Descarregar pdf - Fundació Ferreruela Sanfeliu

GONZALO
FERRERUELA
Com sorprendre amb el sabor de la memòria
P6
Qui mira?
MIRADA
NÚMERO11
REVISTA
DE LA FUNDACIÓ
FERRERUELA
SANFELIU
LA FUNDACIÓ ANÓ VA viatjar 3 SEGUNDO a Kolda NÚMERO (Senegal) 2007 per MiRADA continuar 01 el
seu projecte de cooperació en la lluita contra la ceguesa. P64

En aquest
número...
GONZALO FERRERUELA
Cuiner
“Ferreruela, cuina de la terra”
és un restaurant
lleidatà, que, amb el cognom
imprès del seu creador, es
caracteritza per una cuina
tradicional amb un toc científic
MERCÈ CUTILLAS
Oftalmòloga
Ha superat La Marathon des
Sables, considerada com
una de les carreres a peu de
llarga distància més dures del
món pel desert del Sàhara del
sud del Marroc
ROSER XUCLÀ
Camionera
Li encanta conduir i nedar a
contracorrent. És
camionera, dirigeix una
explotació a l’Horta de Lleida i
treu temps per pescar i llegir
Cada cop amb més insistència, diferents col·lectius, associacions
i entitats diverses, organitzen una o altra activitat
amb la finalitat de recaptar fons per destinar a qualsevol
bona causa. Cada cop més, doncs, els ciutadans reben
de forma insistent aquests missatges fins al punt de poder
fer-los sentir malament si no acaben acceptant la petició de
col·laboració.
És possible que hagi arribat el moment de posar ordre a les inquietuds
de tots aquells que, d’una o altra mane-
És hora de
canviar les
dinàmiques
existents, i
això nomÉs És
possible des de
l’autocrítica
editOriaL
Nosaltres decidim
ra, creiem en la necessitat que els col·lectius
més empobrits, ja siguin d’aquí o d’allà,
puguin començar a sortir de la seva situació
de marginació. Els ajuts poden acabar essent
poc eficaços, la ciutadania pot acabar saturada
i tot plegat pot generar un clima de
desconfiança.
És hora que aquest ordre neixi de les pròpies
entitats, que assumim que el treball collectiu
és millor que l’individual, que l’impacte
que volem assolir només s’aconseguirà treballant plegats definint
molt bé on i com ho volem fer. És hora de canviar les dinàmiques
existents, i això només és possible des de l’autocrítica i la generositat.
Si no ho fem nosaltres ho acabaran fent les institucions i haurem
desaprofitat un altre cop la possibilitat que la societat lideri el seu
futur, es posi davant i dibuixi el camí per a les noves generacions. n
Dr. Xavier Caufapé
Fundació Ferreruela Sanfeliu
MiRADA 3

sumari
06
reportatge
Ferreruela, cuina
de la terra
Gonzalo Ferreruela o com
sorprendre amb el sabor
de la memòria
16
reportatge
La Marathon des Sables
És una prova de set dies de
durada on es recorre un total de
250 Km pel desert del Marroc
36
reportatge
La Quitxalla
La seva directora parla de l’ús de
les Tecnologies de la Informació
i la Comunicació a la seva escola
4 MiRADA
24
reportatge
Jove Cambra de Lleida
És una associació de joves de
tot el món amb l’objectiu
d’assumir responsabilitats
40
entrevista
Roser Xuclà
És camionera, dirigeix una explotació
a l’Horta de Lleida i treu
temps per pescar i llegir
32
fotografia
Joan Cantó
Ha captat la mirada i l’ha congelat
en una col·lecció de retrats
de gent real
64
fundació
Dia Mundial de la vista
Semana intensa de la Fundació
Ferreruela Sanfeliu a Kolda, el
Senegal

48
reportatge
Astronomia per a tothom
76
noticies ilo
- dr. rafael ferreruela, premi parera 2011
- fòrum arruzafa 2011
- curs d’oftalmologia pràctica a l’ilo
- ilo ya dispone supracor, un nuevo
procedimiento para tratar la presbicia
- acord de la fundació amb la Xarxa
d’entitats socials
- la fundació, membre fundador de
“poder ver”
- el Xii festival nacional de
videoftalmologia, l’11 de maig a lleida
56
reportatge
L’Orfeó Lleidatà
Consell de Redacció Rafael Ferreruela i Xavier Caufapé Redacció Mercè Cutillas, Maria Florensa, Rosa Matas, Carol Moré, Orfeó Lleidatà, Parc
Astronòmic del Montsec, Premi Parera i Technolas Correcció Josep Maria Nadal i Jové Fotografia Jordi Bas, David Besora, Joan Cantó, Covadonga
Cué, Mercè Cutillas, Maria Florensa, Ramon Gabriel, Innova ocular, Jove Cambra Internacional, La Quitxalla, Orfeó Lleidatà, Premi Parera, Technolas
i Arxiu ILO Foto portada David Besora Concepte gràfic Cases i Associats (www.cases-assoc.com) Disseny Germán Caufapé Coordinació general
Fundació Ferreruela Sanfeliu, Avda. Dr. Fleming, 14, 25006 Lleida, Tel. i Fax 973 245 380, E-mail: info@fundacioferreruela.com Publicitat Telèfon
973 245 380 Edició gràfica Anfigraf Dipòsit legal L-525-04
MiRADA 5

GASTRONOMIA
cuina de la TeRRa
“FERRERUELA, CUINA DE LA TERRA” ha aconseguit
situar-se a primera plana de la gastronomia lleidatana.
El seu chef, Gonzalo Ferreruela, és el guanyador del
XXIII Concurs de Joves Cuiners Àngel Moncusí
FERRERUELA
Com sorprendre amb
el sabor de la memòria
tExt MARIA FLORENSA
FOtOS DAVID BESORA
Vocació prové de la paraula llatina “vocare” que
significa “cridar”, i es referia llavors a una “crida”
a dedicar-se a alguna cosa a la vida.. Però,
qui cridava a Gonzalo Ferreruela a cuinar pujat a
una cadira quan tenia vuit anys? Ell ho descriu
com una clara vocació de la qual no s’ha pogut
deslliurar.
Els anys, l’experiència i la formació han culminat
aquesta crida amb el projecte “Ferreruela, Cuina
de la Terra”; un restaurant de cuina tradicional
basada en el producte, amb tocs científics i
innovadors, que apunta a crear tendència gastronòmica.
I és que les inquietuds científiques tampoc l’han
abandonat, és fill d’oftalmòlegs, i això, també
marca. Abans de centrar-se en els fogons, va decidir
estudiar biologia, això sí, les assignatures
6 MIRADA
qUI CRIDAVA
GONzALO
FERRERUELA A
CUINAR pUjAt A UNA
CADIRA qUAN tENIA
VUIt ANyS? ÉLL hO
DESCRIU COM UNA
FERMA VOCACIó
que escollia estaven relacionades amb la dietètica,
la nutrició, la microbiologia alimentària, les
plantes comestibles, la transformació dels aliments,
els fongs... “Va ser la manera de saciar el
meu interès per la cuina des d’un vessant científic”,
comenta el jove xef. Al tercer curs de biologia
va començar a combinar la llicenciatura amb
estudis de cuina i pastisseria a l’Escola Hofmann
de Barcelona (cal destacar que va obtenir el millor
expedient de la promoció). La mescla
d’aquests factors, juntament amb el respecte per
la terra i les tradicions, és l’origen d’una cuina
que alguns crítics gastrònoms han qualificat de
nova, jove, redissenyada..., cuina tradicional.
En Gonzalo Ferreruela fa apologia dels productes
de temporada i de proximitat (que li facilita un
territori de llarga tradició agrícola i ramadera,
com n’és Lleida), que recrea sabors tradicionals,
gravats en la memòria col·lectiva, mitjançant
fórmules i tècniques actuals que permeten aconseguir
resultats exquisits. “M’agrada oferir plats
que la gent entén”, explica en Gonzalo, que
s’allunya de tendències ultraavantguardistes i
combinacions impossibles: “Mai acompanyaria
una costella de xai amb una salsa de fruits rojos.
Segueixo les regles de la tradició i el record dels
sabors. Ho serveixo amb patates, com s’ha fet
sempre, però amb una textura d’escuma i un toc
de romaní”. Vet aquí un exemple de l’anomenat
redisseny de plats tradicionals.
Com els grans artistes, al llarg de la seva trajectòria
ha rebut influències que han marcat un estil,
en el seu cas, la tia Maria Teresa, qui cuinava
per a la família estofats i sofregits de tota la vi

“M’agrada
oferir plats
que la gent entén”,
explica
en Gonzalo,
que s’allunya
de tendències
ultraavantguardistes
i
combinacions
impossibles
MIRADA 7

GASTRONOMIA
cuina de la TeRRa
da. Els coneixements adquirits d’en Gonzalo però
no s’acaben aquí, ja que ha treballat en prestigiosos
restaurants reconeguts amb estrelles Michelin
com el Celler de Can Roca o Can Fabes, on es
va impregnar de l’alta gastronomia i va conèixer
les darreres tècniques. “La meva formació científica
em va dur a cercar cuines en què s’utilitzés la
tecnologia i la ciència. Vaig llegir el llibre La cuina
al buit, en el qual va participar en Joan Roca, el
vaig analitzar i estudiar, i em vaig marcar l’objectiu
d’anar-hi per conèixer què es feia en una cuina
on era present alhora la tradició, la tècnica i els
coneixements científics”.
Al Celler de Can Roca vas ocupar càrrecs de
responsabilitat i gestió, ¿el consideres la teva
primera escola?
El celler de Can Roca, amb tres estrelles Michelin,
és un restaurant molt conegut i una de les
màximes aspiracions d’un professional. Quan finalitzes
els estudis aspires a treballar en una
cuina d’un nivell màxim. Va ser la meva segona
escola, allà vaig aprendre tècniques innovado-
8 MiRADA
res, destil·lacions, la cuina al buit... Però també
aprens a treballar moltes hores, a il·lusionar-te
per la cuina i a establir les bases de l’ofici de cuiner.
Ara combines les tècniques més innovadores
amb la tradició...
He incorporat les tècniques més innovadores a
la meva cuina, especialment, la cuina al buit,
“hE INCORpORAt LES
tèCNIqUES MÉS
INNOVADORES A LA MEVA
CUINA, ESpECIALMENt LA
CUINA AL BUIt, AtèS qUE
pRESENtA MOLt
AVANtAtGES I EM pERMEt
jUGAR AMB tExtURES”

atès que presenta molt avantatges. Em permet
jugar amb les textures i els gustos dels aliments.
També té avantatges a nivell de producció, ja
que permet treballar amb productes locals i evita
haver de dependre, per exemple, que un pastor
m’enviï un xai a la setmana. La fórmula bo, bonic
i barat, no existeix. Gràcies a la tecnologia i
la tècnica actuals, i pensant-hi molt, es poden
aconseguir resultats interessants, que la gent
acaba valorant. A partir dels meus ideals, les
tendències del mercat i la demanada de la gent,
intento recuperar la cuina tradicional (que s’havia
deixat de banda a causa dels canvis d’hàbits
i el ritme de vida), aportant un toc creatiu.
De quina manera es cuina un plat tradicional
redissenyat?
Combino, per exemple, la tècnica de les coccions
al buit amb l’acabat a la brasa. Així aconsegueixo
unes propietats curioses que atorguen distinció
a cadascun dels plats. Un dels plats en què
utilitzo aquesta tècnica són les carrilleres de vedella
a la brasa. Les carrilleres són un plat que,
“Combino la
tècnica de
les coccions
al buit amb
l’acabat a la
brasa i així
aconsegueixo
unes
propietats
curioses que
atorguen
distinció a
cadascun dels
plats”
MiRADA 9

GASTRONOMIA
cuina de la TeRRa
tradicionalment, s’ha pres estofat, atès que requereix
una cocció molt llarga. Jo les cuino al
buit durant 24 hores a 75 graus, amb un sofregit
de tomàquet, ceba, vi i espècies... Després recupero
el brou de la cocció i el redueixo fins a
aconseguir un suc amb gust a estofat de tota la
vida, que és el que vull recuperar. Les carrilleres
les tallo a medallons i les passo per la brasa
abans de servir-les. És una carn tendra amb greix
infiltrat que, al passar per la brasa, aconsegueix
una superfície cruixent amb aroma a fum. És un
preparat tradicional que incorpora l’element del
fum i una textura sucosa.
Els clients es preguntaran com s’aconsegueixen
les textures i sabors d’un plat tradicional...
Sí, el redisseny de plats tradicionals et permet
apel·lar als gustos de tota la vida i, al mateix
temps, sorprendre el client. Per què un japonès
prefereix un tipus de cuina i un rus una altra?
Quan mengem tenim gustos i sabors interioritzats.
Sorprendre és fàcil, però si aconsegueixes
el sabor tradicional t’assegures que el plat agradi
al client. Per mi és molt important no perdre el
rumb que les viandes han de ser bones i alhora
tenir el gust de tota la vida.
Evolució fidel a la tradició, ¿és una cuina en
alça?
La globalització i la internacionalització han originat
que més gent cerqui productes amb identitat
i gust. La cuina del tot s’hi val, de l’esnobisme,
del que sona a modern, s’ha acabat. S’han de
començar a fer coses que ens defineixin i identifiquin
(més enllà dels caragols i la carn a la brasa,
que, d’altra banda, també cuino...). Després
d’estudiar les cuines del nostre país i les de fora,
he après que la gastronomia reflecteix la cultura
i l’agricultura d’una regió.
Et consideres un cuiner científic?
No de bata i proveta, però sí un cuiner amb coneixements
de ciència i tecnologia capaç d’aplicar-los.
Cuinar és experimentar i té certa similitud
amb el mètode científic basat en l’assaig i
l’error. A la meva cuina hi ha molta artesania
10 MiRADA
“DESpRÉS D’EStUDIAR
LES CUINES DEL
NOStRE pAíS I LES DE
FORA, hE ApRèS qUE
LA GAStRONOMIA
REFLECtEIx LA
CULtURA D’UNA
REGIó”

“Cuinar és
experimentar
i té certa
similitud amb
el mètode
científic basat
en l’assaig i
l’error. A la
meva cuina
hi ha molta
artesania
però no està
renyida amb la
tècnica”
MiRADA 11

GASTRONOMIA
cuina de la TeRRa
però no està renyida amb la tècnica. Quan preparo
una recepta no poso mai la sal o el pebre a ull
sinó que els peso. Evito els errors de la cuina
tradicional com ara que el plat surti més salat
avui o més espès demà... Quan aconsegueixo la
fórmula perfecta no fa falta provar més.
Com fórmula química?
De fet, una recepta és una fórmula. A mi no em
serveix un pessic de sal, un grapat de fulles o un
polset de farina... Jo ho he de pesar tot per saber
la quantitat exacta. Entenc que una àvia no
disposa ni requereix de bàscules, ronners, timmers...,
però aquesta és la diferència amb la meva
cuina, en què la tècnica i les receptes tradicionals
em permeten aconseguir els resultats que
desitjo.
12 MiRADA
“A MI NO EM SERVEIx
UN pESSIC DE SAL,
UN GRApAt DE
FULLES O UN pOLSEt
DE FARINA... jO hO
hE DE pESAR tOt
pER SABER LA
qUANtItAt ExACtA”

“Treballar
amb productes
locals és una
qüestió de
principis.
Copsant
d’altres zones
i estudiant
les cuines del
món et dones
compte que el
futur no passa
per comprar
pomes
franceses o
vedella de
Nebraska”
MiRADA 13

GASTRONOMIA
cuina de la TeRRa
Defineixes la teva cuina com original, autèntica
i sostenible...
Original, perquè treballem amb productes d’aquí,
de la terra (que no és fàcil), amb elaboracions
que inclouen un toc creatiu o divertit. Autèntica,
perquè no deixem de fer cuina tradicional,
tot i que renovada, sempre comprensible. I sostenible,
perquè treballem amb productes de proximitat.
Foie gras de Preixana, mel de les Garrigues,
llonganissa de Vallfogona, esturions de la Val
d’Aran..., ¿no, sense productes locals?
Treballar amb productes locals és una qüestió de
principis. Copsant d’altres zones i estudiant les
cuines del món et dones compte que el futur no
passa per comprar pomes franceses o vedella de
Nebraska. S’ha de donar suport als productors locals
perquè aquests no renunciïn a elaborar aliments
de qualitat, que els restauradors servim al
14 MiRADA
públic i que aquest ho sàpiga apreciar. Intento
que els productes tinguin un paper destacat en
la meva cuina. Treballar amb petits productors
no és una feina fàcil perquè, tot i que ofereixin
un producte d’alta qualitat, no poden competir
en preus o serveis. Treballo amb pagesos que co-
“pER MI, EL REptE
CREAtIU ÉS ACONSEGUIR
SORpRENDRE AMB
SABORS qUE FORMEN
pARt DEL NOStRE
RECORD COL·LECtIU
MItjANçANt NOVES
tèCNIqUES I tExtURES”

nec, pròxims, que em porten productes de l’horta;
per exemple, amb la botiga de verdures del
barri, que disposa de productes de la zona, o
amb el sogre, que és pagès i em duu tomàquets
d’una qualitat excel·lent (sovint, de varietats
que s’han recuperat després d’una època en què
s’havien deixat de conrear a causa d’una precària
conservació i estètica defi cient.
I de postres?
És el pla que dóna més joc, més opcions al divertimento,
la creativitat i la sorpresa. Seguint la
línia del redisseny de plats tradicionals, proposo
unes postres que evoquen el sabor de les farinetes
d’antuvi. Ho preparo amb una escuma de iogurt,
mel, trossos de plàtans i galeta de mantega
d’elaboració pròpia. Per mi, el repte creatiu és
aconseguir sorprendre amb sabors que formen
part del nostre record col·lectiu mitjançant noves
tècniques i textures. ■
ELS VINS DE LA TERRA
D.O. COSTERS DEL SEGRE
ELS NEGRES
ALTO SIÓS
Bodegues Costers del Sió
Syrah, “Tempranillo”
CASTELL DEL REMEI ODA
Celler Castell del Remei
Merlot, “Tempranillo”, Cabernet Sauvignon
SAÓ EXPRESSIU
Celler Mas Blanch i Jové
Garnatxa negra, Cabernet Sauvignon,
“Tempranillo”
VILOSELL 2008
Celler Tomàs Cusiné
“Tempranillo”, Syrah, Cabernet Sauvignon,
altres
BRU DE VERDÚ
Celler Cercavins
“Tempranillo”, Syrah
QUEST
Celler Castell d’Encús
Cabernet Sauvignon, Cabernet Franc i Petit
Verdot
CÉRVOLES NEGRE
Cérvoles Celler
Cabernet Sauvignon, “Tempranillo”, Garnatxa,
Merlot
VIÑA SIÓS
Bodegues Costers del Sió
“Tempranillo”, Merlot
ELS BLANCS
SAÓ
Fermentat en Bota. Celler Mas Blanch i
Jové
Macabeu
CASTELL DE RAIMAT CHARDONNAY
Celler Raimat
Chardonnay
VIÑA SIÓS
Bodegues Costers del Sió
Chardonnay, Sauvignon Blanc
AGALIU
Fermentat en Bota. Celler l’Olivera
Macabeu
EKAM
Celler Castell d’Encús
Riesling, “Albarinyo”
“La meva
cuina és
original
perquè
treballem amb
productes
d’aquí, de la
terra (que no
és fàcil), amb
elaboracions
que inclouen
un toc creatiu
o divertit”
MiRADA 15

