electricitat combinats i per separat, en plantes de 2MW. 

Producció energètica Eficiència 

(%) 

Combinada 

Separada 

15—422 

5.000 kJ/s 


947 

Kg fusta 

hora 

9.063 m 3 N aire / hora · 

Font: Elaboració pròpia. 

· 

2000 kJ/s 


0’40 

3600 segons 

1 hora 


9’57 m 

· 

1 kg fusta 

3 N aire 

3 




2.084 g partícules / hora · 0’02 = 41’7 g partícules / hora 

= 2.084.490 mg partícules / hora ≈ 2 kg partícules / hora 

Consum de 

combustible 

(kg fusta/h) 

Emissió de partícules 

sense tractament 

(g/h) 

Emissió de partícules 

amb tractament 

(g/h) 

Electricitat 28 

446 982 20 

Calor 56 

Electricitat 40 947 2.084 42 

Calor 90 421 927 18’5 

Si es comparen els consums de combustible per a cada procés energètic productiu, la quantitat 

de fusta necessària augmenta en funció de la disminució de l’eficiència descrita en cada procés. 

Això és degut a què les tecnologies són variables en eficiència depenent del recurs o forma 

energètica que es vol obtenir: La producció energètica combinada aprofita el vapor d’aigua 

emprat a la turbina de vapor per a generar energia elèctrica, i per a obtenir energia calorífica 

en forma de vapor ja condensat. L’eficiència global resulta d’un 84%, a diferència de la 

producció d’electricitat per separat, on l’eficiència del procés de transformació energètica a 

partir de la fusta resulta només d’un 40%. En aquest darrer cas es desaprofita la resta 

d’energia del combustible perdent-se en forma de calor en la caldera, en sistemes 

electromecànics, i en forma de vapor exhaust de la turbina. La generació d’energia calorífica per 

separat resulta d’alt rendiment pel que fa a l’aprofitament energètic de la biomassa, ja que 

s’inverteix un 90% del poder calorífic entrant a la caldera en la generació d’aigua calenta, 

perdent-se una petita part de calor. 

La generació d’energia elèctrica, en comparació a la generació d’energia calorífica per separat, 

necessita molt més combustible per a generar el mateix output d’energia en MW. També utilitza 

més aire en la combustió i es genera més quantitat de partícules per hora. El flux de gas de 

combustió, encara que tingui la mateixa concentració de partícules que una caldera que només 

generi energia tèrmica per bescanvi de calor, és més elevat en el primer cas.

Escenari 3 

L’escenari 3 es caracteritza per ser d’una planta de producció energètica combinada de 5 MW, 

productora d’energia tèrmica i elèctrica. Aquesta produiria els dos tipus d’energia 

simultàniament, no per separat com podria ser el cas de l’escenari 2. Les eficiències de 

transformació de les tecnologies d’aquesta magnitud s’assimilen a les estudiades a l’escenari 2, 

així com les eficiències de separació dels mecanismes de neteja de partícules. Les diferències 

entre aquests dos escenaris són la quantitat de combustible emprat, volum d’aire necessari per 

a la complerta combustió i la quantitat de partícules recollides en forma de cendres. Una planta 

de 5 MW emetrà la mateixa quantitat de partícules a partir de la biomassa al cremar-se, que 

una planta de 2 MW, ja que es dona en principi una combustió complerta amb un excés d’aire 

estipulat. La turbulència generada al forn, així com la configuració i dimensions de la graella 

poden ser diferents respecte les dos calderes plantejades. Per tant, la quantitat de cendres per 

unitat de biomassa introduïda al forn podria ser diferent pels dos casos, essent major a més 

alta potència de caldera, i repercutint en la concentració de partícules del gas de combustió, 

disminuint a mesura que la potència augmenta. 

Si es considera una planta de 11 MW com a planta de combustió de gran escala com s’ha 

estudiat anteriorment, es confirma aquesta teoria sobre la quantitat de partícules al gas de 

combustió, si es contrasten les dades amb la planta d’1MW també estudiada al llarg dels 

anteriors apartats. 

Tot entenent aquests supòsits, considerem per aquest cas de planta de combustió de gran 

escala, l’emissió de gas descrita al document base sobre el qual s’enfoca l’estudi, és a dir, una 

emissió de gas de 2’9 mg/m 3 deguda a una separació amb eficiència del 98%. 

Si l’emissió de partícules per la caldera segons l’exemple, després del tractament, és de 2’9 



2’9 mg/m 3 N 

= 145 mg/m 

(1 – 0’98) 

3 



partícules al gas de combustió en 150 mg/m 3 N. Segons els càlculs, la concentració de partícules 

als gasos és inferior al gas de combustió, degut, segurament, a què les cendres retenen la 

major part de partícules. Així i tot, considerant el gran volum de gas de combustió que es 

genera en una planta d’aquestes dimensions, cal un sistema de neteja eficaç per tal de 

mantenir mínimes les quantitats totals de partícules emeses en la crema de gran quantitat de 

fusta. 

Coneixent que l’eficiència d’una caldera que produeixi combinadament energia elèctrica i 

tèrmica d’aquestes característiques és d’un 85%, pel mateix procediment de càlcul que el 

plantejat al llarg de l’escenari 2, es pot conèixer la quantitat de fusta necessària per tal de 

produir 5 MW d’energia, coneixent el contingut energètic de la fusta, de 18 a 19’5 MJ per 

quilogram. Prenent com a valor mig d’energia de la fusta 19 MJ/kg, es dedueix el següent: 

5.000 kW 

5.882 kJ/s 


· 

3600 segons 


1 hora 

5.000 kJ/s 

0’85 


Segons el càlcul expressat anteriorment, la planta de 5.000 KJ (5MW), amb una eficiència del 

85% per a generar ambdós energies (veure Figura 15.18) utilitza 1114 kg de fusta per hora per 

a generar energia elèctrica i calorífica. 

Per a cremar estequiomètricament la fusta de manera que al gas de combustió hi resti un 11% 

d’oxigen en excés, o similarment, que resti un 10% de CO2 sobre el contingut total del gas, es 

calculen la presència de 338 mols de N2 com expressa la Figura 15.16. 

15—423

1 mol aire 

338 mols N2 · 

0’79 mols N2 

Si considerem que els metres cúbics d’aire que requereix la fusta per a cremar-se 





La quantitat de partícules emeses degut al gran volum de gas necessari per a la combustió, 

com s’ha esmentat anteriorment, és molt gran. Tenint en compte el tractament de les partícules 

mitjançant els sistemes de neteja de gasos, amb eficiència de separació, en aquest cas, del 

98%, la producció de partícules per hora es redueix a: 

El gas de combustió sense tractament s’emetria amb una concentració de 145 mg/m 3 N amb un 

flux de partícules en el gas d’aproximadament 1’5 kg/hora. El tractament del gas, retenint el 

98% de les partícules, redueix la concentració del gas de combustió a 2’9 mg/m 3 N, emetent 31 

g partícules/h. 

15.4.4. CONCLUSIÓ 

Per tal d’establir un estudi sobre les emissions s’han avaluat tres mides de planta: 0’6 MW, 

1MW i 11 MW. Aquestes tres empren, entre altres combustibles, estelles de fusta amb 

continguts d’humitat del 25%, 49% i del 43% respectivament (veure Taula 15.28). Així doncs, 

pels escenaris que el present projecte proposa, s’avalua el següent: 

Escenari 1 

Per a plantes de 0’1 a 100 kW, és a dir, plantes de combustió d’escala petita, els gasos 

despresos de la combustió de la fusta (SOx, NOx i HCl) resulten inferiors en concentració respecte 

als límits establerts en la llei vigent estatal que regula les emissions per a calderes de biomassa 

inferiors a 50 MW, degut bàsicament al poc contingut de S, N i Cl que presenta la fusta. La 

següent Taula 15.39 il·lustra els valors de diferents gasos detectats en la combustió de la fusta 

per a una caldera relativament petita, i els valors de referència que s’han de considerar. 

Taula 15.39. Concentracions detectades de SO x, NO x i HCl en la combustió de la fusta per 

calderes petites (0’6 MW) 

Tipologia de gasos Concentracions 

detectades (mg/m 3 Límit legal estatal 

) (mg/Nm 3 ) 

SOx 12 4.300 

NOx 161 300 

HCl 


1’3 460 

El valor de CO detectat, que fa referència a la qualitat de combustió, en el cas estudiat supera 

el límit legal establert (817 mg/m 3 > 625 mg/Nm 3 ). Tanmateix, la quantitat de CO reflecteix la 

qualitat de combustió en el cremador-caldera. La falta d’oxigen per a la combustió en el 

cremador, una deficient turbulència de l’aire en la cambra de combustió i/o la distribució 

15—424 

29’5 g 

· 

1 mol aire 

= 12.621’51 g aire 

Kg fusta 9’57 m 

1114 · 

hora 1 kg fusta 

3 N aire 

3 


10.661 m 3 N aire / hora · 



1.546 g partícules / hora · 0’02 = 31 g partícules / hora 

1 kg fusta --- 12’6 kg aire = 0’427 kmols aire 


= 1.545.845 mg partícules / hora ≈ 1’5 kg partícules / hora 

· 22’4 l

inadequada del combustible per la superfície de la graella són possibles factors que condicionen 

la qualitat de la combustió, valor del qual ve reflectit en la concentració de monòxid de carboni. 

Els compostos orgànics provinents de la combustió de la fusta no venen regulats per llei a 

Espanya. Respecte els nivells de PCDD/F, dioxines i furans, no hi ha una legislació específica 

sobre la matèria a Espanya per a cremadors de fusta que generin energia. Els nivells màxims 

permesos per a incineradores són de 0’1 ng/m 3 (YY . Prenent aquest valor de referència, els 

valors detectats de PCDD/F per a plantes petites de combustió de fusta són de 0’039 ng TE/m 3 , 

valor molt inferior al nomenat anteriorment (veure Taula 15.36). 

Pel que fa a l’emissió de partícules, el nivell màxim permès a l’estat espanyol és de 150 

mg/Nm 3 . En el cas estudiat, tot i haver-hi problemes en el funcionament del filtre electrostàtic 

instal·lat, junt amb el cicló, la taxa d’emissió resultava de 61 mg/m 3 . 

Per a calderes molt petites, es considera que la quantitat de partícules emeses en la combustió 

és molt petita. Per tant, en calderes familiars de pellets i/o estelles no es necessiten sistemes 

de neteja degut a què una bona combustió resulta una emissió de gasos poc important. Per a 

mides més grans de plantes de combustió, calen sistemes de filtració relativament “senzills”, 

com ciclons o multiciclons, amb eficiències de separació de partícules superiors al 50% i 73% 

respectivament, tot depenent de la fracció dominant de mida de partícula. El fabricant de la 

caldera, en tot cas, ha de concretar els rendiments energètics assolibles de la instal·lació 

generadora d’energia. Una caldera amb un rendiment baix no aprofitarà el potencial energètic 

del material d’entrada i per tant, una conseqüent deficient combustió provocaria un augment en 

les emissions esperades de partícules i altres components gasosos, els quals farien necessari un 

tractament d’eliminació de fums i gasos de combustió. 

Escenari 2 

Per a plantes de 0’1 a 1 MW, és a dir, plantes de combustió d’escala mitjana, els gasos 

despresos de la combustió de la fusta (SOx, NOx i HCl) resulten inferiors en concentració respecte 

als límits establerts en la llei vigent estatal que regula les emissions per a calderes de biomassa 



per a aquest tipus de caldera en l’exemple tractat anteriorment, i els valors de referència que 

s’han de considerar. 

Taula 15.40. Concentracions detectades de SOx, NOx i HCl en la combustió de la fusta per a 

calderes de mitjana potència (1 MW) 


Tipologia de gasos Concentracions 

detectades (mg/m 3 ) 

En l’exemple plantejat, la qualitat de combustió amb fusta d’aquests tipus de calderes demostra 

emissions de CO inferiors als límits establerts (límit = 625 mg/Nm 3 ; Planta 1MW = 242 

mg/m 3 ). 

Pel que fa a les emissions de partícules, el tractament amb un filtre de mànegues i un petit cicló 

del gas de combustió resulta suficient en la recol·lecció de partícules en suspensió. Per aquest 

cas concret, l’anàlisi detectà 4’6 mg/Nm 3 de partícules després del tractament, essent el límit 

establert a 150 mg/Nm 3 . 

Així mateix, per a emissions de Dioxines i Furans per la crema de fusta, els valors detectats de 

0’05 ng TE/m 3 també resulten com en el cas de calderes petites, molt inferiors respecte al límit 

YY) Directiva 2000/76/CE de 4 de desembre de 2000 relativa a la incineració de residus. 

Límit legal estatal 

(mg/Nm 3 ) 

SOx 8 4.300 

NOx 125 300 

HCl 0’5 460 

15—425

legal implantat en incineradores (no establert pel tipus de caldera que es planteja en el present 

treball). 

Un sistema de combustió eficient condueix a una generació minoritària de partícules, dioxines, 

furans, CO, NOx i SOx, essent major en CO2 quan la combustió és complerta. Així mateix, per a 

sistemes més complexes de generadors energètics que utilitzen com a combustible sòlid la 

biomassa, es garanteixen eficiències més elevades en l’aprofitament de l’energia intrínseca de la 

biomassa, emprant: sistemes d’aereació eficaços, graelles mòbils que garanteixen una bona 

distribució del combustible en el fogar del cremador, una configuració de la cambra de 

combustió que permet la correcta turbulència de l’aire, i calderes amb intercanviadors de calor 

per tubs nombrosos i distribuïts eficientment en l’espai al llarg del recorregut del gas de 

combustió fins a la sortida de la caldera, entre d’altres components tècnics que augmenten 

l’eficiència de la instal·lació. 

Pel volum de gas i partícules que es genera, com ja es coneix, es requereix d’un eficient 

sistema de neteja de gasos. Els filtres de mànegues, separadors core i multiciclons, equips amb 

eficiències de separació elevades, són els equips més indicats en la utilització adjunta al sistema 

de generació energètica, ja que per costos raonablement menors que d’altres equips més 

sofisticats amb eficiències més elevades, garanteixen una bona filtració dels gasos permetent la 

sortida d’aquests dintre dels paràmetres establerts legalment. La instal·lació de sistemes 

electrostàtics de neteja suposen costos molt més elevats degut a la seva elevada eficiència 

(costos deu vegades superiors als sistemes esmentats anteriorment), però requereixen d’un 

pretractament del gas mitjançant sistemes més simples com el cicló, per tal d’evitar problemes 

tècnics de funcionament per acumulació de partícules de mida relativament gran. 

Escenari 3 

Per a plantes de 1 a 5 MW, és a dir, plantes de combustió d’escala gran, els gasos despresos de 

la combustió de la fusta (SOx, NOx i HCl) resulten també inferiors en concentració respecte als 

límits establerts en la llei vigent estatal que regula les emissions per a calderes de biomassa 



per a aquest calderes d’elevada potència segons l’exemple tractat anteriorment, i els valors de 

referència que s’han de considerar. 

Taula 15.41. Concentracions detectades de SOx, NOx i HCl en la combustió de la fusta per a 

calderes de gran potència (11 MW) 


15—426 

Tipologia de gasos Concentracions detectades 

(mg/m 3 ) 

Límit legal estatal 

(mg/Nm 3 ) 

SOx 10 4.300 

NOx 282 300 

HCl 0’2 460 

En l’exemple plantejat, la qualitat de combustió amb fusta d’aquests tipus de calderes demostra 

emissions de CO inferiors als límits establerts (límit = 625 mg/Nm 3 ; Planta 11MW = 67 

mg/m 3 ), així i tot comparant les dades d’emissió per la mateixa caldera però emprant diferent 

combustible vegetal.

Pel que fa a les emissions de partícules, per aquest cas concret, l’anàlisi detectà 2’9 mg/Nm 3 de 

partícules després del tractament, essent el límit establert a 150 mg/Nm 3 . El tractament emprat 

en aquesta escala de combustió és, segons l’exemple plantejat, d’un cicló i un filtre 

electrostàtic. Per a aquest tamany de planta, la utilització de sistemes de neteja eficients és 

necessari degut al gran volum de gas que es genera en la combustió de la gran despesa de 

biomassa que tracta el cremador. Així doncs, si no s’instal·lessin aquests equips, la no filtració 

eficient del gas generat abocaria a l’atmosfera gran quantitat de components tòxics (partícules, 

dioxines, furans, altres compostos orgànics...) i els límits legals es veurien sobrepassats. 

Tanmateix, la tecnologia que s’utilitza per aquests equips és eficaç en la combustió: es 

garanteix un subministrament d’aire necessari per la complerta combustió, i el disseny de la 

instal·lació garanteix el màxim aprofitament energètic de la biomassa entrant. Per això s’explica 

que la qualitat de combustió és més elevada en comparació amb altres equips petits, ja que per 

tona de material cremat, es genera menys CO. 

La instal·lació de grans calderes comporta una despesa important en el manteniment dels 

equips, així com els de neteja, emprant components més sofisticats, eficients i més cars que en 

altres sistemes de menor potència. 

