Butlletí Oficial del Bisbat de Mallorca

Butlletí Oficial
del Bisbat
de
Mallorca
Any CLII / 1 Gener 2012
1

2
Sumari
Butlletí Oficial del
Bisbat de Mallorca
Any CLiI /1
Gener 2012
Redacció i
Administració:
Apartat 26.
07080
Palma de Mallorca.
Dipòsit Legal
P.M. 335-1958.
Imprès a
Serveis Gràfic
Eugeni,
C/ Temple, 16
07001
Palma de Mallorca
SR. BISBE
- Les Unitats de Pastoral, al servei de la Comunió
i la Missió Evangelitzadora…….............…
- Las Unidades de Pastoral, al servicio de la Comunión
y la Misión Evangelizadora……….......
- Orientacions Pastorals a les Unitats de Pastoral……………………………................…………..
- Estatuts Base del Consell de la Unitat de Pastoral
(CUdP)....................................................
- Consells Parroquials per impulsar les nostres
Comunitats………………………………….......….
- Consejos Pastorales Parroquiales para impulsar
nuestras Comunidades………...............….
- Estatuts Base del Consell Pastoral Parroquial..
- Normes per als Consells Parroquials d’Assumptes
Econòmica.............................................
- Homilia en la solemnitat de Sant Sebastià, patró
de Palma..................................................
- Homilia en la celebració Interconfessional
de la Setmana de Pregària per la Unitat dels
Cristians.......................................................
- Decret.............................................................
- Dispensa del preceptes de les solemnitats de
sant Josep, de sant Pere i sant Pau i sant
Jaume...........................................................
VICARIA EPISCOPAL D’ASSUMPTES
ECONÒMICS
Administració Diocesana
- Col·lectes diocesanes per a l’any 2012…………
CANCELLERIA
- Nomenaments……………………………………….
4
7
10
15
19
21
24
29
32
34
37
40
41
42

DOCUMENTS DE LA SANTA SEU
Sant Pare
- Mensaje de Benedicto XVI para la Jornada
Misionera Mundial……..................................
- Mensaje del papa para la Jornada Mundial de
las Comunicaciones Sociales………................
- Congregación para la Doctrina de la Fe (Nota con
indicaciones pastorales para el Año de la Fe).......
INFORMACIÓ DIOCESANA
- Activitat pastoral del Sr. Bisbe..........................
- Crònica de l’Església de Mallorca......................
43
48
52
63
67
3

4
Sr. BiSBe
LES UNITATS DE PASTORAL,
AL SERVEI DE LA COMUNIÓ
I LA MISSIÓ EVANGELITZADORA
Església per a evangelitzar
La realitat actual del nostre món ens reclama a nosaltres,
creients en Jesucrist i membres de la seva Església, que oferim
amb més insistència el do de la fe que hem rebut de Déu.
I això demana, al seu torn, un camí constant d’enfortiment de
la nostra fe en el Senyor Jesús que, a més de la relació permanent
que hi ha d’haver entre parlar d’Ell i donar-ne testimoni amb el
nostre viure, aqueix dinamisme confessant estigui de cada vegada
més basat en la pròpia experiència del seu amor.
La situació de crisi, no sols econòmica, que el nostre entorn
social i cultural viu augmenta encara més, potser, la necessitat que
sentim de compartir el nostre coneixement i experiència de Déu
com la màxima caritat que podem exercitar envers els nostres coetanis,
i com la major solidaritat vers la falta d’esperança que arriba
a dominar un ésser humà tancat en si mateix i que just contempla
com a horitzó els límits del seu propi ésser i fer.
Els temps recents no sols han propiciat una permeabilitat molt
escassa al do de la fe, i a tot el que aquesta significa, en la realitat
humana del nostre entorn, sinó que han afectat la fe de molts de
creients i la vitalitat de les nostres comunitats cristianes.
En aquest context el Sant Pare Benet XVI, per a aquest any de
gràcia, a més d’haver convocat la XIII Assemblea General Ordinària
del Sínode dels Bisbes, amb el tema “La nova evangelització per a
la transmissió de la fe cristiana”, en la recent Carta Apostòlica Porta
fidei, afirmava que, davant “una profunda crisi de fe que afecta
moltes persones”, cal recordar “l’exigència de redescobrir el camí de
la fe” i el deure de tota l’Església de “posar-se en camí per rescatar
els homes del desert, cap al lloc de la vida, vers l’amistat amb el
Fill de Déu, vers Aquell que ens dóna la vida, la vida en plenitud”
(núm. 2).
Precisament mogut per tot això el Sant Pare ha convocat un
Any de la Fe, unit al cinquantè aniversari de l’obertura del Concili
Vaticà II. Concili sobre el qual, en aquesta mateixa Carta Apostòlica,
recorda les paraules del Beat Joan Pau II a la Carta Apostòlica

Novo millennio ineunte, en què el qualifica com “la gran gràcia de la
qual s’ha beneficiat l’Església al segle XX” i “la brúixola segura per
orientar-nos en el camí del segle que comença” (núm. 57). El mateix
Benet XVI reafirmava, sobre el Concili, en el discurs a la Cúria Romana
del 22 de desembre de 2005, que “si el llegim i acollim guiats
per una hermenèutica correcta, pot ésser i convertir-se de cada
vegada més en una gran força per a la renovació sempre necessària
de l’Església”.
Unitats de Pastoral. Orientacions
Amb aqueixa revitalització de la nostra fe, una fe que hem
d’enfortir i transmetre, i amb un necessari enfortiment de la comunió
eclesial, tan important per a la missió i que té en les orientacions
del Vaticà II i de tot el Magisteri posterior el gran referent per
continuar renovant-se, és des d’on hem d’orientar l’acció pastoral i
així ho volem fer.
Així ho hem fet al llarg d’aquests anys en què l’acció pastoral
diocesana, en les línies mestres, ha quedat reflectida i, al seu torn,
orientada pels recents Plans Diocesans de Pastoral, que han tingut
com a grans objectius, a més de la transmissió de la fe, la revitalització
de les nostres comunitats.
En aquest sentit, a més d’incidir en tot allò que pogués impulsar
les tasques eclesials de les comunitats parroquials, ajudant-ne
la vitalitat i la inserció en la vida diocesana, especialment a través
dels arxiprestats, hem acollit i impulsat, en pro de la revitalització
comunitària, allà on era desitjable i possible, l’obertura del procés
de formació d’Unitats de Pastoral, enteses com a agrupació de parròquies
veïnes, en vistes a articular-les com a comunitats vives i
missioneres. De diverses maneres s’ha procurat que fos l’inici d’un
projecte compartit per les comunitats parroquials afectades, sobretot
pels respectius Consells Pastorals.
Dins aquest procés s’emmarquen les presents Orientacions
Pastorals per a les Unitats de Pastoral que us presentam.
L’elaboració d’aquestes s’ha realitzat en el context d’una reflexió
que el Consell Episcopal, el Consell del Presbiteri i el Consell Diocesà
de Pastoral dugueren a terme durant el curs 2010-11, per
arribar a unes Orientacions que il·luminassin la identitat, els objectius
i els procediments a seguir respecte de les Unitats de Pastoral,
davant la conveniència de reforçar els passos donats a les Unitats
ja existents i avançar en un enfocament més exacte de les que es
puguin crear. En aquesta mateixa línia de fer una passa més en la
precisió d’aquest camí iniciat fa uns anys a la nostra Diòcesi, hem
5

aprovat uns Estatuts Base dels Consells de les Unitats de Pastoral,
l’elaboració dels quals explic en el Decret corresponent, i que oferim
junt amb les Orientacions.
Vull expressar la meva gratitud a tots aquells membres de la
comunitat diocesana que, amb les seves aportacions, han fet possible
l’elaboració d’aquestes Orientacions Pastorals. Però sobretot,
el meu reconeixement i el meu ànim a aquells que en les Unitats de
Pastoral ja iniciades han recorregut un camí, no fàcil, de comunió
i de renovació pastoral, així com a tots els que, des de les diverses
comunitats parroquials en millora constant i des dels arxiprestats,
s’esforcen per fer de la nostra Església diocesana la comunitat fidel
que viu i transmet la fe en aquesta benvolguda terra.
Posam en mans de Déu les propostes per millorar l’acció pastoral
que aquí oferim, sabent que si Ell “no ens construeix la casa”,
restaran en ben poca cosa els nostres projectes. Per això, ho confiam
tot a Ell, demanant-li que enfortesqui la fe i l’ànsia evangelitzadora
de pastors i feels, perquè només des de les ganes fortes
d’evangelitzar farem mediacions que servesquin l’evangelització i
només des de l’amor a la seva Església avançarem en espais de comunió
viva. Així li ho demanam per intercessió de la Mare de Déu
de Lluc, Mare nostra.
6
+ Jesús Murgui Soriano
Bisbe de Mallorca
Palma, 6 de gener de 2012
Solemnitat de l’Epifania del Senyor

LAS UNIDADES DE PASTORAL,
AL SERVICIO DE LA COMUNIÓN
Y LA MISIÓN EVANGELIZADORA
Iglesia para evangelizar
La realidad actual de nuestro mundo nos reclama a nosotros,
creyentes en Jesucristo, miembros de su Iglesia, que ofrezcamos
con mayor empeño el don de la fe que de Dios hemos recibido.
Esto pide, a la vez, un constante camino de fortalecimiento de
nuestra fe en el Señor Jesús, además de la relación permanente
que debe haber entre el hablar de Él y dar testimonio con nuestro
vivir, que ese dinamismo confesante esté cada vez más sustentado
en la propia experiencia de su amor.
La situación de crisis, no solo económica, que nuestro entorno
social y cultural vive aumenta aún más, si cabe, la necesidad
que sentimos de compartir nuestro conocimiento y experiencia de
Dios como la mayor caridad que podemos ejercitar hacia nuestros
coetáneos, y como la mayor solidaridad hacia la falta de esperanza
que llega a dominar a un ser humano encerrado en sí mismo y
que tan solo contempla los propios límites de su ser y hacer como
horizonte.
Los tiempos recientes no solo han propiciado una muy escasa
permeabilidad hacia el don de la fe, y hacia todo lo que ésta significa,
en la realidad humana de nuestro entorno, sino que han
afectado a la fe de muchos creyentes y a la vitalidad de nuestras
comunidades cristianas.
En este contexto el Santo Padre Benedicto XVI, para este año
de gracia, además de haber convocado la XIII Asamblea General
Ordinaria del Sínodo de los Obispos, con el tema “La nueva evangelización
para la transmisión de la fe cristiana”, en su reciente Carta
Apostólica Porta fidei, afirmaba que, ante “una profunda crisis de
fe que afecta a muchas personas”, importa recordar “la exigencia
de redescubrir el camino de la fe” y el deber de toda la Iglesia de
“ponerse en camino para rescatar a los hombres del desierto, hacia
el lugar de la vida, hacia la amistad con el Hijo de Dios, hacia Aquel
que nos da la vida, la vida en plenitud” (nº 2).
Precisamente movido por todo esto el Santo Padre ha convocado
un Año de la Fe, unido al cincuenta aniversario de la apertura
del Concilio Vaticano II. Concilio sobre el que, en esta misma Carta
Apostólica, recuerda las palabras del Beato Juan Pablo II en su
Carta Apostólica Novo millennio ineunte, en la que lo califica como
7

“la gran gracia de la cual se ha beneficiado la Iglesia en el siglo XX”
y la “brújula segura para orientarnos en el camino del siglo que
comienza” (nº 57). El mismo Benedicto XVI reafirmaba, a propósito
del Concilio, en su discurso a la Curia Romana del 22 de diciembre
de 2005, que “si lo leemos y acogemos guiados por una hermenéutica
correcta, puede convertirse cada vez más en una gran fuerza
para la renovación siempre necesaria de la Iglesia”.
Unidades de Pastoral. Orientaciones
Con esa necesaria revitalización de nuestra fe, una fe que hay
que fortalecer y transmitir, y con un necesario afianzamiento de la
comunión eclesial, tan importante para la misión, y que tiene en
las orientaciones del Vaticano II y de todo el Magisterio posterior el
gran referente para seguir renovándose, es desde donde debemos y
queremos orientar la acción pastoral.
Así lo hemos hecho a lo largo de estos años en los que la acción
pastoral diocesana, en sus líneas maestras, ha quedado reflejada y,
a la vez, orientada por los recientes Planes Diocesanos de Pastoral,
que han tenido como grandes objetivos, además de la transmisión
de la fe, la revitalización de nuestras comunidades.
En este sentido, además de incidir en todo aquello que pudiera
impulsar las tareas eclesiales de las comunidades parroquiales,
ayudando a su vitalidad y a su inserción en la vida diocesana, especialmente
a través de los arciprestazgos, hemos acogido e impulsado,
en pro de la revitalización comunitaria, allá donde era deseable
y posible, la apertura del proceso de formación de Unidades de Pastoral,
entendidas como agrupación de parroquias vecinas, de cara
a articularlas como comunidades vivas y misioneras. De diversas
maneras se ha procurado que fuera inicio de un proyecto compartido
por las comunidades parroquiales afectadas, sobre todo por sus
Consejos Pastorales.
Dentro de este proceso se enmarcan las presentes Orientaciones
Pastorales para las Unidades de Pastoral que os presentamos.
La elaboración de las mismas se ha realizado en el contexto de
una reflexión que el Consejo Episcopal, el Consejo del Presbiterio
y el Consejo Diocesano de Pastoral llevaron a cabo durante el curso
2010-11, para llegar a unas Orientaciones que iluminaran la
identidad, los objetivos y los procedimientos a seguir respecto a las
Unidades de Pastoral, ante la conveniencia de reforzar los pasos
dados en las Unidades ya existentes y avanzar en un más exacto
enfoque de las que se puedan crear. En esta misma línea de dar un
paso más en la precisión de este camino iniciado hace unos años
8

en nuestra Diócesis, hemos aprobado unos Estatutos Base de los
Consejos de las Unidades de Pastoral, cuya elaboración explico en
el correspondiente Decreto, y que ofrecemos junto a las Orientaciones.
Quiero expresar mi gratitud a todos aquellos miembros de la
comunidad diocesana que con sus aportaciones han hecho posible
la elaboración de estas Orientaciones Pastorales. Pero, sobre todo,
mi reconocimiento y mi ánimo hacia aquellos que en las Unidades
de Pastoral ya iniciadas han recorrido un camino, no fácil, de comunión
y de renovación pastoral, así como a todos los que, desde
las diversas comunidades parroquiales en constante mejora y arciprestazgos,
se esfuerzan por hacer de nuestra Iglesia diocesana
la comunidad fiel que vive y transmite la fe en esta querida tierra.
Ponemos en las manos de Dios las propuestas para mejorar la
acción pastoral que aquí ofrecemos, sabiendo que si Él “no construye
la casa”, quedarán en bien poca cosa nuestros proyectos. Por
ello, todo lo confiamos a Él, pidiéndole que afiance la fe y el ansia
evangelizadora de pastores y fieles, pues solo desde las ganas fuertes
de evangelizar haremos mediaciones que sirvan a la evangelización
y solo desde el amor a su Iglesia avanzaremos en espacios de
comunión viva. Así se lo pedimos por intercesión de la Mare de Déu
de Lluc, Madre nuestra.
+ Jesús Murgui Soriano
Obispo de Mallorca
Palma, 6 de enero de 2012
Solemnidad de la Epifanía del Señor
9

10
ORIENTACIONS PASTORALS
PER A LES UNITATS DE PASTORAL
ORIENTACIONS GENERALS
1. Les prioritats pastorals actuals, en una Església de comunió
enviada en missió, porten a una nova configuració teològica
i pastoral del sistema parroquial per respondre més positivament
als desafiaments de l’evangelització, no des de la retirada
i el replegament, sinó des de la voluntat d’obrir nous
camins a l’Evangeli per al nostre temps.
2. La Unitat de Pastoral és una agrupació de parròquies veïnes
amb la funció de potenciar i promoure l’acció pastoral conjunta
al servei de la comunió i la missió de l’Església en el
territori. Forma part d’un arxiprestat i està sempre integrada
en l’Església particular. Aquest treball conjunt ha de ser un
projecte compartit per les comunitats parroquials, sobretot
pels seus Consells Pastorals, ja que elles són responsables
també de la seva realització concreta.
3. És una nova resposta a la presència de l’Església en un determinat
territori, amb la finalitat d’animar la vida cristiana
i la missió evangelitzadora de cadascuna de les parròquies
que la formen. Aquesta forma de servei pastoral no suprimeix
necessàriament les parròquies concretes, sinó que les articula
entre si per anar a una renovació que les faci comunitats
vives i missioneres. Suposa una incorporació del diaconat
permanent, de la vida consagrada i del laïcat, amb els seus
carismes i ministeris, a l’acció pastoral conjunta. La unitat
pastoral vol ser una “comunitat de comunitats”.
4. Els tres objectius principals de la unitat pastoral són: promoure
el sentit comunitari; una pastoral més missionera,
atenta al primer anunci de la fe i a la iniciació cristiana; una
coordinació de l’acció pastoral de les parròquies implicades
en el marc de l’arxiprestat i l’Església particular.
ORIENTACIONS OPERATIVES
1. El Bisbe, i el seu Consell Episcopal, en diàleg amb l’arxipreste
i els rectors interessats, determinaran la creació d’una Unitat
de Pastoral segons les distintes necessitats pastorals de la

Diòcesi. Cal que, per a conèixer millor les distintes possibilitats,
cada arxiprestat pugui fer una proposta després d’un
sondeig que ajudi a la concretització de les UdP.
2. Per a iniciar una Unitat de Pastoral és convenient partir de
les mateixes parròquies, evitant que sigui una simple agregació
de parròquies a un rector. Així doncs, s’han de convocar
els consells pastorals parroquials, proposant i treballant el
sentit de la Unitat de Pastoral, elaborant una decisió compartida.
Igualment, s’ha d’informar i sensibilitzar la parròquia en
general, sobretot en les seves assemblees eucarístiques.
3. No hi ha un sol model d’Unitat de Pastoral. La seva configuració
concreta dependrà de les distintes realitats pastorals
existents i de la urgència de l’evangelització: parròquies de
Part Forana, de Palma, parròquies més petites, etc. És necessari
que els mateixos consells pastorals i els preveres implicats
estudiïn la pròpia realitat per veure el més convenient
en cada cas, d’acord amb les orientacions diocesanes. Així i
tot, s’ha de tenir en compte una certa proporcionalitat entre
el nombre de parròquies, llocs de culte i fidels, i nombre de
preveres que serveixen. També la ubicació de les poblacions i
la distància que hi ha entre aquestes.
4. Sempre que sigui convenient es pot anar cap a la creació
d’un Consell Pastoral de la Unitat per a una millor i més senzilla
coordinació del conjunt. En aquest Consell, però, hi ha
d’haver sempre representants de totes les parròquies implicades,
dels centres educatius catòlics de la seva demarcació
i representants dels professors de religió de les escoles públiques.
Aquest Consell té la tasca de programar l’acció pastoral
conjunta de les parròquies que formen la Unitat de Pastoral
que presideix i coordina el rector que modera el conjunt.
El Consell Pastoral tindrà uns estatuts aprovats pel Bisbe.
Convé fer trobades o jornades de convivència dels membres
dels Consells Pastorals de les UdP, on es tractin temes com
l’organització, els rols, la importància de cada ministeri, etc.,
per ajudar a treballar en equip.
5. Cada parròquia ha de tenir el seu Consell d’Assumptes
Econòmics per tal de tenir esment a les necessitats de la parròquia
i portar-ne la comptabilitat. Cada parròquia, de ma-
11