Cada corredor
ha de ser
autosuficient,
és a dir, ha de
carregar amb
el seu menjar
de set dies
(és obligatori
un mínim de
14.000 kcal) i
amb allò que
necessiti o
cregui que pot
necessitar
16 MiRADA
MARATHON
Des Sables: més
enllà d’una cursa
LA MARATHON DES SABLES (MDS) està considerada com
una de les carreres a peu de llarga distància més dures del
món. És una prova de set dies de durada on es recorre un
total de 250 Km pel desert del Sàhara del sud del Marroc

TExTO MERCÈ CUTILLAS
fOTOS MERCÈ CUTILLAS I CIMBALy/MDS
2011/COvADONgA CUé
En aquesta 26a edició, han participat 859 persones
d’arreu del mon: 729 homes i 130 dones.
Les etapes han estat repartides de la següent
manera: 1a: 33 km, 2a: 38 km, 3a: 38 km, 4a: 82
km (2 dies), 5a: 42,2 km i 6a: 17,5 km. Cadascuna
té un límit de temps segons la distància i la
dificultat que comporta. Fora d’aquest temps, el
participant queda desqualificat.
Cada corredor ha de ser autosuficient, és a dir,
ha de carregar amb el seu menjar de set dies (és
obligatori un mínim de 14.000 kcal) i amb allò
que necessiti o cregui que pot necessitar: màrfega,
sac de dormir, camiseta tèrmica, jaqueta paravent,
mitjons, farmaciola, crema solar, fogonet
d’alcohol, tassa d’alumini, estris d’higiene personal,
ulleres sol, gorra, etc. Tot això dins d’una
motxilla i ajustant al màxim el més imprescindible
perquè el pes final sigui el menor possible ja
reportatge
marathon des sables
L’AIgUA éS L’úNIC
ELEMENT qUE
pROpORCIONA
L’ORgANITzACIó DE
fORMA fRACCIONADA,
CADA 10 O 12 kM. I éSLA
jUSTA pER HIDRATAR-SE
I fER EL MENjAR
que l’anirem arrossegant al llarg de tota la cursa.
L’aigua és l’únic element que proporciona l’organització
de forma fraccionada cada 10-12 km a
l’arribada al campament. L’aigua oferta és la justa
per hidratar-se i fer el menjar. Penseu que ens
donaven de 12 a 14 litres diaris i només ens sobrava
una mica per netejar-nos la sorra de la
pell, ja que gairebé ens la bevíem tota, a causa
de l’alt nivell de deshidratació a què estàvem
MiRADA 17

El terreny és
variat, amb
muntanyes
i extenses
planes
pedregoses,
zones d’antics
llacs secs amb
interminables
rectes,
alguns oasis
i, sobretot,
dunes de sorra
18 MiRADA
sotmesos per la calor. Durant el dia, la temperatura
fregava els 50ºC i a la nit baixava fins als
5-8ºC.
La MDS és molt més que una prova esportiva, és
un repte personal: la lluita de la ment contra la
calor, la distància, la sorra i el dolor dels peus,
dins de l’entorn inhòspit i alhora màgic del desert,
on l’únic important és avançar pas a pas i
finalitzar l’etapa per arribar al campament. El
campament està format per unes 120 haimes. En
cadascuna hi conviuen i dormen un màxim de 8
persones, que, prèviament, s’han escollit entre
elles. Cada matí, cap a les 6h, venien els marroquins
encarregats de fer el trasllat del campament
i desmuntaven la haima en pocs minuts al
ritme de “Yala, Yala” (“Vinga, Vinga”). Així
doncs, ens havíem d’espavilar per esmorzar i recollir
les nostres coses dins la motxilla per iniciar
l’etapa entre les 8,30-9h.
EL CAMpAMENT ESTà
fORMAT pER UNES
120 haimes I EN
CADASCUNA HI
CONvIUEN UN MàxIM
DE 8 pERSONES, qUE
S’HAN ESCOLLIT
ENTRE ELLES
El terreny que anàvem recorrent era variat:
muntanyes i extenses planes pedregoses, zones
d’antics llacs secs amb interminables rectes, alguns
oasis i, sobretot, dunes de sorra. Passàvem
quilòmetres i quilòmetres de paisatges preciosos,
amb tonalitats inimaginables i ben diferents
a les que els nostres ulls estan acostumats,
però plens de monotonia i calor. En aquests moments
els records i les reflexions venien al cap,
fonent-se en l’equilibri necessari per avançar i la
voluntat s’imposava al cansament, al dolor.
Quan es començava a distingir a l’horitzó el
campament de final d’etapa, l’arribada es feia interminable,
doncs encara quedaven 7 o 8 Km,
però pensava: “Aviat podré treure’m la motxilla i
descansar”. Aleshores, quan érem a la haima, tocava
menjar, beure, curar-se els peus (ens sortien
butllofes), netejar-se i, sobretot, descansar
per recuperar les forces i poder continuar l’endemà.
La convivència amb els companys era cordial
i ens ajudàvem en tot el que calia.
Vaig compartir la haima amb cinc persones
més: dues noies lleidatanes del meu equip, dos
nois de Girona i la catalana Emma Roca (tota
una campiona!), que va ser la 2a dona en la classificació
final de la MDS després d’una ajustada
lluita amb la corredora francesa, que va acabar
guanyant.
El millor moment del dia era a la tarda, cap a
les set, quan repartien els e-mails que ens enviaven.
Llavors els llegíem emocionats entre llà-

eportatge
marathon des sables
MiRADA 19

Quan es
començava
a distingir a
l’horitzó el
campament de
final d’etapa,
l’arribada es
feia interminable
doncs
encara quedaven
7 o 8 km
20 MiRADA

eportatge
marathon des sables
MiRADA 21

El millor
moment del
dia era a la
tarda, cap a
les set, quan
repartien els
e-mails que
ens enviaven.
Llavors els
llegíem
emocionats
entre
llàgrimes
i rialles.
Com podeu
imaginar,
eren com una
“gran injecció
d’energia”
22 MiRADA
grimes i rialles. Com podeu imaginar, eren com
una “gran injecció d’energia”.
Dia rere dia, quilòmetre rere quilòmetre, va arribar
el moment més desitjat: traspassar la línia
de l’arribada fi nal. Es complia el meu somni. El
repte que va començar a arrelar dins meu aquell
dia quan vaig veure un reportatge de la MDS, en
què uns valents lluitaven al desert per arribar al
destí fi nal de cada dia, cansats, coixos, bruts,
suats..., però, exultants de satisfacció i alegria
per la difícil gesta aconseguida, arribar al seu
punt fi nal: havia estat superat! deixant una estela
de sentiments i vivències úniques i inoblidables.
■
DIA RERE DIA,
qUILÒMETRE RERE
qUILÒMETRE, vA
ARRIBAR EL MOMENT
MéS DESITjAT:
TRASpASSAR
LA LÍNIA DE
L’ARRIBADA fINAL

MERCÈ CUTILLAS
reportatge
marathon des sables
“És una prova molt dura, duríssima per les
condicions en què es realitza: calor,
autosufi ciència, cansament, butllofes als peus…”
D’on sorgeix la idea de participar en una carrera tan dura?
Crec que la idea de participar en la Marathon des Sables passa per la ment de molts corredors en algun moment
de la seva trajectòria esportiva, malgrat no es faci real. Personalment, va començar quan vaig veure el reportatge
d’un amic que va participar fa uns anys. Primer, em vaig quedar impressionada de la fortalesa i de l’esforç,
pas a pas, d’aquelles persones, carregades amb una motxilla i avançant enmig del desert. Era increïble, semblava
una pel·lícula de ciència fi cció, però era real!. Quan vaig reaccionar, seguidament vaig pensar si jo seria
capaç, i aquest pensament va anar creixent fi ns que es va convertir en tot un repte. Després, vaig coincidir amb
dues noies que també el tenien al cap i ens vam decidir a participar formant un equip femení: Fem Xtrem Lleida.
Val la pena lexperiència?
Sí. És una prova molt dura, duríssima per les condicions en què es realitza: calor, autosufi ciència, 250 km de
terreny desèrtic, cansament, butllofes als peus…, però anar superant totes aquestes adversitats, a més de les
que van sorgint inesperadament al llarg dels dies, et fa cada cop més forta mentalment i aprens que la constància
té un premi, en aquest cas arribar a la desitjada meta fi nal i la satisfacció d’assolir un gran repte. A més a
més, arribes a explorar quins són els teus límits, que sorprenentment sempre són més enllà d’on pensaves i que
sempre es pot una mica més. Després d’aquesta experiència i quan tornes a la teva vida quotidiana, et sents
més forta i més capaç d’afrontar els imprevistos del dia a dia, ja sigui tant pel repte superat com pel que aprens
després d’haver vist les pobres condicions en què viuen la gent del desert, sobretot, aquells nens que ens volien
agafar de la mà i ajudar-nos a córrer.
En algun moment vau pensar a deixar-ho?
Durant la cursa, tens molt de temps per pensar i et passen moltes coses pel cap. Quan el cansament va augmentant
i el cos et demana que paris, fi ns i tot arribes a pensar que no havies d’haver començat. Però en aquest
moment recordes totes les hores invertides en entrenar a canvi de sacrifi car hores familiars, recordes la gent
que t’ha animat i espera la teva arribada, recordes la il·lusió dels teus fi lls, pares, familiars, amics..., de tots
als que hem implicat en aquest repte durant tants mesos de preparació i, aleshores, sorgeixen les forces necessàries
per avançar i guanyar quilòmetres al desert.
Quin entrenament vau seguir?
Com en qualsevol prova atlètica, l’entrenament és molt important. Ja érem conscients que la preparació ens
comportaria la dedicació de moltes hores a la setmana i que anirien augmentant a mesura que ens apropàvem
al dia de la cursa. Teníem un entrenador que ens va fer el planing, començant per córrer uns 40 km/setmana
fi ns a arribar a uns 150 km/setmana. També intercalàvem sessions de cycling, abdominals, estiraments i peses.
No cal dir les difi cultats que vàrem tenir en alguns moments per compaginar tot això amb la vida laboral i familiar,
a més d’anar preparant el material necessari per a la nostra aventura.
Tornaries a repetir?
Personalment, no descarto la possibilitat de tornar a participar en la MDS. Per a mi l’experiència ha estat positiva
i tinc molt bones sensacions. Generalment, al acabar un repte, automàticament fas una anàlisi dels encerts
i dels errors comesos i voldries tornar-hi per aplicar el que has après i fer-ho millor.
Algun moment que t’hagi marcat més?
Hi ha molts moments, doncs quan la vivència és tan dura i intensa, sorgeixen molts. Potser el més intens és
quan traspasses l’arribada fi nal i penses: Ja esta!! I sents una barreja d’alegria, superació, cansament i, sobretot,
satisfacció indescriptible d’haver assolit el gran repte.
MiRADA 23

LA JOVE CAMBRA
INTERNACIONAL, en
anglès Junior Chamber
International, és una
associació no
governamental de joves de
tot el món amb l’objectiu
d’aprendre a assumir
responsabilitats i a
desenvolupar habilitats
directives mitjançant el
treball en projectes per a la
comunitat i està present a
uns 120 països
JOVE CAMBRA
La força dels joves
emprenedors de Lleida
24 MiRADA

TExT MARIA fLORENsA
fOTOs JCI
La primera Jove Cambra va ser creada el 1915
per Henry “Hy” Giessembler a Saint Louis, Missouri
(EUA), sota el nom d’Associació Cívica Progressista
d’Homes Joves, amb l’objectiu d’agrupar
joves disposats a servir a la comunitat. Acabada
la Primera Guerra Mundial, Giessembler va
posar-se en contacte amb homes de negocis
d’altres ciutats dels Estats Units i, en molt poc
temps, 29 clubs de diferents ciutats es van associar
per fundar la Jove Cambra de Comerç dels
Estats Units.
El moviment va creuar l’Atlàntic el 1928 i va
crear la Jove Cambra a Anglaterra, tot i que no
va arribar a Catalunya fins al 1963. Aquell any
van iniciar-se contactes entre membres del Cercle
d’Economia de Barcelona i de la Jove Cambra
Internacional. Impulsats per en Carles Ferrer Salat,
naixia, el 1965, la Jove Cambra de Barcelona.
El grup fundador va promoure l’associació a la
resta d’Espanya i, a partir de 1967, es constituïren
joves cambres a Sabadell, Reus, Madrid, Tàrrega,
Terrassa, Lleida, València, Girona, Manresa,
Oviedo... A Lleida, el 21 de setembre de 1970,
els Srs. Porta, Guiu, Morell, Siurana, Santesmasses,
i de Sàrrega, fundaren la Joven Cámara
Económica de Lérida. Era la darrera etapa de la
dictadura franquista i es constituïa legalment
una associació democràtica a Lleida, segurament
l’única, amb la voluntat de servir i promoure la
formació entre els seus socis i entre altres entitats
de caràcter públic i privat; l’associació tenia
la finalitat d’incrementar el bé comú mitjançant
el foment de l’estudi de matèries d’interès social
i cercant el perfeccionament de la consciència
cívica i el desenvolupament econòmic d’Espanya.
El 1989, ja amb el nom de Jove Cambra de
DuRANT ELs ANys,
DIfERENTs LLEIDATANs
hAN OsTENTAT EL
CàRREC DE pREsIDENT
I s’hAN REALITzAT
CENTENARs DE pLANs
I ACCIONs EN BENEfICI
DE LA CIuTADANIA
reportatGe
JOVE CAMBRA
A Lleida, el 21
de setembre
de 1970, els
Srs. Porta,
Guiu, Morell,
Siurana,
Santesmasses,
i de Sàrrega,
fundaren la
Joven Cámara
Económica de
Lérida
MiRADA 25

Lleida, es van definir els estatuts i les finalitats
de l’entitat. Durant els anys, diferents lleidatans
actius han ostentat el càrrec de president i s’han
realitzat centenars de plans i accions en benefici
de la ciutadania.
Aquest 2011, Joan Carles Piñol ha estat el
president local de l’entitat. Nascut a Lleida el
1977, llicenciat en Administració i Direcció
d’Empreses i MBA per ESADE, ha passat per una
etapa formativa als Estats Units i Alemanya. Ha
treballat com a consultor a Bèlgica i al nostre
país. Ha estat emprenedor en diferents projectes,
consultor en finançament de projectes de
base tecnològica, així com formador i gestor de
xarxa de business angels.
Com explicaries què és la Jove Cambra Internacional?
És una organització sense afany de lucre que
busca donar oportunitat als joves d’entre 18 i 40
anys perquè entrin en contacte i se sensibilitzin
amb els problemes que afecten la seva comunitat,
mitjançant programes que incideixen positivament.
Per tant, és una comunitat de ciutadans
actius, joves emprenedors, que busquen millorar
el seu entorn i créixer com a individus.
Què s’entén per joves emprenedors?
La definició que fa de si mateixa l’entitat és
ciutadans actius. Aquesta definició no té només
una implicació des del punt de vista empresarial
sinó que hi ha emprenedoria de molts tipus.
Existeix l’emprenedoria social (persones que
busquen el benefici de la societat amb diferents
accions), emprenedoria científica (quan la dedicació
es concreta en portar la ciència un pas més
enllà), emprenedoria política (de persones que
26 MiRADA
dediquen el seu temps en benefici dels ciutadans
a través de l’activitat pública)... Hi ha molts tipus
d’emprenedoria i no s’ha d’entendre com emprenedoria
amb afany de lucre. De fet, les persones
de la jove cambra hi dediquen el seu temps
de manera voluntària.
Quina és la contraprestació?
Et permet un creixement personal a través de
“LA JOVE CAMBRA
INTERNACIONAL és
uNA COMuNITAT DE
CIuTADANs ACTIus,
JOVEs EMpRENEDORs,
quE BusquEN MILLORAR
EL ENTORN I CRéIxER
COM A INDIVIDus”

l’acció. A tall d’exemple: veure mil telenotícies
no et converteix en un bon presentador sinó que
has de dedicar aquestes hores a millorar les teves
habilitats com a comunicador... És a través
de l’acció i portant a terme programes d’àmbits
molt diversos, quan practiquem. A través d’això
aprenem habilitats soft com el lideratge, parlar
en públic, oratòria..., i al mateix temps ho estem
fent amb programes que beneficien la comunitat.
Un exemple de treball en benefici de la comunitat?
Aquest any hem fet el programa: “No t’aturis,
empren”. Membres de la Jove Cambra vam dedicar
un cap de setmana a formar joves que estan
a l’atur en temes d’ocupació autònoma, imatge,
comunicació personal, pla d’empresa, lideratge...
Fruit d’aquesta jornada, una persona dels
trenta participants al curs va aconseguir feina i
ens va donar les gràcies perquè l’havíem ajudat
molt quant a la seva imatge personal. Aquest
programa el repetirem en breu. Un altre progra-
reportatGe
JOVE CAMBRA
“La Jove
Cambra
Internacional
és una
organització
sense afany
de lucre que
busca donar
oportunitat
als joves
d’entre 18 i 40
anys perquè
entrin en
contacte i se
sensibilitzin
amb els
problemes que
afecten la seva
comunitat”
MiRADA 27

