Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca

Butlletí Oficial
del Bisbat
de
Mallorca
Any CLII / 3 Març 2012
133

134
Sumari
Butlletí Oficial del
Bisbat de Mallorca
Any CLII /3
Març 2012
Redacció i
Administració:
Apartat 26.
07080
Palma de Mallorca.
Dipòsit Legal
P.M. 335-1958.
Imprès a
Serveis Gràfic
Eugeni,
C/ Temple, 16
07001
Palma de Mallorca
SR. BISBE
- Homilia en la missa jubilar pel cinquantenari
de la parròquia de l’Encarnació..................... 135
- “Estima la vida, tota la vida”. Escrit al Full
Dominical..................................................... 139
VICARI GENERAL
- A tots els rectors i responsables de llocs de
culte sobre sol·licituds per a instituir ministres
extraordinaris de la sagrada comunió..... 143
CANCELLERIA
- Nomenaments............................................... 145
- Aprovació d’Estatuts..................................... 146
- Estadística general del Bisbat de Mallorca el
31 de desembre de 2011................................ 146
DOCUMENTS DE LA SANTA SEU
Sant Pare
- «¡Alegraos siempre en el Señor!» (flp 4,4) Mensaje
para la Jornada Mundial de la Juventud...............................................................
149
INFORMACIÓ DIOCESANA
- Activitat pastoral del Sr. Bisbe....................... 159
- Crònica de l’Església de Mallorca................... 164
- In memoriam.................................................
172

Sr. BiSBe
HOMILIA EN LA MISSA JUBILAR PEL CINQUANTE-
NARI DE LA PARRÒQUIA DE L’ENCARNACIÓ
Parròquia de l’Encarnació (Palma), 25 de març de 2012
Estimats germans:
Tenim davant nosaltres poder viure una celebració d’una enorme
riquesa, no sols quant a la memòria del que significa la història
d’aquesta estimada parròquia de l’Encarnació, tal com se’ns
recordava en la monició d’entrada, sinó també perquè celebram els
cinquanta anys d’aquesta parròquia nostra en el marc litúrgic singular
no ja de la Quaresma, sinó d’aquest cinquè diumenge tan
especial per tot el que hem escoltat. A la vegada en la vespra de celebrar
l’Encarnació, la festa de l’Anunciació, que per raons litúrgiques
ha estat traslladada a demà, dia 26, però que nosaltres tenim
ben present aquesta vesprada en aquesta celebració, solemnitat de
l’Encarnació a la qual l’Església vincula la Jornada per la Vida.
Per part meva, tant en el Full Dominical, en el comunicat, com
en la invitació que he fet a la pregària, vos vull fer ben present la
invitació a pregar per la vida, per tota la vida, en aquest encontre
nostre amb la Paraula i amb l’Eucaristia de Jesús.
També són una riquesa singular les lectures que acabam
d’escoltar, les d’aquest diumenge de Quaresma. És interessantíssim
tot el que Jeremies el profeta ens ha vingut a recordar: aqueix
anunci de l’Aliança Nova, aqueixa promesa que la Llei de Déu estarà
escrita no tant en pedra com en el cor nostre. Com no hem de
caure en el compte del que a la carta als Hebreus se’ns ha recordat
i que ens situa, com moltes expressions del text de Sant Joan, del
text de l’evangeli que hem escoltat ara, molt davant ja del misteri
de la Passió de Jesús. La carta als Hebreus ens conduïa que fixàssim
la nostra mirada en Jesús, en el seu sofriment, en la seva obediència
al Pare, motiu pel qual es converteix com a Fill en font de
salvació eterna per a tots.
Simplement em limitaré, perquè no és possible més, a subratllar
un parell de frases de l’evangeli de Sant Joan que acabam
135

d’escoltar. Aqueixa expressió que hi ha quasi al principi: “Voldríem
veure Jesús”, que diuen els grecs a Felip, una frase molt recorreguda.
Preparant-me l’homilia, m’ha vingut diverses vegades al
cap que el Papa, el Beat, Joan Pau II, en aqueixos documents tan
importants que va escriure arran de l’any jubilar 2000, quasi feia
com un tema del relat, d’aqueixa expressió “Volem veure Jesús”,
com si fos una frase que arreplegàs l’anhel de l’home d’avui, el ser
humà d’avui, que li demana a l’Església sobretot, la gent es dirigeix
a l’Església i li diu com llavors als deixebles Andreu i Felip:
“Església, mostra’ns Jesús, volem veure el Senyor, el volem conèixer.”
Una expressió, per tant, molt carregada de significat i que és
d’alguna manera entesa com a expressió del desig fondíssim del
cor humà de conèixer, de contemplar, de descobrir Déu.
Si nosaltres fem nostra aquesta expressió, ens disposarem a
escoltar les respostes que dóna Jesús, sorprenents per una altra
part. Si us hi heu fixat, uns el volen veure i Jesús comença a dir
coses molt importants. Dirà: “Ha arribat l’hora que el Fill de l’Home
serà glorificat. Jo us dic amb tota veritat: si el gra de blat, quan cau
a terra, no mor, queda sol, però si mor, dóna molt de fruit.” Això es
veu que li interessava molt a Jesús, que volia que ho sabessin. En
definitiva, aquestes paraules, aquest és el misteri de la seva vida,
central, que cal conèixer, paraules que expliquen Jesús, i que, a
més d’explicar Ell qui és, a què ve, què vol, il·luminen el nostre
camí. A nosaltres, a l’hora de seguir-lo, ens resulta important saber
Ell on va.
Veure Jesús, conèixer Jesús vol dir acceptar el seu destí, acceptar
nosaltres la voluntat del Pare, tot i que no és fàcil. Aquesta
entrega fins a donar la pròpia vida és el misteri que vol que coneguem
i que visquem, el perquè de la seva mort en la creu, descobrint
el valor de la seva entrega per amor. Per això Ell afegeix: “Els
qui estimen la seva vida la perden, els qui no l’estimen en aquest
món la guarden per a la vida eterna.” Aquesta és l’alternativa que
Jesús ens posa davant: viure l’individualisme egoista, tancats, viure
per a nosaltres, fent de cadascú el centre de tot, o bé, l’amor de
caritat, que condueix a l’entrega de la pròpia vida. Aquest és el seu i
el nostre camí cap a la Pasqua, que tots estam convidats a recórrer,
acceptant la voluntat del Pare, acollint com Maria en l’Anunciació
la Paraula, però fent de la pròpia vida el seu sí, una ofrena per entregar
a Déu, a Jesús, als germans.
136

Estimats germans meus de la parròquia de l’Encarnació: estau
celebrant els cinquanta anys. Jo crec que té molt a veure el que
acab de recordar que són les paraules de l’evangeli amb el que també
són, o han de ser, les nostres comunitats parroquials: comunitats
cridades a existir al voltant de Jesús, a conèixer-lo, a donar-lo
a conèixer, donar-lo a Ell, conduir a Ell, sobretot en aquesta època
de crisi, que jo tantes vegades he dit que la crisi econòmica que
estam vivint és una manifestació d’una crisi molt més fonda, que
ve de temps, que és una crisi no sols de valors, sinó d’humanitat.
Aquesta crisi, que jo crec que també portarà un canvi d’època,
està produint en la Humanitat un gran sentiment d’inestabilitat,
d’inseguretat: “On anam? On estam? Què serà de tantes coses
d’aquí a deu, vint anys? És un canvi radical, potser d’alguna manera
hi estam tan dedins que no ens en temem, però d’aquí a trenta,
quaranta anys, quan s’escrigui el moment històric que vivim,
s’adonaran de la transcendència del moment, del canvi profundíssim
que estam experimentant, perquè, de vegades sense adonarse’n,
sense saber-ho expressar, cerquen sentit a la vida, respostes
a les grans qüestions, el perquè de tantes coses que passen no
solament a nivell fonamental de viure, també del moment històric
que estam travessant. L’home d’avui, encara que no sàpiga dir-ho,
cerca i pregunta i té necessitat de Déu. Per tant, la nostra Església,
en les nostres comunitats, és important que acudesqui al pas
d’aqueixa ànsia de sentit, de respostes, de Déu, que l’home, que la
persona d’avui, sent dins d’ell. Ajudar a desitjar, a buscar-lo de cor,
a purificar el cor per a Déu i la seva glòria. Comunitats com la nostra
de l’Encarnació per a ajudar a tenir una mirada humil i atenta,
per a reconèixer les seves petjades, la seva presència.
També hi ha tant de soroll en aquests moments en el cap de les
nostres persones, és també una cultura no del silenci, sinó de tant
de soroll, de tant de renou, que no acabam de caure en el compte
que Ell és aquí. Aqueixa frase que teniu aquí dalt: “Jo estaré
amb vosaltres”, com els passava als deixebles d’Emaús, el Dissabte
Sant, que alguns han interpretat com una imatge del moment que
vivim: temps de Déu soterrat, invisible, que pareix que ja no hi és, o
deixebles de Jesús que se senten desanimats, que se senten sense
forces i després, derrotats, volen tornar, deixar Jerusalem i tornar
a Emaús, pensen que tot s’ha acabat, que ja no té sentit res, que
creien, però que ha deixat de ser realitat el que era l’esperança. I
Jesús està amb ells i Jesús camina al seu costat.
137

Moltes vegades, a nosaltres, deixebles de Jesús, també ens
passa aquesta experiència d’estar derrotats, de no veure el motiu
de la nostra esperança, de pensar que tot s’ha acabat i que Déu,
com el Dissabte Sant, està amagat, no es veu, ja no hi és. La comunitat
cristiana ha de ser ajuda, àmbit per a descobrir la presència
del Senyor enmig de nosaltres, com recorda molt bé aqueixa frase
que teniu davant dels vostres ulls. Comunitat per a descobrir
també el rostre de Jesús on Ell va dir que estava, en els pobres i
els petits, aquí Ell està present: “Tot allò que féreu a un d’aquests
germans meus més petits, a mi m’ho fèieu.” Jesús, al qui cercam,
el tenim en la necessitat, en el drama, la crisi, en els problemes de
feina, de cultura, medicina, de qüestions ben concretes en la família,
en la societat dels nostres dies.
Recordem també que en la vida de la comunitat cristiana Ell és
el centre, sobretot veure’l i reconèixer-lo, a pesar de la seva glòria,
realment present en una cosa tan pobra i humil, quotidiana i simple:
el pa i el vi que col·locarem sobre aquest altar dins d’uns moments;
i s’hi farà present com es va fer present en el si de Maria
a l’Encarnació pel poder de l’Esperit Sant. I per això, després que
Ell véngui a la consagració, direm davant Ell: “Anunciam la vostra
mort, confessam la vostra resurrecció” i, plens de desig, anhelant
que això, aquesta història de vegades dramàtica, s’acabi, desitjant
el seu retorn gloriós, aclamarem: “Esperam el vostre retorn”, veniu,
“Senyor Jesús”.
Molt estimada parròquia de l’Encarnació: per molts d’anys,
que pugueu donar a conèixer Jesús i ser àmbit per a conèixer-lo i
seguir-lo, ser escola com a parròquia d’entrega i servei als germans
més pobres i més necessitats. Lloc per a estar al voltant de Jesús
en la Paraula i sobretot en l’Eucaristia, acollint-lo per donar-lo,
com Maria en l’Encarnació. Que Ella es mostri Mare per a tots els
que han estat part de la vostra història, del vostre present i el vostre
futur. Maria, Mare de l’Encarnació, siau model i esperança de totes
les nostres vides, i que sia Jesús mateix premi de la vostra entrega
i del vostre compromís d’amor. Així sia.
138