12
nera proporcional, contribuirà a les despeses de la Diòcesi,
així com a la Unitat de Pastoral i a les seves accions pastorals
conjuntes. Convé unificar la gestió de recursos materials per
reduir despeses.
6. La Unitat de Pastoral constituirà l’Equip Pastoral de la Unitat,
format pel prevere que el presideix (rector o moderador
en el cas de rectors solidaris), altres preveres (vicaris i
col·laboradors), diaques permanents i els coordinadors —religiós/osa,
laic/a— de les àrees pastorals de: 1) anunci i catequesi,
2) litúrgia, 3) pastoral caritativa. La seva missió és
el servei a la Unitat de Pastoral corresponsablement sota la
presidència del rector o moderador. Actua, normalment, com
a comissió permanent del Consell Pastoral de la Unitat en cas
que hi hagi el dit Consell. Convé temporalitzar aquest servei
de l’equip pastoral (p.e. tres anys). S’ha d’animar els preveres
que treballen en una UdP a treballar ben units i, sempre que
es pugui, a mantenir una certa convivència. En cas que el
Bisbe demani a un diaca permanent o a un laic una dedicació
exclusiva a l’acció pastoral, s’establirà l’oportuna remuneració.
7. El rector, o moderador, promourà una formació adequada,
tant humana com espiritual i pastoral, per a tots els implicats
en aquest camí de renovació –preveres, diaques permanents,
membres de vida consagrada i laics– que ajudi a un canvi de
mentalitat i faciliti una acció pastoral conjunta i missionera.
8. Les tres àrees pastorals d’“anunci i catequesi”, “litúrgia” i
“pastoral de la caritat” formaran, sempre que sigui possible,
equips de treball, de manera que la programació i la formació
ordinària siguin conjuntes entre tots els qui hi col·laboren,
encara que la realització es farà, ordinàriament, a cada parròquia
concreta per no perdre mai la presència i l’atenció
properes a la gent. També es poden preveure altres àrees pastorals
segons necessitats concretes (p.e. pastoral de joves).
Les delegacions diocesanes ajudaran els distints equips de
treball de la Unitat de Pastoral.
9. A cada parròquia que forma part de la Unitat de Pastoral és
convenient l’existència d’un petit grup de persones (dues o
tres), presidides pel rector, que es faci càrrec de la vida diària

de la parròquia: obrir l’església, celebracions de la Paraula o
de la Litúrgia de les Hores (Laudes o Vespres), oficina parroquial,
atenció als malalts i ancians, economia diària, patrimoni,
etc. Aquest equip fa visible l’atenció pastoral ordinària de
la UdP. Convé que aquest servei sigui un encàrrec temporal.
10. La celebració de l’Eucaristia dominical és el cor de tota comunitat
cristiana. S’ha de garantir, doncs, la missa dominical
a cada parròquia. Per això, es revisarà amb el Consell
Pastoral de la Unitat tant l’horari com el nombre de misses
per tal d’atendre bé les celebracions dominicals de les distintes
parròquies i tenir temps per estar amb la gent. També
s’han de preveure les celebracions dels dies feiners, que poden
ser rotatives. Igualment, es pot estudiar la conveniència
pastoral de fer units algunes grans celebracions litúrgiques
(p.e. Corpus).
11. S’establirà una Jornada anual de la Unitat de Pastoral per
tenir una trobada de tots els cristians d’aquell territori, trobada
festiva i de convivència que culminarà amb la celebració
de l’Eucaristia. D’aquesta manera, es podrà créixer en consciència
de formar tots units una comunitat de comunitats al
servei de l’evangelització.
12. També s’ha de dinamitzar la informació i les comunicacions
per tota la Unitat perquè tota la gent pugui estar ben informada
de les propostes que es volen realitzar. Seria convenient
utilitzar igualment les noves tècniques de comunicació (webs,
e-mails, etc.)
13. El Consell Episcopal acompanyarà la posada en marxa de
les Unitat de Pastoral, així com el seu camí i desplegament,
per tal d’ajudar i coordinar les distintes experiències que
s’iniciïn a la Diòcesi.
14. Després d’un any de rodatge, el Consell Pastoral de la Unitat
i el Consell Episcopal faran una avaluació del camí fet i de les
perspectives de futur, per millorar i consolidar la unitat pastoral.
Un cop feta aquesta revisió, si es veu positiva, el Bisbe
constituirà la Unitat de Pastoral formalment.
13

ESTATUTS BASE DEL CONSELL
DE LA UNITAT DE PASTORAL (CUdP)
0. Naturalesa
La Unitat de Pastoral (UdP) és una agrupació de parròquies
veïnades amb la funció de potenciar i promoure l’acció pastoral
conjunta al servei de la comunió i la missió de l’Església en el territori.
Forma part d’un arxiprestat i està sempre integrada en
l’Església particular.
El Consell de la Unitat de Pastoral (CUdP) és un organisme
representatiu, permanent i consultiu a nivell de la UdP, presidit pel
Rector que modera el conjunt, i en el qual els feels cristians, juntament
amb aquells que pel seu ofici participen en la cura pastoral
de les parròquies de la Unitat, presten la seva ajuda per a fomentar
l’activitat pastoral. Aquest Consell té la tasca de programar l’acció
pastoral conjunta de les parròquies que formen la UdP.
I. Criteris pastorals
1. El CUdP haurà d’ésser l’expressió qualificada del principi de
comunió eclesial entre preveres, diaques permanents, religiosos,
religioses i laics per a la missió única de l’Església dins
la UdP. Consegüentment ha d’estar animat per l’esperit de la
fraternitat apostòlica.
2. Els membres dels CUdP han de viure la comunió amb l’Església
diocesana, participant en les trobades que es fan a diversos
nivells i coneixent les disposicions i orientacions de la Diòcesi
i l’Arxiprestat.
3. El CUdP es concep com l’organisme de consulta, reflexió,
diàleg i concreció de projectes entorn de l’acció pastoral. És el
canal institucionalitzat per a la corresponsabilitat i la coordinació
de tots els agents de pastoral de la UdP i la convenient
participació del Poble de Déu en el projecte pastoral.
4. La seva tasca més específica se centra en l’estudi, la deliberació,
la programació, el seguiment i la revisió dels treballs pastorals
de la UdP en fidelitat a l’Evangeli, ateses la situació i les
circumstàncies particulars de cada parròquia que en forma
part, i tenint en compte els acords del propi Arxiprestat i les
directrius diocesanes.
II. Finalitats
5. Les seves finalitats són:
5.1. Afavorir i desplegar el sentit profund de comunitat cristiana,
15

16
creant unitat entre preveres, diaques, religiosos, religioses i
laics en la seva missió pastoral.
5.2. Reflexionar sobre la vida de les comunitats i la seva conformitat
amb l’Evangeli.
5.3. Impulsar el sentit missioner de les comunitats oferint canals
per a l’evangelització de tots els àmbits socials.
5.4. Elaborar els Plans de Pastoral de la UdP, d’acord amb el Pla
Diocesà de Pastoral.
5.5. Recollir les iniciatives, detectar els problemes, oferir-hi respostes
i aplicar a la UdP les orientacions de l’Arxiprestat i la
Diòcesi.
5.6. Assenyalar objectius, programar, coordinar i revisar l’activitat
pastoral d’acord amb el Pla Diocesà de Pastoral.
5.7. Coordinar l’activitat pastoral dels grups i serveis de la UdP,
dels moviments apostòlics, les associacions, i coordinar-ne
l’acompliment.
5.8. Revisar tant l’horari com el nombre de misses de la UdP per
tal d’atendre bé les celebracions dominicals de les distintes
parròquies, tenint en compte que el prevere celebrant tengui
temps per estar amb la gent. També preveurà les celebracions
dels dies feiners, que poden ser rotatives. Igualment,
estudiarà la conveniència pastoral de fer units algunes grans
celebracions litúrgiques.
5.9. Participar en el Consell Diocesà de Pastoral segons els criteris
de representativitat establerts en els Estatuts del CDP.
III. Composició
6. El CUdP consta de feels que estan en plena comunió amb
l’Església Catòlica, tant clergues i membres dels Instituts de Vida
Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, com sobretot laics,
que són designats de la manera que es determina en els estatuts
presents.
7. En seran membres nats per raó del seu càrrec:
7.1. El Rector que modera, que n’és el president nat.
7.2. Altres rectors, si n’hi ha, els Vicaris parroquials i els preveres
col·laboradors de la UdP.
7.3. Els diaques permanents que estan al servei de la UdP.
7.4. Els Superiors i Superiores, o un representant seu, de les
comunitats de Vida Consagrada i de les Societats de Vida
Apostòlica presents en la UdP.
7.5. Els candidats al ministeri ordenat que treballen en la UdP.

7.6. Altres religiosos/es i laics que siguin membres de l’Equip
Pastoral de la Unitat.
8. El nombre de membres elegits ha de ser majoria dins del
CUdP. En seran membres elegits:
8.1. Un representant del Consell Parroquial d’Assumptes
Econòmics de cada parròquia.
8.2. Els coordinadors de les tres àrees pastorals d’anunci/ catequesi,
litúrgia i pastoral caritativa de la UdP.
8.3. Un representant de cada centre educatiu catòlic de la UdP
i un representat dels professors de religió de les escoles
públiques.
8.4. Un laic/ca de cada parròquia, elegits per l’assemblea
dominical, si la UdP està formada per quatre o més parròquies.
Dos laics/ques, si està formada per tres o menys.
9. L’elecció dels membres es farà per votació secreta.
10. La composició dels membres elegits del CUdP, quan es
dóna la renovació completa del Consell cada cinc anys, s’ha de comunicar
prèviament per la seva aprovació al Vicari General.
11. Membres designats:
El Rector Moderador podrà designar-ne altres membres, sense
superar un quart de la totalitat.
IV. Durada del mandat
12. Els membres que ho siguin per raó del càrrec formaran
part del Consell mentre durin en el seu càrrec.
13. La durada dels membres elegits i designats serà de cinc
anys, amb possibilitat d’una reelecció.
14. Les cessacions que es produeixin per causes diferents del
compliment del mandat (dimissió voluntària, defunció, absència no
justificada en tres sessions consecutives, o per conductes improcedents...),
seran cobertes tant prest com sigui possible.
V. Òrgans i funcionament
15. El CUdP pot dotar-se d’un Reglament intern amb l’aprovació
del Vicari General i crear els òrgans i funcions que cregui convenients
a fi de complir amb més eficàcia la missió encomanada.
16. Referent a l’Equip Pastoral de la UdP:
17

18
16.1. Cada UdP tindrà un Equip Pastoral, integrat pel Rector que
modera, els altres rectors, s’hi n’hi ha, altres preveres, vicaris
i col·laboradors, diaques permanents i els coordinadors
de les tres àrees pastorals.
16.2. L’Equip Pastoral farà la funció de Comissió Permanent del
CUdP. La seva missió és el servei a la UdP corresponsablement
sota la presidència del Rector que modera:
• Impulsar l’acció pastoral de la UdP, dinamitzant i animant
els diferents grups pastorals de les parròquies o de la Unitat
Pastoral;
• Ajudar el Rector Moderador, en la preparació de les reunions
del CUdP, preparant-ne l’ordre del dia;
• Vetlar perquè s’executin els acords del CUdP;
• Deliberar, i resoldre, els assumptes d’importància pastoral,
o els casos urgents que es presentin, en la vida de la UdP.
17. Podrà ésser convenient que els membres del CUdP formin
diverses comissions per tenir especial esment de l’estudi o el seguiment
d’un sector o acció pastoral.
18. També podran ésser convidades altres persones a les reunions
del CUdP com a assessors o expositors d’un tema per una
o diverses sessions.
19. Convindrà que per cada sessió hi hagi un Moderador.
20. El Secretari, elegit pel Ple, té aquestes funcions:
• Aixecar acta de les sessions i consignar-la al llibre d’actes
corresponent.
• Cursar les citacions.
• Enviar els acords i altres comunicacions.
• Llegir les actes en les reunions.
• Informar l’Assemblea dominical.
VI. Nombre de reunions
21. Referent al nombre de reunions:
El Ple del CUdP es reunirà almenys quatre vegades l’any en
sessió ordinària i en sessió extraordinària sempre que ho determini
el President, per pròpia iniciativa o a petició de la meitat més un
dels membres del Consell.
VII. Creació
22. Presidirà la constitució del CUdP el Vicari General.

CONSELLS PARROQUIALS
PER A IMPULSAR LES NOSTRES COMUNITATS
Perquè la nostra Església diocesana pugui complir la seva missió
de dur l’Evangeli a tots els qui viuen a la nostra terra i la visiten,
és de gran importància la vitalitat de les nostres comunitats
parroquials.
Les parròquies, bé per elles mateixes, bé agrupades en les Unitats
de Pastoral, cal que mantenguin viva la finalitat d’edificar-se
en la comunió dels seus membres a fi de, com a Poble de Déu convocat
i reunit per l’Esperit Sant, complir amb l’encàrrec del Senyor
als seus deixebles de predicar l’Evangeli a tothom, sense distinció.
Encàrrec que, de la Pentecosta ençà, continua fent possible
l’Esperit del Senyor, capacitant-nos per a creure i per transmetre
el do de la fe.
Ha de ser constant la voluntat il·lusionada de tots nosaltres
perquè totes les comunitats que són part de l’Església de Déu que
peregrina a Mallorca, especialment les comunitats parroquials,
s’enfortesquin en la comunió per a la missió evangelitzadora que
ens defineix.
Un mitjà destacat en l’àmbit parroquial per a complir amb la
missió i renovarnos-hi, especialment impulsat des dels temps del
Vaticà II, ha estat la participació de tots els que formam la comunitat
cristiana, responsabilitzar els batiats a fi que, units als seus
pastors, plegats, tractin d’impulsar el compliment de la missió i les
tasques concretes de la comunitat parroquial.
Instruments concrets per a enfortir la comunió en l’ésser i el
fer de les nostres parròquies han estat els Consells Pastorals Parroquials.
A partir del Concili Vaticà II, en infinitat de diòcesis s’ha
legislat per configurar aquests àmbits on es tracta de promoure
la missió comuna aplicant-la i orientant-la en el propi espai parroquial
en la seva especificitat. I en infinitat de parròquies de la
nostra Església Catòlica han estat moltíssims els fruits que a través
seu s’han obtingut en la renovada pastoral de les comunitats parroquials.
També a la nostra Diòcesi de Mallorca.
Amb el desig de posar al dia la normativa diocesana, i volent
impulsar-ne en aquesta circumstància la implantació i vitalitat,
present i oferesc a la Diòcesi els nous Estatus Base per als Consells
Pastorals Parroquials.
Juntament amb aquests Estatuts que precisen els criteris, la
finalitat, la composició i el funcionament dels Consells Pastorals
19

Parroquials, tal com roman expressat pel Pla Diocesà de Pastoral
vigent, aprovat en la sessió presidida per mi del Consell Diocesà de
Pastoral, el dia 30 de maig de 2009, hem procedit també a realitzar
el que allà s’expressa, quant a renovar les Normes per als Consells
Parroquials d’Assumptes Econòmics, tal com explic en el Decret
corresponent, amb el desig que sia ajuda per a confirmar o precisar
la tasca dels Consells ja existents, i en faciliti i orienti la creació en
les parròquies en què encara no existesquin.
La nostra identitat eclesial demana sempre i per principi treballar
en comunió, amb participació i riquesa de comunicació dins
les nostres comunitats parroquials, però són temps, els nostres,
en què té, a més a més, una significació i una vigència singulars
que tot quant afecti el patrimoni i l’economia es realitzi amb la
transparència deguda, sempre en la legalitat canònica i civil i amb
l’assessorament degut.
Que aquests nous Estatuts i Normes, que han estat demanats
des de la realitat mateix, servesquin realment les necessitats i la
vida de les nostres parròquies, per a exercitar sempre una bona
administració dels béns de la comunitat, i sobretot per a facilitar el
compliment de la vida de l’Església en les nostres comunitats parroquials,
missió d’evangelitzar, de fer present la salvació del nostre
Senyor Jesucrist, sempre edificats en la comunió que, per l’Esperit,
és la nostra Església.
Que el Senyor ens doni la il·lusió i la saviesa per aplicar aquests
documents, que contenen el desig de millorar el nostre servei, el de
tots, com a Església. A la intercessió de la Mare de Déu de Lluc
confiam aquesta tasca.
20
+ Jesús Murgui Soriano
Bisbe de Mallorca
Palma, 6 de gener de 2012
Solemnitat de la Epifania del Senyor

CONSEJOS PASTORALES PARROQUIALES
PARA IMPULSAR NUESTRAS COMUNIDADES
Para que nuestra Iglesia diocesana pueda cumplir con su misión
de llevar el Evangelio a cuantos viven en nuestra tierra y la visitan,
es de gran importancia la vitalidad de nuestras comunidades
parroquiales.
Las parroquias, bien por ellas mismas o agrupadas en las
Unidades de Pastoral, importa que mantengan viva su finalidad
de edificarse en la comunión de sus miembros para, como Pueblo
de Dios convocado y reunido por el Espíritu Santo, cumplir con el
encargo del Señor a sus discípulos de predicar el Evangelio a todos,
sin distinción. Encargo que, a partir de Pentecostés, sigue haciendo
posible el Espíritu del Señor, capacitándonos para creer y para
transmitir el don de la fe.
Debe ser constante la voluntad ilusionada de todos nosotros
para que todas las comunidades que son parte de la Iglesia de Dios
que peregrina en Mallorca, especialmente las comunidades parroquiales,
se afiancen en la comunión para la misión evangelizadora
que nos define.
Un medio destacado en el ámbito parroquial para cumplir con
la misión y renovarnos en ella, especialmente impulsado desde los
tiempos del Vaticano II, ha sido la participación de todos los que
formamos la comunidad cristiana, el responsabilizar a los bautizados
para que, unidos a sus pastores, juntos, traten de impulsar el
cumplimiento de la misión y las tareas concretas de la comunidad
parroquial.
Instrumentos concretos para fortalecer la comunión en el ser
y el hacer de nuestras parroquias han sido los Consejos Pastorales
Parroquiales. A partir del Concilio Vaticano II en infinidad de diócesis
se ha legislado para configurar estos ámbitos donde se trata de
promover la misión común aplicándola y orientándola en el propio
espacio parroquial en su especificidad. Y en infinidad de parroquias
de nuestra Iglesia Católica han sido muchísimos los frutos que por
su medio se han alcanzado en la renovada pastoral de las comunidades
parroquiales. También en nuestra Diócesis de Mallorca.
Con el deseo de poner al día la normativa diocesana, y queriendo
impulsar en esta circunstancia su implantación y vitalidad,
presento y ofrezco a la Diócesis los nuevos Estatutos Base para los
Consejos Pastorales Parroquiales.
Juntamente con estos Estatutos que precisan los criterios, finalidad,
composición y funcionamiento de los Consejos Pastorales
21

