BATCAT 1-1 - Barcanova

La literatura s’estructura en cinc grans unitats, cadascuna de les quals inclou diversos temes.
Títol de la unitat
Títol del tema
Resum dels blocs de què es
compon la unitat i el contingut
que es treballarà.
Apartats numerats
i amb un títol indicatiu.
Cada tema de literatura es tanca amb un bloc d’activitats.
Activitats de síntesi sobre
el tema.
Activitats de comprensió
i anàlisi sobre alguns dels
textos reproduïts al llarg
de les unitats.
Al final del llibre hi ha
un apèndix en què
es repassen aspectes bàsics
de fonètica, ortografia
i morfologia nominal
de la llengua. Les explicacions
teòriques van
acompanyades d’activitats
d’autoavaluació.
L’alumne trobarà les solucions
d’aquestes activitats
en el CD inclòs en el
llibre.
Literatura
42
Activitats Activitats Unitat 2
Fets i conceptes
c) En la segona part (del vers 13 al 31), el poeta fa ús
de la funció apel·lativa o de la d’incitació. A qui va
2.1. Estudia atentament les explicacions de la dirigida aquesta incitació? Quin és l’objectiu que es
unitat i, en acabat, respon aquestes preguntes:
persegueix? Com s’aconsegueix: per mitjà d’una re-
a) Quines són les arrels o l’origen de la poesia lírica lació sensual, d’una relació espiritual o d’una relació
medieval? Quins continguts incorpora la societat sentimental?
medieval a la lírica?
d) Quin és el llenguatge que predomina en aquest
b) En els segles XII i XIII, quina diferència hi havia en- poema: el denotatiu o el connotatiu?
tre ser poeta, ser trobador i ser joglar?
e) En quina llengua es va escriure aquest poema?
c) Entre el segle VIII i el segle XII, a bona part de l’Europa
occidental s’utilitzaven les llengües romàni-
Com s’explica?
ques i també el llatí clàssic. Quins eren els àmbits 2.3. Llegeix atentament el poema «Tant m’abelis
d’ús de les llengües romàniques i quin estava reser- joys et amors et chans» («M’agrada tant la joia, l’amor i
vat al llatí clàssic?
el cant»; vegeu la pàg. …) i, després, respon aquestes
d) Quina és la primera manifestació lírica culta escrita preguntes:
en llengua romànica? Quines característiques tenia a) Quin és el tema del poema: l’amor cortès, el
aquesta llengua en el seu ús poètic? En quins terri- pensament i l’amor o la infidelitat amorosa? A quin
toris es va usar com a llengua poètica?
gènere trobadoresc pertany i quines característiques
e) Quina formació rebien els monjos i els nobles que presenta?
estudiaven a les escoles monàstiques? Quina activi- b) En la primera cobla o estrofa, el trobador fa una
tat cultural es va dur a terme en el monestir de Ri- exaltació d’una sèrie de valors propis de la societat
poll?
cortesana. Quins són aquests valors? Quin efecte
f) Quines regles havien de conèixer els trobadors per tenen aquests valors en l’estat d’ànim del trobador?
practicar l’art de trobar? Quins eren els gèneres tro- Quina és la causa o l’origen de l’experiència que viu
badorescos?
el trobador? ¿La seva satisfacció és deguda al fet de
g) Quines són les raons que expliquen el fet que a Ca- sentir-se lliure i independent?
talunya es practiqués l’art de trobar seguint el cànon c) En la segona cobla, el trobador concreta els lligams
provençal? Quins són els trobadors catalans més que estableix la fin’amors. Quines qualitats atribueix
destacats?
a la dama? Quin desig manifesta envers ella? ¿Es
h) Quines són les característiques de l’obra lírica de tracta d’una relació entre iguals?
Ramon Llull?
d) En l’estrofa IV, el trobador s’adreça a la dama. Qui-
i) Quins valors es transmetien a través de les cançons nes qualitats li atribueix? ¿Creus que, en conjunt,
de gesta? Quin era el seu canal de transmissió? ¿A aquesta estrofa és un retret del trobador envers la
través de quins textos ens han arribat les mostres dama? ¿Hi ha un esperit de resignació per part del
que coneixem de les cançons de gesta catalanes? trobador? Com es manifesta?
e) En quina llengua es va escriure aquest poema?
