Imatges de voramar - L'Ametlla de Mar

Imatges de voramar

Edició:
La Mar de Museus
Imatges del Catàleg:
· Arxiu Central del Port de Tarragona.
· Arxiu d’Imatges de Miquel Graells (L’Estartit).
· Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre.
· Arxiu Fotogràfic del Museu de la Marina de Vilassar.
· Arxiu Fotogràfic Municipal de Vilanova i la Geltrú.
· Arxiu Mas.
· Arxiu Municipal de l’Ajuntament del Masnou.
· Arxiu Municipal de Mataró.
· Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols.
· Centre de Documentació Marítima (APB-MMB).
· Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Arxiu Fotogràfic.
· Museu de la Pesca. Palamós.
· Museu del Montsià.
· Museu del Port de Tarragona.
Disseny:
Diptic Comunicació
Impressió:
XXXXXXXXX

Imatges de voramar

Presentació
Imatges de voramar és la segona exposició itinerant que realitzen conjuntament les institucions que formen la Mar de Museus.
La Mar de Museus aplega, des de l’any 1999, els museus i entitats que treballen en l’àmbit de la gestió del patrimoni marítim i
fluvial de Catalunya.
Els museus conservem, produïm i gestionem patrimoni, coneixement i, per suposat, memòria. La fotografia ha esdevingut
contemporàniament un element de referència en el treball dels museus, ja que constitueix un component destacat d’aquest
patrimoni, una font de coneixement i un testimoni privilegiat de la memòria col·lectiva.
L’exposició presenta més de 100 imatges procedents de tot el llarg litoral català, des de la Costa Brava fins a la Costa i el tram
final de l’Ebre, en un interval que va des de finals del s. XIX als inicis dels anys seixanta del s. XX.
Al llarg d’aquest període la fotografia ha documentat la fesomia, el context social i econòmic, i la història recent de tota la costa
catalana abans del gran canvi que ha viscut, des dels anys seixanta, aquesta estreta franja litoral, que ha estat la part del territori
català que ha experimentat una transformació física, urbanística, demogràfica i econòmica més intensa.
A l’igual que l’exposició, el catàleg, que recull una síntesi d’aquella, és una crònica d’imatges que commou per la seva capacitat
d’evocació, per la seva bellesa i pel valor extraordinari de la informació que conté. La càmera fotogràfica captura el present
instantàniament, un moment que esdevé privilegiat i que, pel simple fet de ser fotografiat, queda preservat del flux que el temps
reemplaça i esdevé, després, record i representació de la història col·lectiva. És així com us convidem a passar a poc a poc les
pàgines del catàleg, gaudiu i entreteniu-vos en contemplar els entorns i llocs del front marítim, els treballs artesanals dels mestres
d’aixa en la construcció dels bastiments, l’àmplia gamma de models i formes de les embarcacions, les feines feixugues d’avarar
i treure i, en definitiva, la vida i el batec de la gent i dels pobles costaners.

índex
05 Paisatges15 Construcció de bastiments 23 Barques i vaixells 31Avarar i treure
39
Viure arran d’aigua

Les drassanes Mallol, construïdes davant del passeig guixolenc
Any 1918-21 · Autor desconegut · Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. MHSFG
Paisatges
05

Paisatges
06
La línia de costa i la fesomia de les
poblacions banyades per la mar és
el que ha canviat més en l’últim segle.
Abans, la línia costanera era de ple
domini de la gent de mar i els pobles
eren fets de cases petites i humils
emmarcades per la verdor dels pins
i en sobresortia, de tant en tant, una
església amb campanar. Les platges
només eren tacades per les barques,
els ormejos que jeien al sol o el viure
de la seva gent.
Després, vingueren les infrastructures.
El ferrocarril estampà la seva
línia entre els pobles i la mar o
emmarcava les vores del riu. Les
carreteres serpentejaven a la vora
de la mar i el riu sense deixar-los
expandir-se. Més tard, la pressió
turística creà una paret de formigó
contínua que esborrava els arbres
de l’interior i dominava les platges
laterals. Els ports naixien i omplien
de roquissar les verdes badies. Els
ponts creuaven amb un tall sec els
rius i mataven el passos de barca.
Tot el món estava canviant, però la
gent seguia vivint amb la mirada fixa
en els treballs de cada dia, sense
observar el que estava passant.
Molt més canviaran les coses. Però,
s’apunta un nou model de futur:
preservar els espais verges,
recuperar el paisatge antic, fer
conviure la modernitat amb l’equilibri
d’una vida que també viuran les
generacions futures. Recuperar,
d’alguna manera, aquell món que
es vivia abans.
Ara us presentem com eren aquests
pobles nostres de voramar, quan la
gent encara no pensava en la
importància del patrimoni perquè el
vivien, quotidianament. Som, si fa
no fa, un segle enrere i això és el
que s’hi podia veure.

