Descarregar pdf - Fundació Ferreruela Sanfeliu

Qui mira?
mirada
número9
revista
de la fundació
ferreruela
sanfeliu
JOAN CARLES
MARTÍNEZ
“Al taxi, s’ha de tenir
molta paciència”
P20
és de torregrossa ANÓ 3 SEGUNDO i ha recuperat NÚMERO la 2007 llum, MiRADA el somriure 01 i les
ganes de viure als 102 anys. P83

L E N T E I N T R A O C U L A R
Verá bien, tanto de cerca...
...como de lejos
MOO
ADVANCED MEDICAL OPTICS

en aquest
número...
joan carles martínez
Taxista
Porta tota una vida amb
les mans al volant. Ha fet
més de tres milions de
quilòmetres damunt dels
vehicles que l’han
acompanyat al llarg de la
seva carrera
joan comella
Metge
Doctorat en Biologia Cel·lular
per la Universitat de Barcelona.
Des de setembre del 2009
ocupa el càrrec de director de
investigació de l’Hospital Vall
d’Hebron
maylos rodrigo
Metgessa
Fa dos anys que du a terme
una “medicina” diferent, tant
per a la població geriàtrica
com a per a persones
disminuïdes
Dos proyectos que
entusiasman
La Fundació, desde sus inicios, ha establecido dos líneas de
actuación bien claras. Por una parte, la más importante,
relacionada con la cooperación internacional en países en
vías de desarrollo. Por otra, la contribución a actividades
culturales, principalmente, de jóvenes creadores.
Actualmente, la Fundació tiene en funcionamiento proyectos de
salud ocular en la localidad senegalesa de Kolda, en colaboración con
la Región Médica y el Consejo Regional, y con la ayuda del Programa-
Nacional de Lucha Contra la Ceguera en el país. Este año, además de
continuar la actividad de apoyo a la cirugía de cataratas y de formación
continuada para profesionales de la disciplina, ponemos en
marcha un proyecto de salud ocular en las escuelas con el objetivo de
establecer un protocolo de actuación estandarizada que permita acceder
a una revisión oftalmológica anual a todos los niños de 4 a 5
años. El proyecto se completa con la creación de un taller de óptica
para que toda la población pueda adquirir
“El mur” se
presentará en
Berlín durante
los próximos
meses de
julio y agosto
eDiTorial
unas gafas, puesto que, en la actualidad, no
hay ninguna óptica, ni se dispone de la capacidad
adquisitiva suficiente para comprar
unas lentes.
Este proyecto ha de ayudar a consolidar el
proceso de sensibilización y de formación
continuada en materia sanitaria para la región.
No olvidemos que la actuación de la
Fundació en Senegal no persigue su perpetuación
en la zona, sino todo lo contrario,
contribuir a crear las condiciones suficientes para que pueda ser sostenible
y liderarda por ellos mismos.
La otra gran apuesta de la Fundació es elmur.net, un proyecto cultural
gestionado por el colectivo TripleZeta que, desde el junio del
pasado año, se abrió al mundo a través de www.elmur.net. Un diálogo
en forma de imágenes que, el próximo julio y agosto, se presentará en
la galería Wedding de Berlín. En colaboración con la Generalitat de
Catalunya, la iniciativa artística viajará a Holanda, también en agosto,
para participar en el Festival de Arte Noorderzone de la ciudad de
Groningen. n
Dr. Rafael Ferreruela
Presidente de la Fundació Ferreruela Sanfeliu
MiRADA 3

sumari
06
rEPOrTaTGE
Mercats
Peces rellevants en les
societats mediterrànies
i moltes de les places
majors dels pobles
20
ENTrEVisTa
Joan Carles Martínez
Porta tota una vida amb les
mans al volant i ha fet més de
tres milions de quilòmetres
46
asTrONOmia
Nebuloses planetàries
Més enllà de l’atmosfera terrestre
i del Sistema Solar es possible
gaudir d’objectes multicolors
4 MiRADA
30
ENTrEVisTa
Joan Comella
La seva investigació s’ha orientat
a les malalties neurovegetatives
com el Parkinson i l’Alzheimer
52
rEPOrTaTGE
L’Olivera
La cooperativa d’integració social
L’Olivera prepara ara els seus
primers vins negres
38
rEPOrTaTGE
Les llavors dels Farré
A Vilanova de Segrià hi creixen
dos secrets: les herbes aromàtiques
i un jove prometedor
68
OFTaLmOLOGÍa
Ambliopía
La detección precoz de esta disminución
de la agudeza visual es
el mejor aliado para tratarla

60
rEPOrTaTGE
Teràpia amb animals
72
NOTÍCiEs iLO
Coolcasc
L’Institut Lleida d’Oftalmologia consolida
el concepte del Coolcasc en la pràctica de
l’esquí entre els joves
Festibity
L’Institut Lleida d’Oftalmologia convidat
com a ponent a FESTIBITY
Trasplantament de còrnia
El Doctor Rafael Ferreruela ha gestionat una
de les intervencions més novedoses en el
camp dels trasplantaments de còrnia
Taller d’oftalmologia
El passat novembre va tenir lloc el Taller
d’oftalmologia en atenció primària
Open Access
ILO, l’única empresa espanyola que participa
en l’Open Access 2009
Operació de cataractes
Una senyora centenària de Torregrossa ha
recuperat la llum, el somriure i les ganes
de viure als 102 anys
El mur.net
La cultura té un espai a la façana de l’Institut
Lleida d’Oftalmologia
Consell de Redacció Rafael Ferreruela i Xavier Caufapé Redacció Ramon Drudis i Mauri, Maria Florensa Bertran, Marie Reig i Glòria Rico Iribarne
Correcció Josep Maria Nadal i Jové Fotografia David Besora, Col·lectiu ZZZ, Festibity, Maria Florensa, Carolina Rivas, Daniel Royo, Laurent Sansen
i Arxiu ILO Foto portada David Besora Concepte gràfic Cases i Associats (www.cases-assoc.com) Disseny Germán Caufapé Coordinació general
Fundació Ferreruela Sanfeliu, Avda. Dr. Fleming, 14, 25006 Lleida, Tel. i Fax 973 245 380, E-mail: info@fundacioferreruela.com Publicitat Telèfon
973 245 380 Edició gràfica Norprint Dipòsit legal L-525-04
MiRADA 5

eportatge
MERCATS
Els mErcats sempre han estat peces rellevants en les
societats mediterrànies i moltes de les places majors dels pobles
d’arreu ho són perquè segles enrere s’hi havia ubicat el mercadal
mErcats
Identitat alimentària
tExt marIa FlOrENsa
FOtOs DaVID BEsOra
Aquests indrets eren els centres de la vida ciutadana.
A Lleida es documenta per primer cop al s.XIV
la celebració del mercat d’alimentació a l’actual
Plaça Sant Joan. Mercats, paisatges i cuina han experimentat
profundes transformacions des de llavors:
la globalització, les grans superfícies, la forma
de comunicar-nos, els hàbits de consum, l’estil de
vida, les noves estructures familiars…, i un llarg etcètera
de canvis. Tot i això, l’esperit, els productes
i la professió d’aquells primers mercaders es continuen
mantenint als mercats municipals. Són, o
haurien de ser, el referent del producte fresc, del
producte de qualitat, de l’atenció personalitzada i
de l’experiència heretada darrere els taulells.
No és uN secret que els mercats de la nostra
ciutat han patit una devallada des de fa uns anys
cap aquí. Potser cal fer una reflexió sobre les prioritats
de la societat actual, molts cops basades en els
bens materials, i passar a un primer pla la importància
de consumir productes lligats a la terra i de
temporada. Tornar el respecte que tenien i tenen la
gent gran per l’alimentació de qualitat i saludable, i
mantenir el nostre patrimoni alimentari, el que
també ens defineix com a poble. Al mercat de Fleming
els paradistes acumulen 25 anys d’experièn-
6 MIRADA
al mErcat DE
FlEmINg Els
paraDIstEs
acumulEN 25 aNys
D’ExpErIèNcIa al
capDaVaNt DEl
matEIx prODuctE
cia al capdavant del mateix producte, des que van
obrir l’any 1984.
Parleu uNa estoNa amb el Teodor de la parada
de pesca salada, coneix tots els secrets del bacallà
“el bacallà té tres aletes ben diferents, i el parteix
una ratlleta, l’autèntic ha de portar barbeta,
per dessalar-se necessita moltes hores i poques aigües,
…” comenta mentre revisa els peixos un a un i
de dalt a baix. Hi té tot tipus de productes que surten
del bacallà: caps, tripes, carpaccio, palets, cues
petites, panceta, esqueixada, llom, croquetes…
“S’aprofita tot del bacallà!” com diu el Teodor. La
Paquita és la dona del Teo i junts estan al capdavant
de la parada des de fa molts anys. Els pares d’ella,
originaris de la Granja d’Escarp, van decidir obrir
una paradeta al mercat quan es va inaugurar i ella
va començar ajudant pel matí, des de llabors no
s’ha separat del mostrador de pesca salada.
és uNa característica comuNa de la
majoria de paradistes del mercat de Fleming, molts
han heretat el negoci familiar, és el que han fet tota
la vida i no s’imaginen treballant d’una altra cosa.
L’Antonieta Casals regenta la carnisseria que porta
el seu nom, o com diu ella, “la boutique de carn”,
des de fa, també, 25 anys, després de deixar de ser la
perruquera d’un poble i la sogra li va ensenyar la
professió. A la “boutique” té vedella, cabrit, bou i
corder. “Si sents el negoci és molt bonic, acabes estimant
la carnisseria, el mercat, i els clients…”, només
espera poder jubilar-se darrere el mostrador.
La seva filla no seguirà el relleu generacional, i és
que per ells, fer de paradista al mercat no és qualsevol
feina, és un ofici, són artesans dels productes
que tracten, “no es veu amb cor de fer de carnissera,
no és tan fàcil com pugui semblar, es necessiten
molts anys d’experiència per ser un bon professional
i aprendre a tractar la carn.” Bé, però tot i això,
la seva filla seguiex al mercat, on va néixer i créixer,
té la parada de la formatgeria amb el marit. No és

És una
característica
comuna de
la majoria de
paradistes
del mercat
de Fleming,
molts han
heretat
el negoci
familiar, és el
que han fet
tota la vida i
no s’imaginen
treballant
d’una altra
cosa
MIRADA 7

eportatge
MERCATS
8 MIRADA

Als joves
ens costa a
vegades, o
millor dit,
massa sovint,
cuinar, i
més, cuinar
bé. Estem
acostumats
a la cuina
ràpida, al
menjar
preparat
o a visitar
la cuina de
la mare.
El mercat
ofereix la
possibilitat
d’aprendre
una nova
dimensió
de la vida,
de la bona
alimentació
MIRADA 9

eportatge
MERCATS
estrany que tots parlin del mercat com d’una gran
família, realment, en poques hores te n’adones que
entre ells, els paradistes, i els clients més fidels, hi
ha una màgia familiar que, veritablement, es troba
a faltar avui dia… El mercat es converteix en un espai
on es teixeixen vincles d’amistat i confiança, en
un lloc on s’intercanvien opinions i sensacions entre
gent de totes les edats, classes i condicions, que
el fan molt més que un simple centre d’intercanvi
comercial. Als mercats no només es va a comprar,
també s’hi va a viure, a dialogar, a escoltar i aprendre.
als joves eNs costa a vegades, o millor dit,
massa sovint, cuinar, i més, cuinar bé. Estem acostumats
a la cuina ràpida, al menjar preparat o a visitar
la cuina de la mare. El mercat ofereix la possibilitat
d’aprendre una nova dimensió de la vida, de la
bona alimentació i, com diu l’Antonieta, la carnissera,
“de conservar el bon paladar.” Els paradistes
són professionals dels seus productes, de la manera
de cuinar-los, de saber què em de comprar i quan,
i de transmetre aquesta saviesa com una part més
de la seva feina. Per això els agrada regalar consells.
uN altre PuNt caleNt del mercat és el bar
de la Maria Teresa, quina enveja quan li veig servir
la sopa al seu company carnisser, treu fum, i fa una
pinta… De segon, li toca bistec. No és que sigui el
menú del dia, és que ell mateix li ha portat la matèria
primera, i l’ha comprat a quatre passes del bar;
un altre dels secrets d’aquest mercat. Hi ha poca
10 MIRADA

Els paradistes
són
professionals
dels seus
productes, de
la manera de
cuinar-los, de
saber què em
de comprar
i quan, i de
transmetre
aquesta
saviesa com
una part
més de la
seva feina.
Per això
els agrada
regalar
consells
MIRADA 11

eportatge
MERCATS
gent que coneix aquest luxe. La Maria Teresa és
una enamorada de la cuina casolana i, al seu bar, no
hi entra cap producte que no sigui fresc, i tan
fresc…, de les parades de la vora. Hi penso i no se
m’acudeix cap lloc a Lleida on puguis comprar el
menjar que vols, menjar de qualitat, de la terra, i
fresc, i que te’l cuinin al moment! “Hi ha molta gent
que ve al mercat, compra el que vol, m’ho porten, i
jo els hi cuino, quina diferència d’altres llocs que no
saps ni el que et donen…, no saben el que es perden.”
Cada dia té grupets de senyores que queden
al seu bar i conversen, fan el vermut…, com diu ella,
“el bar fa funció de cohesió social, venen aquí, xarrem
una estona i ens treiem la depressió…”
ella fa 24 aNys que està al mercat i també n’està
engantxada. Durant 20 anys va treballar en una
parada de fruita que, malauradament, va haver de
tancar, com algunes de les parades que fa llàstima
veure buides. Al tancar la fruiteria va decidir posarse
al capdavant del bar, no es veia en un altre lloc
que no fos el mercat, “he nascut aquí i ho porto
dintre”, comenta mentre prepara uns bolets.
els bolets els ha comprat a la parada de
l’Agustí, n’està especialitzat, és un professional,
com tots, del producte que ven. Els coneix tots, els
tria cada matí, vinguin d’on vinguin, els selecciona,
sap on demanar-los i sap, com a bon comerciant,
quins costen de trobar en cada moment per poderlos
oferir en exclusiva. “Tinc clients fidels de sempre,
fins i tot, n’hi ha que venen de molt lluny a buscar
caixes de bolets, ara tinc ou de reig, un bolet
molt apreciat i difícil de trovar.” Critica que avui en
dia es venguin bolets a tot arreu, sense miraments,
ell fa quinze anys que s’hi ha especialitzat i no troba
que sigui un gènere que es pugui tractar així com
així. “S’ha de tenir molta cura i conèixer-los molt
bé per evitar disgusts.” A la parada també hi ha fruites
i verdures, les compra directament al pagès, de
Lleida. L’Agustí és molt crític, diu que darrere el
mostrador té molt temps per pensar, no entén
“com és possible que la gent que va al supermercat
es queixi que la fruita i la verdura que compren ve
de l’altra punta de món, i no se’ls acudeixi anar al
mercat a comprar…!” Té maduixes de Lleida, que
són difícils de trobar, pèsols i faves, quan es temporada.
Les desgrana, les faves, i a casa només cal bullir-les.
tots estaN d’acord que al mercat hi falta
gent, sobretot, gent jove, i que es valori més els seus
productes de qualitat, la seva professionalitat, el
valor afegit del mercat, la tradició i totes les virtuts
que té el mercat i que no es veuen reflectides amb
una major clientela. Mantenint la identitat i el caràcter
mediterrani, basat en la dieta sana i variada,
i el producte fresc, els paradistes estan disposats a
posar de la seva part el que calgui per transformarse
i convertir les parades en equipaments comercials
moderns i eficients. n
12 MIRADA