15—427

16. AVALUACIÓ ECONÒMICA SOBRE L’EXTRACCIÓ, 

EL TRANSPORT I LES TECNOLOGIES DE 

TRANSFORMACIÓ DE LA BIOMASSA 

A continuació es duu a terme una avaluació econòmica la qual inclou consums i preus de 

maquinàries d’extracció de biomassa forestal; costos sobre el transport depenent de les 

distàncies; costos sobre les tecnologies de transformació de biomassa (combustió, 

gasificació…). Pel cas dels sistemes de combustió, es realitza un resum econòmic sobre les 

tecnologies de neteges de gasos actualment presents al mercat. 

16.1. ANÀLISI ECONÒMICA DE L’EXTRACCIÓ I TRANSPORT 

DE BIOMASSA 

En aquest apartat es pretén realitzar una anàlisi dels costos econòmics associats al transport de 

biomassa. Per aquesta anàlisi, es distingeixen els costos segons les diferents fonts de biomassa 

a transportar: explotacions forestals, indústries del sector de la fusta, cultius agrícoles i plantes 

de briquetatge o pelletatge. 

En les tipologies de biomassa que procedeixen d’explotacions forestals o cultius agrícoles hi ha 

uns costos econòmics associats a l’etapa d’extracció. En canvi, en els casos de biomassa 

procedent de les indústires del sector de la fusta o plantes de briquetatge o pelletatge no 

existeixen costos associats a l’extracció i, per tant, tots aquests costos deriven de l’etapa del 

transport. 

16.1.1. COSTOS ECONÒMICS ASSOCIATS A L’EXTRACCIÓ DE 

BIOMASSA 

A continuació s’analitzen, en primer lloc, els costos econòmics que s’associen a l’extracció de la 

biomassa forestal i, en segon lloc, els associats l’extracció de biomassa procedent de cultius 

agrícoles. 

16.1.1.1. COSTOS ECONÒMICS ASSOCIATS A L’EXTRACCIÓ DE BIOMASSA 

FORESTAL 

Segons el Pla de Biomassa [3] es distingeixen tres tipus d’aprofitament de la biomassa forestal 

per a l’obtenció d’energia: 

16—428 

b) Aprofitament tradicional de la fusta: calculat a partir del mètode més habitual 

d’extracció a Catalunya que és el sistema de troncs sencers. Les actuacions a dur a 

terme són la construcció de pistes, la tallada, el desbrancat i despuntat, la reunió i 

l’arrossegament, i el transport i estellat a planta. Els costos es calculen segons les 

següents variables: 

- Mida dels arbres 

- Densitat de tallada 

- Densitat de pistes i pendent 

El cost mitjà de l’extracció d’aquest tipus d’aprofitament, sense incloure l’estellat ni el 

transport a planta, és d’uns 48 €/Tn psa. 

c) Neteja i recollida d’aprofitaments anteriors: aquest sistema suposa l’extracció del 

material fins a un carregador situat a no més de 3 km de la zona explotada, on s’estella 

el material i es carrega a contenidors basculants pel seu transport a planta. Com que ja

és un material tallat, es procedeix a la seva reunió i apilat, s’arrossega fins a pista, es 

transporta a carregador, s’estella i es transporta a indústria. Les variables de què 

depenen els costos d’extracció són: 

- Diàmetre mig del matoll i la seva biomassa 

- Recobriment del matollar i pendent 

- Densitat de pistes i distància d’arrossegament 

- Transport a carregador (distància recorreguda de pistes ha de ser menor de 

3 km) 

El cost total de l’extracció és de 108 €/Tn psa, sense incloure ni l’estellat ni el transport 

a indústria. 

d) Aprofitament de peus menors: és l’aprofitament d’arbres petits i es proposa el 

sistema d’arbres sencers (sense desbrancar ni trossejar), ja que permet un màxim 

rendiment d’extracció en la relació quantitat-cost. Les actuacions que es realitzen són la 

construcció de pistes, la tallada, la reunió i apilat, l’arrossegament fins a pista, el 

transport fins a carregador, l’estellat i el transport fins a indústria. Els costos es calculen 

segons les variables següents: 

- Pendent i densitat de tallada 

- Densitat de pistes i pendent 

- Transport a carregador (distància recorreguda de pistes ha de ser menor de 

3 km) 

El cost de l’extracció és, de mitjana, uns 87 €/Tn psa (sense incloure ni l’estellat ni el 

transport a indústria). 

Aquests preus serveixen de referència a l’hora de calcular els costos generals de l’aprofitament 

de biomassa, tot i que actualment segurament s’han encarit ja que l’extracció de la biomassa 

cada any augmenta de preu. 

16.1.1.2. COSTOS ECONÒMICS ASSOCIATS A L’EXTRACCIÓ DE CULTIUS AGRÍCOLES 

La viabilitat econòmica d’utilitzar els residus herbacis per a la producció d’energia és poder 

disposar d’un subministrament regular anual, ja que la quantitat de palla produïda varia cada 

any, a més del fet que aquests residus ja tenen associats altres usos. 

Segons el Pla de Biomassa 2001, el preu final de la palla dependrà de la suma d'uns factors 

amb despesa fixa i d'altres de variables. Segons el Pla de biomassa, els costos de les diferents 

operacions de l’aprofitament de cultius herbacis varien entre 69,12 € i 93,16 € per tona (veure 

Taula 16.1). 

Taula 16.1. Cost (€/Tn) de les diferents variables que afecten al preu dels residus, en funció 



Preu al pagès 42,07-66,11 42,07-66,11 42,07-66,11 

Empacat 12,02 12,02 12,02 

Manipulació 6,01 6,01 6,01 

Emmagatzematge 9,02 9,02 9,02 

Total 69,12-93,16 69,12-93,16 69,12-93,16 

Font: Adaptat de[7] 

16—429

16.1.2. COSTOS ECONÒMICS ASSOCIATS AL TRANSPORT DE 

BIOMASSA 

16.1.2.1. COSTOS ECONÒMICS ASSOCIATS AL TRANSPORT DE BIOMASSA 

FORESTAL 

Els costos econòmics associats al transport de la biomassa forestal s’han calculat de dues 

maneres diferents, amb l’objectiu d’obtenir els costos econòmics que s’ajustessin més a la 

realitat. En primer lloc, es calcula el cost de transportar 1 Tn de biomassa mitjançant l’aplicació 

del preu del gasoli segons el consum de combustible de cada tipus de camió de distribució 

local, regional i el semitràiler de llarg recorregut (veure Figura 16.1). 

Figura 16.1. Cost (€/Tn de biomassa transportada) del transport de biomassa si s’aplica el 

preu de gasoli mitjançant el consum del camió de distribució local, regional i el semitràiler de 

llarg recorregut. 

16—430 

Preu (€/Tn transportada) 

30 

25 

20 

15 

10 

5 


0 

0 100 200 300 400 500 




regional 


recorregut 

Tanmateix, en aquesta gràfica no queden reflectits els costos reals associats al transport de 

biomassa ja que no es tenen en compte, entre d’altres, els següents factors: 

- cost del conductor 

- cost del vehicle i amortització 

- cost de la targeta de transport 

- cost de l’assegurança, etc. 

Així doncs, per tal d’incloure tots aquests costos es realitza, en segon lloc, el càlcul dels costos 

del transport segons les indicacions del Pla de Biomassa (CREAF-CTFC), on es plantegen unes 

fórmules calculades a partir d’estudis realitzats prèviament i de comunicacions amb personal del 

sector. 

Aquestes fórmules de transport són determinades per als tres tipus d’aprofitament descrits en 

l’apartat anterior: 

a) Aprofitament tradicional de la fusta 

Per a l’aprofitament tradicional de la fusta, les fórmules s’han calculat suposant la utilització 

d’un camió de tres eixos amb remolc, que permet arribar al carregador o pila i les distàncies de 

transport de la fusta són prou curtes com per no requerir vehicles de gran capacitat. Aquest 

tipus de camió equival al camió de distribució regional i en la determinació de les fórmules 

s’inclouen les següents variables: 

- temps de transport (inclou temps de càrrega, temps de transport per pista d’anada i 

tornada, temps de transport de carretera fins indústria d’anada i tornada i el temps de 

descàrrega a indústria)

- cost horari dels vehicles de transport (inclouen amortitzacions, etc.) 

En el càlcul d’aquestes fórmules no s’inclou l’estellat a planta, que seria d’un cost fix de 5,36 

€/Tn psa. 

b) Aprofitament de peus menors i c) Restes 

Els costos associats al transport tant de les restes dels aprofitament anteriors com 

l’aprofitament de peus menors són els mateixos perquè es comptabilitzen només els costos del 

transport des de carregador fins a planta. 

Els càlculs s’han realitzat suposant que el mitjà de transport és el tràiler de caixa tancada amb 

pis mòbil, ja que el pes no és el factor limitant i s’ha de transportar el màxim de volum possible 

de material a cada viatge. Aquest camió equivaldria al semitràiler de llarg recorregut del Model 

de Transport. 

En les fórmules del Pla de biomassa (CREAF-CTFC) s’inclou la variable següent: 

- cost dels transport fins a planta (inclou el cost de càrrega, cost del desplaçament del 

vehicle de carregador a planta i viceversa i el cost de descàrrega a planta). 

Aquests costos no inclouen el cost de l’estellat a carregador, un cost fix que representa uns 

16,56 €/Tn psa. 

Així doncs, del Pla de biomassa s’extreuen les fórmules per al càlcul dels costos del transport de 

biomassa que es mostren a la Taula 16.2. 

Taula 16.2. Fórmules per al càlcul del cost del transport de biomassa forestal (ptes/Tn psa) 

segons els tipus d’aprofitament realitzat pel Pla de biomassa (CREAF-CTFC). 

Tipus d’aprofitament Fórmula 

Aprofitament tradicional de la fusta 318,7 + 37,11 * F + 36,97 * I 

Aprofitament de restes d’aprofitaments anteriors i de peus 

610,98 + 21,87 * F 

menors 

F=km de carretera; I= km de pistes 

Font: [3]. 

Per tant, si s’apliquen aquestes fórmules suposant una distància recorreguda per pistes de 3 km 

(és la màxima recomanada per tal que no s’incrementin molt els costos) s’obté la variació del 

cost per tona transportada en la distància de carretera (veure Figura 16.2). 

Com es pot observar, l’aprofitament de restes i de peus menors es més car al principi ja que a 

l’hora de calcular aquests costos s’inclouen els costos de transport a carregador (dins de la pista 

forestal). En canvi, en l’aprofitament tradicional de la fusta els costos es refereixen als costos 

del camió que entra dins de la pista forestal i que realitza el transport fins a indústria. 

16—431

Figura 16.2. Cost (€/Tn de biomassa transportada) del transport de biomassa segons les 

fórmules del Pla de Biomassa per als diferents tipus d’aprofitament. 

16—432 


40 

35 

30 

25 

20 

15 

10 

5 

0 


0 20 40 60 80 100 120 140 


Aprofitament tradicional 

de la fusta (camió de 

distribució regional) 

Aprofitament de peus 

menors i restes 

(semitràiler de llarg 

recorregut) 

CÀLCULS SEGONS L’OBSERVATORIO DE MERCADO DEL TRANSPORTE DE MERCANCÍAS POR 

CARRETERA 

Paral·lelament als càlculs realitzats segons les fórmules del Pla de Biomassa 2001, s’han 

realitzat càlculs segons el preu de l’extracció segons el Pla de Biomassa i el preu transport per 

tona extret de [131]. 

Com que el preu de l’extracció ve condicionat pel Pla de Biomassa, es diferencia en aquest 

apartat els costos de l’extracció i el transport per a (a) l’aprofitament tradicional de la fusta, (b) 

aprofitament de restes d’aprofitaments anteriors i (c) l’aprofitament de peus menors. 

(a) Aprofitament tradicional de la fusta 

Figura 16.3. Cost (€/Tn de biomassa transportada) de l’extracció i del transport de biomassa 

segons les fórmules del Pla de Biomassa i del Observatorio de mercado del transporte de 

mercancías por carretera per a l’aprofitament tradicional de la fusta. 

Despesa econòmica (€/Tn 

extreta i transportada) 

65 

63 

61 

59 

57 

55 

53 

51 

49 

47 

45 


0 50 100 150 200 


Vehicle articulat de càrrega 

general 

Vehicle de 3 eixos de 

càrrega general 



Vehicle cisterna articulat de 

productes pulvurents 

Tren de carretera

(b) Aprofitament de restes d’aprofitaments anteriors 



mercancías por carretera per a l’aprofitament de neteges i restes d’aprofitaments anteriors. 



125 

120 

115 

110 

105 


0 50 100 150 200 

(c) Aprofitament de peus menors 


Vehicle articulat de 






Vehicle cisterna articulat 

de productes pulvurents 

Tren de carretera 



mercancías por carretera per a l’aprofitament de peus menors. 



105 

100 

95 

90 

85 


0 50 100 150 200 


Vehicle articulat de 






Vehicle cisterna articulat 

de productes pulvurents 

Tren de carretera 

Com es pot observar a les figures anteriors (veure Figura 16.3, Figura 16.4 i Figura 16.5), 

segons les dades del transport d’aquesta font d’informació, els costos esdevenen menors a les 

calculades segons el Pla de Biomassa. Tanmateix, es considera que els costos segons el Pla de 

Biomassa són més verídics, ja que tenen en compte la cabuda del material dins del camió, cosa 

que no es té en compte en les dades del Observatorio de mercado del transporte de mercancías 

por carretera. 

16.1.2.2. COSTOS ECONÒMICS ASSOCIATS A L’APROFITAMENT DE BIOMASSA 

PROCEDENT DE LES INDÚSTRIES DEL SECTOR DE LA FUSTA 

Aquests costos equivaldrien als costos calculats en l’apartat anterior per al transport de 

biomassa forestal en estelles. 

16—433

16.1.2.3. COSTOS ECONÒMICS ASSOCIATS AL TRANSPORT DE BIOMASSA DE 

CULTIUS AGRÍCOLES 

Segons el Pla de Biomassa 2001, els costos associats al transport de biomassa procedent de 

cultius herbacis varien entre 6 i 24 € per tona de biomassa transportada (veure Taula 12.10). 



16—434 

Operació 0-20 km 20-40 km +40km 

Transport 6,01-9,02 15,03-18,03 24,04 


16.1.2.4. COSTOS ECONÒMICS ASSOCIATS AL TRANSPORT DE BIOMASSA DE 

PLANTES DE BRIQUETATGE O PELLETATGE 

De la mateixa manera que en els costos econòmics associats al transport de biomassa 

procedent d’indústries del sector de la fusta, aquests costos equivaldrien als costos calculats en 

l’apartat 4.2.1. per al transport de biomassa forestal en estelles. 

16.2. COSTOS ECONÒMICS CONJUNTS ASSOCIATS A 

L’EXTRACCIÓ I AL TRANSPORT DE BIOMASSA 

A continuació s’avaluen els costos econòmics conjunts de l’extracció i el transport de biomassa 

forestal i de biomassa procedent de cultius agrícoles. 

16.2.1. COSTOS ECONÒMICS CONJUNTS ASSOCIATS A L’EXTRACCIÓ I 

AL TRANSPORT DE BIOMASSA FORESTAL 

Si s’agreguen els costos d’extracció de la biomassa forestal i els costos del transport d’aquesta 

biomassa (veure Figura 16.6), s’observa que el cost total de l’aprofitament de biomassa forestal 

és, com a mínim de 50 €/Tn si aquesta no es transporta. 


segons les fórmules del Pla de Biomassa per als diferents tipus d’aprofitament. 


160 

140 

120 

100 

80 

60 

40 

20 


0 

0 20 40 60 80 100 


Aprofitament tradicional de 

la fusta 

Neteja i recollida 

d'aprofitaments anteriors 

Aprofitament de peus 

menors 

Actualment, l’ICAEN està disposat a pagar uns 21 €/Tn biomassa com a alimentació d’una 

planta de transformació d’energia. Així doncs, per l’aprofitament de biomassa forestal aquest

preu és insuficient per justificar tots els costos que representen. A més, no s’ha considerat 

l’estellat de la biomassa. 

16.2.2. COSTOS ECONÒMICS CONJUNTS ASSOCIATS A L’EXTRACCIÓ I 

AL TRANSPORT DE BIOMASSA DE CULTIUS AGRÍCOLES 

Segons el Pla de Biomassa 2001, els costos associats a l’extracció i al transport de biomassa 

procedent de cultius herbacis varien entre 75 i 123 € per tona de biomassa transportada (veure 




Preu al pagès 42,07-66,11 42,07-66,11 42,07-66,11 

Empacat 12,02 12,02 12,02 

Manipulació 6,01 6,01 6,01 

Emmagatzematge 9,02 9,02 9,02 

Transport 9,02 18,03 24,04 

Total 75,13-102,17 75,13-111,19 93,16-123,21 


16.3. AVALUACIÓ ECONÒMICA SOBRE LES TECNOLOGIES 

DE TRANSFORMACIÓ DE BIOMASSA 


El present apartat pretén fer una avaluació econòmica sobre les tecnologies de combustió i 

generació energètica, gasificació i síntesi de productes químics. 