Parroquiales, tal y como quedó expresado por el vigente Plan Diocesano
de Pastoral 2009-2013, aprobado en la sesión presidida por
mí del Consejo Diocesano de Pastoral, el día 30 de mayo de 2009,
hemos procedido también a realizar lo que allá se expresa, en cuanto
a renovar las Normas para los Consejos Parroquiales de Asuntos
Económicos, tal como explico en el correspondiente Decreto, con el
deseo de que sea ayuda para confirmar o precisar la tarea de los
Consejos ya existentes, y facilite y oriente su creación en las parroquias
en las que aún no existan.
Nuestra identidad eclesial pide siempre y por principio trabajar
en comunión, con participación y riqueza de comunicación dentro
de nuestras comunidades parroquiales, pero son tiempos, los
nuestros, en los que, además, tiene singular significación y vigencia
que cuanto afecta al patrimonio y a la economía se realice con
la transparencia debida, siempre en la legalidad canónica y civil y
con el debido asesoramiento.
Que estos nuevos Estatutos y Normas, que han sido demandados
desde la misma realidad, sirvan realmente a las necesidades y
a la vida de nuestras parroquias para ejercitar siempre una buena
administración de los bienes de la comunidad, y sobre todo para
facilitar el cumplimiento de la misión de la Iglesia en nuestras comunidades
parroquiales, misión de evangelizar, de hacer presente
la salvación de nuestro Señor Jesucristo, siempre edificados en la
comunión que, por el Espíritu, es nuestra Iglesia.
Que el Señor nos dé la ilusión y la sabiduría para aplicar estos
documentos, que encierran el deseo de mejorar nuestro servicio, el
de todos, como Iglesia. A la intercesión de la Mare de Déu de Lluc
confiamos esta tarea.
22
+ Jesús Murgui Soriano
Obispo de Mallorca
Palma, 6 de enero de 2012
Solemnidad de la Epifanía del Señor

24
ESTATUTS BASE DEL
CONSELL PASTORAL PARROQUIAL
0. Naturalesa
El Consell Pastoral Parroquial (CPP) és un organisme representatiu,
permanent i consultiu a nivell parroquial, presidit pel Rector,
i en el qual els feels cristians, juntament amb aquells que pel seu
ofici participen en la cura pastoral de la Parròquia, presten la seva
ajuda per a fomentar l’activitat pastoral (càn. 536).
I. Criteris pastorals
1. A cada comunitat parroquial el Consell Pastoral haurà
d’ésser l’expressió qualificada del principi de comunió eclesial entre
preveres, diaques permanents, religiosos, religioses i laics per
a la missió única de l’Església dins la demarcació parroquial. Consegüentment
ha d’estar animat per l’esperit de la fraternitat apostòlica.
2. Els membres dels Consells Pastorals Parroquials han de
viure la comunió amb l’Església diocesana, participant en les trobades
que es fan a diversos nivells i coneixent les disposicions i
orientacions de la Diòcesi i l’Arxiprestat.
3. El CPP es concep com l’organisme de consulta, reflexió,
diàleg i concreció de projectes entorn de l’acció pastoral. És el canal
institucionalitzat per a la corresponsabilitat i la coordinació de tots
els agents de pastoral de la comunitat parroquial i la convenient
participació del Poble de Déu en el projecte pastoral.
4. La seva tasca més específica se centra en l’estudi, la deliberació,
la programació, el seguiment i la revisió dels treballs pastorals
de la Parròquia en fidelitat a l’Evangeli, ateses la situació i les
circumstàncies particulars de cada Parròquia i tenint en compte els
acords de la Unitat de Pastoral, si n’hi hagués, del propi Arxiprestat
i les directrius diocesanes.
5. La forma concreta, el nombre de membres i l’estructura
interna del CPP dependran de les característiques de les diverses
parròquies: densitat demogràfica, complexitat de l’acció pastoral,
pluralitat de moviments apostòlics, comunitats religioses, grups,
associacions cristianes...
II. Finalitats
6. Les seves finalitats són:
6.1. Afavorir i desplegar el sentit profund de comunitat cristiana,
creant unitat entre preveres, diaques, religiosos, re-

ligioses i laics en la seva missió pastoral.
6.2. Reflexionar sobre la vida de la comunitat i la seva conformitat
amb l’Evangeli.
6.3. Impulsar el sentit missioner de la comunitat oferint canals
per a l’evangelització de tots els àmbits socials.
6.4. Elaborar els Plans de Pastoral parroquials, d’acord amb
el Pla Diocesà de Pastoral.
6.5. Recollir les iniciatives, detectar els problemes, oferirhi
respostes i aplicar a la Parròquia les orientacions de
l’Arxiprestat i la Diòcesi.
6.6. Assenyalar objectius, programar, coordinar i revisar
l’activitat pastoral d’acord amb el Pla Diocesà de Pastoral.
6.7. Coordinar l’activitat pastoral dels grups i serveis de la
Parròquia, dels moviments apostòlics, les associacions, i
coordinarne l’acompliment.
6.8. Participar en el Consell Pastoral Diocesà segons els criteris
de representativitat establerts en els Estatuts del
CPD.
III. Composició
7. El CPP consta de feels que estan en plena comunió amb
l’Església Catòlica, tant clergues i membres dels Instituts de Vida
Consagrada i les Societats de Vida Apostòlica, com sobretot laics,
que són designats de la manera que es determina en els estatuts
presents.
8. En seran membres per raó del seu càrrec:
8.1. El Rector, que n’és el president nat.
8.2. Els Vicaris parroquials i els preveres col·laboradors de
la Parròquia.
8.3. Els diaques permanents que estan al servei de la Parròquia.
8.4. Els Superiors i Superiores, o un representant seu, de
les comunitats de Vida Consagrada i de les Societats de
Vida Apostòlica presents en la Parròquia.
8.5. Els candidats al ministeri ordenat que treballen en la
Parròquia.
9. El nombre de membres elegits ha de ser majoria dins del
CPP. En seran membres elegits:
9.1. Un representant del Consell Parroquial d’Assumptes
Econòmics.
9.2. Representants dels serveis i grups constituïts en la parròquia.
25

26
9.3. Un nombre significatiu de laics i laiques elegit per
l’assemblea eucarística dominical.
10. L’elecció dels membres es farà per votació secreta.
11. La composició concreta dels membres elegits del CPP, quan
es dóna la renovació completa del Consell cada cinc anys, s’ha de
comunicar prèviament per la seva aprovació al Vicari General.
12. Membres designats:
El Rector podrà designar-ne altres membres, sense superar un
quart de la totalitat.
IV. Durada del mandat
13. Els membres que ho siguin per raó del càrrec formaran
part del Consell mentre durin en el seu càrrec.
14. La durada dels membres elegits i designats serà de cinc
anys, amb possibilitat d’una reelecció.
15. Les cessacions que es produeixin per causes diferents del
compliment del mandat (dimissió voluntària, defunció, absència no
justificada en tres sessions consecutives, o per conductes improcedents...),
seran cobertes tant prest com sigui possible.
V. Òrgans i funcionament
16. El CPP pot dotar-se d’un Reglament intern amb l’aprovació
del Vicari General i crear els òrgans i funcions que cregui convenients
a fi de complir amb més eficàcia la missió encomanada.
17. Referent a la Comissió Permanent:
17.1. Quan es cregui convenient la creació d’una Comissió
Permanent, aquesta estarà integrada per tres o més
membres elegits pel Consell. La Comissió serà presidida
pel Rector i en formarà part el Secretari.
17.2. La Comissió Permanent té aquestes funcions:
• Preparar l’ordre del dia.
• Vetlar pel compliment dels acords.
• Resoldre els casos urgents.
18. Podrà ésser convenient que els membres del CPP formin
diverses comissions per tenir especial esment de l’estudi o el seguiment
d’un sector o acció pastoral.
19. També podran ésser convidades altres persones a les re-

unions del CPP com a assessors o expositors d’un tema per una o
diverses sessions.
20. Convindrà que per cada sessió hi hagi un Moderador.
21. El Secretari, elegit pel Ple, té aquestes funcions:
• Aixecar acta de les sessions i consignar-la al llibre d’actes
corresponent.
• Cursar les citacions.
• Enviar els acords i altres comunicacions.
• Llegir les actes en les reunions.
• Informar l’Assemblea dominical.
VI. Nombre de reunions
22. Referent al nombre de reunions:
El Ple del CPP es reunirà almenys quatre vegades l’any en sessió
ordinària i en sessió extraordinària sempre que ho determini el
President, per pròpia iniciativa o a petició de la meitat més un dels
membres del Consell.
VII. Creació
23. Presidirà la constitució del CPP el Vicari General.
27

NORMES PER ALS CONSELLS PARROQUIALS
D’ASSUMPTES ECONÒMICS
El cànon 537 determina l’obligatorietat d’un Consell
d’Assumptes Econòmics en cada parròquia per ajudar el Rector
en l’administració dels béns parroquials, ben entès que el Rector
és l’administrador nat dels béns de la Parròquia i el qui la representa
jurídicament, excepte en el cas de les parròquies confiades
solidàriament a diversos preveres, en les quals només el moderador
actua en els afers jurídics (càn. 543 § 2, 3º).
1. Composició
a) El Consell Parroquial d’Assumptes Econòmics estarà presidit
pel Rector o administrador parroquial i format per un mínim
d’altres dos feels i un màxim de sis.
b) Els membres seran designats pel Rector o administrador parroquial,
després d’escoltar el parer del Consell Parroquial de
Pastoral.
c) Un representant del Consell Parroquial d’Assumptes Econòmics
s’integrarà dins el Consell Parroquial de Pastoral.
2. Competències
a) És propi d’aquest consell ser instrument de col•laboració
amb el Rector o administrador dins tot l’àmbit de la seva responsabilitat
administrativoeconòmica.
b) Més concretament l’ajudarà i assessorarà a:
1. Tenir al dia l’inventari de béns, cuidant d’enviar-ne una
còpia a la Cúria (càn. 1283), segons les normes i el model
que donarà l’Ordinari.
2. Vigilar per la conservació dels béns parroquials i el seu bon
rendiment (càn. 1284).
3. Conservar i tenir completa i al dia la documentació referent
a les propietats i els drets de l’Església, i enviar-ne còpia
a la Cúria.
4. Si fos convenient un traspàs de béns entre les diverses parròquies
que formen part d’una Unitat de Pastoral, vigilar
perquè el procés es faci amb la màxima transparència i
deixant-ne constància documental.
5. Observar cautelosament el compliment de les lleis civils en
matèria fiscal i laboral.
29

30
6. Elaborar els pressuposts ordinaris i extraordinaris, i
sotmetre’ls a l’aprovació del Consell Parroquial de Pastoral.
7. Atendre els ingressos i despeses de la parròquia i portar-ne
la comptabilitat, segons les normes diocesanes.
8. Preparar els balanços de cada exercici per fer-los públics i
donar-ne compte al Consell Parroquial de Pastoral i a
l’Ordinari.
9. Disposar, d’acord amb les orientacions diocesanes i amb
l’aprovació del Consell Parroquial de Pastoral, els mitjans
concrets per a l’obtenció de recursos i educar el sentit de
la responsabilitat econòmica de tots els feels amb criteris
evangèlics i pastorals.
10. Preparar la documentació pertinent i fer les gestions necessàries,
segons les normes eclesiàstiques i civils, per als
actes d’administració que necessiten llicència de l’Ordinari,
les quals, segons les Normes Diocesanes per als Administradors
de Béns Eclesiàstics (cf. BOBM maig 2006, pàg.
275-276) són:
a) Les reparacions d’edificis quan el pressupost superi les
despeses ordinàries de l’any anterior;
b) Les reparacions que afectin l’estructura general de
l’edifici, el seu aspecte interior o exterior, o elements
o objectes de valor històric, independentment del seu
pressupost;
c) Qualsevol despesa extraordinària que superi els 30.000
euros;
d) Les compres d’immobles i les obres noves;
e) L’adquisició o la restauració d’imatges o objectes de culte
de notable importància;
f) Qualsevol alienació de béns que formin part del patrimoni
estable de l’Església;
g) Préstecs i endeutaments que no es preveu que quedin
liquidats dins el mateix any;
h) Els contractes d’arrendament i qualsevol altre tipus
de cessió per una durada superior als tres anys. En
aquest aspecte es tindran presents les pròrrogues obligatòries
determinades per les lleis civils;
i) La contractació estable de personal;
j) Qualsevol operació que pugui gravar els béns de
l’Església;
k) Qualsevol alienació d’exvots o de béns preciosos per

aons artístiques o històriques. A més, en aquest cas
es requereix per a la validesa la llicència de la Santa
Seu.
11. Tenir cura, també des de l’economia, dels més necessitats
en col·laboració amb el Consell Pastoral i el grup de Càritas.
3. Funcionament
a) Els Consells Parroquials d’Assumptes Econòmics tindran
presents les necessitats econòmiques de l’Església Diocesana, i
contribuiran a la comunicació de béns, d’acord amb les disposicions
diocesanes.
b) Mantindran la connexió escaient amb l’Administració Diocesana,
per tal d’actuar amb fidelitat a les seves orientacions i
col·laborar-hi en la seva revisió.
c) Es reuniran com a mínim cada trimestre i supervisaran les
activitats econòmiques de la Parròquia, prèvia informació exhaustiva
del responsable de la seva gestió.
d) El Consell Parroquial d’Assumptes Econòmics es renovarà
sempre que es renovi el Consell Parroquial de Pastoral, i si aquest
no està constituït, cada cinc anys.
NB. Tota aquesta documentació pot consultar-se, també en
versió castellana, al web www.bisbatdemallorca.com.
31

HOMILIA EN LA SOLEMNITAT DE SANT SEBASTIÀ,
PATRÓ DE PALMA
La Seu, 20 de gener de 2012
32
Estimats germans:
Hem escoltat a la segona lectura, de la carta als cristians hebreus,
que “no tenim aquí la ciutat que ha de durar per sempre,
sinó que en cercam una altra que ha de venir”. Precisament en el
marc de les festes que celebram a la ciutat present, la nostra, la de
la nostra terra estimada, quan n’honram el patró, el màrtir Sebastià,
i quan fa poc hem commemorat de forma solemne l’aniversari
de la seva constitució actual, bo serà que reprenguem el fil de les reflexions
que férem en la passada nit de Nadal, en culminar l’Advent,
la reflexió sobre l’esperança cristiana.
Cal manifestar en primer lloc la nostra memòria agraïda als
beneficis rebuts del Senyor, que conduí, amb la seva Providència el
nostre poble, cristià, el seu poble, el Poble de Déu, en aquesta terra
i en aquesta ciutat.
Podríem allargar-nos certament recordant segles de desenvolupament
amb llums i amb foscors, amb fruits de santedat sorgits
entre nosaltres, com és el cas d’un dels primers batiats aquí: Ramon
Llull, fill major de la nostra Església.
Però volem prendre la història no com a enyorança ni molt
menys com a lament dirigit als temps presents, la volem prendre, a
la història, i la memòria agraïda als beneficis i al perdó del Senyor,
com a signe de l’esperança, d’allò que ens espera en el futur: la
ciutat definitiva.
Els israelites sospiraren per Jerusalem, símbol del centre de la
terra promesa, molts dels nostres avantpassats ho feren per aquesta
ciutat, i també molts saberen sospirar per la Jerusalem celestial
i passar-hi des de la ciutat terrenal.
Germans, l’esperança de la ciutat definitiva no n’allunyà molts
d’ells, i no ho ha de fer en nosaltres, d’allunyar-nos de treballar per
la ciutat present i temporal; per això és clar que ens toca el treball
actiu per la ciutat del present, en la qual tots tenim la nostra
parcel·la de responsabilitat, des dels qui la governen i hi tenen responsabilitats
democràticament configurades, bé de comandament
o de proposta alternativa, fins al darrer que hi passa i hi viu i hi
comparteix les penes i alegries, els goigs i els sofriments d’aquesta
ciutat, i que s’ha de manifestar compromès i solidari amb els seus

proïsmes, els conciutadans sense distinció, com també ens recordava
la lectura de la carta als Hebreus, amb la seva crida a construir
relacions fraternes acollidores i hospitalàries.
L’esperança en les promeses de Déu no sols no ens en distraurà,
sinó que ens hi motivarà molt més i més profundament,
sabent que si tenim Déu amb nosaltres, “tenim una ciutat fortificada,
amb murades i bastions que la salven”, com ens deia el profeta
Isaïes a la primera lectura; tenim en Ell un punt de seguretat que
ens empeny a ser recolzament pels germans més dèbils i desesperançats,
promovent la justícia i la pau.
Demanem-li al Senyor la seva saviesa i força per edificar, en
temps de tantes necessitats, una convivència justa, que privilegiï els
més dèbils, i assenti la pau social, i ens ajudi, als creients catòlics,
a realitzar el programa de l’existència cristiana per excel·lència, el
de les benaurances, que ens presentava l’evangeli d’avui. Programa
que culmina amb la benaurança del màrtir, del perseguit pel nom
de Jesús, per confessar-lo i seguir-lo, com sant Sebastià.
Germans, la nostra comunitat cristiana té una gran responsabilitat
davant tot el nostre poble en aquesta ciutat nostra i per tot
arreu. Li ha de mostrar la més gran de les esperances, la que no
s’acaba en dificultats i en projectes humans, per grans i importants
que siguin, la que els transcendeix tots i no es deixa desanimar per
cap crisi. Fóra terrible, i ridícul per incomprensible, que nosaltres
justament els transmetéssim desànim, desil·lusió i desencís. Quan
sense ànim no es pot remuntar cap greu situació, que és just el que
ara tenim. Força, doncs, ànim i unió.
Més prompte tenim la gran responsabilitat de sostenir el poble
en els moments de dificultat començant per la pregària, igual que
Moisès amb els braços alçats en oració durant la batalla. Hem de
ser sembradors, i conreadors, d’esperança en qualsevol ambient i
ajudar a alçar el present de la ciutat i a realitzar la ciutat del futur,
confiats en les promeses i la força de Déu.
Que la nostra Mare, la Mare del Salvador i del qui és la Salut
de les ànimes i dels cossos, de les ments i dels esperits, sant Sebastià
i tots els altres màrtirs i sants nostres, des del gran Ramon Llull
i la gran Catalina Thomàs i el gran Alonso Rodríguez, primers dels
nostres conciutadans, i mestres de fe i d’esperança, ens hi ajudin
en l’Eucaristia que ens disposam a celebrar. Així sia.
33

34
HOMILIA EN LA CELEBRACIÓ
INTERCONFESSIONAL DE LA SETMANA DE
PREGÀRIA PER LA UNITAT DELS CRISTIANS
La Seu, 22 de gener de 2012
Queridos hermanos de las distintas Iglesias y comunidades
cristianas peregrinas en esta tierra de Mallorca:
Deseo retomar el hilo de las reflexiones que he realizado desde
el Adviento y las recientes solemnidades de Navidad, Epifanía, y del
natalicio o aniversario del martirio del gran Sebastián que la ciudad
acaba de vivir y celebrar con alegría.
Así pues, quiero exhortar a todos a la esperanza en las promesas
del Señor, seguras, firmes, desde las realidades que con gozo
experimentamos en el tiempo presente: su Encarnación, su Manifestación,
su Misterio Pascual de Muerte y Resurrección, nuestra
justificación y su Providencia amorosa e indefectible que nos acompaña
siempre en el camino de la vida.
El profeta Malaquías nos decía en la primera lectura que la
conversión de las relaciones entre padres e hijos, cambiar el corazón
de los unos hacia los otros, debe preceder a la llegada del Mesías.
Nos recuerda la misión de Juan el Bautista, tal como lo describe
el ángel de parte de Dios al principio del evangelio de Lucas.
La paz y la reconciliación definitivas vendrán por Jesucristo,
nos dice Pablo en la segunda lectura. Él es el único que ha derribado
el muro de odio que nos separaba. El que ha hecho de todos,
judíos y gentiles, un solo pueblo de los Elegidos de Dios.
Nos fijamos en los últimos tiempos, quizá con demasiada frecuencia,
en los conflictos, en las crisis, económicas y de otros tipos,
que asolan nuestra sociedad y nuestro mundo, con repercusiones
en el mundo entero.
Estas crisis, aunque muy variadas, tienen en común que su
origen es el egoísmo humano, la raíz de todos nuestros pecados. Lo
que nos enfrenta a los demás si no se convierten en objetos o instrumentos
complacientes para nosotros mismos. Lo que ofende a
Dios al tratar así a “sus imágenes y semejanzas”, y al degradarnos,
por tanto, a nosotros mismos.
La esperanza solo puede ser, pues, la paz que nos ofrece Jesucristo.
Jesús, el Señor, que ha aparecido en el evangelio resucitado
y triunfador para ofrecernos su paz. La paz que Él mismo había
dicho en la Cena que “no daba como la da el mundo”, sino de otra
manera. Lo vemos en la resurrección.