Un altre punt
calent del
mercat és
el bar de la
Maria Teresa,
quina enveja
quan li veig
servir la
sopa al seu
company
carnisser,
treu fum, i fa
una pinta…
MIRADA 13

eportatge
MERCATS
DINAMITZADORS SOCIALS
A iniciativa dels mateixos mercats o de
l’àrea de mercats de la Paeria, cada any es
realitzen diferents activitats de promoció,
adreçades als joves i als més grans, que
converteixen els mercats en nuclis de
dinamització social. Activitats culturals,
lúdiques, artístiques, solidàries o formatives,
que donen vida al mercats i a l’entorn que
els envolta.
2008
Març: Els paradistes del mercat de Balàfia
van al CeIp antoni Bergós a explicar la seva
professió als alumnes.
Abril: L’Irta realitza un tast de poma
golden als mercats municipals per analitzar
com afecta la conservació en la qualitat
organolèptica i sensorial de la fruita.
Juny: Campanya L’estiu a dieta? als
mercats menja’t la vida!
Visites guiades amb la doctora i dietista
Pilar Senpau.
Els mercats són saludables. En aquesta
línia, els paradistes dels mercats també van
fer un curs de formació (“propietats dels
aliments bàsics per a la salut”) per poder
aconsellar millor als seus clients amb
relació a les qualitats saludables dels
productes que venen.
Signatura del conveni amb l’escola
d’Hoteleria i turisme de Lleida per dur a
terme conjuntament accions als mercats
municipals.
Cada curs escolar passen uns 800
alumnes de primària de les escoles de
Lleida pels mercats municipals.
tallers de cuina: petits gourmets:
Programa de tallers de cuina que té
l’objectiu d’introduir els infants en el món de
la gastronomia d’una forma pràctica,
senzilla, lúdica i interactiva, alhora que
s’aconsegueix que la mainada s’atansi als
Mercats Municipals i conegui de prop
aquests referents de venda dels productes
frescos i de temporada per excel·lència.
Reconversió d’un espai del mercat en zona
d’esbarjo i descans: La plaça; signatura
d’un conveni amb el Calucho per finançar el
mobiliari per als infants.
Línia d’inserció social: concessió de
parades dels mercats de Fleming i Balàfia a
entitats socials. La primera entitat
beneficiada ha estat Shalom.
14 MIRADA
Octubre: Campanya Slowshop. La
setmana dels mercats municipals.
Cuina amb microones, a càrrec de Marilen
Feixa.
el contacontes. Contes amb gust de
fruita. tast de fruita.
La Marató de tV3. Els paradistes
col·laboren amb la donació de les seves
butlletes. Campanya de Nadal: el Nadal
ens prova!
Taller de protocol i parament de taula.
La festa del Banyetes. Cantada de
Nadales (Escola Sant Jaume). Coca i
xocolata.
Demostració en directe de com es cuina
una cassola de tros a càrrec del restaurant
Celler de Trobades de Rosselló. Dinar de
germanor dels paradistes de Ronda
Fleming.
L’agenda del mercat de Balàfia: És una
agenda que recull tota l’oferta comercial del
mercat i, a més, una extensa classificació i
descripció de tots els productes frescos,
així com receptes amb productes de
temporada.
2009
Maig: el Mercat Municipal de Balàfia
celebra el 25è aniversari. Jornada
gastronòmica amb ambientació teatral i
regals.
La jornada festiva es va iniciar amb la
demostració de cuina en directe i degustació
de “Montaditos d’aniversari”, a càrrec
del xef del Celler del Roser, Albert Cogul. El
cuiner lleidatà va preparar un tast de
“gastronomia en miniatura” elaborada amb
productes del mercat. Més de 1.200 tastets
de bacallà traginer amb ceba confitada i
patata xip; pinxos d’ou de guatlla amb
cansalada i pa amb tomàquet, broquetes de
sardines arrebossades amb poma i cruixent
d’espinacs i saltat de botifarra negra amb
bolets de temporada i romesco.
D’altra banda, el grup El Sidral va animar el
matí amb una divertida performance teatral
en la qual paradistes i clients van interactuar
en un marc festiu.
aniversari amb consciència ecològica: Els
paradistes de Balàfia van aprofitar
l’aniversari per obsequiar els clients amb
una bossa plegable amb el logotip del
Mercat Municipal. Amb aquesta acció, es
volia fer una crida a la reutilització de les
bosses per promoure formes de comerç
sostenibles i respectuoses amb el medi

ambient. En total es van regalar 400 bosses
entre tots els qui van fer una compra superior
a 10 euros que, a més, van rebre un xec de 2
euros a descomptar en futures compres. És
per això, que al mercat de Balàfia és habitual
veure els clients amb la bossa “verda” del
mercat.
Maig: Sensibilització social a través de l’art.
L’antic Mercat de Santa Teresa acull una
exposició amb els treballs i resultats del Taller
sobre el propi mercat, impartit pels artistes
Jordi Canudas i Isabel Banal –durant els dies
13, 14 i 15 de maig– dins el programa
d’Educació especial del Centre d’Art La
Panera, al qual van assistir membres de
l’Associació Espígol de Tàrrega, del Centre
Assistencial Sant Joan de Déu d’Almacelles i
de la Fundació Aspros de Lleida. L’objectiu és
conscienciar els ciutadans de la importància
de reconèixer les capacitats de tothom,
mitjançant la recuperació de la memòria
d’espais municipals a travès de l’art contemporani.
Juliol: Campanya del Consell de Veterinaris
de Catalunya per difondre el paper dels
tècnics al llarg de la cadena alimentària.
La iniciativa vol destacar l’important paper
que juguen els veterinaris i les garanties que
atorga la seva intervenció en matèria de
qualitat i seguretat alimentàries. És per això,
que els Mercats Municipals esdevenen
escenaris representatius d’aquestes garanties i
s’han adherit a l’acció divulgativa amb la
ubicació d’estands informatius a les seves
places perquè el consumidor conegui de
primera mà la tasca dels tècnics que s’inicia
amb la cura dels animals i la supervisió de les
etapes de producció, elaboració i transformació,
fins l’arribada dels productes al consumidor.
Juny: els mercats apropen als consumidors
els sistemes de producció sostenibles.
El Consell Català de la Producció Integrada
(Departament Agricultura, Alimentació i Acció
Rural i Productors de Catalunya) apropa
aquest sistema de producció d’aliments
respectuosos amb el medi ambient i la salut
del consumidor als clients del mercat
ambulant Barris Nord i als mercats municipals
de Balàfia i Ronda-Fleming. Un cop més els
Mercats de Lleida s’adhereixen a les
campanyes que promouen els productes sans
i de qualitat.
el programa petits gourmets: Tallers de
cuina i les visites escolars, amb 23 tallers a i 19
visites a mercats.
Curs 2009-2010: un total de 1.206 escolars
passaran pels mercats.
Cada any
es realitzen
diferents
activitats de
promoció,
adreçades
als joves
i als més
grans, que
converteixen
els mercats
en nuclis de
dinamització
social.
Activitats
culturals,
lúdiques,
artístiques,
solidàries o
formatives
MIRADA 15

eportatge
MERCATS
16 MiRADA

Tots estan
d’acord que
al mercat hi
falta gent,
sobretot,
gent jove, i
que es valori
més els seus
productes
de qualitat,
la tradició,
i totes les
virtuts que
té el mercat
i que no
es veuen
reflectides
amb una
major
clientela
MiRADA 17

eportatge
MERCATS
El NOu
mercat de cappont
tExt ÀrEa DE mErcats DE l’ajuNtamENt DE llEIDa
FOtO ÀrEa DE mErcats
A principis de l’any 2011, Cappont gaudirà d’un nou equipament al barri. El resultat serà un nou mercat que, a part de tenir
un mercat tradicional amb parades, també incorporarà un supermercat, fet que, tal com s’ha demostrat, ajuda que tot
l’equipament tingui molta més activitat i sigui molt més atractiu.
L’equipament del nou mercat de Cappont també incorporarà un centre de dia, per tant, inclourà un ús i benefici social. És
per això que no només es recupera el vell mercat sinó que, a més, se’l dota d’uns valors afegits des del punt de vista de
l’atractiu comercial i des del vessant social.
Aquest era el principal objectiu de l’Ajuntament de Lleida, recuperar el mercat d’acord amb les tendències comercials actuals
i futures i, a més, aconseguir uns usos complementaris que beneficiïn el barri i la ciutat.
Lleida disposarà d’un nou mercat d’acord amb les necessitats actuals de la demanda, tant de proximitat del barri com de la
resta de la ciutat. Un mercat modern i atractiu per la combinació d’ofertes dels dos formats comercials, el del mercat tradicional,
amb les seves parades de productes frescos i “al tall”, i una altra àrea de supermercat (Mercadona, en aquest cas)
que ajudarà no només a donar vitalitat a tot l’establiment sinó que complementarà l’oferta alimetària quotidiana i ampliarà
l’oferta al quotidià no alimentari, que no s’acostuma a donar a les parades tradicionals.
Aquest és el concepte que funciona i, per tant, una fórmula d’èxit per als mercats moderns, un concepte que ja s’aplica en
la majoria de rehabilitacions de mercats tradicionals de Catalunya. Un nou mercat, on té un pes important la part de mercat
tradicional i que, al mateix temps, incorpora una locomotora comercial que ajuda a dinamitzar tot l’equipament.
18 MiRADA

Plaza de la sal, 11. Lleida
T: 973 245 661

“Viatjava
molt i em
fixava amb
els taxistes
dels altres
països, veia
que anaven
avançats, i
vaig fer el
possible per
canviar les
coses aquí”
20 MIRADA

entreVista
TransporT
JOAN CARLeS Martínez porta tota una vida
amb les mans al volant. Ha fet més de tres milions
de quilòmetres damunt dels vehicles que l’han
acompanyat al llarg de la seva carrera
“S’ha de
tenir molta
paciència”
text MARIA FLOReNSA
FOtOS dAvId BeSORA
En Joan Carles és taxista, ja jubilat, i un dels
fundadors de l’actual sistema de taxis lleidatà.
“El papi”, com el coneixen al sector, té
centenars d’anècdotes per explicar, ha conegut
molta gent i, sobretot, ha fet molts amics. Ara,
més reposat, recorre el món amb la seva dona i
la seva caravana.
Quan vas començar a ser taxista i per què?
Fa uns 30 anys, un cosí meu tenia un taxi i li
anava molt bé, vaig decidir comprar-ne un, com
una inversió. Jo havia començat a treballar als
dotze anys en una empresa farmacèutica i
coneixia molta gent, vaig començar a agafar
clients i més clients, era una bona època aquí a
Lleida.
Vas ser un dels impulsors del sistema de
taxi actual...
Sí, els taxistes a Lleida eren poc propensos a
muntar una cooperativa i jo venia d’una
empresa i estava avesat a fer comptes. Sabia que
s’havia de fer alguna cosa per canviar. Amb un
grup de set companys més vam muntar el radio
taxi, vam demanar els permisos i van comprar
el 20.30.50, el telèfon que encara funciona
actualment. En aquell moment, la centraleta la
compartíem amb les ambulàncies, així vam
començar. He viscut tota l’evolució, tot i que el
taxi antic l’he viscut poc perquè quan vaig
entrar en aquest món, el vaig revolucionar.
Viatjava molt i em fixava amb els taxistes dels
altres països, veia que anaven avançats i vaig fer
el possible per canviar les coses aquí.
Com era llavors?
Eren uns altres temps. Quan la gent necessitava
un taxi trucava a la cabina de la parada i si no hi
havia cap taxista en aquell moment la trucada
es perdia. Hi havia parades a l’estació de tren, a
la Rambla de Ferran, a Blondel i a Ricard Vinyes,
als diaris sortia el número de cada parada. Ara,
això és impensable, no entendríem la vida
sense els telèfons mòbils.
Com eren els primers telèfons que
portaveu?
El primer que vaig muntar em va costar
500.000 pessetes i ara els regalen…
MIRADA 21

“el negatiu
d’aquesta
professió és
la inseguretat
que hi ha
ara. el més
positiu:
conèixer
molta gent i,
sobretot, fer
amics”
22 MIRADA

entreVista
TransporT
Quins cotxes has utilitzat durant la teva
vida...
Sempre he utilitzat volvos. Cada 5 anys
canviava el cotxe. Si fas carreres només per
Lleida necessites un cotxe petit i normal però si
fas assistències, com feia jo al RACC, els
trajectes són llargs i has de tindre un bon
maleter per poder carregar. En aquella època,
no tothom tenia cotxe, la professió de taxista
també era interessant per això.
Què hi ha de positiu i de negatiu en
aquesta professió?
T’ha d’agradar tractar amb la gent i tenir
paciència. El taxista està des de dos quarts de
vuit del mati a la parada i fins les onze de la nit
no para. El negatiu: la inseguretat que hi ha ara.
El positiu: conèixer molta gent i, sobretot, fer
amics.
Hi ha molta inseguretat?
Jo només he patit tres atracaments durant la
meva vida però abans era diferent. Jo crec que
tots els taxis haurien de portar un vidre darrere,
com els de Londres, així s’evitarien molts
problemes.
“ARA MAteIx NO éS uN
BON MOMeNt peR SeR
tAxIStA, hA BAIxAt
MOLt LA FeINA, LA CRISI
S’eStà NOtANt MOLt.
A LA MevA èpOCA tOt
eRA dIFeReNt”
Has viscut situacions de perill?
A les onze de la nit van trucar per demanar un
taxi. Era un noi aparentment normal que em va
demanar que el portés a Gimenells. De sobte,
dos encaputxats van obrir les portes del taxi, un
anava amb pistola i l’altre amb ganivet, van
entrar dins el taxi i em van posar el ganivet al
coll i la pistola al costat, i em van fer anar al
camí de la Mariola. Ens vam posar per uns
camins i em van fer parar, em van robar el
rellotge, una cadena i tots els diners. Llavors em
van demanar que em baixés de cotxe perquè se’l
volien emportar. En aquell moment, vaig treure
un esprai paralitzant i vaig ruixar la cara del
jove que portava el ganivet, el de la pistola va
sortir corrents i, a l’altre, li vaig pegar al braç i el
vaig retenir. Vaig trucar a la policia, van venir i
una ambulància em va portar a l’hospital. Quan
vaig anar a la comissaria a posar la denúncia va
ser sorprenent perquè un dels lladres m’havia
denunciat per haver-lo raptat i haver-li
MIRADA 23

