BATCAT 1-1 - Barcanova

Com s’estructura el llibre
El llibre s’estructura en dos grans blocs: Anàlisi del text i ús de la llengua i Literatura. En les unitats del primer bloc
hi ha una doble pàgina inicial en què es presenten els continguts de la unitat i l’inici de la lectura.
Resum dels blocs de què es
compon la unitat i el contingut
que es treballarà.
Citació a propòsit de la lectura
i del contingut de la unitat.
En acabar la lectura de
cada unitat, es proposen
activitats de comprensió
i anàlisi del text.
Lectura
Unitat 1
Contingut
Lectura
>Les paraules
primeres
Ús de la llengua
>Comunicació
i llenguatge
Durant molt de temps els teòrics de la cultura pensaven –alguns ho pensen encara–
que els primers signes, els més humils signes que feien pensar en una civilització,
eren els objectes manufacturats. En aquesta perspectiva definien l’home
com a homo faber, fabricant d’estris, i aquest tret era el més característic de la
cultura. El tret que permetia donar el salt de la naturalesa a la cultura. Avui s’ha
canviat d’opinió i creiem que la línia de demarcació entre la cultura i la naturalesa
no són els estris, els atuells, sinó el llenguatge articulat. Penso que el llindar
de la humanitat és el llenguatge. Amb el llenguatge es produeix realment el salt.
Sebastià Serrano: Signes, llengua i cultura. Edicions 62.
COMENTARI SOBRE EL TEXT
Comprensió i anàlisi
2.1. Assenyala quin és el propòsit de l’autora en
escriure cadascun dels dos fragments d’aquest text.
a) Argumentar que si no s’explica una història a través
del llenguatge literari el text resultant no es
pot incloure en l’àmbit de la literatura.
b) Explicar el tipus de convenció que s’estableix en
la comunicació literària.
c) Fer notar que les obres que no commouen l’escriptor
són incapaces de commoure el lector.
d) Opinar, a través de la seva experiència personal,
sobre el paper dels records en la creació literària.
Ara digues quina és la funció del llenguatge
(vegeu la pàg. …) que hi predomina. Raona la resposta.
– 1 LINIA
2.2. El títol que encapçala un text manté una relació
directa o indirecta amb el tema que es desenvolupa:
pot resumir concisament el contingut del
text; pot anunciar el tema ja sigui de forma general o
metafòricament; pot al·ludir al tema amb una anècdota
curiosa o amb un exemple; pot fer referència a
un ensenyament moral que es desprèn del text, etc.
Indica quina relació mantenen els títols del text
amb els temes que desenvolupen els dos fragments.
2.3. La frase temàtica d’un text és aquella que condensa
el contingut més rellevant, és a dir, la que
conté la informació principal, a partir de la qual s’organitzen
les relacions significatives del text.
Cerca les dues frases temàtiques relacionades
amb els títols dels dos fragments del text de la lectura.
2.4. Explica concisament, tenint en compte el que
diu el text però amb paraules teves, per què Montserrat
Roig acaba afirmant: «En narrar mentia. Però,
en expressar el meu desig, deia la veritat». Recorda
les paraules de Gao Xingjian que introdueixen la
lectura.
2.5. D’acord amb el context, troba un sinònim o
una expressió sinonímica per a cadascun dels mots
següents: convenció (lín. 20), car (lín. 31), voluptuositat
(lín. 32), indefectible (lín. 6), evocació (lín. 29).
Expressió i valoració crítica
2.6. Proposta escrita. Desenvolupa un dels te- 2.7. Proposta oral. Opina sobre les afirmacions
mes següents:
següents:
a) Característiques dels textos literaris de l’àmbit «La literatura no pretén subvertir, el seu valor rau a
personal: el dietari i les memòries.
descobrir i revelar la veritat del món que és poc cone-
b) Les imatges tenen una capacitat discursiva limitaguda, o que els humans creiem conèixer i en realitat
da, mentre que les paraules, convertides en text, no coneixem. La veritat és la qualitat més indiscutible
poden desvetllar imatges mentals sense límits. i bàsica de la literatura» (Gao Xingjian).