Moll fluvial d’Amposta i, al fons, el Pont Penjant, sobre el riu Ebre.
Cap al 1920 · L. Roisin · Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Arxiu Fotogràfic. MMA
07

Vista parcial del port de Tarragona amb la ciutat al fons.
Any 1950 · Foto Raymond · Arxiu Central del Port de Tarragona. MPT
08
imatges de voramar

Perspectiva, de llevant a ponent, del Passeig Marítim.
Primera meitat del s. XX · R. Bellmunt · Arxiu Fotogràfic Municipal de Vilanova i la Geltrú. AVNG
paisatges
09

Embarcacions a la dàrsena del Comerç.
Any 1923 (3 d’agost) · Autor desconegut · Centre de Documentació Marítima (APB-MMB). MMB
10
imatges de voramar

Celebració de regates a la platja del Masnou.
Any 1912-13 · Carles Orta · Arxiu Municipal de l’Ajuntament del Masnou. MMNM
paisatges
11

Platja de Vilassar i les barques amb la bandera negra hissada com a protesta per la construcció
del mur del ferrocarril.
Any 1905 · Felicià Sust · Arxiu del Museu de la Marina de Vilassar. MMVM
Vista de la façana marítima de Mataró amb barques d’arrossegament en primer terme.
Cap al 1950 · Santi Carreras Sajaloli · Fons Carreras. Arxiu Municipal de Mataró. MdM
12
imatges de voramar

Front marítim i port de Palamós.
Cap al 1950 · J. Cebollero · Museu de la Pesca. Palamós. MP
L’Estartit des del mar.
Cap al 1930 · V. Fargnoli · Arxiu Mas. CQ
paisatges
13

Construcció de bastiments
Fragata Catalunya, davant la Platja Gran de Palamós,
durant les tasques de neteja i reparació.
Any 1895 · Autor desconegut · Fons L. Collell. Museu de la Pesca. Palamós. MP
15

Construcció
de bastiments
16
L’arquitecte taca la pàgina blanca
per dibuixar-hi l’espai de l’edifici que
més li agrada. I vol que l’edifici sigui
harmoniós i formi part d’un paisatge.
Amb el mateix esperit, els nostres
mestres d’aixa parien petites barques
i bots, grans bergantins i pailebots.
Aquells bastiments havien de ser
bells, però també havien de solcar
la mar. Els pescadors i mariners se’ls
acostaven amb reverència i els
demanaven... “que sigui com una
pometa”, perquè la poma era la
rodona perfecta que deixa lliscar les
aigües amorosament com llisca entre
les mans... “que sigui com un peixet”,
perquè el seu navegar fos el més
gràcil i els tornés al més ràpidament
possible a port per vendre l’esforç
del seu treball i retrobar-se amb la
seva gent.
El mestre d’aixa escoltava els
mariners i els pescadors, potser no
havia navegat mai, però els entenia
i sabia què li demanaven. Però amb
això no es construïa un vaixell ni un
petit bot: s’havia de bastir segons
els tractats del moviment: que avanci
i cavalqui les onades, que resisteixi
els embats dels vents i que s’hi pugui
treballar. S’havia de construir un
edifici, una escultura en moviment
però pensant en tots els estadants
que l’habitaven. Era igual si era una
pometa o un peixet, perquè no era
cap d’aquestes dues coses: era un
nou pas per solcar l’aigua. Sempre
igual, però mai de la mateixa manera.
I l’experiència li deia que aquella
barca que havia fet l’any abans no
era prou valenta per remuntar el cop
de mar de proa, o que aquella altra
que havia fet fa més temps se
l’emportava massa la mar i que
aquella altra més llunyana no passava
prou bé els roquissars. També sabia
que havia de modificar el llaüt perquè
sortegés millor els viaranys del riu.
Amb totes aquestes idees, el cervell
començava a bullir i arribava el
moment de fer aquell pas tan màgic
i difícil de la creació: deixar que les
idees del cap flueixin per les venes
cap a les mans i que aquestes
aconsegueixin una nova realitat. Una