“ESTIMA LA VIDA, TOTA LA VIDA”
Escrit al Full Dominical
El do de la vida és el regal primer que rep de Déu l'ésser humà,
sobre ell se sustenten tots els altres amb els quals es realitza la
seva existència.
És molt necessari en el nostre món, en el qual la vida humana
es veu amenaçada i agredida de tantes maneres, que l'Església
ens convoqui a un dia d'especial conscienciació i oració pel do de
la vida.
La nostra fe ens fa valorar la vida humana com un bé preciós
a protegir i cuidar des de la concepció fins a la mort natural. Hem
de ser sensibles a les múltiples amenaces que afecten el no nascut
i procurar la seva protecció així com l'ajuda a la mare portadora
del do preciós d'una vida humana. Hem de ser sensibles als factors
que afecten el creixement i maduració dels nascuts tenint cura del
marc natural i estable de l'amor del pare i la mare. Per això s’ha
de valorar especialment la institució familiar, "santuari de la vida",
com a àmbit per aprendre a viure i a ser enmig del canvi natural i
la problemàtica econòmica que determinen la nostra època, com a
àmbit per seguir afavorint els seus membres en les diverses etapes
de la vida, especialment en les darreres, en què se sol experimentar
la solitud i el desemparament més accentuadament com més
s'acosta el final de l'existència.
Hem de ser especialment lúcids per treballar unint voluntats,
de manera que les dificultats socials i econòmiques no enfonsin
irremissiblement les vides dels més indefensos. La vida en la seva
integritat i dignitat cal protegir-la, especialment per la seva vulnerabilitat
en l'inici i al final, però també en l'itinerari vital afectat per
una crisi, no només econòmica, sinó sobretot d'educació, de valors
d'humanitat.
L'Església ens convoca a la Jornada Pro Vida el diumenge 25
de març i també en la solemnitat, traslladada aquest any al dia
26, en què celebram que el Fill de Déu, per obra de l'Esperit Sant,
s'encarnà en Maria. A ella, Mare de Déu, mare nostra, vull resar
novament amb paraules preses de l'Oració per la vida de l'encíclica
Evangelium vitae, i que elev en nom de la nostra Església de Mallorca:
139

140
Oh Maria,
et confiam la causa de la vida:
mira, Mare, el nombre immens
d'infants als quals els és impedit de néixer,
de pobres als quals es fa difícil viure,
d'homes i de dones víctimes d'una violència inhumana,
d'ancians i de malalts morts
a causa de la indiferència
o d'una pietat enganyosa.
Fes que els qui creuen en el teu Fill
sàpiguen anunciar amb fermesa i amb amor
als homes del nostre temps.
Així sia.
+ Jesús Murgui Soriano
Bisbe de Mallorca

“AMA LA VIDA, TODA LA VIDA”
El don de la vida es el regalo primero que recibe de Dios el ser
humano, sobre él se sustentan todos los demás con los que se realiza
su existencia.
Es muy necesario en nuestro mundo, en el que la vida humana
se ve amenazada y agredida de tantas maneras, que la Iglesia nos
convoque a un día de especial concienciación y oración por el don
de la vida.
Nuestra fe nos hace valorar la vida humana como un bien precioso
a proteger y cuidar desde la concepción hasta la muerte natural.
Debemos ser sensibles a las múltiples amenazas que afectan
al no nacido y procurar su protección así como la ayuda a la madre
portadora del don precioso de una vida humana. Debemos ser sensibles
a los factores que afectan al crecimiento y maduración de los
nacidos cuidando del marco natural y estable del amor del padre y
la madre. Por ello ha de valorarse, especialmente la institución familiar,
“santuario de la vida”, como ámbito para aprender a vivir y
a ser en medio del cambio cultural y la problemática económica que
determinan nuestra época, como ámbito para seguir favoreciendo
a sus miembros en las diversas etapas de la vida, especialmente en
las últimas, en las que se suele experimentar la soledad y el desvalimiento
más acentuadamente cuanto más se acerca el final de la
existencia.
Debemos ser especialmente lúcidos para trabajar uniendo voluntades,
de modo que las dificultades sociales y económicas no
hundan irremisiblemente las vidas de los mas indefensos. La vida
en su integridad y dignidad hay que protegerla, especialmente por
su vulnerabilidad en el inicio y el final, pero también en el itinerario
vital afectado por una crisis, no sólo económica, sino sobre todo de
educación, de valores, de humanidad.
La Iglesia nos convoca a la Jornada Pro-vida el domingo 25
de Marzo y también en la solemnidad, trasladada este año al día
26, en la que celebramos que el Hijo de Dios por obra del Espíritu
Santo se encarnó en María. A ella, Madre de Dios, madre nuestra,
quiero rezar nuevamente con palabras tomadas de la Oración por
la vida de la encíclica Evangelium Vitae, y que elevo en nombre de
nuestra Iglesia de Mallorca:
141

142
Oh María, a ti confiamos la causa de la vida;
mira, Madre, el número inmenso
de niños a quienes se les impide nacer,
de pobres a quienes se les hace difícil vivir,
de hombres y mujeres víctimas de violencia inhumana,
de ancianos y enfermos muertos
a causa de la indiferencia o de una presunta piedad.
Haz que quienes creen en tu Hijo
sepan anunciar con firmeza
y amor a los hombres de nuestro tiempo,
el Evangelio de la vida.
Así sea.
+ Jesús Murgui Soriano
Obispo de Mallorca

Vicari General
A TOTS ELS RECTORS I RESPONSABLES DE
LLOCS DE CULTE SOBRE SOL·LICITUDS PER A
INSTITUIR MINISTRES EXTRAORDINARIS DE LA
SAGRADA COMUNIÓ
Palma, 26 de març de 2012
Benvolgut germà,
Em plau convidar-te a presentar al Bisbe feels de la teva comunitat
perquè siguin nomenats i enviats com a ministres extraordinaris
de la Sagrada Comunió per a la mateixa comunitat,
perquè ajudin a distribuir la comunió dins la missa, o la portin als
malalts quan no puguis fer-ho amb regularitat.
Els criteris per a regular aquest ministeri són:
1. Els nomenaments de ministre extraordinari de la Sagrada
Comunió es fan habitualment per cinc anys, prèvia una sessió
formativa a la qual han d’assistir obligatòriament totes
les persones presentades per exercir aquest ministeri
extraordinari.
2. La data proposada per a realitzar aquesta sessió de formació
a tots els candidats i el lliurament del nomenament per part
del Sr. Bisbe serà el dissabte 5 de maig a les 10.30 h al Seminari
Nou.
3. Les sol·licituds dels Rectors i Responsables s’han de fer amb
el model adjunt de Cancelleria.
4. Després d’uns anys d’experiència, es veu que s’ha de limitar
el nombre de ministres extraordinaris, ja que aquest és un
servei que s’ha de renovar i que cal no fixar en les mateixes
persones i també per no caure en abusos d’excés de ministres
en una mateixa parròquia. Hem pensat que un criteri objectiu
seria: dos ministres per cada eucaristia del diumenge (si
una parròquia el cap de setmana té tres misses, el nombre
màxim de ministres seria de sis).
5. Les sol·licituds han de presentar-se a Cancelleria abans del
13 d’abril. Pregam que tingueu en compte que les sol·licituds
143

144
que arribin després de la data esmentada es donaran per no
rebudes.
6. Després de rebre la designació canònica, a tu, com a Rector, et
correspon donar-los formalment a la Parròquia la institució
canònica en la forma prescrita en el Ritual de la Sagrada
Comunió i del Culte a l’Eucaristia fora de la missa (pàg.
138-141 de l’edició catalana i pàg. 139-142 de l’edició castellana).
Normalment dins una missa on hi hagi presència habitual
de molts de feels per a coneixement de la generalitat de la Parròquia
o comunitat. Enviam aquest ritu adjunt.
L’orde de la sessió formativa i celebració de la designació per
part del Sr. Bisbe, el 5 de maig, a les 10.30 h, al Seminari Nou, serà
el següent:
— Pregària inicial.
— Salutació i intervenció del Sr. Bisbe.
— Xerrada del vicedelegat de Pastoral Catequètica i Litúrgica.
— Celebració de la Paraula i entrega del document oficial de
designació per a aquest ministeri.
Et preg, per tant, que convoquis els qui penses que et podrien
ajudar en aquest ministeri i que enviïs com més prest millor les
sol·licituds a Cancelleria:
— Per correu electrònic: cancelleria@bisbatdemallorca.com.
— Al fax 971 725 847.
— O personalment a les mateixes oficines de Cancelleria.
Per a un servei tan bell, tan evangèlic i eclesial, estaràs d’acord
que es necessita una certa formació, i alhora és bo que els nostres
germans i germanes laics se sentin enviats pel nostre pastor, el Bisbe
de Mallorca, a realitzar aquest ministeri d’acostar el Bon Jesús a
les persones en nom de l’Església i en nom del Senyor.
Cordialment,
Lluc Riera Coll, pvre.
Vicari General

cancelleria
NOMENAMENTS
El Sr. Bisbe ha signat els nomenaments següents:
09/03/12:
Membres del Patronat “Fundació Institució Natzaret”, per quatre
anys més:
Sr. José de España Bibiloni
Sr. Pedro Rosselló Amorós
Sra. Catalina Rosselló Torres
Sr. Joan Vivern Jaume
Membres nous del Patronat “Fundació Institució Natzaret”, per
quatre anys:
Sr. Rafel Barceló Ferrer
Sr. Gabriel Carlos Cortés Cortés
Sra. Antònia Garcia Pocoví
Sr. Jaume Rul·lán Castañer
Ha renovat el nomenament de la Sra. Oliva Delgado Muñoz, com a
membre del Patronat de la Fundació Canònica Joana Barceló,
per quatre anys més.
16/03/12:
Mn. Jaume Mas Julià, Viceconsiliari Diocesà del Moviment de
Cursillos de Cristiandad, per tres anys;
Mn. Francesc Vicens Gomila, membre del Patronat de la Fundació
Pia Autònoma FOREC, per sis anys.
23/03/12:
Rdmo. Mons. Luis-Manuel Cuña Ramos, Postulador de la Causa
de Beatificació i Canonització de la Venerable Margalida
Amengual Campaner, jove seglar; i Postulador de la Causa de
Beatificació i Canonització del Servent de Déu Miquel Costa
i Llobera, prevere;
Mn. Josep Adrover Vallbona, Jutge Diocesà, per tres anys;
P. Antoni Vallespir Llompart, MSSCC, Prior del Santuari de Nostra
Senyora de Lluc i Rector de la Parròquia de Nostra Senyora
de Lluc i de Sant Pere, d’Escorca, a proposta del seu
Superior (càn. 682 §1), cessant-hi l’anterior Prior i Rector, el P.
Jaume Reynés Matas, MSSCC.
145