Reflexió lingüística
2.8. Indica, per a cadascun dels pronoms febles su- b) I ella li va contestar que l’estimava encara que fos
bratllats: a) a quin mot o sintagma equival, tant si mentida. (lín. 37)
aquest figura en el text com si no; b) quina funció c) [...] i tocava les flors dels balandres, que no fan olor
sintàctica exerceix.
i que alguns diuen que enverinaven si hi passaves la
a) La persona que m’ho narrava no sabia que feia lite- llengua. (lín. 43)
ratura. (lín. 9)
d) I la hi vaig llençar. (lín. 73)
Lectura
Si el salt de la naturalesa a la cultura es produí gràcies al llenguatge, quines condicions
físiques permeteren a l’homo sapiens assolir aquesta facultat?; quins avantatges tenen
les paraules perquè el nostre avantpassat fes aquesta opció en el moment que cercava
una comunicació eficaç? Aquestes preguntes troben resposta en el text que llegireu, un
dels vint-i-dos assaigs que, en forma de relats breus, componen el llibre Històries naturals
de la paraula. Amb aquesta obra i d’altres del mateix estil, el professor Jesús Tuson
s’ha proposat divulgar entre el gran públic qüestions relatives als fenòmens del llenguatge,
i hi ha reeixit plenament, sobretot gràcies a la forma tan amena i entenedora amb
què s’adreça al lector. Els seus arguments s’entenen i, precisament per això, convencen.
Les paraules primeres
Unitat 1
Totes aquestes històries de les paraules, totes les històries possibles i imaginables,
passades, presents i futures, van començar ara fa aproximadament cent cinquanta
mil anys. I van començar de la manera següent.
A l’Àfrica oriental, en algun lloc de la llarguíssima depressió coneguda amb el
5 nom de Rift Valley, un grup de gent fa poc que ha arribat a la condició d’Homo sapiens.
Disposen d’un gran cervell, d’uns mil quatre-cents centímetres cúbics de mitjana,
i a més tenen unes cordes vocals molt lleugeres, situades ja a l’alçada de la nou
del coll. Els seus avantpassats van fer un camí molt llarg: primer es van posar dempeus,
van alliberar les extremitats superiors de la servitud locomotiva i van començar
10 a fabricar instruments de pedra, una mica barroers*, tot s’ha de dir, però molt útils
per escorxar els animals morts. És per aquesta i per altres raons que els anomenem
Homo habilis. Després va aparèixer l’Homo erectus, amb vocació d’emigrant, que des
d’Àfrica es va escampar per Europa i Àsia. D’altres avantpassats del sapiens, en línia
directa o per branques col·laterals* (ergaster, heidelberguensis, neanderthalensis), tam-
15 bé van tenir ànsies viatgeres; però tots van acabar per extingir-se, ai las!*, tant els
emigrants com els qui van restar en el seu lloc d’origen, a l’Àfrica.
*Vocabulari Així doncs, aquests sapiens que ara tenen el cervell tan gros i les cordes tan bai-
Barroer -a. Es diu
xes i fines estan ja en condicions de fer una proesa espectacular perquè el seu cer-
d’una persona que trevell
pot simplificar i organitzar tot un munt de sensacions i percepcions que, sense
balla malament, que
20 aquesta màquina potentíssima, tindrien una configuració força caòtica. A més, les
no és gens delicada ni
s’hi mira gaire a l’hora cordes d’aquesta gent són prou sensibles com per vibrar sota la pressió de l’aire pul-
de fer una cosa, mamonar, cosa que els permet fer tot de melodies extraordinàriament matisades: les
tussera.
músiques del cant i de la parla. Cervell i cordes: vet aquí les dues eines essencials
Col·lateral. Situat la- d’una comunicació verbal que ara ja s’anuncia molt i molt rica; una comunicació
teralment, que està al 25 prefigurada*, sense dubte, pels seus avantpassats, al llarg d’un camí evolutiu llarg i
costat.
pacient. L’Homo sapiens parla.
Ai las! Interjecció que I, en realitat, aquesta gent ha fet una tria encertadíssima; i l’ha feta sense deci-
s’usa per expressar el dir-ho expressament, sense cap assemblea prèvia al mig de la sabana. Han optat pel
plany, el lament. so com a base del seu sistema comunicatiu; pel so i no pas pels gestos, i aquesta op-
Prefigurat -ada. Es
30 ció els ha donat tot d’avantatges en la seva adaptació al món: tants avantatges que
diu d’una cosa que
els seus descendents encara belluguen. Els sapiens són molt treballadors: fan eines i
pren la figura o la for-
tot d’estris variats, van de cacera, pesquen, recullen els fruits de la natura, i a més
ma amb anterioritat.
omplen de pintures les parets de les coves; tenen, doncs, les mans ocupades tot el
Reflexió lingüística
2.9. Conjuga el present i l’imperfet d’indicatiu, i
l’imperfet de subjuntiu del verb seduir. Explica per
què algunes formes duen dièresi.