ealitat millor que les antigues, que
tindria un navegar més dolç i un
moviment més àgil.
El primer pas era el model: mitja
barca de fusta a partir de la qual es
reproduiria el futur bastiment. Les
formes d’aquella construcció que
tenia al cap havien de passar a un
tros de fusta format per set tauletes
rectangulars de la mateixa mida. En
aquestes fustes enganxades, el
mestre d’aixa anava dibuixant la
forma externa del vaixell retallant, a
cops d’aixa, els trossos de fusta que
sobraven i polint-ho amb el ribot
perquè s’anessin arrodonint les
formes i les entrades i sortides
d’aigua fossin prou lliscants.
El següent pas traspassava les línies
d’aquelles fustes als plànols on es
dibuixaven les formes. Un plànol
mostrava el bastiment de proa a
popa i l’altre de dalt a baix.
Finalment, començava la construcció
del bastiment. Primer la quilla, el gaó
i les quadernes que, com la columna
vertebral i les costelles del cos humà,
formaven l’estructura de
l’embarcació. Més tard, les altres
estructures secundàries i, a l’últim,
les diferents superfícies: el folre i la
coberta.
Com a últim pas, el mestre d’aixa
deixava els detalls que feien la barca
més seva, aquells petits tocs que
feien que en qualsevol lloc de la costa
o del riu sabessin qui l’havia parit.
Però el mestre d’aixa no estava sol.
Al taller, l’acompanyaven els calafats
que col·locaven l’estopa en les
juntures que després cobrien amb
reïnes i quitrans per fer estanc el nou
vaixell. Fora del taller, un exèrcit
d’oficis treballaven en paral·lel perquè
ell només s’ocupés de construir. Al
bosc, hi havia els llenyataires, que li
tallaven fustes fortes (alzines i roures
i oliveres) amb un tall precís perquè
s’adaptés a les formes del buc i
també li tallaven les fustes més toves
(sobretot, el pi) que havia de recobrir
tota la barca. També hi havia el
mestre veler, que havia de conèixer
el buc per poder fer-li les veles a
mida perquè li donessin un ràpid
navegar. Els cordellers i soguers
preparaven tot l’entramat de cordes
que hissarien les veles i fixarien els
pals. A les foneries, treballaven per
fer àncores i altres aparells de ferro.
Es necessitava una munió d’oficis
perquè aquell vaixell o aquella barca
pogués començar a llepar la mar.
Just al moment abans de poder
començar a navegar.
17

Mestres d’aixa i calafats dels “Astilleros Tarragona”.
Cap al 1940 · Autor desconegut · Arxiu Central del Port de Tarragona. MPT
18
imatges de voramar

Les antigues drassanes de Tortosa, al camp dels Titets.
Finals s. XIX · Atribuïda a Bonaventura Masdeu · Museu del Montsià. MMA
Caseta i taller del mestre d’aixa Fernando Rodríguez davant del passeig del Carme.
Primera meitat del s. XX · Joan Sirvent · Arxiu Fotogràfic Municipal de Vilanova i la Geltrú. AVNG
construcció de bastiments
19

El vapor gànguil Francolí, a punt per a l’avarada, a Tarragona.
Any 1893 (26 d’agost) · Torres · Arxiu Central del Port de Tarragona. MPT
20
imatges de voramar

Veler construït al taller “Varadero Carré”.
Any 1930-35 · Autor desconegut · Arxiu Municipal de
Sant Feliu de Guíxols. MHSFG
El vapor Anita, vaixell amb buc metàl·lic,
construït als tallers Sales, a Tortosa.
Fou el darrer vapor que va navegar per l’Ebre.
Any 1950 · Ramon Borrell · Arxiu Històric Comarcal
de les Terres de l’Ebre. MMA
construcció de bastiments
21