No es una paz provisional, siempre frágil, pues depende de
combinaciones y equilibrios entre poderes aún más frágiles. Es la
paz del perdón, la que empieza en las conciencias, verdaderamente
“purificadas de las obras muertas”, abiertas a la influencia de
su Espíritu, que puede transformarlas en agentes e instrumentos,
esta vez sí, en positivo, de las maravillas de Dios.
Pero todavía hay más, hermanos queridos, porque el Señor
ha prometido mucho más: “un cielo nuevo y una tierra nueva”, un
mundo nuevo “donde no habrá llanto ni quejas ni dolor”. Ya vemos
cada día cómo, a pesar de nuestras miserias y pecados, nos va
transformando su perdón y su gracia.
Él lo ha prometido y no fallará. No fallará en hacer de la humanidad
un solo pueblo que cante sus proezas y le glorifique cómo Él
quiere ser conocido y servido: en su Hijo Jesucristo, por su Palabra
y conducido por su Espíritu. Aquí se hallarán la paz y la armonía
definitivas.
Y la humanidad será una. No en una uniformidad artificiosa
en que unos se hayan sacrificado al ídolo, diabólico y, por tanto,
inhumano del dominio de los otros. Esta unidad habría sacrificado
más que lo que habría conseguido y resultaría al fin un auténtico
exterminio de lo más precioso del ser, de los pueblos y de las culturas
humanas.
No, el Señor Jesús, verdadero Rey, asume en su reinado todas
las nobles aspiraciones de la persona humana, todas las realizaciones
auténticas de sus culturas, pueblos y sociedades. En Él hallarán
su pleno cumplimiento todas las expectativas.
Y en este mundo glorioso, la herencia que el Padre le otorga,
resplandecerá la unidad de todos los creyentes en Jesucristo, no
separados ya por las deficiencias con que la empañan nuestros pecados,
debilidades e incomprensiones ni por nuestra incapacidad
de adorar y acoger plenamente su misterio en la revelación que del
mismo ha querido hacernos en su infinita bondad.
Mientras tanto, hermanos, es mucho lo que podemos hacer,
comenzando por rezar juntos, como ahora. Conociéndonos y tratándonos,
superando prejuicios, actuando conjuntamente en la
“caridad de Jesucristo, que nos urge” hacia Él y hacia nuestros
prójimos de todas las confesiones y del mundo entero.
Pero debemos empezar por cultivar esa misma esperanza y la
fe que la sustenta. Debemos creernos verdaderamente sus promesas
y esperar en ellas, “como el niño en la falda de su madre”.
Si el mundo ve nuestra convicción inquebrantable, lo creerá.
Comenzará por convencerse de que lo nuestro no es ingenuidad.
35

Y entonces se interrogará y se cuestionará y buscará qué es realmente.
Y hallará al fin que es madurez auténtica en la Verdad.
Reconocerá el “ungüento que baja por la barba de Aarón”, “el buen
olor de Cristo”
Por ello y para ello, oremos unidos como los hermanos de la
Familia de Dios que somos, hijos suyos por el Bautismo. Para que
se acreciente nuestra fe en la docilidad a su Espíritu. Para que lleguemos
a confesarla y vivirla juntos con toda pureza e integridad.
Para que seamos miembros vivos del único Cuerpo del Señor Jesús,
el Ungido por excelencia. Así sea.
36

JESÚS MURGUI SORIANO,
PER LA GRÀCIA DE DÉU I DE LA SANTA SEU APOSTÒLICA,
BISBE DE MALLORCA
Volent promoure l’equitat i la justícia en l’administració de la
Justícia al Tribunal Eclesiàstic de Mallorca i fent ús de la potestat
que li atorga el dret sobre el dit tribunal, en aplicació de l’article
303 §1 de la Instrucció Dignitas Connubii,
DECRETA
les normes següents sobre les costes judicials, la declaració de patrocini
gratuït i les taxes que s’han de seguir en la tramitació de la
Declaració de la nul·litat matrimonial davant el Tribunal Eclesiàstic
de Mallorca per a l’any 2012:
DE LES TAXES DEL TRIBUNAL
1. Causes de nul·litat:
a. Actor. Des de la presentació de la demanda fins a la notificació
de la sentència: 900 €
b. Si litiguen els dos esposos, per hom: 750 €
c. Per cada capítol de nul·litat afegit: 100 €
2. Procediment de dissolució in favorem fidei o dispensa de rat
i no consumat: 700 €
3. Incidentals a discreció del jutge: 100 €
4. Compliments d’exhorts:
a. Per declaració de part: 50 €
b. Per declaració de testimoni: 50 €
c. Per notificació de sentència: 50 €
d. Per pròrroga de competència: 60 €
e. Altres diligències: 25 €
5. Drets de secretaria:
a. Reconeixement de poders: 25 €
b. Certificacions, per document: 25 €
c. Còpia de sentència: 75 €
6. Traduccions, segons els honoraris del traductor.
7. Aixecament del veto per a noves núpcies: 100 €
37

38
8. Habilitacions:
a. Habilitació general dels advocats i dels perits: 200 €
b. Habilitació ad casum de l’advocat: 175 €
c. Habilitació ad casum del procurador: 100 €
Aquestes taxes del Tribunal Eclesiàstic de Mallorca són independents
de les que s’han d’abonar al Tribunal Eclesiàstic de València,
per a la ratificació de les sentències en segona instància, o a
altres Tribunals, en posteriors instàncies, si és el cas.
Per al pagament de les taxes s’estableixen dues modalitats:
• Pagament total de les taxes a l’inici de la tramitació de la
causa, a la presentació de la demanda.
• Pagament fraccionat:
o 40% a la presentació de la demanda.
o 30 % a la conclusió de la prova testifical.
o 30% a la publicació de la causa.
DELS EMOLUMENTS DELS ADVOCATS, DE LA REDUCCIÓ DE
COSTES (25%, 50% o 75%)
I DEL PATROCINI GRATUÏT
Tots els advocats i procuradors poden cobrar als seus clients
els honoraris que creguin oportuns i congruents. Per evitar tota aparença
de parcialitat, els advocats i procuradors cobraran els seus
honoraris dels propis clients en referència a la condició econòmica
concedida pel Tribunal, quedant prohibit pactar emoluments excessius
(Cf. Dignitas Connubii art. 110 §2). Del mateix mode els perits.
La concessió de la reducció de costes o bé del patrocini gratuït
fa referència tant a les costes del tribunal com a l’assistència lletrada.
D’acord amb la Dignitas Connubii, “els advocats inscrits a
l’elenc tenen l’obligació de prestar el patrocini gratuït, per mandat
del Vicari Judicial, a aquells a qui el Tribunal hagi concedit aquest
benefici (cf. art. 307)”. (Dignitas Connubii art.112 §2).
Quan es tracta de reducció de costes, aquesta serà calculada
sobre la xifra de 900 € pel Tribunal i la de la de l’assistència lletrada
sobre la de 3.000 €, quan és designada d’ofici.
Pel que fa als honoraris dels perits psicòlegs i psiquiatres la
reducció de costes, que també haurà de ser designada d’ofici, es

farà sobre les xifres establertes per a les causes on no hi escau la
reducció de costes, que són les següents:
- Informe pericial d’una sola part: 480 €
- Informe pericial de les dues parts: 700 €
- Informe pericial sobre les actes: 120 €
L’acreditació de la situació econòmica es podrà fer amb la següent
documentació indistintament:
- Amb caràcter obligatori la declaració de l’IRPF.
- Els fulls salarials darrers del sol·licitant, de l’altra part o dels
fills que treballin.
- El certificat de l’oficina de l’atur on consti si percep subsidi o
no.
- Les actes de mesures provisionals, on consti si es rep una
pensió, ja sigui per part del cònjuge, o bé per part dels fills.
- El certificat de l’Ajuntament, empadronament i patrimoni, si
és el cas.
- El certificat del Rector de la parròquia del sol·licitant, on consti
la situació econòmica del mateix sol·licitant.
- Els darrers rebuts del lloguer, si el sol·licitant viu a un habitatge
llogat.
- Els documents que acreditin les despeses del sol·licitant, si
viu a una casa de la seva propietat.
- Certificat de vida laboral.
DEL TORN D’OFICI
Tots els advocats inscrits degudament a l’elenc del Tribunal
Eclesiàstic de Mallorca, i habilitats davant el mateix Tribunal, tenen
l’obligació de prestar el torn d’ofici, ja sigui cobrant els emoluments
estipulats més amunt, o en la concessió de la reducció de
costes o del patrocini gratuït.
Aquest decret té vigor per l’any natural de 2012 i es renovarà
anualment cada mes de gener.
Palma, 13 de gener de 2012
Josep Adrover Vallbona
Canceller-Secretari
+ Jesús Murgui Soriano
Bisbe de Mallorca
39

JESÚS MURGUI SORIANO,
PER LA GRÀCIA DE DÉU I DE LA SANTA SEU APOSTÒLICA,
BISBE DE MALLORCA
DISPENSA DELS PRECEPTES DE LES SOLEMNITATS DE
SANT JOSEP, DE SANT PERE I SANT PAU I DE SANT JAUME
Atès que el calendari laboral de la nostra comunitat autònoma
per a l’any 2012 presenta com a dies feiners les solemnitats de Sant
Josep, 19 de març; Sant Pere i Sant Pau, 29 de juny, i Sant Jaume,
25 de juliol;
Atès que aquestes tres solemnitats queden incloses en el precepte
del càn 1246 §1;
En ús de les facultats que em concedeix el càn. 87 §1, dispens
per enguany d’aquest precepte els tres dies a tots els fidels de la
nostra Diòcesi i als que s’hi trobin aquests dies.
Tenint en compte l’arrelament de la tradició litúrgica d’aquestes
solemnitats, recoman vivament a tots els fidels que puguin participar
en la Santa Eucaristia els dies esmentats, en comunió amb la
joia de l’Església Universal.
40
Palma, 21 de gener de 2012
Josep Adrover Vallbona
Canceller-Secretari
+ Jesús Murgui Soriano
Bisbe de Mallorca

Vicaria epiScopal d’aSSumpteS
econòmicS
Administració Diocesana
COL·LECTES DIOCESANES PER A L’ANY 2012
Al començament d’aquest any 2012 volem recordar-vos les
col·lectes especials de la nostra Diòcesi de Mallorca:
Dia 12 de febrer: Col·lecta contra la Fam, organitzada per
Mans Unides.
Dia 18 de març: Col·lecta del dia del Seminari.
Dia 6 d’abril, Divendres Sant: Col·lecta per a Terra Santa.
Dia 6 de maig: Col·lecta per a Mallorca Missionera.
Dia 3 de juny, Santíssima Trinitat: Col·lecta pro orantibus.
Dia 10 de juny, Corpus Christi: Col·lecta per a Càritas.
Dia 1 de juliol: Col·lecta pel dia del Papa (Òbol de Sant Pere).
Dia 21 d’octubre: Col·lecta pel dia del Domund
Dia 18 de Novembre: Col·lecta pel dia de l’Església Diocesana.
Dia 25 de desembre, Nadal: Col·lecta per a Càritas.
Vos demanam que prengueu nota d’aquestes dates per a ingressar
els imports de les dites col·lectes a l'ADMINISTRACIÓ DIO-
CESANA dins els quinze dies següents a la seva celebració. Es pot
fer o bé directament, o bé mitjançant transferència a nom de BIS-
BAT DE MALLORCA (Administració Diocesana) a un dels següents
comptes bancaris indicant la Parròquia i el concepte de la transferència:
BANCA MARCH: 0061 – 0361 – 33 – 0002050117
SA NOSTRA: 2051 – 0099 – 83 – 1009138538
LA CAIXA: 2100 – 0011 – 85 – 0201646572
CRÈDIT BALEAR: 0024 – 6839 – 84 – 0600151949
41

42
cancelleria
NOMENAMENTS
El Sr. Bisbe ha firmat els nomenaments següents:
13/01/12
P. Gaspar Alemany i Ramis, MSSCC, capellà del Monestir de
Santa Clara, de l’Orde de les Germanes Pobres de Santa
Clara, de Palma;
Mn. Antoni Burguera i Cabrer, capellà del Monestir de Santa
Teresa, de les Monges Carmelites Descalces de l’Orde de
la Benaventurada Verge Maria del Mont Carmel, de Palma,
cessant com a vicari parroquial de Sant Sebastià, de Palma,
però continuant amb els altres càrrecs pastorals.
El mateix dia, ha renovat tots els membres del Patronat de la
Fundació Institució Natzaret, per dos mesos més:
Sr. José de España Bibiloni
Sra. Margalida Marroig Llambies
Sr. Domingo Mateu Conti
Sr. Josep Morell Castañer
Sr. Francesc Moyà Lladó
Sr. Pedro Rosselló Amorós
Sra. Catalina Rosselló Torres
Sr. Joan Vivern Jaume
19/01/12
Mn. Antoni Vera i Díaz, President-Delegat del Patronat de la
Fundació Joana Barceló, per tres anys més.
P. Manuel Soler i Palà, MSSCC, Vicari parroquial de Ntra. Sra.
de Lluc i Sant Pere d’Escorca. Amb aquest nomenament cessa
per jubilació el P. Jesús Deán Zugasti, MSSCC, com a vicari
parroquial de la mateixa parròquia.
28/01/12
Mn. Joan Darder i Brotat, Jutge diocesà, per tres anys més.
Mn. Bartomeu Vaquer i Vidal, Jutge diocesà, per tres anys més.

documentS de la Santa Seu
Sant Pare
LLAMADOS A HACER RESPLANDECER LA
PALABRA DE VERDAD
Mensaje de Benedicto XVI para la Jornada Misionera Mundial
Queridos hermanos y hermanas,
La celebración de la Jornada
Misionera Mundial de este año se
carga de un significado especial.
La celebración del 50 aniversario
del Decreto conciliar Ad Gentes,
la apertura del Año de la Fe y el
Sínodo de los Obispos sobre la
Nueva Evangelización, contribuyen
a reafirmar la voluntad de la
Iglesia de empeñarse con mayor
valor y celo en la missio ad gentes
para que el Evangelio llegue
hasta los extremos confines de la
tierra.
El Concilio Ecuménico Vaticano
II, con la participación de
los obispos provenientes de cada
ángulo de la tierra, fue un signo
luminoso de la universalidad
de la Iglesia, acogiendo, por primera
vez, tan alto número de
padres conciliares procedentes
de Asia, África, América Latina
y Oceanía. Obispos misioneros
y obispos autóctonos, pastores
de comunidades dispersas entre
poblaciones no cristianas, que
llevaban a la sede conciliar la
imagen de una Iglesia presente
en todos los continentes y que se
hacían intérpretes de las complejas
realidades del entonces
llamado "Tercer Mundo". Enriquecidos
por la experiencia derivada
de ser pastores de Iglesias
jóvenes y en vía de formación,
animados por la pasión de la
difusión del Reino de Dios, contribuyeron
de manera relevante
a reafirmar la necesidad y la
urgencia de la evangelización ad
gentes, y de esta manera llevar
al centro de la eclesiología la naturaleza
misionera de la Iglesia.
Eclesiología misionera
Hoy esta visión no ha disminuido,
al contrario, ha experimentado
una fructífera reflexión
teológica y pastoral, y, al mismo
tiempo, vuelve con renovada urgencia,
ya que se ha expandido
enormemente el número de
aquellos que aún no conocen a
Cristo: "Los hombres que esperan
a Cristo son todavía un número
inmenso", comentó el beato
Juan Pablo II en su encíclica Redemptoris
Missio sobre la validez
del mandato misionero, y agregaba:
"No podemos permanecer
tranquilos, pensando en los mi-
43

llones de hermanos y hermanas,
redimidos también por la Sangre
de Cristo, que viven sin conocer
del amor de Dios" (n. 86). Yo,
también, en la proclamación del
Año de la Fe, escribí que Cristo
"ahora como entonces, nos envía
por los caminos del mundo para
proclamar su Evangelio a todos
los pueblos de la tierra" (Carta
Apostólica Porta Fidei, 7); proclamación,
que, expresó también
el siervo de Dios Pablo VI en su
exhortación apostólica Evangelii
Nuntiandi, "no es para la Iglesia
una aportación facultativa: es el
deber que le incumbe, por mandato
del Señor Jesús, para que
los hombres crean y se salven.
Sí, este mensaje es necesario. Es
único. De ningún modo podría
ser reemplazado" (n. 5). Necesitamos
por tanto recuperar el
mismo fervor apostólico de las
primeras comunidades cristianas,
que, pequeñas e indefensas,
fueron capaces, a través
de su anuncio y testimonio, de
difundir el Evangelio en todo el
mundo entonces conocido.
No sorprende, por tanto, que
el Concilio Vaticano II y el posterior
Magisterio de la Iglesia
insistan de modo especial en el
mandato misionero que Cristo
confiaó a sus discípulos y que
debe ser un compromiso de todo
el Pueblo de Dios, obispos, sacerdotes,
diáconos, religiosos,
religiosas, laicos. El cuidado de
anunciar el Evangelio en todas
las partes de la tierra pertene-
44
ce principalmente a los obispos,
principales responsables de la
evangelización del mundo, ya
sea como miembros del colegio
episcopal, o como pastores de
las iglesias particulares. Ellos,
efectivamente, "han sido consagrados
no sólo para una diócesis,
sino para la salvación de
todo el mundo" (Juan Pablo II,
carta encíclica Redemptoris Missio,
63), "mensajeros de la fe,
que llevan nuevos discípulos a
Cristo" (Ad Gentes, 20) y hacen
"visible el espíritu y el ardor misionero
del Pueblo de Dios, de
manera que toda la diócesis se
hace misionera"(ibid., 38).
La prioridad de la
evangelización
El mandato de predicar el
Evangelio no se agota, por lo
tanto, para un pastor, en la
atención hacia la parte del Pueblo
de Dios confiada a su cuidado
pastoral, ni en el envío de algún
sacerdote, laico o laica fidei
donum. Este debe implicar toda
la actividad de la Iglesia particular,
todos sus sectores, en breve,
todo su ser y su actuar. El
Concilio Vaticano II lo indicó con
claridad y el Magisterio posterior
lo confirmó con fuerza. Esto exige
adecuar constantemente estilos
de vida, planes pastorales
y organización diocesana a esta
dimensión fundamental de ser
Iglesia, especialmente en nuestro
mundo en continuo cambio.
Y esto vale también para los