146
ESTATUTS D’OBRERIES DE SANT ANTONI ABAT
El Sr. Bisbe ha aprovat els següents estatuts:
09/03/12: Obreria de Sant Antoni Abat, de Son Servera.
ESTATUTS DE CONFRARIES ADAPTATS A
L’ESTATUT MARC
El. Sr. Bisbe ha aprovat els següents estatuts:
30/03/12:
Confraria de la “Juventud Seráfica”, d’Inca;
Confraria del Sant Crist de la Sang i de Nostra Senyora dels
Dolors, de Sant Jordi (Palma).
ESTADÍSTICA GENERAL DEL BISBAT DE MALLORCA
EL 31 DE DESEMBRE DE 2011
PREVERES I DIAQUES PRESENTS A LA NOSTRA DIÒCESI
Preveres diocesans incardinats en aquesta Diòcesi:..... 215
Preveres diocesans incardinats en altres Diòcesis:....... 15
Preveres religiosos (cf. Instituts Vida consagrada)........ 100
Diaques permanents incardinats a la Diòcesi:............. 11
ASPIRANTS AL MINISTERI I PREVERES ORDENATS AQUEST
ANY
Candidats al presbiterat:
Pel Clergat Diocesà: ................................................. 11
Pel Clergat Religiós:.................................................. 3
MINISTRES ORDENATS MORTS DURANT AQUEST ANY
Diocesans ............................................................... 5
Religiosos ................................................................ 4
MEMBRES D’INSTITUTS DE VIDA CONSAGRADA
Religiosos preveres: .................................................... 100
Religiosos no preveres:................................................ 72
Religioses i membres d’altres IVC:............................... 734

SAGRAMENTS CONFERITS DURANT L’ANY 2011
Baptismes:............................................................. 4.340
Confirmacions: ...................................................... 745
Primeres Comunions: ............................................ 4.310
Matrimonis:
Entre batiats catòlics: ........................................ 829
Entre catòlic i no catòlic: .................................... 59
Total de matrimonis celebrats:................................. 888
CENTRES D’INSTRUCCIÓ I D’EDUCACIÓ REGITS PER
INSTITUCIONS ECLESIÀSTIQUES
- Jardins d’Infància: ........................................... 38
o Alumnes: 14.190
- Ensenyança Primària o elemental:.................... 82
o Alumnes: 21.319
- Ensenyança mitjana: ....................................... 78
o Alumnes: 20.027
- Instituts superiors
Nivell universitari, no erigits en facultat: ........ 3
o Alumnes: 893
Facultat d’estudis eclesiàstics ......................... 1
o Alumnes: 8
CENTRES ASSISTENCIALS I SOCIALS REGITS PER INSTITU-
CIONS ECLESIÀSTIQUES
- Hospitals
o Nombre de centres: .................................... 1
• Persones assistides: 3.879
- Ambulatoris i dispensaris
o Nombre de centres ...................................... 2
• Persones assistides: 20.004
- Residències per a ancians, terminals, invàlids i minusvàlids
o Nombre de centres:..................................... 15
• Persones assistides: 1.200
- Orfenats i tutela de la infància
o Nombre de centres: ........... ........... ............. 5
• Persones assistides: 350
147

148
- Guarderies infantils
o Nombre de centres:..................................... 5
• Persones assistides: 540
- Consultoris familiars i defensa de la vida
o Nombre de centres: .................................... 1
• Persones assistides: 19
- Centre de rehabilitació per a drogoaddictes: ........... 3
• Persones assistides: 2.680
- Pastoral penitenciària ............................................ 1
• Persones assistides: 450
PROCESSOS MATRIMONIALS AMB SENTÈNCIA DEFINITIVA
Causes de nul·litat matrimonial
– amb sentència a favor de la nul·litat ........................ 19
– amb sentència en contra de la nul·litat .................... 1
Processos de rat i no consumat ........................................... 0

DocumentS De la Santa Seu
Sant Pare
«¡ALEGRAOS SIEMPRE EN EL SEÑOR!» (FLP 4,4)
Mensaje para la Jornada Mundial de la Juventud
Queridos jóvenes:
Me alegro de dirigirme de
nuevo a vosotros con ocasión de
la XXVII Jornada Mundial de la
Juventud. El recuerdo del encuentro
de Madrid el pasado mes
de agosto sigue muy presente en
mi corazón. Ha sido un momento
extraordinario de gracia, durante
el cual el Señor ha bendecido
a los jóvenes allí presentes,
venidos del mundo entero. Doy
gracias a Dios por los muchos
frutos que ha suscitado en aquellas
jornadas y que en el futuro
seguirán multiplicándose entre
los jóvenes y las comunidades
a las que pertenecen. Ahora nos
estamos dirigiendo ya hacia la
próxima cita en Río de Janeiro
en el año 2013, que tendrá como
tema «¡Id y haced discípulos a todos
los pueblos!» (cf. Mt 28,19).
Este año, el tema de la Jornada
Mundial de la Juventud nos
lo da la exhortación de la Carta
del apóstol san Pablo a los Filipenses:
«¡Alegráos siempre en el
Señor!» (4,4). En efecto, La alegría
es un elemento central de la
experiencia cristiana. También
experimentamos en cada Jornada
Mundial de la Juventud una
alegría intensa, la alegría de la
comunión, la alegría de ser cristianos,
la alegría de la fe. Esta es
una de las características de estos
encuentros. Vemos la fuerza
atrayente que ella tiene: en un
mundo marcado a menudo por
la tristeza y la inquietud, la alegría
es un testimonio importante
de la belleza y fiabilidad de la fe
cristiana.
La Iglesia tiene la vocación de
llevar la alegría al mundo, una
alegría auténtica y duradera,
aquella que los ángeles anunciaron
a los pastores de Belén
en la noche del nacimiento de
Jesús (cf.Lc 2,10). Dios no sólo
ha hablado, no sólo ha cumplido
signos prodigiosos en la historia
de la humanidad, sino que se ha
hecho tan cercano que ha llegado
a hacerse uno de nosotros,
recorriendo las etapas de la vida
entera del hombre. En el difícil
contexto actual, muchos jóvenes
en vuestro entorno tienen una
inmensa necesidad de sentir que
el mensaje cristiano es un mensaje
de alegría y esperanza. Quisiera
reflexionar ahora con vosotros
sobre esta alegría, sobre los
caminos para encontrarla, para
que podáis vivirla cada vez con
mayor profundidad y ser men-
149

sajeros de ella entre los que os
rodean.
1. Nuestro corazón está hecho
para la alegría
La aspiración a la alegría está
grabada en lo más íntimo del ser
humano. Más allá de las satisfacciones
inmediatas y pasajeras,
nuestro corazón busca la
alegría profunda, plena y perdurable,
que pueda dar «sabor» a la
existencia. Y esto vale sobre todo
para vosotros, porque la juventud
es un período de un continuo
descubrimiento de la vida,
del mundo, de los demás y de sí
mismo. Es un tiempo de apertura
hacia el futuro, donde se manifiestan
los grandes deseos de
felicidad, de amistad, del compartir
y de verdad; donde uno es
impulsado por ideales y se conciben
proyectos.
Cada día el Señor nos ofrece
tantas alegrías sencillas: la alegría
de vivir, la alegría ante la
belleza de la naturaleza, la alegría
de un trabajo bien hecho, la
alegría del servicio, la alegría del
amor sincero y puro. Y si miramos
con atención, existen tantos
motivos para la alegría: los
hermosos momentos de la vida
familiar, la amistad compartida,
el descubrimiento de las propias
capacidades personales y la consecución
de buenos resultados,
el aprecio que otros nos tienen,
la posibilidad de expresarse y
sentirse comprendidos, la sen-
150
sación de ser útiles para el prójimo.
Y, además, la adquisición de
nuevos conocimientos mediante
los estudios, el descubrimiento
de nuevas dimensiones a través
de viajes y encuentros, la posibilidad
de hacer proyectos para
el futuro. También pueden producir
en nosotros una verdadera
alegría la experiencia de leer una
obra literaria, de admirar una
obra maestra del arte, de escuchar
e interpretar la música o
ver una película.
Pero cada día hay tantas dificultades
con las que nos encontramos
en nuestro corazón,
tenemos tantas preocupaciones
por el futuro, que nos podemos
preguntar si la alegría plena y
duradera a la cual aspiramos no
es quizá una ilusión y una huída
de la realidad. Hay muchos jóvenes
que se preguntan: ¿es verdaderamente
posible hoy en día
la alegría plena? Esta búsqueda
sigue varios caminos, algunos de
los cuales se manifiestan como
erróneos, o por lo menos peligrosos.
Pero, ¿cómo podemos distinguir
las alegrías verdaderamente
duraderas de los placeres
inmediatos y engañosos? ¿Cómo
podemos encontrar en la vida la
verdadera alegría, aquella que
dura y no nos abandona ni en
los momentos más difíciles?
2. Dios es la fuente de la verdadera
alegría
En realidad, todas las alegrías
auténticas, ya sean las peque-