2.10. Explica per què no s’apostrofa l’article i el
pronom feble en aquests casos: la infantesa, se la inventa;
la humitat, la utilitzava.
2.12. Classifica les paraules en els tres grups següents
separant-ne les síl·labes amb un guionet:
història, vuitanta, feia, estiu, bestiesa, autora, voluptuositat,
creuen, blau, dues, descriure, cinquanta,
veient, llengua, memòries
22 23
Ús de la llengua
Ús de la llengua
Les propietats del text
Entenem per propietats tots els requisits que ha de complir qualsevol text per tal que
el missatge que transmet esdevingui plenament eficaç. Les propietats textuals són
sis: l’adequació a la situació comunicativa, la coherència de la informació, la cohesió
de les diferents parts del discurs, la correcció lingüística, la presentació i l’estil
personal.
L’adequació a la situació comunicativa
Per saber si un text aconsegueix l’adequació necessària, ens hem de fixar en els punts
següents:
a) La intel·ligibilitat. L’emissor ha de fer que el text sigui totalment intel·ligible
per al receptor. Per exemple: quan un metge es dirigeix a un pacient, ha de fer l’esforç
de fer-se entendre i, per tant, de fer comprensibles els termes específics que
utilitzi.
b) El tema i el propòsit comunicatiu. El tema (que pot ser molt especialitzat o més
aviat de caràcter general) i el propòsit comunicatiu (conversar, explicar, convèncer,
instruir…) condicionen el lèxic, la sintaxi i l’organització del text. Per exemple:
quan s’explica un tema d’una especialitat mèdica, s’utilitzen termes científics i tècnics.
En canvi, quan es parla de la salut en general, s’acostuma a usar paraules més
habituals, d’un significat més genèric.
c) El canal. La llengua oral i la llengua escrita tenen característiques diferents:
l’oralitat permet el·lipsis (sobreentesos gràcies al context situacional o al llenguatge
no verbal), juxtaposicions, frases suspeses, termes molt genèrics i díctics (aquí,
allà, aquest, aquell…), tics lingüístics (bé doncs, m’explico?, ara que hi penso, veri- Un metge s’ha d’adreçar
d’una manera intel·ligitat?…),
etc.; en canvi, l’escrit exigeix fer explícit el context situacional, ordenar
ble al pacient per acon-
més clarament les oracions, usar termes més precisos, eliminar els elements superseguir que la situació
flus, etc. Cal tenir present que el lector no disposarà de més informació que la que comunicativa sigui
li ofereix el text escrit.
l’adequada.
S’anomenen díctics els mots d’un enunciat
que ens remeten al context situacional, ja
que fan referència: a) a la situació espacial
(el significat dels demostratius aquest /
aquell, això / allò, i dels adverbis aquí / allà
depèn del lloc on es produeix l’enunciat);
b) a la situació temporal (el significat dels
adverbis ahir / avui / demà o abans / ara / després
depèn del moment en què s’emet el
missatge), i c) als interlocutors del missatge
(el significat dels pronoms jo / nosaltres,
tu / vosaltres i ell / ells depèn de les persones
que participen en l’acte comunicatiu).
9
Unitat 2
Paraules que Paraules que Paraules que
presenten un presenten un diftong presenten
diftong creixent de creixent
un hiat
2.11. Marca amb una T les síl·labes tòniques i amb
una A les síl·labes àtones de les paraules següents:
forquilla, infantesa, rodolava, desori, ferro, estómac, 2.13. Explica les raons per les quals les paraules
empènyer. Després, transcriu amb símbols fonètics següents duen dièresi o accent: creïbles, fàcilment,
els sons que corresponen a les vocals.
succeït, desaparèixer, llengües, memòries.
L’ús correcte
Esdevenir significa ‘passar d’un estat a un altre,
Això ja ho pots llençar a les escombraries. Tampoc
tornar-se’: La larva esdevindrà papallona. Però la
no és correcte *tirar en lloc de vessar (‘fer sortir
forma pronominal esdevenir-se té el sentit de
d’un recipient un líquid involuntàriament’) o en
‘passar, tenir lloc, produir-se, un fet’: Això s’esde-
lloc d’enderrocar (‘fer caure una construcció).
construcció’).
vingué fa fa molts anys. El El substantiu d’esdevenir-se és
esdeveniment, és esdeveniment, que que és el és mot el mot correcte correcte en lloc en lloc del 2.15. Completa correctament les frases següents
castellanisme del castellanisme *aconteixement, i té un i sinònim: té un sinòes- amb les paraules definides anteriorment.