Institutos de Vida Consagrada
e las Sociedades de Vida Apostólica,
como también para los
Movimientos eclesiales: todos
los componentes del grande mosaico
de la Iglesia deben sentirse
fuertemente interpelados por el
mandato del Señor de predicar
el Evangelio, para que Cristo sea
anunciado en todas partes. Nosotros
los pastores, los religiosos,
las religiosas y todos los fieles
en Cristo, debemos seguir las
huellas del apóstol Pablo, quien,
"prisionero de Cristo por los paganos"
(Ef. 3, 1), trabajó, sufrió
y luchó para llevar el Evangelio
en medio de los paganos (cfr Ef
1,24-29) sin ahorrar energías,
tiempo y medios para dar a conocer
el Mensaje de Cristo.
Incluso hoy, la misión ad gentes
debe ser el horizonte constante
y el paradigma de toda actividad
eclesial, porque la misma
identidad de la Iglesia está constituida
por la fe en el Misterio de
Dios, que se ha revelado en Cristo
para traernos la salvación, y
por la misión de testimoniarlo y
anunciarlo al mundo, hasta su
retorno. Como san Pablo, debemos
estar atentos a los lejanos,
aquellos que no conocen todavía
a Cristo y no han experimentado
la paternidad de Dios, con la
conciencia de que "la cooperación
misionera se debe ampliar
hoy a nuevas formas incluyendo
no sólo la ayuda económica, sino
también la participación directa
en la evangelización" (Juan Pa-
blo II, carta encíclica Redemptoris
Missio, 82). La celebración del
Año de la Fe y del Sínodo de los
Obispos sobre la nueva evangelización
serán ocasiones propicias
para un relanzamiento de la cooperación
misionera, sobre todo
en esta segunda dimensión.
Fe y anuncio
El afán de anunciar a Cristo
nos impulsa también a leer la
historia para discernir en ella
los problemas, aspiraciones y
esperanzas de la humanidad,
que Cristo debe sanar, purificar
y llenar de su presencia. Su
Mensaje, en efecto, es siempre
actual, entra en el corazón mismo
de la historia y es capaz de
dar respuesta a las inquietudes
más profundas de cada hombre.
Por esto la Iglesia, en todos sus
integrantes, debe ser consciente
que "los inmensos horizontes de
la misión eclesial, la complejidad
de la situación presente exigen
hoy modos renovados para poder
comunicar eficazmente la Palabra
de Dios" (Benedicto XVI, exhortación
apostólica postsinodal
Verbum Domini, 97). Esto exige,
sobre todo, una renovada adhesión
de fe personal y comunitaria
al Evangelio de Jesucristo,
"en un momento de cambio profundo
como el que la humanidad
está viviendo" (Carta Apostólica
Porta fidei 8).
Uno de los obstáculos al impulso
de la evangelización, de
hecho, es la crisis de fe, no sólo
45

del mundo occidental, sino de
gran parte de la humanidad, que
sin embargo tiene hambre y sed
de Dios y debe ser invitada y conducida
al pan de vida y al agua
viva, como la samaritana que va
al pozo de Jacob y conversa con
Cristo. Como cuenta el evangelista
Juan, la peripecia de esta
mujer es particularmente significativa
(Cf. Jn. 4,1-30): encuentra
a Jesús que le pide de beber,
luego le habla de una agua nueva,
capaz de saciar la sed para
siempre. La mujer al principio
no comprende, se queda en el
nivel material, pero lentamente
es conducida por el Señor a realizar
un camino de fe que la lleva
a reconocerlo como el Mesías. Y
a este respecto san Agustín afirma:
“tras haber acogido en el corazón
a Cristo Señor, ¿qué otra
cosa habría podido hacer [esta
mujer] si no abandonar el ánfora
y correr a anunciar la buena
noticia?” (Homilía 15,30). El
encuentro con Cristo como Persona
viva que colma la sed del
corazón no puede sino llevar al
deseo de compartir con otros la
alegría de esta presencia y hacerlo
conocer para que todos la
puedan experimentar. Es necesario
renovar el entusiasmo de
comunicar la fe para promover
una nueva evangelización de las
comunidades y de los países de
antigua tradición cristiana, que
están perdiendo la referencia a
Dios, de forma que se pueda redescubrir
la alegría de creer. La
46
preocupación de evangelizar no
debe quedar nunca al margen de
la actividad eclesial y de la vida
personal del cristiano, sino caracterizarla
fuertemente, en la
conciencia de ser destinatarios
y, al mismo tiempo, misioneros
del Evangelio. El punto central
del anuncio sigue siendo el mismo:
el Kerigma del Cristo muerto
y resucitado para la salvación
del mundo, el Kerigma del amor
de Dios absoluto y total para
cada hombre y para cada mujer,
culminado en el envío del Hijo
eterno y unigénito, el Señor Jesús,
el cual no desdeñó asumir
la pobreza de nuestra naturaleza
humana, amándola y rescatándola,
por medio de la oferta de
sí en la cruz, del pecado y de la
muerte.
La fe en Dios, en este designio
de amor realizado en Cristo, es
ante todo un don y un misterio
que hay que acoger en el corazón
y en la vida y del que hay que dar
gracias siempre al Señor. Pero
la fe es un don que nos ha sido
dado para que sea compartido;
es un talento recibido para que
dé fruto; es una luz que no debe
quedar escondida, sino iluminar
toda la casa. Es el don más
importante que se nos ha hecho
en nuestra existencia y que no
podemos retener para nosotros
mismos.
El anuncio se hace caridad
¡Ay de mí si no anuncio el
Evangelio!, decía el apóstol Pa-

lo (1 Cor. 9:16). Esta palabra
resuena con fuerza para cada
cristiano y para cada comunidad
cristiana en todos los continentes.
También para las Iglesias en
los territorios de misión, Iglesias
en su mayoría jóvenes, a menudo
de reciente fundación, el ser
misioneras se ha convertido en
una dimensión connatural, incluso
si ellas mismas aún necesitan
misioneros. Muchos sacerdotes,
religiosos y religiosas,
de todas partes del mundo, numerosos
laicos y hasta familias
enteras dejan los propios países,
sus comunidades locales y se
van a otras Iglesias para testimoniar
y anunciar el Nombre de
Cristo, en el cual la humanidad
encuentra la salvación. Es una
expresión de profunda comunión,
compartir y caridad entre
las Iglesias, para que todo hombre
pueda escuchar o volver a
escuchar el anuncio que resana
y acercarse a los Sacramentos,
fuente de la verdadera vida.
Junto a este gran signo de fe
que se transforma en caridad,
recuerdo y agradezco a las Obras
Misionales Pontificias, instrumento
para la cooperación en la
misión universal de la Iglesia en
el mundo. Por medio de sus acciones
el anuncio del Evangelio
se hace también intervención en
ayuda del prójimo, justicia hacia
los más pobres, posibilidad
de educación en las más perdidas
aldeas, asistencia médica en
lugares remotos, emancipación
de la miseria, rehabilitación de
quien está marginado, apoyo al
desarrollo de los pueblos, superación
de las divisiones étnicas,
respeto a la vida en cada una de
sus etapas.
Queridos hermanos y hermanas,
invoco sobre la obra de la
evangelización ad gentes, y en
particular sobre sus agentes, la
efusión del Espíritu Santo, para
que la gracia de Dios la haga caminar
más decididamente en la
historia del mundo. Con el beato
John Henry Newman querría
orar: "Acompaña, oh Señor, a
tus misioneros en las tierras por
evangelizar, pon las palabras
justas en sus labios, haz fructífera
su fatiga". Que la Virgen María,
Madre de la Iglesia y Estrella
de la evangelización, acompañe
a todos los misioneros del Evangelio.
Vaticano, 6 Enero 2012, Solemnidad
de la Epifanía del Señor
Benedictus PP. XVI
47

48
SILENCIO Y PALABRA:
CAMINO DE EVANGELIZACIÓN
Mensaje del papa para la
Jornada Mundial de las Comunicaciones Sociales
Queridos hermanos y hermanas
Al acercarse la Jornada Mundial
de las Comunicaciones sociales
de 2012, deseo compartir
con vosotros algunas reflexiones
sobre un aspecto del proceso humano
de la comunicación que,
siendo muy importante, a veces
se olvida y hoy es particularmente
necesario recordar. Se trata
de la relación entre el silencio y
la palabra: dos momentos de la
comunicación que deben equilibrarse,
alternarse e integrarse
para obtener un auténtico diálogo
y una profunda cercanía
entre las personas. Cuando palabra
y silencio se excluyen mutuamente,
la comunicación se
deteriora, ya sea porque provoca
un cierto aturdimiento o porque,
por el contrario, crea un clima
de frialdad; sin embargo, cuando
se integran recíprocamente,
la comunicación adquiere valor
y significado.
El silencio es parte integrante
de la comunicación y sin él no
existen palabras con densidad
de contenido. En el silencio escuchamos
y nos conocemos mejor
a nosotros mismos; nace y se
profundiza el pensamiento, comprendemos
con mayor claridad
lo que queremos decir o lo que
esperamos del otro; elegimos
cómo expresarnos. Callando se
permite hablar a la persona que
tenemos delante, expresarse a
sí misma; y a nosotros no permanecer
aferrados sólo a nuestras
palabras o ideas, sin una
oportuna ponderación. Se abre
así un espacio de escucha recíproca
y se hace posible una relación
humana más plena. En el
silencio, por ejemplo, se acogen
los momentos más auténticos de
la comunicación entre los que se
aman: la gestualidad, la expresión
del rostro, el cuerpo como
signos que manifiestan la persona.
En el silencio hablan la alegría,
las preocupaciones, el sufrimiento,
que precisamente en
él encuentran una forma de expresión
particularmente intensa.
Del silencio, por tanto, brota
una comunicación más exigente
todavía, que evoca la sensibilidad
y la capacidad de escucha
que a menudo desvela la medida
y la naturaleza de las relaciones.
Allí donde los mensajes y
la información son abundantes,
el silencio se hace esencial para
discernir lo que es importante de
lo que es inútil y superficial. Una
profunda reflexión nos ayuda a
descubrir la relación existente
entre situaciones que a prime-

a vista parecen desconectadas
entre sí, a valorar y analizar los
mensajes; esto hace que se puedan
compartir opiniones sopesadas
y pertinentes, originando un
auténtico conocimiento compartido.
Por esto, es necesario crear
un ambiente propicio, casi una
especie de "ecosistema" que sepa
equilibrar silencio, palabra, imágenes
y sonidos.
Gran parte de la dinámica
actual de la comunicación está
orientada por preguntas en busca
de respuestas. Los motores
de búsqueda y las redes sociales
son el punto de partida en
la comunicación para muchas
personas que buscan consejos,
sugerencias, informaciones y
respuestas. En nuestros días,
la Red se está transformando
cada vez más en el lugar de las
preguntas y de las respuestas;
más aún, a menudo el hombre
contemporáneo es bombardeado
por respuestas a interrogantes
que nunca se ha planteado, y
a necesidades que no siente. El
silencio es precioso para favorecer
el necesario discernimiento
entre los numerosos estímulos y
respuestas que recibimos, para
reconocer e identificar asimismo
las preguntas verdaderamente
importantes. Sin embargo, en
el complejo y variado mundo de
la comunicación emerge la preocupación
de muchos hacia las
preguntas últimas de la existencia
humana: ¿quién soy yo?,
¿qué puedo saber?, ¿qué debo
hacer?, ¿qué puedo esperar? Es
importante acoger a las personas
que se formulan estas preguntas,
abriendo la posibilidad
de un diálogo profundo, hecho
de palabras, de intercambio,
pero también de una invitación
a la reflexión y al silencio que, a
veces, puede ser más elocuente
que una respuesta apresurada y
que permite a quien se interroga
entrar en lo más recóndito de
sí mismo y abrirse al camino de
respuesta que Dios ha escrito en
el corazón humano.
En realidad, este incesante
flujo de preguntas manifiesta la
inquietud del ser humano siempre
en búsqueda de verdades,
pequeñas o grandes, que den
sentido y esperanza a la existencia.
El hombre no puede quedar
satisfecho con un sencillo y tolerante
intercambio de opiniones
escépticas y de experiencias de
vida: todos buscamos la verdad
y compartimos este profundo
anhelo, sobre todo en nuestro
tiempo en el que "cuando se
intercambian informaciones, las
personas se comparten a sí mismas,
su visión del mundo, sus
esperanzas, sus ideales" (Mensaje
para la Jornada Mundial de
las Comunicaciones Sociales de
2011).
Hay que considerar con interés
los diversos sitios, aplicaciones
y redes sociales que pueden
ayudar al hombre de hoy a
vivir momentos de reflexión y
de auténtica interrogación, pero
49

también a encontrar espacios
de silencio, ocasiones de oración,
meditación y de compartir
la Palabra de Dios. En la esencialidad
de breves mensajes, a
menudo no más extensos que
un versículo bíblico, se pueden
formular pensamientos profundos,
si cada uno no descuida el
cultivo de su propia interioridad.
No sorprende que en las distintas
tradiciones religiosas, la soledad
y el silencio sean espacios
privilegiados para ayudar a las
personas a reencontrarse consigo
mismas y con la Verdad que
da sentido a todas las cosas. El
Dios de la revelación bíblica habla
también sin palabras: "Como
pone de manifiesto la cruz de
Cristo, Dios habla por medio de
su silencio. El silencio de Dios,
la experiencia de la lejanía del
Omnipotente y Padre, es una
etapa decisiva en el camino terreno
del Hijo de Dios, Palabra
encarnada… El silencio de Dios
prolonga sus palabras precedentes.
En esos momentos de
oscuridad, habla en el misterio
de su silencio" (Exhort. ap. Verbum
Domini, 21). En el silencio
de la cruz habla la elocuencia del
amor de Dios vivido hasta el don
supremo. Después de la muerte
de Cristo, la tierra permanece en
silencio y en el Sábado Santo,
cuando "el Rey está durmiendo
y el Dios hecho hombre despierta
a los que dormían desde hace
siglos" (cf. Oficio de Lecturas del
Sábado Santo), resuena la voz de
50
Dios colmada de amor por la humanidad.
Si Dios habla al hombre también
en el silencio, el hombre
igualmente descubre en el silencio
la posibilidad de hablar con
Dios y de Dios. "Necesitamos el
silencio que se transforma en
contemplación, que nos hace entrar
en el silencio de Dios y así
nos permite llegar al punto donde
nace la Palabra, la Palabra
redentora" (Homilía durante la
misa con los miembros de la Comisión
Teológica Internacional, 6
de octubre 2006). Al hablar de
la grandeza de Dios, nuestro
lenguaje resulta siempre inadecuado
y así se abre el espacio
para la contemplación silenciosa.
De esta contemplación nace
con toda su fuerza interior la
urgencia de la misión, la necesidad
imperiosa de "comunicar
aquello que hemos visto y oído",
para que todos estemos en comunión
con Dios (cf. 1 Jn 1,3).
La contemplación silenciosa nos
sumerge en la fuente del Amor,
que nos conduce hacia nuestro
prójimo, para sentir su dolor y
ofrecer la luz de Cristo, su Mensaje
de vida, su don de amor total
que salva.
En la contemplación silenciosa
emerge asimismo, todavía
más fuerte, aquella Palabra eterna
por medio de la cual se hizo el
mundo, y se percibe aquel designio
de salvación que Dios realiza
a través de palabras y gestos en
toda la historia de la humani-

dad. Como recuerda el Concilio
Vaticano II, la Revelación divina
se lleva a cabo con "hechos
y palabras intrínsecamente conectados
entre sí, de forma que
las obras realizadas por Dios en
la historia de la salvación manifiestan
y confirman la doctrina
y los hechos significados por
las palabras, y las palabras, por
su parte, proclaman las obras y
esclarecen el misterio contenido
en ellas" (Dei Verbum, 2). Y este
plan de salvación culmina en la
persona de Jesús de Nazaret,
mediador y plenitud de toda la
Revelación. Él nos hizo conocer
el verdadero Rostro de Dios Padre
y con su Cruz y Resurrección
nos hizo pasar de la esclavitud
del pecado y de la muerte a la
libertad de los hijos de Dios. La
pregunta fundamental sobre el
sentido del hombre encuentra en
el Misterio de Cristo la respuesta
capaz de dar paz a la inquietud
del corazón humano. Es de este
Misterio de donde nace la misión
de la Iglesia, y es este Misterio
el que impulsa a los cristianos
a ser mensajeros de esperanza
y de salvación, testigos de aquel
amor que promueve la dignidad
del hombre y que construye la
justicia y la paz.
Palabra y silencio. Aprender
a comunicar quiere decir aprender
a escuchar, a contemplar,
además de hablar, y esto es especialmente
importante para los
agentes de la evangelización: silencio
y palabra son elementos
esenciales e integrantes de la
acción comunicativa de la Iglesia,
para un renovado anuncio
de Cristo en el mundo contemporáneo.
A María, cuyo silencio
"escucha y hace florecer la Palabra"
(Oración para el ágora de los
jóvenes italianos en Loreto, 1-2
de septiembre 2007), confío toda
la obra de evangelización que la
Iglesia realiza a través de los medios
de comunicación social.
Vaticano, 24 de enero 2012,
Fiesta de San Francisco de Sales
©Librería Editorial Vaticana
51