L’avaluació esdevindrà de caràcter general comparant plantes que utilitzen combustibles fòssils 

respecte amb les que utilitzen biomassa com a combustible. Es comptaran amb rangs de 

diferents potències de calderes, i s’observaran les tendències en la inversió segons un augment 

o disminució de la potència a instal·lar. 

Com a primera aproximació de la magnitud de costos pels diferents sistemes de producció 

energètica, es pot observar a la primera Taula 16.5 com la generació esdevé més econòmica 

per a certs tipus de tecnologies que per altres. Això és degut principalment a: 

• Eficiència de conversió dels sistemes de generació energètica instal·lats 

• Consums de combustibles 

• Costos d’inversió, manteniment i operació dels sistemes de generació energètica i 

netejadors de gasos. 

Taula 16.5. Costos de generació per a plantes elèctriques de 2 MW (centaus de USD per kWh) 

Cost de generació 

actual basats en 

un temps operatiu 

anual de 5.000 

hores 





hores 


a curt termini 

basat en un temps 

operatiu anual de 

5.000 hores. 





7.000 hores. 

Planta energètica 

Rankine 

12’5 10’5 10 8’5 

Gasificaciço – motor 

de gas 

19 14 12 9’5 

Piròlisi - Diesel 


16 14’5 12’5 11 

16—435

Pel cas de la co-generació energètica, la següent Taula 16.6 mostra el preu de generació 

elèctrica per kwh produït. Així doncs, es podrà observar com per a tots dos casos de generació 

energètica, la tecnologia basada en la combustió és la que produeix energia a més baix cost. 

Així doncs, entre la combustió i la gasificació per a generar energia, queda clar que la 

tecnologia més viable econòmicament a curt termini és la primera [132]. 

Taula 16.6. Costos de co-generació de bioelectricitat 

Costos de Cogeneració 

en 

centaus de USD 

oer kWh (valors 

aproximats) 

16—436 





hores 





hores 





5.000 hores. 





7.000 hores. 

Planta energètica 

Rankine * 1 7’5 5’5 7 5 

Gasificaciço – motor 

de gas* 2 11’5 9 8 6 

Piròlisi – Diesel* 3 

13 12’5 9’5 8’5 

* 1 Planta energètica de Cicle Rankine: 2’0 MW output elèctric/6’8 MW output tèrmic. 

* 2 Motor de gas: 5’0 MW output elèctric/6’0 output tèrmic. 

* 3 Piròlisi: 6’2 MW output elèctric/6’5 MW output tèrmic. 


16.3.2. AVALUACIÓ DELS SISTEMES DE GENERACIÓ ENERGÈTICA 

BASATS EN LA COMBUSTIÓ DE BIOMASSA 

16.3.2.1. ESTRUCTURACIÓ DE COSTOS 

Les causes dels elevats costos d’inversió de les calderes que utilitzen combustibles sòlids com la 

fusta, en comparació amb altres que utilitzen altres combustibles, es poden atribuir a la densitat 

energètica relativament baixa de la fusta i a la necessitat de sistemes més complexes de 

manipulació del combustible i cendres (Richardson et. al, 2002. [42]). La següent Figura 16.7 

mostra quina és aquesta variació comparant diverses magnituds de producció energètica. 

Figura 16.7. Costos d’inversió típics per a plantes de producció d’energia tèrmica 

Dòlars americans/KWth 

450 

400 

350 

300 

250 

200 

150 

100 

50 

0 


2 MWth 5 MWth 15 MWth 

Combustible de fusta 

Petroli / Gas Natural

Per plantes tèrmiques, com indica la figura anterior, a mesura que augmenta la grandària de la 

planta a instal·lar, els costos per kWth són menors. Pel cas de producció elèctrica es dóna la 

mateixa tendència (veure 

Figura 16.8), és a dir, una disminució de costos totals per kWe instal·lat segons la grandària de 

la planta. 

Figura 16.8. Costos totals en funció de la capacitat instal·lada, per a plantes productores 

d’electricitat. 

Costos totals de la planta, ECU/kWe 


Els costos d’una planta depenen de molts factors: maquinària, personal, combustible... La 

següent Figura 16.9 compara entre plantes de 5MW que produeixen aigua calenta, utilitzant 

cadascuna un combustible diferent, la proporció dels costos de producció d’energia. 

Analitzant la Figura 16.9 es dedueix que les plantes que utilitzen fusta necessiten d’inversions 

importants, equiparables als equips que utilitzen carbó com a combustible. Per plantes que 

utilitzen fusta, els costos d’inversió solen ser de 3 a 3’5 vegades més alts que els que utilitzen 

petroli i/o gas. Per aquesta raó molts països utilitzen ajudes en la inversió per promoure la 

producció d’energia a partir de la fusta. 

Per a aquestes plantes productores d’aigua calenta amb combustible de fusta, el conjunt de 

costos fixos sumen un 50% del total de costos anuals, i els costos relatius al combustible, un 

40% [42]. Per a plantes de gas i petroli, els costos fixos contribueixen un 15% i els costos de 

combustible més d’un 80%. 

El preu del petroli i del gas, llavors, té un efecte significatiu pel que fa a la competitivitat amb el 

preu dels combustibles de fusta, encara que les eficiències de les calderes siguin més baixes, 

variant entre un 80 i un 88%. 

En plantes productores d’electricitat, la tecnologia emprada canvia i les eficiències 

significativament com s’ha argumentat en l’anterior apartat sobre Avaluació Ambiental, ja que el 

sistema cremador s’adapta a una turbina de vapor. En aquest cas, la distribució aproximada 

dels costos en sistemes de combustió de gran escala són: 

- Combustible: 40% 

- Manteniment i operació: 20% 

- Inversió: 40% [34]. 

Output d’energia, MWe 

IGCC 

Combustió 

Piròlisi 

16—437

Els salaris o operaris de la planta no han de suposar un excés de costos degut a la insuficient 

mecanització dels sistemes d’emmagatzematge, funcionament, transport del combustible a 

planta i recollida de cendres. Les plantes de combustió que utilitzen fusta en la producció de 

calor mantenen costos sobre treball de 2’5 a 3 vegades superior a les que utilitzen petroli i/o 

gas natural. 

Figura 16.9. Estructura de costos de producció energètica per plantes de 5 MWth de Finlàndia. 

Milions de dòlars americans / any 

0.7 

0.6 

0.5 

0.4 

0.3 

0.2 

0.1 


Els costos fixats sobre serveis, manteniment i assegurança es relacionen directament amb el 

cost de la planta d’energia. Una inversió superior en plantes que utilitzin fusta resultarà costos 

més elevats en totes aquestes categories. 

16.3.3. EXEMPLES DE COSTOS EN PLANTES 

A continuació s’exposaran una sèrie de dades en forma de taules i figures que descriuen les 

característiques econòmiques de diferents plantes tèrmiques de petita escala (veure 

Taula 16.7), així com d’altres productores d’energia de mitjana i gran escala, en alguns casos 

tèrmica, d’altres elèctrica o combinadament. Queda clar que depenent de la grandària de la 

planta, és impossible generar energia elèctrica amb la suficient eficiència per a ser rendible, i 

per això hi predominen més els sistemes energètics tèrmics. Les inversions que caracteritzen 

aquestes plantes variaran en funció de l’existència de calderes addicionals que funcionin amb 

combustibles fòssils, així com de l’existència de xarxes de distribució de calor ja establertes 

aprofitables per les noves instal·lacions tèrmiques. 

Per a forns de 3 a 8 kW que funcionen amb pals i/o briquetes de fusta, la producció energètica 

es basa en la crema del combustible i la producció de calor, que es transmet a través de l’aire 

per l’habitació on es troba l’estufa, llar de foc o estufa enrajolada. 

Els forns d’estelles, pellets, briquetes i pals de fusta de potència igual o superior a 15 kW ja 

preveuen la incorporació de calderes que escalfen l’aigua per a l’ús residencial o comunitari, 

depenent de la potència instal·lada. 

Com es mostra a 

Taula 16.8, es poden calcular els costos específics o preu de l’energia dels sistemes. L’anàlisi 

realitzat d’aquest terme s’ha basat en la inclusió de dades sobre costos d’inversió (expressats al 

llarg de la 

16—438 

0 

Fusta Petroli Gas Natural Carbó 

Altres costos variables 

Costos combustible 

Altres costos fixes 

Serveis, reparacions i assegurança 

Salaris 

Inversió

Taula 16.7), combustible i manteniment. Les xifres marcades amb color representen els preus 

que arriben a ser competitius amb calderes de petroli i gas pel mateix rang de producció 

energètica. 

La següent Taula 16.9 descriu un llistat d’exemples de plantes productores d’energia tèrmica i 

elèctrica (especificades al llarg de la taula), on s’hi mostren els diversos costos que hi 

mantenen. 

Taula 16.7. Costos d’inversió de forns per a forns de biomassa d’escala petita 

FORNS 

Forns de briquetes i pals de fusta 

- Llars de foc per fusta (3 – 5 kW) 

- Estufes (3 – 8 kW ) 

- "Cheminees" (3 – 8 kW) (2 

- Calderes de pals de fusta (15 kW) 

- Estufes enrajolades (3 – 8 kW) (2 

Forns per estelles de fusta 

- 15 kW 

- 30 kW 

- 60 kW 

- 100 kW 

Forns per pellets de fusta 

- Forns per només pellets 

* 15 kW 

* 30 kW 

* 35 kW 

* 45 kW 

- Forns per l'ús combinat de pellets 

i pals de fusta 

* 15 kW 

* 25 kW 

* 35 kW 

* 45 kW 

- Fons d'oli 

- Forns de gas 

Inversió (Euros, dades actualitzades 2004) (1 

Forn Tanc o sitja d’emmagatzematge 

Baix nivell Alt nivell Baix nivell Alt nivell 

1.138 

1.138 

1.935 

2.845 

3.414 

7.966 

9.104 

12.518 

17.070 

5.690 

7.397 

7.966 

9.104 

7.966 

8.307 

8.990 

10.014 

5.690 

5.690 

2.276 

2.276 

3.414 

3.983 

11.380 

11.380 

13.656 

17.070 

20.484 

7.966 

9.673 

10.242 

11.380 

11.835 

12.404 

13.315 

15.022 

5.690 

5.690 

5.690 

9.104 

11.380 

17.070 

5.690 

9.104 

11.380 

17.070 

5.690 

9.104 

11.380 

17.070 

4.552 

2.845 

6.828 

10.242 

13.656 

19.346 

6.828 

10.242 

13.656 

19.346 

6.828 

10.242 

13.656 

19.346 

5.690 

3.414 

(1 

Les dades de costos venen actualitzades a partir de l’Abril de 1998, a través de la inflació mitjana anual fins al 2004, 

d’un 13’8%. 

(2 

Depenent del disseny hi pot haver una variació important del cost d’inversió. 


16—439

Taula 16.8. Costos específics de l’energia per a forns de biomassa de petita escala 

16—440 

FORNS 

Forns carregats de 

combustible manualment 

- Llars de foc per fusta 

- Estufes 

- "Cheminees" 

- Calderes de pals de fusta 

- Estufes enrajolades 

Forns per estelles de fusta 

- 15 kW 

- 30 kW 

- 60 kW 

- 100 kW 

Forns per pellets de fusta 

- Forns per només pellets 

* 15 kW 

* 30 kW 

* 35 kW 

* 45 kW 

- Forns per l'ús combinat de 

pellets i pals/briquetes de 

fusta 

* 15 kW 

* 25 kW 

* 35 kW 

* 45 kW 

- Fons d'oli 

- Forns de gas 

Costos de producció de calor amb diversos combustibles 

(Euros/kWh) (1 

Pals de Fusta 

Preu normal Preu reduït 

0'171 - 0'197 

0'130 - 0'156 

0'148 - 0'182 

0'088 - 0'093 

0'170 - 0'352 

0'128 - 0'149 

0'114 - 0'126 

0'106 - 0'117 

0'106 - 0'116 

0'132 - 0'158 

0'104 - 0'130 

0'122 - 0'156 

0'065 - 0'071 

0'148 - 0'330 

0'108 - 0'128 

0'093 - 0'105 

0'085 - 0'096 

0'086 - 0'096 

Briquetes de 

fusta 

0'132 - 0'158 

0'104 - 0'130 

0'122 - 0'156 

0'065 - 0'070 

0'148 - 0'330 

0'107 - 0'128 

0'092 - 0'105 

0'085 - 0'096 

0'085 - 0'095 

0'090 - 0'095 

0'087 - 0'089 

Estelles de 

fusta 

0'100 - 0'126 

0'083 - 0'109 

0'101 - 0'135 

0'047 - 0'052 

0'130 - 0'312 

0'091 - 0'109 

0'070 - 0'107 

0'056 - 0'072 

0'052 - 0'057 

Pellets de 

fusta 

0'161 - 0'187 

0'123 - 0'149 

0'141 - 0'175 

0'082 - 0'087 

0'164 - 0'346 

0'123 - 0'141 

0'103 - 0'139 

0'088 - 0'104 

0'084 - 0'090 

0'114 - 0'127 

0'106 - 0'114 

0'099 - 0'106 

0'100 - 0'106 

0'123 - 0'143 

0'108 - 0'121 

0'100 - 0'112 

0'101 - 0'111 

(1 La present taula es basa en les dades de la taula anterior, en base a xifres originals de l’any 1998, incloent costos 

d’inversió, combustible i manteniment. El cost específic de l’energia s’ha calculat amb un periode de depreciació de 15 

anys i una taxa bancària del 8%. 

Font: Adaptat de [34].

Taula 16.9. Costos en la instal·lació de plantes de diferent potència i consums de fusta anuals a Alemanya 

Nom Planta Potència Edifici Caldera 

Caldera Electricitat Instrumentació Xarxa distribució Altres Tones Inversió 

(T€) fusta (T€) addicional (T€) (T€) 

(T€) 

calor (T€) (T€) fusta/any (T€) 

Gem. Bodnegg 440 kWth 77 128 - 0 153 - - 439 358 

Gem. Metzingen 500 kWth 21 77 138 0 32 0 54 600 353 

Gem. Hohentengen 300 kWth 15 46 107 0 23 86 56 337’2 333 

Stadt Nagold 460 kWth 48 71 153 0 34 77 72 311 428 

Gem. Dunningen 300 kWth 22 46 138 36 33 153 86 240 654 

Lankreis Heilbronn 790 kWth 48 121 324 37 72 0 121 1.256 1.150 

Holzwärme Müllheim 3 MWth 304 460 552 0 152 1.125 518 4.500 2.556 

FHW Rotenbachtal 3’25 MWth 1.116 665 332 - - - - 6.417 3.834 

HKW Pforzheim 42 MWth 1.073 1.295 - - 288 - - 43.822 2.656 

29’7 MWe 

RHKW Oberrot 2*18 MWth 2.559 11.964 0 831 1.919 153 3.485 140.000 15.339 

4’9 MWe 

HKW Schwörer 15 MWth 1.165 4.985 0 839 874 153 1.603 40.000 20.000 

3’28 MWe 

1 T€ = 1.000 € 


16—441

Com es mostra a l’anterior Taula 16.9, s’hi estableix una relació respecte a la potència 

instal·lada i al consum en tones de fusta anuals de la mateixa planta. El fet que hi hagin plantes 

que produeixin energia elèctrica juntament amb energia calorífica, fan variar la relació 

mencionada degut a què l’eficiència dels processos de transformació d’energia intrínseca de la 

fusta a electricitat i/o energia tèrmica, depenent de la tecnologia utilitzada, resulten diferents. 

Per processos on es generi energia elèctrica juntament amb calorífica, cal més combustible 

perquè l’eficiència de les turbines de vapor (normalment emprades en els processos combinats) 

és menor que si només es vol obtenir energia calorífica. Un factor clau en la variació de la 

inversió necessària per a cada planta, per a una mateixa potència instal·lada, és la utilització de 

calderes addicionals que funcionin amb combustibles fòssils. La variació de la relació potència 

instal·lada-consum de combustible també ve deguda a factors concrets propis de la mateixa 

construcció de la planta, com la utilització d’infraestructures ja existents que estalvien costos 

sobre l’edifici, l’aprofitament de xarxes de distribució de calor anteriors a la nova construcció i 

d’altres factors menys rellevants. 

Davant de la gran divergència de condicions que suposen la instal·lació de les plantes 

mostrades a l’anterior Taula 16.9, on unes utilitzen edificis ja construïts i no calen reformes per 

a la implantació del nou sistema, on quasi totes utilitzen calderes addicionals que funcionen 

amb combustibles fòssils, i on la inversió en xarxes de distribució de calor varia segons la 

realitat de cada territori on es troba la planta, entre d’altres factors, no es pot establir una 

relació lineal entre costos de calderes amb potència de plantes instal·lades. Això és degut a que 

la utilització de calderes addicionals alteren la linealitat en la relació entre la producció 

energètica a partir de la fusta i la potència instal·lada, i que cada planta produeix energia 

tèrmica o tèrmica-elèctrica combinadament i les tecnologies són diferents (per tant les 

inversions varien). Així doncs, només es pot establir una relació aproximada entre tones de 

fusta anuals consumides i inversió total. Es descarta el cas de la planta HKW Pforzheim de 

l’anàlisi gràfic que segueix a continuació, on davant d’un elevat consum de fusta i gran potència 

instal·lada (42 MWth i 29’7 MWe) la inversió produïda s’equipara al d’una planta de 3’25 MWth. 