ñas del día a día o las grandes de
la vida, tienen su origen en Dios,
aunque no lo parezca a primera
vista, porque Dios es comunión
de amor eterno, es alegría infinita
que no se encierra en sí misma,
sino que se difunde en aquellos
que Él ama y que le aman.
Dios nos ha creado a su imagen
por amor y para derramar sobre
nosotros su amor, para colmarnos
de su presencia y su gracia.
Dios quiere hacernos partícipes
de su alegría, divina y eterna,
haciendo que descubramos que
el valor y el sentido profundo de
nuestra vida está en el ser aceptados,
acogidos y amados por Él,
y no con una acogida frágil como
puede ser la humana, sino con
una acogida incondicional como
lo es la divina: yo soy amado,
tengo un puesto en el mundo y
en la historia, soy amado personalmente
por Dios. Y si Dios me
acepta, me ama y estoy seguro
de ello, entonces sabré con claridad
y certeza que es bueno que
yo sea, que exista.
Este amor infinito de Dios
para con cada uno de nosotros
se manifiesta de modo pleno en
Jesucristo. En Él se encuentra
la alegría que buscamos. En el
Evangelio vemos cómo los hechos
que marcan el inicio de la
vida de Jesús se caracterizan
por la alegría. Cuando el arcángel
Gabriel anuncia a la Virgen
María que será madre del Salvador,
comienza con esta palabra:
«¡Alégrate!» (Lc 1,28). En el nacimiento
de Jesús, el Ángel del
Señor dice a los pastores: «Os
anuncio una buena noticia que
será de gran alegría para todo
el pueblo: hoy, en la ciudad de
David, os ha nacido un Salvador,
el Mesías, el Señor» (Lc 2,11). Y
los Magos que buscaban al niño,
«al ver la estrella, se llenaron de
inmensa alegría» (Mt 2,10). El
motivo de esta alegría es, por lo
tanto, la cercanía de Dios, que se
ha hecho uno de nosotros. Esto
es lo que san Pablo quiso decir
cuando escribía a los cristianos
de Filipos: «Alegraos siempre en
el Señor; os lo repito, alegraos.
Que vuestra mesura la conozca
todo el mundo. El Señor está
cerca» (Flp 4,4-5). La primera
causa de nuestra alegría es la
cercanía del Señor, que me acoge
y me ama.
En efecto, el encuentro con
Jesús produce siempre una gran
alegría interior. Lo podemos ver
en muchos episodios de los
Evangelios. Recordemos la visita
de Jesús a Zaqueo, un recaudador
de impuestos deshonesto,
un pecador público, a quien Jesús
dice: «Es necesario que hoy
me quede en tu casa». Y san Lucas
dice que Zaqueo «lo recibió
muy contento» (Lc19,5-6). Es la
alegría del encuentro con el Señor;
es sentir el amor de Dios
que puede transformar toda la
existencia y traer la salvación.
Zaqueo decide cambiar de vida y
151

dar la mitad de sus bienes a los
pobres.
En la hora de la pasión de Jesús,
este amor se manifiesta con
toda su fuerza. Él, en los últimos
momentos de su vida terrena,
en la cena con sus amigos, dice:
«Como el Padre me ha amado,
así os he amado yo; permaneced
en mi amor… Os he hablado de
esto para que mi alegría esté en
vosotros, y vuestra alegría llegue
a plenitud» (Jn 15,9.11). Jesús
quiere introducir a sus discípulos
y a cada uno de nosotros en
la alegría plena, la que Él comparte
con el Padre, para que el
amor con que el Padre le ama
esté en nosotros (cf. Jn 17,26).
La alegría cristiana es abrirse a
este amor de Dios y pertenecer
a Él.
Los Evangelios relatan que
María Magdalena y otras mujeres
fueron a visitar el sepulcro
donde habían puesto a Jesús
después de su muerte y recibieron
de un Ángel una noticia
desconcertante, la de su resurrección.
Entonces, así escribe
el Evangelista, abandonaron el
sepulcro a toda prisa, «llenas de
miedo y de alegría», y corrieron a
anunciar la feliz noticia a los discípulos.
Jesús salió a su encuentro
y dijo: «Alegraos» (Mt 28,8-9).
Es la alegría de la salvación que
se les ofrece: Cristo es el viviente,
es el que ha vencido el mal,
el pecado y la muerte. Él está
presente en medio de nosotros
152
como el Resucitado, hasta el final
de los tiempos (cf. Mt 28,21).
El mal no tiene la última palabra
sobre nuestra vida, sino que la fe
en Cristo Salvador nos dice que
el amor de Dios es el que vence.
Esta profunda alegría es fruto
del Espíritu Santo que nos hace
hijos de Dios, capaces de vivir y
gustar su bondad, de dirigirnos
a Él con la expresión «Abba», Padre
(cf. Rm 8,15). La alegría es
signo de su presencia y su acción
en nosotros.
3. Conservar en el corazón la
alegría cristiana
Aquí nos preguntamos: ¿Cómo
podemos recibir y conservar
este don de la alegría profunda,
de la alegría espiritual?
Un Salmo dice: «Sea el Señor
tu delicia, y él te dará lo que pide
tu corazón» (Sal 37,4). Jesús explica
que «El reino de los cielos
se parece a un tesoro escondido
en el campo: el que lo encuentra,
lo vuelve a esconder y, lleno
de alegría, va a vender todo
lo que tiene y compra el campo»
(Mt 13,44). Encontrar y conservar
la alegría espiritual surge
del encuentro con el Señor, que
pide que le sigamos, que nos decidamos
con determinación, poniendo
toda nuestra confianza
en Él. Queridos jóvenes, no tengáis
miedo de arriesgar vuestra
vida abriéndola a Jesucristo y
su Evangelio; es el camino para
tener la paz y la verdadera felicidad
dentro de nosotros mismos,

es el camino para la verdadera
realización de nuestra existencia
de hijos de Dios, creados a su
imagen y semejanza.
Buscar la alegría en el Señor:
la alegría es fruto de la fe, es reconocer
cada día su presencia,
su amistad: «El Señor está cerca»
(Flp 4,5); es volver a poner nuestra
confianza en Él, es crecer en
su conocimiento y en su amor.
El «Año de la Fe», que iniciaremos
dentro de pocos meses, nos
ayudará y estimulará. Queridos
amigos, aprended a ver cómo actúa
Dios en vuestras vidas, descubridlo
oculto en el corazón de
los acontecimientos de cada día.
Creed que Él es siempre fiel a la
alianza que ha sellado con vosotros
el día de vuestro Bautismo.
Sabed que jamás os abandonará.
Dirigid a menudo vuestra
mirada hacia Él. En la cruz entregó
su vida porque os ama. La
contemplación de un amor tan
grande da a nuestros corazones
una esperanza y una alegría que
nada puede destruir. Un cristiano
nunca puede estar triste porque
ha encontrado a Cristo, que
ha dado la vida por él.
Buscar al Señor, encontrarlo,
significa también acoger su Palabra,
que es alegría para el corazón.
El profeta Jeremías escribe:
«Si encontraba tus palabras, las
devoraba: tus palabras me servían
de gozo, eran la alegría de
mi corazón» (Jr 15,16). Apren-
ded a leer y meditar la Sagrada
Escritura; allí encontraréis una
respuesta a las preguntas más
profundas sobre la verdad que
anida en vuestro corazón y vuestra
mente. La Palabra de Dios
hace que descubramos las maravillas
que Dios ha obrado en la
historia del hombre y que, llenos
de alegría, proclamemos en alabanza
y adoración: «Venid, aclamemos
al Señor… postrémonos
por tierra, bendiciendo al Señor,
creador nuestro» (Sal 95,1.6).
La Liturgia en particular, es
el lugar por excelencia donde se
manifiesta la alegría que la Iglesia
recibe del Señor y transmite
al mundo. Cada domingo, en
la Eucaristía, las comunidades
cristianas celebran el Misterio
central de la salvación: la muerte
y resurrección de Cristo. Este
es un momento fundamental
para el camino de cada discípulo
del Señor, donde se hace presente
su sacrificio de amor; es el día
en el que encontramos al Cristo
Resucitado, escuchamos su
Palabra, nos alimentamos de su
Cuerpo y su Sangre. Un Salmo
afirma: «Este es el día que hizo
el Señor: sea nuestra alegría y
nuestro gozo» (Sal 118,24). En la
noche de Pascua, la Iglesia canta
el Exsultet, expresión de alegría
por la victoria de Jesucristo sobre
el pecado y la muerte: «¡Exulte
el coro de los ángeles… Goce
la tierra inundada de tanta claridad…
resuene este templo con
153

las aclamaciones del pueblo en
fiesta!». La alegría cristiana nace
del saberse amados por un Dios
que se ha hecho hombre, que ha
dado su vida por nosotros y ha
vencido el mal y la muerte; es vivir
por amor a él. Santa Teresa
del Niño Jesús, joven carmelita,
escribió: «Jesús, mi alegría es
amarte a ti» (Poesía 45/7).
4. La alegría del amor
Queridos amigos, la alegría
está íntimamente unida al amor;
ambos son frutos inseparables
del Espíritu Santo (cf. Ga 5,23).
El amor produce alegría, y la alegría
es una forma del amor. La
beata Madre Teresa de Calcuta,
recordando las palabras de Jesús:
«hay más dicha en dar que
en recibir» (Hch 20,35), decía:
«La alegría es una red de amor
para capturar las almas. Dios
ama al que da con alegría. Y
quien da con alegría da más». El
siervo de Dios Pablo VI escribió:
«En el mismo Dios, todo es alegría
porque todo es un don» (Ex.
ap. Gaudete in Domino, 9 mayo
1975).
Pensando en los diferentes
ámbitos de vuestra vida, quisiera
deciros que amar significa constancia,
fidelidad, tener fe en los
compromisos. Y esto, en primer
lugar, con las amistades. Nuestros
amigos esperan que seamos
sinceros, leales, fieles, porque el
verdadero amor es perseverante
también y sobre todo en las difi-
154
cultades. Y lo mismo vale para el
trabajo, los estudios y los servicios
que desempeñáis. La fidelidad
y la perseverancia en el bien
llevan a la alegría, aunque ésta
no sea siempre inmediata.
Para entrar en la alegría del
amor, estamos llamados también
a ser generosos, a no conformarnos
con dar el mínimo,
sino a comprometernos a fondo,
con una atención especial por
los más necesitados. El mundo
necesita hombres y mujeres
competentes y generosos, que
se pongan al servicio del bien
común. Esforzaos por estudiar
con seriedad; cultivad vuestros
talentos y ponedlos desde ahora
al servicio del prójimo. Buscad
el modo de contribuir, allí donde
estéis, a que la sociedad sea
más justa y humana. Que toda
vuestra vida esté impulsada por
el espíritu de servicio, y no por
la búsqueda del poder, del éxito
material y del dinero.
A propósito de generosidad,
tengo que mencionar una alegría
especial; es la que se siente
cuando se responde a la vocación
de entregar toda la vida
al Señor. Queridos jóvenes, no
tengáis miedo de la llamada de
Cristo a la vida religiosa, monástica,
misionera o al sacerdocio.
Tened la certeza de que colma
de alegría a los que, dedicándole
la vida desde esta perspectiva,
responden a su invitación a de-