devenidor,nim: esdevenidor, que vol dir que ‘allò vol que dir ha ‘allò de que passar, ha fu- de a) El cotxe està tan atrotinat que només és bo per ...
tur’; passar, no futur’; és correcte no és el correcte mot *pervindre. el mot *pervindre. b) Uns vailets s’entretenien ... còdols al riu.
c) Barcelona hagué d’... les muralles medievals per
2.14. Substitueix correctament els mots en cursiva poder créixer.
per les paraules sinònimes definides anteriorment.
a) Un atemptat terrorista d’aquesta magnitud no ha-
d) El cambrer ha ... el cafè damunt de les estovalles.
via ocorregut mai.
Frases fetes i locucions
b) Era molt gasiu, però amb el temps es tornà extra- Contar fil per randa. Contar amb tots els deordinàriament
generós.
talls, minuciosament. SIN: al peu de la lletra.
c) Si continua en aquesta direcció, li espera un futur Ballar pel cap (alguna cosa). Recordar-se’n va-
brillant.
gament. SIN: tenir-ne idea.
d) La mort de la jove escriptora va ser un fet molt Tenir el cor robat (una persona o una cosa a al-
inesperat.
gú). Agradar-li bojament. SIN: apassionar-se per.
Tal dit, tal fet. Tal com serà dit. Ex: Va dir que
Llançar significa ‘impulsar fortament una cosa’,
se n’aniria, i tal dit, tal fet; un dia va desaparèixer
tant en el el sentit sentit recte recte (llançar-se (llançar-se des d’un des trampo- d’un inesperadament.
trampolí) lí) com en com el sentit en el sentit figurat figurat (llançar (llançar un nou un pro- nou Una cosa de no dir. Molt. Ex: M’agrada una
producte ducte al mercat). al mercat). Amb Amb aquest aquest significat també també es cosa de no dir. SIN: sobre manera.
es fa fa servir servir col·loquialment llençar. Però el verb
llençar, pròpiament, vol vol dir dir ‘desfer-se d’algun d’algun ob- 2.16. Utilitza les expressions anteriors en contextos
jecte’. objecte’. En En aquest aquest sentit sentit no no és correcte és correcte *tirar: *tirar: comunicatius que permetin copsar-ne el sentit.
Unitat 4
d) El grau de formalitat. Segons el tipus de text i la relació que hi ha entre emissor
i receptor, s’haurà d’utilitzar un grau de formalitat més alt o més baix. Per exemple:
el tractament personal (tu, vostè, vós…), que ha de ser sistemàtic en tot el text, dependrà
del grau de confiança que tingui l’emissor envers el receptor.
e) L’àmbit de la comunicació. Certs àmbits, pel seu abast comunicatiu, presenten
exigències especials que cal tenir en compte. Per exemple: una carta pública (carta
al director del diari) o una intervenció en un programa radiofònic exigeixen l’ús d’un
registre més formal (llengua estàndard) que no pas una carta privada o una conversa
informal. El context situacional sol afavorir l’ús d’un determinat gènere textual
(conversa cara a cara, conversa telefònica, carta, nota personal, conferència, míting…).
Així doncs, un text és adequat quan s’adiu amb la situació comunicativa.
La coherència de la informació
Per saber si un text aconsegueix la coherència necessària, ens hem de fixar en els
punts següents:
a) La quantitat d’informació. Un text ha de tenir estrictament la informació necessària
perquè la comunicació sigui eficaç. Per tant, cal evitar tant l’excés d’informació
(dades irrellevants, redundàncies o repeticions) com el defecte (excés de dades implícites
o de pressuposicions).
b) La qualitat de la informació. Cal que les oracions aportin informacions noves que
desenvolupin el tema general o els subtemes del text i també que cada idea nova
s’encadeni prenent com a base la idea anterior. Les idees s’han d’exposar, doncs, de
forma completa, progressiva i ordenada, amb els exemples apropiats.
c) L’estructura del text. L’esquema bàsic d’introducció, desenvolupament i conclusió
es pot aplicar (amb certes adaptacions) a qualsevol tipus de text. En cadascuna d’aquestes
parts, cal establir unitats significatives menors: els paràgrafs. La separació
del text en paràgrafs té una gran importància pel seu impacte visual. Cada paràgraf
ha de desenvolupar un aspecte del tema de què tracta el text i ha d’estar relacionat
amb els altres paràgrafs mitjançant els connectors adequats.