ma que hem de començar és el “Rally d’emprenedors”.
Seleccionarem nois de diferents escoles
perquè puguin compartir una jornada complerta
amb un emprenedor de Lleida. L’objectiu és despertar
vocacions d’emprenedoria als més joves.
Creus que són accions importants per animar
i activar la societat?
L’entitat el que busca és que els joves que en
formem part aprenguem i tinguem una conducta
positiva i que siguem responsables. És una escola
col·lectiva on és el grup el que ensenya a l’individu.
Els veterans van marcant el pas per als
júniors més joves. És un traspàs cultural d’actituds
per a la creació de joves ciutadans implicats
que participin de la comunitat i de futurs líders
en diferents àmbits.
Quin és el paper de la Jove Cambra en l’actual
situació de crisi?
De crisis en els anys més recents n’hi ha hagut
vàries. Actualment és probablement en temes
d’atur, però si ens remuntem als anys 70, quan la
Jove Cambra ja portava 10 anys a Lleida, hi havia
una crisi no només econòmica sinó política,
no hi havia democràcia, la crisi del petroli...,
s’ajuntaven moltes crisis i la situació no era tan
bona com ara. En aquells moments, la Jove Cambra
ja va contribuir en el desenvolupament del
país i era molt activa. Ara mateix també té
aquesta actitud. Ser positiu, respectuós, saber
relacionar-se, tenir habitats de lideratge..., són
conductes i actituds que és bo de conèixer en
qualsevol moment, són actius que no t’ensenyen
a l’escola ni a la universitat.
A tu personalment que t’ha aportat?
Ja porto 10 anys a l’entitat i durant aquest
2011 n’he estat el president. Formar part de l’entitat
i tenir una actitud activa et proporciona,
com a individu, un creixement en diferents habilitats
com ara la comunicació (estructurar el
pensament per comunicar-lo), d’interrelació amb
grups, lideratge... Un lideratge que implica mimar
les persones, perquè tots som voluntaris.
Ara, per exemple, estem organitzant un premi:
“Premi lleidatans”, conjuntament amb un grup
28 MiRADA
“fORMAR pART DE
L’ENTITAT I TENIR
uNA ACTITuD ACTIVA
ET pROpORCIONA,
COM A INDIVIDu, uN
CREIxEMENT EN
DIfERENTs
hABILITATs”

eportatGe
JOVE CAMBRA
“L’entitat el
que busca
és que els
joves que en
formem part
aprenguem
i tinguem
una conducta
positiva i
que siguem
responsables.
És una escola
col·lectiva on
és el grup el
que ensenya a
l’individu”
MiRADA 29

de 13 persones. Tots ens hem il·lusionat i estem
sumant, estic content perquè és una il·lusió
contagiosa. Al mes de juny també vam viure una
experiència molt bonica. Vam organitzar un congrés
europeu a Tarragona, amb 270 voluntaris
del país, i van venir 2.500 joves europeus. El voluntariat
és contagiós i la ciutadania activa també,
i això omple. Tots podem dedicar unes hores
a la setmana en benefici de la nostra comunitat.
Creus que Lleida és una ciutat activa en
aquest sentit?
Crec que som una ciutat activa, amb personalitat,
plena d’associacions potents i sòlides. Hi ha
gent que està dedicant molt esforç a diferents
actuacions. Crec que vivim en una ciutat activa i
implicada, tot i que sempre, evidentment, po-
30 MiRADA
dem anar a més. Tenim la feina de contagiar les
persones i sumar gent. L’associacionisme és una
cosa que fa ciutat i vertebra una comunitat.
“CREC quE sOM uNA
CIuTAT ACTIVA, AMB
pERsONALITAT, pLENA
D’AssOCIACIONs pOTENTs
I sòLIDEs ON hI hA gENT
quE EsTà DEDICANT
MOLT EsfORç A
DIfERENTs ACTuACIONs”

Tot membre de la Jove Cambra té un conjunt d’oportunitats dins l’associació. Una d’elles és
l’oportunitat de liderar, és a dir, dirigir i treballar en equip.
El júnior, nom que se li dona a un membre de la Jove Cambra, pot desenvolupar les seves pròpies
iniciatives planifi cant, coordinant, dirigint, analitzant, etc., qualsevol projecte que compleixi
alguna de les fi nalitats de l’associació. Aquesta és la millor manera d’aprendre a dirigir i treballar
en equip. Tots poden formar part de l’equip directiu, com ho demostra la rotació anual de tots els
seus càrrecs directius, afavorint així la formació d’aquests membres en el màxim de camps de
gestió.
Solament són electes els càrrecs de president i vicepresident, i, com hem dit, només dura una
any cada legislatura. Des del 1970, aquestes persones han estat els presidents de la Jove Cambra
de Lleida:
1971 Miquel Santesmasses
1972 Josep Mª Mora
1973 Antoni Siurana
1974 Francesc Sapena
1975 Josep Mª Mora
1976 Josep Mª Alberola
1977 Manel de Sàrraga
1978 Comissió Gestora
1979 Josep Solans
1980-82 Comissió Gestora
1983 J.A. Castillo
1984 Josep Lage
1985 J.A. Bernal
Primer Congrés de la JCI
EsCOLA DE LÍDERs
1986 Francesc Caballero
1987 Miquel Gambau
1988 Antoni Pujol
1989 Baldo Capdevila
1990 Fèlix Larrosa
1991 Jordi Torres
1992 Neus Carrasco
1993 Arturo Hellín
1994 Manel Llaràs
1995 David Balaguer.
1996 Meritxell Montagut
1997 Sílvia Ibáñez
1998 Ricard Torrent
1999 Jesús Puyal
2000 Jordi Dalmau
2001 Josep Nieto
2002 Albert Roure
2003 Maite Pascual
2004 Josep Ramón Guiu
2005 Oscar Ortega
2006 Marc Cerón
2007 Blanca Torres
2008 Joan Mestre
2009 Jordi Plens
2010 Pere García
2011 Joan Carles Piñol
reportatGe
JOVE CAMBRA
“El voluntariat
és contagiós i
la ciutadania
activa també,
i això omple.
Tots podem
dedicar unes
hores a la
setmana en
benefi ci de
la nostra
comunitat”
MiRADA 31

fotografia
real people project
SÓN DE LLEIDA I d’arreu. Joan Cantó els ha captat
la mirada i l’ha congelat en una col·lecció de retrats
de gent real que està donant la volta al món
JOAN CANTÓ
Retratant la mirada
de la gent real
TExT MARIA FLORENSA
FOTOS JOAN CANTÓ
Músics, doctors, periodistes, policies, dissenyadors,
fotògrafs, parats, informàtics, pagesos, miops,
blancs, negres, amb pírcings o sense... rossos,
castanys, tenyits, pèl-rojos, canosos... Són
de Lleida i d’arreu. Joan Cantó els ha captat la
mirada i l’ha congelat en una col·lecció de retrats
de gent real que està donant la volta al
món
Com va començar el projecte?
Fa tres anys. Havia de fer un retrat a un amic
músic. Ell portava ulleres però es va posar lents
i jo li continuava veient cara de miop. Així que
vaig decidir centrar tota l’atenció als seus ulls
perquè es notés que hi havia un esforç en la mirada.
Vaig decidir que m’agradava aquella estètica
i vaig pensar que era l’element que em faltava
per a un projecte que tenia en ment: una collecció
de cares.
Crec que mentalment estic bastant sa, però, al-
32 MIRADA
“éS uN pROJECTE
ObERT A TOThOM. quI
vuLguI pOT ENTRAR
A FORMAR pART
D’AquESTA
COL·LECCIÓ, pERò
hAN DE SER ELLS ELS
quE vINguIN A MI”
hora, tinc una personalitat una mica compulsiva
i molta afecció pels objectes. Sempre he començat
col·leccions de mil coses i no les he acabat
mai. Com que sóc fotògraf i retratista vaig decidir
fer una col·lecció de cares de la gent que
m’envoltava: família, amics, coneguts i saludats.
Sovint es busca ser original en les idees però tenia
ganes de fer una cosa simple, una feina de
repetició i acumulació. Les fotografies, una per
una, poden tenir poc o molt valor, sobretot per a
la persona retratada o per als seus coneguts. Des
del meu punt de vista, i per qui no conegui la
persona, prenen valor com a conjunt: un munt
de cares i totes amb la mateixa expressió. Volia
que semblés com una col·lecció de papallones
clavades amb una agulla, totes posades en la
mateixa posició, amb l’única diferència de les
particularitats físiques de cadascú.
Què tenen en comú aquesta gent real?
L’única cosa que tenen en comú tots ells sóc jo,
i aquest és el nexe. Al principi del projecte era la
gent que envoltava el fotògraf. Jo sóc el que sóc
però la gent que m’envolta i amb la que em relaciono
també em defineix.
Ara ho he obert i tothom qui vulgui pot entrar a
formar part d’aquesta col·lecció, però han de ser
ells els que vinguin a mi, jo no demano mai a la
gent que participi. D’aquesta manera, es manté
la meua persona com a punt en comú. Quan algú
em pregunta què cal fer per poder participar al
projecte, jo els dic que acaben de complir l’únic
requisit. Ve molta gent interessada a participar
en el projecte i sempre xarrem i acabem trobant
algun nexe d’unió. Quan em pregunten quant
tardarem a fer les fotos, sempre dic: la sessió de
fotografies durarà 10 minuts però abans farem

“Quan algú
em pregunta
què cal fer
per poder
participar al
projecte, jo els
dic que acaben
de complir
l’únic requisit”
MIRADA 33

fotografia
real people project
34 MiRADA
UN PROJECTE INTERNACIONAL
Col·leccionar és una cosa natural en l’ésser humà. Algunes
persones simplement acumulen pel plaer de comptar les peces
de les seves col·leccions o per gaudir de la varietat i
particularitat de les mostres més exòtiques. Hi ha colleccions
a partir de segells, monedes, minerals, miniatures,
insectes... gairebé qualsevol cosa pot ser recollida i
classifi cada. Joan Cantó és un retratista, així que la seva col
·lecció es composa de cares. Va començar fotografi ant la gent
del seu voltant i el projecte es va extendre rapidament a
persones de tot el món.
La pàgina web del Projecte gent comú i corrent www.
realpeopleproject.com mostra tota la col·lecció de cares i
també és un punt de trobada per a totes les persones
interessades en participar-hi com a models.
USOS COMERCIALS
Joan Cantó no és l’únic que viatja per tot el món a la recerca
de cares. Una vegada que són part del projecte, moltes
persones que han estat fotografi ades en qualsevol lloc del
món, apareixen unes setmanes més tard en la portada d’una
revista als Estats Units, en un cartell a Suïssa o en l’anunci
d’un producte a Austràlia. Les fotos de the real people
project, no són només un concepte artístic o estètic, sinó que
també poden ser un producte comercial. Moltes de les
imatges de la col·lecció es poden adquirir comercialment a
través de les agències d’imatges Istockphoto i Getty. Aquesta
és la principal font de fi nançament del projecte des dels seus
inicis i el que ha fet possible estendre i ampliar el projecte a
nivell internacional. No obstant això, moltes altres imatges
només es mostren a la pàgina web. Aquestes són part de la
col·lecció només en el seu aspecte purament artístic. Tot
depèn del que decideixi la persona retratada.
EXPOSICIONS
El Projecte de Reial People va més enllà d’aquesta pàgina
web, més enllà dels fi ns publicitaris dels retrats i més enllà de
la seva concepció com la recol·lecció de les cares. Les
exposicions del projecte inclouen una selecció de les cares de
diferents parts del món que pot ser substituïda per les noves
imatges preses a nivell local durant el temps de l’exposició.
En general, les sessions de fotos es realitzen en paral·lel a
l’exposició, sovint durant el dia de la inauguració. Cada
exposició de Gent normal i corrent és un producte viu que
s’adapta al lloc i a les persones que l’allotja.
un cafè de vint minuts. És gairebé part del procés,
un ritual, ha de ser cafè i foto, perquè és
una manera que entrin al meu cercle de coneguts.
Els has de conèixer per poder captar-los la
personalitat o l’essència a través de la mirada?
No, en aquesta col·lecció no hi ha personalitat
que valgui, estan dissecats. Cadascú en pot fer
la seva interpretació i veu el que vol veure però
en realitat tots fan la mateixa cara. Són expressions
neutres que donen peu a la pròpia interpretació.
Crec que realment no hi ha aquesta
part metafísica. Busco un centre d’atenció i en
surten unes imatges que fan ganes de mirar-les,
que t’encanten, veus unes personetes i totes
t’estan mirant. Et sents observat a l’hora que les
mires.
Hi ha una pel·lícula del David Lynch que es diu
“Carretera perduda”. Es produeix un crim a casa
del protagonista i la policia li pregunta perquè
no té càmeres de seguretat, i el protagonista
respon: “No m’agrada el vídeo, m’agrada recordar
les coses a la meua manera”. Al vídeo veus el que
hi ha, dóna menys marge a la interpretació i
l’abstracció. A la fotografia li treus el factor
temps i veus una cosa congelada. Si veus un retrat,
i el retratat no fa res ni diu res, no hi ha
gaires elements per jutjar-lo. En un retrat només
veus una cara, totes les altres interpretacions les
estàs posant tu.
L’única informació que hi consta sobre la gent
és el lloc de residència i la seva professió, per
què?
És la manera de catalogar, per fer les pàgines de
l’àlbum, però també és una trampa que dóna joc.
Estàs donant claus per interpretar un retrat. Jo
crec que són retrats purament descriptius i prou,
però la interpretació a vegades està condicionada
al que són. Comentaris com per exemple: “es
que aquest té cara d’advocat, ja se li veu...” La
informació que hi apareix per catalogar-los dóna
peu a pensar sobre la vida de la gent, què fan,
com són... però res d’això hi és a la fotografi a, al
“EN AquESTA
COL·LECCIÓ NO hI hA
pERSONALITAT quE
vALguI, ESTAN
DISSECATS. CADASCÚ
EN pOT FER LA SEvA
INTERpRETACIÓ I vEu
EL quE vOL vEuRE”

final les fotos són això. És un joc dintre del projecte.
Per què retratista?
Jo era un filòleg molt dolent i vaig decidir dedicar-me
a la fotografia. Retratista perquè la gent
és molt interessant, és un valor afegit, coneixes
gent que mai hauries conegut i es crea un vincle
molt interessant entre fotògraf i retratat. Crec
que quan una persona és retratada s’adona del
poder del fotògraf. És una cosa que amb els animals
o els nens no passa: no en són conscients
que pots crear la imatge d’algú que potser no és
la que la persona vol ensenyar. De fet, ni tan
sols en són conscients que hi ha una imatge pròpia
que volen mostrar. Si ets respectuós amb això
et guanyes el seu agraïment (i no vol dir que
jo ho faci). n
“Sóc retratista
perquè la
gent és molt
interessant,
és un valor
afegit,
coneixes
gent que
mai hauries
conegut i
es crea un
vincle molt
interessant
entre fotògraf
i retratat”
MiRADA 35

En plena
era digital
i davant
l’evident
revolució
tecnològica
en què vivim
se’ns planteja
la necessitat
d’educar
els nostres
alumnes
en l’ús
responsable de
les tecnologies
de la
informació i la
comunicació,
partint del
seu nivell de
maduresa i
cognitiu
36 MiRADA
carOl mOré, DirectOra de l’escola bressol La
Quitxalla, de Mollerussa, parla de l’ús de les Tecnologies
de la Informació i la Comunicació a la seva escola
quitxalla
Una escola bressol
a la porta del Mur
textO carOl mOré
fOtOS la quitxalla
Cada any a la nostra escola bressol, La Quitxalla,
treballem nous centres d’interès i dissenyem
projectes innovadors de temes presents en la realitat
quotidiana dels nostres alumnes. En el moment
actual, tots ells tenen un contacte directe
i continu en el seu entorn més proper, amb diferents
elements tecnològics: ordinadors, dvds,
càmeres fotogràfiques, Internet i un llarg etcètera.
En plena era digital i davant l’evident revolució
tecnològica en què vivim, se’ns planteja la
necessitat d’educar als nostres alumnes en l’ús
responsable de les tecnologies de la informació i
la comunicació, partint del seu nivell de madu-

esa i cognitiu. És aquest primer plantejament el
que ens porta a crear el Projecte “Mirades Màgiques”.
Així doncs, l’equip educatiu de La Quitxalla comença
a treballar fent una primera recerca teòrica
sobre el tema i a poc a poc sorgeixen idees i
propostes per treballar de manera vivencial, experimental
i lúdica, elements com la fotografia,
les gravacions i projeccions d’imatges en moviment,
o les gravacions sonores. El projecte va
prenent forma i anem formulant els principals
objectius didàctics.
Comencem a dissenyar tallers de fotografia de
les nostres joguines; viatges sonors a móns fantàstics
en el Racó dels Sons Màgics; o projeccions
de vídeo de les activitats que ens agraden i
ens fan sentir bé. Hi ha un element però, que
esdevé tot un repte en el nostre projecte: Internet.
L’eina cabdal en el futur, tant formatiu com
personal, dels nostres nens i nenes, planteja una
dificultat evident a l’hora de treballar amb infants
tan petits. Com establir-hi una relació directa
i enriquidora?
Passejant pel Passeig de Ronda a Lleida trobem,
a la façana de la Fundació Ferreruela Sanfeliu,
la resposta als nostres dubtes, amb una
pregunta suggeridora: “Pot un mur ser una porta?”.
Ens informem del projecte mitjançant una
reportatge
la quitxalla
l’equip eDucatiu De La
QuitxaLLa cOmença a
treballar fent una
primera recerca
teòrica SObre el tema
i a pOc a pOc SOrgeixen
iDeeS i prOpOSteS per
treballar
MiRADA 37