“Una part de
la feina del
taxista és fer
de relacions
publiques
perquè has
de donar
conversa.
Has de ser
educat”
24 MIRADA

provocat pèrdua de visió pel gas paralitzant. El
jutge va entendre que tot havia estat una jugada
i em va donar la raó.
Un taxista ha de fer de relacions públiques?
Sí, és molt important. De fet, una part de la
feina del taxista és fer de relacions públiques
perquè has de donar conversa. Has de ser
educat i comunicatiu. Si un client ha d’anar a
Barcelona dos cops per setmana i la relació amb
el taxista és bona et trucarà, si no ho és, en
trucarà un altre.
T’han contat moltes històries...
Sí, moltes històries personals que no explicaré
mai. Són secrets professionals.
És un bon moment per ser taxista?
Ara mateix no és un bon moment, ha baixat
molt la feina, la crisi s’està notant molt. A la
meva època, les coses eren diferents, ara bé,
treballava moltíssim. Era molt sacrificat, en
trenta anys no vaig passar mai ni un Nadal ni un
cap d’any a casa.
entreVista
TransporT
MIRADA 25

És una feina d’homes?
La feina de taxista és igual per a un home que
per a una dona, tot i que a elles no les veuràs
fent el servei de nit a causa de la inseguretat.
Hi ha intrusisme a la professió?
Sí, últimament s’estan donant molts casos
d’intrusisme, bàsicament, entre els immigrants.
Tot i això, la policia els està enxampant.
L’atur provoca aquestes coses…, a la meva
època no n’hi havia.
Què diferencia un taxista de Lleida d’un de
Madrid o Barcelona?
No hi ha cap diferencia entre un taxista de
Lleida i un de Madrid o Barcelona. De fet, els de
Lleida estan acostumats a fer carreres més
llargues que els altres. A Madrid o Barcelona,
sovint no es mouen del seu nucli i molts pocs
van per carretera, en canvi, els de Lleida sí.
Quina és l’hora punta a Lleida?
L’hora punta a Lleida és al matí, a primera hora,
la tarda, a última hora, i per la matinada, a la
sortida dels bingos.
Quans kilòmetres es poden arribar a fer en
un any?
En un any feia de 105.000 a 115.000 km.
I en tota una vida professional?
Tres milions de kilòmetres.
Quin és l’objecte més estrany que s’hagin
deixat mai al teu taxi?
L’objecte més estrany que m’he trobat és una
bossa negra de brossa amb 60.000 pessetes.
Dues senyores l’havien oblidat al taxi quan
anaven a pagar la lletra d’un tractor.
Conta’ns alguna història curiosa de la nit...
Tenia un client que anava sovint al casino i em
pagava el taxi per dormir. L’acompanyava
durant la nit a diferents locals i, cap a les sis del
matí, aparcava el cotxe davant de l’Hotel
Condes, jo anava a la cafeteria i el client es
ficava al darrere del taxi a dormir. A les vuit el
despertava, deia que al meu cotxe s’hi dormia
molt bé. Després el portava a casa, es dutxava,
es vestia i, després, el portava al lloc on
treballava. Aquest tipus de gent, actualment, ja
no existeix. Ara sobren taxis a la nit.
El pitjor dia de la teva vida al volant d’un
taxi?
A les vuit del matí vaig anar a Tortosa a portar
una peça d’un autocar, després vaig anar cap a
Barcelona. A les vuit de la nit vaig trucar a la
meva senyora perquè em comencés a escalfar el
sopar. Quan estava entrant al pàrquing de casa
em van trucar i vaig haver de marxar. Eren uns
26 MIRADA

entreVista
TransporT
“La feina de
taxista és
igual per a un
home que per
a una dona,
tot i que a
elles no les
veuràs fent el
servei de nit
a causa de la
inseguretat”
MiRADA 27

ENTREVISTA
TransporT
“És molt
important
tenir bona
vista per ser
taxista. Jo
vaig tenir
la sort de
posar-me
a les mans
del Dr.
Ferreruela.
La visió
sempre
l’he tingut
controlada
gràcies a ell”
28 MiRADA
alemanys que s’havien quedat sense cotxe, em
van demanar que els portés dos-cents
quilòmetres més amunt de Frankfurt i, així ho
vaig fer. Vaig conduir tota la nit i tot el dia. Quan
vam arribar, em van oferir quedar-me a dormir a
casa seva, no vaig voler i vaig tornar directament
cap a Lleida. L’any següent em van enviar
una felicitació de Nadal, vam fer amistat.
S’ha de tenir bona vista per ser taxista?
Sí, és molt important. Jo vaig tenir la sort de
posar-me a les mans del Dr. Ferreruela. La visió
sempre l’he tinguda controlada gràcies a ell.
Fins que no em vaig jubilar, no em vaig operar,
m’ho va recomanar ell, després d’una operació
la visió nocturna es perd i no m’ho podia
permetre amb la meva feina. Ara sí i ha estat un
gran avenç per mi. n

La música donarà
forma al silenci...
Sonido Güell
Passeig de Ronda, 141 _ Lleida
T 973 249 624 _ F 973 220 200 _ info@sonidoguell.com

“Als últims
100 anys,
s’han produït
vàries
revolucions:
la industrial,
la revolució
electrònica
i, finalment,
l’actual,
que seria la
genètica”
30 MiRADA

jOAn COmeLLA, un lleidatà orgullós de les
seves arrels, s’ha dedicat a estudiar el cervell i la
seva investigació s’ha orientat a malalties
neurovegetatives com el Parkinson i l’Alzheimer
entrevistA
medicina
“La prioritat
és la millora
assistencial”
textO GLORIA RICO IRIbARne
fOtOS dAvId beSORA
Joan Comella és metge de formació de la Facultat
de Lleida, Doctorat en Biologia Cel·lular per la
Universitat de Barcelona. Des de setembre del
2009 ocupa el càrrec de director d’investigació de
l’Hospital Vall d’Hebron, el més gran de
Catalunya i segon centre sanitari més important
d’Espanya.
Des de fa quatre anys ha encadenat moltes
posicions de lideratge...
Després d’estar gestionant del 1995 fins al 2000 el
laboratori i impartint classes a la Facultat de
Lleida, un company de Barcelona em va oferir la
possibilitat d’acompanyar-lo al Ministeri
d’Educació i Ciència, a Madrid. Allí la meva tasca
consistia a avaluar els projectes de recerca de
l’Estat mitjançant l’Agencia de Evaluación y
Prospectiva (ANEP). Posteriorment, se’m
nomena director general de la Fundación
Española de Ciencia i Tecnología (FECYT). Com
tots aquests càrrecs són ocupats per persones de
confiança del Ministeri, al canvi de govern, vaig
decidir tornar a Barcelona per poder dur a terme
un projecte a més llarg termini. Arribo a Barcelona
el 2006 i començo com a catedràtic a la
Universitat Autònoma, vaig combinar aquesta
funció amb la de director de la Fundació Catalana
per a la Recerca i la Innovació i, al setembre del
2009, després d’un procés de selecció una mica
dur, em nomenen finalment director de recerca
de l’Hospital Vall d’Hebron.
A les ciències de la vida, els avanços en la
investigació genètica son els que tenen una
major repercussió... Per què creu que és
així?
Els últims cent anys s’han produït vàries
revolucions: la industrial, la revolució electrònica
i, finalment, l’actual, la genètica. Des de la
revolució electrònica els canvis han estat molt
sorprenents i ho ha permès una revolució en tots
els sentits, per això, quan arriba la biològica, que
encara està soterrada i no ha esclatat, ja es
comença a donar importància en els mitjans de
comunicació. Les persones que treballem al camp
de la investigació no som encara plenament
conscients dels límits d’aquesta revolució. Per
traduir això en fets solament hem de mirar
l’evolució de la sanitat. Fa anys a l’Àfrica, per
exemple, la gent es moria de simples infeccions o
problemes d’higiene bàsica. La farmacologia, amb
la creació d’antibiòtics i vacunes, i, per descomptat,
els hàbits higiènics han permès no solament
MiRADA 31

“Podem
parlar del
virus de la
sida, que
en aquests
moments s’ha
aconseguit
que les
persones no
deixin de
viure, encara
que a hores
d’ara, no
som capaços
de curar
la malaltia
però podem
planificar-la
i que no es
desenvolupi
el virus del
viH”
32 MiRADA

entrevistA
medicina
“deS de fA pOCS AnyS,
eLS eStudIS d’Adn hAn
ObeRt unA CAIxA, un
LLIbRe d’InStRuCCIOnS
I enS hAn dOnAt uneS
pISteS de mOLtS
pRObLemeS de SALut”
tractar les bactèries sinó també combatre molts
virus. Com a exemple més actual, podem parlar
del virus del VIH que, en aquests darrers anys, s’ha
aconseguit que les persones no deixin de viure
encara que, a hores d’ara, no som capaços de curar
la malaltia però podem planificar-la i que no es
desenvolupi el virus del VIH.
estem tan a prop de combatre infermetats
com aquesta que tant preocupa?
Doncs molt a prop perquè, des de fa deu anys, els
estudis d’ADN han obert una caixa, un llibre
d’instruccions, i ens han donat pistes o pautes de
molts problemes de salut i poder evitar un
conjunt de malalties molt preocupants. Tot això
no hagués estat possible sense la convivència amb
la higiene. Aquesta mirada dins l’ésser humà ha
estat imprescindible per als avenços en àrees com
ara l’oncologia i arribarà el dia que serem capaços
de predir i prevenir un conjunt de malalties que
inclou la sida. Insisteixo que això es produeix
conjuntament amb la higiene.
MiRADA 33

“A la meva
feina, que
indirectament
està
encaminada
a l’estudi de
les malalties
neurogeneratives,
com
l’Alzheimer,
malauradament,
no
hi ha cap
tractament
que permeti
predir o planificar”
34 MiRADA

Com a metge que treballa en un hospital
que compta amb un equip de prop de 7.000
professionals, ¿quina creu que és la
especialitat que cura més efectivament?
Els professionals que segueixen curant més ràpid
són els traumatòlegs, sens dubte. Una persona
que entra a un centre amb politraumatismes surt
curada. Amb patologies mèdiques, la cirurgia
continua tenint més resultats espectaculars que la
medicina tradicional, com a exemple, el làser
d’ulls. La genètica encara no cura res, és la base
mínima per saber com funciona el cos humà. La
meva feina que, indirectament, està encaminada a
l’estudi de les malalties degeneratives com
l’Alzheimer, malauradament, no hi ha cap
tractament que permeti predir o planificar... Els
medicaments estan tractant únicament la
simptomatologia de la infermetat, com ara la
inestabilitat que provoca. La malaltia però encara
no sabem d’on ve ni per què es produeix. La sida és
un virus i les infermetats neurodegeneratives
necessiten uns equips d’estudis molt insistents i
preparats per poder esbrinar els elements que fan
que les neurones estiguin sanes o es morin.
el poder de la ment pot incidir en les
curacions?
L’estat d’ànim pot provocar una malaltia física o
ajudar a la curació. Tot això amb molts límits,
imagina un diabètic que diu controlar el seu nivell
de sucre sense insulina tindrà, segurament, un
coma o un càncer. Sense medicació no és possible
el control o curació de la infermetat. Tanmateix,
totes les malalties poden ser tractades amb més
efectivitat amb una actitud positiva del malalt.
en l’època que estem vivint, de crisi
econòmica, ¿com es tradueixen els resultats
de les investigacions?
Sempre hi ha un neguit de relacionar investigació i
diners. A la Vall d’Hebron, la finalitat primera és la
millora de l’assistència i atenció mèdica. La
recerca aquí no és lliure perquè els problemes que
estudies els acabes veient directament. Els
historials dels malalts arriben al laboratori, amb la
intenció de generar substàncies i tècniques que
aportin solucions als seus llits. Tot això,amb una
bona utilització dels diners, com a totes les
tasques, però com la recerca està lligada
directament a la millora de la patologia humana i
és la seva prioritat, la relació investigació i diners
va lligada als tractaments assistencials.
Des de la seva experiència en organismes
com el FeCYt o l’AneP coneix perfectament
el panorama espanyol de la investigació,
¿quins avenços o canvis proposaria?
Els canvis que s’han fet a Espanya durant els
últims vint anys han estat molt rellevants ja que
s’ha aconseguit normalitzar la professió
d’investigador. Abans, persones com el Ramon i
entrevistA
medicina
Cajal tenien que marxar d’Espanya, un fet que ha
canviat en poc temps i tenim que seguir
consolidant aquesta fita. La societat ha assumit la
importància dels investigadors gràcies a la
sensibilitat dels mitjans i ara podem veure com es
fan maratons per a projectes d’investigació de
malalties. Catalunya, des de sempre, ha estat ben
posicionada en aquest tema, sempre hem evitat
viure de subvencions i hem preferit guanyar-nos
el nostre pa. Pel que fa a la investigació, això és
molt important i aquesta mentalitat ha de
prevaldre sobre d’altres.
Creu que a espanya s’obtenen els recursos
necessaris per investigar i a quin nivell
internacional ens posicionem?
A tot l’Estat dediquem al voltant de l’1,6 % del PIB
a la investigació, quelcom positiu, encara que
estem molt per sota de països com el Japó, la Xina,
els Estats Units o Suècia, que inverteixen un 3 %
del PIB a aquestes tasques. El procés natural seria
anar dedicant gradualment més fons a la
investigació. Sense oblidar-nos que ser
competitius en molts aspectes serà ficar-se al
nivell dels alemanys o francesos. Per què natural?
Perquè nosaltres ja no ens basem en una
economia de capital humà barat sinó de capital de
coneixement. Països com la Xina, que es
fonamenta econòmicament en la mà d’obra
barata, ens estan avançant en aquest procés. El
pitjor que podria passar per no arribar a aquest
procés natural és dir que ho hem fet malament. En
un moment de crisi com aquest hem de ser tots
capaços de planificar a mig termini, pensant que la
investigació solucionarà problemes que tenen
molta més importància que un any fiscal, això
MiRADA 35