jar todo para quedarse con Él y
dedicarse con todo el corazón al
servicio de los demás. Del mismo
modo, es grande la alegría que
Él regala al hombre y a la mujer
que se donan totalmente el uno
al otro en el matrimonio para
formar una familia y convertirse
en signo del amor de Cristo por
su Iglesia.
Quisiera mencionar un tercer
elemento para entrar en la alegría
del amor: hacer que crezca
en vuestra vida y en la vida de
vuestras comunidades la comunión
fraterna. Hay vínculo
estrecho entre la comunión y la
alegría. No en vano san Pablo escribía
su exhortación en plural;
es decir, no se dirige a cada uno
en singular, sino que afirma:
«Alegraos siempre en el Señor»
(Flp4,4). Sólo juntos, viviendo en
comunión fraterna, podemos experimentar
esta alegría. El libro
de los Hechos de los Apóstoles
describe así la primera comunidad
cristiana: «Partían el pan
en las casas y tomaban el alimento
con alegría y sencillez de
corazón» (Hch 2,46). Empleaos
también vosotros a fondo para
que las comunidades cristianas
puedan ser lugares privilegiados
en que se comparta, se atienda y
cuiden unos a otros.
5. La alegría de la conversión
Queridos amigos, para vivir
la verdadera alegría también
hay que identificar las tenta-
ciones que la alejan. La cultura
actual lleva a menudo a buscar
metas, realizaciones y placeres
inmediatos, favoreciendo más la
inconstancia que la perseverancia
en el esfuerzo y la fidelidad a
los compromisos. Los mensajes
que recibís empujan a entrar en
la lógica del consumo, prometiendo
una felicidad artificial. La
experiencia enseña que el poseer
no coincide con la alegría.
Hay tantas personas que, a pesar
de tener bienes materiales
en abundancia, a menudo están
oprimidas por la desesperación,
la tristeza y sienten un vacío en
la vida. Para permanecer en la
alegría, estamos llamados a vivir
en el amor y la verdad, a vivir en
Dios.
La voluntad de Dios es que
nosotros seamos felices. Por ello
nos ha dado las indicaciones
concretas para nuestro camino:
los Mandamientos. Cumpliéndolos
encontramos el camino de la
vida y de la felicidad. Aunque a
primera vista puedan parecer un
conjunto de prohibiciones, casi
un obstáculo a la libertad, si los
meditamos más atentamente a
la luz del Mensaje de Cristo, representan
un conjunto de reglas
de vida esenciales y valiosas que
conducen a una existencia feliz,
realizada según el proyecto de
Dios. Cuántas veces, en cambio,
constatamos que construir ignorando
a Dios y su voluntad nos
lleva a la desilusión, la tristeza
155

y al sentimiento de derrota. La
experiencia del pecado como rechazo
a seguirle, como ofensa a
su amistad, ensombrece nuestro
corazón.
Pero aunque a veces el camino
cristiano no es fácil y el compromiso
de fidelidad al amor del
Señor encuentra obstáculos o registra
caídas, Dios, en su misericordia,
no nos abandona, sino
que nos ofrece siempre la posibilidad
de volver a Él, de reconciliarnos
con Él, de experimentar
la alegría de su amor que perdona
y vuelve a acoger.
Queridos jóvenes, ¡recurrid a
menudo al Sacramento de la Penitencia
y la Reconciliación! Es
el Sacramento de la alegría reencontrada.
Pedid al Espíritu Santo
la luz para saber reconocer
vuestro pecado y la capacidad de
pedir perdón a Dios acercándoos
a este Sacramento con constancia,
serenidad y confianza.
El Señor os abrirá siempre sus
brazos, os purificará y os llenará
de su alegría: habrá alegría en el
cielo por un solo pecador que se
convierte (cf. Lc 15,7).
6. La alegría en las pruebas
Al final puede que quede en
nuestro corazón la pregunta de si
es posible vivir de verdad con alegría
incluso en medio de tantas
pruebas de la vida, especialmente
las más dolorosas y misteriosas;
de si seguir al Señor y fiarse
de Él da siempre la felicidad.
156
La respuesta nos la pueden
dar algunas experiencias de jóvenes
como vosotros que han
encontrado precisamente en
Cristo la luz que permite dar
fuerza y esperanza, también en
medio de situaciones muy difíciles.
El beato Pier Giorgio Frassati
(1901-1925) experimentó tantas
pruebas en su breve existencia;
una de ellas concernía su vida
sentimental, que le había herido
profundamente. Precisamente
en esta situación, escribió a
su hermana: «Tú me preguntas
si soy alegre; y ¿cómo no podría
serlo? Mientras la fe me dé la
fuerza estaré siempre alegre. Un
católico no puede por menos de
ser alegre... El fin para el cual
hemos sido creados nos indica
el camino que, aunque esté sembrado
de espinas, no es un camino
triste, es alegre incluso también
a través del dolor» (Carta a
la hermana Luciana, Turín, 14
febrero 1925). Y el beato Juan
Pablo II, al presentarlo como
modelo, dijo de él: «Era un joven
de una alegría contagiosa, una
alegría que superaba también
tantas dificultades de su vida»
(Discurso a los jóvenes, Turín,
13 abril 1980).
Más cercana a nosotros, la joven
Chiara Badano (1971-1990),
recientemente beatificada, experimentó
cómo el dolor puede ser
transfigurado por el amor y estar
habitado por la alegría. A la edad
de 18 años, en un momento en

el que el cáncer le hacía sufrir de
modo particular, rezó al Espíritu
Santo para que intercediera por
los jóvenes de su Movimiento.
Además de su curación, pidió a
Dios que iluminara con su Espíritu
a todos aquellos jóvenes,
que les diera la sabiduría y la
luz: «Fue un momento de Dios:
sufría mucho físicamente, pero
el alma cantaba» (Carta a Chiara
Lubich, Sassello, 20 de diciembre
de 1989). La clave de su paz
y alegría era la plena confianza
en el Señor y la aceptación de la
enfermedad como misteriosa expresión
de su voluntad para su
bien y el de los demás. A menudo
repetía: «Jesús, si tú lo quieres,
yo también lo quiero».
Son dos sencillos testimonios,
entre otros muchos, que muestran
cómo el cristiano auténtico
no está nunca desesperado o
triste, incluso ante las pruebas
más duras, y muestran que la
alegría cristiana no es una huida
de la realidad, sino una fuerza
sobrenatural para hacer frente y
vivir las dificultades cotidianas.
Sabemos que Cristo crucificado
y resucitado está con nosotros,
es el amigo siempre fiel. Cuando
participamos en sus sufrimientos,
participamos también en su
alegría. Con Él y en Él, el sufrimiento
se transforma en amor.
Y ahí se encuentra la alegría (cf.
Col1,24).
7. Testigos de la alegría
Queridos amigos, para concluir
quisiera alentaros a ser
misioneros de la alegría. No se
puede ser feliz si los demás no lo
son. Por ello, hay que compartir
la alegría. Id a contar a los demás
jóvenes vuestra alegría de haber
encontrado aquel tesoro precioso
que es Jesús mismo. No podemos
conservar para nosotros
la alegría de la fe; para que ésta
pueda permanecer en nosotros,
tenemos que transmitirla. San
Juan afirma: «Eso que hemos
visto y oído os lo anunciamos,
para que estéis en comunión con
nosotros… Os escribimos esto,
para que nuestro gozo sea completo»
(1Jn 1,3-4).
A veces se presenta una imagen
del Cristianismo como una
propuesta de vida que oprime
nuestra libertad, que va contra
nuestro deseo de felicidad y alegría.
Pero esto no corresponde
a la verdad. Los cristianos son
hombres y mujeres verdaderamente
felices, porque saben
que nunca están solos, sino que
siempre están sostenidos por las
manos de Dios. Sobre todo vosotros,
jóvenes discípulos de Cristo,
tenéis la tarea de mostrar al
mundo que la fe trae una felicidad
y alegría verdadera, plena y
duradera. Y si el modo de vivir
de los cristianos parece a veces
cansado y aburrido, entonces
sed vosotros los primeros en dar
testimonio del rostro alegre y
feliz de la fe. El Evangelio es la
157

«buena noticia» de que Dios nos
ama y que cada uno de nosotros
es importante para Él. Mostrad
al mundo que esto de verdad es
así.
Por lo tanto, sed misioneros
entusiasmados de la nueva
evangelización. Llevad a los que
sufren, a los que están buscando,
la alegría que Jesús quiere
regalar. Llevadla a vuestras
familias, a vuestras escuelas y
universidades, a vuestros lugares
de trabajo y a vuestros grupos
de amigos, allí donde vivís.
Veréis que es contagiosa. Y recibiréis
el ciento por uno: la alegría
de la salvación para vosotros
mismos, la alegría de ver la
Misericordia de Dios que obra en
los corazones. En el día de vuestro
encuentro definitivo con el
158
Señor, Él podrá deciros: «¡Siervo
bueno y fiel, entra en el gozo de
tu señor!» (Mt 25,21).
Que la Virgen María os acompañe
en este camino. Ella acogió
al Señor dentro de sí y lo anunció
con un canto de alabanza y
alegría, el Magníficat: «Proclama
mi alma la grandeza del Señor,
se alegra mi espíritu en Dios,
mi salvador» (Lc 1,46-47). María
respondió plenamente al amor
de Dios dedicando a Él su vida
en un servicio humilde y total.
Es llamada «causa de nuestra
alegría» porque nos ha dado a
Jesús. Que Ella os introduzca en
aquella alegría que nadie os podrá
quitar.
Vaticano, 15 de marzo de 2012
Libreria Editrice Vaticana

informació DioceSana
ACTIVITAT PASTORAL DEL SR. BISBE
Mons. Jesús Murgui Soriano
MARç 2012
01. A migdia assisteix a l’acte institucional del Dia de les Illes Balears
al Parlament.
Al vespre presideix l’Eucaristia en sufragi de Mn. Sebastià
Jaume Oliver a la Parròquia de Sant Bartomeu d’Alaró.
02. Al matí grava programes de televisió i ràdio al Secretariat de
Comunicació del Bisbat. Rep visites i despatxa assumptes a la
Casa de l’Església.
A l’horabaixa rep visites i despatxa assumptes al Palau Episcopal.
Al vespre presideix la trobada del Consell Parroquial de la Unitat
de Pastoral de les parròquies de Sineu, Llubí, Sencelles i
Costitx a la Parròquia de Santa Maria de Costitx, dins els actes
programats de la Visita Pastoral.
03. A migdia presideix l’Eucaristia a la casa d’espiritualitat de Son
Roca en què participen els membres del Voluntariat Verge de
Lluc de Ràdio Maria. Es troba amb ells.
A l’horabaixa presideix l’Eucaristia a la Parròquia de la Mare
de Déu d’Atotxa d’Ariany. Saluda els feligresos i signa els llibres
sacramentals, dins els actes programats de la Visita Pastoral.
04. Al matí presideix l’Eucaristia a la Parròquia de Maria de la Salut.
Saluda els feligresos i signa els llibres sacramentals. Presideix
l’Assemblea Parroquial, dins els actes programats de la
Visita Pastoral.
A l’horabaixa, presideix l’Eucaristia a la Parròquia de Sant Pere
de Petra. Saluda els feligresos i signa els llibres sacramentals.
Presideix l’Assemblea parroquial, dins els actes programats de
la Visita Pastoral.
05. Despatxa assumptes al Palau Episcopal. Atén visites.
159