La cohesió de les diferents parts del discurs
Per saber si un text aconsegueix la cohesió necessària, ens hem de fixar en els punts
següents:
a) La connexió de paràgrafs i de frases. Un text forma una unitat; per tant, els paràgrafs
i les frases han d’estar relacionats pel sentit (referents comuns) i pels connectors
discursius. En el quadre de la pàgina següent mostrem els connectors més
importants, que agrupem en tres grups: els marcadors d’ordre, de continuïtat i
d’èmfasi; els introductors temàtics, explicatius i de síntesi, i els relacionants
contrastius i consecutius.
b) L’entonació i la puntuació. L’entonació indica la modalitat de l’oració (interrogativa,
exclamativa…), l’actitud del parlant (reflexiva, irònica…), l’èmfasi que es posa
en determinats punts del text, l’acabament de les parts i el final del text. Els signes
de puntuació, a més d’indicar aproximadament les corbes melòdiques, senyalen els
diversos apartats de l’escrit (paràgrafs, frases, incisos, etc.) i regulen la relació entre
els diferents grups de mots de cada oració.
48 49
Text introductori que
emmarca i dóna context
a la lectura.
Lectura de gèneres
literaris diversos, amb
vocabulari i una fitxa biogràfica
de l’autor o autora al final.
En l’apartat Ús de la llengua es treballen aspectes sobre comunicació i llenguatge i tipologia textual. Al final de l’apartat
hi ha un bloc d’activitats identificades amb el número d’unitat i de la mateixa activitat numerada correlativament.
Apartats amb un títol indicatiu.
Textos que aporten
informació complementària.

La literatura s’estructura en cinc grans unitats, cadascuna de les quals inclou diversos temes.
Títol de la unitat
Títol del tema
Resum dels blocs de què es
compon la unitat i el contingut
que es treballarà.
Apartats numerats
i amb un títol indicatiu.
Cada tema de literatura es tanca amb un bloc d’activitats.
Activitats de síntesi sobre
el tema.
Activitats de comprensió
i anàlisi sobre alguns dels
textos reproduïts al llarg
de les unitats.
Al final del llibre hi ha
un apèndix en què
es repassen aspectes bàsics
de fonètica, ortografia
i morfologia nominal
de la llengua. Les explicacions
teòriques van
acompanyades d’activitats
d’autoavaluació.
L’alumne trobarà les solucions
d’aquestes activitats
en el CD inclòs en el
llibre.
Literatura
42
Activitats Activitats Unitat 2
Fets i conceptes
c) En la segona part (del vers 13 al 31), el poeta fa ús
de la funció apel·lativa o de la d’incitació. A qui va
2.1. Estudia atentament les explicacions de la dirigida aquesta incitació? Quin és l’objectiu que es
unitat i, en acabat, respon aquestes preguntes:
persegueix? Com s’aconsegueix: per mitjà d’una re-
a) Quines són les arrels o l’origen de la poesia lírica lació sensual, d’una relació espiritual o d’una relació
medieval? Quins continguts incorpora la societat sentimental?
medieval a la lírica?
d) Quin és el llenguatge que predomina en aquest
b) En els segles XII i XIII, quina diferència hi havia en- poema: el denotatiu o el connotatiu?
tre ser poeta, ser trobador i ser joglar?
e) En quina llengua es va escriure aquest poema?
c) Entre el segle VIII i el segle XII, a bona part de l’Europa
occidental s’utilitzaven les llengües romàni-
Com s’explica?
ques i també el llatí clàssic. Quins eren els àmbits 2.3. Llegeix atentament el poema «Tant m’abelis
d’ús de les llengües romàniques i quin estava reser- joys et amors et chans» («M’agrada tant la joia, l’amor i
vat al llatí clàssic?
el cant»; vegeu la pàg. …) i, després, respon aquestes
d) Quina és la primera manifestació lírica culta escrita preguntes:
en llengua romànica? Quines característiques tenia a) Quin és el tema del poema: l’amor cortès, el
aquesta llengua en el seu ús poètic? En quins terri- pensament i l’amor o la infidelitat amorosa? A quin
toris es va usar com a llengua poètica?
gènere trobadoresc pertany i quines característiques
e) Quina formació rebien els monjos i els nobles que presenta?
estudiaven a les escoles monàstiques? Quina activi- b) En la primera cobla o estrofa, el trobador fa una
tat cultural es va dur a terme en el monestir de Ri- exaltació d’una sèrie de valors propis de la societat
poll?
cortesana. Quins són aquests valors? Quin efecte
f) Quines regles havien de conèixer els trobadors per tenen aquests valors en l’estat d’ànim del trobador?