Embarcacions al port de Palamós. En primer terme,
teranyines a la Platja Gran.
Any 1950 · J. Granés · Fons L Collell. Museu de la Pesca. Palamós. MP
Barques i vaixells
23

Barques i vaixells
24
La gent de fora de la mar diu barca
o vaixell. I amb això ho acaben tot.
Però la gent de mar, la que la viu
cada dia i necessita dominar-la,
parla d’un món més complex i ric
on cada ofici necessita una manera
diferent d’acostar-se a l’aigua i
conrear-la. I dins d’aquests oficis,
encara trobarem diferents maneres
d’interpretar el bastiment perquè
s’adapti millor a l’ormeig, a la
càrrega, als treballs del port o a la
passejada.
El temps, ha ajudat a canviar i a
diversificar l’estampa de les
embarcacions. L’entrada del motor
va fer canviar l’organigrama i la
jerarquia dels bastiments. El motor
va ajudar la gent de mar a assegurarse
la tornada a la recer del port o de
la casa, però també va llençar per la
borda els matisos de les veles i la
finor de les línies que acaronaven
l’aigua. Els nous materials que
vingueren després, el ferro i el plàstic,
n’augmentaren les grandàries.
Barques i vaixells necessitaven
adjectius i els nous adjectius han
devorat els noms que els
comandaven. Així, una barca de bou
esdevé un bou perquè la força que
l’arrossega guanya la navegació; un
vaixell-de-càrrega-que-transportapetroli
es transforma per art
d’encantament en un petrolier
presidit per un especialitzat entramat
d’aixetes i tubs que, com les artèries
de la sang, van bombejant la saba
negra fins al moll.
Els pescadors volen que els seus
bastiments tinguin a prop l’aigua,
perquè necessiten tenir a la vora de
la mà el peix lluent que salta. Però
els pescadors d’arrossegament
demanen trescar de pressa la mar
per fer un camí més llarg que guanyi
el peix. En canvi els de les teranyines
o els llums, s’estimen més poder
embarcar la multitud de sardines en
una gran estiba de caixes. I els
pescadors de l’art petit han de tocar
amb la mà el peix que s’escapa.

Els mariners, en canvi, volen vaixells
alts i forts, allunyats de la mar i amb
una panxa gran i ampla que
agomboli les mercaderies o el
passatge com tresors i que
aconsegueixin aviat terres llunyanes.
Però els vaixells de càrrega sòlida
demanaran força de grues per
embarcar i desembarcar i els dels
líquids una corrua serpentejant de
tubs. Els vaixells de passatgers
exigiran, en canvi, amplis espais per
al lleure del passatge i constrenyeran
cada vegada més l’espai de les
cabines perquè allí no hi ha despesa.
Els que treballen als ports volen
construccions fortes, que no es
dobleguin davant del pes que han
de treure del fons del mar o traslladar
d’un lloc a l’altre. Aquí hi haurà la
draga, que necessitarà lloc per a les
màquines i tenir a la vora amples
vaixells que li vagin prenent la
càrrega. Els dels remolcadors
aplaudiran els bastiments valents
de proa per empènyer grans vaixells
i, a les bodegues, la força dels
cavalls per arrossegar-lo. Però al
costat hi ha el petit bot del bus i el
del pràctic que demanen altres
coses molt diferents.
La gent del riu demanen barques
plenes i planeres per transportar les
càrregues d’arròs o de carbó per
aquelles aigües tranquil·les. Els
vapors ajudats pel motor de rodes
i compartint espai amb els
passatgers; els llaüts i les barques
arrosseres preocupats per remuntar
el riu ajudats de les veles, el rem i
la sirga. Altres, a prop del delta,
demanen barques lleugeres per
navegar per entremig dels arrossars
o per pescar a cavall de mar i riu.
Els que viuen la mar en l’esbarjo,
volen una daina, que amb tota la
gràcia els transporti d’una cala a
l’altra. Però uns volen anar-hi a vela,
ajaguts a la coberta i d’altres amb
un motor que llisqui a tota pastilla
per damunt les ones.
Tots tenen la mateixa mar i les
mateixes onades. Tots demanen
una cadència determinada, una
cançó diferent per a un únic
pentagrama.
Mireu bé, doncs, i veureu que no hi
ha una sola mar, ni una sola manera
de solcar-la. Perquè no són iguals
les petites barques dels pescadors
endormiscades a la platja o a la
recer d’un petit moll, que els alts
vaixells de cabotatge que poden
dormir enmig de mars braves i
devorar hectàrees de moll. Ni és el
mateix la robusta embarcació del
port que quasi que no té baranes,
perquè viu a les aigües arrecerades,
que aquella canoa o aquell veler
que volen arribar aviat a una altra
mar propera.
25