“La mirada
reflecteix el
component
humà
absolut,
molts
sentiments
de l’esperit,
la confiança”
36 MiRADA
faria que no es qüestionés el valor de la
investigació. Fer una justificació de la reducció de
pressupostos basada en la justícia social és del tot
incongruent! Tot i això, estava prevista una
reducció del 15 % dels pressupostos i finalment ha
estat del 8 %. Ara queda a les nostres mans
demostrar que amb més diners haguéssim pogut
realitzar una tasca molt més efectiva.
Molt recentment s’han creat molts centres
d’investigació a les Universitats...
L’economia va encaminada cap al model de
coneixement. Fan falta els nous empresaris que
siguin capaços de traduir investigació en
coneixement. El que és complicat és que un
professional de la investigació es converteixi en
empresari, fan falta els dos perfils. El gran
problema és que les enquestes a les universitats
encara ens estan dient que tothom vol ser
funcionari a aquest país. Potser està malament
que ho digui jo, però és que aquesta no pot ser mai
la meta dels universitaris i no universitaris
d’aquest Estat. Per això, és més fàcil que les
universitats siguin les creadores dels centres
d’investigació però han d’estar patrocinades o bé
per empreses privades o per l’Estat. Per a que tiri
endavant, hem de continuar el camí que hem
començat, on la professió d’investigador sigui una
de les més valorades. Sense oblidar que s’ha
d’establir una bona i fluïda comunicació amb
l’empresa privada. Aquesta relació universitat i
empresa resulta imprescindible a causa de la poca

visió empresarial dels investigadors.
Quines són les seves il·lusions professionals?
Professionalment el que hem fa més il·lusió és
tenir una certa estabilitat en el projecte. He
canviat de feina cinc vegades en quatre anys. El
meu perfil necessita almenys un any de feina per
apuntar les línies mestres del que vols fer. La
manca de continuïtat fa que no puguis acabar cap
projecte. La feina de l’investigador i la base de la
producció científica, en tots els àmbits, és crear
una hipòtesi i comprovar la seva certesa. Això, en
un any, és pràcticament impossible. Un dels
secrets de la recerca biomèdica és que després de
moltes hores al laboratori trobés quelcom que
entrevistA
medicina
“LA mevA IL·LuSIó
ACtuAL éS feR-me
GRAn A LA vALL
d’hebROn I AIxí pOdeR
ARRIbAR A SItuAR-nOS
COm eL mILLOR
hOSpItAL d’euROpA”
saps que ets el primer del món que ho veu, això
arriba a ser inclús addictiu, encara que la major
part de les coses que proves no funcionen. Per tot
això, la meva gran il·lusió actual és fer-me gran a la
Vall d’Hebron en tots els sentits i així poder
arribar a situar-nos en el rànquing com el millor
hospital d’Europa, un lloc que, actualment, ocupa
el Clínic de Barcelona perquè ha pogut tenir
aquesta constància en les investigacions.
Què és una mirada per un investigador de
llarga trajectòria com vostè?
La mirada és el reflex del component humà
absolut, de molts sentiments, de l’esperit, la
confiança... Per mi és la comunicació no verbal
més important. n
MiRADA 37

La història
comença el
dia que el
Joan Farré,
pagès de
regadiu,
d’herència
familiar, va
anar a la
costa, com
feia sovint,
a buscar la
planta de
l’enciam.
Casualitats
de la vida
que el pagès
que li ven
les plantes
és amic
seu i a més,
afeccionat a
les motos de
trial
38 MiRADA
LES LLAVORS DELS
FARRÉ
AL VESSAnt nord-est del Segrià, a la plana de la comarca, al
poble de Vilanova de Segrià, on hi rega el canal de Pinyana, en
una casa familiar i molt de la terra... hi creixen dos secrets: les
herbes aromàtiques del Joan i un jove prometedor, l’Arnau

tExt MARIA FLOREnSA
FOtOS DAVID BESORA
Enciams (enciams bons, dels d’abans), alfàbre·
ga amb canella i llimó, flors comestibles, el padrí,
la padrina, l’Arnau i la seva moto, l’hivernacle…,
conviuen en un entorn privilegiat que olora a il·
lusió i esforç. La història comença el dia que el Jo·
an Farré, pagès de regadiu, d’herència familiar, va
anar a Torredembarra, com feia sovint, a buscar la
planta de l’enciam. Casualitats de la vida que el
pagès que li ven les plantes és amic seu i a més,
afeccionat a les motos de trial. Parlant, parlant, li
pregunta pel seu fill:
· Quants anys té l’Arnau?
· Li falta poc per complir els sis.
· Doncs tinc una moto petita al garatge, és de la
seva mida. Emporta·te·la, a veure si li agrada.
reportatge
horticultura
MiRADA 39

a casa
seva li han
posat fàcil.
Un dia que
els padrins
van marxar,
el pare de
l’arnau i uns
amics van
aprofitar per
construirli
un camp
on entrenar
al terreny
familiar, just
al costat dels
enciams.
aquí és on
l’arnau ha
aconseguit
agafar la
confiança
40 MiRADA
Diu el Joan que mai ha vist el seu fill tan con·
tent com aquell dia. Al principi només era per di·
versió, anaven i venien del camp d’entrenament
d’Igualada, perquè el noi pogués jugar amb la moto.
Allà, al motoclub, de seguida van veure alguna cosa
que feia diferent a l’Arnau:
· Aquest xiquet té alguna cosa. L’hauríem de po·
sar a competir.
· No (diu el seu pare), quan sigui més gran…
Però al final ho van provar i, sí, sí, sí... Esti·
rant la corda i passant categories fins la victòria
d’enguany: amb només onze anys l’Arnau Farré és
l’actual campió d’Espanya de trial juvenil. Hi com·
peteixen nens de fins a tretze anys però l’Arnau té
la serenitat d’un adult. Bé, més que la de molts
adults. Pujat a la moto canvia de personalitat, es
concentra i només pensa en guanyar. En superar
els obstacles, canviar les marxes i vigilar de no cau·
re. Com diu el seu pare, “Sempre el veus tranquil
damunt de la moto.” Per arribar a ser un campió hi
ha hagut de passar moltes hores a sobre. Ara que,
quan l’observes damunt d’aquest aparell de motor
sembla que sigui una extremitat més del seu cos,
no s’hi baixa per qualsevol cosa...
a casa seva li han posat fàcil. Un dia que els pa·
drins van marxar, el pare de l’Arnau i uns amics van
aprofitar per construir·li un camp d’entrenament
al terreny familiar, just al costat dels enciams. Aquí
és on l’Arnau ha aconseguit agafar la confiança, hi
entrena a diari; després de l’escola una estona i a la
tarda, una estona més. Tot i això, no descuida els
estudis, la seva mare s’encarrega que faci els deu·
res. També ha estat decisiu que l’Arnau tingui con·
fiança en el seu entrenador, el lleidatà i excampió
mundial de trial, Marcel Justribó. S’entenen, són
de la mateixa pasta, cuita a Ponent. El Marcel li
transmet l’experiència i coneix de bona tinta què és
ser un noiet pujat a una moto. Per això, sap com
tractar·lo i animar·lo a pujar cada vegada més
amunt, a ell i a la seva moto.
i tan amunt. quan l’Arnau va guanyar el cam·
pionat d’Espanya el poble de Vilanova es va bolcar
amb ell i li van preparar una benvinguda digna de
campió, molt emotiva. Al poble l’aprecien i l’aju·
den en tot el que poden perquè es compleixi aquest
somni compartit. I és que, per dedicar·se a aquest
esport cal invertir·hi moltes hores, però també di·
ners. L’Arnau surt a una moto per any, penseu que
durant la temporada participa en 27 carreres, a més
de les hores d’entrenament. La moto, més les seves
reparacions, sumen una quantitat d’euros consi·
derable. Per això, el mecànic del poble, amics i co·
neguts, inverteixen en l’Arnau, hi col·laboren. És
difícil aconseguir patrocinis, és un esport minori·
tari, però el Joan no desisteix, truca a totes les por·
tes que calguin, i sacrifica, també, els estalvis fami·
liars. “L’esport no n’entén de crisi, i aquest tren no·

eportatge
horticultura
MiRADA 41

Les herbes
són l’altre
secret
d’aquesta
família: Farré
Hortícolas,
coneixen els
enciams i
l’horticultura
més que
els experts
d’estats
Units, que
els venen a
espiar de tant
en tant
42 MiRADA
més passa una vegada, és ara quan s’ha de fer el pos·
sible perquè vagi superant campionats i categori·
es”, comenta el Joan mentre mira embadalit el seu
fill pujant i baixant obstacles del seu circuit parti·
cular, es nota en la seva mirada que l’emociona. Tot
i això, mai van començar aquesta història amb l’ob·
jectiu que l’Arnau fos un campió, ni saben què pas·
sarà més endavant, si es convertirà en un Toni Bou,
actual campió del món i ídol de l’Arnau, o, simple·
ment arribarà on arribarà. “Quan ens vam plante·
jar aixó de les motos ho vam fer perquè l’Arnau ar·
ribés a l’adolescència amb una motivació sana,
sempre li hem transmès que sense esforç i sacrifici
no hi ha recompensa, i els valors que està absorbint
ara, gràcies a aquest esport, li serviran al llarg de la
vida i per a totes les coses que faci en endavant.” Un
bon exemple per als joves d’avui en dia.
i els enciams, i les herbes? Què hi pinten? Són
l’altre secret d’aquesta família: Farré Hortícolas,
coneixen els enciams i l’horticultura més que els
experts d’Estats Units, que els vénen a espiar de
tant en tant per saber com s’ho fan per produir ve·
getals d’aquesta qualitat sense utilitzar sondes
electròniques i gadgets d’última generació. El Joan
explica que en una d’aquestes visites d’investiga·
dors li van preguntar que com s’ho feia per saber si
les plantes necessitaven aigua perquè no hi van tro·
bar sondes als seus camps.
· No ho notes quan et poses una samarreta, si es·
tà seca o encara humida (diu el Joan)? Doncs, amb
la terra passa el mateix.
no necessita aParells Per saber quin
grau d’humitat tenen les plantes, les seves mans
porten tocant la terra des que va néixer, igual que
ho feia el seu pare i el seu avi. Aquestes mans són les
responsables de cuidar i fer créixer herbes que
amaguen moltes virtuts. Són virtuts que en molts
casos ja es coneixien des de temps immemorials
però s’havien quedat dormides en la memòria dels
nostres avantpassats. Ara, quan ja tenim apresa la
química i l’hem integrada als nostres organismes,
les herbes, i les seves virtuts, es desperten i es tor·
nen a obrir camí. Herbes i plantes amb propietats
curatives, medicinals, aromàtiques, per condimen·
tar... Un nou món que s’obre a la societat occiden·
tal i que, gràcies al Joan Farré i la seva família, i al·
tres agricultors que aposten amb força i esforç per
aquest sector a l’alça de l’agricultura de regadiu,
tornen a estar presents en molts plats dels millors
cuiners del món i, poc a poc, a les cases de particu·
lars que van redescobrint els beneficis d’aquests
vegetals.
“les Possibilitats D’aquestes herbes
són il·limitades i encara en desconeixem la majoria
de les seves utilitats”, comenta el Joan mentre ens
recull unes mostres d’estèvia. “Proveu·la.” Ens dó·
na unes fulles verdes arrencades de la planta, en

eportatge
horticultura
MiRADA 43

eportatge
horticultura
Un nou món
que s’obre
a la societat
occidental i
que, gràcies
al Joan Farré
i la seva
família, i altres
agricultors
que aposten
amb força
i esforç per
aquest sector
a l’alça de
l’agricultura
de regadiu,
tornen a estar
presents en
molts plats
dels millors
cuiners del
món
44 MiRADA
“LES pOSSIBILItAtS
D’AquEStES hERBES
Són IL·LIMItADES
I EncARA En
DEScOnEIxEM LA
MAjORIA DE LES
SEVES utILItAtS”
cru, d’aspecte semblant a una mala herba qualse·
vol. S’omple la boca d’un sabor més lent al principi
i una duració més llarga que el sucre, amb regust a
regalèssia. És l’stevia un dels tresors que cultiven a
l’hivernacle dels Farré. Més coneguda com la plan·
ta del sucre, l’estèvia té un gran poder edulcorant,
és baixa en carbohidrats i s’ha demostrat els seus
beneficis per al tractament de l’obesitat, la diabe·
tis, la hipertensió arterial o l’ansietat, entre d’al·
tres. És el substitut natural del sucre. Tot i això, la
seva venda no està legalitzada en molts països, en·
tre ells el nostre. Per què? Doncs, tal i com afirma el
Joan Farré i el seu company de professió Josep Pà·
mies, “els governs no tenen interès a legalitzar
aquesta planta perquè la seva comercialització en·
traria en competència amb productes farmacèu·
tics i edulcorants químics, i no interessa posar·se
en contra a aquests grans gegants de la indústria.”
Així, si voleu provar·la, i jo us ho recomano, l’única
manera és anar·la a buscar a la finca dels Farré, a Vi·
lanova de Segrià.
aquesta és una De les plantes de l’hiverna·
cle però n’hi ha moltes més. Herbes aromàtiques,
per condimentar, com el coriandre, l’alfàbrega, el
cibulet. Herbes per a amanides, com el mesclum,
la pimpinella o la bleda roja. Verdures com l’enci·
am arrissat vermell o l’enciam de fulla de roure.
Totes elles cuidades a l’estil ecològic, i amb molt
afecte, per això tenen un sabor i unes qualitats
que les diferencien. Ara per ara, les comercialit·
zen a mercats de Madrid i Barcelona, les compren
els grans cuiners i els bons restaurants. És el que
passa…, a vegades és més fàcil menjar enciams de
l’altra punta del món que els que es fan al costat
de casa. Però si els voleu provar la família Farré us
obrirà les portes de casa seva a Vilanova de Segrià
amb molta amabilitat. n