Passejant pel
Passeig de
Ronda a Lleida
trobem, a
la façana de
la Fundació
Ferreruela
Sanfeliu,
la resposta
als nostres
dubtes, amb
una pregunta
suggeridora:
“Pot un
mur ser una
porta?”
38 MiRADA
xarxa social i ràpidament tot l’equip educatiu
s’engresca a participar-hi! Es tracta d’elmur.net,
“un projecte cultural que vol estimular el diàleg i
la participació ciutadana a través de la creació
artística. Elmur.net convida a tots els ciutadans a
compartir la seva imaginació per tal de construir
un món millor”. No hauria de ser aquest, precisament,
l’ObjectiuNo hauria de ser aquest, precisament,
l’objectiu en majúscules de l’educació? A
les nostres escoles, eduquem i convivim amb les
persones que dibuixaran el demà!
Els principals propòsits d’elmur.net s’adiuen
perfectament a la filosofia de la nostra escola,
on creiem en una educació positiva, basada en
l’optimisme, compromesa a formar persones crítiques
amb pensaments divergents i creatius,
que sàpiguen trobar “portes als murs” i “finestres
a les pantalles”. Eduquem persones que el
dia de demà siguin responsables i lliures per de-
Vam eDitar leS
imatgeS graVaDeS i
Vam enViar-ne el
reSultat a www.
eLmur.net, On eS
pOt Veure el VíDeO
art a la galeria
D’aqueSta web
cidir quines portes i finestres volen obrir i quines
experiències, tant reals com virtuals, volen viure.
No podíem trobar una manera millor d’apropar
als infants de les nostres aules al complex món
d’Internet que un projecte com elmur.net, un
dels principals objectius del qual és potenciar
l’ús creatiu de les tecnologies de la informació i
la comunicació. Després d’aquesta descoberta,
acabem de perfilar el projecte, definim els nostres
objectius i les activitats que realitzarem,
informem a les famílies, i comencem a portar a
la pràctica tot el nostre treball.
L’eix central que articula el nostre apropament
a les TIC és l’Art, així que decidim fer un taller de
gravació d’imatges en moviment d’un dels innumerables
moments d’experimentació artística
dels nostres inspirats alumnes. El resultat: pinzellades
que es fan i es desfan, un apropament
màgic al món de l’Art, des dels ulls d’un infant.
Vam editar les imatges gravades i vam enviar-ne
el resultat a www.elmur.net, on es pot veure el
vídeo ART a la galeria d’aquesta web. I així va
ser com ens vam convertir en els creadors més
joves del projecte! Tot un honor per als nostres
petits artistes i per a nosaltres, les mestres, que
aparegués una notícia sobre la nostra participació
a la web d’elmur.net. La valoració que en fem
de l’experiència és plenament positiva. Evidentment,
el plantejament d’aquest projecte amb infants
tan petits implica dissenyar i proposar les
activitats des d’un punt de vista lúdic i partir de

l’estimulació sensorial i la manipulació directa
dels elements. Així doncs, si a nivell d’escola
bressol, vam poder aprendre i gaudir amb l’experiència,
a d’altres nivells educatius elmur.net pot
ser emprat com una oportuna eina pedagògica
per tractar el tema de les TIC i el seu domini,
tant a nivell de procés i conceptual, com d’actitud,
fomentant l’esperit crític i la sensibilitat artística
dels alumnes.
Iniciatives com aquesta, permeten plantejar
propostes educatives, basades en el respecte i la
creativitat des d’una metodologia pròpia del segle
XXI i promouen un compromís més enllà de
les aules. Ens quedem amb les paraules d’elmur.
net: “volem sumar missatges, idees, moments, vi-
reportatge
la quitxalla
sions i il·lusions per construir un món més positiu,
intercultural, solidari i pacifista”. n
iniciatiVeS cOm
aqueSta permeten
plantejar prOpOSteS
eDucatiVeS, baSaDeS en
el reSpecte i la
creatiVitat DeS D’una
metODOlOgia pròpia
Del Segle xxi
MiRADA 39

entrevista
roser xuclà
lI eNcANTA coNDuIr I nedar a contracorrent. És
camionera, dirigeix una explotació a l’Horta de Lleida
i treu temps per pescar i llegir històries de misteri...
roser xuclà
“Sóc camioner,
camionera sona
malament”
TexT rosA mATAs
foTos rAmoN gAbrIel
Li encanta conduir i nedar a contracorrent. És
camionera -prefereix camioner perquè en femení
li sona malament-, dirigeix una explotació a
l’Horta de Lleida, cada dissabte ven les seves
hortalisses al mercat dels pagesos i treu temps
per pescar i llegir històries de misteri... Roser
Xuclà Olivé (Lleida 1964) és una de les poques
dones al volant en un gremi amb molts noms
masculins.
Com es la seva vida sobre rodes? Treballa pel
seu compte?
Treballo per a Ditransco, una agència de transport
de mercaderies que forma part del grup Sorigué.
Aquest és el meu camió, amb la S de Sorigué
-mostra una fotografia-. Amb el que més treballo
és amb material d’obra, aquí ja duc quatre
40 MIRADA
lA roser combINA
el cAmIó Amb el
coNreu
D’horTAlIsses I
fruITA, Té uNA
pArADA Al mercAT
Dels pAgesos De
lleIDA Del DIssAbTe
anys, onze mesos i vint dies, per a ser exactes.
Per què duu el compte tant exacte?
Perquè sóc meticulosa. Per a mi, aquest treball
fou un repte. Sóc tècnic agrícola, tenia una empresa
d’horticultura i cítrics a Tarragona, amb
regs moderns i hivernacles. Vaig tenir un accident
i em vaig veure obligada a deixar-la. Em va
costar moltíssim. Llavors, em vaig plantejar la
vida d’una altra manera.
Què li va passar?
Un cop fortuït amb una pedra em va provocar un
traumatisme ocular a l’ull esquerre un 15 d’agost.
Després d’un periple per diversos oftalmòlegs,
entre Tarragona i Lleida, Rafael Ferreruela em va
operar. Després em vaig treure els carnets i vaig
aconseguir treballar en el transport.
Va canviar un treball arrelat a la terra pels
llargs viatges?
A mi sempre m’ha agradat viatjar. Als 15 anys me
n’havia anat a estudiar a l’escola d’experimentació
agrària de Lorca. Després vaig tornar a casa,
produïa a Tarragona y ho venia a Lleida, que és
on tenia més marge. M’agradava conduir i vaig
decidir guanyar-me la vida conduint.
Quin tipus de camió condueix?
Un Mercedes, un tràiler, és una tractora amb diferents
remolcs. El transport que fem aquí és local,
nacional i internacional.
Com són els viatges llargs? Normalment, les

Aquest és el
“meu camió,
amb la S de
Sorigué -mostra
una fotografia-.
Amb
el que més
treballo és
amb material
d’obra, aquí
ja duc quatre
anys, onze
mesos i vint
dies, per a ser
exactes”
MIRADA 41

entrevista
roser xuclà
dutxes de les benzineres són als serveis d’homes?
Quan vaig fora, a les gasolineres de les àrees
franceses sempre hi ha apartats per a dones; a la
Jonquera, també.
I a Espanya?
A Espanya són contades les gasolineres amb dutxes
als serveis de dones. Per sort, sempre hi ha
una platja a prop. En una gasolinera de Sagunt
on parava sempre, han modificat el restaurant i
tenien dues dutxes per a dones. A Andalusia, on
fa dies que no hi vaig, només n’hi havia un per
la part de Granada, que ja coneixíem tots. I a
Madrid també n’hi ha. Estan en els llocs grans.
Són poques les companys d’aquest ofici copat
pels homes?
Hi comença a haver algunes dones, però la veritat
és que aviat ho deixen.
Per què?
El problema principal que tenen les dones al ca-
42 MiRADA
mió no és ni la força ni l’aparell. És la disponibilitat
horària. Jo, si estic a l’empresa i m’aguanten,
és perquè faig igual que els demés. No s’hi
val a fer canvis si tens nens. La jornada laboral
és molt, molt llarga i és molt difícil de portar.
Quin horari fa?
Avui m’he aixecat a les cinc del matí, demà surto
a les sis del matí i encara estic aquí donant vol-
“el problemA
prINcIpAl que TeNeN
les DoNes que
TrebAlleN eN el cAmIó
No és NI lA forçA NI
l’ApArell. és lA
DIspoNIbIlITAT
horàrIA”

tes -són les nou de la nit d’un dia de finals de
novembre-. Demà m’envien a França, seré tota la
setmana fora. Quan vaig començar amb aquest
treballa, transportava cereal de França, sortia el
diumenge per la tarda i no tornava fins al divendres.
És dur.
A veure com duus una família... Encara que t’ajudin.
I els nens, què?
Té nens? Parella?
No. Jo visc sola. Porto quasi cinc anys en el camió…
Això, en aquesta agència; en el camió, en
duc tretze. Les empreses volen gent amb experiència.
En l’anterior en van donar una oportunitat.
El cap volia provar amb una dona, va provar
amb mi i li va agradat.
Com condiciona el seu treball el fet de ser dona?
Ho condicionava, es notava. Ara, ja no. Quan
vaig començar, feien apostes sobre el temps que
duraria. Alguns pensaven que no aguantaria ni
un parell de dies. Hi vaig estar set anys. Podrien
haver estat més, però me’n vaig anar jo. Quan
vaig arribar a Ditransco, em posaven cares rares.
Ara ja em tracten com a un més del grup.
Hi ha més dones?
No. Quan jo vaig entrar a l’empresa, ja em coneixien,
perquè amb l’empresa anterior ja havia treballat
per a aquesta agència duent tubs a la Seu
d’Urgell per a una construcció. Feia anys que
n’havien proposat canviar, eren els temps del
boom de la construcció, necessitaven xofers i al
final em vaig decidir i vaig canviar. Com que hi
havia molt treball, llogaven el camió de l’empresa
per a la que jo treballava i jo duia bon ritme
amb el tràiler. M’oferien un camió nou i, tot i
que al començament vaig dir que no, després em
van convèncer.
Quina ha estat la càrrega més pesada i les
més difícil per a vostè?
Fou una càrrega especial que van fer, vam tenir
“Quan vaig
començar,
feien apostes
sobre el temps
que duraria.
Alguns
pensaven que
no aguantaria
ni un parell de
dies. Hi vaig
estar set anys”
MiRADA 43

entrevista
roser xuclà
problemes però ho vaig superar. No m’agraden
massa els transports especials amb permís.
Què és una càrrega especial?
Necessites dur cotxe pilot i molt senyalitzat el
camió, a més de demanar una autorització perquè
et deixin circular.
Què era?
Eren uns dipòsits molt grans. Anàvem per una
carretera en obres a Castelló, no ens passava per
un pont... Va ser molt pesat. Feia falta anar molt
a poc a poc, deixar passar als demés conductors...
Què és el millor de ser camionera?
La carretera ensenya a esperar l’inesperat. A mi
44 MiRADA
“m’AgrADA vIATjAr
solA. és com vAIg
mIllor. és lA
mIllor mANerA
D’ApreNDre. quAN
vAs AcompANyADA
s’escApeN
molTes coses”
m’agrada veure paisatges, gent, veure un altre
món. És la manera més barata de viatjar. On jo
he anat amb el camió, no hi arriben les agències
de viatge. Amb el camió es tenen converses amb
la gent i s’arriba a llocs que d’una altra manera
no s’hi pot. I, ja que sóc agricultor, m’agrada
veure com duen els mercats, parlar amb els francesos.
Recorda algú que li hagi impactat?
En una cooperativa coneixia un home gran.
M’havia escoltat parlar amb una altra persona en
català i li va cridar l’atenció l’accent lleidatà. Em
va contar que havia sortit de Lleida als quinze
anys, amb la guerra. Em va descriure Lleida com
la recordava. Em va semblar una pàgina oberta
de la història, que m’estava parlant.
On?
A Saint-Élix-Theux, fa un temps. Deu fer uns vuit
anys. Era gran i conservava l’accent de Lleida.
Deia que mai hi havia tornat i va descriure el riu
Segre, els rentadors com apareixen als diaris
quan reprodueixen fotografies de l’època. Jo he
nascut a Lleida i no ho he vist.
Viatja sempre sola?
M’agrada. És com vaig millor. És la millor manera
d’aprendre. Quan vas acompanyada s‘escapen
moltes coses. Si hi ha adversitats, jo tinc molta
confiança en mi mateixa.

“La carretera
ensenya
a esperar
l’inesperat. A
mi m’agrada
veure
paisatges,
gent, veure
un altre món.
És la manera
més barata de
viatjar. On jo
he anat amb
el camió, no
hi arriben les
agències de
viatge”
MiRADA 45

entrevista
roser xuclà
46 MiRADA
“eN lA prImerA
eNTrevIsTA, el cAp
em vA recoNèIxer
que sI hAgués ANAT
vesTIDA més
femeNINA, jA No
m’hAgués DoNAT el
TrebAll”
Quina música duu al camió?
A mi m’agraden els clàssics i entre els meus
grups favorits hi ha Mecano. Perè al camió acostumo
a escoltar la ràdio i, a França, notícies.
Duu llibres?
N’acostumo a dur dos. Ara estic llegint Las Valquirias
de Paulo Coelho. Els que més m’agraden
són els d’acció i misteri.
Duu internet al tràiler?
Sí. Duc l’ordinador i quan tinc una estona m’hi
connecto. Jo també sóc productora de fruites i
hortalisses i crec que les noves tecnologies ens
poden ajudar a donar-nos a conèixer.
Combina el camió amb el camp?
Sí, tinc festa dissabtes i diumenges. A França,
alguns agricultors combinen petites finques amb
activitats turístiques. Amb el camió estic aprenent
molt sobre la presentació dels productes
que fan els francesos i els italians. Fa un temps,
jo duia un camió carregat de pomes de Lleida i
un altre company, carabassons d’Almeria, a un
magatzem d’Avinyó que dirigia un fill d’espanyols
immigrants que empaquetava els productes
en cistelles i caixetes diferents i els distribuïa
amb furgonetes pels supermercats de la zona
Per què no ho fem nosaltres directament?
On té la finca?
A la Caparrella. Mentre duc el camió, poca cosa
puc fer, d’horticultura, el que m’allarga el cap de
setmana i venc les verdures cada dissabte al
mercat dels pagesos de Lleida, ara espinacs, bròquil,
bledes, raves, i preparo els calçots. Estic
plantat pera llimonera, hi ha mercats emergents
on els agrada, com ara Romania o Polònia, a més
del nacional. A mi em surt molt bona.
Què és més difícil, ser camionera o ser pagesa?
Les dues coses t’han d’agradar. Pagesa és quelcom
segur. Ser camioner avui ho sóc i demà, no
ho sé; treballo per a una empresa.
Per què diu camioner i no camionera?
Dic que sóc camioner perquè camionera sona
malament. N’hi ha poques. A més, si vius en un
món d’homes t’has d’assemblar a ells. Si fos una
model, ningú m’hauria donar treball en un camió.
En la primera entrevista, el cap em va reconèixer
que si hagués anat vestida d’una altra manera
més femenina i amb tacons, ja no m’hagués
donat el treball. Deia que, en lloc de treballar,
hauria espatllat el grup.
Quan treballa, què li agrada fer?
Pescar. Lleida és un dels millors llocs del món
per a la pesca esportiva. Pesco a l’Alta Ribagorça.
n

“Duc
l’ordinador i
quan tinc una
estona m’hi
connecto. Jo
també sóc
productora
de fruites i
hortalisses
i crec que
les noves
tecnologies
ens poden
ajudar a
donar-nos a
conèixer”
MiRADA 47

eportatge
montsec
L’ASTRONOMIA D’OBSERVACIÓ DEL SEGLE XXI ha
hagut de cercar enclavaments especials, allunyats de
les grans ciutats, uns indrets que reuneixin unes
condicions òptimes per a l’observació del firmament
ASTRONOMIA
per a tothom
TExT pARC ASTRONòMIC MONTSEC
fOTOS JORDI BAS
El Parc Astronòmic Montsec, amb el seu equipament
divulgador i educatiu, el Centre d’Observació
de l’Univers (COU), es troba ubicat en plena
serra homònima, situada al prepirineu català, a
uns 60 km de Lleida i 150 de l’àrea metropolitana
de Barcelona. L’enclavament ofereix unes condicions
immillorables per a l’observació del cel.
La serra del Montsec
El Montsec configura una serralada calcària de
més de 40 quilòmetres de longitud i 18.696 hectàrees
repartides entre Aragó i Catalunya. El vessant
català abasta diferents municipis de les comarques
de la Noguera i el Pallars Jussà.
L’empenta i la força erosiva dels rius Noguera Pallaresa
i Noguera Ribagorçana han aconseguit dibuixar
i perfilar els espectaculars congosts de
Montrebei i Terradets, que, alhora, divideixen el
Montsec en tres sectors: d’oest a est, el Montsec
d’Estall, en terres aragoneses, i el d’Ares i de Rúbies,
en catalanes. La verticalitat de la serra ha
permès unes condicions meteorològiques singu-
48 MIRADA
LA SERRA DEL
MONTSEC ES TROBA
uBICAT EN pLENA
SERRA, SITuADA AL
pREpIRINEu CATALà,
A uNS 60 kM DE
LLEIDA I A uNS 150
DE BARCELONA
lars, de la mateixa manera que el reduït nombre
d’habitants dels municipis que la rodegen han
afavorit la preservació d’un espai naturals òptim
per a l’observació de l’ornitologia, la geologia i,
sobre tot, l’observació astronòmica.
En aquest entorn rural, amb tendència a la despoblació
i allunyat de les destinacions de sol i platja
o neu i muntanya tan habituals a Catalunya, va
sorgir el Consorci del Montsec; una entitat, creada
per la Generalitat, amb la voluntat de redactar un
projecte de desenvolupament territorial de la zona,
aprofitant les seves aptituds i potencialitats,
que generi un procés de recuperació i millora de la
seva situació socioeconòmica. De fet, el projecte
pretén impulsar un desenvolupament a nivell turístic,
social i econòmic, a partir dels recursos
propis de la zona. De la iniciativa, en participen
setze municipis (onze de la comarca de la Noguera
i cinc del Pallars Jussà), els dos consells comarcals,
la Diputació de Lleida i diversos departaments
de la Generalitat, així com entitats i fundacions
privades vinculades amb el territori.
Un dels elements principals que ha desenvolupat
el consorci ha estat la realització del Parc Astronòmic
Montsec, atès que l’observació astronòmica
és una de les potencialitats de la zona, tal com
van descobrir, al llarg dels darrers decennis, els
afeccionats a l’astronomia que s’hi apropaven
atrets pels seus cels nets i obscurs. Així, per
exemple, des dels anys 90, diversos membres adscrits
a l’Agrupació Astronòmica de Barcelona (AS-
TER) van construir alguns observatoris al nucli
d’Àger i, posteriorment, ja en aquesta darrera dècada,
l’extens i espectacular camp d’observació
instal·lat per l’Agrupació Astronòmica de Sabadell.
A llarg dels últims anys (des del 1998 fins al 2002,