52
CONGREGACIÓN PARA LA DOCTRINA DE LA FE
Nota
con indicaciones pastorales para el Año de la fe
Introducción
Con la Carta apostólica Porta
fidei, del 11 de octubre de 2011,
el Santo Padre Benedicto XVI ha
proclamado un Año de la fe, que
comenzará el 11 de octubre de
2012, en el quincuagésimo aniversario
de la apertura del Concilio
Ecuménico Vaticano II, y
concluirá el 24 de noviembre de
2013, Solemnidad de Nuestro Señor
Jesucristo, Rey del Universo.
Ese año será una ocasión propicia
para que todos los fieles
comprendan con mayor profundidad
que el fundamento de la
fe cristiana es «el encuentro con
un acontecimiento, con una Persona,
que da un nuevo horizonte
a la vida y, con ello, una orientación
decisiva» [1] . Fundada en el
encuentro con Jesucristo resucitado,
la fe podrá ser redescubierta
integralmente y en todo su
esplendor. «También en nuestros
días la fe es un don que hay que
volver a descubrir, cultivar y testimoniar.
Que en esta celebración
del Bautismo el Señor nos conceda
a todos la gracia de vivir la
belleza y la alegría de ser cristianos»
[2] .
El comienzo del Año de la fe
coincide con el recuerdo agradecido
de dos grandes eventos que
han marcado el rostro de la Iglesia
de nuestros días: los cincuenta
años pasados desde la aper-
tura del Concilio Vaticano II por
voluntad del Beato Juan XXIII (1
de octubre de 1962) y los veinte
años desde la promulgación del
Catecismo de la Iglesia Católica,
legado a la Iglesia por el Beato
Juan Pablo II (11 de octubre de
1992).
Según las palabras del Papa
Juan XXIII, el Concilio ha querido
«transmitir pura e íntegra,
la doctrina, sin atenuaciones ni
deformaciones» comprometiéndose
a que «esta doctrina, cierta e
inmutable, que debe ser fielmente
respetada, sea profundizada
y presentada de manera que corresponda
a las exigencias de
nuestro tiempo» [3] . En este sentido,
continúa siendo de crucial
importancia la afirmación inicial
de la Constitución dogmática Lumen
gentium: «Cristo es la luz de
los pueblos. Por ello este sacrosanto
Sínodo, reunido en el Espíritu
Santo, desea ardientemente
iluminar a todos los hombres,
anunciando el Evangelio a toda
criatura (cf. Mc 16,15) con la claridad
de Cristo, que resplandece
sobre la faz de la Iglesia» [4] . Desde
la luz de Cristo que purifica, ilumina
y santifica en la celebración
de la sagrada liturgia (cf. Constitución
Sacrosanctum Concilium),
y con su palabra divina (cf. Constitución
dogmática Dei Verbum)
el Concilio ha querido ahondar

en la naturaleza íntima de la
Iglesia (cf. Constitución dogmática
Lumen gentium) y su relación
con el mundo contemporáneo (cf.
Constitución pastoral Gaudium
et Spes). Alrededor de sus cuatro
Constituciones, verdaderos
pilares del Concilio, se agrupan
las Declaraciones y Decretos, que
abordan algunos de los principales
desafíos de nuestro tiempo.
Después del Concilio, la Iglesia
ha trabajado para que sus ricas
enseñanzas sean recibidas y aplicadas
en continuidad con toda
la Tradición y bajo la guía segura
del Magisterio. Para facilitar la
correcta recepción del Concilio,
los Sumos Pontífices han convocado
reiteradamente el Sínodo
de los Obispos [5] , instituido por el
Siervo de Dios Pablo VI en 1965,
proponiendo a la Iglesia directrices
claras a través de las diversas
Exhortaciones apostólicas postsinodales.
La próxima Asamblea
General del Sínodo de los Obispos,
en octubre de 2012, tendrá
como tema: La nueva evangelización
para la transmisión de la fe
cristiana.
Desde el comienzo de su pontificado,
el Papa Benedicto XVI se
ha comprometido firmemente en
procurar una correcta comprensión
del Concilio, rechazando
como errónea la llamada «hermenéutica
de la discontinuidad y de
la ruptura», y promoviendo la que
él mismo ha llamado «‘hermenéutica
de la reforma’, de la renovación
dentro de la continuidad del
único sujeto-Iglesia, que el Señor
nos ha dado; es un sujeto que
crece en el tiempo y se desarrolla,
pero permaneciendo siempre
el mismo, único sujeto del pueblo
de Dios en camino» [6] .
El Catecismo de la Iglesia Católica,
colocándose en esta línea,
por un lado se presenta como
un «auténtico fruto del Concilio
Vaticano II» [7] , y por otro intenta
favorecer su acogida. El Sínodo
Extraordinario de los Obispos de
1985, convocado con ocasión del
vigésimo aniversario de la clausura
del Concilio Vaticano II y
para hacer un balance de su recepción,
sugirió la preparación
de este Catecismo para ofrecer al
pueblo de Dios un compendio de
toda la doctrina católica y un texto
de referencia segura para los
catecismos locales. El Papa Juan
Pablo II aceptó esta propuesta
como un deseo de «responder plenamente
a una necesidad real de
la Iglesia universal y las Iglesias
particulares»[8]. Redactado en colaboración
con todo el episcopado
de la Iglesia Católica, este Catecismo
«manifiesta de verdad una
cierta ‘sinfonía’ de la fe». [9]
El Catecismo presenta «lo nuevo
y lo viejo (cf. Mt 13, 52), dado
que la fe es siempre la misma y,
a la vez, es fuente de luces siempre
nuevas. Para responder a esa
doble exigencia, el Catecismo de
la Iglesia Católica, por una parte,
toma la estructura “antigua”,
tradicional, ya utilizada por el
catecismo de san Pío V, articu-
53

lando el contenido en cuatro
partes: Credo; Sagrada Liturgia,
con los sacramentos en primer
lugar; el obrar cristiano, expuesto
a partir del Decálogo; y, por
último, la oración cristiana. Con
todo, al mismo tiempo, el contenido
se expresa a menudo de un
modo “nuevo”, para responder
a los interrogantes de nuestra
época» [10] . Este Catecismo es «un
instrumento válido y legítimo al
servicio de la comunión eclesial,
y una regla segura para la enseñanza
de la fe» [11] . Allí se hallan
«los contenidos fundamentales
de la fe, sintetizados sistemática
y orgánicamente. En efecto, en él
se pone de manifiesto la riqueza
de la enseñanza que la Iglesia ha
recibido, custodiado y ofrecido en
sus dos mil años de historia. Desde
la Sagrada Escritura a los Padres
de la Iglesia, de los Maestros
de teología a los Santos de todos
los siglos, el Catecismo ofrece una
memoria permanente de los diferentes
modos en que la Iglesia
ha meditado sobre la fe y ha progresado
en la doctrina, para dar
certeza a los creyentes en su vida
de fe» [12] .
El Año de la fe desea contribuir
a una renovada conversión al Señor
Jesús y al redescubrimiento
de la fe, de modo que todos los
miembros de la Iglesia sean para
el mundo actual testigos gozosos
y convincentes del Señor resucitado,
capaces de señalar la “puerta
de la fe” a tantos que están
en búsqueda de la verdad. Esta
54
“puerta” abre los ojos del hombre
para ver a Jesucristo presente entre
nosotros «todos los días hasta
el fin del mundo» (Mt 28, 20). Él
nos enseña cómo «el arte del vivir»
se aprende «en una relación
intensa con él» [13] . «Con su amor,
Jesucristo atrae hacia sí a los
hombres de cada generación: en
todo tiempo, convoca a la Iglesia y
le confía el anuncio del Evangelio,
con un mandato que es siempre
nuevo. Por eso, también hoy es
necesario un compromiso eclesial
más convencido en favor de una
nueva evangelización para redescubrir
la alegría de creer y volver
a encontrar el entusiasmo de comunicar
la fe». [14]
Por encargo del Papa Benedicto
XVI [15] , la Congregación para la
Doctrina de la Fe, de acuerdo con
los Dicasterios competentes de la
Santa Sede y con la contribución
de la Comisión para la preparación
del Año de la fe [16] , ha escrito esta
Nota con indicaciones para vivir
este tiempo de gracia, las cuales
no excluyen otras propuestas que
el Espíritu Santo quiera suscitar
entre los pastores y fieles de distintas
partes del mundo.
Indicaciones
«Sé en quien he puesto mi confianza»
(2 Tm 1, 12): estas palabras
de San Pablo nos ayudan
a comprender que la fe «es ante
todo una adhesión personal del
hombre a Dios; es al mismo tiempo
e inseparablemente el asentimiento
libre a toda la verdad que

Dios ha revelado» [17] . La fe como
confianza personal en el Señor y
la fe que profesamos en el Credo
son inseparables, se evocan y exigen
mutuamente. Hay un fuerte
vínculo entre la fe vivida y sus
contenidos: la fe de los testigos y
confesores es también la fe de los
apóstoles y doctores de la Iglesia.
En este sentido, las siguientes
indicaciones para el Año de la
fe tienen el objetivo de favorecer
el encuentro con Cristo a través
de testigos auténticos de la fe y
aumentar el conocimiento de sus
contenidos. Se trata de propuestas
que tienen la intención de solicitar
una respuesta eclesial ante
la invitación del Santo Padre, para
vivir en plenitud este año como
un especial «tiempo de gracia» [18] .
El redescubrimiento gozoso de la
fe también ayudará a consolidar
la unidad y la comunión entre las
distintas realidades que conforman
la gran familia de la Iglesia.
I. En el ámbito de Iglesia
universal
1. El principal evento al comienzo
del Año de la fe será la XIII
Asamblea General Ordinaria del
Sínodo de los Obispos, convocada
por el Papa Benedicto XVI para el
mes de octubre de 2012 y dedicada
Al tema de La nueva evangelización
para la transmisión de la fe
cristiana. Durante el Sínodo, el 11
de octubre de 2012 tendrá lugar
una solemne celebración para dar
inicio al Año de la fe, en recuerdo
del quincuagésimo aniversario de
la apertura del Concilio Vaticano
II.
2. En el Año de la fe hay que
alentar las peregrinaciones de
los fieles a la Sede de Pedro, para
profesar la fe en Dios Padre, Hijo
y Espíritu Santo, uniéndose a
aquél que hoy está llamado a confirmar
en la fe a sus hermanos (cf.
Lc 22, 32). Será importante también
fomentar las peregrinaciones
a Tierra Santa, el lugar que tuvo
la primicia de conocer a Jesús, el
Salvador, y a María, su madre.
3. Durante este año será útil
invitar a los fieles a dirigirse, con
particular devoción a María, imagen
de la Iglesia, que «reúne en
sí y refleja en cierto modo las supremas
verdades de la fe» [19] . Por
lo tanto, se debería alentar toda
iniciativa que ayude a los fieles a
reconocer el papel especial de María
en el misterio de la salvación,
a amarla filialmente y a imitar
su fe y virtud. Para ello será muy
conveniente organizar peregrinaciones,
celebraciones y reuniones
en los principales Santuarios.
4. La próxima Jornada Mundial
de la Juventud de Río de Janeiro,
en julio de 2013, ofrecerá
a los jóvenes una ocasión privilegiada
para experimentar el gozo
que proviene de la fe en el Señor
Jesús y de la comunión con el
Santo Padre, en la gran familia de
la Iglesia.
5. Al respecto, sería conveniente
la realización de simposios,
congresos y reuniones de gran
escala, incluso a nivel internacio-
55

nal, que favorezcan la comunicación
de auténticos testimonios de
la fe y el conocimiento de los contenidos
de la doctrina de la Iglesia
Católica. Demostrando que también
hoy la Palabra de Dios sigue
creciendo y diseminándose, es
importante que se dé testimonio
de que en Jesucristo «encuentra
su cumplimiento todo afán y todo
anhelo del corazón humano» [20] y
que la fe «se convierte en un nuevo
criterio de pensamiento y de
acción que cambia toda la vida
del hombre» [21] . Algunos congresos
serán especialmente dedicados al
redescubrimiento de las enseñanzas
del Concilio Vaticano II.
6. El Año de la fe ofrecerá a
todos los creyentes una buena
oportunidad para profundizar en
el conocimiento de los principales
documentos del Concilio Vaticano
II y el estudio del Catecismo de la
Iglesia Católica. Esto vale particularmente
para los candidatos al
sacerdocio, en especial durante
el año propedéutico o los primeros
años de estudios teológicos,
para los novicios y novicias de los
Institutos de Vida Consagrada y
las Sociedades de Vida Apostólica,
así como para aquellos que se
preparan a entrar en una Asociación
o Movimiento eclesial.
7. Este año será una ocasión
propicia para acoger con mayor
atención las homilías, catequesis,
discursos y otras intervenciones
del Santo Padre. Los pastores,
personas consagradas y fieles laicos
serán invitados a un renovado
56
compromiso de adhesión eficaz y
cordial a la enseñanza del Sucesor
de Pedro.
8. Durante el Año de la fe,
en colaboración con el Pontificio
Consejo para la Unidad de los
Cristianos, se esperan iniciativas
ecuménicas dirigidas a invocar de
Dios y favorecer «la restauración
de la unidad entre todos los cristianos»,
que «es uno de los fines
principales que se ha propuesto
el Sacrosanto Concilio Vaticano
II» [22] . En particular, tendrá lugar
una solemne celebración ecuménica
para reafirmar la fe en Cristo
de todos los bautizados.
9. En el Pontificio Consejo para
la Promoción de la Nueva Evangelización
será establecida una secretaría
especial para coordinar
las diversas iniciativas sobre el
Año de la fe promovidas por los
distintos Dicasterios de la Santa
Sede o que de todos modos sean
relevantes para la Iglesia universal.
Será conveniente que con
tiempo se informe a esta secretaría
sobre los principales eventos
que se organicen y también podrá
sugerir iniciativas apropiadas. La
secretaría abrirá un sitio especial
en Internet, para proporcionar información
útil para vivir de manera
efectiva el Año de la fe.
10. Al final de este año, en la
Solemnidad de Nuestro Señor Jesucristo,
Rey del Universo, tendrá
lugar una Eucaristía celebrada
por el Santo Padre, en el que se
renovará solemnemente la profesión
de fe.

II. En el ámbito de las Conferencias
Episcopales [23]
1. Las Conferencias Episcopales
podrán dedicar una jornada de
estudio al tema de la fe, de su testimonio
personal y de su transmisión
a las nuevas generaciones,
de acuerdo con la misión específica
de los Obispos como maestros
y «pregoneros de la fe» [24] .
2. Será útil favorecer la reedición
de los Documentos del Concilio
Vaticano II, del Catecismo de la
Iglesia Católica y de su Compendio,
en ediciones económicas y de
bolsillo, y su más amplia difusión
con el uso de medios electrónicos
y modernas tecnologías.
3. Se espera que se renueve el
esfuerzo para traducir los documentos
del Concilio Vaticano II y
del Catecismo de la Iglesia Católica
a los idiomas que aún no cuentan
con traducción propia. Hay
que alentar iniciativas de apoyo
caritativo a las traducciones a las
lenguas locales de los territorios
de misión cuyas Iglesias particulares
no puede sostener tales
gastos. Esto podrá llevar a cabo
bajo la dirección de la Congregación
para la Evangelización de los
Pueblos.
4. Los pastores, aprovechando
los nuevos lenguajes de la comunicación,
se esfuercen por promover
trasmisiones televisivas o
radiofónicas, películas y publicaciones,
incluso a nivel popular,
accesibles a un público amplio,
sobre el tema de la fe, sus principios
y contenidos, así como la
importancia eclesial del Concilio
Vaticano II.
5. Los santos y beatos son los
auténticos testigos de la fe [25] . Por
lo tanto, será conveniente que
las Conferencias Episcopales se
esfuercen por dar a conocer los
santos de su territorio, usando
incluso los medios modernos de
comunicación social.
6. El mundo contemporáneo
es sensible a la relación entre fe y
arte. En este sentido, se recomienda
a las Conferencias Episcopales
que, para enriquecimiento de la
catequesis y una eventual colaboración
ecuménica, se fomente el
aprecio por el patrimonio artístico
que se encuentra en lugares confiados
a su cuidado pastoral.
7. Se invita a los docentes de
los Centros de estudios teológicos,
Seminarios y Universidades
católicas a verificar la relevancia
que, en su enseñanza, tienen los
contenidos del Catecismo de la
Iglesia Católica y las implicaciones
que se derivan para sus respectivas
disciplinas.
8. Será útil preparar con la
ayuda de teólogos y escritores de
renombre, subsidios divulgativos
de carácter apologético (cf. 1 Pe
3, 15), para que los fieles puedan
responder mejor a las preguntas
que surgen en los distintos contextos
culturales. Se trata de los
desafíos de las sectas, los problemas
asociados con el secularismo
y el relativismo, y de los «interrogantes
que provienen de un cambio
de mentalidad que, sobre todo
57

hoy, reduce el ámbito de las certezas
racionales al de los logros
científicos y tecnológicos» [26] , así
como de otras dificultades específicas.
9. Sería deseable revisar los
catecismos locales y los subsidios
catequísticos en uso en las Iglesias
particulares, para asegurar
su plena conformidad con el Catecismo
de la Iglesia Católica [27] . En
el caso de que algunos catecismos
o subsidios para la catequesis no
estén en completa sintonía con
el Catecismo o que padezcan lagunas,
será oportuno comenzar
la elaboración de nuevos catecismos,
sirviéndose del ejemplo
y la ayuda de otras Conferencias
Episcopales que ya lo hayan hecho.
10. En colaboración con la
Congregación para la Educación
Católica, competente en materia,
será oportuno verificar que los
contenidos del Catecismo de la
Iglesia Católica estén presentes
en la Ratio de la formación de los
futuros sacerdotes y en el currículo
de sus estudios teológicos.
III. En el ámbito diocesano
1. Se auspicia una celebración
de apertura del Año de la fe y de
su solemne conclusión en el ámbito
de cada Iglesia particular,
para «confesar la fe en el Señor
Resucitado en nuestras catedrales
e iglesias de todo el mundo» [28] .
2. Será oportuno organizar en
cada diócesis una jornada sobre
el Catecismo de la Iglesia Católi-
58
ca, invitando a tomar parte en
ella sobre todo a sacerdotes, personas
consagradas y catequistas.
En esta ocasión, por ejemplo, las
eparquías católicas orientales podrán
tener un encuentro con los
sacerdotes para dar testimonio de
su específica sensibilidad y tradición
litúrgicas en la única fe en
Cristo; así, las Iglesias particulares
jóvenes de las tierras de misión
podrán ser invitadas a ofrecer
un testimonio renovado de la
alegría de la fe que las distingue.
3. Cada obispo podrá dedicar
una Carta pastoral al tema de la
fe, recordando la importancia del
Concilio Vaticano II y el Catecismo
de la Iglesia Católica, teniendo en
cuenta las circunstancias específicas
de la porción de fieles a él
confiada.
4. Se espera que en cada Diócesis,
bajo la responsabilidad del
obispo, se organicen eventos catequísticos
para jóvenes y para
quienes buscan encontrar el sentido
de la vida, con el fin de descubrir
la belleza de la fe de la Iglesia,
aprovechando la oportunidad
de reunirse con sus testigos más
reconocidos.
5. Será oportuno verificar la
recepción del Concilio Vaticano II
y del Catecismo de la Iglesia Católica
en la vida y misión de cada
Iglesia particular, especialmente
en el ámbito catequístico. En tal
sentido, se espera un renovado
compromiso de parte de los departamentos
de catequesis de las
diócesis, que sostenidos por las