Juntament es descarta el cas de les dos plantes de gran escala restants, que s’allunyen de la 

realitat de la resta de plantes petites instal·lades (RHKW Oberrot, HKW Schwörer) per a poder 

establir comparacions. 

Figura 16.10. Relació entre potència instal·lada versus consum de fusta, i potència instal·lada 

versus inversió total 

Consum anual de fusta (Tones/any) 

7000 

6000 

5000 

4000 

3000 

2000 

1000 

0 

0 400 800 1200 1600 2000 2400 2800 3200 

Font: Elaboració pròpia a partir de [133]. 

Potència instal·lada (kW) 

Consum de fusta anual Inversió total 

4500 

4000 

3500 

3000 

2500 

2000 

1500 

1000 

500 

0 

Inversió total (T€) 

16—442

Segons la figura anterior, per a plantes petites de 300 KWth a 800 kWth, i per a d’altres d’escala 

mitjana, s’hi estableix una relació lineal aproximada entre potència i consum de fusta. El tipus 

de caldera, cremador, eficiència de conversió i qualitat de combustible en cada cas, són factors 

que alteren la proporcionalitat entre aquests dos factors. 

La inversió en la implantació d’un sistema energètic depèn bàsicament dels següents factors: 

- Potència a instal·lar, i tipus de generació energètica (tèrmica, elèctrica o combinada), 

- Fabricant i model de la caldera, i dels sistemes de neteja de gasos. 

- Construcció de cambra o edifici per a instal·lar el sistema, 

- Existència de xarxes de distribució de calor aprofitables per la nova caldera, 

- Instrumentació, 

- Components elèctrics adjunts al sistema, 

- Necessitats de calderes addicionals. 

El conjunt d’aquests i d’altres factors fan que sigui difícil establir una relació entre diversos 

casos. Així doncs, caldria analitzar cas per cas la situació de cada planta. 

16.4. AVALUACIÓ DELS SISTEMES DE GENERACIÓ 

ENERGÈTICA BASATS EN LA GASIFICACIÓ DE BIOMASSA 

16.4.1. ESTRUCTURACIÓ DE COSTOS I DIFERÈNCIES D’INVERSIÓ 

Els aspectes econòmics de la gasificació de la biomassa depenen principalment de les 

condicions locals del seu ús com dels costos de la biomassa que difereixen considerablement 

dels crèdits de calor i electricitat segons les diverses ubicacions de la Unió Europea. A pesar 

d’aquest fet, és possible analitzar l’existència de dades econòmiques i extreure conclusions 

importants d’elles. 

Com a resultat del projecte de col·laboració organitzat per l’IEA Bioenergy Agreement amb la 

participació de la Comunitat Europea, s’ha publicat un anàlisi detallat econòmic i tècnic 

(“Electricity production by advanced biomass power systems” Technical Research Centre of 

Finland, Espoo 1996). Les dades sobre els costos d’inversió i d’operació donats en aquest 

reportatge ha sigut utilitzat al llarg del següent anàlisi. 

L’anàlisi de dades publicat sobre el cost actual d’una planta corregit en quant al seu abast a un 

valor de moneda comú en temps i a una localització de l’Oest d’Europa, ha ocasionat les 

equacions següents: 

- Abast de costos: Cost total de la planta a partir del l’aliment preparat per netejar el 

gas. 

- Temps de valor del diner: 1994 

- Rang de validesa: 100 – 100.000 kg/h aliment de biomassa (sec, base lliure de 

cendra) 

1’9 – 1900 GJ/h aliment de biomassa (sec, base lliure de cendra) 

0’528 – 528 MWth 

- Gasificació atmosfèrica: 

· Cost d’inversió = 32.400 x cap^0’698 [ECU, 1994] 

- Gasificació pressuritzada: 

· Cost d’inversió = 90.423 x cap^0’6383 [ECU, 1994] 

(cap = capacitat del gasificador en kg/h d’assecat i d’aliment de biomassa lliure de cendra) 

16—443

Segons els últims avanços presents és obvi que les figures calculades per aquestes equacions 

són només estimacions amb un cert rang considerable d’incertesa. Tanmateix, resulta 

interessant conèixer la contribució de cada secció de planta sobre el cost global, com mostra la 

següent Taula 16.10. 

Taula 16.10. Contribució de cada secció en una planta de Gasificació sobre el cost global. 

GASIFICACIÓ 

ATMOSFÈRICA PRESSURITZADA 

% COST TOTAL DE LA PLANTA 

Recepció d’aliment, emmagatzematge i maneig 15’4 11’1 

Reducció de mida i tamissatge 7’7 5’6 

Assecatge 19’2 13’9 

Gasificació 38’5 55’5 

Rentat de gas i tractament d’aigües residuals 19’2 13’9 

TOTAL 100 100 


Observant els anteriors valors, aparentment sembla que el cost del gasificador com a 

mecanisme industrial contribueix sobre el cost total una tercera part en el cas de plantes de 

gasificació de tipus atmosfèric, i una meitat en el cas de plantes pressuritzades. Les 

contribucions addicionals més importants provenen de l’assecat de la biomassa, la neteja del 

gas i purificació de l’aigua residual. 

16.4.2. COSTOS DE PRODUCCIÓ 

Els costos de producció d'electricitat, o calor i electricitat, a les plantes de gasificació 

consisteixen principalment en: 

• Costos de biomassa 

• Manteniment 

• Treballs 

• Cost d’inversió 

En el cas de producció combinada de calor i electricitat, és important el crèdit de calor produït i 

venut. 

El cost de biomassa, el cost de treball o laboral i el cost d’inversió difereixen considerablement 

entre els països de la Unió Europea, així que per aquesta raó no té sentit detallar les diferents 

figures. Però el més important és conèixer quina és la contribució de cada sector esmentat 

anteriorment, al cost total. Existeix un nombre significatiu de models de càlcul que estudien la 

producció d'energia utilitzant diversos processos de gasificació de biomassa, per mitjà de 

promitjos de valors per a les variables. L'exemple que es mostra a continuació (Taula 16.11) 

desplega les variables generals a considerar per a calcular una base de càlcul. 

Taula 16.11. Exemple en l’ús de variables en una base de càlcul. 

Capacitat 30 MWe 

Cost de biomassa 9'54 €/MWh contingut d'energia 

Temps d'operació màxim 5000 h/a 

Manteniment 1'6% p.a. 

Cost capital (Mètode d'anualitat) 5% p.a. 

Depreciació 20 anys 

Crèdit per calor 18 €/MWh 


Com es pot veure a la següent Taula 16.12, independentment de la tecnologia utilitzada, el 

factor més important pel cost total de producció és el cost dependent d'inversió. Altres factors 

importants són el preu del material de biomassa i el crèdit de recuperació i venta de calor. 

16—444

Prenen nota de l'economia d'escala es pot esperar que en Plantes amb capacitats més petites 

de 30MW, la influència dels costos d'inversió serà més gran, i en Plantes més grans de 30 MW, 

serà menor. 

Taula 16.12. Cost de producció d’energia. 

IGCC Atmosfèrica IGCC Pressió 

Sense CHP Amb CHP Sense CHP Amb CHP 

€/MWh % €/MWh % €/MWh % €/MWh % 

Cost combustible 23'4 32'1 25'2 30'8 19'8 27'8 22'5 28'4 

Treball 2'7 3'7 2'7 3'3 3'6 5'1 2'7 3'4 

Costos dep. Inversió* 46'8 64'2 54'0 65'9 47'7 67'1 54'0 68'2 

Costos totals producció 72'9 81'9 71'1 79'2 

Crèdit per calor 18'0 19'8 

Cost de producció 

d'energia 

72'9 63'9 71'1 59'4 

* ) inclou interès depreciació i manteniment 


Altrament, la següent Taula 16.13 desplega dades orientatives de costos de producció 

d’electricitat a partir de diversos sistemes generadors a partir de la biomassa. Aquest exemple 

de càlcul, cedit pel CIEMAT i el Ministeri de Ciència y Tecnologia, resulta útil pel que fa a una 

possible inversió vers alguna tecnologia de producció d’energia a partir de la biomassa. 

Taula 16.13. Cost de producció orientatiu d’electricitat a partir de biomassa. 

SISTEMA 

Eficiènci 

a Global 

Consum 

biomass 

a 

Kg/KWh 

Inversió 

pta/kWe 

Vida 

planta 

(anys) 

Temps 

comerci 

al (anys) Biomass 

a (1) 

COST DE LA GENERACIÓ ENERGÈTICA 

(€/kWh) 

Amorti 

t (2) 

O & M TOTAL 

Combustió 

vapor 

+ turbina 20 1’24 1.502’53 25 - 0’052 0’029 0’008 0’089 

Potència: 3 – 8 MWe 

Combustió llit fluiditzat + 

turbina vapor 

Potència: 30 – 50 MWe 

30 0’83 1.081’82 25 - 0’035 0’021 0’005 0’061 

Gasificador Llit fixat + 

motogerador 

25 0’99 1.202’02 16’66 - 0’042 0’021 0’014 0’076 

Potència:

16.5. ESTUDI DE COSTOS I EFICIÈNCIES DE LES 

TECNOLOGIES DE CONTROL DE PARTÍCULES 

Les taules que es presenten a continuació descriuen els costos propis de diversos sistemes 

neteja de gasos en calderes (ZZ . Les calderes de les quals corresponen els sistemes de filtres que 

a continuació es valoraran econòmicament comprenen la seva potència entre aproximadament 

0’3 i 1 MW. Les taxes d’emissions de gasos, així com les quantitats en tones anuals 

comptabilitzades varien en l’anàlisi degut a l’establiment de dos criteris diferenciadors de 

funcionament: capacitat anual del 30% i del 70%, és a dir, en tot l’any el sistema funciona el 

30% dels dies totals o el 70%. 

Al llarg de les següents taules s’hi representen els costos relacionats amb precipitadors 

electrostàtics secs i humits. Els costos desplegats fan referència al sistema de neteja 

corresponent a una instal·lació de 7’5 MMBtu/h d’input de calor (714 kW). 

Els costos d’eliminació de partícules per tona controlada en els precipitadors electrostàtics 

varien en el rang de 5.175 € a 24.150 €. Per tots els escenaris de funcionament plantejats des 

de la Taula 2 fins a la Taula 5, els costos per tona tractada dels precipitadors electrostàtics 

excedeixen de lluny el rang normal de costos per l’eliminació de partícules (en comparació amb 

els altres sistemes). Així doncs, encara que l’eficiència d’aquests sistemes és superior als altres 

esmentats, els costos que representen suposen un gran inconvenient per a les petites calderes. 

A més de l’elevat cost d’aquests sistemes, cal reflexionar sobre els problemes que ocasionarien 

les aigües residuals que s’obtindrien del seu rentat en els possibles punts de funcionament 

d’aquestes calderes, llocs institucionals i comercials. Cal dir que la inversió necessària pel 

sistema menys costós d’ESP suposa el 75% del cost d’inversió total de la caldera. Aquest 

conjunt de factors fan que els precipitadors electrostàtics siguin econòmicament inviables. La 

base de dades RBLC no mostra cap ús de precipitadors electrostàtics per a calderes de 0’3 a 1 

MW. Tanmateix, aquests sistemes de neteja de gasos s’utilitzen en incineradores de residus 

sòlids on es requereix l’eliminació de contaminants aeris perillosos. 

Basant-se en resultats de proves amb el separador core treballant en una caldera ben 

controlada gràcies a bones pràctiques de combustió es poden registrar taxes d’emissions 

controlades per a un total de partícules de 0’01 lb/MMBtu (4’3 g/GJ) en un ampli rang de 

condicions de càrrega. Per a una caldera de 7’5 MMBtu/h (aproximadament 0’7 MW) amb un 

75% de factor d’utilització se suposa un cost de 860 € la tona, dintre del rang de costos 

acceptables d’eliminació. En canvi, amb un factor d’utilització del 75% per a la mateixa caldera, 

els costos d’eliminació augmentarien aproximadament a 3020 € la tona, essent quasi al límit 

superior de costos de tractament. Si la mateixa tecnologia s’apliqués a una caldera de 280 kW, 

el cost d’inversió per tona tractada, augmentaria almenys un 12%. 

El separador Core, operatiu en calderes cremadores de fusta ben controlades o mal 

controlades, presenta un control de PM10 per sota de 0’1 lb/MMBtu (43 g/GJ). Això constituiria 

BACT per a almenys calderes de 7’5 MMBtu/h o superiors ( ≥ 714 kW). Per calderes més 

petites, sobre 3 MMBtu/h (285’7 kW), utilitzades per a calefaccions d’espais i operant amb un 

factor anual de capacitat del 30% o menor, els costos de control augmenten. Un cicló amb 

menys costos podria ser acceptable. 

En el següent cas de sistema de neteja de gasos, el multicicló, el Fabricant AP42 llista emissions 

controlades que indiquen una eficiència de control del 73% per PM10 quan la taxa d’emissió 

incontrolada és de 0’71 lb/MMBtu (3’053·10 2 g/GJ). Així doncs, l’efecte del multicicló controla la 

taxa d’emissió per a PM10 a 0’19 lb/MMBtu (15’52 g/GJ). Quan la taxa d’emissió incontrolada és 

tan baixa com 0’1 a 0’2 lb/MMBtu (43 a 86 g/GJ), l’eficiència d’eliminació de partícules resulta 

més baixa. 

ZZ) En establir el càlcul de costos a €uros, s’ha considerat l’evolució de la inflació anual des de l’any de publicació del 

document de referència (2001), és a dir, una variació aproximada del 12% en els darrers 4 anys, i s’ha pres com a 

referència l’equivalència 1$ = 0’77€ (actualització 5/4/2005) 

16—446

Com a exemple d’emissions controlades amb multiciclons es poden esmentar els resultats de la 

caldera pròpia del fabricant Hurst, i el Gasificador Chiptec, ambdós cremadors amb potència de 

5’2 MMBtu/h (495 kW). Les taxes d’emissions de partícules en els gasos de combustió tractats 

amb multiciclons resulten 0’17 a 0’2 lb/MMBtu (73 a 86 g/GJ). 

La taxa d’emissió més baixa de partícules controlada per un multicicló en una caldera 

cremadora de fusta documentada a la base de dades de RBLC, és de 0’12 lb/MMBtu (51’6 g/GJ) 

per a una caldera de 48 MMBtu/h (4’57 MW). En conjunt, els multiciclons són lleugerament 

menys eficients que els Separadors Core LSR, en el control de matèria particulada, 

especialment en el rang de partícules inferior a 0’1 µm. Això resulta un desavantatge en 

l’eliminació de contaminants perillosos gasosos, ja que la majoria són de mides molt petites. 

Pel següent cas de sistema de neteja, com a exemple de rentador humit aplicat en la indústria 

es pot esmentar el sistema combinat de netejador humit i cicló en una caldera de 35’5 

MMBtu/hora de capacitat (25.357’14 lb vapor/hora = 3’38 MW) a Northampton MA, amb un 

disseny que resulta una taxa d’emissió de 0’1 lb/MMBtu (43 g/GJ) de partícules. No és millor 

que el que es pot aconseguir amb un Separador Core. 

Un altre exemple és el multicicló combinat seguit per un Rentador d’Spray Fisher Klosterman 

instal·lat en un parell de calderes cremadores de fusta amb una capacitat combinada de 48 

MMBtu/h (4’57 MW). El sistema pot aconseguir una taxa d’emissió de 0’01 lb/MMBtu (4’3 g/GJ). 

Tanmateix, en el cas d’Estats Units, el DEP (Department of Environmental Pollution) de 

Massachusetts només determina condicions permeses de taxes d’emissions de 0’15 lb/MMBtu 

(64’5 g/GJ). Així doncs, no s’estableix un nivell mínim de BACT tant si el rang de mides de 

planta fos comparable. 

Taula 16.14: Capacitat anual del 30% i Emissió incontrolada de partícules de 0’71 lb/MMBtu 

(305’32 g/GJ). 

Taula 16.15: Capacitat anual del 75% i Emissió incontrolada de partícules de 0’71 lb/MMBtu 

(305’32 g/GJ). 

Taula 16.16: Capacitat anual del 30% i Emissió incontrolada de partícules de 0’3 lb/MMBtu (129 

g/GJ). 

Taula 16.17: Capacitat anual del 75% i Emissió incontrolada de partícules de 0’3 lb/MMBtu (129 

g/GJ). 