Comprensió i anàlisi dels textos D’on era el seu autor? Per què escrivia els seus poemes
en una llengua diferent a la pròpia?
2.2. Llegeix atentament el poema «De estate» 2.4. Llegeix atentament el poema «Viadeira»
(«Sobre l’estiu»; vegeu la pàg. …) i, després, respon («Cançó de camí»; vegeu la pàg. …) i, després, respon
aquestes preguntes:
aquestes preguntes:
a) Quin és el tema del poema?
a) Quin és el tema del poema: l’amor insatisfet, la lli-
b) En la primera part (del vers 1 al 12), el poeta desbertat de l’amor o el marit no desitjat?
criu una sèrie d’esdeveniments naturals. A quins b) Quina és la funció del llenguatge predominant en el
elements fa referència? Quins canvis s’hi produei- poema? A qui es dirigeix el trobador?
xen? Amb què contrasta «l’estiu, grat a tots»? Qui- c) Quins defectes atribueix el trobador al «fals marit»?
nes són les paraules que denoten la valoració positi- d) Quina alternativa proposa el trobador a Jana?
va que el poeta fa de la nova realitat?
e) Què és una viadera? Quan es cantava?
1. Les vocals
Fonètica i ortografia
Les vocals són sons que es produeixen sense que la
sortida de l’aire trobi cap obstrucció. En català, totes
les vocals són sonores; és a dir, s’articulen amb la vibració
de les cordes vocals.
Les vocals se solen classificar a partir del grau
d’obertura de la boca i la posició de la llengua dins la
cavitat bucal.
Grau
d’obertura
de la boca
Posició de la llengua dins la boca
(punt d’articulació)
Anterior Central Posterior
tancades [i] fira [u] fum
mitjanes tancades [e] fera [o] gos
mitjana [E] estona
mitjanes obertes [”] terra [O] fort
oberta [a] mai
El vocalisme tònic i el vocalisme
àton
La major part de parlants catalans tenen un sistema
de set vocals diferenciades en síl·laba tònica, mentre
que, en síl·laba àtona, les vocals es redueixen en
totes les varietats geogràfiques. Per exemple, en els
parlars orientals del català, generalment tota a i tota e
sonen neutres quan ocupen una posició àtona, com
també tota o tònica sona u feble en síl·laba àtona.
Sistema vocàlic del català oriental
Vocalisme tònic Vocalisme àton
[i] [u] [i] [u]
[e] [o]
[”] [O]
[E]
[a]
Exemples
En síl·laba tònica En síl·laba àtona
La vocal [E] s’anomena, per tradició, vocal neutra, ja
camí sona [i] caminar sona [i]
que no és ni tancada ni oberta, ni anterior ni posterior, i
vent sona [e] ventijol sona [E]
verdós sona [E]
verd sona [”]
s’articula amb un so intermedi entre la a i la e. És sem-
sal sona [a] saler sona [E]
blant a la vocal mitjana del francès livres ‘llibres’, de
fosc sona [o] foscor sona [u]
l’anglès longer ‘més llarg’ o de l’alemany Leben ‘vida’.
prova sona [O] provar sona [u]
suc sona [u] suquet sona [u]
En balear destaca la pronúncia de la vocal neutra [E] en posició
tònica en mots com cadena, pena, ple, és, pèl, vela o verd.
1. Classifica les paraules destacades en dos
grups, segons que la vocal tònica correspongui al
so de [”] oberta o al de [e] tancada:
3. Marca la síl·laba tònica (T) i les àtones (A) de
a) No bec cervesa. e) Celles espesses. les paraules següents i, després, transcriu-ne fonè-
b) Bec de cigonya. f) Guerra cruenta. ticament els sons vocàlics a sota, d’acord amb el
c) No ho ha comprès. g) S’ha fos el gel.
sistema del català oriental. Per exemple:
d) I si me’n comprés una? h) Semàfor verd.