06. Presideix la reunió ordinària del Consell Episcopal al Palau.
Atén visites.
07. Rep visites i despatxa assumptes al Palau Episcopal.
08. Despatxa assumptes al Palau Episcopal.
09. Al matí grava programes de televisió i ràdio al Secretariat de
Comunicació. Rep visites i despatxa assumptes a la Casa de
l’Església.
A l’horabaixa, visita capellans majors i impedits a Sant Joan,
dins els actes programats de la Visita Pastoral.
Presideix l’Assemblea Parroquial a la Parròquia de la Mare de
Déu d’Atotxa d’Ariany, dins els actes programats de la Visita
Pastoral.
10. A l’horabaixa, presideix el Viacrucis que transcorre de Randa
al Santuari de Cura, organitzat per la Delegació de Pastoral de
Joventut i dins els actes programats de la Visita Pastoral.
Presideix l’Eucaristia a la Parròquia de la Immaculada i del
Beat Ramon Llull a Randa. Saluda els feligresos i signa els
llibres sacramentals. Presideix l’Assemblea Parroquial i comparteix
la trobada festiva amb els feligresos, dins els actes programats
de la Visita Pastoral.
11. Al matí, presideix l’Eucaristia a la Parròquia de Sant Joan Baptista
de Sant Joan. Saluda els feligresos i signa els llibres sacramentals.
Presideix l’Assemblea Parroquial a la capella del
puig de la Mare de Déu de Consolació. Comparteix la trobada
festiva amb tots els membres assistents, dins els actes programats
de la Visita Pastoral.
A l’horabaixa, presideix el rés de Vespres al Monestir de les
Concepcionistes de Sineu amb tots els religiosos i religioses
de l’arxiprestat del Pla. Visiten el monestir. Es reuneix amb la
comunitat.
Presideix l’Eucaristia a la Parròquia de Santa Maria de Sineu.
Saluda els feligresos i signa els llibres sacramentals, dins els
actes programats de la Visita Pastoral.
12. Despatxa assumptes al Palau Episcopal.
13. Presideix la reunió ordinària del Consell Episcopal al Palau.
160

14. Al matí, rep visites i despatxa assumptes al Palau Episcopal.
Al vespre surt cap a Madrid, via aèria.
15. Al matí grava una meditació pel Dissabte Sant als estudis de
TVE a Madrid. Visita les instal·lacions de TVE a Torre España.
Participa en la reunió de la Comissió Nacional del Diaconat
Permanent a Madrid.
Al vespre torna a Palma, via aèria.
16. Al matí, grava programes de televisió i ràdio al Secretariat de
Comunicació. Rep visites i despatxa assumptes a la Casa de
l’Església.
A l’horabaixa, presideix la reunió de la renovació dels membres
del Patronat de la Fundació Natzaret a la seu de la Fundació.
17. Al matí, al Palau Episcopal, atén la visita de l’Arquebisbe Mons.
Octavio Ruiz Avenas, secretari del Consell Pontifici per a la
Nova Evangelització de la Santa Seu.
Despatxa assumptes al Palau Episcopal.
A l’horabaixa, presideix l’Eucaristia a la Parròquia de la Mare
de Déu de Loreto a Lloret de Vistalegre. Saluda els feligresos
i signa els llibres sacramentals. Presideix l’Assemblea Parroquial,
dins els actes programats de la Visita Pastoral.
18. Al matí, Presideix l’Eucaristia a la Parròquia de Santa Maria de
Costitx. Saluda els feligresos i signa els llibres sacramentals,
dins els actes programats de la Visita Pastoral.
A l’horabaixa, visita la Residència Parroquial de Gent Gran a
Porreres, hi saluda el personal directiu, les religioses i els residents.
Presideix l’Eucaristia a la Parròquia de la Mare de Déu de Consolació
de Porreres. Saluda els feligresos i signa els llibres sacramentals,
dins els actes programats de la Visita Pastoral.
19. Al matí i horabaixa, rep visites i despatxa assumptes al Palau
Episcopal.
Al vespre, presideix la trobada arxiprestal amb el Consell Arxiprestal,
grups de Formació, Càritas i Joves al Santuari de
Consolació de Sant Joan, dins els actes programats de la Visita
Pastoral.
20. Al matí, presideix la reunió ordinària del Consell Episcopal al
Palau.
161

162
A l’horabaixa, presideix l’Eucaristia a la capella de les religioses
Serventes de Jesús, amb motiu de la clausura del centenari
de la mort de la fundadora.
Al vespre, presideix l’Assemblea Parroquial de la Parròquia de
la Mare de Déu de Consolació de Porreres al Centre Parroquial,
dins els actes programats de la Visita Pastoral.
21. Al matí, rep visites i despatxa assumptes al Palau Episcopal.
22. Al matí, despatxa assumptes al Palau Episcopal.
A l’horabaixa presideix les reunions de la Fundació La Sapiència
i del Consell Diocesà de Cáritas, al Palau Episcopal.
23. Al matí, grava programes de televisió i ràdio al Secretariat de
Comunicació. Rep visites i despatxa assumptes a la Casa de
l’Església.
24. A l’horabaixa, atén visites al Palau Episcopal.
Presideix l’Eucaristia a la Parròquia de Santa Eugènia. Saluda
els feligresos i signa els llibres sacramentals. Presideix
l’Assemblea Parroquial, dins els actes programats de la Visita
Pastoral.
25. Al matí, presideix l’Eucaristia a la Parròquia de Sant Feliu a
Llubí. Saluda els feligresos i signa els llibres sacramentals,
dins els actes programats de la Visita Pastoral.
A migdia es troba amb els preveres de l’arxiprestat del Pla al
puig de Monti-sion de Porreres, dins els actes programats de la
Visita Pastoral.
Al vespre, presideix l’Eucaristia a la Parròquia de l’Encarnació
de Palma, amb motiu del 50è aniversari de la Parròquia. Saluda
els feligresos.
26. Despatxa assumptes al Palau Episcopal.
27. Al matí, presideix la reunió ordinària del Consell Episcopal al
Palau.
A l’horabaixa rep visites i despatxa assumptes al Palau Episcopal.
Visita capellans malalts a la Residència de Sant Pere i Sant
Bernat, a Palma.

28. Al matí, rep visites i despatxa assumptes al Palau Episcopal.
Al vespre participa en l’acte de homenatge al Beat Juníper Serra
al saló d’actes del Col•legi de Sant Francesc de Palma, amb
motiu de presentar iniciatives de cara al tercer centenari del
seu naixement a Petra.
29. Al matí, rep visites i despatxa assumptes al Palau Episcopal.
A l’horabaixa, es reuneix amb els prediaques i predica el recés
de Quaresma als seminaristes majors i presideix l’Eucaristia al
Seminari Major, a Palma.
30. Al matí rep visites i despatxa assumptes al Palau Episcopal.
Al vespre, participa en l’acte de les Confraries de Setmana Santa
de Palma i assisteix al pregó de Setmana Santa a la Basílica
de Sant Francesc de Palma.
31. Despatxa assumptes al Palau Episcopal.
163

164
CRÒNICA DE L’ESGLÈSIA DE MALLORCA
01. El Sr. Bisbe ha participat
en els actes institucionals per la
Diada de les Illes Balears.
La vila de Sencelles segueix celebrant
la festa de la Tia Xiroia.
Avui les Germanes de la Caritat
han organitzat diferents actes, en
vistes a recollir donacions per a
les missions que tenen a Àfrica,
Perú i Hondures.
02. Comença, a Son Bono, una
tanda d’exercicis espirituals predicada
pel P. Josep Maria Casasnovas
SJ.
Els Consells Parroquials de Sineu,
Llubí, Sencelles i Costitx es
reuneixen, a Costitx, amb el Sr.
Bisbe, tot celebrant la Visita Pastoral.
03. La parròquia de Can Pastilla
ha aixoplugat el “Dia Mundial
de l’Oració a les Esglésies cristianes”.
Enguany l’han organitzat
les dones de Malàisia, amb el
lema: “Aixecau-vos perquè es faci
justícia”. Després de la celebració
hi ha hagut una degustació de diferents
especialitats gastronòmiques
de Malàisia.
El Sr. Bisbe s’ha fet present a la
parròquia de Santa Maria d’Atotxa
(Ariany) per fer-hi la Visita Pastoral.
Hi ha celebrat la Santa Missa,
ha firmat en els llibres parroquials
i ha pogut saludar la nombrosa feligresia
que s’havia congregat.
MARç 2012
04. Aquest diumenge el Sr. Bisbe
ha fet la Visita Pastoral a les
viles de Maria de la Salut i Petra.
Hi ha celebrat la Santa Missa, ha
firmat en els llibre sagramentals
i ha dialogat amb la gent que ha
volgut participar en l’assemblea
parroquial que s’ha organitzat.
05. “Com s’ha de treballar
en equip? Ha estat el tema que
ha desenvolupat la psicòloga Sra.
Cristina Cama, en el Seminari
Nou. Al matí hi han participat
una cinquantena de capellans i a
la tarda, aquesta jornada de formació,
ha anat dirigida als agents
de pastoral.
En la casa de la Mare de Déu
de l’Esperança de les Religioses
Franciscanes hi ha acabat els
dies Sor Maria Ferrer i Genovard
(Lloret 20.01.1924).
06. La Fundació Escola Catòlica
i el Bisbat han dut a terme,
al Seminari Nou, una jornada de
Formació en Pastoral Escolar
per a educadors, que ha girat al
voltant del tema: “Imaginaris culturals
i simbologia (també religiosa)
a la nostra Pastoral Escolar.
Cap a una pastoral rica en símbols,
gestos i ritus de la vida per
la vida”.
Seguint el cicle de trobades
organitzat per Pastoral Universitària:
“Figures bíbliques a les

