25.04.2013 Views

Imatges de voramar - L'Ametlla de Mar

Imatges de voramar - L'Ametlla de Mar

Imatges de voramar - L'Ametlla de Mar

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

ealitat millor que les antigues, que<br />

tindria un navegar més dolç i un<br />

moviment més àgil.<br />

El primer pas era el mo<strong>de</strong>l: mitja<br />

barca <strong>de</strong> fusta a partir <strong>de</strong> la qual es<br />

reproduiria el futur bastiment. Les<br />

formes d’aquella construcció que<br />

tenia al cap havien <strong>de</strong> passar a un<br />

tros <strong>de</strong> fusta format per set tauletes<br />

rectangulars <strong>de</strong> la mateixa mida. En<br />

aquestes fustes enganxa<strong>de</strong>s, el<br />

mestre d’aixa anava dibuixant la<br />

forma externa <strong>de</strong>l vaixell retallant, a<br />

cops d’aixa, els trossos <strong>de</strong> fusta que<br />

sobraven i polint-ho amb el ribot<br />

perquè s’anessin arrodonint les<br />

formes i les entra<strong>de</strong>s i sorti<strong>de</strong>s<br />

d’aigua fossin prou lliscants.<br />

El següent pas traspassava les línies<br />

d’aquelles fustes als plànols on es<br />

dibuixaven les formes. Un plànol<br />

mostrava el bastiment <strong>de</strong> proa a<br />

popa i l’altre <strong>de</strong> dalt a baix.<br />

Finalment, començava la construcció<br />

<strong>de</strong>l bastiment. Primer la quilla, el gaó<br />

i les qua<strong>de</strong>rnes que, com la columna<br />

vertebral i les costelles <strong>de</strong>l cos humà,<br />

formaven l’estructura <strong>de</strong><br />

l’embarcació. Més tard, les altres<br />

estructures secundàries i, a l’últim,<br />

les diferents superfícies: el folre i la<br />

coberta.<br />

Com a últim pas, el mestre d’aixa<br />

<strong>de</strong>ixava els <strong>de</strong>talls que feien la barca<br />

més seva, aquells petits tocs que<br />

feien que en qualsevol lloc <strong>de</strong> la costa<br />

o <strong>de</strong>l riu sabessin qui l’havia parit.<br />

Però el mestre d’aixa no estava sol.<br />

Al taller, l’acompanyaven els calafats<br />

que col·locaven l’estopa en les<br />

juntures que <strong>de</strong>sprés cobrien amb<br />

reïnes i quitrans per fer estanc el nou<br />

vaixell. Fora <strong>de</strong>l taller, un exèrcit<br />

d’oficis treballaven en paral·lel perquè<br />

ell només s’ocupés <strong>de</strong> construir. Al<br />

bosc, hi havia els llenyataires, que li<br />

tallaven fustes fortes (alzines i roures<br />

i oliveres) amb un tall precís perquè<br />

s’adaptés a les formes <strong>de</strong>l buc i<br />

també li tallaven les fustes més toves<br />

(sobretot, el pi) que havia <strong>de</strong> recobrir<br />

tota la barca. També hi havia el<br />

mestre veler, que havia <strong>de</strong> conèixer<br />

el buc per po<strong>de</strong>r fer-li les veles a<br />

mida perquè li donessin un ràpid<br />

navegar. Els cor<strong>de</strong>llers i soguers<br />

preparaven tot l’entramat <strong>de</strong> cor<strong>de</strong>s<br />

que hissarien les veles i fixarien els<br />

pals. A les foneries, treballaven per<br />

fer àncores i altres aparells <strong>de</strong> ferro.<br />

Es necessitava una munió d’oficis<br />

perquè aquell vaixell o aquella barca<br />

pogués començar a llepar la mar.<br />

Just al moment abans <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r<br />

començar a navegar.<br />

17

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!