T A T A A T
2. Classifica les paraules destacades en dos
vent - ventós - ventijol
[e] [E] [o] [E][i][O]
grups segons que la vocal tònica correspongui al so a) plat - platet - platerets
de [O] oberta o al de [o] tancada:
b) fulla - fulleta - fullaraca
a) Té molta sort. e) Un terròs de sucre. c) serra - serrar - serradora
b) No hi sent: és sord. f) Tela de color terrós. d) roca - rocam - rocallós
c) S’ha fet un bony. g) Les llavors germinen. e) dorm - dormir - dormilega
d) La roda està torta. h) I llavors el veié.
f) córrer - correràs - corredissa
2.5. Llegeix atentament el poema «Cant de Ra- Comentari de text
mon» (vegeu la pàg. …) i, després, respon aquestes
preguntes:
2.8. Redacta un comentari de text del poema
a) Quin és el tema del poema: la doctrina cristiana, els
«Tant m’abelis joys et amors et chans» («M’agrada tant
ideals i els fracassos del poeta o els projectes que té
la joia, l’amor i el cant»; vegeu la pàg. …) seguint
per al futur? A la segona estrofa el poeta fa referèn-
aquest esquema:
cia a dues dades autobiogràfiques. Explica els de-
1. Context situacional
talls que en coneguis.
1.1. Autor, època i entorn social
b) Fes una relació dels ideals perseguits pel poeta que
1.2. Corrent literari i gènere
apareixen en el poema. Hi va reeixir?
1.3. Trets generals del gènere
c) En l’estrofa XIII, el poeta expressa una sèrie de de-
2. Contingut i estructura del text
sitjos. Què demana? Com s’anomena aquesta mena
2.1. El tema i l’argument
de súplica? A qui la dirigeix?
2.2. Primera estrofa: valors cortesans, paper de la
d) En quina llengua es va escriure aquest poema? Te-
dama
nint en compte que data de finals del segle XIII, és
2.3. Segona estrofa: qualitats de la dama, lligams
un cas excepcional? Per què?
propis de la fin’amors
2.4. Estrofa IV: manifestació a la dama de l’estat de
2.6. Llegeix atentament el poema «Per què geme-
dependència del trobador
gues, ànima, i llangueixes» (vegeu la pàg. …) i, des-
3. Recursos literaris destacables
prés, respon aquestes preguntes:
3.1. La imatge de les claus, símbol de la propietat i
a) Quin és el tema del poema: la infelicitat de l’ànima,
el poder (vers 5)
l’exaltació de la vida espiritual o la por a la mort
3.2. La personificació de l’Amor (vers 14)
eterna? A qui es dirigeix el poeta? ¿Pots diferenciar
3.3. La imatge «us veig amb el pensament» (vers
clarament dues parts en el poema?
21)
b) Quin és el recurs (o la figura retòrica) que més uti-
3.4. L’enumeració o les sèries de valors i qualitats
litza el poeta en els sis primers versos? Amb aquest
(al principi de cada estrofa)
recurs, ¿podem considerar que el poeta fa un retret
4. Mètrica (en la versió original en llengua occitana)
a l’«ànima»? Per què?
4.1. Estrofes i versos
c) Quines són les imatges que causen més impacte
4.2. Rima
dels sis primers versos?
5. Resum, conclusió i valoració personal
d) Quina funció del llenguatge és la que predomina
del vers 7 al vers 10? Quin és l’estil de vida que el
Ampliació i recerca
poeta proposa seguir en aquests versos?
e) Els últims dos versos constitueixen una justificació 2.9. Cerca més informació sobre els trobadors a
final. Què creus que significa el contingut d’aquests Internet. Fes-te una petita antologia de poemes troba-
dos versos?
dorescos que t’agradin. Podràs trobar informació, poe-
f) En quina llengua es va escriure aquest poema? Quimes i músiques en el web www.espaibarcanova.cat.
na explicació hi trobes?
Procura escoltar algun enregistrament de cançons
trobadoresques.
2.7. Redacta un text breu (200 mots) que inclogui
totes les respostes de les qüestions plantejades sobre 2.10. Cerca, a través d’Internet, la «Llegenda del
un dels textos anteriors.
cor menjat». A quin trobador s’atribueix aquesta lle-
Per exemple: El poema «De estate» («De l’estiu») genda?
tracta el tema de l’amor sensual. En la primera part, el
poeta descriu els efectes que produeix en la natura l’arri- 2.11. A partir de la informació que trobis a Interbada
de l’estiu: als prats verdeja l’herba, el bosc s’orna de net, redacta una biografia del trobador Guillem de
fullatge...