arts visuals”, avui, a l’edifici Sa
Riera de la UIB, el P. Gaspar Alemany
MSSCC i el Sr. Miquel Àngel
Capellà han presentat la figura
de Moisès.
08. Gràcies, Sor Maria Rafela
ha estat l’obra de teatre que els
alumnes de cinc anys, del Centre
d’Educació Infantil Sagrats Cors
de Llucmajor, han posat en escena,
per celebrar l’aniversari de la
mort de la fundadora campanera.
Palma, Inca i Manacor han tingut
una diada conjunta de formació
per a catequistes.
La Porciúncula ha aixoplugat
l’activitat, organitzada per la Comissió
de Centres d’Església, al
voltant del Teatre, treballant sobre
Teatre i Valors.
09. Tot seguint les celebracions
dels 50 anys de la parròquia de
l’Encarnació, Mn. Joan Bauzà ha
parlat sobre “L’actual situació cultural
com oportunitat per a la fe”.
La Creu de l’Amor sense límits
s’ha fet present a Inca, començant
per la parròquia de Jesucrist
Rei.
Comença, a Santa Llucia, una
tanda d’exercicis espirituals
organitzada per la Delegació de
Pastoral Catequètica i Litúrgica,
predicada per la religiosa de
la Puresa Sor Maria Lluïsa Díaz-
Arias, i dirigida als agents de pastoral
de la nostra Església, en la
qual han participat set dones.
El Sr. Bisbe s’ha fet present a
la vila d’Ariany, tot celebrant la
Visita Pastoral, i hi ha presidit
una assemblea parroquial.
10. Més de 300 joves han participat
en la peregrinació quaresmal
“Cap a la Creu”, que la Pastoral
de Joventut havia organitzat
per pujar de Randa a Cura. S’hi
han fet cinc moments de reflexió,
en els quals ha participat el Sr.
Bisbe, tot aprofitant l’avinentesa
que feia la Visita Pastoral a la
parròquia de la Immaculada i el
Beat Ramon de Randa.
Dia 19.10.2012 es compliran
cent anys del naixement de la Serventa
de Déu Francisca Alcover
i Morell, per això, avui, que es
compleixen 58 anys del seu traspàs
(10.03.1954), la Comissió per
a la Canonització de Francisca, la
parròquia de Sóller i l’Ajuntament
han obert aquest any del centenari,
en el qual s’aniran duent a
terme diferents actes fins dia 26
d’octubre. A l’acte, presidit per
Mn. Marià Gastalver, s’hi ha fet
present, vinguda de Roma, la postuladora
de la Causa, Sor Maria
Lluïsa Alabarta, informant que el
procés de Francisca té el número
264 dels que ara han estat presentats
a Roma.
En el teatre municipal de Capdepera
s’ha lliurat el premi Cap
Vermell al prevere gabellí Mn.
Pere Orpí i Ferrer. És un premi
que dóna la vila a persones o
col·lectius que contribueixen a fer
una societat millor i a obrir espais
de convivència.
165

El grup juvenil de la parròquia
de la Soledat ha representat el
musical Jesucrist Superstar, a
la vila de Consell.
Aquest dissabte ha estat dia
de festa a la vila de Campos, al
voltant de la figura de Sor Maria
Rafela. Al matí hi ha hagut una
ofrena floral al monument de la
serventa de Déu, a la tarda hi
ha hagut missa solemne a la parròquia,
en la qual s’han ofert diferents
cistelles plenes d’aliments
per a Càritas. Després de la Missa
hi ha hagut, en el pati de Ca les
Monges, una ballada i un refresc
popular.
11. Mn. Lluc Riera ha predicat
el recés de Quaresma que els catecúmens
i confirmands adults
de diferents parròquies han fet a
la parròquia de Sant Josep Obrer.
La jornada ha acabat en una celebració
de la Paraula i amb un
berenar.
Els PP. Caputxins han dirigit
un recés per als seus terciaris,
que s’han reunit en la casa
d’espiritualitat de les Franciscanes
del TOR, a l’antic monestir de
les Caputxines de Palma.
La Pastoral Universitària i el
Moviment de Professionals han
fet un recés a Marratxinet.
El Sr. Bisbe s’ha fet present a
la parròquia de Sant Joan, on ha
celebrat la Santa Missa, i ha puja
després al Santuari de Consolació,
per tenir-hi una assemblea
amb la feligresia. A la tarda els
religiosos/es s’han reunit al mo-
166
nestir de les Concepcionistes de
Sineu, en l’avinentesa de la Visita
Pastoral. Posteriorment el Sr.
Bisbe ha baixat a la parròquia per
celebrar-hi l’Eucaristia amb la feligresia
i firmar els llibres sacramentals.
12. Ha començat, a sa Carrotja,
una tanda d’exercicis predicada
per Mn. Bernat Oliver, de la
Prelatura de l’Opus Dei.
Els PP. de la Missió han celebrat
la festa de Santa Lluïsa Marillac,
fundadora de les Filles de
la Caritat i patrona de l’Associació
Internacional de Caritat. Han celebrat
una Missa, en la qual ha
participat el voluntariat que els
ajuda en l’acció caritativa.
13. Vida Creixent ha fet una
diada de recés a Santa Llucia,
predicada per Mn. Jaume Obrador.
14. Ha acabat, als Cubells, Eivissa,
la XXXIII Trobada de Rectors
i Seglars dels Santuaris de
Catalunya i Balears, en la qual
han participat 19 mallorquins.
Mn.Gabriel Amengual i Coll ha
parlat sobre l’home d’avui; nova
religiositat i necessitat dels sagraments;
el P. Manel Soler MSSCC
ha fet la conferència sobre “Els sagraments
i la seva simbologia”; el
P. Jaume Reynés MSSCC ha presentat
la ponència “Sagraments
i religiositat popular en el Santuari
de Lluc”; el P. Gabriel Seguí
MSSCC ha donat una conferència
sobre “L’Eucaristia, font i cimal

de la vida del Santuari”, i Mn. Llorenç
Lladó ha presentat el document,
fet públic el 09.03.2011 per
la Congregació del Clergat: “El sacerdot
ministre de la misericòrdia
divina, subsidi per a confessors i
directors espirituals”.
15. Han acabat, a la Seu, els
exercicis espirituals que durant
tres vespres hi ha predicat la
germana Maria del mar Albajar
Vinyes, del Monestir de Sant Benet
de Montserrat, amb el tema
“Obrir-nos a la plenitud”.
L’ONG FASIS ha començat una
peregrinació a Fàtima.
16. Ha acabat, a la basílica de
Sant Francesc (Palma), la setmana
de reflexions quaresmals, en
la qual s’ha ajudat a reflexionar
sobre el sentit del dolor, de la creu,
del sacrifici, a la llum de Crist.
La Creu de l’Amor sense límits
ha passat de la parròquia de
Jesucrist Rei a la de Sant Domingo
(Inca).
El col·lectiu d’Arxiprestes
s’ha reunit, al Seminari Nou, reflexionant
sobre la “Nota amb indicacions
pastorals per a l’Any de
la Fe” de la Congregació per a la
Doctrina de la Fe, i ha donat una
pluja de possibles aplicacions per
a la nostra Església.
Comença, a Son Bono, una
tanda d’exercicis espirituals,
predicada pel P. Pere Barceló SJ.
Mn. Antoni Vera, a la parròquia
de Son Roca, ha parlat
sobre “Criteris i valors cristians
davant la situació econòmica que
passam”.
17. Ha començat avui, al Seminari
Nou, una jornada de portes
obertes, oferint la possibilitat que
joves i nins puguin conèixer de
més a prop la vida dels seminaristes
menors.
El grup juvenil de la parròquia
de la Soledat ha presentat, a
la parròquia de Santa Catalina
Tomàs, el musical Jesucrist Superstar.
Les Monges Tereses han començat
el Tríduum a Sant Josep,
que enguany predica el P. Juli
González OCD.
La vila de Lloret de Vistalegre
ha rebut el Sr. Bisbe en Visita Pastoral.
D. Jesús hi ha celebrat la
Santa Missa, ha firmat els llibres
sacramentals i ha pogut escoltar
els feligresos reunits en assemblea.
18. Atesa la cronologia, aquest
diumenge s’ha celebrat el Dia del
Seminari.
Mn. Teodor Suau, en el Col·legi
Sant Rafel, lloc emblemàtic on començà
la parròquia de l’Encarnació,
que ara celebra els seus 50 anys,
ha parlat sobre “Un projecte parroquial
per als temps futurs”.
L’Arxiprestat de Nord s’ha
reunit a la parròquia del port
d’Alcúdia per tenir-hi son recés
de Quaresma. Les Religioses
Agustines han preparat un agradós
capvespre, que bé ha ajudat a
la reflexió personal i a viure millor
la propera Pasqua.
167

Les parròquies de Son Serra de
Marina i la de Santa Margalida
han tingut una diada interparroquial,
visitant la parròquia de la
vila de Santanyí.
S’Alqueria Blanca, tot celebrant
la festa de Sant Josep, titular
de la parròquia, s’ha omplert
d’agradoses harmonies. El matí,
els sonadors de pagès han tocat
a la Plaça, animant el ball que la
gent hi feia. A la tarda el temple
parroquial ha aixoplugat un concert
del Cor de Mestres Cantaires
de la Universitat de les Illes Balears,
sota la direcció de Pilar Riera,
que ha acabat tocant algunes
cançons populars mallorquines.
Els pares i els infants de catequesi
de la parròquia de Santa
Catalina Tomàs s’han reunit, a la
Porciúncula, per fer-hi una jornada
de formació i de vivència de la
fe; així, entre una cosa i altra, han
enfortit i marcat el camí que els
menarà a la taula de l’Eucaristia.
En la missa que hi han celebrat,
un pare dels infants ha fet la lectura
d’una carta que els han enviat
els missioners salesians que
treballen a Somàlia, agraint el donatiu
que el grup de catequesi els
va fer arribar, fruit del festival de
cançons de Nadal que els infants
interpretaren el dissabte 17 de
desembre a la parròquia.
El Sr. Bisbe ha anat a les parròquies
de Costitx i Porreres per
fer-hi la Visita Pastoral. Hi ha celebrat
la Santa Missa i firmat els
llibres sacramentals.
168
19. Festa de Sant Josep. Malgrat
que s’hagi llevat la festa colenda,
les parròquies han ofert possibilitats
d’anar a missa, en el dia del
Patró de la Santa Mare Església.
Comencen, en el Col·legi Mare
Alberta, unes xerrades quaresmals
que hi ha predicat el Vicari
General Mn. Lluc Riera.
Al Santuari de Consolació de
Sant Joan s’hi han reunit el Consell
Arxiprestal del Pla, Grups
d’Acció Social, Grups de Càritas
i Grups de Joves tot celebrant la
Visita Pastoral.
20. “Jesús, el nostre model
ahir, avui i sempre” ha estat la
xerrada que el P. Manel Garcia
SJ. ha fet en el CEDESAR.
L’assemblea dels feligresos de
Porreres s’ha reunit amb el Sr.
Bisbe, en el santuari de Montision,
per escoltar el Sr. Bisbe en
Visita Pastoral.
21. 425 alumnes de 6è de Primària,
dels 14 col·legis que tenen
les Germanes de la Caritat s’han
reunit a Sencelles. Han fet un trencaclosques
d’un món, en el qual
els valors: respecte, convivència,
ecologia, contemplació, esforç, pau
i solidaritat, hi tenen un bon pes.
23. L’Agència estatal de Meteorologia
ha premiat avui el P. Bartomeu
Barceló MSSCC per haver
donat informacions meteorològiques
de Lluc i de Sóller durant
més de 50 anys.