Taula 16.14: Anàlisi de costos dels Sistemes de Control de Partícules (TE=0’71 lb/MMBtu 

FC=30%) 

Costos d’Inversió 

Equipament 

Terreny i Serveis 

Instal·lació 

Costos d’Inversió Totals Directes 

Costos Anuals 

Totals Directes 

Coeficient d’Amortització (6 – 7 anys) 

Amortització 

Cost Anual Total 

Costos d’eliminació de PM10 amb un 

factor d’utilització del 30% 

Eficiència de Control PM10 

Taxa Emissió incontrolada PM10 (lb/MMBtu) 

Taxa Emissió incontrolada PM10 (g/GJ) 

Taxa Emissió controlada PM10 (lb/MMBtu) 

Taxa Emissió controlada PM10 (g/GJ) 

Emissió Incontrolada Anual PM10 (tpy) 

Emissió Anual PM10 després del control (tpy) 

Emissió Anual PM10 controlada (tpy) 

Cost Anual per tona controlada 

tpy= tones per any 

ESP Sec ESP humit Separador 

Core 

147.271’18 € 

12.046’86 € 

98.671’49 € 

257.989’55 € 

32.670’30 € 

0’15 

38.440’62 € 

71.110’92 € 

99’0% 

0’71 

3’0531·10 2 

0’0071 

3’0531 

6’997 

0’070 

6’927 

10.265’59 € 

158.152’08 € 

12.046’86 € 

105.961’36 € 

276.160’31 € 

20.192’23 € 

0’15 

41.147’69 € 

61.339’92 € 

99’0% 

0’71 

3’0531·10 2 

0’0071 

3’0531 

6’997 

0’070 

6’927 

8.855’05 € 

17.140’2 € 

1.724’8 € 

5.998’85 € 

24.863’85 € 

4.298’20 € 

0’15 

3.704’87 € 

8.003’07 € 

90’0% 

0’71 

3’0531·10 2 

0’071 

3’0531·10 

6’997 

0’700 

6’297 

1.270’79 € 

Multicicló Cicló 

15.794’85 € 

1.724’8 € 

6.351’57 € 

23.871’23 € 

2.494’06 € 

0’15 

3.556’54 € 

6.051’46 € 

73’0% 

0’71 

3’0531·10 2 

0’1917 

8’2436·10 

6’997 

1’889 

5’108 

1.184’68 € 

6.554’24 € 

1.724’8 € 

5.174’4 € 

13.453’44 € 

2.447’49 € 

0’15 

2.004’21 € 

4.451’71 € 

50’0% 

0’71 

3’0531·10 2 

0’355 

1’5266·10 2 

6’997 

3’499 

3’499 

1.272’54 € 

16—447


Taula 16.15: Anàlisi de costos dels Sistemes de Control de Partícules (TE=0’71 lb/MMBtu 

FC=75%) 


Equipament 




Costos Anuals 



Amortització 














ESP Sec ESP humit 

147.271’18 € 

12.046’86 € 

98.671’49 € 

257.989’55 € 

81.675’32 € 

0’15 

38.440’62 € 

120.115’94€ 

99’0% 

0’71 

3’0531·10 2 

0’0071 

3’0531 

17’493 

0’175 

17’318 

6.936’01 € 

158.152’08 € 

12.046’86 € 

105.961’36 € 

276.160’31 € 

50.479’72 € 

0’15 

41.147’69 € 

91.627’41 € 

99’0% 

0’71 

3’0531·10 2 

0’0071 

3’0531 

17’493 

0’175 

17’318 

5.290’97 € 

Separador 

Core 

17.140’2 € 

1.724’8 € 

5.998’85 € 

24.863’85 € 

10.744’64 € 

0’15 

3.704’87 € 

14.449’51 € 

90’0% 

0’71 

3’0531·10 2 

0’071 

3’0531·10 

17’493 

1’749 

15’743 

917’82 € 


15.794’85 € 

1.724’8 € 

6.351’57 € 

23.871’23 € 

6.236’01 € 

0’15 

3.556’54 € 

9.792’55 € 

73’0% 

0’71 

3’0531·10 2 

0’1917 

8’2436·10 

17’493 

4’723 

12’770 

766’87 € 

Taula 16.16. Anàlisi de costos dels Sistemes de Control de Partícules (TE=0’3 lb/MMBtu 

FC=30%) 


Equipament 




Costos Anuals 



Amortització 















Core 

147.271’18 € 

12.046’86 € 

98.671’49 € 

257.989’55 € 

32.670’30 € 

0’15 

38.440’62 € 

71.110’92 € 

99’0% 

0’3 

1’29·10 2 

0’003 

1’29 

2’957 

0’030 

2’927 

24.295’23 € 

158.152’08 € 

12.046’86 € 

105.961’36 € 

276.160’31 € 

20.192’23 € 

0’15 

41.147’69 € 

61.339’92 € 

99’0% 

0’3 

1’29·10 2 

0’003 

1’29 

2’957 

0’030 

2’927 

20.956’98 € 

17.140’2 € 

1.724’8 € 

5.998’85 € 

24.863’85 € 

4.298’20 € 

0’15 

3.704’87 € 

8.003’07 € 

90’0% 

0’3 

1’29·10 2 

0’03 

1’29·10 

2’957 

0’296 

2’661 

3.007’58 € 

16—448 

6.554’24 € 

1.724’8 € 

5.174’4 € 

13.453’44 € 

6.118’73 € 

0’15 

2.004’21 € 

8.122’94 € 

50’0% 

0’71 

3’0531·10 2 

0’355 

1’5266·10 2 

17’493 

8’746 

8’746 

928.77 € 


15.794’85 € 

1.724’8 € 

6.351’57 € 

23.871’23 € 

2.494’06 € 

0’15 

3.556’54 € 

6.051’46 € 

73’0% 

0’3 

1’29·10 2 

0’081 

3’48·10 

2’957 

0’798 

2’158 

2.803’73 € 

Taula 16.17. Anàlisi de costos dels Sistemes de Control de Partícules (TE=0’3 lb/MMBtu 

FC=75%) 


Equipament 





Core 

147.271’18 € 

12.046’86 € 

98.671’49 € 

257.989’55 € 

158.152’08 € 

12.046’86 € 

105.961’36 € 

276.160’31 € 

17.140’2 € 

1.724’8 € 

5.998’85 € 

24.863’85 € 

6.554’24 € 

1.724’8 € 

5.174’4 € 

13.453’44 € 

2.447’49 € 

0’15 

2.004’21 € 

4.451’71 € 

50’0% 

0’3 

1’29·10 2 

0’15 

6’45·10 

2’957 

1’478 

1’478 

3.011’71 € 


15.794’85 € 

1.724’8 € 

6.351’57 € 

23.871’23 € 

6.554’24 € 

1.724’8 € 

5.174’4 € 

13.453’44 €

Costos Anuals 



Amortització 














81.675’31 € 

0’15 

38.440’62 € 

120.115’93€ 

98’0% 

0’3 

1’29·10 2 

0’006 

2’58 

7’391 

0’148 

7’243 

16.582’73 € 

50.479’72 € 

0’15 

41.147’69 € 

91.627’41 € 

98’0% 

0’3 

1’29·10 2 

0’006 

2’58 

7’391 

0’148 

7’243 

12.649’74 € 

10.744’64 € 

0’15 

3.704’87 € 

14.449’51 € 

90’0% 

0’3 

1’29·10 2 

0’03 

1’29·10 

7’391 

0’739 

6’652 

2.172’19 € 

8.314’39 € 

0’15 

3.556’54 € 

11.870’9€ 

73’0% 

0’3 

1’29·10 2 

0’081 

3’48·10 

7’391 

1’996 

5’396 

2.200’16 € 

16.6. AVALUACIÓ ECONÒMICA SOBRE LA PRODUCCIÓ DE 

PRODUCTES QUÍMICS A PARTIR DE LA BIOMASSA 

La gran varietat de productes químics, així com la producció dels biocombustibles (etanol, 

metanol i biodiesel) a partir de la biomassa, es troben en la majoria de casos en fase pilot o 

laboratori. Els costos relacionats amb la producció química parteix d’una base heterogènea 

respecte als processos que les caracteritzen que dificulten l’avaluació general. 

16—449 

6.118’73 € 

0’15 

2.004’21 € 

8.122’94 € 

50’0% 

0’3 

1’29·10 2 

0’15 

6’45·10 

7’391 

3’696 

3’696 

2.198’08 €

17. AVALUACIÓ INTEGRADA DE LA 

SOSTENIBILITAT 

17.1. INTRODUCCIÓ 

La creixent consciencia de la complexitat intrínseca que presenten els problemes relatius al 

medi ambient i a la sostenibilitat, juntament amb el progressiu reconeixement de les limitacions 

dels sistemes tradicionals d’avaluació d’experts, de decisió política, i de comunicació pública són 

algunes de les raons que han donat lloc a la proliferació de nous instruments de suport basats 

en la inclusió de fòrums de diàleg participatiu per tal d’obtenir una integració del coneixement 

no expert amb el procedent de fonts expertes. 

Aquestes metodologies pretenen superar l’actual fragmentació del coneixement en 

compartiments estancs de forma que aquests puguin ser ordenats, agrupats i utilitzats de forma 

integrada i rellevant [134]. 

17.2. AVALUACIÓ INTEGRADA (AI) I PARTICIPACIÓ 

QUALITATIVA 

L’Avaulació Integrada es integrada perquè intenta produir un nou coneixement mitjançant la 

integració dels diferents dominis del coneixement, com per exemple, entre els experts i no 

experts, els locals i universals, els tradicionals i moderns, i tant entre els socials com els 

provinents de les ciències naturals. 

L’Avaluació Integrada aspira a recollir, ordenar, sintetitzar i presentar un coneixement 

interdisciplinar sobre un problema complex amb l’objectiu de que pugui servir de suport per a la 

presa de decisions polítiques. A la vegada, l’Avaluació Integrada, per mitjà dels processos de 

participació que la componen cerca millorar la equitat (distribució social) i la factibilitat de les 

propostes obtingudes, així com afavorir la comunicació i transparència en la presa de decisions 

polítiques. 

17.3. OBJECTIUS DE L’AVALUACIÓ INTEGRADA 

a) Posar de manifest conjunt més ampli possible d’opinions respecte les implicacions, 

oportunitats i conseqüències que poden ser condicionants pel desenvolupament de 

l’aprofitament de la biomassa forestal com a font d’energia a Catalunya. 

b) Disseny i avaluació dels diversos escenaris d’implantació de tecnologies per l’obtenció 

d’energia a partir de biomassa forestal. 

c) Per mitjà dels processos de participació basats en la integració del coneixement, es 

pretén millorar la equitat (distribució social dels beneficis i impactes) i factibilitat dels 

escenaris proposats. 

17.4. METODOLOGIA EMPRADA 

La metodologia de l’Avaluació Integrada s’estructura en 3 etapes típiques: 

- 

17—450

Figura 17.1. Les 3 etapes típiques d’un procés d’Avaluació Integrada. 

1. ENTRADES 

D’INFORMACIÓ: 

· Dossier de treball 

· Articles de premsa 

· Preguntes de recerca 

· Variables a analitzar 

· … 


2. INTEGRACIÓ I 

PARTICIPACIÓ: 

· Discussió en grup de 

les preguntes de recerca 

· Anàlisi participativa dels 

escenaris 

· Avaluació conjunta de 

les forces motrius per 

cadascun dels escenaris 

17.4.1. ETAPA 1: ENTRADES D’INFORMACIÓ 

S’ha emprat la informació recollida fins el moment mitjançant recerca bibliogràfica, entrevistes a 

experts, consultes de dades, treball en models,... per l’elaboració d’un dossier de treball. El 

dossier de treball estava composat per articles de premsa, preguntes de recerca i la presentació 

dels escenaris i variables a analitzar. L’objectiu del dossier era exposar i comunicar les idees 

clau del treball realitzat i de servir de base per a la discussió i treball en grups. 

17.4.2. ETAPA 2: INTEGRACIÓ I PARTICIPACIÓ 

· … 

Es realitzaren 2 sessions de grups de discussió "Integrated Assessment Focus Group" [135], 

composades per un total de 16 experts rellevants en aquesta matèria (empresaris forestals, 

promotors/inversors, polítics, propietaris forestals, tècnics forestals, usuaris, ecologistes, 

científics,…), els quals foren escollits sota el criteri de màxima representativitat de la diversitat 

d’interessos, coneixements, posicions i valors. 

La sessions tingueren una durada aproximada de 3 hores. 

3. RESULTATS: 

· Nous coneixements 

· Propostes d’escenaris 

· Polítiques preferents 

· Nous marcs de 

problemes 

· Noves xarxes d’actors 

· ... 

A) 1a PART DE LA SESSIÓ: DEBAT ENTORN LES PREGUNTES CLAU PLANTEJADES 

Sobre la base del treball preliminar realitzat fins el moment es va pretendre profunditzar en les 

següents preguntes, relacionades amb els aspectes clau detectats: 

1. És adequada la caracterització de la problemàtica de la biomassa forestal a Catalunya 

presentada? 

2. Quines són les probables conseqüències ambientals i socials de no intervenir en la 

dinàmica actual? 

3. Quin és el paper de la seguretat en el subministrament de biomassa dins la 

possible evolució del escenari actual?, Quines pràctiques calen per part dels diferents 

agents per tal d’assegurar el subministrament de biomassa forestal? 

4. Quines són les possibles repercussions de l’ús de la biomassa forestal en l’actual 

mercat de la fusta? Com s’hauria de vertebrar el nou mercat de la fusta? Quin 

hauria de ser el paper de l’administració en tant a propietari forestal? 

17—451

B) 2a PART DE LA SESSIÓ: DISCUSSIÓ EN GRUPS DELS ESCENARIS 

A partir del plantejament estratègic d’una aposta per l’aprofitament energètic de la biomassa 

forestal a Catalunya i mitjançant la informació obtinguda fins el moment, s’han desenvolupat 

tres estratègies d’aprofitament. 

Durant la sessió de treball es procedí a l’anàlisi comparatiu de variables tecnològiques, 

econòmiques, polítiques i socials pels tres escenaris plantejats. 

C) 3a PART DE LA SESSIÓ: CONCLUSIONS I AVALUACIÓ DEL PROCÉS 

S’intentarà ordenar, integrar i sintetitzar les discussions realitzades per cadascun dels grups en 

la 2a part de les sessions. 

Figura 17.2. Fotografies il·lustratives de les sessions de grups de discussió realitzats. 

Font: Autoria pròpia. Bellatera (Barcelona), Març-Abril de 2004 

17.4.3. ETAPA 3: RESULTATS 

En base a les discussions realitzades s’han elaborat els resultats que es presenten a 

continuació. 

17.5. RESULTATS 

17.5.1. ANÀLISI DE LA SITUACIÓ DE LA BIOMASSA FORESTAL A 

CATALUNYA: 

Els principals impediments per la implementació de tecnologies d’aprofitament energètic de 

biomassa forestal són la falta de rendibilitat econòmica i la problemàtica de la logística i el 

subministra. 

Falta de rendibilitat econòmica: 

“En aquest moment surt més barat importar fusta de l’estranger que extreure-la dels 

boscos d’aquí. Catalunya consumeix 6.000.000 de m 3 de fusta i en produeix 500.000 

m 3 .” 

“La neteja del sotabosc o de la fusta dolenta surt econòmicament poc viable. Es tracte 

d’una operació complexa, difícil de mecanitzar i situada molts cops en zones de difícil 

accés.” 

17—452

Problema de la logística i garantia del subministrament: 

“No existeix actualment a Catalunya pràcticament ningú que tingui un procediment que 

permeti transformar la biomassa forestal en un producte que sigui consumible per les 

instal·lacions, ni que pugui donar garantia en el subministrament.” 

La falta de rendibilitat econòmica provoca una acumulació de biomassa en certs boscos de 

Catalunya. L’acumulació de biomassa, segons la tipologia, pot incrementar el risc i perillositat 

dels incendis. 

Acumulació de biomassa al bosc: 

“L’acumulació existent té unes característiques específiques, que dóna com a resultat 

una acumulació de fusta de baixa qualitat (arbres petits) i d’un sotabosc dens. En 

aquest moment molts dels boscos catalans estan preparats per un tipus d’aprofitament 

no és pròpiament el proveïment de fusta que qualitat.” 

“La acumulació de biomassa pot ser considerada com a positiva o negativa, depenent 

dels factors considerats. Entre els positius trobem la protecció del sòl o l’acumulació de 

carboni. Entre els negatius podem trobar el potencial increment del risc i perillositat 

dels incendis o la falta de valoració d’un recurs.” 

“Segons l’estudi realitzat pel CREAF (Pla de Biomassa, Àmbit Forestal), on s’apliquen 

criteris de capçada i d’accessibilitat per pendent, el recurs de biomassa per 

aprofitament energètic no és tant, i a més està situat en determinades zones del 

territori.” 

Potencial increment de la perillositat i risc d’incendis: 

“Una elevada quantitat de biomassa en el bosc no té perquè suposar un risc d’incendi 

alt. El risc i perillositat dels incendis depèn en gran mesura de l’estructura i format en 

que es troba la biomassa. En aquest sentit, la biomassa fina incrementa molt el risc i la 

perillositat.” 

La falta de rendibilitat econòmica és deguda a l’existència d’ineficàcies en el mercat de la fusta, 

a l’alt grau de fragmentació de la propietat forestal (falta d’associacions) i a l’existència d’una 

Política Forestal poc efectiva. 

Ineficàcies en el Mercat Actual de la Fusta: 

“El mercat de la fusta a Catalunya està en mans de pràcticament una sola empresa.” 

“El mercat és ineficaç doncs el preu ve molt condicionat per unes poques empreses. La 

inexistència d’un mercat real fa que no existeixi, ni es pugui desenvolupar, un sector 

forestal fort a Catalunya.” 