comisiones para la catequesis de
las Conferencias Episcopales, tienen
en deber de ocuparse de la
formación de los catequistas en lo
relativo a los contenidos de la fe.
6. La formación permanente del
clero podrá concentrarse, particularmente
en este Año de la fe, en
los documentos del Concilio Vaticano
II y el Catecismo de la Iglesia
Católica, tratando, por ejemplo,
temas como “el anuncio de Cristo
resucitado”, “la Iglesia sacramento
de salvación”, “la misión evangelizadora
en el mundo de hoy”, “fe
e incredulidad”, “fe, ecumenismo
y diálogo interreligioso”, “fe y
vida eterna”, “hermenéutica de la
reforma en la continuidad” y “el
Catecismo en la atención pastoral
ordinaria”.
7. Se invita a los Obispos a organizar
celebraciones penitenciales,
particularmente durante la
cuaresma, en las cuales se ponga
un énfasis especial en pedir perdón
a Dios por los pecados contra la fe.
Este año será también un tiempo
favorable para acercarse con mayor
fe y frecuencia al sacramento
de la Penitencia.
8. Se espera la participación del
mundo académico y de la cultura en
un diálogo renovado y creativo entre
fe y razón, a través de simposios,
congresos y jornadas de estudio,
especialmente en las universidades
católicas, que muestren «cómo entre
la fe y la verdadera ciencia no puede
haber conflicto alguno, porque ambas,
aunque por caminos distintos,
tienden a la verdad» [29] .
9. Será importante promover
encuentros con personas que
«aun no reconociendo en ellos el
don de la fe, buscan con sinceridad
el sentido último y la verdad
definitiva de su existencia y del
mundo» [30] , inspirándose también
en los diálogos del Patio de los
Gentiles, iniciados bajo la guía del
Consejo Pontificio de la Cultura.
10. El Año de la fe será una
ocasión para dar mayor atención
a las escuelas católicas, lugares
privilegiados para ofrecer a los
alumnos un testimonio vivo del
Señor, y cultivar la fe con una
oportuna referencia al uso de
buenos instrumentos catequísticos,
como por ejemplo el Compendio
del Catecismo de la Iglesia
Católica o el Youcat.
IV. En el ámbito de las parroquias
/ comunidades /
asociaciones / movimientos
1. En preparación al Año de la
fe, todos los fieles están invitados
a leer y meditar la Carta apostólica
Porta fidei del Santo Padre Benedicto
XVI.
2. El Año de la fe «será también
una ocasión propicia para
intensificar la celebración de la fe
en la liturgia, y de modo particular
en la Eucaristía» [31] . En la Eucaristía,
misterio de la fe y fuente
de la nueva evangelización, la fe
de la Iglesia es proclamada, celebrada
y fortalecida. Todos los fieles
están invitados a participar de
ella en forma consciente, activa
y fructuosa, para ser auténticos
59

testigos del Señor.
3. Los sacerdotes podrán dedicar
mayor atención al estudio de
los documentos del Concilio Vaticano
II y del Catecismo de la Iglesia
Católica, recogiendo sus frutos
para la pastoral parroquial –catequesis,
predicación, preparación
a los sacramentos, etc.– y proponiendo
ciclos de homilías sobre
la fe o algunos de sus aspectos
específicos, como por ejemplo, “el
encuentro con Cristo”, “los contenidos
fundamentales del Credo” y
“la fe y la Iglesia” [32] .
4. Los catequistas podrán apelar
aún más a la riqueza doctrinal
del Catecismo de la Iglesia Católica
y, bajo la responsabilidad de
los respectivos párrocos, guiar
grupos de fieles en la lectura y
la profundización común de este
valioso instrumento, con la finalidad
de crear pequeñas comunidades
de fe y testimonio del Señor
Jesús.
5. Se espera por parte de las
parroquias un renovado compromiso
en la difusión y distribución
del Catecismo de la Iglesia Católica
y de otros subsidios aptos
para las familias, auténticas iglesias
domésticas y lugares primarios
de la transmisión de la fe. El
contexto de tal difusión podría
ser, por ejemplo, las bendiciones
de las casas, el bautismo de
adultos, las confirmaciones y los
matrimonios. Esto contribuirá a
confesar y profundizar la doctrina
católica «en nuestras casas y con
nuestras familias, para que cada
60
uno sienta con fuerza la exigencia
de conocer y transmitir mejor a
las generaciones futuras la fe de
siempre» [33] .
6. Será conveniente promover
misiones populares y otras iniciativas
en las parroquias y en los
lugares de trabajo, para ayudar a
los fieles a redescubrir el don de
la fe bautismal y la responsabilidad
de su testimonio, conscientes
de que la vocación cristiana «por
su misma naturaleza, es también
vocación al apostolado» [34] .
7. En este tiempo, los miembros
de los Institutos de Vida
Consagrada y de las Sociedades
de Vida Apostólica son llamados
a comprometerse en la nueva
evangelización mediante el aporte
de sus propios carismas, con
una renovada adhesión al Señor
Jesús, fieles al Santo Padre y a la
sana doctrina.
8. Las comunidades contemplativas
durante el Año de la fe dedicarán
una particular atención a
la oración por la renovación de la
fe en el Pueblo de Dios y por un
nuevo impulso en su transmisión
a las jóvenes generaciones.
9. Las Asociaciones y los Movimientos
eclesiales están invitados
a hacerse promotores de iniciativas
específicas que, mediante la
contribución del propio carisma
y en colaboración con los pastores
locales, se incorporen al gran
evento del Año de la fe. Las nuevas
Comunidades y Movimientos
eclesiales, en modo creativo
y generoso, encontrarán los me-

dios más eficaces para ofrecer su
testimonio de fe al servicio de la
Iglesia.
10. Todos los fieles, llamados a
reavivar el don de la fe, tratarán
de comunicar su propia experiencia
de fe y caridad [35] , dialogando
con sus hermanos y hermanas,
incluso de otras confesiones cristianas,
sin dejar de lado a los creyentes
de otras religiones y a los
que no creen o son indiferentes.
Así se espera que todo el pueblo
cristiano comience una especie
de misión entre las personas con
quienes viven y trabajan, conscientes
de haber «recibido la buena
nueva de la salvación para comunicarla
a todos» [36]
Conclusión
La fe «es compañera de vida
que nos permite distinguir con
ojos siempre nuevos las maravillas
que Dios hace por nosotros.
Tratando de percibir los signos
de los tiempos en la historia actual,
nos compromete a cada uno
a convertirnos en un signo vivo
de la presencia de Cristo resuci-
tado en el mundo» [37] . La fe es un
acto personal y comunitario: es
un don de Dios, para vivirlo en
la gran comunión de la Iglesia y
comunicarlo al mundo. Cada iniciativa
del Año de la fe busca favorecer
el gozoso redescubrimiento
y el renovado testimonio de la
fe. La indicaciones aquí ofrecidas
tienen el objetivo de invitar a todos
los miembros de la Iglesia a
comprometerse para que este año
sea una ocasión privilegiada para
compartir lo más valioso que tiene
el cristiano: Jesucristo, Redentor
del hombre, Rey del Universo,
«iniciador y consumador de nuestra
fe» (Heb 12, 2).
Dado en Roma, en la Sede de la
Congregación para la Doctrina de
la Fe, el 6 de enero de 2012, Solemnidad
de la Epifanía del Señor.
William Cardenal Levada
Prefecto
Luis Ladaria F., S.I.
Arzobispo titular de Thibica
Secretario
[1] Benedicto XVI, Carta Encíclica, Deus caritas est, 25 de diciembre de 2005, n. 1.
[2] Idem., Homilía en la Fiesta del Bautismo del Señor, 10 de enero de 2010.
[3] Juan XXIII, Discurso durante la solemne apertura del Concilio Vaticano II, 11 de
octubre de 1962.
[4] Concilio Ecuménico Vaticano II, Constitución dogmática Lumen gentium, n.1.
[5] Las Asambleas Ordinarias del Sínodo de los Obispos han tratado los siguientes
temas: La preservación y el fortalecimiento de la fe católica, su integridad, vigor, desarrollo,
coherencia doctrinal e histórica (1967); El sacerdocio ministerial y la justicia en el
mundo (1971); La evangelización en el mundo moderno (1974); La catequesis en nuestro
tiempo (1977); La familia cristiana (1980); La penitencia y la reconciliación en la misión de
la Iglesia (1983); La vocación y misión de los laicos en la Iglesia y en el mundo (1987); La
formación de los sacerdotes en las circunstancias actuales (1991); La vida consagrada y
61

su misión en la Iglesia y en el mundo (1994); El Obispo: servidor del Evangelio de Jesucristo
para la esperanza del mundo (2001); La Eucaristía: fuente y cumbre de la vida y
la misión de la Iglesia (2005); La Palabra de Dios en la vida y misión de la Iglesia (2008).
[6] Benedicto XVI, Discurso a la Curia Romana, 22 de diciembre de 2005.
[7]Idem., Carta apostólica Porta fidei, n. 4.
[8] Juan Pablo II, Discurso di clausura de la II Asamblea Extraordinaria del Sínodo
de los Obispos, 7 de diciembre de 1985, n. 6. El mismo Pontífice, en la fase inicial de
este Sínodo, durante el Ángelus del 24 de noviembre de 1985, dijo: «La fe es el principio
basilar, es el quicio, el criterio esencial de la renovación que pretendió el Concilio. De la
fe se deriva la norma moral, el estilo de vida, la orientación práctica en cada una de las
circunstancias».
[9] Idem., Constitución apostólica Fidei depositum, 11 de octubre de 1992, n. 2.
[10] Ibíd., n. 3.
[11] Ibíd., n. 4.
[12] Benedicto XVI, Carta apostólica Porta fidei, n. 11.
[13] Idem., Discurso a los participantes en el Encuentro promovido por el Pontificio
Consejo para la Promoción de la Nueva Evangelización, 15 de octubre de 2011.
[14] Idem., Carta apostólica Porta fidei, n. 7.
[15] Cf. Ibíd., n. 12.
[16] Dicha Comisión, constituida en la Congregación para la Doctrina de la Fe por
mandato del Santo Padre Benedicto XVI, cuenta entre sus miembros a los Cardenales
William Levada, Francis Arinze, Angelo Bagnasco, Ivan Dias, Francis E. George, Zenon
Grocholewski, Marc Ouellet, Mauro Piacenza, Jean-Pierre Ricard, Staniław Ryłko
y Christoph Schönborn; a los Arzobispos Luis F. Ladaria y Salvatore Fisichella; y a los
Obispos Mario del Valle Moronta Rodríguez, Gerhard Ludwig Müller y Raffaello Martinelli.
[17] Catecismo de la Iglesia Católica, n. 150.
[18] Benedicto XVI, Carta apostólica Porta fidei, n. 15.
[19] Concilio Ecuménico Vaticano II, Constitución dogmática Lumen gentium, n. 65.
[20] Benedicto XVI, Carta apostólica Porta fidei, n. 13.
[21] Ibid., n. 6.
[22]Concilio Ecuménico Vaticano II, Decreto Unitatis redintegratio, n. 1.
[23] Las indicaciones que se ofrecen a las Conferencias Episcopales valen también,
en modo análogo, para los Sínodos de obispos de las Iglesias patriarcales y arzobispales
mayores y para las Asambleas de Iglesias sui iuris.
[24] Concilio Ecuménico Vaticano II, Constitución dogmática Lumen gentium, n. 25.
[25] Cf. Benedicto XVI, Carta apostólica Porta fidei, n. 13.
[26] Ibid., n. 12.
[27] Cf. Juan Pablo II, Constitución apostólica Fidei depositum, n. 4.
[28] Cf. Benedicto XVI, Carta apostólica Porta fidei, n. 8.
[29] Ibíd., n. 12.
[30] Ibíd., n. 10.
[31] Ibíd., n. 9.
[32] Cf. Benedicto XVI, Exhortación apostólica post sinodal Verbum Domini, 30 de
septiembre de 2010, nn. 59-60 y 74.
[33]Idem., Carta apostólica Porta fidei, n. 8.
[34]Concilio Ecuménico Vaticano II, Decreto Apostolicam actuositatem, n. 2.
[35] Cf. Benedicto XVI, Carta apostólica Porta fidei, n. 14.
[36] Concilio Ecuménico Vaticano II, Constitución pastoral Gaudium et Spes, n. 1.
[37] Benedicto XVI, Carta apostólica Porta fidei, n. 15.
62

informació dioceSana
ACTIVITAT PASTORAL DEL SR. BISBE
Mons. Jesús Murgui Soriano
Gener 2012
01. Al matí presideix l’Eucaristia de la Vigília Extraordinària de Cap
d’Any de l’Adoració Nocturna, al Monestir de la Concepció de
Palma.
Es reuneix amb preveres estrangers que serveixen comunitats
catòliques a Mallorca.
02. Al matí atén visites al Palau Episcopal.
A l’horabaixa assisteix a la presa de possessió del nou delegat
del Govern a les Illes Balears, a la Delegació del Govern a Palma.
03. Al matí rep la felicitació dels membres de la Cúria i altres feligresos
en la seva onomàstica, al Palau Episcopal.
A l’horabaixa rep visites al Palau Episcopal.
Presideix l’Eucaristia a la Parròquia de Santa Teresa de l’Infant
Jesús a Son Armadans per demanar l’alliberació dels segrestats
al Nord d’Àfrica.
Al vespre puja al puig de Santa Llucia per tenir-hi uns dies de
recés.
Del 04 al 07 està a Santa Llucia practicant uns dies de recés.
07. A l’horabaixa presideix l’Eucaristia a la Parròquia de Sant Ferran
de la Platja de Palma. Saluda els feligresos. Signa els llibres
sacramentals i es troba amb els col·laboradors, dins els actes
programats de la Visita Pastoral a Palma 4.
08. Al matí presideix l’Eucaristia a la parròquia de Sant Isidre de
s’Aranjassa. Saluda els feligresos. Signa els llibres sacramentals.
Presideix l’Assemblea Parroquial dins els actes programats
de la Visita Pastoral.
A l’horabaixa presideix l’Assemblea Parroquial. Presideix
l’Eucaristia a la Parròquia de la Mare de Déu del Carme de Portol.
Saluda els feligresos. Signa els llibres sacramentals, dins els
actes programats de la Visita Pastoral.
63

09. Despatxa assumptes al Palau Episcopal.
10. Presideix la reunió ordinària del Consell Episcopal, al Palau.
11. Al matí rep visites i despatxa assumptes al Palau Episcopal.
A l’horabaixa, visita el Col·legi Sant Antoni Abat de Son Ferriol.
Saluda els alumnes i es troba amb la directiva i els agents de
pastoral del Col·legi. Presideix l’Assemblea Parroquial a la Parròquia
de Sant Antoni Abat de Son Ferriol, dins els actes programats
de la Visita Pastoral.
12. Al matí rep visites i despatxa assumptes al Palau Episcopal.
A l’horabaixa atén visites al Palau Episcopal.
Presideix l’Assemblea Parroquial a la Parròquia de Sant Antoni
de la Platja de Can Pastilla, dins els actes programats de la Visita
Pastoral.
13. Al matí a la Secretaria de Comunicació, grava programes de televisió
i ràdio. Rep visites i despatxa assumptes a la Casa de
l’Església.
A l’horabaixa, presideix l’Assemblea Parroquial a la Parròquia
de la Mare de Déu del Carme del Coll d’en Rebassa, dins els
actes programats de la Visita Pastoral.
14. A l’horabaixa, presideix l’Eucaristia a la Parròquia de la Mare
de Déu del Carme del Coll d’en Rebassa. Saluda els feligresos.
Signa els llibres sacramentals, dins els actes programats de la
Visita Pastoral.
15. Al matí, presideix l’Eucaristia a la Parròquia de Sant Antoni Abat
de Son Ferriol. Saluda els feligresos. Signa els llibres sacramentals,
dins els actes programats de la Visita Pastoral.
A l’horabaixa, presideix l’Eucaristia a la Parròquia de Sant Antoni
de la Platja de Can Pastilla. Saluda els feligresos. Signa
els llibres sacramentals, dins els actes programats de la Visita
Pastoral.
16. Al matí surt cap a Roma, via aèria.
A l’horabaixa assisteix a l’acte d’homenatge a l’Excm. i Rvdm. P.
Lluís Ladària, SJ., Secretari de la Congregació de la doctrina de
la FE, a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma.
64

17. Despatxa assumptes a Roma. Visita Congregacions de la Cúria
Vaticana.
18. Al matí presideix l’Eucaristia a Sant Pere, a la capella de Sant
Sebastià, a l’altar amb les despulles del beat Joan Pau II, concelebrant
el Sr. Vicari General i capellans mallorquins que estudien
a Roma.
A migdia visita el Pontifici Col·legi Espanyol de Sant Josep. Es
reuneix amb el Rector.
A l’horabaixa surt de Roma cap a Palma, via aèria.
19. Al matí presideix la reunió ordinària del Consell Episcopal al
Palau.
20. Al matí presideix l’Eucaristia en honor de Sant Sebastià, Patró
de Palma, a la Seu.
A l’horabaixa presideix el rés de Vespres per a religiosos i religioses
de l’arxiprestat Palma 4 a l’església de la Porciúncula,
dins els actes programats de la Visita Pastoral.
Atén visites.
21. A l’horabaixa presideix l’Assemblea Parroquial a la Parròquia de
Sant Jordi de Palma. Presideix l’Eucaristia. Saluda els feligresos.
Signa els llibres sacramentals, dins els actes programats de
la Visita Pastoral.
22. Al matí, presideix l’Eucaristia a la Parròquia de Santa Maria Assumpta
de Badies. Saluda els feligresos. Signa els llibres sacramentals.
Presideix l’Assemblea Parroquial, dins els actes programats
de la Visita Pastoral.
A l’horabaixa presideix la Celebració Interconfessional dins la
setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians a la Seu de
Mallorca.
23. Al matí, despatxa assumptes al Palau Episcopal.
Atén visites.
24. Al matí presideix la reunió internacional d’Institucions lul·lianes,
preparatòria del Congrés sobre el Beat Ramon Llull per als anys
2015-2016 a celebrar dins el setè centenari de la seva mort, al
Palau Episcopal. Atén els mitjans de comunicació en una roda
de premsa.
65

66
A l’horabaixa grava programes de televisió i ràdios al Palau
Episcopal.
Rep visites i despatxa assumptes al Palau Episcopal.
25. Al matí rep visites i despatxa assumptes al Palau Episcopal.
Presideix la reunió ordinària del Consell Episcopal al Palau.
26. Al matí l’operen del menisc, a la Clínica Rotger, a Palma.
30 . Atén visites i despatxa assumptes al Palau Episcopal.
31. Atén visites i despatxa assumptes al Palau Epicopal.

