Imatges de voramar - L'Ametlla de Mar

ealitat millor que les antigues, que
tindria un navegar més dolç i un
moviment més àgil.
El primer pas era el model: mitja
barca de fusta a partir de la qual es
reproduiria el futur bastiment. Les
formes d’aquella construcció que
tenia al cap havien de passar a un
tros de fusta format per set tauletes
rectangulars de la mateixa mida. En
aquestes fustes enganxades, el
mestre d’aixa anava dibuixant la
forma externa del vaixell retallant, a
cops d’aixa, els trossos de fusta que
sobraven i polint-ho amb el ribot
perquè s’anessin arrodonint les
formes i les entrades i sortides
d’aigua fossin prou lliscants.
El següent pas traspassava les línies
d’aquelles fustes als plànols on es
dibuixaven les formes. Un plànol
mostrava el bastiment de proa a
popa i l’altre de dalt a baix.
Finalment, començava la construcció
del bastiment. Primer la quilla, el gaó
i les quadernes que, com la columna
vertebral i les costelles del cos humà,
formaven l’estructura de
l’embarcació. Més tard, les altres
estructures secundàries i, a l’últim,
les diferents superfícies: el folre i la
coberta.
Com a últim pas, el mestre d’aixa
deixava els detalls que feien la barca
més seva, aquells petits tocs que
feien que en qualsevol lloc de la costa
o del riu sabessin qui l’havia parit.
Però el mestre d’aixa no estava sol.
Al taller, l’acompanyaven els calafats
que col·locaven l’estopa en les
juntures que després cobrien amb
reïnes i quitrans per fer estanc el nou
vaixell. Fora del taller, un exèrcit
d’oficis treballaven en paral·lel perquè
ell només s’ocupés de construir. Al
bosc, hi havia els llenyataires, que li
tallaven fustes fortes (alzines i roures
i oliveres) amb un tall precís perquè
s’adaptés a les formes del buc i
també li tallaven les fustes més toves
(sobretot, el pi) que havia de recobrir
tota la barca. També hi havia el
mestre veler, que havia de conèixer
el buc per poder fer-li les veles a
mida perquè li donessin un ràpid
navegar. Els cordellers i soguers
preparaven tot l’entramat de cordes
que hissarien les veles i fixarien els
pals. A les foneries, treballaven per
fer àncores i altres aparells de ferro.
Es necessitava una munió d’oficis
perquè aquell vaixell o aquella barca
pogués començar a llepar la mar.
Just al moment abans de poder
començar a navegar.
17