Imatges de voramar - L'Ametlla de Mar

Els mariners, en canvi, volen vaixells
alts i forts, allunyats de la mar i amb
una panxa gran i ampla que
agomboli les mercaderies o el
passatge com tresors i que
aconsegueixin aviat terres llunyanes.
Però els vaixells de càrrega sòlida
demanaran força de grues per
embarcar i desembarcar i els dels
líquids una corrua serpentejant de
tubs. Els vaixells de passatgers
exigiran, en canvi, amplis espais per
al lleure del passatge i constrenyeran
cada vegada més l’espai de les
cabines perquè allí no hi ha despesa.
Els que treballen als ports volen
construccions fortes, que no es
dobleguin davant del pes que han
de treure del fons del mar o traslladar
d’un lloc a l’altre. Aquí hi haurà la
draga, que necessitarà lloc per a les
màquines i tenir a la vora amples
vaixells que li vagin prenent la
càrrega. Els dels remolcadors
aplaudiran els bastiments valents
de proa per empènyer grans vaixells
i, a les bodegues, la força dels
cavalls per arrossegar-lo. Però al
costat hi ha el petit bot del bus i el
del pràctic que demanen altres
coses molt diferents.
La gent del riu demanen barques
plenes i planeres per transportar les
càrregues d’arròs o de carbó per
aquelles aigües tranquil·les. Els
vapors ajudats pel motor de rodes
i compartint espai amb els
passatgers; els llaüts i les barques
arrosseres preocupats per remuntar
el riu ajudats de les veles, el rem i
la sirga. Altres, a prop del delta,
demanen barques lleugeres per
navegar per entremig dels arrossars
o per pescar a cavall de mar i riu.
Els que viuen la mar en l’esbarjo,
volen una daina, que amb tota la
gràcia els transporti d’una cala a
l’altra. Però uns volen anar-hi a vela,
ajaguts a la coberta i d’altres amb
un motor que llisqui a tota pastilla
per damunt les ones.
Tots tenen la mateixa mar i les
mateixes onades. Tots demanen
una cadència determinada, una
cançó diferent per a un únic
pentagrama.
Mireu bé, doncs, i veureu que no hi
ha una sola mar, ni una sola manera
de solcar-la. Perquè no són iguals
les petites barques dels pescadors
endormiscades a la platja o a la
recer d’un petit moll, que els alts
vaixells de cabotatge que poden
dormir enmig de mars braves i
devorar hectàrees de moll. Ni és el
mateix la robusta embarcació del
port que quasi que no té baranes,
perquè viu a les aigües arrecerades,
que aquella canoa o aquell veler
que volen arribar aviat a una altra
mar propera.
25