practicar l’art de trobar? Quins eren els gèneres tro- Quina és la causa o l’origen de l’experiència que viu
badorescos?
el trobador? ¿La seva satisfacció és deguda al fet de
g) Quines són les raons que expliquen el fet que a Ca- sentir-se lliure i independent?
talunya es practiqués l’art de trobar seguint el cànon c) En la segona cobla, el trobador concreta els lligams
provençal? Quins són els trobadors catalans més que estableix la fin’amors. Quines qualitats atribueix
destacats?
a la dama? Quin desig manifesta envers ella? ¿Es
h) Quines són les característiques de l’obra lírica de tracta d’una relació entre iguals?
Ramon Llull?
d) En l’estrofa IV, el trobador s’adreça a la dama. Qui-
i) Quins valors es transmetien a través de les cançons nes qualitats li atribueix? ¿Creus que, en conjunt,
de gesta? Quin era el seu canal de transmissió? ¿A aquesta estrofa és un retret del trobador envers la
través de quins textos ens han arribat les mostres dama? ¿Hi ha un esperit de resignació per part del
que coneixem de les cançons de gesta catalanes? trobador? Com es manifesta?
e) En quina llengua es va escriure aquest poema?
Comprensió i anàlisi dels textos D’on era el seu autor? Per què escrivia els seus poemes
en una llengua diferent a la pròpia?
2.2. Llegeix atentament el poema «De estate» 2.4. Llegeix atentament el poema «Viadeira»
(«Sobre l’estiu»; vegeu la pàg. …) i, després, respon («Cançó de camí»; vegeu la pàg. …) i, després, respon
aquestes preguntes:
aquestes preguntes:
a) Quin és el tema del poema?
a) Quin és el tema del poema: l’amor insatisfet, la lli-
b) En la primera part (del vers 1 al 12), el poeta desbertat de l’amor o el marit no desitjat?
criu una sèrie d’esdeveniments naturals. A quins b) Quina és la funció del llenguatge predominant en el
elements fa referència? Quins canvis s’hi produei- poema? A qui es dirigeix el trobador?
xen? Amb què contrasta «l’estiu, grat a tots»? Qui- c) Quins defectes atribueix el trobador al «fals marit»?
nes són les paraules que denoten la valoració positi- d) Quina alternativa proposa el trobador a Jana?
va que el poeta fa de la nova realitat?
e) Què és una viadera? Quan es cantava?
1. Les vocals
Fonètica i ortografia
Les vocals són sons que es produeixen sense que la
sortida de l’aire trobi cap obstrucció. En català, totes
les vocals són sonores; és a dir, s’articulen amb la vibració
de les cordes vocals.
Les vocals se solen classificar a partir del grau
d’obertura de la boca i la posició de la llengua dins la
cavitat bucal.
Grau
d’obertura
de la boca
Posició de la llengua dins la boca
(punt d’articulació)
Anterior Central Posterior
tancades [i] fira [u] fum
mitjanes tancades [e] fera [o] gos
mitjana [E] estona
mitjanes obertes [”] terra [O] fort
oberta [a] mai
El vocalisme tònic i el vocalisme
àton
La major part de parlants catalans tenen un sistema
de set vocals diferenciades en síl·laba tònica, mentre
que, en síl·laba àtona, les vocals es redueixen en
totes les varietats geogràfiques. Per exemple, en els
parlars orientals del català, generalment tota a i tota e
sonen neutres quan ocupen una posició àtona, com
també tota o tònica sona u feble en síl·laba àtona.
Sistema vocàlic del català oriental
Vocalisme tònic Vocalisme àton
[i] [u] [i] [u]
[e] [o]
[”] [O]
[E]
[a]
Exemples
En síl·laba tònica En síl·laba àtona
La vocal [E] s’anomena, per tradició, vocal neutra, ja
camí sona [i] caminar sona [i]
que no és ni tancada ni oberta, ni anterior ni posterior, i
vent sona [e] ventijol sona [E]
verdós sona [E]
verd sona [”]
s’articula amb un so intermedi entre la a i la e. És sem-
sal sona [a] saler sona [E]
blant a la vocal mitjana del francès livres ‘llibres’, de
fosc sona [o] foscor sona [u]
l’anglès longer ‘més llarg’ o de l’alemany Leben ‘vida’.
prova sona [O] provar sona [u]
suc sona [u] suquet sona [u]
En balear destaca la pronúncia de la vocal neutra [E] en posició
tònica en mots com cadena, pena, ple, és, pèl, vela o verd.