Barca de mitjana de cabotatge.
Cap al 1890 · Autor desconegut · Arxiu Municipal de
Sant Feliu de Guíxols. MHSFG
26
Llaüt Catalunya, un dels últims que transportà
mercaderies per l’Ebre.
Cap al 1940-50 · Germans Roig · Col. T. Pujol Font.
Museu del Montsià. MMA
imatges de voramar

Draga de catúfols de la “Junta de Obras del Puerto”.
Any 1907 · Autor desconegut · Centre de Documentació Marítima (APB – MMB). MMB
barques i vaixells
27

La caseta i el bot de salvament de Vilanova i la Geltrú.
Primera meitat del s. XX · R. Bellmunt · Arxiu Fotogràfic Municipal de Vilanova i la Geltrú. AVNG
28
imatges de voramar

Vapor Ciudad de Tortosa remuntant el riu Ebre, enfront la resclosa d’entrada al Canal Marítim,
a Amposta.
Cap al 1905 · L. Barceló · Col. J.J. Ortí. Museu del Montsià. MMA
Veler a port.
Principis del s.XX · Felicià Sust · Arxiu Fotogràfic del Museu de la Marina de Vilassar. MMVM
barques i vaixells
29

L’avarada
Cap al 1940 · Santi Carreras Sajaloli · Fons Carreras. Arxiu Municipal de Mataró. MdM
Avarar i treure
31

Avarar i treure
32
Al crit de Vara! Vara! tothom empenyia
amb força el bastiment per tornar-lo
a l’aigua.
Abans, quan no hi havia ports, l’únic
refugi segur per als bastiments era la
sorra de la platja, allà on no arribaven
els cops de mar. Cada dia, a l’arribar
en terra, la gent de mar havia de pujar
les barques a la sorra (treure) i allí les
deixaven dormir fins que havien de
tornar a la mar (avarar).
En les avarades i les tretes, els homes
havien de vetllar per la seguretat del
bastiment i entraven a mar fins que
la barca surés.
La feina més dura se l’emportaven
els palers, que anaven introduint uns
pals travessers, plens de sèu, sota la
quilla de la barca perquè pogués anar
lliscant sense aturades. A l’estiu, fins
i tot podia ser un treball agradable; a
l’hivern, les contínues mullenes i la
salut gastada pels anys, els acostaven
més ràpidament cap a la mort. De
vegades, el perill de la feina tallava
una vida en sec i en molts de ports
us explicaran velles històries de
pescadors o mariners que van morir
d’un mal cop d’un tros de fusta
desprès o pel fuet d’una corda
segada.
Amb el pas dels anys, la treta i
l’avarada anà canviant. Primer, foren
els animals –bous i mules- qui
ajudaren a fer la força bruta. Després,
petites màquines –gigres i cabristantsajudaven
a estirar els bastiments.
Molt després, ja hi hagué un lloc
específic per treure i avarar: el “carro”.
Un carro mecànic s’introduïa a l’aigua
i estirava el bastiment fins a un lloc
sec i segur. Actualment, un invent nou
ha simplificat molt més la feina: els
“travellings”. Un enginy de corretges
que “pesca” literalment el buc fins a
deixar-lo en un racó del moll.
Però, també hi havia una altra avarada
plena de llum i festa. Després de molt
de temps de construcció, la barca
endiumenjada i lluent com una patena
es disposava a entrar per primera
vegada a la mar. El mestre d’aixa i
l’amo eren els més nerviosos, el
capellà i el padrí o la padrina n’eren
els protagonistes. Després de les
oracions i l’aigua beneita, la padrina
donava el cop de sortida i poc
després, com una exhalació entremig
del rebombori de puntals que
colpejaven la terra, la barca prenia
fusa cap al seu destí final: la mar. Tot
el poble participava de la festa al
nouvingut.