Un dels
elements
principals
que ha
desenvolupat
el consorci
ha estat la
realització
del Parc
Astronòmic
del Montsec
MIRADA 49

eportatge
montsec
aproximadament) es van realitzar diversos estudis
científics per corroborar la idoneïtat del lloc. Els
treballs van coincidir a concloure que el Montsec
és un indret únic a Catalunya per a la instal·lació
d’un equipament astronòmic professional i un
centre de docència i difusió de l’astronomia com
ho ha de ser el Parc Astronòmic Montsec (PAM).
En concret, el que converteix la serra en un enclavament
adequat és la baixa pluviometria, una humitat
moderada i un alt percentatge de nits serenes.
Les proves de qualitat pel que fa a l’obtenció
d’imatges del firmament van demostrar que la seva
altitud sobre el nivell del mar i la notable distància
de la costa permetien gaudir d’una estabilitat
raonable.
Finalment, els estudis vinculats a la contaminació
lumínica van permetre verificar que el cel del
Montsec era pràcticament natural, amb zones en
les quals s’aconseguien valors que atenyien la
magnitud 22, és a dir, que indicaven que el zenit
del Montsec és de 80 a 90 vegades menys brillant
que el cel d’una ciutat com Barcelona, una dada
que va conferir al Montsec ser el punt de referència
per a la Llei de Contaminació Lumínica. Totes
aquestes dades no feien més que afavorir la voluntat
de crear el Parc Astronòmic Montsec, un
interès que provenia de temps ençà...
El Parc Astronòmic Montsec (PAM)
El projecte del Parc Astronòmic Montsec s’inicia
l’any 1994, moment en què alguns dels afeccionats
a l’astronomia que observaven el cel des del
municipi d’Àger, capitanejats pel que va ser el
president de l’Agrupació Astronòmica de Barcelona,
a principis de la dècada dels 90, el Sr. Xavier
Palau, van decidir contactar amb l’eminent científic
català Joan Oró i sol·licitar-li la seva collaboració
en la realització d’un projecte de construcció
d’un centre d’investigació i divulgació astronòmica
a la zona del Montsec. El doctor Oró,
oriünd de la província de Lleida, es trobava llavors
treballant a Houston per a la NASA. En assabentar-se
de la proposta del projecte però, s’hi va
adscriure immediatament. De fet, Joan Oró va ser
la peça clau que va obrir el camí a la construcció
del PAM, ja que des d’un primer moment, va in-
50 MIRADA
EL CEL DE LA SERRA
DEL MONTSEC éS
pRàCTICAMENT
NATuRAL, AMB zONES
EN LES quALS
S’ACONSEGuEIxEN
VALORS quE ATENyEN
LA MAGNITuD 22

el que
Eonverteix la
serra en un
enclavament
adequat
és la baixa
pluviometria,
una humitat
moderada
i un alt
percentatge de
nits serenes
MIRADA 51

eportatge
montsec
cloure el projecte dins els objectius a assolir per
la Fundació Joan Oró.
Després de la constitució del Consorci del Montsec,
a principis del segle XXI, el projecte va començar
a prendre forma i, un cop superades les
nombroses dificultats sorgides al llarg dels darrers
anys, s’ha pogut completar satisfactòriament la
construcció i entrada en funcionament del PAM...
El PAM aprofita les característiques del Montsec
indicades anteriorment (meteorologia i baixa
contaminació lumínica) per a l’òptim funcionament
dels dos equipaments amb què compta:
l’Observatori Astronòmic Montsec (OAdM), amb el
telescopi Joan Oró, i el Centre d’Observació de
l’Univers (COU), com a centre de difusió.
El primer, que es va inaugurar l’octubre del 2008 i
es troba situat en un dels cims de la serra del
Montsec, es dedica a la investigació científica. En
concret, l’OAdM s’ubica al municipi de Sant Esteve
de la Sarga (Pallars Jussà), a l’est del pic de la Corona
del Montsec d’Ares, a 1.570 metres d’altitud
sobre el nivell del mar. L’observatori conté el te-
52 MIRADA
lescopi Joan Oró a l’interior d’una cúpula de 6,15
metres de diàmetre. Es tracta del telescopi robotitzat
més gran i tecnològicament avançat de Catalunya,
amb un diàmetre de 80 centímetres.
L’OAdM està equipat amb un conjunt de sistemes
amb els quals pot operar com un robot. En aquest
sentit, disposa d’un sistema de comunicacions de
banda ampla, dues estacions meteorològiques automàtiques,
un sistema GPS, un detector de tempestes,
un altre de pluja i un monitor de núvols
L’ENORME COMpLEx DEL
CENTRE D’OBSERVACIÓ DE
L’uNIVERS (COu) INCLOu
pRINCIpALMENT TRES
ESpAIS: L’EDIfICI
CENTRAL, L’uLL DEL
MONTSEC I EL pARC DE
TELESCOpIS

que avalua l’estat del cel. Tot plegat atorga al telescopi
Joan Oró el qualificatiu de primer telescopi
robòtic de Catalunya. El segon elements del
projecte PAM és el Centre d’Observació de l’Univers
(COU); un espai lúdic, educatiu i difusor de
l’univers, que serà el protagonista de la resta
d’aquest article.
Obert a tothom: Centre d’Observació de l’Univers
El Centre d’Observació de l’Univers (COU), inaugurat
oficialment el 16 de gener del 2009, coincidint
amb els actes d’obertura de l’Any de l’Astronomia,
configura un equipament lúdic, educatiu i difusor
l’objectiu del qual és convertir-se en el centre de
referència de la docència i divulgació de l’astronomia
i la geologia a Catalunya. El COU es troba
situat al municipi d’Àger (la Noguera), a una distància
de 3,5 quilòmetres del nucli urbà, al costat
d’un camí que duu al coll d’Ares i l’Observatori Astronòmic
Montsec. El COU és, per tant, el nexe
d’unió entre el públic i coneixement científic que
apropa al visitant l’apassionant món de la ciència,
en especial, de l’astronomia, i que, alhora, permet
el descobriment de l’entorn del Montsec, atès que
la singularitat geològica de la serra del Montsec
permet el coneixement de l’evolució de la Terra. El
COU inclou tres espais: l’edifici central, l’Ull del
Montsec i el Parc de Telescopis. L’edifici principal
acull la recepció, l’administració del complex, les
aules i tots els serves bàsics que requereix un
centre obert al públic. A més, l’edifici també incorpora
les sales d’exposició. En primer lloc, una
mostra permanent que engloba, d’una banda, l’astronomia,
però, també, d’una altra, la flora i fauna
de l’entorn natural del Montsec, que té, dins la
tasca de difusió del centre, un paper important.
L’àmbit astronòmic permet fer un repàs als grans
temes de l’astronomia, des de la formació de les
galàxies o l’evolució dels estels i els forats negres,
fins a la detecció de planetes o l’observació del
nostre veïnat al sistema solar. L’exposició però, no
només observa el cel sinó que també posa l’ull a
l’entorn natural de la zona, ja que ens trobem en
un enclavament amb una riquesa paisatgística,
geològica i biològica molt destacada. Per aquest
motiu es reprodueixen i analitzen els hàbitats que
conformen el Montsec i, alhora, els grans canvis
soferts pel planeta Terra al llarg des de la seva for-
El Centre
d’Observació
de l’Univers
(COU),
inaugurat
oficialment el
16 de gener
del 2009,
coincidint
amb els actes
d’obertura
de l’Any de
l’Astronomia,
configura un
equipament
lúdic, educatiu
i difusor
l’objectiu
del qual és
convertir-se
en el centre de
referència de
la docència i
divulgació de
l’astronomia i
la geologia a
Catalunya
MIRADA 53

eportatge
montsec
mació.
A l’edifici central també hi trobem la sala d’exposicions
temporal amb tot un programa de mostres
anuals i que actualment acull l’exposició “La Ruta
dels Orígens” sobre els origens de l’univers, la terra,
la vida i la humanitat..
El segon espai del centre és l’anomenat Ull del
Montsec: una instal·lació única al món, atès que
ofereix, en un mateix espai, un planetari i l’observació
del firmament en directe. D’una banda, el
planetari digital multimèdia permet la recreació
de l’univers, de qualsevol època, com la projecció
de pel·lícules en format cúpula, gràcies als 12
metres de diàmetre que conté la volta de l’equipament.
Amb una capacitat per a 68 persones, l’Ull
del Montsec compta amb un equipament audiovisual
avançat, amb set projectors i un sistema de
so 5.1 controlat i centralitzat per un sistema informàtic
de la companyia SkySkan. Per tot plegat,
el planetari ofereix projeccions úniques, amb recreacions
virtuals immersives.
Un element diferencial de la resta de la planetaris
del món és la seva cúpula, de 12 metres de diàmetre
i una paret frontal que s’obre completament
deixant al visitant sota l’espectacular cel del
Montsec, un cel gairebé lliure de tota contaminació
lumínica. LL’observació directa s’acompanya,
en les sessions organitzades en viu un cop cada
dos mesos, de les imatges que obté un telescopi
de 30 centímetres de diàmetre, incorporat a la
mateixa sala mitjançant un elevador, que l’espectador
pot visualitzar a les petites pantalles TFT
instal·lades a les butaques.
Finalment, el Parc de Telescopis comprèn la tercera
àrea del centre; aquest és l’espai exterior dedicat
principalment a l’observació del firmament,
tant amb activitats diurnes com nocturnes. L’equipament
presenta dos edificis amb cúpules astronòmiques
automàtiques i diversos espais per a
l’observació a simple vista o amb els els telesc pis
portàtils que ofereix el COU. n
54 MIRADA
AMB uNA CApACITAT
pER A 68 pERSONES,
L’uLL DEL MONTSEC
COMpTA AMB uN
EquIpAMENT
AuDIOVISuAL
AVANçAT, AMB SET
pROJECTORS I uN
GRAN SISTEMA DE SO

Un element
diferencial de
la resta de la
planetaris del
món és la seva
cúpula, de
12 metres de
diàmetre i una
paret frontal
que s’obre
completament
deixant al
visitant sota
l’espectacular
cel del
Montsec, un
cel gairebé
lliure de tota
contaminació
lumínica
MIRADA 55

L’ORFeÓ LLeIDAtÀ,
eNtItAt degana de Lleida i
institució de referència al
nostre país, ha celebrat
aquest 2011 el 150è
aniversari de la seva
fundació
uNA eNtItAt
amb 150 anys de vida,
l’Orfeó Lleidatà
text ORFeÓ LLeIDAtÀ
FOtOS ORFeÓ LLeIDAtÀ
Hi ha antecedents històrics que situen la fun·
dació de l’Orfeó Lleidatà l’any 1861. El 31 de
març del mateix any, sota la direcció de Francesc
Vidal i Codina, realitza el seu primer concert a
Lleida i el 23 de març de 1862 Manuel Fuster i
Arnaldo, alcalde de Lleida i president honorífic
de l’entitat, fa donació de la senyera a l’Orfeón
leridano.
56 MiRADA
L’any 1895 es fundà al Societat Coral La Violeta
que l’any 1915 es fusionarà amb l’Orfeó Lleidatà.
La vida de l’Orfeó es va anant esmorteïnt i/o pa·
ralitzant intermitentment fins que l’any 1932
tornà a viure una etapa de gran esplendor sota la
direcció d’Antoni Virgili i Piñol. Malauradament,
la seva desaparició, l’any 1938, interromp de
nou totes les activitats.
L’any 1951, essent president el Sr. Pere Agelet i
Reus, antic membre de la directiva en els anys

30, es reorganitza l’Orfeó Lleidatà, sota la direc·
ció de Lluís Virgili i Farrà. L’any 1956, amb l’es·
tada de Mr. William L. Dawson, director del De·
partament de Música de Tuskegee d’Alabama,
l’Orfeó descobreix els Negres Espirituals. Durant
els anys 60, l’Orfeó va introduir els espirituals
negres en el seu repertori i els va donar a conèi·
xer arreu de Catalunya realitzant concerts pel tot
el país.
La base de la vida de l’Orfeó Lleidatà és la pe·
dagogia i el cant coral. Ja des dels seus inicis
l’any 1862, es va crear una escola de música, tot
seguint les corrents pedagògiques franceses de
l’època. Als anys 30 es converteix en un gran di·
fusor del mètode del Mestre Llongueres. L’any
1958 es va crear el Centre d’Art Juvenil, que pos·
teriorment es convertiria en Patronat, per tal de
facilitar als nens i joves del país una formació a
través de la música i del cant coral. De la mà dels
seus principals impulsors, el matrimoni format
per Ricard Plana i Lluïsa Franch, l’any 1968 l’Or·
feó va iniciar unes de les primeres colònies mu·
sicals del país, a la localitat de Tírvia (Pallars
Sobirà), que s’anomenaren Cantarelles d’estiu i
que encara avui perduren. L’any 1964, i davant la
necessitat de directors capacitats que engres·
quessin als cantaires de les nostres comarques,
nasqueren sota l’impuls de Lluís Virgili, els cur·
sos que més endavant s’anomenarien Cursos In·
ternacionals de Música i que van abastar camps
tan diversos com la pedagogia musical i direcció
coral, tècnica vocal, expressió corporal, conjunt
instrumental i orquestra i iniciació a la direcció
d’orquestra per a directors de cor.
En aquesta segona meitat de segle XX la tasca
de l’Orfeó Lleidatà, tant a nivell de servei al país,
com en els camps pedagògics i musicals, es veu
recompensada per tot un seguit de reconeixe·
DuRANt LA SegONA
meItAt De SegLe xx,
LA tAScA De L’ORFeÓ
LLeIDAtÀ eS veu
RecOmpeNSADA peR
tOt uN SeguIt De
RecONeIxemeNtS
púbLIcS
reportatGe
ORFEÓ LLEIDATÀ
La base de la
vida de l’Orfeó
Lleidatà és la
pedagogia i
el cant coral.
Ja des dels
seus inicis
l’any 1862,
es va crear
una escola
de música,
tot seguint
les corrents
pedagògiques
franceses de
l’època
MiRADA 57

ments públics: l’any 1981 Premi d’Honor de
l’Obra del Ballet Popular, l’any 1984 Premi d’Ho·
nor de la Fundació Jaume I i l’any 1986 Creu de
Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
A finals dels anys 90, coincidint amb la presi·
dència de Maite Torà, s’inicia una profunda reno·
vació de l’entitat, iniciant el camí cap a un mo·
del professionalitzat i potenciant la diversifica·
ció d’activitats.
UN ANIVERSARI FELIÇ
L’Orfeó Lleidatà ha posat punt i final aquest de·
sembre de 2011 al seu 150 aniversari amb el mu·
sical “GENERACIONS. UN MUSICAL PER A UN ANI·
VERSARI”, amb la participació de 350 músics i
cantaires de l’entitat, i actors professionals com
Igor Szpakowski, Noé Blancafort o Xavier Serrat.
Aquesta producció clou un aniversari molt in·
tens, que ha ajudat a consolidar l’Orfeó Lleidatà
58 MiRADA
150 ANyS hAN DONAt
peR A mOLt, SObRetOt
peR mOStRAR LA SevA
eSSèNcIA, que eS
ReSumeIx eN LA FRASe:
“uNA eNtItAt Amb 150
ANyS De vIDA SempRe A
L’AvANtguARDA”

com una fortament arrelada a la ciutat i al país,
i amb una gran projecció de futur.
Aquests 150 anys han donat per a molt però
sobretot per mostrar la seva essència, que es re·
sumeix en una frase: “una entitat amb 150
anys de vida sempre a l’avantguarda”. L’enti·
tat, que compta amb uns 1500 socis ha projectat
Lleida amb la seva música, carregada d’història
però també de modernitat i justament amb un
objectiu: liderar un procés de modernització del
món coral, i d’unes entitats que han estat clau
reportatGe
ORFEÓ LLEIDATÀ
L’Orfeó
Lleidatà ha
posat punt i
final aquest
desembre de
2011 al seu
150 aniversari
amb el musical
“GENE-
RACIONS. UN
MUSICAL PER
A UN ANIVER-
SARI”, amb la
participació
de 350 músics
i cantaires de
l’entitat
MiRADA 59

les entitats corals.
Un dels primers actes que donava el tret de sor·
tida al 150 aniversari fou la recuperació dels
Negres Espirituals. I diem “recuperació” perquè
fou l’Orfeó Lleidatà qui els introduí a l’estat es·
panyol als anys 60. Els va incorporar, en plena
dictadura al seu repertori i els va passejar per tot
el país. El 1965 participava en un concert al Pa·
lau de la Música juntament amb Raimon o Fran·
cesc Pi de la Serra i el 1967 els portava al II Fes·
tival Internacional de Jazz de Barcelona. Eren
els cants de llibertat d’un poble oprimit que en
aquell moment no feien sospitar ningú. Per si no
n’hi hagués prou, s’enregistraven diversos discs,
en català, que van representar tota una novetat
i que encara avui són molt recordats. En el marc
del Festival de Jazz de Lleida del 2010, el cor de
l’Orfeó Lleidatà, dirigit per Pedro Pardo, els recu·
perava amb una posada en escena espectacular i
es reeditava un doble CD, amb els Espirituals an·
tics i els nous.
Al llarg del 2011 l’Orfeó s’ha posat a l’aparador
amb tot tipus d’actes, des d’institucionals: al Pa·
lau de la Ciutadella en motiu de la Diada de l’Onze
de Setembre, a l’homenatge al 40 aniversari
del discurs de Pau Casals a l’ONU organitzat pel
Parlament de Catalunya, o la recuperació d’una
peça de Granados: “El cant de les estrelles” amb
un doble concert a Lleida i al Palau de la Música
conjuntament amb l’Orfeó Català.
També hi ha hagut actes festius, com ara: La
Festa de l’Orfeó. Una diada popular musical que
va envair la Seu Vella el 4 de juny, en la qual van
participar totes les agrupacions instrumentals i
corals de l’Escola de Música, “Cantarem dalt del
cim” que va unir amb la música i el cant la Seu
Vella de Lleida amb el cim de Catalunya, la Pica
d’Estats., i “150 Veus per a un aniversari” amb
la participació de totes les corals de Lleida.
A tots aquests actes extraordinaris en l’habitu·
al activitat de l’entitat, cal no oblidar la seva
Temporada Estable de Concerts, que programa
en diversos espais de la ciutat com l’Auditori En·
60 MiRADA
AL LLARg D’AqueSt
ANy, L’ORFeÓ S’hA
pOSAt A L’ApARADOR
Amb tOt tIpuS
D’ActeS AL pALAu
De LA cIutADeLLA
I AL De LA múSIcA,
eNtRe ALtReS

eportatGe
ORFEÓ LLEIDATÀ
“L’entitat el
que busca
és que els
joves que en
formem part
aprenguem
i tinguem
una conducta
positiva i
que siguem
responsables.
És una escola
col·lectiva on
és el grup el
que ensenya a
l’individu”
MiRADA 61

ic Granados, Església romànica de Sant Martí,
Museu de Lleida, etc, amb una mitjana anual de
6.000 espectadors que gaudeixen d’una progra·
mació que inclou tots els gèneres, des dels fami·
liars, clàssica, moderna, tradicional i contempo·
rània.
Però això no és tot. L’activitat bull a l’entitat
que compta amb l’escola de música (EMOL) que
també gestiona cinc escoles municipals: Alcolet·
ge, Alpicat, Artesa de Lleida, Puigverd de Lleida
i Torrefarrera a més de l’aula de música del Col·
legi Sagrada Família, amb un total d’uns 800
alumnes. A més, també ofereix activitats extra·
escolars a diferents escoles de Lleida. L’escola a
més de la seva activitat curricular, desenvolupa
diversos projectes paral·lels com Tallers d’or·
questra, Colònies i activitats d’estiu, Stage de
música moderna, etc.
La secció més nova i encara poc coneguda de
l’Orfeó és el Projecte Enllaç de música comuni·
tària. És on hi trobem el moll de l’os de la filoso·
fia de l’entitat: portar la música a tot arreu i a
tothom com a eina de cohesió social. Actual·
ment s’està treballant en xarxa amb entitats del
tercer sector com UNICEF, Fundació Sant Joan de
Déu o Salut Mental Ponent, realitzant activitats
62 MiRADA
musicals adreçades a persones amb discapacitat
intel·lectual i persones amb malaltia mental.
També hi ha altres projectes en marxa com els
“Tallers Baldufa” de música per a nadons, tallers
“Un món de música” d’interculturalitat musical,
Colònies musicals, Casal d’estiu, etc.
Tota aquesta intensa activitat es porta a terme
des de la seu de l’entitat, un modern edifici ubi·
cat al carrer Sant Martí, i que en un futur proper
obrirà definitivament les seves portes a la ciu·
tat, amb el Teatre-Auditori que s’ubicarà als
baixos, i que acollirà activitat permanent durant
tot l’any. n
L’eNtItAt cOmptA Amb
L’eScOLA De múSIcA, que
tAmbé geStIONA cINc
eScOLeS muNIcIpALS:
ALcOLetge, ALpIcAt,
ARteSA De LLeIDA,
puIgveRD De LLeIDA I
tORReFARReRA