Berguedà. Quins són els seus poemes més coneguts?
4. Classifica els monosíl·labs de les frases següents
en tònics i àtons i fes la transcripció fonètica
dels sons vocàlics. Recorda que la gran majoria
de monosíl·labs són tònics i que els àtons són
aquells que necessiten una altra paraula contigua
que els faci de suport.
a) Ha arribat a casa seva.
b) Ahir al matí em va passar per alt.
c) És cert: es veia tot des del pis de dalt.
d) Què vols? Desitges que vingui?
e) Pescava amb un ham molt especial.
f) Pel passadís hi ha pèl de la gossa.
5. Pronuncia els parells de mots següents. T’adonaràs
que s’assemblen molt (són parònims) o es
confonen en pronunciar-los (són homòfons en català
oriental). Aplica’ls en diverses frases, de manera
que quedi ben clar el significat de cada mot.
a) efecte / afecte
b) compra’n /compren
c) jutge / jutja
d) accepció / excepció
e) accés - accedir / excés - excedir
f) lliurament / lliurement
g) al·ludir / eludir
h) manar /menar
L’ortografia de la vocal neutra
i de la u feble
www 43
Fonètica Morfologia i ortografia nominal
Com hem vist, el vocalisme àton de la major part dels
parlars orientals presenta només tres sons, i aquest
fet comporta dificultats ortogràfiques, ja que es poden
representar per cinc lletres o grafies.
Observa el quadre següent.
Vocalisme àton
So Grafia Exemples
[E] a natura
e meravellós
[i] i (ï)* incendi, actuï
[u] o composició
u cultura
*En aquest cas, la dièresi indica que la i
àtona no forma diftong amb la vocal que
la precedeix.
Així doncs, per escriure correctament les grafies
de la vocal neutra [E] i la u feble [u], cal seguir les normes
ortogràfiques que tens a continuació:
Ortografia de la vocal [E] en les terminacions de les paraules
1. A/E en les terminacions dels noms i els adjectius
• En el singular, si són masculins, acaben normalment en e; si són femenins, acaben normalment en a:
home pobre - dona pobra tracte correcte - resposta incorrecta el nostre metge - la vostra cosina un altre dubte - una altra vegada
Excepcions
S’escriu a la vocal final d’algunes paraules masculines:
– Els noms masculins acabats en -ma (clima, fantasma, trauma...); -arca (monarca, patriarca, jerarca...); -ista (artista, ciclista, dentista...);
-cida (homicida, insecticida, suïcida); -ta (atleta, planeta, poeta...).
– Altres noms masculins (espia, ioga, mapa, paraigua...) i alguns adjectius d’una sola terminació (agrícola, indígena, nòmada,
egoista, entusiasta...).
S’escriu e la vocal final d’algunes paraules femenines:
– Noms corrents (base, classe, espècie, febre, frase, imatge...); nom cultes o tècnics (barbàrie, calvície, cúspide, el·lipse, hipèrbole...)
i la majoria d’adjectius d’una sola terminació (jove, rude, salvatge, xerraire, amable, enorme, solemne, alegre, lliure, terrestre...).
• En el plural, els noms i adjectius acaben sempre en es:
uns homes cultes - unes dones cultes els comptes exactes - les sumes exactes
Observació
El fet de canviar la a per la e comporta modificacions ortogràfiques en l’arrel d’alguns noms i adjectius:
època - èpoques adreça - adreces piragua - piragües
amiga - amigues roja - roges Pasqua - Pasqües
2 3
Textos que aporten
informació complementària.
Comentari de text complet
sobre un text representatiu del
període històric estudiat.
Llocs web, pel·lícules, llibres…
interessants per ampliar
l’estudi del període
i els autors explicats.
Indica la presència en la pàgina
d’una adreça d’Internet, que es
redirecciona al web de l’editorial:
www.espaibarcanova.cat.