1. Classifica les paraules destacades en dos
grups, segons que la vocal tònica correspongui al
so de [”] oberta o al de [e] tancada:
3. Marca la síl·laba tònica (T) i les àtones (A) de
a) No bec cervesa. e) Celles espesses. les paraules següents i, després, transcriu-ne fonè-
b) Bec de cigonya. f) Guerra cruenta. ticament els sons vocàlics a sota, d’acord amb el
c) No ho ha comprès. g) S’ha fos el gel.
sistema del català oriental. Per exemple:
d) I si me’n comprés una? h) Semàfor verd.
T A T A A T
2. Classifica les paraules destacades en dos
vent - ventós - ventijol
[e] [E] [o] [E][i][O]
grups segons que la vocal tònica correspongui al so a) plat - platet - platerets
de [O] oberta o al de [o] tancada:
b) fulla - fulleta - fullaraca
a) Té molta sort. e) Un terròs de sucre. c) serra - serrar - serradora
b) No hi sent: és sord. f) Tela de color terrós. d) roca - rocam - rocallós
c) S’ha fet un bony. g) Les llavors germinen. e) dorm - dormir - dormilega
d) La roda està torta. h) I llavors el veié.
f) córrer - correràs - corredissa
2.5. Llegeix atentament el poema «Cant de Ra- Comentari de text
mon» (vegeu la pàg. …) i, després, respon aquestes
preguntes:
2.8. Redacta un comentari de text del poema
a) Quin és el tema del poema: la doctrina cristiana, els
«Tant m’abelis joys et amors et chans» («M’agrada tant
ideals i els fracassos del poeta o els projectes que té
la joia, l’amor i el cant»; vegeu la pàg. …) seguint
per al futur? A la segona estrofa el poeta fa referèn-
aquest esquema:
cia a dues dades autobiogràfiques. Explica els de-
1. Context situacional
talls que en coneguis.
1.1. Autor, època i entorn social
b) Fes una relació dels ideals perseguits pel poeta que
1.2. Corrent literari i gènere
apareixen en el poema. Hi va reeixir?
1.3. Trets generals del gènere
c) En l’estrofa XIII, el poeta expressa una sèrie de de-
2. Contingut i estructura del text
sitjos. Què demana? Com s’anomena aquesta mena
2.1. El tema i l’argument
de súplica? A qui la dirigeix?
2.2. Primera estrofa: valors cortesans, paper de la
d) En quina llengua es va escriure aquest poema? Te-
dama
nint en compte que data de finals del segle XIII, és
2.3. Segona estrofa: qualitats de la dama, lligams
un cas excepcional? Per què?
propis de la fin’amors
2.4. Estrofa IV: manifestació a la dama de l’estat de
2.6. Llegeix atentament el poema «Per què geme-
dependència del trobador
gues, ànima, i llangueixes» (vegeu la pàg. …) i, des-
3. Recursos literaris destacables
prés, respon aquestes preguntes:
3.1. La imatge de les claus, símbol de la propietat i
a) Quin és el tema del poema: la infelicitat de l’ànima,
el poder (vers 5)
l’exaltació de la vida espiritual o la por a la mort
3.2. La personificació de l’Amor (vers 14)
eterna? A qui es dirigeix el poeta? ¿Pots diferenciar
3.3. La imatge «us veig amb el pensament» (vers
clarament dues parts en el poema?
21)
b) Quin és el recurs (o la figura retòrica) que més uti-
3.4. L’enumeració o les sèries de valors i qualitats
litza el poeta en els sis primers versos? Amb aquest
(al principi de cada estrofa)
recurs, ¿podem considerar que el poeta fa un retret
4. Mètrica (en la versió original en llengua occitana)
a l’«ànima»? Per què?
4.1. Estrofes i versos
c) Quines són les imatges que causen més impacte
4.2. Rima
dels sis primers versos?
5. Resum, conclusió i valoració personal
d) Quina funció del llenguatge és la que predomina
del vers 7 al vers 10? Quin és l’estil de vida que el
Ampliació i recerca
poeta proposa seguir en aquests versos?
e) Els últims dos versos constitueixen una justificació 2.9. Cerca més informació sobre els trobadors a
final. Què creus que significa el contingut d’aquests Internet. Fes-te una petita antologia de poemes troba-
dos versos?
dorescos que t’agradin. Podràs trobar informació, poe-
f) En quina llengua es va escriure aquest poema? Quimes i músiques en el web www.espaibarcanova.cat.
na explicació hi trobes?