1861-2011: 150 ANyS D’hIStÒRIA
reportatGe
ORFEÓ LLEIDATÀ
L’activitat
de l’Orfeó
Lleidatà es
porta a terme
des de la seu
de l’entitat,
un modern
edifi ci ubicat
al carrer Sant
Martí, i que
en un futur
proper obrirà
defi nitivament
les seves
portes a la
ciutat, amb
el Teatre-
Auditori
MiRADA 63

fundació
notices
SEMANA INTENSA DE LA Fundació Ferreruela Sanfeliu al
projecte de cooperació de lluita contra la ceguesa a Kolda,
el Senegal, amb motiu del dia mundial de la vista
LA fUNDACIÓ
celebra a Kolda el Dia
Mundial de la Vista
TExT MArIA fLorENSA
foToS MArIA fLorENSA
Les activitats van començar el passat 10 d’octubre,
quan va tenir lloc la reunió de revisió tècnica
del Projecte de Lluita Contra la Ceguesa.
Durant dos dies, les autoritats i tècnics sanitaris
i els membres del govern senegalés, juntament
amb els representants de la Fundació Ferreruela
Sanfeliu, van analitzar les limitacions de la lluita
i van desenvolupar noves estratègies per contrarestar
la propagació de la ceguesa, que en si mateixa,
suposa un factor important en l’augment
de la pobresa a la Regió.
Els membres de la fundació Ferreruela, el
Dr.Rafael Ferreruela, el Dr. Xavier Caufapé, i la
representant del projecte a Kolda, la infermera
Carlota Esteve, van presidir la reunió, juntament
amb els governadors i caps de sanitat de la regió.
A Senegal, malgrat els nombrosos esforços, la
ceguesa segueix sent un problema de salut pú-
64 MIRADA
LA CEgUESA AfECTA
13.500 pErSoNES A
LA rEgIÓ
SENEgALESA DE
KoLDA, oN UNS
40.000 hAbITANTS
pATEIxEN ALgUNA
DEfICIèNCIA vISUAL
blica a causa de les seves desastroses conseqüències,
tant per a l’individu com per a la comunitat.
Es calcula que a Kolda hi ha 13.500
cecs i més de 40.000 deficients visuals, amb una
població de més de 600.000 habitants. Les malalties
com la cataracta, el tracoma i el glaucoma
es troben entre les causes més comunes de ceguesa
a la Regió. El 80% dels casos de ceguesa o
deficiència visual poden evitar-se o són encara
curables.
El Dr. Boubacar Sarr, oftalmòleg i representant
del Ministeri de Salut senegalès, amb qui la Fundació
Ferreruela treballa de la mà al Programa
Nacional de Lluita contra la ceguesa, va qualificar
la ceguesa a Senegal com “el drama individual
de la nostra societat”.
Per la seva banda, el Dr. Ferreruela i el Dr. Caufapé
van incidir en la importància de la sensibilització
a la població i la prevenció de les malalties
oculars com a aspectes clau per millorar els
resultats.
La representant del projecte a Senegal, Carlota
Esteve, va exposar les diferents accions dutes a

El Dr. Boubacar
Sarr,
oftalmòleg i
representant
del Ministeri
de Salut senegalès,
amb
qui la fundacióFerreruela
treballa
conjuntament
en el programa
nacional de
lluita contra
la ceguesa,
va qualificar
l’afectació
com el drama
individual de
la societat
senegalesa
MIRADA 65

fundació
notices
terme per la Fundació durant els tres anys d’implantació
del projecte. Entre elles, la millora de
les infraestructures sanitàries amb equipament,
la formació de professionals, la sensibilització i
les campanyes de cirurgia de la cataracta.
Durant les reunions es van posar en relleu els
grans llaços creats entre la Fundació i el Govern
Senegalès per treballar conjuntament en la lluita
contra la ceguesa. Un factor clau per al correcte
desenvolupament i l’obtenció de resultats en el
projecte de cooperació de l’ONG lleidatana.
66 MiRADA
EL govErN DEL
SENEgAL I LES
AUTorITATS
SANITàrIES DEL pAIS
vAN AgrAIr L’ACCIÓ
DE LA fUNDACIÓ
fErrErUELA
SANfELIU
INAUGURACIÓ DE L’ÒPTICA FINANÇADA PER
LA FUNDACIÓ, L’ÚNICA DE LA REGIÓ
En el marc de les activitats organitzades amb
motiu del Dia Mundial de la Vista i el viatge dels
membres de la Fundació a Senegal, el 12 d’octubre,
va tenir lloc la inauguració oficial de l’òptica
finançada per la Fundació Ferreruela Sanfeliu.
El projecte inclou els treballs de construcció i
rehabilitació, equipament, subministrament,
formació i capacitació de personal, a més d’accions
de sensibilització per donar a conèixer el
nou servei entre la població. Durant l’acte d’inauguració,
les autoritats senegaleses van tornar
a remarcar el compromís de treballar conjuntament
amb la Fundació per a la lluita contra la
ceguesa, i fins i tot, van apuntar a obrir aquesta
cooperació a altres àmbits de la salut. Per la seva
banda, el Dr. Ferreruela, president de la Fundació,
va reafirmar la seva voluntat de continuar
treballant per millorar la vida de les persones de
la Regió de Kolda, la més empobrida del Senegal.
Les ulleres correctores a la venda en la nova
òptica, la primera i única que existeix en tota la

La inversió
total de la
nova òptica
ha estat de
54.000 euros i
ha inclòs tant
els treballs de
construcció
com de
formació del
personal,
així com
accions de
sensibilització
vers la ceguesa
i promoció de
l’equipament
entre la
població
MiRADA 67

fundació
notices
regió de Kolda, tenen un preu assequible amb
relació a la capacitat adquisitiva de la població.
Per a la primera fornada d’ulleres es van utilitzar
les lents i muntures donades pels lleidatans en
els diferents punts de recollida d’ulleres usades a
la ciutat. L’objectiu és aconseguir que l’òptica
sigui autosuficient per tal que no hagin de dependre
de donacions futures. Així, es preveu que
els diners recaptats en la venda es puguin invertir
en la compra de noves ulleres.
CIRURGIES DE LA CATARACTA ASSEQUIBLES I
SOSTENIBLES
El 13 d’octubre, Dia Mundial de la Vista, va començar
la campanya de cirurgia de la cataracta
organitzada per la Fundació a la població de Velingara
(Kolda).
La campanya va ser una de les darreres accions
organitzades a Kolda durant la segona setmana
d’octubre. A llarg de tres dies, el Dr. Ferreruela i
la infermera Carlota Esteve, al costat d’un equip
de sanitaris i operadors senegalesos, van dur a
terme més de 200 intervencions a pacients seleccionats
en diferents poblats de Kolda.
Per les tècniques i els materials utilitzats, es
calcula que cadascuna de les operacions està valorada
en aproximadament uns 60 euros. Aquest
és un preu assequible per a aquest tipus d’expe-
68 MiRADA
DUrANT TrES DIES,
L’EqUIp vA
rEALITzAr 300
INTErvENCIoNS,
rETorNANT LA vISTA
A LES pErSoNAS MéS
pobrES DE LA rEgIÓ
DE KoLDA
dicions de la Fundació i també perquè ells mateixos
puguin realitzar campanyes de cirurgia sense
la necessitat de dependre de les ajudes de l’exterior.
Aquestes campanyes tenen la finalitat de suplir
la deficiència de personal qualificat a la zona.
Tenint en compte que actualment la Regió de
Kolda no disposa de cap oftalmòleg, donat que
els metges no volen establir-se en aquesta zona,
és necessària l’assistència dels professionals de
la Fundació Ferreruela, així com de tècnics vinguts
d’altres regions limítrofs. Al mateix temps,
suposen una formació pràctica en cirurgies per

als professionals locals. I, d’altra banda, contribueixen
a la sensibilització dels poblats a l’hora
de transmetre que la cataracta és una malaltia
curable. La majoria dels pacients procedeixen de
poblats interiors i aïllats que ,per les seves creences
i desconeixement, no són conscients de
que la ceguesa causada per la cataracta es pot
guarir.
Per a moltes d’aquestes persones recuperar la
vista és tornar a la vida. El cost de l’educació, la
rehabilitació i la pèrdua de productivitat deguda
a la ceguesa té un impacte molt significatiu per
a les persones, les famílies i les comunitats, especialment
en aquestes zones, que són les més
empobrides. n
SEgoNS DADES DE
L’oMS, AL MÓN vIUEN
prop DE 314 MILIoNS
DE pErSoNES AMb
ALgUNA DISCApACITAT
vISUAL, DE LES qUALS
45 MILIoNS pATEIxEN
CEgUESA
El cost en
educació,
rehabilitació
i pèrdua de
productivitat,
a causa de la
ceguesa, té un
impacte molt
significatiu
sobre les
persones,
famílies i
comunitats,
en una les
zones més
empobrides
del món
MiRADA 69

PERE ESCABIAS ÉS BOMBER i és el cap del Parc de Tàrrega, va
començar en aquesta professió de ben jove; una vocació gairebé
genètica, ja que el seu padrí i el seu pare també ho eren
“Per mi, operar-me va
ser com tornar a néixer,
com un miracle”
70 MiRADA
“UN COP OPERAt, NO
vA SER ExACtAMENt
COM M’hAvIA dIt EL
dOCtOR qUE SERIA,
vA SER MOLt MILLOR,
hI vEIg MILLOR, NO
EM CANSO, EStIC
ENCANtAt”
tExt MARIA FLORENSA
FOtOS MARIA FLORENSA
Als 8 anys d’edat tenia estigmatisme
i hipermetropia. Per
fer la seva vida quotidiana,
anar pel carrer, moure’s… no
tenia problema però si per llegir
i escriure. Quan es va anar
fent gran va anar notant cada
cop més la falta de visió. La seva
vida quotidiana es feia cada
cop més complicada, cada cop
tenia menys visió de lluny, i de
nit. Als 30 anys les ulleres ja
suposaven una càrrega, a més
de ser molt poc estètiques (de
cul de vidre) i això va començar
a afectar-li.
És pacient del Dr. Ferreruela, de
seguida va demanar d’operar-se
però el doctor li va recomanar
posar-se lents a l’espera que la

tecnologia evolucionés. Al cap
de quatre anys, es va operar.
Com recordes l’operació?
No ho recordo molt bé perquè
la veritat és que no me’n vaig
adonar. Al principi tenia por
perquè jo sempre he patit de la
vista i el fet de tocar-me l’ull
em generava certa inseguretat,
m’imaginava que em molestaria
i em faria mal. L’ull és molt delicat
i jo amb les lents havia
patit molt. I no, va ser perfecte,
no vaig notar res. Em vaig
recuperar molt aviat, el Dr. Ferreruela
em va dir que estaria
dos dies amb molèsties, però al
primer dia ja estava bé.
Com ho vas viure?
Per mi va ser com tornar a néixer,
el fet de no tenir de buscar
les ulleres a la tauleta de nit
per poder aixecar-me i posar-me
les lents, caminar
tranquil·lament, estar llegint
el diari fent un cafè..., per mi
va ser tornar a nàixer, va ser
com un miracle.
Com hi veus ara?
Jo li vaig preguntar al Dr. Ferreruela
com seria la meva visió
després de l’operació i em va
dir que seria més o menys com
si portés lents. Vaig pensar que
ho preferia, n’estava fart del
col·liri, l’antibiòtic, les infeccions
per la lent... Un cop operat
no va ser exactament com
m’havia dit el doctor que seria,
va ser molt millor, hi veig millor,
no em canso, estic encantat.
Ha canviat el teu estat
d’ànim?
Sí, molt. Pensa que jo utilitzava
les lents constantment per la
meva feina. Com que havia de
descansar els ulls, moltes vegades
ja no sortia al cine o a sopar
perquè així evitava tornar-me
a posar les lents. Ara
puc anar on vull. Realment la
meva vida ha canviat molt. Sóc
un home nou.
Eres dels nens que diuen que
de grans volen ser bombers?
Bé, jo sempre he dibuixat, de
professió sóc delineant i de petit
sempre feia dibuixos. De petit
vaig dibuixar un bomber en
un camió (dels que veia a les
pel·lícules i a la televisió).
Aquest dibuix encara el guardo.
De petit ja m’encantava la professió,
era l’heroi de la societat
que ajudava la gent.
Vas començar als divuit anys,
com ha canviat aquesta professió?
Porto 27 anys de professió. Ha
canviat molt, el material, els
vehicles…, en aquell moment
es començava a muntar tot. Va
ser al 1980 quan es va començar
a formar l’estructura de
bombers. D’aquell moment fins
avui, personal, formació, tecnologia,
ha canviat molt i sempre
a millor.
Com viu la família aquesta
professió?
El fet de ser bomber comporta
uns riscos. A casa sempre et
pregunten com ha anat i volen
saber, però hi ha moltes coses
que no les pots ni contar. Sempre
hi ha un neguit i una preocupació.
M’he trobat amb accidents
mentre estava amb la família
que he tingut d’atendre.
Veure un ferit o un mort, sempre
és traumàtic.
És un estil de vida?
Doncs sí, t’ha d’agradar, més
que agradar, ho has de saber
suportar. Has de donar més valor
a l’ajuda que aportes a la
societat que el dolor que molts
cops suposa. Els bombers, policies,
i cossos d’emergències en
general, crec que són gent que
tenen l’esperit fort. n
oftalmologIa
PERE ESCABIAS
“Per ser
bomber t’ha
d’agradar, més
que agradar,
ho has de
saber suportar.
Has de donar
més valor a
l’ajuda que
aportes a la
societat que
el dolor que
molts cops
suposa”
MiRADA 71

LA PRÀCTICA ESPORTIVA ES troba cada vegada més estesa
entre la població jove. El risc de patir lesions oculars existeix
i la cosa veritablement important és el seu nivell de severitat
Oftalmologia per a nens i
joves esportistes
72 MiRADA
ELS PRObLEmES
VISUALS AfECTEn Un
dE CAdA 4 InfAnTS
En EdAT ESCOLAR I éS
ImPORTAnT qUE
REbIn Un COnTROL I
Un TRACTAmEnT
AdEqUATS
TExT ILO OfTALmOLOgIA
fOTOS ARxIU
La seguretat ocular en la pràctica
esportiva és un concepte
clau que han de tenir en compte
tant els pares com els mateixos
entrenadors.
A hores d’ara, els defectes refractius
no han de ser un impediment
per a realitzar qualsevol
mena d’esport. És important
que l’oftalmòleg ens aconselli,
en funció de la disciplina que
es realitza, la idoneïtat d’utilitzar
ulleres esportives graduades
o bé lents de contacte.
D’altra banda, ens ajudarà a
descobrir possibles alteracions
visuals que poden limitar la
pràctica d’un esport determinat
amb èxit, i pot orientar-nos
vers altres disciplines.