Alt grau de fragmentació de la propietat forestal: 

“La divisió de la propietat forestal és un problema important. Dificulta la mecanització 

de l’activitat, la negociació de preus, la garantia de subministrament,...” 

“La Diputació de Barcelona està promovent la creació d’associacions locals de 

propietaris forestals per coordinar la gestió i la comercialització de productes forestals.” 

Planificació Forestal poc efectiva: 

“La planificació actual de la gestió forestal és poc efectiva. No existeixen subvencions a 

llarg termini, el que resulta en una falta de seguretat sobre el model de gestió forestal 

17—453

que és pretén en un futur. Aquesta inseguretat sobre el model futur dificulta les 

inversions econòmiques i l’establiment d’estratègiques per part dels propietaris i de les 

empreses del sector.” 

“Existeixen polítiques contradictòries amb el mercat actual. Els incentius de la 

Generalitat van encaminats cap a l’increment de la grandària dels arbres, és a dir l’ús 

dels arbres per produir fusta de qualitat. El mercat actual de l’alzina és però la llenya, i 

hi ha poca seguretat que en un futur aquesta fusta de l’alzina de qualitat tingui mercat. 

Caldria doncs investigar més sobre els seus possibles usos.” 

A Catalunya existeix un Sector Forestal dèbil degut a la falta de rendibilitat econòmica, a la 

manca d’una Política Forestal efectiva i la a poca inversió, la qual es deguda en part a l’edat 

avançada dels propietaris forestals. 

Edat avançada del propietari forestal. Dificultat d’innovació: 

“La representació del propietari forestal supera en mitjana els 70 anys. Aquest fet 

dificulta la introducció de canvis i la innovació en general.” 

L’existència d’una Política Forestal poc efectiva és motivada per la falta de definició d’una 

política per part de l’administració competent. Actualment però, la Generalitat està creant 

expectatives als propietaris forestals respecte el possible aprofitament de la biomassa forestal 

per ús energètic. 

Política de l’administració pública definida: 

“No hi ha una política definida sobre els diversos usos potencials de les masses 

forestals: política de fusta de qualitat, d’estructuració de boscos per fer front els 

incendis, de boscos per aprofitament energètic, d’usos recreatius i educatius,...” 

“L’administració no ha internalitzat l’ús de la biomassa en les instal·lacions públiques, 

com una opció d’energia renovable a considerar.” 

Possibles nous ajuts per part de la Generalitat: 

“Les expectatives que està creant la Generalitat als propietaris forestals respecte el 

possible aprofitament de la biomassa forestal per ús energètic no s’entenen sense la 

intervenció d’ajudes.” 

“La Generalitat no vol donar diner públic directament a l’instal·lació d’una planta. Es 

preveu que l’ajut als promotors es realitzi mitjançant les tarifes elèctriques del règim 

especial.” 

A mode de resum, a continuació s’ha realitzat un esquema de les relacions causa-efecte 

detectades en el transcurs dels grups de discussió i que permeten ajudar a explicar la situació 

actual de la biomassa forestal a Catalunya. 

17—454

Figura 17.3. Esquema de les relacions causa-efecte de la biomassa forestal a Catalunya detectades en el transcurs dels grups de discussió: 

Política de 

l’administració 

poc definida 

Possibles Possibles nous 

ajuts per part de 

la Generalitat 

Planificació Forestal 

poc efectiva 

Falta de rendibilitat 

econòmica 

Ineficàcies en 

el Mercat Actual 

de la Fusta 

Edat avançada 

propietaris. 

Poca innovació 

Sector Forestal 

dèbil 

Acumulació de 

biomassa al bosc 

Problema de 

logística i garantia 

del subministra 

Alt grau de 

fragmentació de la 

propietat forestal 

Potencial increment 

de la perillositat i 

risc d’incendis 

Tecnologies d’aprofitament 

d’aprofitament 

energètic de biomassa biomassa 

forestal no implantades 

implantades 

17—455

17.5.2. PRINCIPALS ACCIONS A EMPRENDRE PER SOLUCIONAR ELS 

PROBLEMES DEL SECTOR FORESTAL CATALÀ 

1. Planificació forestal consensuada i efectiva 

Els diversos agents consultats creuen oportú la realització d’una política de planificació forestal 

consensuada entre tots els actors implicats (empresaris forestals, propietaris, administració, centres 

de recerca, usuaris,...). 

“ No es tracta sols d’aprofitar els excedents de biomassa existents actualment en els boscos sinó 

de fer-ne una planificació a llarg termini. Cal planificar com conjugar tots els possibles 

aprofitaments que té la fusta.” 

2. Actuacions en l’àmbit de la prevenció dels incendis 

2.1. La neteja dels boscos és sols una de les accions a portar a terme dins de la política per prevenir 

els incendis forestals. 

“En el tema de les neteges, s’ha de pensar a quina escala es pot actuar. No és factible pensar que 

podem o hem d’actuar mitjançant la neteja forestal sobre totes les 1.500.000 hectàrees forestals 

de Catalunya situades en zones d’elevat risc d’incendi.” 

2.2. Per fer una política forestal de prevenció d’incendis, cal actuar sobre l’estructura 

“No n’hi ha prou amb les neteges, sinó que cal realitzar millores estructurals de les masses 

boscoses que permetin autodefensar-se dels incendis, rebaixant-ne el risc i la perillositat.” 

3. Creació d’un Mercat de la Fusta Real 

Cal buscar accions i alternatives que ajudin a la creació d’un mercat real de la fusta. 

17.5.3. ASPECTES A CONSIDERAR DINS D’UN POTENCIAL APROFITAMENT 

ENERGÈTIC DE LA BIOMASSA FORESTAL A CATALUNYA 

17.5.3.1. ASPECTES GENERALS 

I. Complementarietat amb altres energies renovables: 

A) La biomassa forestal és una energia renovable que pot interactuar i complementar fàcilment amb 

altres energies renovables. És doncs una aposta interessant en tant pot ajudar a substituir altres fonts 

d’energia com ara els combustibles fòssils. 

“La biomassa forestal és una energia més fàcilment emmagatzemable que d’altres renovables.” 

“La biomassa forestal presenta unes dificultats en la logística del subministra i en els processos de 

transformació que no existeixen per l’energia solar i eòlica.” 

B) El balanç de CO2 per aquesta energia es considera neutre en el procés de transformació del recurs 

en energia. Dins del balanç global caldria considerar les emissions durant l’extracció, transport i gestió 

de residus, així com la potencial fixació de carboni en sòl. 

II. Adaptació de les estratègies de gestió forestal i d’aprofitament al territori: 

A) Les àrees forestals de Catalunya són diverses tant ambiental com socialment parlant. La seva 

diversitat fa que coses factibles per una àrea determinada, puguin ser completament diferents per una 

altra. Són els actors socials i les característiques naturals del territori les que determinen quin és el 

model i l’opció més adequada. 

17—456

“Existeix per exemple, territoris que tenen unes característiques naturals ben definides per produir 

fusta de qualitat, a la vegada existeixen espais periurbans on hi ha altres sinèrgies, on els boscos 

tenen uns altres usos i les realitats socials estan més lligades a la protecció i a l’ús recreatiu del 

bosc.” 

“Hi ha experiències com ara Sant Pere de Torelló i Molins de Rei, que serveixen per veure què és 

el que ha fallat i el que no. Cal conèixer els aspectes negatius per no caure en el mateix.” 

B) És important adaptar el tipus d’energia produïda (calor, electricitat, electricitat i calor) al tipus de 

demanda que es tingui en el territori. 

C) L’accés a una xarxa elèctrica amb condicions d’absorbir l’energia generada, és una variable que 

restringeix la ubicació de les plantes que generen electricitat. 

“No tots els emplaçaments són aptes pel subministra a xarxa de 5MW, doncs la xarxa ha de tenir capacitat per evacuar 

aquesta entrada d’electricitat.” 

17.5.3.2. ASPECTES ECONÒMICS: 

I. Coexistència amb el mercat actual: 

A) Cal tenir en compte les possibles competències que pot haver-hi amb els usos actuals de la 

biomassa forestal. Existeix una indústria de la fusta amb la que cal buscar sinèrgies comunes. 

“Una planificació de la gestió forestal enfocada a l’aprofitament energètic podria ser nefasta per a 

la poca indústria de la fusta que actualment existeix.” 

B) El que s’ha d’aprofitar bàsicament són els productes que ara tenen menys mercat, com són les 

fustes de segona qualitat i els residus que es deixen en el bosc. Per aconseguir això, cal una 

definició/regulació de quina biomassa forestal és aprofitable energèticament. Cal acotar el terme. 

“Si es pot controlar el que va a una planta hi haurà menys oposició per part de les empreses del 

sector forestal. Per contra si el qui ho acaba determinant és el mercat les empreses del sector 

faran una forta oposició.” 

II. Generació d’un mercat de biomassa forestal per energia: 

A) L’aprofitament energètic és potencialment possible (tecnologia, economia, recurs, etc.) però encara 

no sabem quin és el mercat d’aquest producte. Cal avançar en l’estudi i concreció de la demanda de 

biomassa forestal per part de les indústries, així com en la possible oferta de subproductes de 

biomassa forestal. 

“Segons les dades d’estudis realitzats a la època dels 80, perquè una empresa es plantegi el canvi 

de combustibles el cost de la biomassa ha de ser entre un 20% - 25% menor que el cost del 

combustible actual.” 

B) El que necessita el promotor privat per invertir és una regulació del mercat que li doni estabilitat. 

“El marc d’estabilitat en el cas d’altres renovables la donat el nou Reial Decret sobre Energies 

Renovables amb el règim espacial de tarifes a 25 anys. Aquest però no ofereix actualment unes 

primes prou atractives en el cas de la biomassa.” 

C) Un sector com el forestal on l’administració hi haurà de posar forces diners, el mercat final existent 

serà sempre un mercat tutelat/intervingut per l’administració. 

“Si és subvenciona l’ús de la fusta per produir energia, els competidors es queixaran de perquè 

ells no tenen dret a rebre-la. Una possibilitat de salvar això és no subvencionar la indústria 

generadora d’energia sinó subvencionar l’extracció, és a dir, a les associacions productores de 

fusta. En aquest cas serien aquestes associacions les qui decidirien el destí de la fusta.” 

“Un camp interessant a contemplar és la possibilitat que el sector públic incorpori l’ús d’un recurs 

endogen local com és la biomassa forestal en els equipaments. Cal que l’administració promogui 

que determinats equipaments incorporin la biomassa com a energia renovable complementària a 

la tèrmica solar.” 

17—457

“Cal estudiar el paper que ha de desenvolupar l’administració en tant a propietari forestal per tal 

d’impulsar l’aprofitament de la biomassa, és a dir en la creació d’un mercat.” 

“Les ajudes econòmiques de l’administració no poden anar solament lligades als kW generats sinó 

que s’ha de contemplar una component d’hectàrea netejada. Si no es realitzés d’aquesta manera, 

sols s’explotaran les zones en que s’obtingui un major benefici energètic a menors costos 

econòmics.” 

III. Costos d’extracció i transport 

Els costos d’extracció varien segons la tipologia de biomassa que s’extreu i quin és el sistema mecànic 

que s’empra. Per raons de rendibilitat econòmica, la biomassa sols és utilitzable a una certa distància 

del lloc de producció, Aquesta distància se situa entre els 30 i 50 kilòmetres doncs els costos 

augmenten molt en distàncies superiors. 

17.5.3.3. ASPECTES TECNOLÒGICS 

I. Projectes tecnològicament possibles a curt termini: 

Es considera que a curt termini la única tecnologia contrastada és la combustió directa, doncs les 

tecnologies més sofisticades com ara la piròlisi i la gasificació necessiten encara cert temps de 

recerca. 

“Els projectes de cogeneració són la millor solució des del punt de vista tècnic, però presenten 

dificultats des del punt de vista econòmic i de complexitat en la seva gestió.” 

II. Tecnologia d’extracció de biomassa 

Cal aprofundir en el coneixement de les tècniques i maquinària necessària per a la realització de 

l’extracció de la biomassa per a aprofitament energètic en uns boscos mediterranis com els que tenim 

a Catalunya. 

III. Estandardització/normalització del combustible: 

Es necessari la realització de processos de normalització i caracterització del producte procedent de la 

biomassa forestal abans de poder comercialitzar-lo. 

“Cal regular les condicions del combustible en termes d’humitat, doncs la humitat pot variar molt, 

i això afecta directament al preu que paga, o pot pagar, una planta.” 

“Les capçades i branques del pi pinyoner són un producte de molta qualitat i de bon ús per a 

aprofitament energètic.” 

“En un estudi de les diferents tecnologies disponibles, el que es va veure es que el que donava 

més versatilitat en el format de combustible de biomassa forestal (força necessària degut a la 

seva heterogeneïtat), era el forn de parilles amb combustió.” 

IV. Evacuació de l’electricitat 

Cal garantir el subministrament de combustible, però també cal garantir l’evacuació de l’electricitat 

produïda. No tots els punts de la xarxa elèctrica estan preparats per poder absorbir segons quines 

quantitats d’electricitat generada. 

17.5.3.4. ASPECTES POLÍTICS 

I. Paper de l’administració pública: 

A) El possible aprofitament energètic de la biomassa forestal ha de respondre a una estratègia global 

no sols energètica sinó també de caire ambiental i social. 

“Hi ha incentius de caire ambiental locals com són la prevenció d’incendis i globals com són els 

embornals de carboni. També cal considerar beneficis socials com el desenvolupament rural i la 

generació de llocs de treball.” 

17—458

B) La rendibilitat econòmica dels projectes d’aprofitament de la biomassa forestal ha de contemplar 

els costos socials i ambientals de NO FER RES. 

“Cal analitzar les conseqüències ambientals i socials de no intervenir.” 

“Deixar la biomassa al bosc té unes conseqüències socials, ambientals i econòmiques. La 

combustió descontrolada en un incendi provoca unes emissions contaminants greus i impedeix l’ús 

d’un recurs...” 

“Perquè no plantejar el invertir menys en extinció d’incendis i invertir més en prevenció, és a dir 

en l’estructuració, explotació i neteja dels boscos.” 

17.5.3.5. ASPECTES AMBIENTALS 

I. Què suposa una explotació sostenible del bosc? 

Si es fa una explotació sostenible dels boscos, la quantitat de biomassa disponible és redueix. No és 

pot treure tota la biomassa doncs cal tenir en compte conceptes com ara la pèrdua de nutrients o la 

protecció del sòl. 

II. Problemàtica ambiental de les emissions 

Durant la combustió de la llenya s’emeten diverses substàncies (hidrocarburs aromàtics, compostos de 

nitrogen, partícules, emissions de carboni, emissions de sofre,...) que cal tenir en consideració. 

“Cal tenir en compte que el que s’emet en un incendi és una combustió descontrolada i el que 

s’emet en una planta és una combustió controlada. 

“Les emissions finals depenen de la tecnologia emprada. Els projectes existents contemplen totes 

les mesures correctores necessàries associades a la combustió. Aquestes mesures estan regulades 

segons la tipologia d’instal·lació.” 

“Hi ha un tema normatiu al respecte a tenir en compte: segons el tipus de combustible s’anomena 

incineració o valorització energètica.” 

“L’impacte de les emissions s’ha d’analitzar a tant a nivell local com a nivell global.” 

III. Mosaic del paisatge i Cultius energètics 

Una de les possibilitat a explorar és la alternativa de dedicar zones del territori a cultius energètics o a 

explotacions forestals amb finalitats energètiques. Aquestes alternatives podrien actuar com a fonts 

complementàries de biomassa per les plantes. 

“L’ús d’antics camps agrícoles amb finalitats energètiques permetria la confecció d’un mosaic en el 

paisatge que tindria diversos efectes ambientals positius.” 

17.5.3.6. ASPECTES SOCIALS 

I. Problemàtica del subministrament i logística: 

Un factor crític és aconseguir lligar i implicar tots els actors que poden fer possible l’aprofitament de la 

biomassa. 

“Cal l’establiment d’acords entre les petites empreses que es dediquen a fer les tasques de neteja 

i millora forestal i dels actors implicats en general, per poder garantir el subministrament a una 

planta de certa grandària.” 

“Es planteja la possibilitat de realitzar un model de relacions del propietaris amb les plantes de 

generació d’electricitat on els propietaris siguin partícips dels projectes. La participació dels 

propietaris forestals en la inversió pot ajudar a donar estabilitat als projectes.” 

II. Percepció social negativa 

La problemàtica associada a les emissions i a altres potencials impactes no solament ambientals de les 

plantes és un tema que pot generar rebuig social vers un projecte, és per això que cal tenir-ho en 

consideració i gestionar el tema adequadament. 

17—459

“Cal anar en compte amb el rebuig social. Aquest apareix per exemple quan s’utilitza la paraula 

residu o incineració.” 

17.5.4. ANÀLISI DELS ESCENARIS 

Es realitza l’anàlisi dels escenaris introduïts en l’apartat anterior (13. Alternatives d’aprofitament 

energètic de biomassa a la zona particular d’estudi). 