Barques i cabrestants a la sorra de la platja propera a l’estació de tren del Masnou, amb
alguns banyistes.
Meitat dels anys 60 · Autor desconegut (probablement Josep Fortea) · Arxiu Municipal de l’Ajuntament del
Masnou. MMNM
33

El bot de salvament Miquel de Boera sortint a la mar.
Finals del s.XIX · Autor desconegut · Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols. MHSFG
34
imatges de voramar

Avarant el bastiment a la sorra, a la platja de Sant Feliu.
Cap al 1930 · Francesc Llorens · Fons Francesc Llorens. Arxiu Municipal
de Sant Feliu de Guíxols. MHSFG
avarar i treure
35

Avarada de la cinta AntonAlfre, des de les drassanes de Sebastià Roch, al carrer Jaume I,
fins al Port de Tarragona.
Cap al 1944 · Autor desconegut · Museu del Port de Tarragona. MPT
El vapor Anita, tot guarnit, el dia de la seva avarada a Tortosa.
Any 1915 (29 d’octubre) · Ramon Borrell · Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre. MMA
36
imatges de voramar

Avarada de la barca d’arrossegament Estrella Polar a les drassanes Tinus, de Palamós.
Any 1949 · Autor desconegut · Fons J. Cusí. Museu de la Pesca. Palamós. MP
Parella de bous, després de la treta, a la platja de Mataró.
Cap al 1910-20 · Autor desconegut · Donació de Manuel Lligonya, a l’Arxiu Municipal de Mataró. MdM
avarar i treure
37

Viure arran d’aigua
Càrrega d’un vapor al Moll de la Costa.
Cap al 1920 · Autor desconegut · Arxiu Central del Port de Tarragona. MPT
39

Viure arran
d’aigua
40
Al voltant dels ports, hi ha tot un
món de móns, una teranyina d’oficis
que viuen l’un al costat de l’altre.
De vegades són a tocar i ni es
coneixen, d’altres vegades són a
mil milles de distància i sempre són
a prop del pensament.
Hi ha els pescadors omnipresents
que omplen sempre un racó del
port. Ells teixien la seva vida arran
de mar, en unes cases humils i netes
que vivien de cara a la gran plaça
de la platja on feina i lleure estaven
agermanats.
Darrere d’ells, s’hi congrien un estol
d’oficis. Els mestres d’aixa, que d’un
tros de fusta en fan un bastiment.
La gent que construeix aquells
enginys de pesca per enamorar els
peixos fins que ja estan atrapats:
des dels que fabriquen les xarxes,
a les dones que les adoben. També
hi trobareu els vells que
confeccionen les nanses amb el
vímets o a aquell terrissaire que fa
un cadúfol ben fi perquè s’hi adormi
el pop. El traginer, que sap un camí
secret en terra on devoren
amorosament aquell peix o les
peixateres que netegen amb llestesa
el peix mentre n’expliquen la
recepta. I també hi ha el cuiner, que
sap més de cent secrets perquè el
peix pugi del paladar fins a la glòria.
En un altre tros de port hi viuen els
grans vaixells. Dalt del vaixell, en el
punt més alt, dins el pont, hi ha els
comandaments, presidits pel capità
que és el que pren les grans
decisions, no només per al vaixell,
també per a la sort dels seus homes.
Més avall, feinejant per les cobertes,
hi ha els mariners, que saben tots
els camins de la mar i desfer el nus
més enrevessat de la corda. A sota
de tot, els mecànics que no veuen
el sol, però que mantenen el motor
en punt.
A redós de la gent de bord i
d’aquests grans vaixells hi neix una
altra retícula d’oficis. El boter que
amaga el tresor del vi dins de la