ASTRONOMIA
nebuloses
Molt Més enllà de l’atmosfera terrestre
i del nostre Sistema Solar es possible gaudir
d’objectes estel·lars multicolors
Nebuloses planetàries
objectes
de color
text raMoN drudis i Mauri
Atothom li agrada admirar l’Arc de Sant
Martí després de la pluja i poder veure
els set colors formats per la refracció
de la llum solar a través de les gotes de
pluja que encara cauen. Molt més enllà
de l’atmosfera terrestre i del nostre Sistema Solar
és possible gaudir d’objectes estel·lars multicolors,
molt més impressionant que l’Arc de Sant Martí, i
amb gran varietat de mides i formes que ens recorden
objectes quotidians terrenals. Són les anomenades
nebuloses planetàries, closques de gas en expansió
que són llançades per estrelles al final de les
seves vides. L’intens vent que bufa del nucli de l’estrella
forma diferents estructures enigmàtiques i
sorprenents. A mesura que passa el temps la nebulosa
entra cada cop més en el medi interestel·lar i el
nucli es refreda lentament fins que l’estrella es converteix
en un nana blanca, una estrella en contracció
amb mides semblants a la Terra però amb una
densitat tan alta que una cullereta plena del material
del nucli pesaria tant com un elefant. Finalment
la nebulosa està tan lluny de la nana blanca
que no pot seguir rebent l’energia necessària per
mantenir-se brillant i acaba desapareixent de la
vista.
La nebuLosa pLanetària de “l’Aspersor”
és un exemple de les moltes formes que pot adoptar
el gas expulsat d’una estrella moribunda.
Aquesta nebulosa està en la constel·lació de Sagitari
a uns 18.000 anys llum de nosaltres i la seva es-
46 MIRADA
trella central supera 12.000 vegades la lluminositat
del Sol. Disposa de dos “jets” en forma de S i l’estrella
central llança a l’espai proper material a una velocitat
de 4 milions de km per hora, els brolls de gas
més ràpids que mai s’hagin conegut.
La “Formiga” és un altra nebulosa amb una
forma admirable. Es tracta d’una llarga estructura
de gas que abasta 1 any llum de longitud. Aquesta
curiosa forma de nebulosa, ben bé, podria haver-se
format perquè una segona estrella molt més petita
orbita prop de l’estrella brillant central. La plane-

La llarga
estructura
de gas
anomenada
“la Formiga”
deixa tothom
bocabadat
MIRADA 47

ASTRONOMIA
nebuloses
tària de “l’Espirògraf ”, anomenada així per la semblança
als dibuixos realitzats per aquest estri de dibuix
cíclic, està a 2.000 anys llum de distància i fa
uns pocs milions d’anys que era una estrella comuna,
similar al nostre Sol. Fa, solament, uns milers
d’anys que “l’Espirògraf ” fou una gegant vermella
normal, però quan se li va acabar el combustible
nuclear va iniciar la seva expansió cap a fora, deixant
un nucli residual calent que acabarà per convertir-la
en una nana blanca, visible perfectament
en el centre de la imatge. La llum del nucli central
excita els àtoms de la nebulosa i provoca que resplendeixin.
La vida d’una nebuLosa planetària no és
molt llarga; es manté visible durant uns 10.000
anys, ja que passat aquest període les capes externes
s’expandeixen tant que les radiacions de la nana
blanca gairebé no li arriben i, per aquest motiu,
va perdent la brillantor. Igualment, les estrelles nanes
blanques perden la lluminositat fins que es
queden totalment apagades i es converteixen en
nanes negres. En la nostra galàxia, la Via Làctia,
se’n coneixen unes 1.500 nebuloses planetàries,
encara que, amb tota certesa, ben bé podria tenirne
més de 10.000, amagades entre la pols i el gas.
48 MIRADA
la “ForMiga” és uN
Nebulosa aMb uNa
ForMa adMirable.
es tracta d’uNa
estructura de
gas d’uN aNy lluM
de loNgitud

La nebulosa
planetària de
“l’Ull de Gat”
es troba a la
constel·lació
del Drac, a
3.000 anys
llum
MIRADA 49

ASTRONOMIA
nebuloses
50 MIRADA
el sol es
coNvertirà eN
uN gegaNt roig
que eNgolirà
les òrbites de
Mercuri, veNus
i la terra
eL soL, La nostra estrella mare, està a mig camí
de la seva vida. Quan acabi tot el combustible les
capes externes cauran cap a dins de l’estrella i, posteriorment,
es convertirà en una gegant roja que
engolirà les òrbites de Mercuri, Venus i, tal vegada,
la Terra. Després augmentarà la temperatura del
nucli i es produiran explosions, que llançaran a l’espai
interplanetari part de les seves capes externes.
El nostre Sol passarà vàries vegades per fases de
contracció i expansió fins a transformar-se en una
nana blanca, un astre de matèria superdensa i de la
mida del nostre planeta blau. Finalment, diverses
explosions llançaran a l’espai una gran part de les
seves capes superiors, provocant que el vent solar
augmenti la seva força centenars de vegades.
Aquestes capes externes es perdran en l’espai, formant-se
la nebulosa planetària del nostre Sistema
Solar. Abans que això passi, els éssers humans hauran
evolucionat cap a una espècie ben diferent de
l’actual i, possiblement, admirin la forma i els colors
que deixarà la mort del nostre Sol des d’un planeta
jove i prometedor que doni voltes a una estrella
propera.
Com podeu Comprovar, Les nebuloses
planetàries, res tenen a veure amb els planetes i
s’anomenen així perquè el seu descobridor veia un
disc fi al seu voltant, com els que tenia algun planeta
conegut fins llavors. Bons cels! n
La nebulosa
planetària de
“l’Aspersor”
amb els dos
“jets” en
forma de S

Lleida 11:14 pm -New York 5:14 pm -Dakar 9:14 pm -Reykjavik 9:14 pm -London 10:14 pm -San Francisco 2:14 pm -Mumbai 2:14 pm -Tokyo 6:14 pm
www.elmur.net
A visual dialogue
to inspire you
to build a better world
Open call
we are looking for
imagination to
re-design our future

LA COOpERAtIVA d’integració social L’Olivera, amb més
de 20 anys en el mercat dels vins blancs, prepara ara els seus primers
negres i exporta vi i oli a països d’Europa i al Japó
L’OLIVERA
Capaç des de la discapacitat
TEXT: ROSA MATAS / FOTOS: LAURENT SANSEN
52 MiRADA

En Jordi té síndrome de Down. És un
dels socis de la cooperativa lleidatana
L’Olivera. Ha posat moltes etiquetes de
vi a la seva bodega, una de las més conegudes
de la denominació Costers del
Segre, amb marques com Agaliu. És una paraula
antiga que vol dir il·lusió, un mot que agradava pronunciar,
als anys setanta, als impulsors de la cooperativa.
Des de Vallbona de les Monges treballa amb
persones amb discapacitat intel·lectual o derivada
de malalties mentals i també amb joves amb dificultats
d’inserció.
“Dels seixanta socis actuals, uns trenta-cinc
estem per aquí tots els dies, setze a la residència
i, d’aquests, vuit no poden treballar”, resum
el gerent Carles de Ahumada, que duu, des del 1978,
en l’aventura que iniciaren uns anys abans alguns
voluntaris i familiars de discapacitats. Un escolapi
i tres noies estudiants de Barcelona es van instal·lar
al petit poble de l’Urgell, el 1974, per experimentar
“un projecte de vida més comunitari i oposat a la
deshumanització de grans ciutats.” Així reflecteixen
els primers escrits de la cooperativa el pensament
del grup inicial que pretenia integrar les persones
amb deficiències. “No vivim d’ells ni per a
ells, sinó que convivim amb ells.” Tota una declaració
d’intencions en uns escrits en què es defuig la
qüestió de la tutela quan faltin els pares.
trenta-sis anys Després, alguns dels
primers socis, com ara Alfonso Camacho, amb
greus seqüeles dels seus forts atacs d’epilèpsia, hi
segueixen treballant. Va arribar-hi el 1977 i encara
reportatge
L’OLIVERA
“No vivim
d’ells ni per
a ells, sinó
que convivim
amb ells.”
Tota una
declaració
d’intencions
en uns escrits
en què es
defuig la
qüestió de la
tutela quan
faltin els
pares
MiRADA 53

54 MiRADA

s’ocupa de tasques del camp. Per als que tenen més
discapacitat, els monitors preparen tallers que estimulen
el seus sentits. “Ens ocupem del tacte, de
les olors, fem tallers cognitius i també ara, des de fa
molt poc, tenim teràpia amb animals, com gossos”,
conta Laura Badia, una de les últimes monitores
que s’han incorporat.
De la part De la teràpia amb animals se n’encarrega
l’Associació Amics del Gos de l’Urgell,
d’Ivars d’Urgell. “Els està donant confiança”, diu la
monitora. “El que alguns discapacitats no poden
dir amb paraules, aconsegueixen fer-ho saber amb
gestos als gossos, dels quals en tenen curar i els donen
menjar.” Per a tots, una injecció d’autoestima.
A l’enginyer agrònom, Pau Moragas, li agrada dir
que la cooperativa és com un autobús perquè és un
grup de gent que puja i baixa, en constant moviment.
Segons en Pau, “la metàfora d’Astèrix també
s’adiu força bé al nostre intent de sortit endavant,
amb tots els impediments que ens posa l’imperi.”
els Documents inicials precisaven
que part de les persones de l’autobús, com diu ara
l’enginyer, tenen algun caràcter que la societat ha
denominat “subnormal, deficiència, discapacitat
psíquica, discapacitat intel·lectual...” Passat el
temps i ja amb un altre llenguatge, a L’Olivera han
arribat també algunes persones que en la seva joventut
van tenir problemes amb les drogues. Però
l’aïllament de fa anys ja no es pot donar, per les facilitats
de comunicació.
“EL quE ALguns
dIsCApACItAts nO
pOdEn dIR Amb
pARAuLEs,
ACOnsEguEIxEn
fER-hO sAbER Amb
gEstOs ALs gOssOs”
el serè, el vent que bufa a la petita vall del
Maldanell, dóna nom al vi amb el qual va començar
L’Olivera , després que els seus socis van intentar
guanyar-se la vida treballant en feines agrícoles de
la zona, com ara una granja de conills que ocupà el
que avui és la bodega. Missenyora, l’antiga denominació
de les abadesses del monestir o Vallisbona
89, amb el qual han volgut celebrar els seus 20 anys
en el sector, són alguns dels vins més coneguts.
Treballa amb blancs i comença a trobar alguns negres
mentre creix també en el món de l’oli, d’on va
prendre el nom per ser l’olivera el cultiu més tradicional
de la terra, un arbre al qual, si més no, abans,
li costava donar fruit, però que arrela amb força i
arriba a ser centenari.
reportatge
L’OLIVERA
A l’enginyer
agrònom,
Pau Moragas,
li agrada
dir que la
cooperativa
és com un
autobús
perquè és
un grup de
gent que
puja i baixa,
en constant
moviment
MiRADA 55

56 MiRADA

REPORTATGE
L’OLIVERA
Les seves
vinyes, on
es cultiva
macabeu i
parellada
(autòctones)
i chardonnay
(d’origen
francès)
estan
repartides en
20 hectàrees.
Són totes
petites,
separades
per marges
de pedra
MiRADA 57

les seves vinyes, on es cultiva macabeu i parellada
(autòctones) i chardonnay (d’origen francès)
estan repartides en 20 hectàrees. Són totes petites,
separades per marges de pedra. La més gran
La Plana, és una antiga propietat del monestir on
han aparegut algunes peces de ceràmica dels segles
XVII i XVIII, amb esmalts en blau, color que reprodueixen
les etiquetes i les càpsules de les ampolles.
A més de les vinyes, cultiven 20 hectàrees més
d’oliveres i una xifra similar de cereal.
ara, el vi i l’oli elaborats a la manera tradicional
i l’aportació de l’Administració per la residència
ocupacional sumen uns ingressos d’1,3 milions
d’euros. Però no tot han estat dies de vi i de roses.
58 MiRADA
Les tensions de la vida diària i la manca d’independència
econòmica van dur L’Olivera a més d’un
moment difícil perquè durant molt temps se soste-
EL VI I L’OLI ELAbORAts
tRAdICIOnALmEnt
I L’ApORtACIó dE
L’AdmInIstRACIó
sumEn uns IngREssOs
d’un mILIó tREsCEnts
mIL EuROs

nia amb aportacions voluntàries i part del sou de
les activitats que feien el seus socis. En parlar de
vins i olis, Carles de Ahumada i Pau Moragas insisteixen
en el fet que la part social no és un argument
de venda, però sí saben que pot ser motiu de compra.
De fet, a finals del 2010 participaran a Itàlia en
un laboratori del gust de productes d’economia social
de la mà de Slow Food. Els darrers anys han estat
molt moguts a L’Olivera. El 2003 els socis van
crear una fundació amb el mateix nom per tal de
promoure noves iniciatives per a la integració social
i laboral en el món rural. Dedica un 0,7% de les
vendes -no dels beneficis, que serien molt pocs diners-
a projectes socials del tercer o quart món amb
què la cooperativa té algun contacte. El percentat-
ge dels últims anys s’ha dedicat a la construcció
d’un pavelló-escola per a sords a Nouakchott.
en el camp De la producció, està ampliant les
seves instal·lacions, un procés en el qual ha collaborat
la fundació Un Sol Món de Caixa Catalunya.
A les seves olives, oli i vins blancs s’hi comencen
a afegir nous productes, com els vins negres
que estan preparant o els dolços que ja s’han fet un
forat a les botigues. Per als dolços, ha introduït a
Lleida el raïm negre Touriga nacional, un projecte
en el qual hi ha invertit el dissenyador gràfic barceloní
Claret Serrahima, que és qui està al darrer del
disseny dels productes de L’Olivera des de fa més
de vint anys. n
REPORTATGE
L’OLIVERA
A les seves
olives,
oli i vins
blancs s’hi
comencen a
afegir nous
productes,
com els
vins negres
que estan
preparant
o els dolços
que ja s’han
fet un lloc a
les botigues
MiRADA 59

eportatge
TERÀPIA
A LLeiDA, una metgessa del CAP Bordeta - Magraners, Maylos
Rodrigo, fa dos anys que du a terme una “medicina” diferent, tant
per a la població geriàtrica com a per a persones disminuïdes
AJUDAR
a somriure: teràpia
amb animals
text GLÒRiA RiCO iRiBARNe
fOtOS DANieL ROYO
L’experiència de molts professionals que la millor
teràpia és la que no ho sembla, ja és una evidència.
De fet, en els últims temps s’ha demostrat que les
teràpies assistides amb animals ofereixen un benefici
molt significatiu per promoure la salut i el
benestar de les persones.
La Taa és La Teràpia Assistida amb Animals i
consisteix en la participació d’animals en intervencions
terapèutiques. L’animal, en aquest cas,
el gos, és el que ajuda a motivar i facilitar la teràpia,
tot dirigit per un professional de la salut i treballant
objectius predefinits com poden ser: la
millora de l’equilibri i control de les postures del
cos, el increment de les habilitats motrius i la coordinació
motora i motricitat fina, la relaxació
muscular, entre d’altres, pels cassos de pacients
de més de 65 anys i amb relació a l’activitat física.
Tanmateix, els beneficis mentals d’aquestes acti-
60 MIRADA
L’AUGMeNt De
L’AUtOeStiMA
i LA ReDUCCiÓ De
L’ANSietAt SÓN
ALGUNS DeLS
BeNefiCiS
D’AQUeSteS
ACtiVitAtS
vitats també són molts. L’augment de l’autoestima,
la millora del control de les emocions, la capacitat
de concentració i atenció es veu incrementada
també mentre es treballa la memòria, la
reducció de l’ansietat i el sentiment de soledat, la
disminució de comportaments alterats. Aquests
són sols alguns dels aspectes positius que la introducció
d’aquestes teràpies han reportat en centres
de la capital de Ponent: la residència d’avis de
la Fundació Adesma a la Bordeta i el centre de disminuïts
psíquics d’Aspros al barri de Cappont, a
on hem assistit a les sessions per comprovar tant
l’acceptació dels pacients i el treball de les persones
involucrades en aquestes activitats.
L’enveLLimenT de La pobLació implica
el deteriorament de les discapacitats cognitives i
sensitives, l’alteració de l’equilibri amb el conseqüent
risc de caigudes, està suposant un problema
de salut pública. Per aquest motiu, l’objectiu
del programa, dirigit a la població de gent gran i
encapçalat per la doctora Rodrigo, va encaminat a
reforçar el benestar físic i emocional d’aquestes
persones. Mitjançant el seu gos, anomenat Derek,
apliquen un mètode senzill, adaptat a cada persona
a tractar. En el cas de pacients disminuïts físics
els objectius són tant d’educació com de motivació.
Són ordres concretes: manar seure al gos, ferli
interactuar en el joc, i alguns més. Els objectius
d’aquestes accions es tradueixen en un increment
del vocabulari dels nois i noies, la millora de la
pronunciació de les paraules, fer més fàcil la comunicació
verbal i gestual, etcètera. Respecte a la
motivació, l’augment de la interacció amb altres
persones, la millora de les relacions afectives,
l’augment del desig de participar en una activitat