Introducció
Els problemes visuals afecten
un de cada 4 infants en edat
escolar. Com que aquests problemes
poden començar des
d’una edat molt primerenca, és
important que rebin un control
i un tractament adequats. Si no
es fa així, es pot produir una
pèrdua permanent de la visió o
un retard de desenvolupament.
Ja començant pels nounats, cal
realitzar revisions mèdiques
periòdiques durant les visites
pediàtriques. Sempre que no
haguem observat cap signe o
símptoma que ens faci sospitar
algun problema visual, al voltant
dels tres anys és una edat
adequada per a fer una visita a
l’especialista en oftalmologia.
A partir d’aquell moment es recomana
una visita anual de
control.
En aquests controls es realitzarà
un cribratge dels principals
problemes visuals, com ara: defectes
refractius (miopia, hipermetropia,
astigmatisme),
estrabisme, ambliopia, ptosi
palpebral, dificultat per a veure
els colors, anomalies de superfície
anterior o posterior.
La història familiar de problemes
visuals ha de ser tinguda
en compte.
Hi ha nombrosos factors que
poden incrementar el risc que
un nen pateixi trastorns visuals,
com per exemple: retard de
desenvolupament, naixement
prematur, història personal o
familiar de malalties oculars,
lesió severa prèvia als ulls, ús
d’uns certs medicaments, malalties
sistèmiques.
Exploració oftalmològica
en els nens
En condicions estàndards, l’exploració
oftalmològica que s’ha
de realitzar a un jove esportista
consta dels apartats següents:
• (ja a partir dels 3 anys
d’edat).
• Refracció, sempre amb les
pupil·les dilatades per tal de
descartar qualsevol problema
que pogués aconsellar l’ús
d’ulleres o lents de contacte.
• Visió binocular (mirar un objecte
amb els dos ulls alhora).
• Exploració del fons d’ull per
descartar qualsevol patologia
retiniana.
Defectes refractius i esport.
Miopia, hipermetropia i astigmatisme
Fins no fa gaires anys, els nens
amb defectes refractius més o
menys importants, que es veien
obligats a dur ulleres, tenien
problemes relacionals amb els
seus companys, especialment a
l’hora de considerar-los aptes
per a la pràctica esportiva.
El mateix desconeixement per
part de tutors o entrenadors va
propiciar que molts nens decidissin
abandonar o no iniciar la
pràctica del seu esport favorit.
Això és tan cert que fins i tot a
hores d’ara, àdhuc esportistes
d’elit continuen amagant el seu
defecte visual per por de tenir
problemes en el seu equip.
oftalmologIa
espoRt i visió
Hi ha nombrosos
factors
que poden
incrementar
el risc que un
nen pateixi
trastorns
visuals, com
per exemple:
retard de desenvolupament,
naixement
prematur, història
personal
o familiar
de malalties
oculars, entre
altres
MiRADA 73

74 MiRADA
L’AdqUISICIó dE LES
LEnTS nO hA dE
bASAR-SE En
CRITERIS mERAmEnT
ESTèTICS I hA
d’éSSER SEmPRE
SUPERVISAdA PEL
SEU OfTALmòLEg
Afortunadament, aquesta tendència
va canviant, però, ara
com ara, encara és poc freqüent
veure un jove practicant esport
amb ulleres graduades adaptades.
Molts d’ells juguen sense
ulleres i compensen com poden
el seu dèficit visual i uns altres
han optat per l’ús de les lents
de contacte.
És evident que en l’actualitat
les ulleres per a practicar esport
tenen totes les característiques
adequades per a ser utilitzades
sense cap mena de limitació
ni molèstia per a l’esportista,
i són útils per a compensar
el defecte de refracció
en els casos en què les lents de
contacte poden ser incomodes
o no estiguin indicades.
No hem de menysprear el risc
que suposa la pràctica esportiva
en edat infantil per als nostres
ulls. L’oftalmòleg és el professional
adequat al qual cal
acudir en cerca de consell, perquè
només ell coneix la història
mèdica del pacient, i és la persona
adequada per a aportar la
millor solució en cada cas. Banalitzar
aquest fet suposa posar
en risc la salut ocular del
practicant.
Ambliopia i esport
L’ambliopia, també coneguda
com a “ull Vague”, es produeix
generalment per dues causes:
la presència d’estrabisme i
l’anisometropia (diferència de
graduació entre tots dos ulls
superior a 4 diòptries).
L’ambliopia pot ser absoluta,
quan la visió es limita a veure
formes imprecises, “embalums”,
o relativa, en la qual pot
haver-hi una agudesa visual de
prop de 0,4-0,5. Si no es diagnostica
i es corregeix molt aviat
pot donar lloc a l’anomenada
visió monocular, és a dir, a la
fixació de les imatges a través
d’un sol ull.
La conseqüència directa és la
pèrdua de visió en relleu, que
incapacitarà o dificultarà en el
nen la pràctica d’alguns esports.
Discromatòpsies i esport
És l’alteració de la visió dels
colors. Per tal de determinar
amb exactitud el tipus d’alteració
s’utilitza el test d’Ishihara.
Es tracta d’una alteració congènita,
que habitualment pateixen
els homes i que és transmesa
per les dones, que gairebé
no la pateixen. Poden ser d’eix
vermell-verd o blau-groc, fins i
tot en casos excepcionals poden
arribar a veure el món en
blanc i negre. No existeix tractament.
Radiacions ultraviolades i esport
en nens
Cada vegada es troba més generalitzada
en el nostre país la
pràctica d’esports d’hivern i
d’estiu a l’aire lliure per part
dels escolars. Per aquesta raó
és molt important una protecció
ocular adequada davant
dels efectes potencialment nocius
del sol i de la neu.
L’exposició al sol sense protecció
ocular pot produir importants
lesions en la còrnia, la retina
i el cristal·lí. I encara que
algunes lesions apareixen immediatament,
unes altres ho
fan al cap del temps, perquè en
una primera fase passen desapercebudes,
i aleshores, en el
moment de ser diagnosticades
tenen difícil solució, o fins i tot
són irreversibles.
Tot això fa recomanable l’ús
d’una protecció adequada per a
la pràctica d’aquests esports.
L’adquisició de les lents no ha
de basar-se en criteris merament
estètics i ha d’ésser supervisada
pel seu oftalmòleg,
que és qui té cura de forma integral
de la salut ocular dels
nens.
Les ulleres han de cobrir de cara
i lateralment els raigs nocius,
tenir un grau de protecció
total contra els raigs ultravio-

lats, absència de rugositats i
caires vius i mai no han de ser
de “basar”. Han de ser de vidre
o orgàniques. Poden ser neutres
(quan no hi ha cap defecte
refractiu) o bé graduades en els
esportistes que en la seva vida
habitual es veuen obligats a
portar lents correctores.
L’elecció de les ulleres protectores
no és un tema banal.
Aquestes han d’estar certificades
i complir estrictament la
normativa de la Comunitat Europea.
Seguretat de l’ull en la pràctica
esportiva
Els beneficis a llarg termini de
la pràctica d’esport són àmpliament
coneguts, però cada any
al voltant de 40.000 persones
pateixen algun accident ocular
derivat de la pràctica esportiva.
El 72 % es produeixen en
joves
d’edat inferior als 25 anys, el
43 % en menors de 15 anys i el
8 % en menors de 5 anys.
Això és degut, entre altres factors,
a l’agressivitat pròpia de
l’edat, a la falta de maduració
atlètica i a una supervisió deficient.
En un 90 % dels casos aquests
accidents s’haurien pogut prevenir.
Així, abrasions de la còrnia
o lesions internes de l’ull,
com ara despreniments de retina,
són freqüents i poden produir
pèrdues de visió importants.
Tots els esportistes joves i els
seus pares han de ser conscients
del risc ocular associat a la
pràctica de l’esport i a la disponibilitat
d’ulleres protectores
certificades per a cadascun. Això
és més important en aquells
que en un ull tenen una agudesa
visual inferior al 0,4 %, pel
risc que suposaria la pèrdua de
visió en l’ull funcionalment bo.
Hi ha múltiples pràctiques esportives
que poden afectar els
ulls, no solament les que nosaltres
podem percebre com d’alt
risc. Afortunadament, l’ús
d’ulleres específiques pot protegir-nos
d’aquests accidents.
A l’hora de triar les ulleres més
adequades hem de seguir els
criteris següents:
• Que sigui apropiada per a
aquest esport en particular.
• Que tingui la lent de policarbonat.
• Que hagi estat recomanada
per un professional de l’oftalmologia.
És important ésser conscient
que, independentment de
l’edat, del nivell de destresa i
del tipus d’esport que es practica,
el risc existeix, i hem de tenir
envers aquest una actitud
responsable.
L’Acadèmia Americana de Pediatria
i l’Acadèmia Americana
d’Oftalmologia recomanen de
forma insistent l’ús d’ulleres
protectores per a tots els participants
en disciplines esportives
en les quals hi ha risc de
lesió ocular. La recomanació
passa a ésser d’ús obligatori en
els joves que han sofert una cirurgia
de l’ull o un traumatisme.
Conclusions
És molt important, en qualsevol
nen que practica esport,
passar revisions oculars de control
periòdicament.
Els defectes refractius no han
de ser un impediment, a hores
d’ara, per a fer qualsevol mena
d’esport. És important que l’oftalmòleg
ens aconselli, en funció
de la disciplina que es realitza,
si s’hi adiu millor de fer
servir ulleres esportives graduades
o bé lents de contacte.
Els nens ambliops poden tenir
dificultat per a practicar uns
esports determinats en què la
visió en relleu és fonamental.
El seu tutor o entrenador ha de
conèixer aquesta situació.
En el cas de determinats esports
de risc són d’ús inexcusable
les ulleres protectores (esquaix,
tennis...).
Les lents de contacte són útils
per a compensar els defectes
de refracció, però no en tots els
esports està indicat d’utilitzar-les.
Els nens que fan esports a l’aire
lliure amb gran exposició al sol,
l’aigua i la neu, han de fer servir
ulleres protectores, independentment
de si pateixen algun
trastorn visual. L’absència
d’ús o l’ús inadequat poden
precipitar problemes oculars irreversibles
en el temps. n
oftalmologIa
espoRt i visió
Els nens que
fan esports
a l’aire lliure
amb gran
exposició al
sol, l’aigua i
la neu, han
de fer servir
ulleres protectores,independentment
de si pateixen
algun trastorn
visual
MiRADA 75

NOTÍCIES ILO
pReMi pAReRA
L’OBRA SOCIAL DE CAIXA Penedès va lliurar el passat 25
de novembre al doctor Rafael Ferreruela i a la Fundació Ared
els guardons Premi Josep Parera 2011
Dr. Rafael Ferreruela,
Premi Parera 2011
76 MiRADA
EL pREmI éS En
RECOnEIXEmEnt A
LA DEDICACIó AL
DESEnvOLupAmEnt
COmunItARI En LES
DImEnSIOnS SOCIAL,
humAnItàRIA I/O
SOLIDàRIA
tEXt funDACIó
fERRERuELA SAnfELIu
fOtOS pREmI pARERA
L’Obra Social de Caixa Penedès
va lliurar el passat 25 de novembre,
al Petit Palau del Palau de la
Música Catalana, els guardons
Premi Josep Parera 2011, al
doctor Àngel Ferreruela i a la
Fundació Ared en reconeixement
a la seva dedicació al ser-
vei del desenvolupament comunitari
en les dimensions social,
humanitària i/o solidària. El
Premi Josep Parera té una dotació
econòmica de 100.000 euros,
a raó de 50.000 euros per a
cadascun dels guanyadors.
L’acte va comptar amb la presència
dels presidents d’honor de
Caixa Penedès, els senyors Josep
Parera i Josep Colomer, i el
president de la Diputació de

Barcelona, Sr. Salvador Esteve.
La convocatòria reconeix la
trajectòria de persones i organitzacions
que destaquen en la
seva dedicació al servei del desenvolupament
comunitari en les
dimensions social, humanitària
i/o solidària. El Jurat del Premi
Josep Parera va estar format per
Joan Rigol, expresident del Parlament
de Catalunya; Esther Giménez-Salinas,
rectora de la
Universitat Ramon Llull; Domènec
Melé, catedràtic d’Ètica de
l’IESE; Francesc Escribano, exdirector
de TV3; Ricard Pagès, president
de Caixa Penedès i del Jurat;
i Antoni Gistau, cap de
l’Obra Social de Caixa Penedès,
que actuava com a secretari del
Jurat.
El Dr. Rafael Ferreruela Serrano
va nàixer a Lechago (Terol),
l’any 1950. Va cursar els estudis
de Medicina i Cirurgia a la Universitat
de Saragossa i va començar
la seva trajectòria professional
com a metge de família
l’any 1975. L’any 1980 va obtenir
l’especialitat
d’oftalmologia i el 1993 es va
doctorar “cum laude” a la Facultat
de Medicina de Lleida, on
exerceix com a professor
d’oftalmologia fins a l’actualitat.
Va ser cap de secció de l’Hospital
de Son Dureta a Palma de Mallorca
fins a l’any 1982. Més tard
es traslladà a Lleida on va ocupar
el càrrec de cap de secció de
l’Hospital Arnau de Vilanova.
Des de l’any 2001 està al capdavant
de l’Institut Lleida
d’Oftalmologia (ILO). A més,
presideix i organitza diversos
congressos d’àmbit nacional i és
membre de diferents societats
científiques d’oftalmologia.
L’any 1995, el Dr. Ferreruela
realitza les seves primeres incursions
en matèria de cooperació
als països del sud, aportant
la seva experiència com a cirurgià,
principalment de la cataracta.
La seva tasca solidària comença
a Etiòpia col·laborant
amb l’ONG originària de Barcelona
“Proyecto Visión”, entitat
El Dr. Rafael
Ferreruela ha
fet de la seva
professió la
seva vida personal
i familiar,
no només
per aconseguir
l’excel·lència
professional
que el caracteritza
sinó per
oferir tots els
seus coneixements
i recursos
als més
necessitats. Al
llarg dels anys
és fa palès
MiRADA 77

NOTÍCIES ILO
pReMi pAReRA
amb la qual, cada Nadal, va viatjar
a la ciutat de Tigray per dur
a terme campanyes quirúrgiques
i de formació oftalmològica per
al personal local.
El 1997, és l’impulsor de la delegació
a Lleida de “Proyecto Visión”.
Gràcies als socis que el Dr.
Ferreruela va convidar a participar
en aquest programa es va
convertir en el principal vincle
de Lleida amb Etiòpia i va obrir
les portes a altres institucions
solidàries com ADIA (Associació
per al Desenvolupament de la
Infància a l’Àfrica).
Durant el transcurs del 2001,
va viatjar a Perú amb una altra
entitat i realitzà una donació de
material quirúrgic a l’hospital
general “Dr. Agosthino Nieto”,
tasca per la qual va ser premiat
durant el febrer del 2002 pel
Col·legi de Metges de Lleida
amb el guardó “Solidaritat
2001”. L’any 2005, el Dr. Ferreruela
juntament amb la seva
esposa, va fundar una organització
pròpia amb l’objectiu de
canalitzar els recursos necessaris
als països i persones en situació
de pobresa.
A partir d’aquest moment i assessorat
per tècnics en cooperació,
decideix treballar al Sene-
78 MiRADA
gal, concretament, a la regió de
Kolda, per tal de liderar un projecte
integral de lluita contra la
ceguesa en una zona geogràfica
ben definida.
El Programa Nacional de Promoció
per a la Salut Ocular
(PNPSO) del Ministeri de Salut
del Senegal reconeix la tasca
realitzada pel Dr. Ferreruela a la
regió i es compromet a acompanyar
el programa en la seva
globalitat.
L’any 2008, el projecte agafa
gran envergadura al país subsaharià
i es planteja estendre
aquesta tasca a altres especialitats
de la medicina com la pediatria,
animant a altres professionals
de l’àmbit nacional a
contribuir a la consecució dels
objectius fixats.
A part de continuar invertint
esforços a la fundació, el Dr. Ferreruela
no cessa la seva tasca
solidària a nivell nacional i local,
contribuint a la construcció
d’un món més just i solidari.
Rafael Ferreruela ha fet de la
professió la seva vida personal i
familiar, no només per aconseguir
l’excel·lència professional
que el caracteritza sinó per oferir
tots els seus coneixements i
recursos als més necessitats. Al
llarg dels anys es fa palès el seu
compromís amb l’acció humanitària
per millorar les condicions
de vida dels països en vies de
desenvolupament. La seva lluita
és el dret a la visió per a tothom,
una necessitat essencial que
significa poder desenvolupar-se
com a persona individual, tant
als països del nord com del sud.
Milers de persones han tornat
a veure-hi gràcies a les seves intervencions,
un acte de gran rellevància
tenint en compte que
una discapacitat visual suposa,
principalment als països del
sud, una càrrega afegida a la pobresa,
tant per a les seves famílies
com per a la societat a la
qual pertany, així com un risc
d’exclusió social.
Segons l’OMS, 45 milions de
persones al món són cegues;
d’aquestes 2/3 parts són dones i
nens i, el 80% d’aquests casos
s’haguessin pogut evitar o encara
són curables. És per aquesta
raó que, mitjançant la seva organització,
ha insistit a consolidar
un projecte de salut ocular
integral basat en la formació
dels actors locals i la sensibilització
de les societats, per tal de
fidelitzar la seva actuació a llarg
termini.
Al llarg de la seva vida, el Dr.
Rafael Ferreruela ha lluitat per
contribuir a l’eradicació de la
ceguesa evitable arreu del món,
ja sigui contribuint amb altres
entitats o amb la seva pròpia.
Desitgem que pugui continuar
obrint els ulls al món. n
AL LLARg DE LA
SEvA vIDA EL DR.
fERRERuELA hA
LLuItAt pER
COntRIBuIR A
L’ERADICACIó DE
LA CEguESA
ARREu DEL món

méS DE 400 EXpERtS en oftalmologia, entre ells el Dr. Xavier
Caufapé de ILO Oftalmologia, es van citar l’11 i el 12 de novembre
a Còrdova per estudiar els últims avanços d’aquesta especialitat
Fòrum Arruzafa 2011
tEXt ILO
fOtO InnOvA OCuLAR
Més de 400 experts en oftalmologia,
entre ells el Dr. Xavier
Caufapé de ILO Oftalmologia, es
van donar cita l’11 i el 12 de novembre
a Còrdova per estudiar
els últims avanços d’aquesta especialitat
en el segment anterior
de l’ull, en un fòrum organitzat
per la Fundació Arruzafa i el
grup estatal de centres oftalmològics,
del qual és membre ILO,
Innova Ocular.
Forum Arruzafa és una trobada
anual que reuneix a oftalmòlegs
de tota Espanya per analitzar els
últims avanços científics de l’especialitat,
convertint-se així en
un referent de l’oftalmologia a
nivell nacional, amb una clara
vocació de divulgació científica
i d’intercanvi de coneixements
en temes de màxima actualitat i
major inquietud entre els professionals
del sector.
Cada any, aquest esdeveniment
està dedicat a una subespecialitat
oftalmològica i hi
participen grans experts de tot
el territori, que aporten els seus
coneixements, experiència, i enriqueixen
aquesta reunió.
Aquest any s’ha celebrat els dies
11 i 12 de novembre, amb el
tema “Actualització en Sistemes
Diagnòstics del Segment Anterior”,
amb l’objectiu d’actualitzar
la tecnologia bàsica clínica així
com els avanços tecnològics
que s’han produït en els últims
anys per poder realitzar diagnòstics
i mesures més precises
que ajudin a millorar els percentatges
d’èxit quirúrgic.
Donat que és una especialitat
que tracta un òrgan tan desen-
NOTÍCIES ILO
foRuM ARRuzAfA
volupat des del punt de vista
funcional i amb tantes connotacions
(professionals, legals, lúdiques…),
la recerca de l’excellència
és un dels nostres objectius,
si no el que més, prioritari.
La posada al dia quant a funcionament
i semiologia dels sistemes
tan sofisticats dels quals
ens valem és un repte constant
per a l’oftalmòleg. n
EL fORum éS unA
tROBADA AnuAL
quE REunEIX A
OftALmòLEgS DE
tOtA ESpAnyA
pER AnALItzAR
ELS úLtImS
AvAnçOS
MiRADA 79