Cal tenir present, que dins d’aquest plantejament estratègic d’aposta per l’aprofitament energètic de 

la biomassa forestal les tres estratègies plantejades tenen en l’actualitat una relació de 

complementarietat, no pas competència. 

Consideracions Generals: 

Plantejar els escenaris des del punt de vista de la tecnologia s’ha vist que era insuficient. 

Els impactes positius i negatius semblen força dependents de la regulació/control que en faci 

l’administració. 

La ambivalència respecte si els potencials impactes seran positius o negatius, és més gran a 

mesura que les plantes són de major grandària. 

1. ASPECTES AMBIENTALS: 

1.1. Dificultat en la gestió dels residus produïts durant el procés (cendres, pelletització, 

trituració, etc.) 

Categoria 

d’impacte 

ESCENARI 1: 

Calderes petites 

ESCENARI 2: 

Plantes de tamany mitjà 

ESCENARI 3: 

Plantes de Cogeneració 

elèctrica 

Comentaris: 

La problemàtica de la gestió dels residus és percep com a neutre o lleugerament positiva. 

Com major és el la planta major serà el control del residus i per tant menor l’impacte generat. 

1.2. Impacte de les emissions en la planta (emissions/tona de biomassa) 

Categoria 

d’impacte 

ESCENARI 1: 


ESCENARI 2: 


ESCENARI 3: 


elèctrica 

Comentaris: 

L’afectació potencial de les emissions pot ser bastant negativa. Es preveu però, que les 

plantes, sobretot les grans, tinguin uns sistemes de tractaments i control altament efectius, 

encara que a uns costos de gestió elevats. 

En l’escenari de calderes petites ens trobem davant una contaminació difosa, mentre que per 

la planta gran i mitjana és tracte d’una contaminació puntual. 

Les emissions dependrien del tipus de combustible cremat. 

17—460

1.3. Impacte de les emissions del transport 

Categoria 

d’impacte 

ESCENARI 1: 


ESCENARI 2: 


ESCENARI 3: 


elèctrica 

Comentaris: 

Sempre hi ha un impacte negatiu del transport. L’impacte creix amb el tamany de planta 

degut a la distància de transport i a la quantitat de combustible requerida. 

La logística de subministrament difereix segons l’escenari. 

1.4. Impacte de les infraestructures (accessos, usos del sòl, xarxa tèrmica/elèctrica,etc.) 

Categoria 

d’impacte 

ESCENARI 1: 


ESCENARI 2: 


ESCENARI 3: 


elèctrica 

Comentaris: 

Les plantes petites s’adeqüen a la situació, no tenen uns requeriments (necessitat) 

d’infraestructures per sí mateixes. Les altres tindrien un impacte negatiu, en general, però 

molt depenent del cas (ubicació) de la instal·lació. 

Depenent de si la instal·lació s’ubica en un lloc ben o mal comunicat l’impacte és major o 

menor. 

1.5. Impacte sobre l’escalfament global o efecte hivernacle degut a la substitució de 

combustibles fòssils (Com de positiu és?) 

Categoria 

d’impacte 

ESCENARI 1: 


Comentaris: 

Com major és la planta l’impacte positiu creix. 

2. ASPECTES ECONÒMICS I TECNOLÒGICS: 

2.1. Rendibilitat econòmica en l’escenari actual: 

Categoria 

d’impacte 

ESCENARI 1: 


ESCENARI 2: 


ESCENARI 2: 


ESCENARI 3: 


elèctrica 

ESCENARI 3: 


elèctrica 

17—461

Comentaris: 

La rendibilitat econòmica a curt termini es creu major de les plantes petites i mitjanes, degut 

en part als perímetres de protecció o a les podes dels arbres de la via pública. 

Actualment sense la prima energètica són poc rendibles les plantes mitjanes i grans. 

La integració de l’efecte del Protocol de Kyoto podria fer varia la rendibilitat d’aquests 

escenaris, sobretot del escenari 3. 

2.2. Sinergies amb altres activitats econòmiques: 

Categoria 

d’impacte 

ESCENARI 1: 


ESCENARI 2: 


ESCENARI 3: 


elèctrica 

Comentaris: 

Actualment hi ha un rebuig per part de certes parts dels sector forestal, quan les sinergies 

potencials podrien ser positives. Les plantes petites, però no tindrien gaire rebuig. 

Es considera que una planta gran tindrà pot tenir una afectació més negativa sobre les 

activitats de la zona doncs incrementar la mobilitat industrial. 

2.3. Requeriments de la planta en quant al format del combustible: 

Categoria 

d’impacte 

ESCENARI 1: 


ESCENARI 2: 


ESCENARI 3: 


elèctrica 

Comentaris: 

Es considera un tema important, una dificultat o barrera, per la implantació de tots els 

tamanys de planta. 

Es considera però, que les plantes grans podrien ser més flexibles. 

Cal tenir garantia de: tamany del combustible, contingut de humitat i el poder calorífic. 

La tecnologia ha de buscar la compatibilitat entre diferents fonts de biomassa llenyosa. 

2.4. Efecte dels potencials incendis forestals sobre la garantia del subministrament 

d’aquestes plantes: 

Categoria 

d’impacte 

ESCENARI 1: 


ESCENARI 2: 


ESCENARI 3: 


elèctrica 

Comentaris: 

Es creu que les plantes petites i mitjanes tenen menor adaptabilitat davant un incendi de 

grans dimensions, doncs les fonts pròximes quedarien esgotades. 

17—462

3. ASPECTES SOCIALS I POLÍTICS: 

3.1. Beneficis per l’economia local: 

Categoria 

d’impacte 

ESCENARI 1: 


ESCENARI 2: 


ESCENARI 3: 


elèctrica 

Comentaris: 

Totes les plantes tenen un impacte positiu per l’economia. 

Els impactes indirectes pel desenvolupament del territori semblen més positius i diversificats 

en una planta de tamany mitjà. 

Els beneficis directes serien majors en una planta gran. 

3.2. Creació de llocs de treball directes i indirectes: 

Categoria 

d’impacte 

ESCENARI 1: 


ESCENARI 2: 


ESCENARI 3: 


elèctrica 

Comentaris: 

Les plantes petites gairebé no generarien llocs de treball. Es considera que la planta mitjana 

generaria en suma de llocs directes i indirectes majors llocs de treball que la planta gran. 

Hi ha incertesa sobre els possibles llocs de treball indirectes creats. 

Mentre una planta gran permet la creació de llocs de treball a escala regional, un planta més 

petita genera llocs de treball en el territori. 

Existeix dificultat per trobar actualment professionals qualificats per a treballar al bosc. 

3.3. Possibilitat de sinergies amb el planejament urbanístic: 

Categoria 

d’impacte 

ESCENARI 1: 


ESCENARI 2: 


ESCENARI 3: 


elèctrica 

Comentaris: 

Com més petita és la planta, més fàcil és integrar-la, trobar sinergies amb el planejament. 

És una necessitat que s’integrin aquests projectes dins el planejament dels municipis. 

Calen eines com les ordenances municipals que impulsin aquestes possibles sinergies. 

La garantia de subministrament de serveis com el CALOR (escenari 1 i sobretot 2) fa 

actualment necessari el disposar de la possibilitat de gas natural en cas d’emergència. 

17—463

3.4. Impacte de la fragmentació de la propietat forestal i de les empreses de 

subministrament: 

Categoria 

d’impacte 

ESCENARI 1: 


ESCENARI 2: 


ESCENARI 3: 


elèctrica 

Comentaris: 

Més difícil és assegurar el subministra en plantes grans que en les petites. 

La fragmentació té conseqüències més negatives en les plantes grans i mitjanes. 

Es planteja la possibilitat de realitzar un model de relacions del propietaris amb les plantes de 

generació d’electricitat on els propietaris siguin partícips dels projectes. 

3.5. Importància i necessitat de comunicar i informar a la societat sobre el procés 

d’implantació i explotació de les plantes: 

Categoria 

d’impacte 

ESCENARI 1: 


ESCENARI 2: 


ESCENARI 3: 


elèctrica 

Comentaris: 

La informació és necessària en tots els casos. Aquesta informació però, s’ha de donar de 

diferent manera segons l’escenari. 

Com més petita és la planta més fàcil és comunicar-ho a la població i més fàcil és que aquesta 

es faci partícip del projecte. 

En el cas de les plantes grans és més necessària la comunicació, doncs els beneficis són 

menys tangibles per la població. Un planta gran està associada sovint a actors exteriors al 

territori, cosa que es valora negativament per la població. 

Les barreres socials vers la instal·lació d’una planta creixen a mesura que creix el tamany de 

la planta. 

17—464

18. REFERÈNCIES 

[1] IPCC Special Report on Land Use, Land-Use Change and Forestry 

(http://www.grida.no/climate/ipcc/land_use/) 

[2] GUSTAVSSON L. Energy efficiency and competitiveness of biomass-bsaed energy systems. Energy Vol. 22 Nº 

10 pp.959-967 (1997). 

[3] JOANATI, RODRIGUEZ, VAYREDA. Pla de Biomassa, Àmbit Forestal. Conveni de col·laboració entre el Centre de 

Recerca Ecològica i Recursos Forestals (CREAF), el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) i l’Institut 

Català de l’Energia. Generalitat de Catalunya, Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, 2001. 

[4] http://www.icaen.es 

[5] AGEJAS DOMINGUEZ, L.A.; Biocombustibles: Utilitzación de los aceites vegetales como energía renovable, Madrid, 

1996 

[6] CIEMAT. Tecnologías energéticas e impacto ambiental. Ed. Mc Graw-Hill/Interamericana de España, S.A.U. 

Madrid, 2001 

[7] CLIVILLÉ, R.; CANTERO, C. Estudi i Pla d’actuació en els camps de l’aprofitament energètic de biomassa en el 

sector Agrícola i Ramader a Catalunya: Cultius Herbacis Energètics i Residus de Cultius Herbacis.Pla de Biomassa 

a Catalunya en l’àmbit agrícola. Conveni de col·laboració entre la Universitat de Lleida i l’Institut Català de 

l’Energia. Generalitat de Catalunya, Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, 2001. 

[8] URBINA, DALMASES, PASCUAL. Aprofitament i pla d’actuació en residus de cultius llenyosos. Pla de Biomassa a 

Catalunya en l’àmbit agrícola. Conveni de col·laboració entre la Universitat de Lleida i l’Institut Català de l’Energia. 

Generalitat de Catalunya, Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, 2001. 

[9] MARCOS, F. Biocombustibles sólidos de origen forestal. AENOR. Madrid, 2001. 

[10] PELLETS FOR BIO-ENERGY CONFERENCE, Industrial production of wood pellets. “Size matters”. 13 de maig 

2004, Utrecht. Informació a internet a la pàgina 

http://www.ecop.ucl.ac.be/aebiom/Pellets%20conference/11%20Lange.pdf (data actualització 31/01/2005) 

[11] ORTIZ, MINGUEZ. La briqueta: Energia del Residuo Industrial, Enginieria Química, Abril 1995 

[12] BRIQUETTING.BIZ CORPORATION, Making High quality fuel from your waste wood. Informació publicada a 

internet a la pàgina http://briquetting.biz/wood-waste-recycling-briquetting.php/ (data actualització 31/01/2005) 

[13] http: www.mackins.co.uk/ photo-shop/wood1.html (Data actualització 1/09/2005) 

[14] NÚÑEZ-REGUEIRA, L. et al. Energetic Evaluation of Biomass Originating from forest forest waste by Bomb 

Calorimetry. Journal of Thermal Analysis and Calorimetry. Vol. 66 (2001) pàg. 281-292. 

[15] http://www.youarehereonline.org.uk/energy/energy.htm (Data d’actualització 1/09/2005) 

[16] http:// www.remade.org.uk/Wood/wood_programme.htm (Data d’actualització 1/09/2005) 

[17] http://www.arobois.com/realisation.html (Data d’actualització 1/09/2005) 

[18] http://members.aol.com/chipnpost/chip2.html (Data d’actualització 1/09/2005) 

[19] http://www.biomax.com.br/briquete_vantagens.htm (Data d’actualització 1/09/2005) 

[20] http://www.puitbrikett.ee/mainpuitbrikett.html (Data d’actualització 1/09/2005) 

[21] http://www.gairelita.lt/Light%20pellets.JPG (Data d’actualització 1/09/2005) 

[22] http://www.northenergy.co.uk/wood.html (Data d’actualització 1/09/2005) 

[23] http://www.colostate.edu/.../4DMG/Soil/charcoal.htm (Data d’actualització 1/09/2005) 

[24] http:// www.drpez.com/~diccio/carbon_activo.jpg (Data d’actualització 15/05/2005) 

[25] BRETO, S; CEBOLLADA, M.A.; IZQUIERDO, I.; NOGUÉS, F.S. Atlas de biomasa para usos energéticos de Aragón. 

Colección de Datos Energéticos de Aragón. Diputación General de Aragón. Departamento de Economía, Hacienda 

y Fomento. Utebo (Saragossa), 1997. 

18—465

[26] http:// www.jomeier.de/eng/EWA04Stapel.htm (Data d’actualització 24/04/2005) 

[27] http:// www.uco.es/henoyalfalfa.jpg (Data d’actualització 15/05/2005) 

[28] http:// www.northenergy.co.uk/wood.html (Data d’actualització 30/05/2005) 

[29]http://www.volvo.com/trucks/spain-market/es-es/trucks/ (Data d’actualització 30/05/2005) 

[30] VTT Finland 

[31] http://www.gonar.com.ar/Productos/Camiones/Camiones.htm (Data d’actualització 15/02/2005) 

[32] ARNÓ, MASIP; Cost horari de la maquinària forestal. Quaderns d’informació tècnica. Vol. 7. Àrea 

d’Infraestructures, Urbanisme i Habitatge. Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals. Diputació 

de Barcelona, Xarxa de municipis. Barcelona, 2003. 

[33] AUSTRIAN ENERGY AGENCY (E.V.A.), Swedish biomass Association (SVEBIO), dK-TEKNIK ENERGI & MILJØ, 

Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE), Calefacción en grandes edificios con biomasa. 

Aspectos técnicos básicos, Madrid, 2002 

[34] EUROPEAN COMISSION, Biomass Conversion Technologies, Achievements and Prospects for Heat and Power 

Generation, Novembre 1998. 

[35] GUSTAVSSON L. Energy efficiency and competitiveness of biomass-bsaed energy systems. Energy Vol. 22 Nº 

10 pp.959-967 (1997). 

[36] ERIKSSON, S; PRIOR, M.; The briquetting of agricultural wastes for fuel, Part 4- The economics of 

Briquetting. Document de la FAO, 1999. 

A Internet: http://www.fao.org/docrep/T0275E/T0275E09.htm (data actualització 31/01/2005) 

[37] Industrial production of wood pellets. “Size matters”. Pellets for bio-energy Conference. 13 de maig 2004, 

Utrecht. 

Informació a internet a la pàgina http://www.ecop.ucl.ac.be/aebiom/Pellets%20conference/11%20Lange.pdf 

(data actualització 31/01/2005) 

[38] http://www.forestal.net Consorci Forestal de Catalunya, 2005. a 27/03/04 i de Girona actualitzades a 

30/04/04. Dades de Vic actualitzades (Data d’actualització 20/09/2005) 

[39] 2ª Jornada sobre Eficiència Energètica i Energies Renovables a la Comarca de la Selva. 

[40] BIOMASS CONVERSION TECHNOLOGIES, Achievements and Prospects for Heat and Power Generation, 

November 1998 

[41] BHATTACHARYA, S.C., State of the art of Biomass Combustion. Energy Sources, 1998. 

[42] RICHARDSON, J., et al., Bioenergy from Sustainable Forestri, Guiding Principles and Practice. Forestry 

Sciences, The Netherlands, 2002. 

[43] INTERNATIONAL ENERGY AGENCY, Renewables for Power Generation, Status and Prospects, 2003. 

[44] SANTIAGO DÍAZ, V.; Selección de Sistemas de Acondicionamiento Térmico, Enciclopedia de Construcción. A 

Internet: 

http://www.construir.com/Econsult/Construr/Nro55/document/acond.htm (data actualització 9/02/2005). 

[45] RITE + resumen de normas UNE, Ediciones CEYSA, 3ª edició actualitzada, Barcelona, Febrer 2001. 

[46] RECKNAGEL, SPRENGER, HÖNMANN, Manual Técnico de Calefacción i Aire Acondicionado, Tomo I: 

Calefacción. Madrid 

[47] Servei Meteorològic de Catalunya, 2003. A internet: http://www.meteocat.com/anuaris/2003/Taules03.pdf 


[48] FENSTER; FUGENDURCHLÄSSIGKEIT; SCHALAGREGENDICHTHEIT, DIN 18055 (10.81):. 

ESDORN, H.; RHEINLÄNDER, J.; HLH 3/78. S. 101/8 

ESDORN, H.; BRINKMANN, W.; Ges.-Ing. 4/78. S. 81. 17 S. 

[49] Libro de “Comentarios al RITE” – ITE 04 Equipos i materiales, IDAE., 2004. 