L’Àngel
aixeca el seu
caminador
per fer
la prova
al costat
del Davor,
el pastor
alemany de la
Maylos
MIRADA 61

eportatge
TERÀPIA
en grup, la creació de relacions d’amistat i la canalització
dels sentiments queda latent en les sessions
de teràpia que la Maylos organitza en el centre
de Cappont. L’alegria dels nois de participar
en les activitats, l’atenció que li fiquen i les ganes
de gaudir amb la participació de l’animal és un fet
digne de veure i que recolza positivament a la consecució
d’aquest esforç, ja que aquest programa
no té ànim de lucre i es realitza en les “hores lliures”
tant de la doctora Rodrigo com de dos infermeres
que li ajuden.
eL programa esTà dirigiT tant a nens
com a adults i per a moltes patologies i problemàtiques.
Les principals demandes són per a nens
amb trastorns deficitaris de l’atenció (hiperactivitat,
impulsivitat), o persones amb Síndrome de
Down, autisme, Asperger, paràlisi cerebral, distròfia
muscular o espina bífida, entre d’altres. Pels
ancians, principalment per lluitar contra el deteriorament
físic i cognitiu el que es vol aconseguir
és estimular la comunicació, disminuir els símptomes
depressius (com és el cas de malalts d’Alzheimer)
o la necessitat de medicació. n
62 MiRADA

a la ciutat
campus
d’aspros, la
interacció i
comunicació
d’aquestes
persones
amb el gos
és molt bona.
el centre
ocupacional
d’aspros fa
sis mesos
que utilitza
aquesta
tècnica com
a teràpia per
als pacients
i es fan dues
sessions
de dotze
persones a
cadascuna
MiRADA 63

eportatge
TERÀPIA
64 MiRADA

al centre de
gent gran de
la Fundació
adesma, al
barri de la
Bordeta, el
Davor fa un
circuit amb
aquestes
persones.
L’activitat
inclou des
de l’evasió
d’obstacles
al llançament
de pilotes i
menjar a les
seves mans
MiRADA 65

eportatge
TERÀPIA
TERÀPIA ASSISTIDA AMB ANIMALS: DE L’ANTIGA GRÈCIA A
L’ACTUALITAT, PASSANT PER WILLIAM TUKE I BORIS LEVINSON
La història de la taa és molt antiga. Ja
al segle IX es duen a terme els primers
estudis sobre teràpia amb animals i
s’encarrega la cura d’ocells a malalts
d’un hospital. també a anglaterra, el
1792, el doctor William tuke funda el
Yord retreat, un centre per a malalts
mentals on es van utilitzar animals com
a elements terapèutics.
a d’altres llocs, com a alemanya, a la
cínica Bethel, el 1867, es tracten
malalts epilèptics i des de llavors fins a
66 MiRADA
l’actualitat es continuen tractant casos
amb el suport d’animals.
el 1944, als estats Units, la Creu roja
organitza el primer programa terapèutic
per rehabilitar mutilats de la segona
guerra Mundial i, el 1953, el doctor
Boris Levinson i el seu gos Jingles es
converteixen en els precursors de la
teràpia amb animals actual. el primer
treball científic publicat sobre la taa
és “the dog as a co-therapist” i data
de l’any 1962.
La metgessa
Maylos
rodrigo
fa una
demostració
de taa amb
el seu gos,
Davor, abans
de començar
la sessió de
teràpia amb
la gent gran

A l’Eix Comercial trobaràs tot el que necessites per a tu i els teus: roba, complements,
calçats, decoració, llar... Un eix on l’oci, les compres i la cultura et fascinaran.
C/Alcalde Costa
C. Ramon Soldevila
Av. Blondel
C. Correu Vell - C. Sarac bar
C. Canyeret
C/ Portaferrissa
C. Germanetes
Pl. Sant Joan
C/ Major
C/ Sant Antoni
C. Santa Marta
C/ Carmen
El teu centre comercial de confiança
C/ Magdalena

AmbliopíA es el nombre médico para lo que llamamos familiarmente
“ojo vago” u “ojo perezoso”, una afectación que se caracteriza por una
disminución de la agudeza visual
Ambliopía: la detección
precoz, el mejor aliado
para su tratamiento
texto cArolinA rivAs
foto ilo
Aunque la disminución visual
se puede producir de manera bilateral,
por lo general, es unilateral.
La ambliopía tiene una prevalencia
del 1 al 4% y es la causa
más frecuente de pérdida de visión
monocular en niños. Los requerimientos
fundamentales
para el desarrollo visual normal
consisten en la posesión de una
imagen retinal clara en cada ojo,
una agudeza visual igual o muy
semejante en ambos y un alineamiento
ocular preciso. Si alguno
de estos requisitos falla se produce
lo que conocemos como
ambliopía.
Normalmente, la visión del bebé
recién nacido es borrosa. Va
mejorando a medida que crece y
empieza a usar sus ojos. Ambos
ojos trabajan juntos lo que se conoce
como visión binocular- y
envían imágenes al cerebro. Éste,
a su vez, combina ambas imágenes
dando una visión única y
clara. Si por cualquier razón las
imágenes son diferentes, el cerebro
no presta atención a la imagen
que viene de uno de los ojos,
para no tener visión doble. Entonces,
no se desarrolla una visión
normal en el ojo ignorado
por el cerebro. Por lo que, desde
los primeros meses de vida el ojo
madura de forma gradual y se de-
sarrollan las vías visuales. Durante
al menos los 9 primeros
años, estas vías permanecen
maleables. Para un desarrollo visual
normal, el cerebro debe recibir,
de forma simultánea, imágenes
igualmente focalizadas y
claras de ambos ojos para “aprender”
a ver.
Cualquier factor que interfiera
en el proceso de aprendizaje visual
del cerebro provocará una
falta de desarrollo de la agudeza
visual, dependiendo la precocidad,
intensidad y duración. Las
ambliopías unilaterales no pro-
68 MiRADA MIRADA 68

ducen, en general, molestia aparente.
Su detección puede ser
tardía en el curso de un examen
sistemático. Y la precocidad de la
reeducación desde su detección
es fundamental.
¿POR QUÉ OCURRE?
Hay tres causas principales:
-Desalineación de los ojos, denominada
“estrabismo”: Representa
la mayoría de las ambliopías
funcionales. Es la causa más
frecuente de la mala visión unilateral
del niño. Cuando los ojos de
un niño no están alineados de
forma apropiada, el cerebro no
presta atención a un solo ojo para
evitar la visión doble o confusa.
El estrabismo es el resultado
de una competición entre dos
imágenes diferentes que se forman
en la retina de ambos ojos.
Se observa, sobre todo, cuando
existe estrabismo unilateral y el
cerebro ejerce una inhibición de
las aportaciones proporcionadas
por el ojo constantemente desviado.
-Enfoque desigual: La ambliopía
también puede producirse
cuando un ojo ve mejor que el
otro, una afectación denominada
enfoque desigual. El mecanismo
se produce, generalmente, a
causa de un defecto refractivo
que elimina los detalles finos de
la imagen retiniana. Cuando el
vicio refractivo está presente en
un solo ojo o bien en ambos, pero
de diferente magnitud, debemos
corregirlo mediante unas lentes
puesto que de lo contrario originará
una ambliopía del ojo con
mayor defecto refractivo, ya que
el cerebro preferirá el ojo sano.
La afectación es mucho más frecuente
en el ojo hipermétrope y
pacientes con astigmatismo,
aunque también puede aparecer
en los casos de miopía alta unilateral
(> de 6 D de anisometropía).
Se usa el ojo más fuerte con
más frecuencia que el ojo débil e
incluso, eventualmente, el ojo
fuerte se hace cargo completamente
y el ojo débil deja de trabajar.
A menos que el defecto refractivo
esté asociado a un estrabismo,
lo cual no es muy común,
los ojos de estos niños tienen una
apariencia normal para la familia
y el pediatra, siendo la detección
y el tratamiento tardío hasta la
edad escolar.
-Deprivación visual: Si bien es
la menos frecuente, esta forma
de ambliopía es, con diferencia,
la más peligrosa y difícil de tratar.
Al privarse al cerebro de la visión
nítida de las formas, éste “elige”
el ojo a través del cual recibe las
imágenes más claras y suprime
aquellas que provienen del ojo
enfermo. Esto ocurre en casos de
alteración de la transparencia de
los medios oculares, como por
ejemplo: cataratas, opacificaciones
corneales y hemorragias en
el vítreo, entre otras.
¿CÓMO SE PUEDE SABER
SI UN NIÑO TIENE AMBLIO-
PÍA?
Deben considerarse cuatro elementos:
-Presencia de reflejo rojo.
-Determinar la agudeza visual.
-Buscar asimetrías.
-Evaluar alineamiento ocular.
En el niño que no habla, la valoración
de la visión central se hará
evaluando la fijación y la capacidad
de seguimiento. En los lactantes
los blancos para evocar
respuestas visuales son la cara
humana y las luces eléctricas. En
niños pequeños son útiles los juguetes
que hacen ruido. Para valorar
la fijación y el seguimiento,
el oclusor menos atemorizante y
oftalmología
AMbliopíA
Hay tres
causas
principales
de la
ambiopía: la
desalineación
de los ojos,
el enfoque
desigual y la
deprivación
visual
en lA AmbliopiA
AnisometrÓpicA lA
imAgen llegA mAl
Al cerebro debido
A que un ojo tiene
un problemA
refrActivo mAyor
MiRADA 69

la oclusión
ocular con
parche es el
método más
efectivo para
estimular el
ojo ambliope.
la oclusión
del ojo
dominante
priva de éste
al paciente,
lo que hace
que el ojo
ambliope
trabaje al
máximo
70 MIRADA
mejor tolerado es el pulgar del
médico.
La evaluación oftalmológica
consiste en el examen funcional
y anatómico de los ojos y el sistema
visual.
-Agudeza visual y patrón de fijación
(acorde a la edad).
-Alineación y motilidad ocular.
-Evaluación del reflejo rojo.
- Examen de las pupilas.
- Evaluación segmento ant.
-Refracción bajo cicloplejía -
descartar defectos refractarios.
- Fondo de ojos.
-Test de estereopsis - binocularidad:
permite averiguar si los
ojos están trabajando de forma
conjunta.
Si un niño presenta ambliopía
su pronóstico visual dependerá
de la causa, de la edad de aparición
(mientras más precoz será
más severa), de la duración de
ésta y de la edad de inicio del tratamiento.
Este último punto es
crítico puesto que, a mayor edad
de inicio del tratamiento, menores
son las posibilidades de recuperación
visual, debido a la menor
plasticidad en el sistema visual
del niño. De ahí la importancia
de la toma de conciencia en la
comunidad, de la necesidad de
derivar a todo niño a su primer
examen oftalmológico a los cuatro
años de edad, aunque no se
observe patología evidente.
A no ser que un niño tenga un
ojo desviado, con frecuencia no
hay manera de que los padres sepan
que algo no funciona bien.
Para encontrar la ambliopía los
niños deben ser sometidos a un
examen oftalmológico.
LA AMBLIOPÍA, ¿SE PUEDE
TRATAR?
Sí. El tratamiento puede mejorar
la agudeza visual, pero solamente
si se descubre el problema

a tiempo. Cuanto antes reciba
tratamiento, mejor será la probabilidad
de que un niño recupere
la visión de ojo más débil. El desarrollo
visual de un niño se completa
a los 8 o 9 años de edad y entonces
puede ser demasiado tarde
para que el tratamiento de la
ambliopía tenga éxito.
¿Cómo? En primer lugar se debe
corregir el defecto que origina
la pérdida de agudeza visual en la
retina (estrabismo, cataratas o
defectos de refracción). A continuación
se debe forzar la visión
del ojo ambliope, limitando la visión
del otro ojo (oclusión).
Tratamiento para corregir los
problemas que causan ambliopía:
-Generalmente se prescriben
gafas para mejorar el enfoque o
desalineación de los ojos. Así
mismo, la corrección de estrabismo
favorece la superación de
la ambliopía, mientras que, en
caso de deprivación visual, por
ejemplo, por cataratas, la indicación
es una cirugía dentro de los
primeros meses de vida.
-Fortalecimiento del ojo: Para
hacerlo es necesario cubrir un
ojo o taparlo con un parche. Se
cubre el ojo que funciona mejor,
obligando al “perezoso” a trabajar.
La oclusión ocular con parche
es el método más efectivo para
estimular el ojo ambliope. La
oclusión del ojo dominante (con
mejor agudeza visual) priva de
éste al paciente, lo que hace que
el ojo ambliope trabaje al máximo;
el parche se debe aplicar en
la cara y no sobre las gafas.
Penalización farmacológica,
mediante la cual, en vez de lentes,
se instila un colirio en el ojo
dominante (dejando la pupila dilatada
y anulando la acomodación).
La cicloplejía, así inducida,
en el ojo sano, obligará al uso del
ojo ambliope. Se usa también,
por rechazo a la oclusión, en ambliopías
severas.
El objetivo primordial de un
programa de cribado visual es la
detección precoz (a partir de los
3 o 4 años de edad) de la ambliopía
y los factores ambliogénicos,
tales como el estrabismo y las cataratas.
La eficacia del tratamiento
guarda una importante relación
con la edad en la que se inició
el mismo. En general, toda
ambliopía es recuperable si se
empieza a tratar antes de los 3
años y medio, por lo que las campañas
de prevención de la misma
deben comenzar a ésta edad en la
que ya es fácil tomar la agudeza
visual de manera adecuada. Generalmente
se realiza una segunda
criba a los 6 años. Esto se re-
fiere a un screening (rastreo) de
la población general; todo niño
sospechoso (con estrabismo,
que parece que no ve...) debe ser
remitido sin demora para ser valorado
por el oftalmólogo.
Hay pocas cosas en la medicina
tan gratificante como el tratamiento
exitoso de la ambliopía.
No sólo es un tratamiento no invasivo
y de bajo coste, sino que
dependerá del esfuerzo del propio
paciente. Tanto el niño como
sus padres están claramente involucrados,
puesto que estos no
son receptores pasivos del tratamiento
administrado por el médico,
por lo que podrán sentir
una gran sensación de triunfo y
logro cuando el tratamiento se
complete con éxito. n
oftalmología
AMblIopíA
El objetivo
primordial de
un programa
de cribado
visual es la
detección
precoz (a
partir de 3-4
años) de la
ambliopía
y otros
factores,
tales como el
estrabismo y
las cataratas
MIRADA 71

NOTÍCIES ILO
COOLCASC
L’InStItut LLeIdA d’Oftalmologia (ILO), dins el marc del conveni de
col·laboració amb l’Associació d’Escoles d’Esquí de Catalunya, consolida
el concepte del COOLCASC en la pràctica de l’esquí entre els joves
COOLCASC, una fòrmula
senzilla per identificar els
nens a les escoles d’esquí
text MARIA FLORenSA
FOtOS MARIA FLORenSA
Els monitors de les escoles d’es·
quí es troben molts cops amb di·
ficultats per distingir els seus
alumnes de la resta d’esquiadors.
El coolcasc és la fórmula més
senzilla per identificar els grups
de nois que participen a les clas·
ses. Es tracta d’una funda amb
una imatge pròpia i exclusiva que
cobreix el casc de seguretat.
L’Institut d’Oftalmologia de
Lleida, arran del conveni de col·
laboració amb l’Associació d’Es·
coles d’Esquí de Catalunya, pro·
mou aquesta iniciativa amb el
patrocini de les fundes per tal
d’aconseguir dos objectius:
· Facilitar la tasca dels monitors
de les escoles a l’hora de conduir
un grup de menors arreu de les
pistes i així millorar la seva segu·
retat.
· Potenciar l’ús del casc en la
pràctica de l’esquí entre els nens
i adolescents.
Per altra banda, i per tal d’iden·
tificar el menor en cas de pèrdua
o accident, el coolcasc també in·
clou una butxaca que permet in·
corporar qualsevol tipus d’infor·
mació com el seu nom, telèfon
de contacte o grup sanguini. Amb
el coolcasc els joves de les esco·
les d’esquí estan donant exemple
72 MiRADA

de la necessitat de dur casc de se·
guretat, especialment entre els
nens i adolescents, que són els
que poden sortir més perjudicats
en qualsevol accident a les pis·
tes. De fet, està demostrat que
l’ús del casc redueix significati·
vament els traumatismes al cap.
Diversos estudis conclouen que,
per exemple, a 15 km/h el casc
disminueix un 90% de l’energia
aplicada sobre el cap.
En el marc d’aquest conveni, el
passat 25 de febrer va tenir lloc, a
les pistes d’esquí de Baqueira Be·
ret, la trobada anual amb les Es·
coles d’Esquí de Catalunya i els
membres de l’Institut Lleida
d’Oftalmologia. Van assistir·hi:
Rafael Ferreruela, director
d’ILO, Juan Abadía, president de
l’AEEC, Paco Cerdá, secretari ge·
neral de l’AEEC, Rubén Farelo,
director de l’escola d’esquí de
Boí Taüll, Salvador Vidal i Rafa
Ferreruela, òptics d’ILO, i César
Ruiz, alcalde de Naut Aran.
El doctor Rafael Ferreruela va
explicar que la relació amb les es·
coles d’esquí va començar fa tres
anys, arran de les diferents xerra·
des, impartides pels nostres pro·
fessionals, sobre prevenció de
les patologies oculars associades
a la pràctica de l’esquí. Per altra
banda, el doctor Ferreruela va re·
marcar que aquestes patologies
es detecten cada cop menys, tot i
que cal portar sempre vidres ade·
quats per protegir·se dels rajos
ultraviolats que són els que da·
nyen la còrnia. Així mateix, amb
el patrocini dels coolcascs es
continua contribuint en la millo·
ra de la seguretat a l’esport de
l’esquí atès que, amb la protecció
dels ulls i l’ús del casc, els acci·
dents han baixat en picat. En
aquest sentit, Eduard Puente,
president i director tècnic d’Era
Escola, va recordar que el casc
l’haurien de portar tots els esqui·
adors però, especialment, els
nens perquè són més vulnera·
bles, precisament per no arribar
a lamentar danys en la visió ni
NOTICIES ILO
COOLCASC
El passat 25
de febrer va
tenir lloc,
a les pistes
d’esquí de
Baqueira
Beret, la
trobada
anual amb
les Escoles
d’Esquí de
Catalunya i
els membres
de l’ILO
“eL CASC L’hAuRIen
de pORtAR tOtS eLS
eSquIAdORS, peRò
eSpeCIALMent eLS
nenS, peR nO ARRIbAR
A LAMentAR
dAnyS A LA vISIÓ nI
tRAuMAtISMeS”
MiRADA 73

NOTÍCIES ILO
COOLCASC
El doctor
Rafael
Ferreruela
va explicar
que “la
relació amb
les escoles
d’esquí va
començar
fa tres anys,
arran de les
diferents
xerrades
impartides
pels nostres
professionals
sobre
prevenció de
les patologies
oculars
associades a
la pràctica de
l’esquí”
74 MIRADA
traumatismes cranioencefàlics.
Aquesta és una més de les acci·
ons iniciades arran del conveni
signat amb les dues entitats. Des
de la seva entrada en vigor l’Ins·
titut Oftalmològic de Lleida ha
realitzat diversos cursos de for·
mació als professors de les esco·
les d’esquí de Baqueira Beret,
Port del Compte, Boí Taüll, rela·
cionats amb les patologies ocu·
lars associades a la pràctica de
l’esport, i publicat reportartges a
la revista INNOVA per afavorir la
iniciació i integració de persones
amb dèficits visuals en la pràcti·
ca de l’esqui.

NOTÍCIES ILO
DSAEK
eL dOCtOR Rafael Ferreruela, amb la voluntat que els seus pacients no
s’hagin de desplaçar, ha gestionat una de les intervencions més novedoses
en el camp dels trasplantaments de còrnia a Europa
Les primeres operacions
de trasplantament de còrnia
endotelial “dSAeK” a ILO
text MARIA FLORenSA
FOtOS ILO
El Dr. Villarubia és el màxim ex·
pert de l’Estat en aquest tipus
d’operacions i ha estat un dels
primers oftalmòlegs a portar·la a
la pràctica a Espanya. Per això va
ser convidat pel Dr. Ferreruela i,
conjuntament, amb l’equip de la
clínica, van realitzar aquesta ex·
clusiva operació que requereix
d’una gran especialització. S’han
de fer un total de cinc operaci·
ons, en casos molt concrets.
Aquesta novedosa tècnica ha
suposat un revulsiu en els tras·
plantaments de còrnia i és que
proporciona, en només quinze
dies, més visió que un trasplan·
tament convencional en dos
anys, disminuint també els ris·
cos de rebuig o complicacions.
La còrnia és una estructura
transparent situada davant de
l’ull que permet el pas de la llum i
protegeix l’iris i el cristal·lí. La
lent principal de l’ull humà, im·
prescindible per a veure·hi. És
quan aquesta estructura està
afectada per opacitats, edemes,
o deformacions que cal substitu·
ir·la per una altra, la d’un donant
de còrnia sana. L’objectiu és re·
cuperar·ne la transparència que
permet el pas de la llum i, en con·
seqüència, la imatge a l’interior
de l’ull. L’operació DSAEK con·
sisteix a canviar solament les ca·
MIRADA 75

NOTÍCIES ILO
DSAEK
Aquesta
operació
continua sent
una tècnica
minoritària
que s’ha
començat
a implantar
aquest any a
Espanya de
la mà del Dr.
Villarubia,
oftalmòleg
de la Clínica
Arruzafa de
Còrdova, del
Grup Innova
Ocular
76 MiRADA
pes afectades: la lamel·lar super·
ficial o la lamelar profunda. La
diferència d’aquest nou sistema
és que es basa en l’extracció ex·
clusivament de les cèl·lules da·
nyades, sense tocar la resta de la
còrnia. Així, en pocs dies, la visió
torna a ser completament nor·
mal perquè no s’ha alterat la su·
perfície de la lent a diferència del
trasplantament tradicional.
Tot i les avantatges d’aquesta
operació, continua sent una tèc·
nica minoritària que s’ha comen·
çat a implantar aquest any a Es·
panya de la mà del Dr. Villarubia,
oftalmòleg de la Clínica Arruzafa
de Córdova, del Grup Innova
Ocular.
ILO continua així apostant per
les tècniques més pioneres al
servei dels clients de Lleida.

NOTÍCIES ILO
FESTIBITY
FeStIbIty éS un congrés anual organitzat per la Facultat d’Informàtica
de Barcelona i el Cercle Fiber que té com a objectiu la posada en comú
d’experiències a l’entorn de les tecnologies de la informació
L’Institut Lleida
d’Oftalmologia convidat
com a ponent a FeStIbIty
text MARIA FLORenSA
FOtOS FeStIbIty
L’edició d’enguany s’ha centrat
en un tema d’actualitat: el paper
de les tecnologies de la informa·
ció en els processos d’assistència
sanitària. És per això que els or·
ganitzadors han volgut comptar
amb la presència de la clínica ILO
de la qual valoren la seva aporta·
ció en el camp de la telemedicina
i, en concret, en la teleoftalmolo·
gia.
Xavier Caufapé, gerent del cen·
tre, va ser un dels ponents
d’aquest Congrés que aplega
centenars d’experts. La seva con·
ferència “Les revisions a distàn·
cia” es va centrar en el projecte
“Eye Health”. Es tracta d’un sis·
tema obert i segur per a l’aplicació
de tècniques de diagnosi amb te·
leoftalmologia en un entorn ru·
ral, i, en concret, per a la detecció
de la retinopatia diabètica.
Aquesta tecnologia obre la possi·
bilitat de fer revisions oculars
sense que els pacients s’hagin de
desplaçar a les consultes de
l’oftalmòleg. El sistema consis·
teix a fer fotografies dels fons
MiRADA 77

NOTÍCIES ILO
FESTIBITY
El Festibity
va voler
comptar,
en aquesta
edició, amb la
presència de
la clínica ILO
per la seva
aportació en
el camp de la
telemedicina
78 MiRADA
d’ull des de les consultes dels
centres d’atenció primària de les
àrees rurals, on es fa el primer
cribatje. Aquestes fotografies
són enviades digitalment a les
consultes de l’oftalmòleg, enca·
rregat de fer·ne el diagnòstic.
Així s’aconsegueix millorar la ca·
pacitat resolutiva en l’àmbit de la
medicina de família, la reducció
de les llistes d’espera a les con·
sultes d’oftalmologia, incremen·
tar el confort dels usuaris i reduir
eL pROjeCte hA
eStAt pOSSIbLe AMb
LA COL·LAbORACIÓ
de L’ICS àMbIt pIRIneuS,
LA FundACIÓ
jORdI gOL I gORInA,
LA FundACIÓ I2CAt I
LA CLínICA ILO
el nombre de visites a
l’especialista.
Els avantatges són molts: es
crea per primer cop una base de
dades de fotografies i pacients
que permet fer un seguiment en
el temps de la patologia al llarg de
la seva vida i, per tant, d’un trac·
tament adequat. Així mateix, es
passa d’avaluar el fons d’ull d’una
manera subjectiva (oftalmolos·
copi) a fer·ho d’una manera ob·
jectiva (fotografia).
La primera fase del projecte ha
estat possible gràcies a la
col·laboració de l’ICS Àmbit Pi·
rineus, la Fundació Jordi Gol i
Gorina, la Fundació i2CAT i
l’Institut Lleida d’Oftalmologia.
ILO ha aportat una càmara no
midriàtica, els seus especialistes
i la inversió en diferents soft·
wares. Els resultats són més que
positius amb una especificitat
del 83%.
És difícil pensar en la sanitat del
segle XXI sense entendre el rol
que hi juguen les Tecnologies de
la Informació i per això ILO con·
tinua apostant pels sistemes més
avançats i les possibilitats que
ens ofereixen en la recerca d’una
millor qualitat de vida dels nos·
tres pacients.