Procura escoltar algun enregistrament de cançons
trobadoresques.
2.7. Redacta un text breu (200 mots) que inclogui
totes les respostes de les qüestions plantejades sobre 2.10. Cerca, a través d’Internet, la «Llegenda del
un dels textos anteriors.
cor menjat». A quin trobador s’atribueix aquesta lle-
Per exemple: El poema «De estate» («De l’estiu») genda?
tracta el tema de l’amor sensual. En la primera part, el
poeta descriu els efectes que produeix en la natura l’arri- 2.11. A partir de la informació que trobis a Interbada
de l’estiu: als prats verdeja l’herba, el bosc s’orna de net, redacta una biografia del trobador Guillem de
fullatge...
Berguedà. Quins són els seus poemes més coneguts?
4. Classifica els monosíl·labs de les frases següents
en tònics i àtons i fes la transcripció fonètica
dels sons vocàlics. Recorda que la gran majoria
de monosíl·labs són tònics i que els àtons són
aquells que necessiten una altra paraula contigua
que els faci de suport.
a) Ha arribat a casa seva.
b) Ahir al matí em va passar per alt.
c) És cert: es veia tot des del pis de dalt.
d) Què vols? Desitges que vingui?
e) Pescava amb un ham molt especial.
f) Pel passadís hi ha pèl de la gossa.
5. Pronuncia els parells de mots següents. T’adonaràs
que s’assemblen molt (són parònims) o es
confonen en pronunciar-los (són homòfons en català
oriental). Aplica’ls en diverses frases, de manera
que quedi ben clar el significat de cada mot.
a) efecte / afecte
b) compra’n /compren
c) jutge / jutja
d) accepció / excepció
e) accés - accedir / excés - excedir
f) lliurament / lliurement
g) al·ludir / eludir
h) manar /menar
L’ortografia de la vocal neutra
i de la u feble
www 43
Fonètica Morfologia i ortografia nominal
Com hem vist, el vocalisme àton de la major part dels
parlars orientals presenta només tres sons, i aquest
fet comporta dificultats ortogràfiques, ja que es poden
representar per cinc lletres o grafies.
Observa el quadre següent.
Vocalisme àton
So Grafia Exemples
[E] a natura
e meravellós
[i] i (ï)* incendi, actuï
[u] o composició
u cultura
*En aquest cas, la dièresi indica que la i
àtona no forma diftong amb la vocal que
la precedeix.
Així doncs, per escriure correctament les grafies
de la vocal neutra [E] i la u feble [u], cal seguir les normes
ortogràfiques que tens a continuació:
Ortografia de la vocal [E] en les terminacions de les paraules
1. A/E en les terminacions dels noms i els adjectius
• En el singular, si són masculins, acaben normalment en e; si són femenins, acaben normalment en a:
home pobre - dona pobra tracte correcte - resposta incorrecta el nostre metge - la vostra cosina un altre dubte - una altra vegada
Excepcions
S’escriu a la vocal final d’algunes paraules masculines:
– Els noms masculins acabats en -ma (clima, fantasma, trauma...); -arca (monarca, patriarca, jerarca...); -ista (artista, ciclista, dentista...);
-cida (homicida, insecticida, suïcida); -ta (atleta, planeta, poeta...).
– Altres noms masculins (espia, ioga, mapa, paraigua...) i alguns adjectius d’una sola terminació (agrícola, indígena, nòmada,
egoista, entusiasta...).
S’escriu e la vocal final d’algunes paraules femenines:
– Noms corrents (base, classe, espècie, febre, frase, imatge...); nom cultes o tècnics (barbàrie, calvície, cúspide, el·lipse, hipèrbole...)
i la majoria d’adjectius d’una sola terminació (jove, rude, salvatge, xerraire, amable, enorme, solemne, alegre, lliure, terrestre...).
• En el plural, els noms i adjectius acaben sempre en es:
uns homes cultes - unes dones cultes els comptes exactes - les sumes exactes
Observació
El fet de canviar la a per la e comporta modificacions ortogràfiques en l’arrel d’alguns noms i adjectius:
època - èpoques adreça - adreces piragua - piragües
amiga - amigues roja - roges Pasqua - Pasqües
2 3
Textos que aporten
informació complementària.
Comentari de text complet
sobre un text representatiu del
període històric estudiat.
Llocs web, pel·lícules, llibres…
interessants per ampliar
l’estudi del període
i els autors explicats.
Indica la presència en la pàgina
d’una adreça d’Internet, que es
redirecciona al web de l’editorial:
www.espaibarcanova.cat.