18—466

[50] http://www.serralleriaxicola.com/ htm/focs.htm (Data actualització 22/07/2005) 

[51]http:// www.farmauction.net/.../ Mundt%20Salebill.htm (Data actualització 22/07/2005) 

[52] http://www.jotulflame.com/ oslo.html (Data actualització 22/07/2005) 

[53] http:// www.tursegovia.com/ hornoartesano/ (Data actualització 22/07/2005) 

[54] http://www.blazeking.com/furnace.htm (Data actualització 31/01/2005) 

[55] http:// www.siemelink.com/ romania_files/22june.htm (Data actualització 22/07/2005) 

[56] GLENN R.; FRYLING, M.E., Combustion Engineering, INC., New York 1967. 

[57] Imatge cedida per l’empresa Harman Stove, a internet a la pàgina 

http://hearth.com/homehearth/harman.html (data actualització 31/01/2005) 

[58] Imatge cedida per l’empresa Dismet LTDA. A internet a la pàgina http://www.dismet.com.co/ (data 

actualització 31/01/2005) 

[59] U.S. DEPARTMENT OF ENERGY, Office of Industrial Technologies. Energy Efficiency and Renewable Energy. 

A internet: http://www.oit.doe.gov/news/oittimes/sm00/00smpg4.shtml (data actualització 14/02/2005) 

[60] BRITISH BIOGEN COMPANY, Trade Association to the UK Bioenergy Industry. A internet: 

http://www.britishbiogen.co.uk/bioenergy/heating/heatwchip.htm (data actualització 31/01/2005). 

[61] DANISH ENERGY AGENCY, MINISTRY OF ENVIRONMENT AND ENERGY, Biomass for Energy – Danish 

Solutions, , Juny 1996 

[62] CFD Simulations fort he Analisis of NOx, Reduction Strategies in Coal Fired Boilers. A internet a la pàgina 

http://www.reaction-eng.com/downloads/nox_tutorial.pdf (data actualització 31/01/2005). 

[63] Office of Industrial Technologies. Energy Efficiency and Renewable Energy, U.S. Department of Energy. A 

internet: http://www.oit.doe.gov/news/oittimes/sm00/00smpg4.shtml (Data d’actualització 14/02/2005) 

[64] ITI GMBH, Thermal Energy Supply by Wood Waste Combustion, Vogelweidstr. 8, Frankfurt, Alemanya. 

A internet a la pàgina http://ourworld.compuserve.com/homepages/itigmbh/ash.htm (data actualització 

1/02/2005). 

[65] Dada publicada a la pàgina web de “Pollution Online”, document que tracta sobre “LCR’s Core Separators 

Systems”. http://www.pollutiononline.com/Content/ProductShowcase/product.asp?DocID={0D8B818A-6D58- 

11D4-8C57-009027DE0829} (data actualització 4/4/2005) 

[66] ALLARD LUMBER COMPANY, LSR TECHNOLOGIES INC., Particulate Emission Evaluation Boiler and Core 

Separator System Exhaust, Brattleboro Vermont, 1997. 

[67] U.S. Army Corps of Engineers.pdf 

[68] EPA, Control Techniques for Particulate emissions from stationary sources,450/3-81-005a. 

[69] Small Scale Biomass Energy Generation, Bio-Renewables Group. Font d’Internet a: http://www.biorenewables.co.uk/services/biomass_small.html 


[70] BOIS ENERGIE 66. Le bois energie: Les nouvelles technologies automatiques de chauffage au bois. Maison 

de la Réserve Naturelle de Nohèdes. 2003. 

[71] Renovation of a small-scale heating planta at Narteikiai agricultural school, Pasvalys district, Lithuania. A 

internet a la pàgina web: http://www.lei.lt/Opet/Projekts/narteikiai.htm (Data actualització 17/01/2004) 

[72] KONINGS, T.; Biomass combustion and co-firing in The Netherlands, IEA Task 32 Meeting, Salt Lake City, 

KEMA Power Generation & Sustainables., 2003. 

A internet: http://www.ieabcc.nl/meetings/task32_EPRI_meeting/08_Ton%20Konings.pdf (Data actualització 

17/1/2005). 

[73] Scientific Engineering Centre “Biomass” Projects, Kiev. A internet a la pàgina: 

http://www.biomass.kiev.ua/index.php?page_projects&projects=woodmoe&lang=en (data actualització 

12/01/2005) 

18—467

[74] ENERGIEVERWERTUNGSAGENTUR – THE AUSTRIAN ENERGY AGENCY (E.V.A.), Best Practise Examples 

Sweden. 

A internet a la pàgina: http://www.eva.ac.at/opet/bioboiler/swe_bp.htm (data actualització 14/01/2005). 

[75] Energie-Cités, 2002. A internet a la pàgina: http://www.energie-cites.org/db/turi_140_en.pdf (data 

actualització 17/1/2005) 

[76] LI S., Gas Producer, Energy Research Institute of shandong Academy of Sciences, 2005. 

[77] V. BELGIORNO ET AL, Energy from gasification of solid wastes, Waste Management 23 (2003), pàg. 1-15, 

Department of Civil Engineering, University of Salerno, Fisciano, Itàlia. 

[78] BALLESTEROS, I.; Desarrollo Rural i Energias Renovables, Biomasa y Biocombustibles, Proyecto 

Biocombustibles Líquidos. Projecte portat a terme pel CIEMAT i el Ministeri de Ciència i Tecnologia.A internet a la 

pàgina: 

http://www.fundicot.org/SEMINARIO%20ENERG%C3%8DAS%20RENOVABLES/TIPOLOGIA%20Y%20PROBLEMA 

TICA%20DE%20LAS%20EERR/17 (data actualització 2/02/2005). 

[79] BTG BIOMASS TECHNOLOGY GROUP, Biomass Gasification,. 

A internet a la pàgina: http://www.btgworld.com/technologies/gasification.html#fixed-bed (data actualització 

2/02/2005) 

[80] BIBEAU, E.; Biomass Energy, Electrical Conversion Technologies, Universitat de Manitova (Alternative Energy 

Research), 2003. A internet a la pàgina 

http://www.pollutionprobe.org/whatwedo/GPW/montreal/presentations/bibeau.pdf data actualització 2/02/2005) 

[81] GASNET GROUP, Gasification Systems, European Biomass Gasification Network. A internet a la pàgina 

http://www.gasnet.uk.net/files/115.pdf (data actualització 2/02/2005) 

[82] WANG, W.; OLOFSSON, O.; Reduction of Ammonia and Tar in Pressurized Biomass Gasification, Universitat 

de Lund, Suècia. Publicació a internet a la pàgina de National Energy Technology Laboratory (USA): 

http://www.netl.doe.gov/publications/proceedings/02/GasCleaning/5.01paper.pdf (data actualització 2/02/2005). 

[83] IEA BIOENERGY, Status of Gasification in countries participating in the IEA biomass gasification and GasNet 

activity, Noruega, Setembre 2002,. Publicació a internet a la pàgina http://www.gasnet.uk.net/files/289.pdf (data 

actualització 2/02/2005). 

[84] RABBANI, M.; Procesos de hidrólisis ácida de la biomasa celulósica, Escuela Universitaria de Ingenieria Agrícola 

de Villava. Navarra, 1989. 

[85] CARRASCO, J.E.; MARTÍNEZ, J.M; MOLINA, A.; PÉREZ, J., La hidrólisis ácida como tecnología para el 

fraccionamiento de la biomasa lignocelulósica, Ingeniería Química, 1992. 

[86] FAO, Renowable Biological Systems for Alternative Sustainable Energy Production, FAO Agricultural Services 

Bulletin – 128. Publicació a internet a la pàgina: 

http://www.fao.org/docrep/w7241e/w7241e00.htm (data actualització 2/02/2005). 

[87] WINNACKER Y E.WEINGAERTNER, Tecnología Química, Volum V Química Industrial Orgànica, Barcelona, 

1961. 

[88] ATLAS, R.M.; BARTHA, R.; Ecología microbiana y Microbiología ambiental, 4ª Edición, Madrid, 2001 

[89] NEW LOGIC RESEARCH, V◊SEP Filtration for Ethanol Recovery. A New Standard in Rapid Separation. A 

internet a la pàgina: http://www.vsep.com/pdf/Ethanol.pdf (data actualització 4/02/2005). 

[90] BC INTERNATIONAL CORPORATION, Developing economic and sustainable fuels and chemicals. A internet a 

la pàgina: http://www.bcintlcorp.com/technology.htm (data actualització 4/02/2005). 

[91] Co-Production of bio-ethanol, electricity and Heat from biomass residues, Amsterdam, Juliol, 2002; 

document d’internet http://www.ecn.nl/docs/library/report/2002/rx02030.pdf (data actualització 4/02/2005) 

[92] FICHT, F.O.; World Ethanol & Biofuels Report, V” N.19, 6 de Juny 2004 

18—468

[93] BASTIANONI, S.; MARCHETTINI, N.; Ethanol Production from Biomass: Analysis of process efficiency and 

sustainability, Biomass and Bioenergy, Maig 1996. 

[94] IPCS PROGRAMA INTERNACIONAL DE SEGURIDAD DE LAS SUSTANCIAS QUÍMICAS, Fichas Internacionales 

de Seguridad Química. A internet a la pàgina: 

http://training.itcilo.it/actrav_cdrom2/es/osh/ic/67561.htm (data d’actualització 9/12/2004). 

[95] VAN SWAAIJ, W.P.M.; KERSTEN, S.R.A.; VAN DEN AARSEN, F.G.; Routes for methanol from biomass, Abril 

2004 

[96] WAGENAAR, B.M.; VENDERBOSCH, R.H.; PRINS, W.; Bio-oil as a coal subtitute in 600 MWe power stations. 

Proceedings of the 12 th European Conference on Biomass for Energy, Industry and Climate Protection, 

Amsterdam, Juny 2002. 

[97] MILFORD; FANGRUI; HANNA, Biodiesel production: a review, Bioresource Technology 70, 1990, p.1-15. 

[98] EMPRESA ORO VERDE, Biodiesel, una alternativa viable. A internet a la pàgina: 

http://www.overde.com.ar/FRAMES/informes/biodiesel.htm (data actualització 2/05/2002). 

[99] CARRARETTO, C.; MACOR, A.; MIRANDOLA, A.; STOPPATO, A.; TONON, S.; Biodiesel as alternative fuel: 

Experimental analysis and energetic evaluations. Biomass & Bioenergy, 29, 2004. 

[100] MEHER, L.C.; VIDYA SAGAR, D.; NAIK, S.N.; Technical aspects of biodiesel production by transesterification 

– a review, Renowable and Sustainable Energy Reviews, 2004, pàg 1-21. 

[101] European Bioenergy Networks, Liquid Biofuels Network, Activity Report, , França, Abril 2003. Document 

present a la pàgina web: http://www.vtt.fi/virtual/afbnet/liquid_biofuels.pdf (data actualització 4/02/2005) 

[102] CONNEMANN, J.; FISCHER, J.; Biodiesel in Europe 1998, Biodiesel Processing Technologies. Document 

presentat al Congrés Internacional de Biocombustibles Líquids, 19-22 Juliol, Brazil 

[103] CALVET, E; MILLÁN, A.C.; PUY, N.; VILLARREAL, M. Avaluació del potencial d’aprofitament de biomassa al Parc 

del Montnegre i el Corredor. Projecte de final de carrera de la titulació de Ciències Ambientals. Universitat 

Autònoma de Barcelona, 2004 (inèdit). 

[104] Energía de la biomasa. Manuales de energías renovables. Biblioteca Cinco Días. IDAE. Núm. 3. Madrid, 

1996. 155 pàgs. 

[105] Las Energías Renovables en España. Balance y perspectivas 2000. Secretaria de Estado de Energía y 

Recursos Minerales. Ministerio de Industria y Energia. Madrid, 1997 

[106] ICAEN. Central de Generació d’Aigua Calenta a partir de biomassa (Molins de Rei). Energia DEMO. Núm. 

77. Departament d’Indústria, Comerç i Turisme. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1998. 

[107] ICAEN. Valorització de residus de fusta per a calefacció municipal i electricitat. Energia DEMO. Núm. 31. 

Departament d’Indústria, Comerç i Turisme. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 

[108] ICAEN. Gasificació de biomassa i generació elèctrica en motors alternatius (Mòra d’Ebre). Energia DEMO. 

Núm. 67. Departament d’Indústria, Comerç i Turisme. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1998. 

[109] ICAEN. Elaboració de combustible a partir de Residus Sòlids Urbans. Energia DEMO. Núm. 10. Departament 

d’Indústria, Comerç i Turisme. Barcelona. 

[110] ICAEN. Reciclatge i recuperació energètica de Residus Sòlids Urbans. Energia DEMO. Núm. 38. 

Departament d’Indústria, Comerç i Turisme. Generalitat de Catalunya. Barcelona, 

[111] http://www.lsole.com/spanish/referenc/catalu.htm (Data d’actualització 05/02/2005) 

[112] http://www.energias-renovables.com (Data d’actualizació 15/09/2005) 

[113] Agència Catalana de Residus. Http://www.arc-cat.net (Data d’actualització 01/05/2005) 

[114] Diputació de Barcelona. Http://www.diba.es 

[115] Agència Catalana de Residus. Http://www.arc-cat.net (Data d’actualització 01/05/2005) 

[116] BARBA, J.; JUANTO, I.; MANEJA, R.; MIQUEL, S. Diagnosi Ambiental del Parc Natural del Montseny, Canvi 

Ambiental Global. Projecte de final de carrera de la titulació de Ciències Ambientals. Universitat Autònoma de 

Barcelona, 2002 (inèdit). 

18—469

[117] BORRÀS, E.; GUITART, M.; MORESO, A.; OTERO, I. Anàlisi i Gestió dels Recursos Forestals del Parc del 

Montnegre i el Corredor. Diagnosi Ambiental Global del Parc del Montnegre i el Corredor. Projecte de final de 

carrera de la titulació de Ciències Ambientals. Universitat Autònoma de Barcelona, 2004 (inèdit). 

[118]MARTÍN, E. Alternativas a los cultivos tradicionales (I): Brassica carinata. Vida Rural núm. 145. 15 de març de 

2002. Eumedia SA, Madrid 

[119] ACOSTA, X. Análisis Ambiental del aprovechamiento energético del cáñamo. Análisis de Ciclo de Vida 

comparativo: gasóleo vs. cáñamodiesel. Memòria de recerca del Doctorat en Ciències Ambientals. Universitat 

Autònoma de Barcelona, 2003 (inèdit). 

[120] Pla de l’Energia a Catalunya en l’horitzó de l’any 2010. Generalitat de Catalunya, Departament d’Indústria, 

Comerç i Turisme, 2002. 

[121] GÓMEZ OREA, D. Evaluación de impacto ambiental. Editorial Agrícola Española,. 2a edició. Madrid, 1994. 

[122] RIERA, P. Avaluació d’Impacte Ambiental. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Ed. 

Rubes. Barcelona, 2000 

[123] ICTA. Estudio de impacto ambiental de la Planta de Generación Eléctrica mediante combustión de biomasa 

vegetal (Azuaga). Barcelona, 1994 (inèdit). 

[124] Rieradevall, Milà, Domènech, Gasulla, Gala, Santos. Aplicació de l’ACV als envasos plàstics i metàl·lics de 

mida petita del sector industrial català. Rang de Grup, Elisaga, UAB. Barcelona, 2001 (inèdit) 

[125] Volvo Track Corporation. Emission from Volvo’s Tracks, standard diesel fuel (2003). 

[126] Rieradevall, Domènech, Muñoz; Análisis del Ciclo de Vida comparativo de la etapa de recogida y transporte 

de RSU mediante vehículos propulsados por gas natural licuado y gasóleo, Barcelona, 2001 

[127] Rieradevall, Vinyets; Ecodisseny i Ecoproductes. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. 

Barcelona, 1999 

[128] Bavarian Environmental Protection Agency, Emission of Biomass Combustion Plants, Alemanya. 

Document present a la pàgina http://www.bayern.de/lfu/luft/emicontrol/emicontrol2.htm (data actualització 

14/04/2005). 

[129] RESOURCE SYSTEMS GROUP, INC., Air Pollution Control Technologies for Small Wood-Fired Boilers, 

Setembre de 2001. 

[130] T.FERGE ET AL., On-Line análisis of Gas-Phase Composition in the Combustión Chamber and Particle 

Emisión Characteristics during Combustion of Word and Waste in a Small Batch Reactor, ACS Publicacions, 

Environ. Sci.Technol., 39 (6), 1393-1402, 2005 

[131] Observatorio de mercado del transporte de mercancías por carretera, Ministerio de Fomento, Madrid, 2003. 

[132] IEA, Renewables for Power Generation, Status & Prospects, 2003 Edition. 

[133] Wolff, F.; Biomasse in Baden-Württemberg-ein Beitrag zur wirtschaftlichen Nutzung der Ressource Holz als 

Energieträger, Universitätsverlag Karlsruhe, Demand, 2005. 

[134] Tàbara, D.; Participación cualitativa y evaluación integrada del medio ambiente y de la sostenibilidad. 

Aspectos metodológicos en cuatro estudios de caso. 2003 

[135] KASEMIR, B.; JÄGER, J. JAEGER, C. GARDNER, M.T. (Eds). Public Participation in Sustainability Science. A 

handbook. Cambridge: Cambridge University Press. 

18—470

Estudi complet part 2

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?