MéS d’unA trentena de metges van assistir al curs, amb l’objectiu
d’oferir formació bàsica per a la millora de la seua capacitat resolutiva
davant els quadres oftalmològics que es presenten en les consultes
ILO acull un taller
d’oftalmologia per als
metges d’atenció primària
text MARIA FLORenSA
FOtOS ILO
El passat novembre del 2009 va
tenir lloc el Taller d’oftalmologia
en atenció primària que van or·
ganitzar conjuntament el Servei
d’Oftalmologia de l’Hospital
Universitari Arnau de Vilanova,
l’Institut Català de la Salut (ICS)
i l’Institut Lleida d’Oftalmologia
(ILO).
Més d’una trentena de metges
de família van assistir al curs.
L’objectiu és oferir formació bà·
sica per a la millora de la seua ca·
pacitat resolutiva davant els qua·
dres oftalmològics que es pre·
senten en les consultes d’atenció
primària. De fet, la matèria d’of·
talmologia suposa només un
quadrimestre en la carrera de
medicina i les seves competènci·
es en aquest camp queden molt
limitades, la qual cosa ocasiona
que la majoria de casos s’adrecin
a l’especialista.
D’aquesta manera es pretén
que els metges de família puguin
assolir coneixements que els
permetin interpretar una recep·
ta oftalmològica, reconèixer els
tipus de lents, la medicació oftal·
mològica o saber quins són els
casos clínics més freqüents, en·
tre d’altres. El curs, organitzat
pels doctors Catalina Serna, Car·
men Jurjo i Rafael Ferreruela, va
NOTÍCIES ILO
TALLER
MiRADA 79

NOTÍCIES ILO
TALLER
L’objectiu
és oferir
formació
bàsica per a
la millora de
la capacitat
resolutiva
dels metges
de família
davant els
quadres
oftalmològics
que es
presenten en
les consultes
d’atenció
primària
80 MiRADA
comptar també amb una sèrie de
tallers pràctics com la dissecció
d’ulls humans o la pràctica ex·
ploratòria, a més de recollir la
proposta sobre el material oftal·
mològic que es podria utilitzar
en una consulta d’atenció primà·
ria.
La teleoftalmologia i la fotogra·
fia digital van centrar la segona
part del curs com a eina a implan·
tar en el desenvolupament de la
relació entre el metge i l’oftalmò·
leg i el cribratge de la retinopatia
diabètica. Així es van analitzar
també diferents casos clínics de
diagnòstic de trastorns del fons
d’ull a través de la fotografia.

L’Open ACCeSS és un congrés que té l’objectiu de promoure les
tecnologies de la informació i la comunicació entre els països del tercer
món i, en concret, al continent africà
ILO, l’única empresa
espanyola que participa
en l’Open Access 2009
text MARIA FLORenSA
FOtOS CAROLInA RIvAS
ILO va ser escollit per presen·
tar una comunicació sobre el seu
projecte en teleoftalmologia. Fi·
nestra Oberta a Senegal (Open
Window to Senegal) és el títol
del projecte que va presentar la
doctora d’ILO, Carolina Ribas.
Es tracta d’una proposta per con·
tinuar el projecte de teleoftalmo·
logia Eye Health, que l’Institut
Lleida d’Oftalmologia ha impul·
sat a la zona dels Pirineus, i dur·
lo ara a la regió senegalesa de
Kolda.
Segons l’exposició, i per tal de
veure les possibilitats d’implan·
tar aquest sistema al Senegal, cal
primer fixar·se en les similituds i
diferències que existeixen entre
les dues regions. El projecte Eye
Health no es pot desplegar direc·
tament a Kolda. Vegem les carac·
terístiques dels dos sistemes sa·
nitaris en els quals es basa el pro·
jecte:
A Catalunya s’inverteix un
31,8% en sanitat, mentre que al
Senegal només un 10,3%. El sis·
tema de salut català cobreix el
99,4% de la població, al Senegal,
el 63,57% i, a Kolda, escassament
el 40%. L’esperança de vida a Ca·
talunya és d’uns 22 anys més que
al Senegal. A Catalunya hi ha un
metge per cada 1.500 habitants,
NOTÍCIES ILO
OPEN ACCESS
MiRADA 81

NOTÍCIES ILO
OPEN ACCESS
“Finestra
Oberta a
Senegal”
(Open
Window to
Senegal) és
el títol del
projecte que
va presentar
la doctora de
l’ILO Carolina
Rivas
82 MiRADA
al Senegal en té a càrrec 70.893.
Per cada 1.000 habitants hi ha 4,7
llits a l’hospital, mentre que al
Senegal només 0,34.
Tot i això, i tenint en compte la
gran distància que separa les du·
es realitats, es troben alguns
punts en comú entre les dues re·
gions. Tant la regió de Kolda com
la dels Pirineus, es caracteritzen
per ser zones allunyades de les
capitals i amb dificultats d’acces·
sibilitat, fins i tot, la població so·
vint es troba aïllada (especial·
ment quan neva als Pirineus).
Un altre punt que tenen en co·
mú és la manca d’oftalmòlegs
eLS OFtALMòLegS
de L’ILO vISIten
ReguLARMent
L’hOSpItAL de
KOLdA peR IntROduIR
tÈCnIqueS
MÈdIqueS I peR FeR
OpeRACIOnS
que volen treballar en aquests
llocs (a Catalunya, parlem òbvia·
ment dels Pirineus, ja que no vo·
len estar en localitzacions remo·
tes a les ciutats). Al Senegal, els
pocs professionals que es poden
pagar els estudis prefereixen
practicar i treballar a l’estranger.
El projecte Open Window to
Sengal aposta per obtindre una
plataforma tecnològica capaç
d’ajudar i suportar el projecte de
la Fundació Ferreruela Sanfeliu,
basat en l’experiència del siste·
ma Eye Health. Com fer·ho? Els
oftalmòlegs de l’ILO visiten re·
gularment l’hospital central de
Kolda per introduir tècniques
mèdiques i realitzar operacions
de cataractes. Fins ara han fet
unes 350 intervencions. Per do·
nar suport permanent en casos
de postoperacions complicades,
s’instal·larà un sistema de video·
conferència. Aquest equip de vi·
deoconferència està gestionat
per l’equip tècnic de la Fundació
i2cat que viatjarà a Kolda amb
l’equip mèdic d’ILO amb l’objec·
tiu de conèixer els requeriments
i necessitats del projecte de la
Fundació Ferreruela Sanfeliu i el
personal local. Aquesta informa·
ció serà la base de la nova plata·
forma tecnològica i el pilar per
construir el sistema correcte.
Durant la segona fase del pro·
jecte, aquesta plataforma perme·
trà als oftalmòlegs d’ILO contro·
lar la salut dels ulls d’un pacient
de manera remota. Des de Lleida
analitzaran les fotografies digi·
tals dels fons d’ulls que s’envia·
ran des de Kolda mitjançant
l’aplicació. Simultàniament el
personal de l’hospital de Kolda
participarà en el programa d’e·
learning que els entrenarà en un
sistema de procediments i conei·
xements que milloraran les seves
capacitats de diagnòstic.
Com a pas final s’espera acon·
seguir el total funcionament del
sistema Eye Health, el que signi·
fica que els metges podran visitar
les poblacions del voltant de Kol·
da i establir una relació directa
amb els pacients. Un cop aquest
comportament s’hagi aconse·
guit, tots els beneficis de la tele·
medicina, descrits com l’èxit del
projecte Eye Health, beneficia·
ran a la regió de Kolda.

NOTÍCIES ILO
CENTENÀRIA
MARIA vIgAtà és una senyora centenària, nascuda a Torregrossa el 8
d’agost de l’any 1907. Les seves ganes de viure, i de veure-hi, l’han portada a
operar-se de cataractes a la clínica del Dr. Ferreruela als seus 102 anys
Recuperar la llum,
el somriure i les ganes
de viure als 102 anys
text MARIA FLORenSA
FOtOS MARIA FLORenSA
A la Maria li ha tornat la llum,
les fotografies oblidades, les ca·
res de les amigues i el somriure.
Ella diu que ho tornaria a fer, que
si hagués sabut que la seva vida
canviaria tant, ho hagués fet
abans. Si els ulls són el reflex de
l’ànima, l’ànima de la Maria, ha
tornat a nàixer.
Expliqui’ns què ha fet al
llarg de la seva vida. Ha viscut
sempre a Torregrossa?
Sí, però he viatjat molt. He viat·
jat per tota Espanya, també he
estat a Itàlia. M’he passejat molt.
He viscut anys molt bons i també
dolents.
Li agrada viatjar?
M’agrada molt viatjar. He estat
a Mallorca, a Galícia, he seguit
tota Andalusia. He estat també a
la Costa Brava i a Girona.
Així, li agrada el mar?
Sí, molt. Encara que no sé ne·
dar, em posava el banyador i ca·
minava hores i hores a la vora de
l’aigua. Els metges m’ho van re·
comanar. L’aigua em tocava les
cames i m’anava bé per a la circu·
lació.
Quina ha estat la seva professió?
Mestressa de casa. No he treba·
MiRADA 83

NOTÍCIES ILO
CENTENÀRIA
“No he tingut
absolutament
cap
problema.
Ara ja hi
veig, no com
quan era jove
però ho veig
tot; el que
tinc al plat,
les meves
amigues, els
quadres de
casa…”
84 MiRADA
llat mai, en aquest sentit, no em
puc queixar.
Continua vivint a casa seva?
Visc amb la meva neboda, ella
em fa d’infermera, de secretària,
i em cuida molt. M’acompanya a
tot arreu i m’ajuda en tot, no em
cal fer res. A vegades també ens
enfadem eh (riu)!
Per què es va decidir a
operar-se de cataractes?
Jo, de l’ull dret, quasi no hi veia.
Ja fa molts anys em van dir que
tenia les retines gastades i que no
hi havia res a fer. Això no em per·
metia fer ganxet i ni tan sols po·
dia veure les lletres de la llibreta
d’estalvis. Va arribar un dia que
quasi no hi veia i em vaig posar a
plorar perquè pensava: quasi no
hi sento i, a més, ja no hi veig. Em
vaig amoïnar tant…, la família em
va animar a operar·me. El doctor
em va explicar tan bé el que em
farien que em vaig decidir.
Com va anar l’operació?
Perfecta. No he tingut absolu·
tament cap problema. Ara ja hi
veig, no com quan era jove però
ho veig tot; el que tinc al plat, les
meves amigues, els quadres de
casa…
I ara, havent vist que l’operació
ha estat un èxit, ho recomanaria?
Ho recomanaria
a la gent gran?
I tant! Tant de bo ho hagués fet
jo abans perquè hi hauria gua·
nyat més.
Considera que ara és mes
feliç?
I tant que sí. Ara hi veig amb
molta més llum, molta més cla·
ror, ho veig tot, si venen les me·
ves amigues, ara ja les veig bé.
Abans elles parlaven i com que
no les sentia, ni les veia, m’avor·
ria molt i no sabia mai qui eren
però ara sí que ho sé.
Es considera una persona
valenta?
No, no especialment valenta.
Ho vaig saber 8 dies abans que
m’operarien i vaig estar molt
tranquil·la. El que més em preo·
cupava era què passaria després
de l’operació, quan em van treu·
re el pegat i vaig veure·hi, em vaig
alegrar com feia anys que no em
passava.
Feia anys que no tenia una
alegria tan gran?
Ja ho crec, pensi que una cosa la
veia, l’altra cosa no la veia, veia
només algun color però sense sa·
ber ni què era ni què deixava de
ser. L’altre dia ja vaig intentar fir·
mar i ja veia el que escrivia i em va
quedar més o menys bé. No ho
puc explicar amb paraules.

NOTÍCIES ILO
EL MUR.NET
pOt un mur ser una porta? La Fundació Ferreruela Sanfeliu dóna suport
des de fa dos anys, en el seu àmbit d’actuació vinculat a la cultura i a la
promoció de joves creadors, a aquesta original iniciativa: elmur.net
La cultura té un espai a la
façana de l’Institut Lleida
d’Oftalmologia
text MARIe ReIg
FOtOS COL·LeCtIu zzz
Elmur.net és un projecte cultu·
ral, en col·laboració amb el col·
lectiu zzz, que pretén treure l’art
al carrer. La idea neix des d’un
plantejament ben senzill; cada
dia, quan sortim al carrer ens to·
pem amb una gran quantitat
d’imatges, la majoria de les quals
contenen missatges publicitaris.
Aquests inputs, un cop visualit·
zats, automàticament passen a
formar part del nostre imaginari.
L’imaginari és la matèria prima
que utilitza la nostra imaginació
per projectar desitjos, resoldre
obstacles o construir el futur.
A través de la videoinstal·lació
d’elmur.net, situada a la via pú·
blica, cada vespre es presenta un
recull d’imatges positives sense
finalitat comercial que busquen
alimentar la nostra imaginació
amb propostes fresques i creati·
ves per convidar·nos a reflexio·
nar sobre nosaltres mateixos i el
nostre entorn des de nous punts
de vista.
Aquestes propostes es recullen
a la web del projecte: www.elmur.
net i les fan arribar els propis ciu·
tadans i creatius d’arreu. Amb
totes elles es construeix una
películ·la col·lectiva: un diàleg vi·
sual que ens ajuda a imaginar un
món millor; més solidari, més
MiRADA 85

NOTÍCIES ILO
EL MUR.NET
Les propostes
es recullen
a través de
la web del
projecte
(www.elmur.
net) i les
fan arribar
els propis
ciutadans
i creatius
d’arreu. Amb
totes elles,
es construeix
una películ·la
col·lectiva: un
diàleg visual
que ens ajuda
a imaginar un
món millor
86 MiRADA
respectuós i més pacifista.
El projecte es dirigeix d’una
banda, als espectadors que tin·
guin ganes d’estimular la seva
imaginació, és a dir, de fer gim·
nàstica visual; ja sigui in situ o bé
des de casa seva a través de la
web. I de l’altra, elmur.net s’adre·
ça a qualsevol persona d’arreu
del món que disposi d’una càme·
ra de vídeo o fotogràfica i que
vulgui compartir les seves visi·
ons, idees i punts de vista amb els
altres.
Finalment, el projecte també
convida a tot artista que desitgi
mostrar la seva obra. elmur.net
és, doncs, una plataforma que
dóna l’oportunitat d’exposar da·
vant un nombre infinit de públic.
Tots podem gaudir d’elmur i/o
enviar la nostra proposta al lloc
web. Tal i com han fet fins ara
ciutadans lleidatans, xinesos o
americans i també artistes de re·
nom internacional com Patsy
McArthur o Tomohisa Ishizuka.
Des de la seva inauguració ara
fa dos anys, el projecte ha anat
creixent i la seva pel·lícula col·
lectiva s’ha projectat també dins
el context d’altres festivals i es·
deveniments com el Noorder·
zon Performing Arts Festival
Groningen, a Holanda, o el Festi·
val Internacional de Fotografia i
Arts Visuals: Emergent Lleida.
Recentment, el projecte ha estat
seleccionat com a finalista en els
premis INVI (Innovació Audio·
visual a Internet) de Ràdio Tele·
visió Espanyola. I cada dia se·
gueix creixent amb noves apor·
tacions i usuaris.
Us convidem a que qualsevol
vespre us atureu davant la façana
de la Fundació Ferreruela Sanfe·
liu (c/ Dr. Fleming 14, Lleida) i
participeu d’aquest diàleg en
imatges i també, a que feu un
click a la web, creeu el vostre pro·
pi mur i us animeu a compartir
alguna de les vostres experiènci·
es, idees o il·lusions. elmur.net
ens obre cada dia una porta al
món de la imaginació.

T’agrada el mar?
Avgda. Pearson, 45
(cantonada Joan Culleré)
25005 - Lleida
973 24 04 11
lleida@argosacademianautica.com
www.argosacademianautica.com