que volen dormir escampades pel
port. Els camàlics que transporten
el sac i el deixen caure amb la gràcia
del prestidigitador. Al costat de tots
aquests, també hi ha els vaixells de
passatgers on habiten la mateixa
gent que als hotels de luxe:
cambrers i bàrmans que saben
servir les copes a ritme de vals
sense que en caigui ni una gota o
els que netegen les habitacions i el
quiosquer que ven revistes i diaris.
També hi ha els treballadors
portuaris que potser no pujaran mai
dalt d’un vaixell, però sense els
quals s’aturaria el món i les
mercaderies es moririen
d’avorriment i els vaixells d’enyor.
Els gruistes que enfilen les
mercaderies cap al vaixell o les
buiden ràpidament a cullerades. El
guardamolls que no deixa que
prenguin ni una engruna del preciat
transport. El pràctic del port que
ensenyarà a un gran vaixell el camí
secret per dormir a recer del moll.
Als molls del riu, també hi viuen
desenes d’oficis lligats al tràfec de
mercaderies i persones, amunt i
avall del riu o d’una riba a l’altra.
Finalment, hi ha aquells que el viuen
sense benefici, només per son plaer.
El nedador que vol guanyar la mar
per arribar a l’altra riba. I aquells
que voguen fort perquè el seu bot
llauri la cara de l’aigua més de
pressa que els altres. I aquell que
velejant es deixa portar per
l’embarcació en una mar en calma,
només per sentir el sol com li
acaricia la galta i olorar la salabror
que li arriba fins a l’ànima.
Tots aquests oficis i desoficis viuen
dins dels ports. Aquests i molts
altres. Darrere d’aquests oficis, però,
hi ha les persones. Una gent humil,
perquè abans els ports i, sobretot,
les platges eren llocs humils on el
metre quadrat no es comptava.
Les cases eren petites, però netes
i els estadants dormien a prop dels
ormeigs de la pesca. Hi havia poca
decoració i no era envejada la
primera línia de mar, però eren allí
i veien de prop la barca.
La platja i el port eren la gran plaça
del poble on es vivien i es visitaven
els treballs i al diumenge es
transfigurava per art d’encantament:
la gent hi passejava amb els millors
vestits i s’hi compartien jocs i
festejos. A l’estiu, la plaça s’allargava
mar endins i, cap a mig segle, els
primers turistes ja hi guaitaven.
Aquesta gent vivien tots a tocar l’un
de l’altre. Si era dia de desgràcia,
hi corrien tots per salvar el que es
podia. Si era dia d’alegria,
s’encomanaven la rialla.
41

Descàrrega de sacs al Moll de la Barceloneta.
Any 1923 · Autor desconegut · Centre de Documentació Marítima (APB – MMB). MMB
Joc de cucanya. Des de les roques de sang-i-fetge, els nens intenten arribar a la bandera.
Cap al 1900 · Amadeu Mauri · Col. Espuña-Ibáñez. Arxiu Municipal
de Sant Feliu de Guíxols. MHSFG
42
imatges de voramar

Exterior d’una botiga de pescadors de
Vilanova i la Geltrú.
Any 1935 · J. Carbonell · Arxiu Fotogràfic Municipal
de Vilanova i la Geltrú. AVNG
viure arran d’aigua
Pas de barca al riu Ebre, a Amposta.
Cap al 1910-15 · L. Barceló · Col. J. Sabaté Prats.
Museu del Montsià. MMA
43

Pescadors de Montgat que venien al Masnou perquè avaraven millor les barques.
Principis dels 60 · Josep Fortea · Fons Quirse. Arxiu Municipal de l’Ajuntament del Masnou. MMNM
Dones adobant xarxes a la platja de Sant Feliu.
Cap al 1930 · Francesc Llorens · Fons Francesc Llorens. Arxiu Municipal
de Sant Feliu de Guíxols
MHSFG
44
imatges de voramar

Desmallant el peix del sardinal.
Any 1905 · Felicià Sust · Arxiu Fotogràfic del Museu de la Marina de Vilassar. MMVM
viure arran d’aigua
45

Grup de gent treballant el peix.
Cap al 1940-50 · Santi Carreras Sajaloli · Fons Carreras.
Arxiu Municipal de Mataró. MdM
46
Peixateres a la zona del mercat del peix a
Sant Feliu.
Primer terç del s. XX · Francesc Llorens · Fons
Francesc Llorens. Arxiu Municipal de Sant Feliu de
Guíxols. MHSFG
imatges de voramar