24. S’ha fet la presentació, a
Sóller, per part del rector i arxipreste
Mn. Marià Gastalver, del
llibre L’Adoració Nocturna a
Sóller, obra escrita pel Sr. Josep
Antoni Morell González, on en
155 planes ens conta la història
d’aquesta associació eucarística a
Sóller.
Sor Maria Lluïsa Díaz-Arias,
religiosa de la Puresa, ha predicat
un recés, a Biniamar, per als
agents de pastoral de l’arxiprestat
de Lluc-Raiguer, mentre que Mn.
Francesc Ramis Darder n’ha predicat
un altre a la Canònica de
Santa Magdalena.
Aprofitant la proximitat del 25,
Dia Internacional de la Vida,
l’Associació Balears Vida ha organitzat,
al passeig del Born, una
festa on han gaudit joves i grans.
La vila de Santa Eugènia ha
rebut el Sr. Bisbe en Visita Pastoral.
Hi ha celebrat la Santa Missa,
firmat els llibres parroquials i ha
pogut dialogar amb gent que s’ha
reunit en el temple parroquial.
25. La festa litúrgica de l’Encarnació
del Senyor no s’ha pogut
celebrar avui per ser diumenge
de Quaresma, però la parròquia
ciutadana de l’Encarnació, que
enguany celebra els 50 anys de
la seva erecció, ha celebrat una
diada ben plena, en la qual el Sr.
Bisbe s’ha fet present i ha presidit
l’Eucaristia.
Unes 700 persones han participat
en la Catequesi Familiar que
la Delegació havia programat a
s’Alqueria Blanca. Pares i infants
han participat en la multitud
d’actes i celebracions que s’han
preparat, gaudint-ne de bona manera.
El Full Dominical d’aquest diumenge
ofereix, gairebé complets,
els horaris celebratius de parròquies
i llocs de culte per a la
propera Setmana Santa.
El Sr. Bisbe ha fet la Visita
Pastoral a la vila de Llubí i s’ha
reunit, després, a Monti-sion de
Porreres, amb els preveres de
l’Arxiprestat per dinar junts i fer
la cloenda de tot aquest temps de
Visita Pastoral.
26. L’Església ha celebrat la solemnitat
litúrgica de l’Encarnació
del Senyor.
Òmnium Cultural de Barcelona
ha donat el Premi d’Honor de
les Lletres Catalanes al monjo
de Montserrat Dom Josep Massot
i Muntaner (Marratxí 1941).
Comença, a la Sala Augusta, la
VIII Setmana de Cinema espiritual,
organitzada per la Delegació
de Pastoral de Joventut i Escola
Catòlica, en la qual participen
4.500 alumnes de 18 col·legis, en
dues sessions cada matí.
El professorat de Religió ha pogut
fer, per Palma, una ruta seguint
les passes de Ramon Llull.
Tot preparant la Pasqua els voluntaris
de la Pastoral de la Salut
han fet una trobada de pregària
en el Seminari Major.
Els PP. Jesuïtes han començat
la Setmana d’exercicis espi-
169

ituals audiovisuals a la Sala
Arrupe de Monti-sion. Es presenta
un film sobre Jesús, s’obre el
diàleg i es passa a l’Eucaristia.
27. S’ha presentat, a la Casa
de l’Església, el programa de les
16 processons que l’Associació
de Confraries de Palma ha preparat
per aquestes festes.
28. “Arqueologia i espiritualitat
del Via Crucis” ha estat el
tema desenvolupat pel Dr. Francesc
Ramis i Darder i la professora
Àngela Ferrà, a l’Edifici Sa
Riera de la UIB, amb projecció de
diapositives. S’han desenvolupat
els temes: “Sentit teològic de la
Passió” i “Llocs geogràfics de la
Passió”.
En el Col·legi Sant Francesc
(Palma) s’ha fet la presentació de
l’audiovisual. “Juníper Serra, 300
anys”, treball del Sr. Ángel Luis
Encinas, professor de la Universitat
Complutense de Madrid, acte
organitzat per l’Institut Ramon
Llull i l’Institut d’Estudis Baleàrics.
El Bisbat i la Fundació Escola
Catòlica han dut a terme, al
Seminari Nou, una jornada per
a educadors. Avui han reflexionat
sobre: “La Pastoral escolar
i el compromís per la justícia. A
què ens compromet ser escoles
en pastoral avui? Podem tenir un
projecte solidari comú a les Illes
Balears a partir dels nostres compromisos
amb els més pobres?”
Mn. Teodor Suau, a la par-
170
ròquia de Sant Miquel (Palma),
ha parlat sobre “Aprendre el valor
de la fidelitat. De l’afecte
a la constància en la voluntat
d’estimar”.
29. La parròquia Castrense,
tot preparant la Pasqua, ha ofert
la xerrada quaresmal “Testimonis
de vida”.
Mn. Francesc Ramis Darder, a
la parròquia de Santa Creu, amb
l’ajuda de tot un seguit de filmines,
ha donat la conferència “Preparació
per a la Setmana Santa.
Explicació espiritual i arqueològica
dels llocs de la Passió”.
Mn. Teodor Suau, a la parròquia
de Sant Miquel, ha parlat
sobre “El sagrament de la Reconciliació,
experiència de l’amor gratuït
de Déu”.
El santuari de Crestatx (sa
Pobla) ha aixoplugat una vigília
d’Adoració Nocturna, en la
qual han participat les seccions
de Sencelles, Inca, sa Pobla i Pollença.
30. La Delegació d’Ensenyament
ha organitzat un curs de
formació permanent per al Professorat
de Religió a Secundària,
donat per la teòloga Mercedes Navarro,
al Seminari Nou, centrat en
el relat de la Resurrecció de Jesús
que ens dóna l’evangeli de Sant
Marc.
El Forn del Sant Crist (Palma)
ha realitzat una jornada solidària
amb Càritas. La caixa que s’ha fet
avui s’ha destinat per complet a
Càritas.

La Creu de l’Amor sense límits
ha passat de la parròquia de
Sant Domingo a la de Santa Maria
la Major (Inca).
Els estendards de les Confraries
de Palma han desfilat, sortint
de l’església dels PP. Caputxins,
fins a la Basílica de Sant
Francesc, on hi ha hagut el pregó
d’aquesta Setmana Santa a càrrec
de Mn. Alfred Miralles, rector
de Sant Sebastià.
31. Dissabte del Ram. Molts
han estat els temples que avui
han aixoplugat el pregó de la Setmana
Santa i un concert de música
religiosa, per anar disposant
l’esperit per viure en plenitud els
dies sants que s’acosten. Al Convent
de Santa Anna de la vila de
Muro, a més d’haver-hi el pregó,
que ha dit Sor Isabel Picó, Religiosa
Franciscana, i el concert que
ha ofert la Coral Miquel Tortell,
s’ha inaugurat l’exposició pictòrica
“Patrimoni Parroquial”, en
la qual es poden contemplar sis
obres dels segles XVII i XVIII que
bé mostren la devoció als sants
que sempre hi ha hagut entre la
gent de les nostres parròquies.
El grup vocal Poema Harmònic,
dirigit per mestre Joan Company,
ha interpretat, a la Seu, la missa
del mestre de Capella de la Seu
Pau Villalonga (1564-1609), obra
conservada a l’Arxiu Capitular,
en el famós Llibre de Faristol.
Mn. Pere Fiol i Tornila
Cronista Diocesà
171

172
In memoriam
MN. ANTONI FIOL I SUNYER
(1921-2012)
Mn. Antoni Fiol i Sunyer va néixer a la vila de Felanitx l’1 de
juny de 1921. Fill d’Antoni i de Maria. De ben jovenet ingressà al Seminari
de Mallorca, on cursà tots els estudis eclesiàstics. S’ordenà
de prevere el 19 de desembre de 1943.
Exercí el ministeri presbiteral de formes molts diverses, i a
llocs molt distants. Encara com a seminarista, acompanyà durant
anys, com a “familiar i patge”, el bisbe Bartomeu Pasqual a la diòcesi
germana de Menorca. El 1947 fou nomenat beneficiat i canonge
de la Catedral de Menorca. El 1950, retornat a Mallorca, exercí com
a vicari in capite de Son Valls a Mallorca i consiliari dels homes
d’Acció Catòlica a Felanitx.
La seva vida canvià de rumb, i per uns anys, fins el 1957,
exercí el seu ministeri a la Parròquia de la Concepció de Madrid.
Ingressà a l’OCSHA i fou enviat al Brasil de missioner, on treballà
en diverses parròquies i com a canceller.
El 1968 retornà a la seva diòcesi, com a vicari in capite del
Carritxó, d’on fou rector el 1971. El 1970 va ser nomenat notari del
Tribunal Eclesiàstic de Mallorca, càrrec que exercí durant dècades
fins a la seva jubilació definitiva l’any 2007. Continuà el ministeri
a la seva vila natal com a rector de l’església de Sant Agustí des de
1978 fins a la seva mort, i fou nomenat, el 1985, vicari de la parròquia
de Sant Miquel de Felanitx.
Durant els anys del seu servei al Tribunal i a la Cúria diocesana
de Mallorca acomplí sempre amb la seva amabilitat, disponibilitat
i discreció innombrables comeses, entre les quals fou el notari
de diversos processos de beatificació i canonització.
Morí dia 15 de gener de 2012. Les seves despulles reposen a la
vila nadiua de Felanitx, on esperen la resurrecció de la carn.
Que Déu, que té bona mesura, li pagui amb escreix tot el que
ha fet, i que Sant Agustí, al qual va servir al seu “convent” estimat
de Felanitx, intercedeixi per ell davant el Pare.
Nadal Bernat Salas, pvre.

MN. BENJAMÍN MILLÁN SERRANO
(1922-2012)
Mn. Benjamín Millán nasqué a Cañizar del Olivar, localitat de
la província de Terol, el 31 de març de 1922. És una població pertanyent
a la comarca de les Conques mineres, just enllà de la del
Maestrat, aragonesa, valenciana i catalana. El nom fa referència a
un santuari de la Mare de Déu de l’Olivar, monestir també de l’Orde
de la Mercè.
En aquest Orde, fundat per sant Pere Nolasc, sant Ramon de
Penyafort, i el rei en Jaume, a Barcelona, a principis del segle XIII, i
en la província originària d’Aragó, professà solemnement i s’ordenà
de prevere el 23 de març de 1947. Destinat a Palma, fou capellà del
Centre Penitenciari i, aquí estant, obtingué de la Santa Seu l’indult
d’exclaustració el 21 de març de 1972, amb la incardinació a la
nostra Diòcesi pel Bisbe aleshores de Mallorca monsenyor Rafael
Álvarez Lara, que confirmà el seu successor, encara com a Administrador
Apostòlic, monsenyor Teodor Úbeda Gramage.
Mn. Benjamín continuà com a capellà del Centre Penitenciari
fins a la jubilació. Passà els darrers temps a la Residència de les
Germanetes dels Pobres. Molt malalt i privat de la vista, sobretot
d’ençà de l’any 2009, hi morí el proppassat 21 de febrer. Al cel sia.
Santiago M. Amer
173