CORSARIS EL CLUB DE LA CISTELLA - Grup Enciclopèdia Catalana

EL CLUB DE LA CISTELLA - LECTURA 7
En Harry Porker va dir que no li agradava llegir, i que es refiava de l’opinió
dels altres.
—I què passarà amb l’Enric? —va preguntar en Pau.
—L’Enric no ha de saber que hem format el club.
—I si sospita?
En Tom va dir que era perillós veure’ns a l’hora del pati, perquè l’Enric
estaria pendent dels nostres moviments i ens podria delatar.
—I on podem quedar, doncs? —va preguntar l’Iker.
La cabina del lavabo era tan estreta que vam necessitar tres minuts per
trobar l’estratègia per encabir-nos-hi. Cap de nosaltres era prou valent per
compartir, sense màscara antigàs, aquell espai tan reduït amb en Harry
Porker. En Tom va tenir la idea.
—Tu avui no pots assistir a la reunió, Harry, perquè encara no t’has llegit el
manuscrit.
—Em vau dir que no era necessari! —es va queixar ell.
—No, no ho és, però com a mínim hauràs d’esperar que algú de nosaltres te
l’expliqui de paraula, tal com vam quedar. O sigui que avui has de fer de
vigilant.
En Harry Porker s’havia de quedar a la porta del lavabo dels nois i tenia la
missió de picar de mans quan algú entrés a fer pipí o a beure aigua.
Vam decidir que piqués de mans perquè no sabia xiular. Aleshores la resta
havíem de callar i no moure’ns fins que la persona o persones abandonessin
el lavabo.
La reunió secreta no va anar gaire bé. Tots els nois tenien ganes de fer pipí
a l’hora del pati, perquè en Harry no parava de picar de mans tota l’estona, i
nosaltres havíem de callar i no podíem discutir ni debatre res.