CRÒNICA DE L’ESGLÉSIA DIOCESANA
01. Jornada Mundial de la
Pau.
Avui el Col·legi del Sagrat Cor,
fundat a Son Espanyolet l’any
1902 per les religioses del Sagrat
Cor de Jesús, ha passat a ser gestionat
per la Fundació Escola Catòlica.
02. La vila de Porreres, gràcies
a la bona memòria de la feligresa
Margalida Xibica, ha recuperat
un antic Himne a la Parròquia.
Déu te guard Santa Parròquia, /
temple i Casa del Senyor, que esperen
poder cantar en la propera
Visita Pastoral, enguany.
03. Festa del Nom de Jesús
i onomàstica del Sr. Bisbe. Al Palau,
s’hi ha reunit un bon grup de
gent que ha volgut felicitar el Sr.
Bisbe. Ho ha agraït de tot cor i ha
manifestat l’alegria de poder començar
la Visita Pastoral als Arxiprestats
Palma 4 i es Pla. El refrigeri
ha estat de temps de crisi,
fent una bona aportació a Càritas,
que de cada dia es veu més
necessitada d’ajuda per atendre
la gentada que toca a les seves
portes.
04. La Porciúncula ha aixoplugat
una trobada de convivència i
reflexió per a persones que viuen
el dol, organitzada per la Delegació
de Pastoral de la Salut, Asso-
Gener 2012
ciació Càveri i el Servei d’escolta i
acompanyament Pau i Bé.
05. Malgrat la crisi que patim,
les cavalcades dels Reis han estat
ben lluïdes, tant a la Ciutat
com a la Part Forana.
06. Es va perdent la tradició de
fer la representació de l’Adoració
dels Tres Reis d’Orient. A Palma
es fa com a sàtira política, però
hi ha pobles que encara la representen,
unint tota la feligresia ja
per actuar, o per gaudir d’una
representació, que és una resta
de l’antic teatre religiós medieval.
S’Alqueria Blanca encara la conserva.
07. Avui, a Roma ha estat declarat
Venerable el Servent de
Déu P. Jesús Eduard Massanet i
Flaquer (Capdepera 16.01.1899),
religiós mercedari de la comunitat
de Lleida, mort en la persecució
religiosa durant la Guerra Civil, i
que properament serà beatificat.
Un grup de joves, que va en
augment, pertanyents a les parròquies
de Sant Josep Obrer,
Corpus Christi i Beat Ramon Llull
s’ha reunit a Llucmajor, en joiosa
diada lúdica, acompanyat pels
catequistes i preveres.
La parròquia de sa Pobla comença
la Novena a Sant Antoni.
Avui també s’ha fet l’elecció del
67

clamater, sortint elegit un jove de
la parròquia.
El Sr. Bisbe ha començat la
Visita Pastoral a l’Arxiprestat
Palma 4. La parròquia de Sant
Ferran, a la Platja de Palma, ha
encetat la comesa, reunint els
grups de col·laboradors parroquials
amb el Sr. Bisbe.
08. Aquests dies solen ser les
notes musicals, cantades per les
Corals, les que normalment alegren
les comunitats parroquials,
però en el Coll d’en Rebassa ha
estat el grup de teatre Es Braser
qui, als locals parroquials, ha posat
en escena La Navidad del
Hada Traviesa.
El Sr. Bisbe s’ha fet present
a s’Aranjassa, on ha celebrat la
Missa i ha pogut escoltar els feligresos
reunits en assemblea. El
capvespre ha estat la comunitat
parroquial de Pòrtol la que s’ha
pogut reunir amb el Sr. Bisbe.
09. El professorat de Religió
de la zona de Palma ha tingut sa
jornada de formació, en el Centre
del Professorat.
10. La parròquia del Coll d’en
Rebassa s’ha afegit a les que tenen
una pàgina web, per allargar,
d’aquesta manera, les activitats
pastorals.
11. Avui han estat els professors
de la zona de Manacor els
que han tingut llur jornada de
formació permanent.
68
El Sr. Bisbe s’ha reunit amb
la Junta Directiva i els agents de
pastoral del Col·legi Sant Antoni
Abat de Son Ferriol. Posteriorment
hi ha hagut una assemblea
parroquial en el marc de la Visita
Pastoral.
12. L’antic hospici de Felanitx,
Residència de la Mare de Déu de
Sant Salvador, deixa l’antiga funció
i passa a ser Centre de Dia,
gestionat per l’IMAS. Les dues
religioses, Germanes de la Caritat,
que darrerament la gestionaven
han estat destinades a altres
Convents.
Els catequistes de Palma i
d’Inca han tingut llur jornada de
formació, uns al Seminari Nou,
els altres al Centre Parroquial de
Santa Maria la Major.
La feligresia de Can Pastilla s’ha
reunit en assemblea per dialogar
amb el Sr. Bisbe, que aquests dies
fa la Visita Pastoral a l’Arxiprestat
Palma 4.
13. El Sr. Bisbe s’ha reunit
amb els feligresos del Coll d’en
Rabassa.
14. La Delegació de Pastoral
de la Salut ha dut a terme un
curs sobre habilitats per a la comunicació,
en el Seminari Nou,
en el qual ha participat un bon
grup de voluntaris que treballen
en aquest camp. El P. Pere Ribot
TOR ha dirigit el curs.
Sor Margalida Oliver Colom,
religiosa Franciscana Filla de la

Misericòrdia, ha dirigit el recés
organitzat per la CONFER que
s’ha fet avui a Son Roca. El tema
exposat ha estat el silenci.
Mn. Francesc Ramis Darder,
al Centre de Biniamar, ha parlat,
per als agents de pastoral de
l’Arxiprestat Lluc Raiguer, sobre
els profetes de l’Antic Testament.
El Sr. Bisbe s’ha fet present
a la parròquia del Coll d’en Rebassa
per a la Visita Pastoral. Hi
ha celebrat la Missa, ha firmat els
llibres parroquials i ha pogut saludar
els feligresos.
15. Festa de Sant Pau Ermità.
L’ermita de la Santíssima Trinitat
de Valldemossa ha celebrat festa
major, car els ermitans mallorquins
no podien deixar d’honrar
llur titular i patró.
Ha acabat, a Santa Llucia (Mancor)
un Curset de Cristiandat per
a homes, del qual ha estat rector
el Sr. Ramon Rosselló.
Ha mort a Felanitx Mn. Antoni
Fiol i Sunyer (Felanitx
01.06.1921).
Les parròquies de les barriades
ciutadanes de Son Ferriol i
Can Pastilla han tingut la Visita
Pastoral del Sr. Bisbe. Ha celebrat
la Missa, firmat en els llibres parroquials
i conversat amb les feligresies.
16. La Facultat de Teologia de
la Pontifícia Universitat Gregoriana
de Roma ha retut un homenat-
ge al prelat mallorquí Mns. Lluís
F. Ladària i Ferrer, Arquebisbe
titular de Thibica i secretari de
la Congregació per la Doctrina de
la Fe. Hi han participat diferents
càrrecs de la institució docent i
el Sr. Bisbe, acompanyat de son
Vicari General i Moderador de la
Cúria i dels tres sacerdots mallorquins
que estudien a Roma.
Comença, a la Seu, un cicle de
conferències sobre el dolor. Avui
ha estat el Sr. José A. Zamora qui
ha parlat sobre “Dios ante el dolor.
El problema de la Teodicea”.
Revetlla de Sant Antoni. De
cada any creix, en aquesta nit, la
bulla i la festa. IB3TV ha fet la cobertura
mediàtica del que anava
passat a Muro, sa Pobla i Artà, ja
que, malgrat el fred i la crisi que
patim, hi havia festa al carrer.
17. Festa de Sant Antoni.
Les festes, ara, estan molt regulades
a causa del calendari laboral,
però els pobles que poden, si
certes festes cauen en diumenge,
aprofiten per posar aquest dia
com a festa local, ja que la gent
vol festa i en fa. Al matí un bon
Ofici a la parròquia, i el capvespre
unes bones beneïdes, excel·lint
cada any les que es fan a la vila
de Muro, tant pel bestiar que s’hi
reuneix com per les carrosses i
comparses que les diferents entitats
van preparant.
18. La Delegació d’Ensenyament
ha fet, al Seminari Nou,
69

una jornada de Formació per a
educadors. “Apostes i reptes fonamentals
per a les nostres escoles
en pastoral. Acompanyament
de processos vitals.”
Amb una celebració de la Paraula,
presidida per Mn. Mariusz
Berko a la parròquia del Terreno,
ha començat l’Octavari de pregària
per la Unitat dels Cristians.
19. Els catequistes de la zona
de Manacor s’han reunit, al saló
parroquial de Jesucrist Rei, per
anar avançant en llur formació
cristiana.
Avui la pregària per la Unitat
s’ha celebrat a l’Església Evangèlica
Sueca. El Rvd. Per-Olof
Andersson ha presidit la celebració
de la Paraula, en la qual han
participat les esglésies luteranes
de Suècia i Noruega.
20. Festa de Sant Sebastià,
Patró de Palma. No han mancat
el sarau i la bulla a les principals
places ciutadanes, i avui matí un
l’Ofici solemne a la Seu presidit
pel Sr. Bisbe.
Els Religiosos/ses de l’Arxiprestat
Palma 4 s’han reunit, a
la Porciúncula, per resar junts
l’ofici de Vespres amb el Sr. Bisbe
i participar d’aquesta manera en
la Visita Pastoral a tota la zona.
Han tingut cura de la pregària
per la Unitat les esglésies catòlica
i evangèlica alemanyes. S’han
reunit a la cripta de la Parròquia
de Santa Creu i el Rvd. Klaus-
Peter Weinhold i Mn. Peter Wehr
70
han presidit la celebració de la
Paraula.
21. La feligresia de Sant Jordi
ha rebut el Sr. Bisbe, qui amb ells
ha celebrat la Missa, ha firmat en
els llibres parroquials i dialogat
amb els feligresos, que han gaudit
de la presència del Pare i Pastor
en la Visita Pastoral.
La parròquia a Mallorca del
Patriarcat Ortodox de Moscou ha
tingut cura de la celebració per
la Unitat que s’ha fet a l’església
de Santa Catalina de Sena, presidint
les Vespres l’Arximandrita
Makary.
22. Aquest diumenge ha estat
el dia de la Infància Missionera,
jornada adientment preparada
per la Delegació de Missions.
Totes les esglésies cristianes
que pelegrinen per Mallorca s’han
donat cita a la Seu, per pregar
per la Unitat. El Sr. Bisbe ha
presidit la celebració.
La Parròquia de Santa Maria
de l’Assumpció (Badies) ha rebut
la Visita Pastoral del Sr. Bisbe,
omplint de goig una feligresia que
es va fent al voltant del nou temple
parroquial consagrat ja per
Mns. Jesús Murgui.
23. Mns. Stefan Regmunt, Bisbe
de Zielona Gòra (Polònia), ha
fet la benedicció de la nova Canònica
que les Monges de Santa
Magdalena (Palma), han fundat a
Dreszdenko. Canònica Mater Salvatoris,
just vora la que allà tenen

els Canonges Regulars Lateranenses.
Per participar en la joiosa
diada han viatjat fins a Polònia, la
Mare Priora i la Mare Vicària de la
Canònica mallorquina.
L’Arxiprestat des Pla ha dut
a terme, a Consolació de Sant
Joan, un taller de pregària per als
agents de pastoral de l’arxiprestat.
Mn. Teodor Suau, al CEDES-
AR, ha fet dues conferències sobre
“Jesús, el nostre model avui
i sempre”.
Mn. Nicolae Dobos, Rector de
la parròquia a Mallorca del Patriarcat
Ortodox de Romania, ha
presidit l’ofici de Vespres que
s’ha fet en el temple del Monestir
de la Concepció, tot demanant el
do de la Unitat dels cristians.
24. Al Palau hi ha hagut una
reunió del Sr. Bisbe amb representants
del Govern de les Illes
Balears, Consell de Mallorca,
Ajuntament de Palma, Universitat
de les Illes Balears, Societat
Arqueològica Lul·liana, Centre
d’Estudis Teològics de Mallorca
i Facultat de Teologia i Facultat
de Filosofia (Universitat Ramon
Llull) de Catalunya, per parlar
sobre un Any Ramon Llull, que
aniria del novembre de 2015 al
novembre de 2016, per celebrar
els set-cents anys de la mort
del Beat. Es pensa que hi haurà
catorze institucions acadèmiques
interessades: espanyoles, italianes,
alemanyes i brasileres.
El P. Ambroise Gabriel Dérino
SJ Director de l’ONG Fe i Alegria
a Haití, ha parlat, al Col·legi de
Monti-sion, de com estan les coses
en aquella illa després dels
dos anys que han passat des del
terratrèmol.
“La figura de Jacob” ha estat
el tema desenvolupat per Francesca
Lladó i Roser Sabiote, en
l’edifici Sa Riera de la UIB, seguint
el cicle de conferències, organitzat
per la Pastoral Universitària,
sobre figures bíbliques a les
arts visuals.
A l’antic Monestir de les Caputxines,
ara TOR, s’hi han reunit
els catòlics orientals romanesos i
els catòlics orientals ucraïnesos,
presidits pels Rectors respectius,
Mn. Ionica Cozmuta i Mn. Miquel
Ambròs, per resar Vespres seguint
el ritu bizantí.
25. Festa de la Conversió de
Sant Pau i darrer dia de pregàries
per la Unitat dels Cristians, que
s’ha celebrat a la Canònica de
Santa Magdalena, participant-hi
sobretot els religiosos/ses mallorquins.
El P. Gregori Mateu TOR ha
presidit la celebració eucarística.
26. “Aprendre el valor de les
coses gratuïtes. De la indigència a
la gratuïtat Mc 12,41-44” ha estat
el tema que ha desenvolupat Mn.
Teodor Suau en les Conferències
de Sant Miquel.
27. Més de 1.800 alumnes de
22 centres educatius, convocats
71

per Drets Humans de Mallorca
amb el suport de la Conselleria
de Salut i la Delegació Diocesana
d’Ensenyament, han participat
en la 34a Diada per la Noviolència
i la Pau. Han envaït els
carrers principals de Palma fins
a arribar a ses Voltes, on han fet
diferents activitats al voltant del
lema d’enguany: “Valorar la vida
per construir la pau.”
En el Real Club de Golf de Bendinat
s’hi ha celebrat la cloenda
del XXV aniversari del Telèfon
de l’Esperança. Hi ha hagut un
sopar d’agraïment per recrear
vincles d’amistat i de compromís
entre els diferents voluntaris que
realitzen aquesta tasca. A més de
diferents autoritats de les Illes,
hi ha participat el president internacional,
el Sr. Jesús Madrid
Seoane.
Comencen uns exercicis espirituals
a Son Bono, predicats
pel P. Josep Maria Casanovas i la
Sra. Àngela Ferrà.
S’ha reunit, al Seminari Nou,
el Consell del Laïcat, tot estudiant
la introducció i el capítol
primer dels Lineamenta sobre la
nova evangelització i la transmissió
de la Fe.
28. La parròquia de sa Pobla
i l’Associació d’Amics de Mn. Antoni
Aguiló han celebrat la festa
del naixement del Servent de Déu
(12.06.1885). Hi ha hagut Missa
a la Parròquia i una bona xocola-
72
tada refermant els vincles d’unió i
amistat entre els assistents.
Els diaques permanents i
llurs esposes s’han reunit a Pina.
Amb una exposició del Santíssim
i la celebració de l’Eucaristia,
han començat, a Costitx, les festes
de la Venerable Margalida
Amengual i Campaner, per celebrar
son traspàs (30.01.1919).
29. El Cardenal Jaime Ortega,
Arquebisbe de l’Havana (Cuba),
ha fet la consagració de l’altar
major del temple parroquial de
Nuestra Señora del Rosario, parròquia
d’on fa un grapat d’anys
és Rector el capellà mallorquí Mn.
Joan Suñer i Ramos.
Aquest cap de setmana la parròquia
de Sant Bartomeu de
Montuïri ha volgut retre un homenatge
als col·laboradors de la publicació
Bona Pau, que compleix
els seixanta anys. Missa major,
homenatge als antics i supervivents
agents de pastoral que, encoratjats
per Mn. Bernat Martorell,
donaren vida a aquest bella
realitat de la vila.
L’escultor Damià Ramis i
Caubet ha fet entrega, a la Parròquia
de Costitx, d’un relleu
on hi ha representada Na Margalida
Amengual, pregant sobre
uns núvols, dibuixant-se, en la
llunyania, la garrida vila costitxera.
D’aquesta manera el fill de
la famosa escultora Remígia, ha
volgut retre un homenatge a Na

Margalida Cativa, aquests dies
que se celebra l’aniversari de son
traspàs.
El Santuari de Cura ha celebrat
la festa de la Conversió del
Beat Ramon Llull. Després de la
Missa dominical que es diu a la
capella, hi ha hagut, a l’Aula de
Gramàtica, un acte acadèmic en
el qual el Dr. Josep Mª Sevilla ha
parlat sobre “La relació entre
Miramar i Randa”.
30. “El Monestir de Santa
Maria de la Real” és la publicació,
que el P. Josep Amengual
MSSCC ha tret de la impremta en
català, castellà, anglès, francès
i alemany, explicant aquest lloc
mallorquí ben vital per a la nostra
història.
Avui és l’aniversari del traspàs
de Na Margalida de Costitx,
per això i a més de tots els actes
que hi ha hagut el proppassat
cap de setmana, la parròquia ho
ha celebrat fent una exposició del
Santíssim i en la celebració de
l’Eucaristia que ha presidit el P.
Bartomeu Pastor TOR.
31. Escola Catòlica i el Bisbat
han dut a terme, al Seminari
Nou, la III Trobada de formació
per als equips de pastoral: “Apostes
i reptes fonamentals per a
les nostres escoles en pastoral.
Processos de formació contínua i
continuada”.
Ha mort el P. Fernando Girón
Gata TOR. Santa Olalla del Cala
(Huelva), 1937.
Mn. Pere Fiol i Tornila
Cronista Diocesà
73