NOTÍCIES ILO
cuRs oftAlMologiA
unS 50 pEDIAtRES DE Lleida han participat en el Curs
“Oftalmologia Pràctica per a Pediatres” organitzat conjuntament
entre l’Institut Català de la Salut i l’Institut Lleida d’Oftalmologia
Curs d’oftalmologia
pediàtrica a l’ILO
80 MiRADA
AquESt CuRS tEnIA
LA fInALItAt
D’ARRIBAR A un
COnSEnS DE
pROtOCOLS
D’ACtuACIó En
RELACIó A LA SALuD
vISuAL DELS InfAntS
tEXt mARIA fLOREnSA
fOtOS mARIA fLOREnSA
L’objectiu del curs ha estat
oferir la formació bàsica per a la
millora de la capacitat resolutiva
dels pediatres davant els
quadres oftalmològics que es
presenten en les consultes
d’atenció primària i els centres
hospitalaris. Cal tenir en compte
que la cura oftalmològica dels
nens és important perquè els
primers anys de vida són fonamentals
per al desenvolupament
de la visió. El sistema visual en
els nens és immadur i està en
constant desenvolupament fins
als 8 anys.
Tal i com va apuntar Eduardo
Solé, cap de pediatria de l’Hospital
Arnau de Vilanova: “un nen
que no hi vegi bé, o que pateixi

d’un defecte de refracció no corregit,
pot tenir molts problemes
en el seu desenvolupament futur”
Per altra banda, el curs tenia la
finalitat d’arribar a un consens
de protocols d’actuació en relació
amb la salud visual dels infants.
En aquest sentit, tal i com
va assegurar la doctora Carolina
Rivas, especialista en oftalmologia
infantil a ILO: “és obligatori
que s’hagi fet una prova
d’agudesa visual en els nens
abans dels vuit anys. El que no
estigui detectat i corregit fins
aquell moment és difícil de solucionar-ho
més endavant.”
Tots dos van coincidir en la importància
d’una avaluació oftalmològica
precoç ja que permetrà
aplicar tractaments efectius,
“quan abans es detecti la patologia,
més aviat es podrà aplicar
el tractament i els resultats a
llarg termini seran molt millors.”
Durant el curs es van
tractar temes com el cribratge i
les principals patologies que poden
patir els menors: els defec-
tes de refracció, l’estrabisme i
l’ambliopia.
Va iniciar la jornada la DOO
Esther Blanc i el Dr. Rafael Ferreruela,
amb una xerrada sobre el
desenvolupament visual en els
nens: quins factors poden interferir
en el desenvolupament
normal, com es pot fer una correcta
exploració visual a la consulta
o com protegir-los la visió.
La Dra. Aguiló Regla i la Dra.
Carolina Rivas van centrar les
seves ponències en el cribratge
(mètodes, detecció precoç, proves)
i els defectes de refracció,
l’estrabisme i l’ambliopia. Es van
tractar temes com l’exploració,
els pronòstics, les possibles actuacions
dels pediatres o com
interpretar la recepta de l’oftalmòleg.
El Dr. Jordi Garcia Martí va parlar
sobre la patologia oftalmològica
del lactant (exploració, criteris
d’alarma en el nadó i obstrucció
llagrimal).
Sobre els traumatismes oculars
(exploració, cremades, lesions,
cossos estranys...), en va parlar
el Dr. Juan Ezpelta.
El Dr. Eduardo Solé i el Dr. Guillem
Ferreruela van desenvolupar
una ponència sobre la conjuntivitis,
l’ull vermell i la cellulitis
orbitària.
La Dra. Carmen Jurjo va parlar
sobre la farmaciola bàsica del
pediatre general (tractaments,
col·liris i resum per patologies).
L’encarregat de tractar el tema
sobre els signes oftalmològics
que suggereixen patologies
neurològiques va ser el Dr. Fernando
Paredes. Per finalitzar la
jornada, la Dra. Laura Martí, els
DOO Salvador Vidal i Rafa Ferreruela
i el Dr. Rafael Ferreruela,
van presentar diferents casos
clínics.
Cal tenir en compte que un
25% dels nens, entre setze i divuit
anys, necessitaran ulleres, i
un 6% dels menors de 6 anys tenen
problemes refractius ( hipermetropia,
miopia i astigmatisme.)
n
L’objectiu
del curs ha
estat oferir
la formació
bàsica per
la millora de
la capacitat
resolutiva
dels pediatres
davant els
quadres
oftalmològics
que es
presenten en
les consultes
d’atenció
primària i en
els centres
hospitalaris
MiRADA 81

NOTÍCIES ILO
láseR
LA CLÍnICA fERRERuELA, ILO Oftalmología, ya dispone
de SUPRACOR, un nuevo procedimiento para el tratamiento
de la presbicia basado en láser excimer
ILO ya dispone Supracor,
un nuevo procedimiento
para tratar la presbicia
82 MiRADA
EL pROCEDImIEntO
pARA LA CORRECCIón
DE LA pRESBICIA
mEDIAntE CIRugÍA
REfRACtIvA
SUPRACOR hA
OBtEnIDO LA
CERtIfICACIón CE
tEXt tEChnOLAS
fOtOS tEChnOLAS
El procedimiento para la corrección
de la presbicia mediante
cirugía refractiva SUPRACOR ha
obtenido la aprobación europea
(certificación CE) en mayo de
2011. El método, basado en
láser excimer, que fue evaluado
como parte de un estudio europeo
multicéntrico, permite el
tratamiento de la presbicia y obtiene
resultados de visión excelentes
en todas las distancias,
de cerca, intermedia y de lejos.
SUPRACOR es el último tratamiento
de la presbicia de Technolas
Perfect Vision (TPV), especialista
en soluciones con láser
para la presbicia, que ya ha desarrollado
el tratamiento puramente
intraestromal conocido
como INTRACOR.
El tratamiento de la presbicia
se está convirtiendo en el centro
del futuro de la oftalmología.
Este mercado de rápido expansión
se explica también por
el crecimiento de la población
mundial y su consecuente envejecimiento.
Alrededor del 20 por
ciento de la población mundial,
aproximadamente 1.500 millones
de personas, son présbitas,
y aproximadamente 350.000 millones
de ellos viven en países
ricos. Al mismo tiempo, la vida
moderna y la exigencia de los
pacientes están generando demandas
cada vez mayores en las
capacidades de visión de cerca,
ya sea con el fin de trabajar con
ordenadores o para la utilización
de teléfonos móviles, dispositivos
de navegación, etc.
Estas crecientes necesidades de
los pacientes ya motivaron que
Technolas Perfect Vision dirigiese
su esfuerzo de investigación
y desarrollo desde hace algunos

años cada vez más hacia el mercado
de la presbicia. En 2009, la
compañía lanzó el tratamiento
pionero INTRACOR, un innovador
procedimiento intraestromal
mediante láser para el tratamiento
de la presbicia, que se realiza
con el láser de femtosegundo
Technolas, no requiere ninguna
incisión de la córnea y se
caracteriza por una alta seguridad
y buenos resultados.
La corrección de la presbicia
mediante Excimer está abriendo
nuevos caminos
En el curso de varios años de
desarrollo, Technolas ha puesto
a punto un procedimiento de
excimer nuevo para la presbicia,
bautizado como SUPRACORTM.
SUPRACOR es adecuado para el
tratamiento de una gama muy
amplia de pacientes con presbicia.
Se realiza mediante el Láser
Excimer Technolas 217P, y puede
ser adecuado para personas
que han sido sometidas previamente
a cirugía LASIK.
La decisión de concentrar los
esfuerzos de investigación en
soluciones basadas en excimer
era evidente. LASIK es ahora un
tratamiento muy bien aceptado
en términos de precisión, previsibilidad
y resultados, utilizando
tecnología eyetracker de última
generación y reconocimiento
del iris. La característica esencial
del proceso SUPRACOR, que
se basa en el conocimiento de la
empresa de tratamientos intraestromales
(INTRACOR) y la experiencia
con los tratamientos
excimer, es un nuevo algoritmo
que ayuda a minimizar la inducción
de aberraciones no deseadas.
Este enfoque proporciona
un tratamiento de la presbicia
binocular con excelentes resultados
y alta satisfacción de los
pacientes, con un impacto mínimo
en la calidad de visión a distancia.
Con el fin de acceder a la certificación
CE, obtenida en mayo
2011, del procedimiento SU-
PRACOR, se llevó a cabo un estudio
europeo multicéntrico,
con el Dr. Jean-Jacques Chaubard
de la Clínica Visión Futura
de Niza como investigador principal,
y la participación de otros
renombrados cirujanos oftalmológicos
como el Dr. Antonio
Roure, también de la Clínica Visión
Futura, el Dr., Jorge Castanera
del Instituto de Oftalmología
Castanera de Barcelona, y el
Dr. Dominique Pietrini de Oftalmología
Hospitales de París.
Resultados convincentes
En el curso del estudio, a 23
sujetos con una edad media de
55,5 años se les proporcionó un
tratamiento SUPRACOR binocular.
Todos eran présbitas confirmados
con una media de equivalente
esférico de 1,67 dioptrías
(D); esfera media de 1,90D
y cilindro medio de -0,45D. Se
aplicó el mismo algoritmo de
tratamiento en ambos ojos de
cada paciente. El seguimiento
postoperatorio de los pacientes
fue de seis meses.
Los resultados postoperatorios
después de seis meses muestran
que:
• el 100 por ciento de los pacientes
ha conseguido una agudeza
visual binocular de lejos
igual o superior a 1,0 decimal;
• el 87 por ciento ha alcanzado
una agudeza visual monocular
de lejos sin corregir igual o
superior a 0,63;
• el 93 por ciento alcanza una
agudeza visual monocular de
cerca sin corregir igual o superior
a 0,63;
• 96 por ciento ha logrado una
agudeza visual binocular de lejos
sin corregir igual o superior
a 0,8
• 96 por ciento muestra una
agudeza visual binocular de cerca
sin corrección igual o superior
a 0,63 decimal, con el 91 por
ciento igual o superior a 0,8 decimal.
En cada examen de seguimiento,
que se realizaron a la semana,
al mes, a los tres meses y a
los seis meses, los participantes
del estudio también informaron
sobre su visión funcional de cerca
en sus actividades diarias.
Para todas las situaciones de
lectura, se reportaron mejoras
considerables, con un nivel de
satisfacción generalmente alto.
96 por ciento de los pacientes
era ya capaz inmediatamente
después del tratamiento de leer
periódicos, ver la televisión y
trabajar con el ordenador sin
gafas de lectura.
El resultado obtenido se mantuvo
constantemente positivo
incluso después de tres y seis
meses. Ya un mes después del
tratamiento, el 74 por ciento no
tenía necesidad de ninguna ayuda
para la conducción, ya sea
durante el día o la noche, y el 96
por ciento se sentía igual de
cómodo en el interior y al aire
libre sin gafas. La visión de lejos
mejoró dinámicamente: 96% de
los pacientes dijo poder vivir sin
gafas a los tres meses, este porcentaje
ascendió al 100% a los
6 meses.
Cuando se les preguntó sobre
su disposición a recomendar el
tratamiento a sus amigos o familiares,
todos los participantes
del estudio respondieron positivamente.
n
El tratamiento
de la presbicia
se está convirtiendo
en
el centro del
futuro de la
oftalmología.
Este mercado
de rápido
expansión
se explica
también por el
crecimiento de
la población
mundial y su
consecuente
envejecimiento
MiRADA 83

NOTÍCIES ILO
xARxA D’entitAts
LA funDACIó fERRERuELA SAnfELIu signa un acord amb
la Xarxa d’Entitats Socials de Lleida per oferir serveis
d’oftalmologia a persones en situació de risc o exclusió social
Acord de la Fundació amb
la Xarxa d’Entitats Socials
84 MiRADA
L’ACORD nAIX DE
LA vOLuntAt DEL
DOCtOR fERRERuELA
D’OfERIR un SERvEI
gRAtuït A LES
pERSOnES méS
nECESSItADES
DE LLEIDA
tEXt mARIA fLOREnSA
fOtO ILO
La Xarxa d’Entitats Socials
d’Atenció a les Necessitats Bàsiques
és crea amb l’objectiu de
donar sortida a diferents situacions
que afecten famílies de la
nostra ciutat arran de l’actual
crisi econòmica (atur, dificultat
en el pagament de despeses per
a la cobertura de les necessitats
bàsiques…). La xarxa preveu
implementar noves mesures
que, sumades a les actuacions
que ja s’ofereixen de manera habitual,
evitarien el risc de fractura
social d’aquests col·lectius
que habitualment no tenien
aquestes dificultats. Les entitats
que formen part de la xarxa
són Cáritas, Arrels, Creu Roja,
Esclat, Lleida Solidària MPDL,
Banc d’Aliments, Associació Antisida,
Agrupa’t, Dona Samaritana
i Adra.
L’acord d’aquesta entitat amb
la Fundació Ferreruela Sanfeliu
naix de la voluntat del Dr. Ferreruela
d’oferir un servei gratuït a
les persones més necessitades
de Lleida que estiguin afectades
per problemes oftalmològics.
Els perfils de beneficiaris
d’aquest acord, com a criteri general,
són aquelles persones que
no poden accedir a la xarxa sanitària
pública, que presenten
una situació de risc a nivell sociosanitari,
i que es troben en
una situació de pobresa i/o risc
d’exclusió social. Així mateix,
també acull aquells menors que
pateixen alguna patologia oftalmològica
que es troben en situació
d’especial vulnerabilitat.
L’acord també contempla accions
de sensibilització sobre salut
ocular i educació sanitària
en grups i tallers de promoció
social, recursos d’educació en
lliure..., incidint especialment
en la detecció precoç de casos
de menors de 3 a 8 anys. n

“pODER vER” AgRupA A les principales ONGs espanyoles
de lluita contra la ceguesa: 12 ONGs. Traballa en 20 països
amb assistència directa a 60.000 persones a l’any
La Fundació, membre
fundador de “Poder Ver”
tEXt ILO
fOtO mARIA fLOREnSA
Cada vegada som més els professionals
espanyols relacionats
amb la visió (oftalmòlegs, òptics,
infermers, tècnics…), que
dediquem part del nostre temps
a la cooperació a molts llocs del
Món.
En una època de dificultats
econòmiques i socials com les
que vivim, ens ajuda a mirar les
coses amb una altra perspectiva.
Ens obre les portes i el cor a
altres llocs, altres gents i ens fa
més tolerants amb el que és diferent
de nosaltres. La satisfacció
personal i professional que
produeix no es pot comparar
amb gairebé res.
No obstant això, la tasca no és
fàcil. Hem d’afrontar múltiples
problemes, tant a Espanya, com
als països en els quals volem
col·laborar: recursos humans,
tècnics i econòmics, limitats,
problemes de logística, malalties
diferents a les habituals, diferències
culturals i d’idioma,
corrupció…
Tot això ens obliga a afrontar
la cooperació amb la mateixa
professionalitat que emprem en
el nostre treball habitual.
Conscients de la dificultat
d’aquest repte, hem decidit unir
les forces de diferents ONGs espanyoles
que lluitem contra la
ceguesa, amb la seguretat que
junts podrem arribar més lluny i
NOTÍCIES ILO
poDeR veR
ajudar un major nombre de persones.
L’objectiu és donar suport a les
ONG’s que lluiten contra la ceguesa
evitable, amb la missió
d’eliminar les seves principals
causes i ajudar així a les persones
més desfavorides dels països
en vies de desenvolupament a
aconseguir el seu dret a veurehi
com a mitjà per contribuir a
la millora de les seves condicions
de vida.
L’Associació la integren: Associación
Azul en Acción de Múrcia,
Fundación Visión Mundi de
Logroño, Fundación Iluminafrica
de Zaragoza, Associación Medicos
Mundi Castilla La Mancha
d’Albacete, Fundació Barraquer
de Barcelona, Fundación Emalikat
de Madrid, Proyecto Visión
de Barcelona, Asociación Solidaridade
de A Coruña, Visionmil
de Móstoles, Mirada Solidaria de
Bilbao, Fundación Fdez. del Cotero
de Santander i la Fundació
Ferreruela Sanfeliu de Lleida. n
COnSCIEntS DE LA
DIfICuLtAt DEL
REptE, hEm
DECIDIt unIR LES
fORCES D’OngS
DIfEREntS quE
LLuItEm COntRA
LA CEguESA
MiRADA 85

NOTÍCIES ILO
viDeooftAlMologiA
En LA pASSADA EDICIó més d’una cinquantena de professionals
van presentar a concurs els vídeos d’operacions quirúrgiques
i innovacions tècniques
El XII Festival Nacional
de Videoftalmologia,
l’11 de maig a Lleida
tEXt ILO
fOtO mARIA fLOREnSA
El XII Festival Nacional de Videoftalmologia,
organitzat per
ILO, es celebrarà a Lleida el proper
11 de maig de 2012.
Com a novetat, suggerida per
molts dels participants, enguany
es donarà especial importància
als vídeos sobre: COMPLICACI-
ONS I MANIOBRES.
Com cada any, cada sessió serà
presidida per dos moderadors
que presentaran un vídeo didàc-
86 MiRADA
tic. Un d’ells, escollit per l’Organització,
entre acreditats i professionals,
i el segon, és qui va
obtenir el premi al millor treball
en l’edició anterior. Els membres
del jurat són de reconegut prestigi
de diferents comunitats autònomes.
El Professor Luis
Fernández-Vega, el Dr. José Ángel
Cristóbal, president del SE-
COIR, el Dr. Ángel Faci, president
de la Sociedad Aragonesa
de Oftalmología, la Dra. Carmen
Jurjo, cap del Servei d’Oftalmologia
HUAV de Lleida, la Dra. Carolina
Rivas de ILO, i el Sr. Fran
Aliaga de Abbott Medical Optics.
En la passada edició més d’una
cinquantena de professionals
van presentar a concurs els vídeos
d’operacions quirúrgiques i
innovacions tècniques.
La Dra. Miriam Ferran Fuertes;
el Dr. Carlos Luís Moser Wurth; i
el Dr. Andrés Bujan Rivas, del
Servei d’Oftalmologia Hospital
General de L’Hospitalet, van ser
els guanyadors del primer premi
“Andrea Sanfeliu” de l’11a edición,
amb el vídeo “Extracció
extracapsular de cataracta”. Un
vídeo on es presentaven els
conceptes bàsics d’aquesta cirurgia
cada cop menys utilitzada,
casi reservada a les cataractes
madures. Però, per altra banda,
amb clars beneficis com la
no necessitat de sutures, la re-
ducció del temps quirúrgic i la
recuperació postoperatòria.
Aquest Festival, que ja arriba a
la seva 12a edició, va començar
com una bienal de la Societat
Catalana d’Oftalmologia. En les
9 primeres edicions el concurs
estava obert a participants de
Catalunya i era itinerant, el Dr.
Rafael Ferreruela el va recuperar,
després d’anys sense celebrar-se,
i es va obrir a l’Aragó i a
València. Aquest serà el segon
any en que la participació està
oberta a professionals de tot
l’Estat Espanyol. n

Lleida 1:20 pm -New York 7:20 pm -Dakar 11:20 pm -Reykjavik 11:20 pm -London 12:20 am -San Francisco 4:20 pm -Kuala Lumpur 7:20 pm -Berlin
www.elmur.net
unim
punts
de
vista
Una mirada,
una posta de sol,
uns peus, una formiga,
una frase, un dibuix,
una foto, un vídeo.
Comparteix amb
el món sencer
el teu imaginari.
T’esperem a la web:
www.elmur.net

L E N T E
I N T R A O C U L A R
Verá bien, tanto de cerca...
...como de lejos
MOO
ADVANCED MEDICAL OPTICS