Traient la xarxa a la platja de l’Estartit.
Any 1909 · Autor desconegut · Arxiu d’imatges de Miquel Graells (L’Estartit). CQ
Barques parellones, a vela, tornant al port de La Ràpita al caure la tarda.
Cap al 1930 · Agustí Fígols · Museu del Montsià. MMA
viure arran d’aigua
47

Museus que formen La Mar de Museus
Can Quintana Centre Cultural de la
Mediterrània. CQ
C/ d'Ullà, 31
17257 - Torroella de Montgrí
Tel. 972.75.51.80
canquintana@torroella.org
www.torroella.org/canquintana
Museu de la Pesca. MP
Oficines: Pl. Països Catalans s/n
17230 - Palamós
Tel. 972.60.12.44
Fax. 972. 31.21.44
Museu: Moll Pesquer s/n
Tel. 972.60.04.24
Fax. 972.31.66.86
museudelapesca@palamos.org
www.museudelapesca.org
www.palamos.org/museudelapesca
Museu d'Història de Sant Feliu
de Guíxols. MHSFG
C/ Abadia, s/n
17220 - Sant Feliu de Guíxols
Tel. 972.82.15.75
Fax. 972.82.15.74
museuhistoria@guixols.net
Museu de Mataró. MdM
El Carreró 17-19
08301 - Mataró
Tel. 93.758.24.01
Fax.93.758.24.02
museum@ajmataro.es
Museu de la Marina de Vilassar de Mar
Museu Municipal de Vilassar de Mar.
MMVM
Av. Eduard Ferrés i Puig, 31
08340 - Vilassar de Mar
Tel. 93.750.21.21
Fax. 93.759.30.01
museudelamarina@yahoo.es
www.museudelamarina.net
Museu Municipal de Nàutica
del Masnou. MMNM
C/ Josep Pujades Truch, 1A
08320 - El Masnou
Tel. 93.540.50.02
Fax. 93.540.80.59
museu.nautica@correu.ajelmasnou.es
www.ajelmasnou.es/museu
Museu Marítim de Barcelona. MMB
Av. de les Drassanes, s/n
08001 - Barcelona
Tel. 93.342.99.20
Fax. 93.318.78.76
savallrj@diba.es
www.diba.es/mmaritim
Consorci EL FAR.
Centre dels Treballs del Mar
C/ Escar, 6-8
08039 - Barcelona
Tel. 93.221.74.57
Fax. 93.221.54.56
elfar.difus@diba.es
www.elfar.diba.es
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú. AVNG
Pl. de la Vila, 8
08800 - Vilanova i la Geltrú
Tel. 93.814.00.00
Fax. 93.814.24.25
ajt_vilanova@vilanova.org
www.vilanova.org/ciutat/index.htm
Museu del Port de Tarragona. MPT
Refugi 2, Moll de Costa
43004 - Tarragona
Tel. 977.259.442
Fax. 977.259.446
meseuport@porttarragona.es
www.porttarragona.es
Museu Comarcal del Montsià. MMA
C/ Gran Capità, 34
43870 - Amposta
Tel. 977.70.29.54
Fax. 977.70.21.53
info@museumontsia.org
www.museumontsia.org

Barcelona
Museu Marítim de Barcelona
Vilanova i la Geltrú
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Tarragona
Museu del Port de Tarragona
Amposta
Museu Comarcal del Montsià
St. Feliu de Guíxols
Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols
El Masnou
Museu Municipal de Nàutica del Masnou
Vilassar de Mar
Museu de la Marina de Vilassar
Museu Municipal de Vilassar de Mar
Barcelona
Consorci El Far
Mataró
Museu de Mataró
Torroella de Montgrí - l’Estartit
Can Quintana Centre Cultural de la Mediterrània
Palamós
Museu de la Pesca

Can Quintana. Torroella de Montgrí
Museu de la Pesca. Palamós
Museu d’Història. Sant Feliu de Guíxols
Museu de Mataró
Museu de la Marina de Vilassar de Mar
Museu Municipal de Nàutica del Masnou
Museu Marítim de Barcelona
Consorci El Far. Barcelona
Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Museu del Port de Tarragona
Museu Comarcal del Montsià. Amposta
Coordina: